una alegria, que també és medicinal

 

A la meva farmàcia de referència em preparen les medecines habituals que consumim la família, que en són una bona colla, i que posaré a la bossa que ja porto preparada. Des de fa dècades -tota la meva vida, com a mínim-, utilitzen el mateix mètode per a treure el codi de la capsa amb un cúter, i per a enganxar-lo després amb cinta adhesiva en un paper. Mentre m’espero davant del taulell, m’adono que a terra hi ha la foto de carnet d’una xiqueta. La plego. Imagino que li ha caigut a una mare, o a una iaia, quan han obert la cartera per a pagar, o per a treure la cartilla sanitària. Li ensenyo a la farmacèutica, i no la reconeix, però l’agafa i la posa en una prestatgeria, perquè la vegi la clienta que potser, la trobarà a faltar quan arribi a casa. La foto es veu nova, deu ser recent, com deu ser recent la il·lusió que li ha fet portar-la al damunt, i veure el seu rostre rialler cada cop que obre la cartera i, segurament, l’ensenya a alguna amiga, o a una veïna, o a qui es posi per davant. El proper dia que vagi a buscar les pastilles per al ferro, o per a la pressió, o pel que sigui, s’emportarà també una alegria, que també és medicinal.