Mon fill està en aquella edat en què sembla que cada dia creixi una mica. Li agrada, i sovint quan passa pel meu costat diu que li queda poc per a atrapar-me, i ens piquem en broma, i li replico que no, que encara falta molt, i faig una mica de puntetes perquè sembli que soc més alt, i llavors ell també en fa.
En una visita mèdia de revisió, com sempre, li mesuren el pes i l’alçada: metre seixanta-cinc i mig. Aprofita aquesta nova dada per a remarcar que el meu avantatge es redueix –menys de deu centímetres ja-, i que se m’acaba el període d’un hipotètic regnat. Jo, per a treure-li importància, li dic que el mig quasi no compta, que, arrodonint, metre seixanta-cinc, però ell ataca de nou: doncs així, seixanta-sis!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada