04 d’octubre 2007

Felicitats petites (12)


Agafes amb certa tristesa l'última galeta de la capsa, que mai és la de xocolata (sempre són les primeres en acabar-se). Mires amb poques esperances que no n'hi hagi alguna d'amagada contra la cantonada. Llavors, quin miracle! t'adones que sota un paper de seda blanc, que cruix quan l'agafes, hi ha una altra capa de galetes, totes ben posades, esperant-te.

6 comentaris:

caterina ha dit...

Aix! M'has tocat el punt feble, a mi, que tenc adicció a la xocolata. Acabes de descriure molt bé la situació de les meves galetes i les de molta gent. El problema és quan cerc la de xocolata i sé que jo me les he acabades totes! jeje

Carme Rosanas ha dit...

Ara us faré molta enveja, eh? A casa meva, a tots els agraden més les que no són de xocolata. Ei! excepte a mi! que com la Caterina, sóc també adicta a la xocolata!

Una altra petita felicitat és llegir les petites felicitats d'en Jesús.

Carme R.

alatrencada ha dit...

La felicitat es troba en les coses petites. És la frase preferida de la meva mare, i té tota la raó del món. Quina sorpresa més agradable descobrir un segon pis de galetes o de bombons per a encetar ;-)

Agnès ha dit...

Aquesta fotografia fa venir gana, sobretot si la mires a mitja tarda i tens ganes de menjar dolços al costat d'un cafetó fumejant, quana fora plou i encetes just la primera pàgina de la revista....
...
...
...
orgasme
...
...
jajajaja

Joana ha dit...

A mi m'agaden totes...les de xocolata i les altres cruixents!!!

albert_stk ha dit...

Una felicitat petita seria descobrir que sota el paper totes son de xocolata.