el destí d'un llibre

 

Sovint allibero libres al carrer. Aquest matí n’he deixat un a l’ampit de l’aparador d’una botiga. Una hora més tard, comprovo que no hi és, però el veig uns vint metres endavant, ben col·locat a l’ampit d’un altre aparador. Interpreto que alguna persona l’ha agafat amb curiositat, que ha vist de què anava el joc –ho explico en una nota-, que possiblement l’ha fullejat, però que en el breu temps que ha tardat en caminar aquestes quinze passes ha decidit tornar-lo a deixar, amb cura, això sí. O potser una persona l’ha llençat a terra, amb menyspreu, i una altra l’ha recollit i l’ha posat amb delicadesa uns metres més enllà. O...

Assumeixo que ja he perdut el control del destí d’aquest llibre; d’això anava el joc, i la vida, tot i els nostres estèrils intents de dur el comandament.