Ja hem arribat al mes d’octubre i al primer dels jocs literaris d’aquest mes que, com he dit a l’anterior post, té com a premi un cap de setmana a la Masia Casa Gran de Rasquera (Ribera d’Ebre).
Avui, al 24è joc literari, us demano un cop més una mica de creativitat. A mi m’agraden molt els relats breus, com aquest que es transcric titulat "El so d’uns porticons", inclòs al recull Postres de músic, editat per Empúries i guanyador del 39è premi Marià Vayreda.
Per a participar en aquest joc vull que m’envieu a l’adreça jesusimaite(arrova)gmail.com una petita continuació a aquest relat, d’unes tres o quatre línies com a màxim, juntament amb el vostre nom i població per als nouvinguts.
El termini per a enviar propostes als jocs d’octubre és el 6 de novembre, inclòs.
Avui, al 24è joc literari, us demano un cop més una mica de creativitat. A mi m’agraden molt els relats breus, com aquest que es transcric titulat "El so d’uns porticons", inclòs al recull Postres de músic, editat per Empúries i guanyador del 39è premi Marià Vayreda.
Per a participar en aquest joc vull que m’envieu a l’adreça jesusimaite(arrova)gmail.com una petita continuació a aquest relat, d’unes tres o quatre línies com a màxim, juntament amb el vostre nom i població per als nouvinguts.
El termini per a enviar propostes als jocs d’octubre és el 6 de novembre, inclòs.
El so d’uns porticons
"De vegades cau en el més profund dels sense sentits, i necessita un petit cop de mà que l’impulsi, un dit que l’indiqui el camí veritable per a poder recuperar-se amb facilitat. Però avui, l’angoixa l’atrapa amb una xarxa més fonda que mai, i la foscor d’aquesta nit no ajuda gens. Pensa que no podrà sortir-se’n i suplica respostes a massa preguntes antigues, i els senyals que demana no arriben mai.
Quan es troba en ple centre del desesper, creu sentir, enmig d’uns cops que espanten, les passes lentes de Déu, o només el so d’uns porticons colpejats pel vent. Nota una fresca al rostre i descobreix que el corrent d’aire ha obert una de les finestres que es bat. S’aixeca per a tancar-la i poder dormir una estona fins que la primera llum del matí il·lumini el sostre."
Quan es troba en ple centre del desesper, creu sentir, enmig d’uns cops que espanten, les passes lentes de Déu, o només el so d’uns porticons colpejats pel vent. Nota una fresca al rostre i descobreix que el corrent d’aire ha obert una de les finestres que es bat. S’aixeca per a tancar-la i poder dormir una estona fins que la primera llum del matí il·lumini el sostre."
