Pàgines

31 d’octubre 2007

28è joc literari: la data enigmàtica

Com tots els dimecres des de fa 28 setmanes, tinc el plaer de proposar-vos un nou literari per a fomentar i fer més proper i divertit el món dels llibres.
Al joc literari d’avui us ho intentaré posar una mica més difícil, per als amants dels reptes, tot i que estic segur que algú el trobarà fàcil.

La pista és ben senzilla: 05-08-62

Amb aquestes minses dades, vull que encerteu el títol d’un llibre i el seu autor, i que l’envieu a jesusimaite(arrova)gmail.com , juntament amb el vostre nom i la població per qui participi per primer cop.
Si ho trobeu massa difícil, potser m’entendriré i d’aquí un parell de dies posi una altra pista.
Ànim que el sorteig del premi ja és a tocar. Si voleu més informació sobre els altres jocs literaris d’aquest mes o sobre el premi, podeu consultar el post anterior.

30 d’octubre 2007

Trobada del Club de Lectura de Tortosa

El Club de Lectura de Tortosa ens vam tornar a reunir ahir a la Biblioteca Marcel·lí Domingo per tal de comentar el llibre d'Empar Moliner, T'estimo si he begut. Com anteriors ocasions, vam gaudir d'una tertúlia informal on cadascú va exposar la seva opinió sobre aquest recull de contes i, en general, vam destacar l'actitud provocadora de l'autora que no s'ho pensa gens a l'hora de ridiculitzar i ironitzar sobre temes aparentment seriosos com ara el feminisme o les ONGs, per exemple. Ella, una dona escriptora, no dubta en parodiar les feministes o certa actitud i esnobisme d'alguns escriptors. Els problemes de la parella o l'incansable desig d'allò que no tenim són temes recurrents en aquests relats.
Independentment que un llibre ens pugui agradar més que un altre, aquestes trobades ens serveixen als lectors per a apropar-nos als llibres amb més cura i atenció encara i després, a més del plaer que ens dóna la lectura, trobem el d'una bona tertúlia.

La nostra propera trobada serà el 26 de novembre per comentar tot un clàssic del segle XX: El vigilant en el camp de sègol, de J. D. Salinger. Aquest és un llibre magnífic, de lectura indispensable, idoni per a atraure els més joves al món dels llibres .

De pel·lícula: Delictes i faltes, de Woody Allen



Una altra genial pel·lícula de Woody Allen de 1989 on planteja una qüestió moral: el fet que un delicte quedi sense càstig, ni humà ni divi, i el culpable pugui continuar endavant amb la seva vida sense cap problema i amb escassos remordiments.




Déu és un luxe que no em puc permetre.


Recordo el meu pare dient-me: "Els ulls de Déu estan sempre damunt nostre".

El meu exmarit i jo ens vam enamorar a primera vista. Li hauria d’haver donat un segon cop d’ull.

El món de l’espectacle és pijor que un niu d’escurçons. És un escurçó que no torna la trucada a un altre escurçó.


No he estat dins d’una dona des de que vaig anar a l’estàtua de la Llibertat.

29 d’octubre 2007

La importància de fer anar la llengua

Avui he trobat una notícia a la web de l'AELC amb els sëgüent titular: El 50% dels catalans usa la llengua habitualment.
Jo que sempre busco la part còmica de la vida, no m'he pogut estar d'imaginar-me tres milions i mig de catalans practicant jocs eròtico-festius amb la llengua, la qual cosa és molt útil per a la integració social i facilita la comunicació no verbal, que és de les millors que hi ha.
Però no, es tracta d'un nou estudi sobre l'ús de la llengua catalana dut a a terme per l'Institut d'Estudis Catalans, que afirma que entre el 50 i el 55% dels catalans s'expressen habitualment en la nostra llengua. Aquesta xifra és inferior a la de començament de segle XX, quan el percentatge era del 70-80%. El percentatge actual augmenta fins al 60% si es té en compte la variable que considera si saben parlar català, encara que no l'usin habitualment.
Segons el coordinador del simposi, Francesc Vallverdú, una de les dades rellevants és que els catalanoparlants transmeten la seva llengua (un cop més es refereix a l'idioma, no a cap múscul juganer). Així, per exemple, l'11% de la població catalana que parlava en espanyol amb els seus pares ho fa en català amb els seus fills. Ara bé, la immigració és un factor que cal tenir en compte perquè redueix sensiblement el nombre de catalanoparlants. Tot amb tot, segons Vallverdú, el progrés constant de la presència pública assegura que el català és una llengua que té bona salut. No en va, és la vintena llengua més utilitzada a internet.
Els estudis optimistes i pessimistes sobre el futur del català són constants. Jo n'he pogut constatar un ahir mateix. Fa uns quants dies, al rànquing Alianzo dels principals blocs de Catalunya, els 24 primers eren en castellà. Cal que no abaixem mai la guàrdia.

Desdefinicions XXVII

Ja fa 27 setmanes que vaig iniciar la secció Desdefinicions que ens acompanya tots els dilluns. Sembla estrany com passa el temps i com creixen les nostres criatures. A mi, com a pare de totes elles, se'm fa difícil triar-ne una. Quina us agrada més a vosaltres?

importuna. Conjunt musical estudiantil que arriba en un moment poc oportú, molest.

estimbar-se. Caure precipitadament al baix món de la vida als bars.

deficent. Un 100 mal fet.

vi-dent. Qui veu el futur una mica borròs, deprés d’un parell de gots de vi.

28 d’octubre 2007

Terres de Salabror. de Maria Teresa Bertran

La història de la família Fatsini és el fil del relat que explica la vida dels primers pagesos pobladors del delta dret de l’Ebre. Les circumstàncies que viuen els protagonistes responen a fets històrics novel·lats. L’aigua de l’Ebre i l’esforç d’aquestes persones transformaran un món en un altre, en convertir les terres ermes en arrossars.
Les dos espurnes que propiciaren el canvi foren les desvinculacions de terres i desamortitzacions, i la renovació del projecte de navegabilitat de l’Ebre. L’èxit de la primera va permetre la colonització de les terres del delta i el fracàs de la segona estimulà la construcció dels canals que abeuren els arrossars, en empènyer la salabror a les profunditats del soler.


Però per a comentar el llibres, res millor que el poema d'Albert Guiu, reconegut amb el 27è premi Marià Manent i que el 2006 va rebre el 22è Premi Miquel Martí i Pol pel seu poemari "De la mà de la meva filla", publicat per Aeditors.


Mots d'arrós i cors d'aigua,
cançons humides de feinejar
una geografia de puny alçat,
i un temps de canvis de paisatge.
Una mà ferma escriu amb pols pretèrit
la història d'una nissaga
feta de sang, suor i llàgrimes...
una terra s'alça per l'empenta d'una història
i camina amb petjades de tinta
per les ribes d'un paper que es fa poble
al ritme d'una simfonia que naix
a poc a poc com tot lo que és humà,
com tot lo que es fa amb arrels indígenes,
com tot allò que sargeix unes terres
que d'ignotes passaren a fèrtils
i de fèrtils a literàries
gràcies als dits àgils, forts i destres
d'una dona amb cua de rabosa
que es mira des dels port de la nostàlgia
unes terres de salabror.

27 d’octubre 2007

Històries veïnals, escala A

El veí de dalt va tenir l'acudit de proposar l'elaboració de relats conjunts entre diversos blocaires, per a la qual cosa va crear el bloc Històries veïnals. Atès el gran nombre de participants, ens va agrupar en grups de 4, com si fóssim veïns d'escala; a mi em va tocar l'escala A.
El nostre relat conjunt ja està acabat i el podeu llegir a Històries veïnals.

Il cielo in una stanza, de Franco Battiato

Aquest dissabte, i abans d'anar-me'n cap a la trobada d'escriptors d'Amposta, us regalo una preciosa cançó italiana cantada per Franco Battiato, Il cielo in una stanza. Si no m'equivoco, es tracta de la versió d'una cançó de Mina. Tampoc us podeu deixar perdre la tendresa de les imatges d'una pel·lícula de Charlot.
Bon cap de setmana!
Us passo també la lletra de la cançó.

Quando sei qui con me
questa stanza non ha più pareti
ma alberi,
alberi infiniti
quando sei qui vicino a me
questo soffitto viola
no, non esiste più.
Io vedo il cielo sopra noi
che restiamo qui
abbandonati
come se non ci fosse più
niente, più niente al mondo.
Suona un'armonica
mi sembra un organo
che vibra per te e per me
su nell'immensità del cielo.
Per te, per me:
nel cielo

26 d’octubre 2007

2a Trobada d'escriptors de les Terres de l'Ebre a Amposta

Demà dissabte 27 d'octubre, a partir de les 11h, tindré el paler de participar a la 2a Trobada d'escriptors de les Terres de l'Ebre, que enguany porta el títol "De l'esborrany a l'impremta" i que tindrà lloc a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d'Amposta. La novetat d'enguany és que també hi haurà presents editors amb l'objectiu de realitzar un col·loqui d'anàlisi del present i del futur del món editorial a les quatre comarques ebrenques. Aquesta trobada sorgeix l'any 2006, fruit de l'inquietut de diversos autors i gent del món del llibre ebrenc, i vol marcar una altra data de trobada durant l'any, d'escriptors, editors i lectors, i sumar-se així a la que ja fa, cada mes de juny des del 2004, la Fira del Llibre i l'Autor Ebrencs.
Ja han confirmat la seua participació els autors, Rafel Aro, Albert Guiu, Rafel Duran, Josep Igual, Montse Soriano, Jesús Ma Tibau, Emigdi Subirats, Joaquim Vilarnau, etc, així com editors com Àlex Ferrer d'Aeditors, com representants de Cossetània Edicions, Onada Edicions, etc. La tertúlia la moderarà Albert Pujol, director de la Fira del Llibre i l'Autor Ebrencs.
Per donar-li un caire festiu, clourà l'acte un espectacle basat en lletres d'autors ebrencs, anomenat "Lletres d'aigua" a càrrec del cantautor Jesús Fusté. Aquest espectacle va estrenar-se en la passada edició de la Fira del Llibre i l'Autor Ebrencs i està tenint molt bona acollida tant a les nostres terres com també fora.

Cares del món (17)


Quan arriba el divendres es fan més visibles aquestes Cares del món que us proposo des de fa 17 setmanes. Per tal d'aclarir conceptes i no desil·lusionar a part del personal, "cares" del món no es refereix a fotos de tops models d'un catxet molt elevat, sinó a "rostres" anònims que observen les nostres activitats, sovint amb aspecte de sorpresa o d'ensurt. A més a més, malgrat el seu valor, no tenen preu i, com el cas d'avui, es tracta d'un regal que m'envien des del bloc Té la mà Maria.
Com vaig fer la setmana passada, us convido a batejar-les.

25 d’octubre 2007

Presentació de Faules mamíferes, de Josep Igual


El passat 19 d’octubre, a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d’Amposta, vaig tenir el plaer de presentar l’últim llibre de Josep Igual, Faules mamíferes, d’Aeditors.
Nascut a Benicarló i resident a Sant Carles de la Ràpita, aquest autor ja té una llarga experiència. Ha publicat diversos llibres de poesia: Treva d’hivern (1987), 35 poemes (1988), Lector d’esperes (1990), Closed for sale (1994), Rebotiga del brocanter (2000) o Poemes escollits (1987-2007). Quant a la narrativa, és autor de les novel·les El cor cansat (1997), Cabotatge (1997), Les clarianes i els dols (2000) i Torn de nit (2005) ; ha escrit els dietaris L’any de la fi del món (1999) i El rastre dels dies (2004); ha editat el volum de perfils literaris Retrats de butxaca (2006), i ha col·laborat en el recull de contes Estius a l’Ebre (2007).

Ha obtingut guardons poètics com el Ciutat de València de 1988 o el J.M. Ribelles del 2000, i en narrativa ha obtingut, entre altres, els premis Sebastià Juan Arbó, Vall d’Uixó i Ametlla de Mar.
Per a descriure la seva obra i la seva personalitat, s’han utilitzat frases i conceptes com els següents: mirada petita, però precisa; aroma de fum; exili interior; bisturí; solatge de poesia; lucidesa; arriba al fons de la condició humana.

Al pròleg del llibre l’editor el descriu així: "llisca absent per la Ràpita amb tot l’univers curosament desat dins la càrrega del seu bolígraf de butxaca… Coneix el secret de les realitats profundes… amb una sornegueria disciplent i irònica."

En aquesta vuitantena de microcontes, el protagonista és el Gènere Humà, així, en majúscules, com es mereix aquest petit llibre i com Igual tracta als personatges, molt sovint anònims.
Ens mostra amb humor les misèries humanes, tot allò que ens fa ser persones, amb defectes i debilitats, la hipocresia, l’egocentrisme, l’ambició i, per damunt de tot, la fatalitat amb què la vida ens condemna.
Som humans, i que no siguem perfectes no ens fa menys desitjables. Aquests contes ens fan pensar i després de llegir-ne més d’un direm: I tant, té raó!
Sóc lector de contes practicant, i intento viure d’escriure’n, i per això demano una especial cura quan els llegiu. No passeu de seguida al conte següent, tot i que sigui temptador perquè el teniu allí a la vora. Invertiu una mica de temps per a assaborir-lo.

Mem: consells blocaires

Ahir, Sebastià Portell em van passar un mem en el qual cal donar alguns consells per mantenir un bloc. Jo no en sóc gaire, de donar consells, més aviat m'agrada rebre'n, ja que de tothom en pots aprendre alguna cosa, però, de la meva curta experiència en aquest món fascinant, n'he extret alguna conclusió:

- És important ser original, intentar aportar alguna cosa nova. Aquest consell val per tot a la vida i, en si mateix, el consell no és original; fixa't quina incongruència!

- Tot i que la majoria dels blocs parlen de temàtica diversa (aquesta és una de les seves gràcies), penso que és important que els visitants regulars sàpiguin més o menys què trobaran, i tenir un estil propi.

- Els blocs són un gènere nou, i crec que una de les característiques que ha de complir és ser atractiu a la vista. D'altra banda, atots ens costa llegir a l'ordinador, i per això sóc de l'opinió que els textos massa llargs no vénen de gust a la majoria. Cal ser més concret i directe.

Com és norma amb això dels mems, ara li passo el torn als blocs següents:
La veïna del pis de sota
De Roquetes vinc...
Emigdi Subirats

Felicitats petites (15)

Per a mi el sentit de l’humor és una part fonamental de la vida i intento fer-lo servir en qualsevol circumstància. Sóc dels que pensa, exagerant una mica, que un dia sense riure és un dia llençat a la brossa.
Per això, una font de Felicitats petites són els sopars amb amics, d’on sempre m’emporto una bona dosi de rialles per omplir uns quants dies.

24 d’octubre 2007

27è joc literari

Arribem a mitja setmana laboral amb ganes de jugar amb els llibres. Com cada dimecres us proposo un altre joc literari, de nou amb col.laboració d’altres blocs. En aquest cas podeu trobar una pista a:
De Roquetes vinc…a Tortosa baixo

El joc d’aquesta setmana consisteix en endevinar el nom d’un autor i el títol d’una de les seves obres, que s’amaguen en les dues pistes en forma d’imatges que us proposo jo i el bloc De Roquetes vinc.
Com sempre, cal que envieu les respostes a jesusimaite(arrova)gmail.com amb el vostre nom i població per als nouvinguts.
Recordeu el premi del mes d’octubre, comentat a l’anterior post.

23 d’octubre 2007

On són els límits de la Literatura?

Què és el fet literari? On són els límits? Jo em veig impotent davant d’aquestes preguntes i de moltes altres. Per això he acudit a diversos diccionaris i he trobat les següents definicions:

-Producció d’obra escrita a la qual es reconeix una finalitat sobretot estètica. (Qui la reconeix?)
-Conjunt de produccions literàries d’un poble, d’un període; conjunt d’escrits sobre una matèria.
-Art d'escriure i de llegir, coneixement de tot el que ha estat escrit.
-Producció d'obres en què hom es proposa més un fi estètic que no didàctic.

Com veieu, en general es dóna molta importància a la finalitat estètica, a la bellesa, i fins i tot s’hi inclou també l’art de llegir.
Amb totes aquestes deficinions, em continua sent igual de difícil delimitar si certs escrits són o no són literatura, sobretot actualment, quan els diversos gèneres literaris es barregen i en neixen de nous, com ara els blocs.

Poc després d’iniciar aquest bloc, quan començava a tenir bastants enllaços, vaig decidir diferenciar els blocs literaris de la resta. Això em crea el problema continu d’haver de decidir en quina llista poso l’enllaç a molts pàgines. La majoria inclouen comentaris i reflexions personals on s’hi troba certa preocupació per l’estètica, però també uns ingredients que considero fonamentals: l’emoció i el plaer.

De pel·lícula: El dormilega, de Woody Allen

Miles Monroe és sotmès a hivernació i fa un viatge al futur des de 1973. Monroe és revivificat i els doctors el volen utilitzar per sabotejar un pla del Líder per eliminar els dissidents. Miles fuig i es camufla fent-se passar per un robot domèstic que envien a casa de Luna. La noia ajudarà Miles a fugir de la policia, però després de moltes vicissituds capturen Miles, mentre que Luna pot refugiar-se al bosc i unir-se al moviment revolucionari.
No és de les millors pel·lícules de Woody, però sempre hi pots trobar algun fragment de guió genial o alguna escena com la del orgasmatron.

—Li simplificarem electrònicament el cervell.
—El cervell? Però si és el meu segon òrgan preferit.


(parlant d’un predicador del segle XX)
Coneix Déu personalment, sap? Li va comprar tot el vestuari i sortien junts amb les seves parelles. Eren inseparables durant una temporada.

22 d’octubre 2007

El bloc i els jocs literaris als centres d'ensenyament

Cada cop són més nombrosos els participants als meus jocs literaris, provinents de tots els territoris de parla catalana, però poques coses em farien més alegria que saber que aquests jocs arriben a les aules. Per això demano als professors dels IES, especialment, que animin a participar als seus alumnes, ja que un dels principals motius que m’animen a proposar aquests jocs literaris és fer més proper i entretingut el món dels llibres i de la literatura. També us demano que m’informeu de l’existència i del resultat d’iniciatives en aquest sentit.
En aquest sentit, em fa especialment feliç veure que m'han posat un enllaç als blocs Club de Lectura de Benaprès i La meva escola.
Si n'hi ha més, aviseu-me.

Desdefinicions XXVI

Quina és la vostra desdefinició preferida d'aquest dilluns?

encinerar. Anar a un cinema on es pot fumar.

jubiligth. Jubilat que cobra la pensió mínima i que amb prou feines arriba a final de mes.

insalouvre. Figuradament, museu parisenc molt brut, dolent per a la salut.

deambular. No saber una ambulància a quin hospital ha d’anar.

21 d’octubre 2007

Contra el tancament de les emissions de TV3 al País Valencià

En un món pretesament globalitzat, en plena societat de la informació, ens trobem davant d'un atac a la llibertat d'expressió que no té nom.
Acció Cultural del País Valencià ha engegat una campanya cívica per garantir la continuïtat de TV3 al País Valencià. Per a més informació feu clic.

T'estimo si he begut, d'Empar Moliner


Un recull de tretze contes frescos i provocatius que va obtenir el Premi Lletra d’Or 2005. El món de la parella és sovint protagonista d’aquests contes, un món amb regles íntimes, un món sota els perill de la rutina, on sempre acabem desitjant tot allò que no tenim. Empar Moliner se’n riu de temes en aparença transcendentals, que sembla que t’hagis de prendre seriosament per força, però ella es deslliura de tabús i parla irònicament, de forma desvergnyida, sobre feminisme, masclisme, racisme i tota classe d’ismes.
A"La invenció de l’aspirina", durant un sopar de matrimonis, la Sra. Salat imagina què passaria si es canviessin de parella, i el seu desig es farealitat passa. Així va canviant de parella i de vida constantment, però no troba la felicitat.
A "Acabem amb les plagues",un matrimoni amb problemes va al terapeuta. Escriuen llistes amb les coses a favor i les coses en contra, se separen un temps durant les vacances, però les coses no milloren, tot i que menteixen al terapeuta.
A "La interpretació dels somnis", un dels membres d’una parella d’homosexuals sempre busca excuses per discutir, i l’altre pensa com pot fer per eludir la discussió, però no hi ha manera. Afortunadament, un terratrèmol impedeix la baralla i en dóna gràcies.
A "La baixa qualitat de la poesia contemporànea" fa una sàtira de cert esnobisme del món literari.


Aquests i altres contes, els comentarem el proper 29 d’octubre al Club de Lectura de Tortosa.

20 d’octubre 2007

Els Jocs Literaris al Diari d'Andorra

Sense cap dubte el 25è joc literari que vaig proposar el 10 d'octubre, amb col·laboració d'uns altres 7 blocs, ha estat el que ha obtingut més ressò. Fins i tot van posar un comentari a la contraportada del Diari d'Andorra d'aquell mateix dia.
Aquest joc va ser especial, ja que per a resoldre'l calia fer un viatge virtual per blocs de tots els territoris de parla catalana.

Encara sou a temps de participar-hi, així com a la resta de jocs del mes d'octubre; fins el 6 de novembre.

El plaer d'arribar als 40 anys

Avui la meva amiga Pili fa 40 anys, i altres noies de la nostra colla també han arribat a aquesta mítica edat enguany. Arribar a aquesta xifra sovint s’ha assimilat a la paraula "crisi", però aquest tòpic és totalment fals. És cert que potser no tenim la mateixa energia dels vint anys, i que sortir per les nits ens cansa. I? Res, ens trobem en una edat envejable, en un moment dolç on podem gaudir de la riquesa de les nostres experiències i assaborir amb calma tot allò que ens regala la vida. A més, no en tenim cap altra, d’edat; el passat queda molt lluny i el futur ningú l’ha vist.
Sovint recordem amb la Pili el dia que el Jordi ens la va presentar, a la meva dona i a mi, en un bar a Reus. D’això ja en fa vint anys. Jo em nego a pensar que llavors érem millors que ara. Si això fos veritat, quina pèrdua de temps. No, ens hem enriquit durant aquests anys. Per això, per a la Pili i per a tota la colla dels 40, us convido a escoltar aquesta optimista cançó que m’encanta: La lluvia nunca vuelve hacia arriba, de Pedro Guerra.

La polèmica més gran del món dels llibres (4)


El passat 21 de setembre vaig fer un comentari irònic sobre La polèmica més gran del món dels llibres, on comentava la incomoditat que alguns dels lloms dels llibres vagin de dalt a baix i altres a l'inrevés. Com us agrada la polèmica i teniu sentit de l'humor, aquest post va rebre molts comentaris.

Ahir, el company trapezista em va recomanar llegir un comentari de Jaume Ríos Calvet, editor de Teide, aparegut a el Periódico en resposta a la següent pregunta d'un lector: "Qui decideix com escriure el text del llom d'un llibre?" Com veieu, aquest és un dels temes que preoxuoen autènticament la ciutadania. Algú de vosaltres ja m'havia donat una resposta semblant, però us transcric el comentari:

" Si el llom d'un llibre és molt estret i la informació que ha de contenir no hi pot aparèixer situada de manera horitzontal, s'ha de posar en format vertical.
Quan es fa així, es poden trobar llibres en què el text dels lloms es presenta de dues maneres diferents. La més habitual en el món de les llengües romàniques és orientar-lo des de baix cap a dalt, és a dir, des del peu fins al cap del llom. En canvi, als països anglosaxons el costum és orientar-lo de manera contrària, és a dir, de dalt cap a baix.
Així, doncs, es pot destacar que es tracta senzillament d'una qüestió de tradició editorial, sense més raons ni tècniques ni estètiques. Tanmanteix, no és estrany trobar alguns llibres en llengües romàniques orientats a l'estil anglosaxó o viceversa."

O sigui, que tothom fa el que li dóna la gana.

19 d’octubre 2007

Els joves triguen cinc mesos de mitjana a llegir un llibre

He trobat la notícia a la web de l'AELC.
Aquesta és una de les dades de l'estudi presentat sobre el consum mediàtic i cultural dels joves entre catorze i vint-i-cinc anys dels Països Catalans, fet per la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura.
M'agradaria creure que tarden tant perquè llegeixen amb molt d'interès i atenció, fixant-se en tots els detalls; però em temo que no.
Entre altres xifres, per exemple, hi ha el fet només visiten, de mitjana, una exposició cada any i mig. Sí que és més asídua, però, l'assistència al cinema (una mica més d'un cop al més). Pel que fa a la llengua, l'espanyol continua guanyant la batalla al català, i tant en les lectures, com en el cinema i en els mitjans de comunicació l'espanyol supera amb escreix les xifres del català. Una altra dada preocupant és, precisament, el sector de població que no té cap mena de consum cultural. Segons l'estudi, a Catalunya, el País Valencià i les Balears hi ha cinc milions de majors de divuit anys que no obren mai un llibre.
Hem de fer quelcom perquè els nostres xiquets i xiquetes mantinguin l'interès en la lectura quan es fan grans.

Cares del món (16)

Els visitants veterans d'aquest bloc ja saben de què va, però als nouvinguts us explico que, des de fa 16 setmanes, la protagonista dels divendres és aquesta secció de Cares del món on faig una petita mostra dels rostres que ens envolten i que vigilen els nostres passos, molt sovint amb cara de sorpresa o d'incomprensió.
Estic pensant que a aquestes cares els podríem posar nom, no? Com la batejaríeu aquesta?

18 d’octubre 2007

El plaer de llegir


La lectura de llibres és un plaer, i així caldria vendre’l, com unes postres. A tots ens agraden unes bones postres després de menjar, tot i que uns prefereixin la crema catalana i altres, adictes fins al moll de l’os, esperin amb ànsia que el cambrer reciti un pastís de xocolata al menú. Cadascú té el seu gust, tots ben vàlids, i cal anar tastant com qui busca la felicitat. Amb els llibres passa el mateix, i no ens hem de deixar portar per modes, ni per lectures obligatòries perquè si no no sabràs de què parlar.

Fomentar la lectura? Sí, amb un llibre sota el braç i un somriure de plaer.

27è Festival de Música Felip Pedrell


L'Ajuntament de Tortosa organitza el 27è Festival de Música Felip Pedrell, que tindrà lloc del 20 al 28 d'octubre. Enguany, aquest veterà Festival comptarà amb actuacions molt diverses per a tots els gustos.

20 d'octubre
A les 12.oo, la Bandarra Street Orkestra, que agrupa una vintena de músics del Camp de Tarragona anunciarà l'inici del Festival en un espectacle itinerant pels carrers de Tortosa.
A les 20.30, actuació de la coral Le Puy-en-Velay, a l'Auditori. Gratuït.
21 d'octubre
A les 12.30, a la parròquia de Sant Francesc (Jesús), actuarà una ensemble de veu formada per 40 cantants i intèrprets. Gratuït.
26 d'octubre
A les 22.00, actuació de l'Orquestra de Cambr de Terrassa a l'Auditori. 7 euros.
27 d'octubre
A les 22.oo, el grup Black Birds oferirà els eu repertori negro-espiritual a l'església de Sant Domènech. 10 euros.
A les 24.00, actuació del grup Facto Delafé y las Flores Azules al Pub Cool, amb cançons entre el hip-hop, el pop, el rock, el soul o l'electrònica. Gratuït.
28 d'octubre
A les 12.00, concert familiar a l'Auditori, Mil colors hi pots posar. 3 euros.
A les 20.00, cloenda a l'Auditori on l'espectacle "La danserie de l'arxiduc" ens retornarà a la música dels compositors de la Casa d'Àustria.
Més informació fent clic o a l'Auditori, 977510144. Perquè "a Tortosa no es fa res" no és del tot cert.

Felicitats petites (14)


Siguem honestos: a molts no ens agrada cuinar, tot i el plaer que ens propociona menjar bé.

Als amics cal estimar-los tal com són, sense esperar-ne res a canvi. Sí, d’acord, però què me’n dieu de la felicitat petita que ens regalen quan s’apunten a un curset de cuina? Segur que pocs dies després estaran delerosos que provem les postres que han après a fer, i, en aquest sentit, sempre em tindran al seu costat pel que calgui, amb el meu paladar a la seva disposició.

D’aquesta felicitat petita n’hi ha altres modalitats, com ara els cunyats aficionats a la caça o els companys de feina que tenen un enorme palosanto al seu tros.

17 d’octubre 2007

26è joc literari: l’equació matemàtico-literària

Després de la ressaca del passat joc literari i del viatge virtual per blocs dels Països Catalans(encara rebo respostes; teniu temps fins el 6 de novembre), ja tenim damunt el 26è joc literari. Això no para.
Aquest dimecres us proposo una equació matemàtico-literària amb dues incògnites. L’enigma consisteix en resoldre aquestes incògnites i explicar breument el sentit de l’equació. Em temo que avui el Google no us servirà de gaire.

Ànim, penseu una mica, feu simples càlculs i trobareu la resposta que, com sempre, cal enviar a jesusimaite(arrova)gmail.com juntament amb el nom i la població per als nouvinguts.

Us recordo que el premi del mes d’octubre és l’allotjament a la Masia Casa Gran de Rasquera.

16 d’octubre 2007

Funcionament dels jocs literaris


Com que darrerament tinc la satisfacció de rebre a molts visitants nous, us refresco una mica el funcionament dels jocs literaris. Cada dimecres en proposo un, intentant soprendre i que tots siguin una mica diferents. De tant en tant, altres blocs amics amaguen pistes per a resoldre’ls.
A finals de mes, entre tots els participants als jocs, sortejo premis cedits per alguna entitat. Per exemple aquest mes teniu temps fins al 6 de novembre per a enviar les respostes dels jocs del mes d’octubre, i el premi és l’allotjament en una habitació doble durant dues nits a la Masia Casa Gran de Rasquera (Ribera d’Ebre). Qui sap, potser l’habitació de la imatge serà la vostra.
Tots els participants rebran per correu electrònic una relació dels números que els corresponen, abans del sorteig públic.
Deixant de banda el sorteig, tothom pot participar a qualsevol joc en el moment que vulgui.
Penso honestament que es tracta d’una bona iniciativa, que pretèn fer més proper i entretingut el món dels llibres i la literatura, i per això us demano, especialment als centres d’ensenyament, la màxima difusió. També ofereixo a qualsevol entitat o empresa la possibilitat d’oferir els seus serveis o productes com a premi en futurs mesos.
Gràcies als participants, blocs amics i entitats col·laboradores per haver fet arribar els jocs literaris fins aquí.
Demà, un de nou, el 26è!

És com un miracle

Ja he parlat en anteriors ocasions del treball musical de Montse Castellà, L'escriptor inexistent, i de la particularitat de les lletres de les seves cançons, construides com un mosaic amb retalls extrets de diversos autors, entre els qual em trobo, i també de la seva pròpia collita. El conjunt és original i de qualitat, i l'èxit es demostra en la gran quantitat de concerts que ja ha realitzat.

La primera de les cançons del disc, És com un miracle, ara ja es pot veure en vídeo. No us podeu imaginar la il·lusió que em fa sentir cantat un fragment de la meva lletra, per petit que sigui.

Podreu gaudir d'aquest espectacle a Jesús, el proper 21 d'octubre, a les 7.30 de la tarda, com un acte més del centenari de Joan Cid i Mulet.

Jutgeu vosaltres mateixos la qualitat d'aquest treball de la Montse Castellà. Us transcric la lletra d'aquesta cançó, juntament amb els seus autors.




De pel·lícula: L'hotel dels embolics, dels Germans Marx



Pel·lícula de 1938 on Grouxo interpreta un productor teatral que embolica el seu cunyat, el gerent d’un hotel, per a allotjar els membres de la companyia mentre no troba un capitalista. No és de les millors pel·lícules dels Germans Marx, però és l’última que he vist i n’he extret algunes frases per a aquesta secció De pel·lícula:


—Sé que vostè ha fet un llarg viatge, incòmode i avorrit.
—Només s’avorreixen els ximples, com vostè deu saber.

—No li dirà que no a una senyora!
—I per què no? Elles a mi sempre m’ho diuen.

—Balla la samba?
—És clar que sí.
—Doncs jo no, però passejaré amb vostè mentre la balla.

15 d’octubre 2007

Exposició sobre Salvador Espriu


La Biblioteca Municipal de Roquetes, des de la seva inauguració, no para de fer activitats, la qual cosa demostra que aquests edificis no són simples emmagatzemadors d'informació, sinó que dinamitzen la cultura, com es demostra també a Tortosa o Amposta, per citar només les que conec més profundament.
A partir d'avui i fins el 27 d'octubre s'hi podrà visitar l'exposició "Salvador Espriu: lluny d'aquí, prop d'aquí". Una bona manera de fer entendre aquest important poeta catàlà.

No us la perdeu, i aprofiteu per visitar la magnífica biblioteca de Roquetes. Per a més informació, visiteu el bloc de la Biblioteca fent clic .

El meu 50%

Avui és l’onomàstica de la meva dona. Qui conegui la meva adreça de correu personal (jesusimaite) ja haurà endevinat que el 50% li correspon. Però no només és seu el 50% de la meva adreça, sinó també de la meva vida, perquè de tot allò que he aconseguit ella n’és una de les principals fonts d’inspiració. Ella em dóna confiança, seguretat, amor i autoestima.
El dia del seu sant l’hem celebrat moltes vegades, però sense dubte el primer fou el més especial. Encara no sortíem junts i estudiàvem a la residència Sant Jordi de Tarragona. Aquell vespre, jo tornava de veure l’Expo Reus amb unes amigues, i vam coincidir tots dos sols a la sala de la televisió. Vam anar a celebrar el seu sant a l’Alhambra, un bar proper a la plaça Imperial Tarraco, i vam brindar amb moscatell. Pocs dies després, el gust dolç del moscatell segellaria amb un petó el nostre amor. No van caldre paraules, no n’han calgut mai gaires entre nosaltres, perquè des del primer moment vam tenir una confiança absoluta en la nostra relació, que encara dura.

Tot el que ha vingut després d'aquell petó ha estat un somni, per això, només com una petita mostra d’amor, una preciosa cançó: A Kiss to build a dream, de Louis Armstrong, un dels músics del segle XX amb més capacitat d’emocionar.

Desdefinicions XXV

Les Desdefinicions arriben també al seu 25è aniversari, intentant posar humor i ironia als dilluns al matí, que ja són ganes.
enfurismar. Fer emprenyar el mar llençant-t’hi tota mena de residus; tractar-lo sense el respecte que es mereix.

apar-car. Gastar massa diners deixant estacionat el vehicle en zona blava tot el dia.

singloteca. El que ens agafa als catalans quan hem de pagar una hipoteca.

militard. Soldat gens puntual.

14 d’octubre 2007

Club de Lectura de Tortosa

Les noves instal·lacions de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa registren un elevat nombre de visites diàries i ofereixen a la ciutat una variada oferta d'activitats culturals que dinamitzen el barri antic. Jo tinc el plaer de coordinar una d'aquestes activitats: el Club de Lectura de Tortosa.
Els clubs de lectura creixen arreu del país i proporcionen als aficionats a la literatura un excel·lent marc per a parlar de llibres i compartir emocions. Saber que podràs comentar el llibre que tens entre mans amb altres lectors, o fins i tot amb el seu autor, te'l fa llegir amb més atenció, amb més cura, i en treus més profit. Després, poder compartir les sensacions que t'ha despertat el llibre és molt interessant, ja que els ulls dels altres han observat tresors que t'havien passat per alt.
Us ho recomano de forma entusiasta. A més, formar part del Club de lectura no comporta cap obligació. De la mateixa manera, es pot assistir a les reunions sense ser-ne membre o, fins i tot, sense haver llegit el llibre amb anterioritat.
La propera reunió del Club de Lectura de Tortosa serà el 29 d'octubre, per comentar un recull de contes fresc i provocatiu: T'estimo si he begut, d'Empar Moliner.
Actualment, quan encara no fa un any del seu funcionament, el Club de Lectura de Tortosa ja té 49 membres. El número 50 pots ser tu!
Per a més informació, poseu-vos en contacte a clubdelectura@tortosa.cat o al telèfon 977445566.

Ronda naval sota la boira, de Pere Calders

Ronda naval sota la boisa és la novel·la més valorada pel mateix Pere Calders, una opinió corroborada per la crítica. Aquesta novel.la ens deixa entreveure l’estil que caracteritza els seus contes, i la ironia i els elements imaginatius i fantàstics no són obstacle perquè l’autor pugu imeditar sobre aspectes morals o temes transcendents, i fins i tot donar la volta a convencions socials o frases fetes. Barreja fets que poden semblar reals amb actituds que no són gens habituals. Per exemple la dèria del capità del vaixell a punt de naufragar en què una banda toqui en el moment culminant, i, encara més, que alguns passatgers s’avinguin a tocar en aquesta banda. El llibre és la metàfora d’un món que també va a la deriva. Però fins i tot en els moments més crítics, la ingenuïtat del protagonista l'ajuda a mantenir intacte l'optimisme i a tornar-se immune al risc de patir un estat d'enfonsament anímic.
Per tot plegat, Ronda naval sota la boira, una novel·la construïda com un perfecte mecanisme de presició, demostra ser una obra tan personal com profunda.
Un parell de perles extretes del llibre:


"El fet que ens plagui de tenir una casa, amb sostre i parets i portes que tanquin, no vol dir que renunciem al dret de sortir a passejar."
"Aquí reposa un home el nom del qual fou escrit damunt l’aigua."

13 d’octubre 2007

Encara, 25è joc literari

Ja són més de 30 les persones que m'han enviat la resposta encertada del 25è joc literari que vaig proposar el passat dimecres. Encara sou a temps de participar, fins al 6 de novembre com la resta de jocs del mes d'octubre, i fer aquest viatge virtual per blocs de tots els territoris de parla catalana.

Animeu-vos a participar i a difondre aquesta iniciativa.

Els meus fragments: La vida i el riu


Avui us mostro un fragment del conte "La vida i el riu" inclòs al recull El brogit de l’Ebre, de Cossetània edicions. En aquest llibre vaig tenir el plaer de col·laborar amb els següents autors ebrencs: Francesca Aliern, Agustí Bel, Zoraida Burgos, Andreu Carranza, Artur Gaya, Màrius López, Carme Meix, Hèctor Moret, Manel Ollé Albiol, Vicent Pellicer, Manuel Pérez Bonfill, Pere Poy, Emili Rosales i Gerard Vergés. La inciativa d'escriure aquest llibre,, amb l'Ebre com a fil conductor va sorgir de Cossetània Edicions. No us podeu imaginar la il·lusió i l'empenta que va representar per a mi, llavors un autor novell, que una editorial em proposés col·laborar en un llibre... i amb diners per endavant! Aquesta editorial ja va ser la primera que em va publicar un conte i enguany ha posat molt d'interès en voler publicar-me el proper recull de contes que apareixerà a principis de 2008.
A més a més, d'aquest fragment, la Montse Castellà n'ha extret algunes paraules per a la cançó "És com un miracle", del seu disc L'escriptor inexistent.

"El sol ja deu sortir en aquests moments i escampa de roig tota la façana dels Ports. Avui la muntanya es pot veure amb tot detall gràcies a l’última ventada que, com qui fa els vidres de casa seua, ens ha deixat ben net tot l’aire. Podria fer-se pagar per aquest espectacle, però, com és de franc, pràcticament ningú no s’hi fixa. Sempre que pot li agrada passejar per la vora del riu. Per algú que ve del Priorat, acostumat a un paisatge on després d’un turó sempre en ve un altre, trobar-se amb la plana que travessa l’Ebre és com un miracle. Normalment el riu baixa amb calma, com un presoner que espera el moment oportú per a deslliurar-se i fugir corrents a tota pressa. Quan això passa, et mostra la seva potència imponent i et fa sentir com un nen petit, que l’únic que pot fer és mirar com passa, amb la boca ben oberta. Es pregunta si l’aigua que veu passar ve del seu poble, riu Siurana amunt, i si quan arribi al mar se l’endurà el corrent a visitar altres costes, o si abans no es quedarà un temps al Delta fent de mirall del cel."

12 d’octubre 2007

La fira del llibre de Londres

L'efecte Jauss planteja un interessantíssim comentari sobre la Fira del llibre de Londres que va tenir com a convidada a España.
Hi van anar els autors en català, gallec o euskera?
S'ha aixecat alguna polèmica?

Quim Monzó a Persones Humanes, parlant de la reialesa

Alguns titulars parlen que Quim Monzó va sorprendre a la inauguració de la Fira del Llibre de Frankfurt, de la qual la cultura catalana és convidada d'honor, (la cultura catalana, o sigui, la que es fa en català, com la cultura anglesa és la que es fa en anglès i la rusa, en rus) amb un entretingut discurs en forma de conte ple de referències a la història de la cultura catalana. Però la creativitat i l'enginy de Quim Monzó no haurien de sorprendre a ningú.
Per tal d'allunyar-nos una mica de tot el tema Frankfurt, m'agradaria recordar la faceta més mediàtica i divertida del Quim Monzó, amb el fragment d'una de les seves mítiques intervencions al programa Persones Humanes del Miki Moto, parlant de la reialesa.

Fòrum literari a Antaviana

La Roser Caño, al seu bloc Antaviana, ens proposa un Fòrum literari sobre el tema següent:

Creieu que la literatura digital farà desaparèixer els llibres?

Entreu al Fòrum i digueu la vostra.

Cares del món (15)



Un divendres més ens retrobem amb les Cares del món. Aquest cop per gentilesa de la Carme Rosanas que m'ha enviat algunes fotos. Una és d'un arbre molt original, que sembla extret d'un conte infantil, però no, es pot trobar al passeig Maristany de Camprodon. L'altra és d'una casa. Normalment evito incloure en aquesta secció imatges de cases, ja que és molt fàcil trobar-hi una cara, simplement amb dues finestres i una porta, però aquesta té un mal geni especial, com comenta la Carme.

11 d’octubre 2007

Ressò del 25è joc literari: viatge virtual per blocs dels Països Catalans

L'esforç i la il·lusió invertits en la proposta del joc literari que vaig proposar ahir, amb la col.laboració de blocs de tots els Països Catalans, ha estat compensada amb escreix.

Ahir aquest bloc va rebre més visitants que mai (620 visites totals i 322 visites úniques), però ha continuat avui, si compto les visites de les darreres 24 hores (730 visites totals i 342 visites úniques). Podeu veure al gràfi el salt espectalar de visites a les 20.00 d'ahit, hora en què estava anunciat el joc literari. Totes aquestes xifres no tindrien cap importància si al seu darrere ni hi haguessin persones que em fan molt feliç amb les seves visites. Moltes gràcies.

El nombre de participants al joc també és alt. Penso que no és gaire difícil trobar les respostes encertades, només amb una mica de la il·lusió per participar que em demostreu. Només amb un petit fragment del text es pot descobrir el seu autor, però he amagat un fragment erroni i cal visitar la resta dels blocs per a trobar-lo. Segur que ell mai va imaginar-se veure's d'aquesta manera. Si us plau, no poseu la solució en cap comentari.

Agraeixo un cop més la col.laboració als set blocs participants, així com el ressò que ha obtingut especialment al món blocaire:

Viure.cat
La garrofa de Mont-roig
De Roquetes vinc…
Emigdi Subirats
Jordi Andreu
A l’altra banda del riu
Els fabulosos viatges de Rocket
I també en algun mitjà de comunicació on m'han entrevistat sobre aquest joc literari:
Diari d’Andorra
Punt 6 ràdio 99.8
Si me'n deixo algun, perdoneu-me i feu-m'ho saber.
Continueu participant; teniu temps fins el 6 de novembre, abans que sortegi el premi del mes d'octubre, d'un cap de setmana a la Masia Casa Gran de Rasquera (Ribera d'Ebre).

Felicitats petites (13)


No porta mala sort arribar a la 13a de les Felicitats petites, en aquest cas, sempre és millor el 13 que el 12.

De tant en tant, estem a casa tranquil·lament mirant la tele o al cinema i veiem la imatge d'una ciutat o d'un lloc on hem anat. Llavors, ràpidament, no ens podem estar de cridar orgullosos: "Aquí hi he estat!". Després ens arriben els records d'aquella plaça on vam prendre cafè, o del pont des d'on miràvem passar un riu. Tot això ens fa feliços, ens fa sentir bé, perquè ens uneix un vincle especial amb aquell lloc, perquè haver-lo conegut ens el fa estimar.

Potser ens hauríem de conèixer més els uns als altres.

10 d’octubre 2007

25è joc literari, de viatge virtual pels Països Catalans

Des d’aquest bloc proposo des de fa mesos jocs literaris cada dimecres. Avui arribem al 25è joc literari i us proposo un repte especial. Per a participar en aquest joc caldrà fer un viatge virtual pels següents blocs de tots els Països Catalans, independentment de l’ordre:
País Valencià: Filant prim
La Franja: Llibreria Serret
Catalunya Nord: Catnord
Andorra:Blokand
Durant el viatge trobareu com a pistes diverses imatges i fragments d’un text que caldrà ordenar.
El joc consisteix en:

a) Descobrir l’autor que s’amaga en aquestes pistes i en aquest text.
b) Ordenar els vuit fragments correctament.
c) Atenció: descobrir quin és el fragment incorrecte que m’he inventat jo i dir quin hauria de ser el correcte.

Com en la resta de jocs, les respostes s’enviaran a jesusimaite(arrova)gmail.com juntament amb el nom i la població. No us espanteu, és més fàcil que no sembla.

Com a pista inicial, us ofereixo el següent fragment de text:

"Ab una pinta"

Animeu-vos a jugar i difoneu al màxim aquesta iniciativa lúdica i cultural, per tal de fomentar la màxima participació i unir el territori de parla catalana gràcies a la força del moviment blocaire i la literatura.
Us recordo que entre tothom que participi als jocs del mes d’octubre sortejaré com a premi l’allotjament en habitació dobe durant un cap de setmana, cedit per la Masia Casa Gran de Rasquera.
En cas que per problemes tècnic algun dels blocs participants no pugui mostrar la seva pista, la podreu trobar aquí mateix.

Premi jocs literaris d'octubre


D'aquí pocs minuts arribaran les vuit del vespre, l'hora de proposar-vos el 25è joc literari, amb el qual haure de fer un viatge virtual per set blocs dels Països Catalans. Us reconec que estic una mica nerviós, desitjant rebre una bona acollida a aquesta iniciativa.

Us recodro que qui participi en aquest joc, com a la resta del mes d'octubre, partiparà al sorteig d'un cap de setmana a la Masia Casa Gran de Rasquera (Ribera d'Ebre), des d'on podrà fer precioses rutes a la vora de l'Ebre.

Reconeixement "Espais. Racons interessants".


Fa uns dies, l'Óscar Ramírez va tenir la iniciativa de promoure des del seu bloc Tot és possible la creació del reconeixement "Espais.Racons interessants" i demanava la votació popular per a elegir tres blocs entre deu nominats. Ahir va tancar aquesta votació i em va comunicar que el meu bloc havia obtigut aquest reconeixement, juntament amb Té la mà Maria i Saló dels penjats.
Per a mi és un honor lluir aquest reconeixement (ja ho era estar entre els nominats) que no fa altra cosa que esperonar-me.
Gràcies a tothom que m'ha votat i a l'Óscar per incloure'm a la llista.

09 d’octubre 2007

Ja està quasi a punt el joc literari de viatge virtual pels Països Catalans

Ja està tot preparat per al 25è joc literari, que podreu veure el dia 10 d’octubre, a les 20.00 hores. Estic molt il·lusionat amb aquest joc especial que se’m va ocórrer a principis d’estiu. Ja havia fet anteriorment jocs amb col·laboració d’altres blocs, i em va semblar una bona idea aconseguir la participació de blocs d’arreu dels Països Catalans. Em vaig posar de seguida a la feina, i han estat nombrosos els correus electrònics amunt i avall, però al final he aconseguit la col·laboració de blocs de Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Catalanya Nord, La Franja, Andorra i l’Alguer. No ha estat fàcil, però no he defallit i la participació creixent que han obtingut els jocs de cada dimecres m’han animat a continuar fins al final.

Ha calgut coordinar els vuit blocs per tal de trobar un dimecres i una hora del dia que a tots i a totes els anés bé. També havia d’enginyar un joc literari que resultés prou interessant, ni massa fàcil ni massa difícil, i que requerís la visita obligatòria a cadascun dels blocs. Espero que el trobeu prou interessant i que participeu també amb entusiasme.

Demano a tota la comunitat blocaire que col·laborin fent difusió d’aquesta iniciativa, que pretén demostrar que la cultura pot ser entretinguda, amb aquesta mena de viatge virtual per tots els Països Catalans, units per la força dels blocs.

Gràcies als blocs col·laboradors, sense els quals aquest projecte no seria possible.
Animeu-vos a participar, ja sabeu que podeu entrar al sorteig d'un cap de setmana a la Masia Casa Gran de Rasquera.

Eureka! Ja la tinc!

Això és el que va cridar Arquímedes quan va trobar el seu "principi", després de sortir de la banyera, corrent despullat pels carrers de Siracusa.
Jo també he trobat un principi o, millor dit, la idea per a la portada del meu proper recull de contes, tot i que no he sortit despullat per Tortosa. El llibre no veurà la llum fins a principis de 2008, però ja feia dies que li donava voltes i, de cop, m'ha vingut la idea al cap. He anat de seguida a l'única botiga de Tortosa on em semblava que trobaria l'objecte que servirà de base per a la portada i tot just estan fent la liquidació. Han buscat per les lleixes i l'han trobat, només en quedava un; estava predestinat.
No, ho sento, no us dirè de què es tracta; no estaria bé desvetllar el secret.

De pel·lícula: Memento

Pel·lícula del 2001 dirigida per Christopher Nolan i protagonitzada per Guy Pearce.
Leonard pateix una estranya deficiència de la memoria i només pot recordar allò que li ha passat els darrers instants, malgrat que recorda perfectament la seva vida anteriors a la violació i assassinat de la seva dona. La venjança és l’únic motiu de la seva vida, i per tal de perseguir l’assassí, i a causa de la seva peculiar amnèsia, s’ha de tatuar al cos tot allò d’important que ha de recordar i prendre fotos amb anotacions, constantment. L’estructura de la pel·lícula és molt original, anant en petits salts endarrere en el temps. Val la pena veure-a un parell de vegades. Ens permet reflexinar sobre el valor dels records.

Però encara que et vengis no te’n recordaràs.
—La meva dona es mereix venjança. Tant és que no me’n recordi. Que no recordi les coses no implica que els meus actes no tinguin sentit. El món no desapareix quan tanques els ulls.

La memòria no és fiable. La memòria pot canviar la forma d’una sala o el color d’un cotxe, es pot distorsionar tot. És una interpretació, no una gravació. No té força davant dels fets.

08 d’octubre 2007

Escola de Lletres

Tarragona Literària i l'Ajuntament de Tarragona organitzen nous cursos de l'Escola de Lletres, una escola de formació permanent orientada a l'aprenentatge de coneixements tant pràctics com teòrics de les lletres catalanes, estructurada en tres àrees temàtiques: Dir, llegir i Escriure, amb mòduls tallers i mòduls aula.
Una oferta molt interessant. Més informació al bloc de Tarragona Literària.

Joc literari de viatge pels Països Catalans

El proper dimecres, 10 d’octubre, arribarà el 25è joc literari, per la qual cosa he preparat un joc especial que es podrà veure a partir de les 20.00, aproximadament. Per tal de trobar la solució, els participants hauran de visitar uns altres set blocs, en representació de diverses zones dels Països Catalans, en una mena de viatge virtual per la nostra geografia.

Catalunya: El vertigen del trapezista
País Valencià: Filant prim
La Franja: Llibreria Serret
Illes Balears: No em diguis que és un somni
Catalunya Nord: Catnord
Alguer: Apunts des de l’Alguer
Andorra:Blokand
Una iniciativa lúdica i cultural, per tal de fomentar la màxima participació i unir el territori de parla catalana gràcies a la força del moviment blocaire. No us ho perdeu.

Desdefinicions XXIV

De vegades les parales parlen per elles mateixes, i prenen significats molt més amplis i divertits per iniciativa pròpia. Només cal estar atent i escoltar aquestes Desdefinicions:

llautor. Escriptor a qui se li veuen les intencions a les primeres línies.

tren-cat. Ferrocarril de Catalunya espatllat.

atmos-fera. Capa d’aire que envolta la Terra, enfurismada per tota la porqueria que hi aboquem.

caixa. És totalment incompatible amb la faixa.

07 d’octubre 2007

Proposta per dinamitzar l'Ebresfera




L'incansable Emigdi Subirats ens fa una proposa per dinamitzar l'ebresfera. Es tracta d'una mena de concurs on cal votar als cinc blocs ebrencs que cadascú valori més. Podeu trobar més informació sobre el funcionament d'aquest concurs visitant el seu bloc i fent clic.


Feu difusió d'aquesta iniciativa i aneu pensant a quins blocs heu de votar; n'hi ha molts per triar.

Without you, de Harry Nilsson

La música té un gran poder evocador. Aquests dies es pot veure un anunci on sona Withouy you, de Harry Nilsson. Aquesta cançó és del 1972, i sempre que l'escolto em retorna a la infantesa. Suposo que devia ser part de la banda sonora d'aquells temps i, encara que només tenia vuit anys, la recordo perfectament. Darrerament Mariah Carey en va fer una versió.

Més propostes al final d'un conte del 24è joc literari


Em fa goig veure que als visitants i vistantes d'aquest bloc no els falta creativitat. Aquí van cinc popostes més de continuació del meu conte El so dels porticons, d'acprd amb el repte que us vaig llançar al 24è joc literari. N'espero moltes més, animeu-vos. Com a un estímul més al simple fet de participar, ja sabeu que el premi del mes d'octubre és una estada a la Masia Casa Gran de Rasquera. Des d'allí es podrà fer una excursió a les Muntanyes de Cardó.

Al posar els peus a terra, nota que la fredor que sent l'ha espavilat, el son s'ha esvaït completament.
Mira per la finestra , i de cop i volta, veu com comença a passar tota la seva vida per davant dels seus ulls, i ell és només un espectador.....Com en un teatre, no pot fer res, tant sols observar.......
Pensa que al cap i a la fi, no ha estat tant malament, sembla que ja només importen els bons moments. Ara li sembla que més dels que realment n'era conscient. Tot d'una, una claror molt intensa i una immensa felicitat que fins ara no havia sentit mai. La fresqueta al rostre potser és l'alè d'una veu amiga que el demana per sempre al seu costat.
Immaculada Forteza

Quan arriba a la finestra veu una imatge sorprenent. Ella, que havia marxat feia dies, estava allí. Blanc en la nit. No és difícil veure, si un està predisposat, encesos en la foscor els ulls d'una dona enamorada. No va saber perquè va marxar. No va saber perquè tornava, però va agrair aquell miratge que tenia tanta força com la pròpia realitat.
Tomàs Camacho

S'ajeu un pèl trasbalsat i enyora la companyia que mesos enrere li feia costat.
El suau pelatge i unes pessigolles i l'escalfor del seu gat el retornen de nou al món dels somnis... Un món irreal però que ,quan s'hi abandona ,sent com tot aquell ventall de sensacions que el fan tornar al món real!
Joana Reverter
Allí, dempeus, a través de la finestra, pot veure el far de la punta del moll; el seu llum vermell guia els pescadors que tornen a casa després d'un dia de boira espessa. Com el senyal que ell espera per sortir-se'n, de les seves tenebres.
Joaquim Rochet

Tot i que estava molt cansat, ja que no havia pogut conciliar el son en tota la nit, no va aconseguir adormir-se la mitja horeta que li quedava abans que, com cada matí, li sonés el despertador a les 7 en punt. Quin dia més dur m'espera!, pensà...
Laura Orellana

Presentació Guia de les Terres de l'Ebre

El passat 28 de setembre vaig presentar al poble de Jesús la Guia de les Terres de l’Ebre, de Vicent Pellicer, editada per Cossetània, que sense cap mena de dubte serà una eina molt útil per a ajudar a donar conèixer aquestes terres tant als visitants, coms als seus habitants, que sovint no les gaudeixen prou.
Pot semblar, en principi, que no sigui gaire lògic que es demani a un escriptor de contes la presentació d’una Guia, però aquest cas és especial. El Vicent Pellicer, a més d’un gran coneixedor i un amant de les Terres de l’Ebre, és un poeta, un buscador de bellesa, i sap com fer-nos-la arribar per mitjà de les imatges i les paraules. Una Guia d’aquesta mena ha de contenir dades, itineraris, indicacions, però el Vicent hi ha escamptat també píndoles de literatura.
Ja coneixeu la meva dèria pels jocs, i per això avui us en proposo un altre per veure si coneixeu bé les Terres de l’Ebre. Es tracta d’endevinar a quins racons pertanyen els tres fragments extrets de la Guia.

"Poques ocasions tindreu d’abraçar tants arbres centenaris en un dia, d’acariciar fulles de faig i de pi alhora, i d’observar els milers de matisos acolorits que us oferirà aquest bosc ancestral: a la primavera, descobrireu verds que mai hauríeu pogut sospitar que existessen; a la tardor, els grocs i els rojos dels aurons, dels fajos i dels fruits seductors dels grèvols, que tacaran la natura de sol i de sant, us emborratxaran la mirada."

"Són cossos de gegants ancestrals, provocatius, que, de sobte, irrompen en la vida present irreverentment, com si els més de dos mil anys que han transcorregut des que foren plantats no yinguen cap valor…"

"L’ermita i els setze brolladors […] acaben de donar les últimes pinzellades de color, les notes musicals postremes del poema que xiuxiueja el boscatge."

06 d’octubre 2007

Josep Maria Espinàs: l’ofici d’escriptor

Josep Maria Espinàs ha ingressat a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i el diari Avui ha publicat al suplement cultural un fragment del seu discurs de recepció. Com a admirador de la seva obra i de la seva persona, no me’n puc estar de reproduir-ne algunes perles:

"Ni escriure ni viure m’ha cansat mai. Per això, mentre pugui, continuaré amb aquest ofici i amb aquesta vida."

"El caràcter es pot trobar en el discurs reflexiu o en l’estil de l’obra. I se’n té o no se’n té. Hi pot haver "tallers d’escriptura", però un "taller de caràcter literari" només és imaginable com una estafa."

"No podran prendre’m la vella Olivetti. Els diré que escriure-hi —tac, tactactac— és la meva petita festa."

"Podríem dir "en general", naturalment. Al·ludir al "conjunt", prescindint dels casos especials i dels "detalls". Però confesso que jo no he vist mai cap "generalització". Sospito que no n’hi ha enlloc. En qualsevol cas, al llarg dels camins, i al llarg de la vida, només he trobat casos especials i detalls. I m’és impossible convertir tanta inoblidable diferència en estadística."

05 d’octubre 2007

Pirmeres propostes al 24è joc literari


Ja m'han arribat bastantes propostes al 24è joc literari, en el qual us demanava que, amb una mica de creativitat, afegíssiu tres o quatre línies al meu conte El so d'uns porticons. Us aniré mostrant les diverses propostes. Avui, les cinc primeres.

Animeu-vos a participar. Teniu temps fins el 6 de novembre per a participar al premi del mes d'octubre: l'allotjament durant un cap de setmana per a dues persones a la Masia Casa Gran de Rasquera.


La foscor envaeix de nou la cambra i li recorda els temps passats viscuts sense intensitat i amb la convicció que el jorn següent serà igual de trist i nostàlgic. La pluja regalima ara per les parets i dibuixa un nou paisatge des de la finestra. Son llàgrimes del cel que el fan pensar en un final visible, proper.
Óscar Ramírez


S’estira de nou, el brunzir del silenci, de la por i del neguit, no el deixa prendre el son, el cansament cada vegada és més feixuc, el buit de la soledat omple l’habitacle de pensaments... i és només, quan l’alba irradia des del cel, que s’esvaeix el malestar i el cansament, de nou la rutina, de nou la farsa felicitat que emmascara l’existència d’en marc.
Jordina Freixanet

Torna al llit on gira enjogassadament pels llençols mirant d'atrapar la son. Finalment pren consciència que el que l'atrapa després de tanta volta no és el llençol cargolat sinó l'abraçada de la son i ell també l'abraça com s'abraça a una amant desitjada. Llavors, en aquell moment de delit, torna al sentir el so d'uns porticons i una brisa fresca però també càlida, com un vent primaveral. Per les parpelles entreobertes, que frisen per tancar-se, veu assegut a la finestra oberta el seu àngel de la guarda que batent les ales li dona alè i vetlla pel seu descans.
Jordi González

Abans de tornar-se a estirar, comprova com la seva filleta dorm plàcidament. Abraçada a un osset, acotxada sota una flassada lleugera, aliena a tot, la petita frueix de dolços somnis infantils a la cambra del costat.
El seu llit, en canvi, és la viva imatge d’una deserció. Una superfície tan gran per a una sola persona és excessiva, freda, desproporcionada. És aquella petjada invisible que ha deixat un absent.
Josep Maria Sansalvador

El cos de plom i el camí fins a la finestra tant llarg. Té temps de fer-se encara mil preguntes i de donar-se mil respostes. El so del batent de la finestra és justament una de les infinites passes de Déu?
És un senyal. Porta les pastilles per dormir a la mà, les llença directament al riu abans de tancar.

Carme Rosanas

Cares del món (14)


Les cares del món s’expandeixen, guanyen adeptes i apareixen als llocs més insospitats. Com aquesta que ha trobat a París l’Esther i que m’envia per a la meva col·laboració. Potser és el fantasma d'un antic pirata, reciclat en tapa de claveguera, una mica trist perquè enyora el mar.
Gràcies.

04 d’octubre 2007

Presentació de Faules mamíferes, de Josep Igual

Aquest divendres, 5 d'octubre, a les 19.30, es presenta a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa el recull Faules mamíferes, de Josep Igual, editat per Aeditors.
Faules mamíferes és un ventall de microcontes.
Amb una llengua rica, culta i perversament continguda, Josep Igual ens envolta en un gronxador narratiu fet d’ironies, sobreentesos, guinys i homenatges literaris i amb un fi sentit de l’humor.
D’una lectura àgil i extremadament amena, l’aparent lleugeresa d’aquesta vuitantena de relats amaga un rigorós i expert treball literari i, en conseqüència, també vital.

Premis joc literaris de setembre

D'acord amb el repartiment de números entre tots els participants als jocs literaris del mes de setembre, que els vaig enviar abans del sorteig públic, s'emporten els premis:
Lots de 3 ampolles de vi ABellars, DO Priorat, del celler Noguerals, SCCP: Maria Teresa Romeu i Pilar Alcoverro.
Dues entrades per a la representació de l'obra L'Edèn, que tindrà lloc al Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa, el proper 5 d'octubre: Tomàs Camacho.
Gràcies a tothom per la vostra participació. Ara, a pel premi d'octubre: un cap de setmana a la Masia Casa Gran de Rasquera.

Felicitats petites (12)


Agafes amb certa tristesa l'última galeta de la capsa, que mai és la de xocolata (sempre són les primeres en acabar-se). Mires amb poques esperances que no n'hi hagi alguna d'amagada contra la cantonada. Llavors, quin miracle! t'adones que sota un paper de seda blanc, que cruix quan l'agafes, hi ha una altra capa de galetes, totes ben posades, esperant-te.

03 d’octubre 2007

La polèmica més gran del món dels llibres (3)

El post que vaig posar el 21 de setembre sobre La polèmica més gran del món dels llibres continua aixecant polseguera, ja que aquesta setmana també se n'han fet ressò a la web literària Llibròfags .
Es veu que he posat el dit a la llaga, no tan sols de la literatura catalana, sinó també mundial. Es tracta d'un problemàtica de grans dimensions, i pocs agosarats s'havien atrevit a posar-la de manifest, tot i que ja ve de lluny.
Fins quan! Fins quan aquesta disbauxa i descoordinació que afecta els lloms dels nostres llibres que ara pugen, ara baixen, i a la salut dels nostres colls. O és que la Seguretat Social ens pagarà massatges a les cervicals?

24è joc literari

Ja hem arribat al mes d’octubre i al primer dels jocs literaris d’aquest mes que, com he dit a l’anterior post, té com a premi un cap de setmana a la Masia Casa Gran de Rasquera (Ribera d’Ebre).
Avui, al 24è joc literari, us demano un cop més una mica de creativitat. A mi m’agraden molt els relats breus, com aquest que es transcric titulat "El so d’uns porticons", inclòs al recull Postres de músic, editat per Empúries i guanyador del 39è premi Marià Vayreda.
Per a participar en aquest joc vull que m’envieu a l’adreça jesusimaite(arrova)gmail.com una petita continuació a aquest relat, d’unes tres o quatre línies com a màxim, juntament amb el vostre nom i població per als nouvinguts.
El termini per a enviar propostes als jocs d’octubre és el 6 de novembre, inclòs.

El so d’uns porticons
"De vegades cau en el més profund dels sense sentits, i necessita un petit cop de mà que l’impulsi, un dit que l’indiqui el camí veritable per a poder recuperar-se amb facilitat. Però avui, l’angoixa l’atrapa amb una xarxa més fonda que mai, i la foscor d’aquesta nit no ajuda gens. Pensa que no podrà sortir-se’n i suplica respostes a massa preguntes antigues, i els senyals que demana no arriben mai.
Quan es troba en ple centre del desesper, creu sentir, enmig d’uns cops que espanten, les passes lentes de Déu, o només el so d’uns porticons colpejats pel vent. Nota una fresca al rostre i descobreix que el corrent d’aire ha obert una de les finestres que es bat. S’aixeca per a tancar-la i poder dormir una estona fins que la primera llum del matí il·lumini el sostre."