31 d’octubre 2018

Baltasar Casanova i Joan Roca a Tens un racó dalt del món


Aquesta setmana tenim dos convidats a Tens un racó dalt del món, a Canal 21 Ebre, tots dos de La Cava: un autor amb qui ja tinc una vella amistat, Baltasar Casanova, i l'autor d'una primera novel·la que el mateix Baltasar em va recomanar per primer cop, Joan Roca.
A tres bandes comentarem les seves novel·les, Pel crestall de les solituds, i Melodia d'una absència, respectivament, dos llibres amb moltes diferències, però segur que també amb similituds que m'entossudiré en trobar. 
Vanessa bargalló, de La 2 de Viladrich, ens recomanarà llibres.
I les microseccions dedicades a Falsos proverbis, Cites literàries i els Nanocontes. 
El programa es podrà veure en directe els dimecres 31 d'octubre i 7 de novembre a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes, i també a l'emissió en directe a través del canal de Youtube de Canal 21.
També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

29 d’octubre 2018

Aquells sorolls


#aquellssorolls La campaneta que sonava quan el carro de la màquina d'escriure avisava que arribaves al final de la línia.
Recordeu algun soroll?

28 d’octubre 2018

A la III Nit de la Cultura de Sant Carles de la Ràpita



Portem uns quants dies de pluja, alguns molt intensos, però aquesta nit no cau prou aigua per a tornar a anul·lar la meva visita a La Ràpita, on acudeixo per primer cop a la Nit de la Cultura, que enguany celebren per tercer cop.
No coneixia encara el seu recent estrenat Auditori Sixto Mir, una infraestructura més que, segur, representarà un al·licient perquè la cultura rapitenca en concret, i ebrenca, en general, no pari de créixer.
Avui acudeixo, sobretot, per l’homenatge a Víctor Canicio, un escriptor genial i singular a qui m'hi uneix la passió per la brevetat, i altres complicitats, com ara que el destí ens hagués unit a la primera presentació del meu primer llibre, l’any 2001, però, sobretot, una estima mútua que no necessita de cap justificació. Gràcies, Tomàs Camacho, per convidar-me a participar al llibre escrit per a l'ocasió.
Aquesta Nit de la Cultura serveix per a entregar els premis de narrativa Sebastià Juan Arbó i d’escultura Agustí Vizcarro, que recauen en Esteve Llitrà i Marc Raventós, respectivament.
Per a acabar, espectacular concert de Noel Luna, amb repertori ja clàssic de cantautors sempre reivindicatius (algun ara ja no tant), Paco Ibáñez, Labordeta, Llach, Serrat... i composicions pròpies. Humil i al costat dels humils, sincer, fresc, potent, agosarat, divertit, emotiu... omple l'escenari amb la seva guitarra i es posa el públic, cambrers inclosos, a la butxaca.
En resum, nit en molt bona companyia, una ocasió més per a aprofundir els lligams de coneixement mutu i d’estima amb gent de la cultura ebrenca, que hem sabut crear una pinya molt maca que no té preu.
Felicitats a tots els amics i amigues rapitencs, que en són una bona colla, per la marxa cultural que porten, i pel suport que reben de la regidoria de Cultura amb Erika Ferré al capdavant.
Portem uns quants dies de pluja, alguns molt intensos.
Canal 21 Ebre
Imaginaràdio

27 d’octubre 2018

Cites literàries


I s'escaurà que, essent presoner teu,
teu seré i teu serà tot el que és meu.
Sonets de William Shakespeare. Traducció de Gerard Vergés
 .
Una generació d'invictes que lluny del victimisme estèril, no es van mostrar mai abatuts , pel fet que mai van considerar que haguessin perdut la guerra. Es van proposar fer renéixer la cultura catalana des d'aquesta actitud guanyadora.
El cavaller Floïd, de Genís Sinca.
 .
Recordeu que quant més ens odiïn els feixistes, més segurs hem d'estar de la justícia de la nostra causa.
Vida i destí, de Vasili Grossman
 .
I així va ser com els silencis van tornar a pujar parets a casa Gargori, com abans... De nou, la casa s'omplia de parets que expel·lien la fredor pròpia dels silencis molestos.
A passes comptades, de Valer Gisbert
 .
Grans de sorra, incalculables, amuntegant-se fins a convertir-se en sediments, i després en roca.
Una educació, de Tara Westover
 .
El poeta naix però també es pot suïcidar pels ulls.
El temps no vol quedar penjat, de Manuel Alonso i Català
 .
Els records passen
com escamots que lluiten
Contra la posta.

Delta, de  Carme Cruelles
.
Endinsem-nos en l'amargor, la lenta
mandíbula que ens corca indiferent.

El fàstic que us cega, de Joan Todó
.

I un altre tu
s'entesta, nu,
a bategar.

A quatre mans, de Carles Duarte

26 d’octubre 2018

Formar part d'un joc literaris en un Institut

Després de tants anys proposant jocs literaris, em fa feliç ser el protagonista d'un dells, proposat a l'Institut de Tecnificació d'Amposta.
Molta il·lusió, i una llàstima que no pugui participar, perquè el premi, una llapis de memòria, m'aniria molt bé, perquè tinc més memòria de llapis que llapis de memòria.

25 d’octubre 2018

Aquell accent de França, ma liberté



Problemes físics em porten a fer rehabilitació. Durant uns dies coincideixo amb un noi que està de pràctiques, molt amable i atent. Tot i els esforços per parlar castellà i entendre el català, es nota per l’accent que és de França; de Marsella, per ser més concret.
Quan feia primària, aquells anys a Cornudella, estudiàvem francès com a llengua extranjera, no teníem elecció, i així vaig seguir, per inèrcia, durant el Batxillerat. Són coses d’aquesta generació que hem viscut i vivim a cavall de dos segles. Escoltar parlar en francès em retorna a aquella època i, tot i que fa molts anys que no l’he practicat, de seguida em venen a la memòria les paraules, la pronunciació d’aquella mestra, alguna cançó de Moustaqui que dus gravada a l’inconscient. M’agrada escoltar parlar francès, el seu amor a la llibertat, el seu respecte a la cultura, i una llengua que enlloc del nostre noranta diu quatre vingt dix,  mereix tot el meu respecte i admiració.


24 d’octubre 2018

El nostre pitjor enemic al Club de lectura de Tortosa



Comentari d'El nostre pitjor enemic al Club de Lectura de Tortosa que, en part, aprofitem per comparar amb la meva segona, El calaix dels vols perduts, amb què té paral·lelismes i diferències.
Mostro imatges de les persones amb què m'he inspirat per descriure alguns personatges, parlem dels simbolismes que hi ha a la novel·la, de la seva abstracció, del lirisme, dels seus tocs onírics, de les motivacions, dels missatges, si és que n'hi ha, dels petits jocs que amaga.

23 d’octubre 2018

JOSEP IGUAL i JESÚS TIBAU: QUI ÉS QUI?



No hi ha dubte que Josep Igual i un servidor, Jesús M. Tibau, tenim coses en comú, com la resta dels mortals, i també diferències, com la majoria de divinitats, però sovint ens confonen, fins al punt que l’un ha arribat a dedicar llibres de l’altre, o trobar-se en situacions de risc que no li corresponen.
Us proposo un joc per a facilitar-vos ( o no), la tasca de distingir-nos, a través de quinze enunciats en què heu de marcar les respostes correctes, o bé respondre en un comentari de la següent manera, com a exemple: 3 JI, 4 JI, 5 JT... etc.




22 d’octubre 2018

a les Jornades de les lletres ebrenques




Dissabte passat, 20 d'octubre, acudeixo fidelment i ple d'il·lusió a una de les cites literàries anuals imprescindibles, les Jornades de les Lletres Ebrenques d'Amposta, que ja arriben a la 13a edició.
Després d'un parell de dies de forta llevantada el riu baixa color de xocolate, ple de fang i de sediment per a nodrir el delta, i em disposo a gaudir del retrobament amb amics i amigues de lletres. Amb alguns ens veiem dia sí, dia no, amb d'altres 3 o 4 cops l'any, alguns només en aquesta data, i, com sempre, n'afegiré de nous a la meva col·lecció. Intento fer-me fotos amb molts d'ells i elles, on hi sura com a denominador comú un lluminós somriure.
El programa esta farcit d'actes, generós, nodrit de lletres, de música, d'aliment per a l'ànima i per al cos, i tot és fruit, en gran part, del caràcter de la reina de les Jornades, per aclamació popular (no com altres), Joana Serret, la directora de la Biblioteca Sebastià Juan Arbó.
Josep Igual, Josep Ramis i Màrius López ens presenten una bona notícia, la propera posada en funcionament de la ruta literària de Sebastià Juan Arbó, amenitzats per la música de Camins de nit, a qui auguro i desitjo un gran èxit.
I els amics De MatíMañana, Eduardo Margaretto i Miquel Esteve, acompanyats de Don Tomasso i Eva Mascarell, ens porten poesia elèctrica.

Dinar farcit de somriures i complicitats que s'allarguen durant tot el dia, i a la tarda un dels actes més interessants i necessaris, de presentació de nous valors literaris que han publicat la seva primera obra, molts dels quals ja tinc a la meva agenda, i d'altres que aviat tindré.
I per acabar, la trobada d'escriptors de capçalera amb bibliotecaris, conduïda per Ricard Ruiz Garzón, que utilitza de fil conductor fragments de llibres amb els llibres i les biblioteques de protagonistes. A la taula coincideixo amb Aleix Cort, Manel Ollé, Teresa Duch, Maria Carme Roca, Núria Pradas, Francesca Aliern, Miquel Esteve i Jordi Llavina.
Al meu bloc de notes hi he afegit uns quants telèfons, i de tornada encara hi ha alguna carretera tallada a causa del temporal, però demà farà sol.
Àlbum de fotos

21 d’octubre 2018

El calaix dels vols perduts, a Lleida



Seguim amb les presentacions d'El calaix dels vols perduts (Pagès Editors)
El 25d'octubre, a les 19 hores, a la llibreria Caselles de Lleida.
Em fa molt de goig perquè serà la primera vegada que presento un llibre en aquesta ciutat, i ho faré magníficament acompanyat de Montserrat Aloy, "Cantireta", que fa mols anys que ens seguim mútuament per les xarxes.

Xalarem!

20 d’octubre 2018

Cites literàries


Vaig començar a pensar que potser no hi ha res segur en aquest món, ni tan sols els programes de festa major.
L'edat d'or, d’Artur Bladé i Desumvila,
 .
La veritat o la mentida són com els taxis, agafes el que passa quan en necessites un, no t'esperes que passi el que t'agrada més.
Que ningú et salvi la vida, de Flavia Company
 .
La descoberta de la inferioritat serveix per a decidir què ets.
 .
La llibertat no consisteix pas a ésser lliure entre uns límits, sinó en la possibilitat de franquejar-los, en la intenció d'enderrocar-los.
Els elefants són contagiosos, de Manuel de Pedrolo
 .
Viatjar és descobrir a cada pas la veritat de tot el que han deixat enrere.
La princesa de jade, de Coia Valls
 .
Massa coses al voltant d'un sol per què. És evident que amb un sol punt d'interrogació no te'n pots sortir.
La set, d'Andrei Gulàssimov
 .
Resultaven difícils les relacions humanes, saber on calia traçar la ratlla fronterera entre la cordialitat i la hipocresia.
Què saps de Vidal Palau?, de Vicent Borràs 

19 d’octubre 2018

Versos contra la violència, el documental





Després dels recitals a la Ràpita i a Roquetes el 7 i 8 d'octubre de 2017, després del llibre publicat amb Onada edicions, després de l'espectacle creat per Valer Gisbert, després de les desenes de presentacions i recitals... arriba VERSOS CONTRA LA VIOLÈNCIA, EL DOCUMENTAL de la mà del grup CREA.
Ja en vam poder fer un tast la passada trobada dels diLLUMs d’arts al Forn, però dimecres passat, dins del marc de les Jornades de les Lletres Ebrenques, el vam poder veure per primer cop sencer.
Quan tot aquest moviment de Versos contra la violència va començar a prendre embranzida, d’aquesta forma tan espontània, generosa, i emotiva, vaig oferir al grup CREA (amics ja de múltiples col·laboracions) si volien participar de la forma que volguessin. Pensava que farien algun dels seus habituals curtmetratges, inspirats en algun dels textos del llibre, però em van sorprendre de nou, quan em van plantejar la idea de gravar un documental. És la seva primera obra de llarga durada i, com tot el que envolta aquest moviment, està carregat de profundes emocions. El documental intenta allunyar-se d’aquestes emocions i intenta descriure com va sorgir la idea, nascuda a la falda del col·lectiu diLLUMs d’arts al Forn i de Mar de Fora, i com ha anat creixent. Però en veure’l no ens podem abstindre de les emocions. I no tan sols de l’impacte que representà l’1 d’octubre, que segurament representarà una fita història d’aquelles que marquen un abans i un després. M’emociona la pinya que hem format, les complicitats, les abraçades, l’estima i, com a conseqüència, la força que ens regalem uns als altres.
També m’emociona veure com gent de la cultura, i sobretot ja amics, manifesten l’alegria i felicitat que els dona el simple fet de trobar-nos un cop al mes per a estar junts i compartir sensacions.
Coses senzilles, coses properes, coses que ens fan grans.
Gràcies a tothom que hi sou, amics i amigues.
Podeu veure el documental sencer aquí mateix:



17 d’octubre 2018

Mercè Falcó a Tens un racó dalt del món



Mercè Falcó és la convidada aquesta setmana a Tens un racó dalt del món, a Canal 21 Ebre, per parlar de la seva primera novel·la, L'illa de Bembé, guanyadora del Premi Autor revelació convocat per l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, ambientada a finals dels segle XIX, quan una noia barcelonina és casada amb un terratinent de Cuba i hi va a viure, amb el trencament que això representa per a la seva vida. 
El fil argumental del llibre és un triangle amorós, amb personatges polièdrics i una protagonista que evoluciona i creix al llarg de la trama. Però tot plegat és una excusa per a reflexionar sobre la llibertat, sobre els diversos tipus d'esclavitut, sobre la importància de l'educació, sobre el paper de la dona...  
ManuÀlvarez, estudiant de 1r de Batxillerat, ens recomana Juls, Juliette, de Toni Villalobos, i Homes i ratolins, de John Steinbeck.
Montserrat Esteve, de l'Associació d'Amics de la UNESCO, ens parla del projecte Vincles intergeneracionals, a través del qual, un grup de iaios i iaies llegeixen contes a les escoles i han escrit el seu propi conte, Per què ha vingut en Salim?
I les microseccions dedicades a Falsos proverbis, Cites literàries i els Nanocontes. 
El programa es podrà veure en directe els dimecres 17 i 24 d'octubre a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes, i també a l'emissió en directe a través del canal de Youtube de Canal 21.
També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

16 d’octubre 2018

la llibertat



La llibertat no cap dins d'un got d'aigua?
I a l'ampit d'una finestra?
La llibertat, potser, és no oblidar aquell color que emociona, aquella carta que vessa pels ulls.
Cap barrot no ennuega la llibertat.
.
Inspirat en una pintura de Rosa Vadrí.

15 d’octubre 2018

Tendresa


Tendresa. Diumenge al matí, molt a primera hora. Partit de futbol de màxima rivalitat, categoria benjamins. Xiquets amb ànsia per créixer imiten gestos dels adults. Abans de tirar un córner, cal ajudar algun jugador a cordar-se les botes. 

14 d’octubre 2018

Impermeable


El conte Impermeable, del recull El noi del costat del padrí (Cossetània Edicions), a la secció El conte del diumenge de La Veu del País Valencià.
Vist amb certa distància, potser el meu millor recull?

13 d’octubre 2018

Cites literàries


-Mentre parlen de natros, no ho fan de ningú més. Sempre hi ha qui paga lo pato. Mira, bon profit els hi faci!
La menestrala, de Francesca Aliern
 .
Dins meu hi ha un silenci tan fort com una multitud que xiscla enmig d’un cercle de policia.
Eren ells, de Carles Rebassa
.
Sota la pell, al cap, al cor, només hi ha passat.
Amics per sempre, de Lluís-Anton Baulenas
  .
Simmac li va ensenyar des de ben petita que la vida era difícil, que no podies aturar-te a contemplar-la sense sortir-ne esquitxat.
Etheria , de Coia Valls
  .
No demano poder moure els camins d’un món ja prou inestable. Ser-ne, simplement, l’etern espectador.
Tardets, d’Agustí Clua

No és moment de furgar, les llàgrimes sempre estan al fons dels ulls.
Xarxa prima, d’Amàlia Roig,
 .
Mirar no és un esforç, és el plaer de veure.
A pel per l’Alt Maestrat, de Josep Maria Espinàs
  .
La memòria i la imaginació són dos talls d'un ganivet ben esmolat. I qualsevol dels dos, també som nosaltres.

Versos contra la violència, el documental


Després de l'1 d'octubre de 2017, com a necessitat vital de fer alguna cosa, des del col·lectiu diLLUMs d'arts al forn i de l'Associació Mar de fora, vam organitzar uns recitals de poesia i música a La Ràpita i Roquetes els dies 7 i 8 d'octubre, sota el nom Versos contra la violència, amb molta participació i plens d'emotivitat.
D'aquests recitals en sortí el llibre publicat per Onada Edicions, un espectacle teatral, tota una corrua de presentacions i recitals on s'hi ha anat afegint més gent que formem un col·lectiu que seguim en contacte compartint emocions, idees, projectes, etc, sempre amb la cultura per bandera, la defensa de les llibertats i la pau.
I ara, el proper 17 d'octubre, dins del marc de les Jornades de les lletres ebrenques d'Amposta, i de la mà del grup CREA, arriba la presentació de Versos contra la violència, el documental.
I seguim.

12 d’octubre 2018

cites literàries


Només un home que neix o un home que mor pot estar tan sol com jo ho vaig estar aquella nit, al far.
La pell freda, d’Albert Sánchez Piñol
 .
Jo no sé res de la guerra, només em fixo que l’ordi està a punt per segar.
El guardià de les trufes, de Fèlix Edo
 .
Escoltar és un hàbit que consisteix a separar-nos del xivarri obsessionat que portem dins. 
Les hores, de Josep Pla.
 .
Hi ha gent que odia els llibres, siguin com siguin. És l'odi de l'impotent, tan de plànyer.
Viatge a l'esperança, d’Artur Bladé i Desumvila
 .
Hereto els vestits del mor que aviat seré.
El doctor Rip, de Salvador Espriu
 .
Hi ha dies que no tinc l'any. Vull dir que el present (que en veritat només pot ser memòria) s'encaterina amb les imprecises dunes del futur.
Quaderns deltaics, de Josep Igual
 .
Passaria les hores contemplant les cicatrius que et delimiten: vull ser topògraf del teu cos.
Poesia a la frontera, d’Òscar Palazón Ferré
 .
Només les muntanyes eren al seu lloc de sempre i mostraven la mateixa fesomia, com guardians immutables enmig la fugacitat de les coses.
Terres de l'Ebre, de Sebastià Juan Arbó

Lo color més blau, deMaria Aurèlia Capmany


Cossetània Edicions, 2018
Sinopsi
Lo color més blau és una novel·la epistolar, composta per les cartes que, durant dècades, s’escriuen dues dones, amigues en l’adolescència, separades per la guerra civil: una es queda a Barcelona i l’altra s’exilia. A través d’elles assistim a l’evolució de la societat catalana i a les vicissituds de l’exili durant el període franquista. El pròleg d’aquesta edició ha estat redactat per Montserrat Palau, professora de literatura catalana de la Universitat Rovira i Virgili, especialitzada en estudis de gènere i en l’obra de Maria Aurèlia Capmany.

11 d’octubre 2018

El calaix dels vols perduts, a Biblioones


Parlant d'El calaix dels vols perduts amb la directora de la Biblioteca Marcel·lí Domingo, Irene Prades, al programa Biblioones de Ràdio Tortosa.


10 d’octubre 2018

dos millor que un


Plaça de la Pau de Tortosa, davant del Mercat. Una parella de vells esperen disciplinats a una vorera que el seu semàfor es posi verd. Una altra parella, encara més gran i de pas força feixuc, decideix no esperar (ai, aquelles presses de la vellesa!) i travessen en vermell fins a mig carrer, on s’aturen, estratègicament, esperant que passi un cotxe que ha frenat, per si de cas. La primera parella, encara immòbils, miren expectants l’arriscada maniobra i quan veuen que arriben il·lesos a l’altra banda, sense deixar de recolzar-se un en l’altra, i l’altra en l’un, l’home diu: dos millor que un.

09 d’octubre 2018

Trobada mensual dels diLLUMs d'arts al forn







El passat 1 d’octubre, com cada primer dilluns de mes, nova trobada dels diLLUMs d’arts al Forn, al Forn de la Canonja de Tortosa.
El col·lectiu, que no requereix cap condició per formar-ne part, llevat de la passió per la cultura i l’art, no para de créixer, i aquesta trobada/sopar ha estat el més nombrós, amb gent que ve de Tortosa, d’Amposta, de La Cava, de La Ràpita, de Roquetes, de Xerta..., tothom és benvingut per a gaudir d’una bona tertúlia, menjar, beure i, sobretot, amistat. Uns ingredients que, amanits amb la il·lusió i la creativitat de tothom, no paren de donar fruits.
Després d’una breu i amena presentació de tots els assistents, a càrrec de l’intrèpid Ricardo Gascon, ell mateix va anunciar la presentació del recull de textos de Manuel Pérez Bonfill en castellà, al llibre Hemingway, publicat per Onada Edicions gràcies al patrocini de la UNED Tortosa. que es presentarà el 9 de novembre; Ernest Redó ens parla del proper concert del seu grup Obscens, el 5 d’octubre al Portal de Tamarit de Tortosa, i ens va llegir un relat inspirat en l’1 d’octubre; Gonzalo Luna, d’origen peruà, que, després de passar uns anys a Barcelona, ha fet cap a les Terres de l’Ebre per la seva voluntat de gaudir d’una vida de més qualitat i per a aprendre a parlar el català, ens ha parlat dels concerts que farà, acompanyat al piano, entre el 8 i l’11 de novembre a Tortosa, al cafè Cupuccino, el bar Tertúlia, el Forn de la Canonja el en ple riu a bord de Lo Sirgador; Marta Tena ens ha explicat el taller d’escriptura creativa que realitzarà a la Biblioteca de Tortosa el 15 de novembre; Eduardo Margaretto, en veu de Xavier Aragó, ens ha fet un tast del seu poemari Versos de ocasión; Fernando Ferré, que va enviar alguna de les seves pintures plenes de color als presos polítics, ens llegeix la carta de resposta de Josep Rull, enmig d’una gran emoció; Sisco Lahosa, com cada mes, ens havia recomanat un article per a reflexionar; Irene Prades ens ha comentat les IV Jornades del Patrimoni Literari Ebrenc, del 12 al 16 de novembre; i Xavier Miró i David Comuñas, del grup CREA, ens han fet un gran regal: un tast del resum del documental sobre Versos contra la violència, que s’estrenarà el 17 d’octubre a Amposta, dins de les Jornades de les Lletres Ebrenques, ja que és aquí, a la falda dels diLLUMs, que es va forjar aquest projecte que vol combatre la violència amb poesia.
I vam avançar la gala de premiats de la cultura ebrenca que tindrà lloc el mes de gener, i moltes complicitats i riures.
Més imatges, en aquest àlbum de fotos.
La propera trobada, el 5 de novembre.

08 d’octubre 2018

Proposta educativa de No és la derrota, sinó el vent


Missatge per als centres d'ensenyament: ja podeu fer servir la proposta didàctica del meu recull de contes No és la derrota, sinó el vent, realitzada per Josep-Sebastià Cid, i la trobareu a la web d'onadaeducació.
Aquesta eina us pot proporcionar idees per poder treballar el llibre a classe, i jo sempre estic disposat a vindre per a intercanviar impressions amb l'alumnat.

07 d’octubre 2018

El paradís a les fosques, de Vicent Usó



El paradís a les fosques, de Vicent Usó
Bormera Edicions, 2019
PREMI ENRIC VALOR DE NOVEL·LA
sinopsi
Per a Maties Passera la vida consisteix a escalar posicions. N’està convençut, l’èxit implica aconseguir a qualsevol preu totes les metes plantejades, establint una cursa sense final per a pujar cada vegada més i més amunt. De manera que si en alguna ocasió els principis ètics s’interposen en el seu camí, no dubta mai a renegar-ne. És per això que el seu afany per menys­prear els detalls quotidians i el valor de les coses intangibles posarà contra les cordes la relació amb la seua esposa i també amb la seua pròpia mare. Aquest serà el detonant que farà emergir el passat fosc de la família. Els secrets que han modelat la seua vida es materialitzaran de forma sobtada i ningú podrà controlar-ne els efectes devastadors.
El paradís a les fosques, Premi Enric Valor de Novel·la, és la història d’una família en què els silencis han pesat massa i durant massa temps, però també una crida a reflexionar sobre l’èxit i el preu que estem disposats a pagar per aconseguir-lo.



06 d’octubre 2018

Comptant núvols, de Núria Pradas



Comptant núvols, de Núria Pradas
Edebé Edicions, 2018
Sinopsi
La Maria té dinou anys i està enfonsada. Mesos enrere, en un accident de cotxe, el seu nòvio va morir i ella gairebé hi va perdre la vida; ara decideix passar l’estiu amb la seva àvia al poblet on estiuejava quan era petita, quan se sentia feliç simplement comptant núvols. Malgrat la seva tristesa, el retrobament amb els amics de la infantesa li anirà calant com un bàlsam més eficaç que totes les teràpies a les quals s’ha sotmès. I sense voler-ho, sense adonar-se’n, torna a enamorar-se. Però la vida té un estrany sentit de l’humor, i el conflicte esclata en un triangle amorós ple de ressentiments.

05 d’octubre 2018

busqueu un llibre

TRIEU UN LLIBRE QUE ESTIGUI PUBLICAT REALMENT I QUE AMB EL TÍTOL DEFINEIXI AQUESTA SITUACIÓ 
Tens gana. Gana concreta de mousse de xocolata. Recordes que en tens a la nevera. Hi vas corrents. Obres la nevera. En queda només un, caducat de fa 15 dies.

(propostes fetes a facebook i a twitter)

04 d’octubre 2018

Sobre El calaix dels vols perduts, a Tarragona



Tarragona és un dels llocs on acostumo a presentar els meus llibres, per molts motius: a) es troba al límit de la meva zona de confort, a una distància que em resulta còmoda per a desplaçar-me, b) és una ciutat que estimo, on vaig estudiar set anys, amb tot allò que comporta d’aprenentatges, de finestres que s’obrien a noves idees i emocions, a totes aquelles primeres vegades de la joventut que formen part de tu, c) presentar llibre a Tarragona és una excusa perfecta per a abraçar bons amics, part d’aquesta família de lletres que va creixent amb els anys, com el Francesc Valls Calçada, la Conxita Jiménez, la Carme López, la Lila Urbano, la Coia Valls o el Xulio Ricardo Trigo.

Per tant, presentar llibres a Tarragona té quelcom de regal que gaudeixo, primer, a poc a poc, a ritme del tren que avança al seu ritme i que em permet llegir una estona, reflexionar i, sobretot, badar.
Arribo a Tarragona amb prou temps, però no massa, i em fal mal els peus, i m’abstinc, potser per primera vegada, del ritual d’aguaitar al balcó del Mediterrani. M’assec en un banc de la Rambla, i aguaito la gent que passa, l’espectacle de la vida.
De seguida, m’adreço a La Capona, mitja hora abans de la cita. Mouen estanteries i lleixes, desplacen llibres per fer lloc per a la presentació, porten aigües de colors.
I comença el degoteig de gent que arriba. Com a la majoria de presentacions que faig lluny de casa, els assistents són amics i companys de lletres, cosa que s’agraeix, i gent que em segueix per les xarxes socials, i que arriben, alguns amb un somriure a la cara, amb la il·lusió compartida de veure’ns per primer cop. Si no fos pels blogs, facebook, twitter, instagram, etc, la visibilitat de molts autors seria nul·la.
Petons, abraçades, com estàs? i tu? Mirar les agendes per trobar l’excusa d’una nova trobada. La presentació quasi que no caldria, però només quasi. De moment, en totes segueixo el mateix patró. Francesc Valls ja va presentar el llibre a Cornudella, l’estrena mundial, i no calen gaires explicacions.
Som-hi?
Som-hi.
I desgranem algunes de les emocions que comencen a vessar d'El calaix dels vols perduts, i fem treballar el públic, que les extreu del llibre de forma literal i en llegeix fragments, i en treu imatges que desperten complicitats i records comuns.
I quan s’acaba, anem a celebrar la trobada, que és més breu que no voldria, perquè el servei ferroviari condemna les Terres de l’Ebre a tornar a casa massa aviat, i em sento una Ventafocs que marxa corrents pendent del rellotge amb el cor compungit, i no sé si em deixo una sabata, però sí bons motius per tornar.
Presentar llibres a Tarragona té quelcom de regal que gaudeixo, finalment, de nit, mirant els missatges a les fotos ja penjades a internet, a l’espera de les que demà penjarà el Xulio, després de revisar-les de forma molt professional, moltes en blanc i negre, d’altres en color, totes amb afecte, mentre el tren em bressola cap a l’estació final de línia.
Més fotos, a la galeria d'imatges de La Capona

03 d’octubre 2018

Genís Sinca a Tens un racó dalt del món


Genís Sinca és el convidat aquesta setmana a Tens un racó dalt del món, a Canal 21 Ebre, per parlar de la biografia de Joan B. Cendrós, El cavaller Floïd, propietari de la famosa marca d'aftershave que es trobava omnipresent a totes les llars fa uns anys, i que, sobretot, fou un extraordinari impulsor del catalanisme i de la cultura, promotor del Premi Sant Jordi (1959) i de la tradicional Nit de Santa Llúcia, es va implicar en la Nova Cançó, en la creació de la Gran Enciclopèdia Catalana, en Banca Catalana, en el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i en una llista inacabable d’accions que han fet de Catalunya el país que és avui. La història desconeguda d’un home que, per sobre de tot, creia en el seu país i la seva gent. 
També ens visita el jove lector Pablo Moreno, per a fer-nos dos recomanacions.
I les microseccions dedicades a Falsos proverbis, Cites literàries i els Nanocontes. 
El programa es podrà veure en directe els dimecres 3 i 10 d'octubre a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes, i també a l'emissió en directe a través del canal de Youtube de Canal 21.
També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

02 d’octubre 2018

cada dia

Cada dia soc més vell
Cada dia soc 
Cada dia pot ser l'últim 
Cada dia pot ser el primer 
Cada dia és cada dia 
Cada dia
Cada dia
Cada dia
I la nit?