1000

Si em seguiu sabreu que el meu gèner preferit són els relats breus, tot i que també escric poesia i alguna novel·la. Però el gènere que més em ve de gust escriure els darrers anys és el dietari; explicar les petites vivències de cada dia, i practicar l'hàbit de trobar-hi notius de reflexió o emocions.

Els vaig començar a escriure sense voler, per a alimentar el blog, fins que el 2012 vaig decidir recollir-los al llibre Molles per no perdre'm, gràcies a Jaume Llambrich i la seva Editorial Petròpolis. Com gran part dels apunts d'aquell dietari els considero intemporals, em vaig limitar a numerar-los de l'1 al 213.

El dietari tingué continuïtat, en el mateix format, el 2014, amb Per no perdre'm les molles, manteniment la numeració, del 214 al 525.

L'any 2021 es va sumar al projecte dietarista Eduard Boada i la seva Ganzell Edicions, que a duo amb Jaume Llambrich i Petròpolis, van editar la tercera part del meu dietari, amb els dos anteriors inclosos i revisats, amb numeració del 526 al 844.

Per a amants de les estadístiques i les dades, us comunico que la quarta part del dietari ja ha arribat a l'apunt número 1.000.