A un aparador de Malgrat de Mar, la meva llum

Escriure és una tasca solitària, com llançar ampolles al mar plenes de missatges. Sovint costa tenir un retorn, i tens la sensació que les teves paraules no arriben enlloc, que no deixen petjada. Amb els anys he entès que la immensa majoria de lectors també són solitaris, i que no gosen, o no volen, o no saben, posar-se en contacte amb l'autor, per comentar si el seu text els ha provocat alguna emoció. 

Els teus textos tenen vida pròpia, i en desconeixes els camins i els llocs de parada. Però de vegades, algú t'envia alguna notícia del seu destí. Fa uns dies, Assumpta Mercader, amb qui comparteixo complicitats a la vora dels contes, m'envia aquesta fotografia d'un aparador de Malgrat de Mar (de la botiga de juguets Gibert; ho he buscat amb il·lusió a google maps), on han escrit una frase meva, amb la llum com a protagonista. Es tracta d'una campanya dels comerços del carrer Ramon Turró el dia de Sant Jordi, on han participat vint botigues, i em fa gràcia, entre altres coses perquè jo he intentat iniciatives similars a Tortosa, amb èxit menys que regular. Potser aquesta fotografia que m'envia l'Assumpta, perquè sap que em fa feliç, m'impulsi a tornar-ho a provar.