uns segons de paciència i d’empatia

 

Hi ha una cruïlla a Tortosa que no diria que em fa por, però sí respecte, quan els vehicles del carrer Pintor Gimeno volen accedir a la rambla Felip Pedrell. És una cruïlla amb poca visibilitat a causa del pilar del pont, per a incorporar-se a una via força transitada en les dues direccions. Hi ha un espill a la vorera, per a veure els cotxes que venen, però no me’n fio gaire; em costa calcular la distància a què es troben, la seva velocitat, i els segons que tardaran en arribar a la meva posició. Soc una persona prudent, i un conductor més prudent encara. Quan em trobo en aquesta situació, no entro a la rambla fins a veure-ho ben clar.

Fa uns dies anava a peu per aquest carrer. Veig que un cotxe es troba en la disjuntiva d’incorporar-se a la rambla. Dubta. El conductor d’un camió, al seu darrere, toca impacient el clàxon per a increpar el cotxe del davant mentre mou els braços desesperat, perquè està perdent uns segons que es veu que deuen ser transcendentals. No crec que la tàctica de pressionar algú quan dubta sigui gaire correcta, i menys encara si se’l pot empènyer a una decisió precipitada amb les mans al volant i el peu a l’accelerador. Potser demanar uns segons més de paciència i d’empatia no sigui massa.