Fa mesos que volia anar al Cine Club La Ràpita que coordina l'amic Xavier Miró. Avui tot ha estat favorable per a poder-hi anar per primer cop, amb una oferta irresistible: Manhattan, de Woody Allen. És la segona vegada que la veig en pantalla gran, la primera fa més de tres dècades, i es confirma com, potser, la més ferma candidata a ser la meva pel·lícula preferida. Un guió que em fa pessigolles al cervell i al cor, una fotografia immensa, la banda sonora que l'emmarca i la subratlla. I quin inici! I quin final! Cinema en estat pur. Gràcies Sr. Allen, gràcies, Sr. Miró.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada