Encontres d'escriptors en llengua catalana a Tortosa. Taula rodona L'Ebre com a territori literari i lingüístic

El passat cap de setmana l'AELC ha organitzat un Encontre d'escriptors en llengua catalana a Tortosa.

Ahir ja vaig parlar de la ruta literària Gerard Vergés, que començava a les 9.30 hores. 

Durant la ruta vaig estar pendent del rellotge, perquè a les 11.30 era l'encarregat de moderar una taula rodona amb el lema "L'Ebre com a territori literari i lingüístic", amb Cinta Arasa, Joan Todó, Baltasar Casanova i Sílvia Mayans, coordinada des de l'AELC per Mireia Sopena.

Força setmanes abans, Mireia ens ha anat enviat correus per coordinar l'acció, però la vaig informar de seguida que la coordinació seria fàcil, perquè conec perfectament de fa molts anys tots els membres de la taula, hem col·laborat moltes vegades, i l'entesa seria fàcil.

Com a anècdota, l'única taula rodona que veig abans de l'acte, en sentit literal, és la tauleta on trobo Joan Todó, al bar de davant l'antic Escorxador. Amb alguns escriptors assistents a l'Encontre, crec que Vicenç Llorca i Teresa Saborit, debato si això de les taules rodones és una metàfora o una metonímia. 

De fet, de taula rodona no n'hi ha, ni taula de cap manera, i l'escenografia es limita a cinc cadires i dos micròfons, i per una part ja em va bé, perquè les taules físiques són com una mena de barrera entre qui parla i el públic, i un del sobjectius de la taula rodona és que participi la màxima gent possible. Per una altra part, la inexistència de taula fa que Cinta, Joan, Baltasar i Sílvia tinguin dificultats per sostenir els llibres que els he demanat que portin, i uns fulls que els donat amb un objectiu concret. 

Després d'una breu introducció d'agraïment a l'AELC per haver escollit Tortosa per a aquest Encontre, expresso una idea que m'agrada que s'emportin d'aquesta visita: la pinya, amistat, estima i col·laboració que hem creat els escriptors de les Terres de l'Ebre, en múltiples escenaris, que ens ha portat a formar una mena de família.

I començo de seguida el debat, que modero dempeus, perquè crec que això contribueix a donar-li moviment i perquè estic neguitós. L'he planificat a base d'afirmacions o sentències al voltant del tema de la taula rodona, a les quals els quatre membres han de valorar el seu grau d'acord amb una puntuació del 0 al 10. Aquest era un element sorpresa, i havien de mantenir els folis amagats a la falda, i crec que aconsegueix el seu objectiu, a jutjar pels somriures que s'escampen a la sala. Amb aquesta valoració, els obligo a mullar-se de forma molt concreta, i crea cert caos, perquè sovint els fulls els cauen, i de vegades interpreten alguna afirmació (feta amb mala idea per part meva perquè inclou negacions) i valoren amb un 0 quan volien valorar amb un 10. Tot plegat fa que l'ambient sigui distès, provoca rialles, sense deixar d'entrar en profunditat en les qüestions que proposo, perquè després han de justificar la seva valoració. 

Per exemple, afirmacions com que a la resta de Països Catalans no ens coneixen prou, o que xalar no és ben bé sinònim de gaudir.

També demano al públic que manifesti el seu acord o desacord a mà alçada, i convidem que facin preguntes, que expressin la seva opinió.

Passa força de pressa l'hora i mitja que teníem destinada, quan algunes persones encara volien intervenir . Però no passa res, millor acabar així, quan tot seguit anem a dinar junts a un restaurant, i segur que els debats continuen amb els companys de taula, rectangular en aquest cas, i física, i plena de bon menjar d'aquesta terra central dels Països Catalans.

Crònica a la web de l'AELC

Fotos de Carme Esteve / AELC

A continuació, fotos de Carme Esteve / AELC