31 de març 2016

papallona

Notar al damunt la mà de la persona estimada, adormida, sempre viva, càlida, tremolosa. No respirar, per evitar que fugi volant, com una papallona.

30 de març 2016

La guitarra blava, de John Banville


La guitarra blava, de John Banville
Bromera edicions, 2016

Oliver Orme és un pintor en hores baixes, la seva musa l’ha abandonat. És també un lladre que roba pel plaer eròtic d’apoderar-se de les pertinences dels altres. Possessions com la irresistible Polly, la dona del seu amic Marcus. Quan aquest «robatori» surt a la llum –amb conseqüències irreparables per a tots els implicats–, el culpable es reclou a la seva llar de la infantesa tractant de fugir de tot. Aquí emprèn un viatge que l’obliga a enfrontar-se a ell mateix a la recerca de la redempció.

Mònica Batet a Tens un racó dalt del món


Mònica Batet torna al plató de Tens un racó dalt del món per parlar-nos de la seva nova i suggerent novel·la Neu, óssos blancs, i alguns homes més valents que els altres.
Amb tres novel·les, Mònica Batet s'ha convertit en una de les autores catalanes que ja he decidit seguir amb devoció.
Les seves novel·les em fan sentir, pensar, reflexionar..., són originals  i la trama, que no s'ubica mai en un espai ni en un lloc concret, esdevenen profundes i em captiven amb una atmòsfera difícil d'explicar.
En aquest cas, la novel·la esdevé en un lloc fred i fosc, i els personatges, amarats d'aquest fred, lluiten a al seva manera contra la tirania.
La imaginació com a arma per sobreviure, una reflexió sobre la forma d'educar, sobre l'amor de vegades mal interpretat, sobre la lluita per superar les nostres pors i les cotilles que ens han imposat, de vegades pel nostre bé. El valor de la paraula escrita.
També ens farem ressò de les novetats literàries: Antologia de rondalles valencianes, d’Enric Valor; L’ombra del bou, de Manel Alonso i Català; El caçador de bruixes, de David Martí.
El programa es podrà veure en directe els dimecres 30 de març i 6 d'abril a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes.
També es podrà veure properament al compte de Youtube de canal 21.

29 de març 2016

POstres de músic alliberat a Tortosa

Fa uns dies, l'amic d'aventures tortosines lúdico-culturals, Quimo Panisello, m'envia aquesta foto per whatsapp. Acompanyat de Clàudia, Sabina, Sena i Vera, han trobat un exemplar del meu recull de contes Postres de músic, alliberat a la plaça d'armes dels Castell de la Suda de Tortosa.
Que els llibres, un cop escrits, tenen vida pròpia, és tot un clàssic, però també és una gran veritat. Jo allibero llibres sovint per la ciutat, però aquest no l'he deixat jo! Em fa molta alegria que algú es dediqui a deixar-lo per la ciutat per tal que algú altre el trobi. Desconec qui ha fet aquesta actuació, però li agraeixo públicament.

27 de març 2016

Tradiciò de Setmana Santa: visita a la llibreria Serret




No recordo quants anys fa que pujo a la llibreria Serret de Vall-de-roures, en companyia de la Francesca Aliern. Ja és una tradició anual, que gairebé ja no cal programar, i crec que a Vall-de-roures ja ho podrien incloure als actes ficos de la Setmana Santa.
El ritual és sempre similar: passar per Xerta a buscar la Paquita, conversa agradable, posar-nos al corrent de les nostres vides... Ja són molts anys i moltes activitats compartides, i no es pot dir que siguem companys, sinó autèntics amics, i l'estima és mútua. Ës la mena de coses que m'ha regalat la literatura: molta vida, molta emoció, molts sentiments compartits.
L'Octavi, com sempre, al mig del seu reialme, fa d'home orquestra tot el matí, i em diverteix contemplar els seus moviments, els projectes que li vessen pels ulls i les mans, l'entusiasme que s'encomana i, vulguis o no, t'acaba encomanant.
En diverses ocasions, allí és on he signat els primers exemplars dels meus llibres, i enguany no ha estat una excepció: una bona forma d'entrar en calor de cara a les activitats de promoció del llibre, una bona manera de renovar la il·lusió.
Per ser feliç, entre altres coses, només cal envoltar-se de bona gent, de gent positiva.

26 de març 2016

Espurna blanca, d’Enric Larreula


Espurna blanca, d’Enric Larreula, il·lustrat per Marta Montañà
Baula Edicions, 2015

Espurna Blanca vol ser més que un conte. En realitat Espurna Blanca és un símbol, és un desig, és un anhel… També és la por contra l’incomprensible, el desconcert contra l’abús de poder. Però de ben segur que també és una esperança, i és una voluntat de justícia, i és la fraternitat entre els humans, i també entre els humans i les bèsties… Espurna Blanca és un cant a la PAU.

25 de març 2016

A la llibreria Serret


Demà al matí continuo el que ja és una tradició de Setmana Santa: anar a signar llibres a la llibreria Serret, acompanyat de Francesca Aliern.
Hem quedat a Xerta a les 9 del matí, i junts farem cap a Vall-de-roures per viure un nou matí en la companyia de l'Octavi Serret i d'una bona colla de lectors que acudeixen en peregrinació a la llibreria, a veure què els ven l'Octavi.
També com ja ha passat diverses vegades, allí és on signaré els primers exemplars d'un nou llibre, que aquest cop és el recull de contes No és la derrota, sinó el vent, de la col·lecció Maremàgnum d'Onada Edicions

La passejadora de gossos, de Francesc Bodí


La passejadora de gossos, de Francesc Bodí
PREMI DE NARRATIVA CIUTAT DE VALÈNCIA
Bromera edicions, 2016
 A la València dels desnonaments i la corrupció, de la crisi i les obres faraòniques, hi viuen un director de banc, una notària tafanera, una mare sola a punt de perdre el pis, una intèrpret bonica i espavilada, una dona que pateix alzhèimer, un carter jubilat, un professor d’institut amb depressió, i Manela, una estudiant de Filosofia que passeja els gossos de tots ells. A través d’aquesta jove desenfadada i vital, que impregna de filosofia el seu món i que captiva el lector des de la primera pàgina, coneixerem tant la seua vida com la dels clients, i com s’entrecreuen per brodar un somriure en el tapís irònic de l’actualitat.  

La novel·la, Premi Ciutat de València 2015, és una història de supervivents que lluiten cada dia per no perdre les ganes de viure. Un relat fresc, intel·ligent i ple de tendresa sobre la comunicació, l’amor i el desamor, l’amistat, la valentia, sobre com refer-se de les caigudes i mirar cap endavant, que destaca també per la riquesa del llenguatge i pel seu estil àgil i directe. 

Gerard Vergés, la recerca creativa, d’Albert Curto i Laura Tienda


Gerard Vergés, la recerca creativa, dAlbert Curto i Laura Tienda
Onada Edicions, 2015

Col·lecció de monografies de fotògrafs, professionals o afeccionats, que ens han deixat imatges de valor documental sobre Tortosa i les Terres de lEbre.
Volum dedicat al fotògraf tortosí Gerard Vergés.

24 de març 2016

L' Ada Goth i el concurs estrambòtic, de Chris Riddell


Editorial Cruïlla, 2016
Tercera aventura de l'exitosa sèrie de L'Ada Goth, aquesta vegada amb una dosi extra de misteri... i homes llop!
Sinopsi: 

L'Ada Goth és a punt per rebre els participants d'un concurs de gossos molt estrambòtic que es farà a la Mansió Esgarrifòtila. Però unes petjades misterioses, uns udols en plena nit i unes sabates rosegades posaran a prova l'Ada i els seus amics, que hauran de descobrir què passa abans no arribi la nit de lluna plena...

23 de març 2016

Converses agafades al vol

Una noia, d'uns disset anys, parlant pel mòbil al carrer:
"No t'has de quedar amb aquesta frase, perquè m'ha sortit així."
.
Ai, les paraules, tenen un poder que de vegades se'ns escapa de les mans.

22 de març 2016

Llavis molsuts i altres mentides, de Jesús Serrano


Llavis molsuts i altres mentides, de Jesús Serrano
Sota l’aparença d’un conte per a nens, heus aquí una narració que tracta d’entrellaçar l’esdevenir vital de dues dones de la mateixa família sense que aquestes n’arribin a entendre ni el com ni el perquè. Avui, en ple segle XXI, encara resten moltes històries per descobrir al voltant de la Guerra Civil i, potser, una de les menys conegudes va ocórrer a Amposta…

El present volum recull, a més de “Llavis molsuts”, el relat curt “Mentides”, un text amb diverses complicitats literàries que permetran integrar les dues històries que Jesús Serrano ens ofereix en aquesta primera irrupció seva en el món de la novel·la amb rerefons històric.

A Móra la Nova amb El noi del costat del padrí


El dia 20 de març és el dia mundial de la narració oral i és per aquest motiu que ahir, 21 de març, l’Institut Escola de Móra la Nova i la regidoria de Cultura van organitzat una lectura de textos a la biblioteca per part dels alumnes de la ESO, que properament també participaran en el XII Certamen literari de narració oral de la delegació territorial del Departament d'Ensenyament a Tortosa. 
Van escollir el meu llibre "El noi delcostat del padrí" perquè els alumnes llegeixin alguns dels contes. L'acte va tenir lloc a la Biblioteca Municipal, a l'edifici on ja fa uns quants anys vaig fer un taller literari.

Aquesta mena d'actes són tot un regal per a mi: alumnes llegint els meus contes en veu alta, i a més, acompanyats de violí. Comprovar com els meus conte si els meus llibres passegen i estan vius dins les aules m'omple d'alegria i orgull, perquè poques coses hi ha tan importants com l'educació. 
Cada conte em sembla nou, diferent, i els escolto quasi sense respirar, o sense necessitar respirar.
Al final, jo també en llegeixo uns quants, i nanocontes, és clar, i un fragment del dietari Per no perdre'm les molles, amb el nostre fill de protagonista.
El fan algunes preguntes i comentaris, i un d'ells segur que no l'oblidaré mai, perquè en tots aquests anys d'anar pel món fent actes literaris mai m'havien dit una cosa així. Una de les dones del públic explica que va estar llegint El noi del costat del padrí al mateix temps que la seva parella, i que els van agradar els personatges senzills i propers; tan propers, que van estar jugant a imaginar-se quin dels personatges del llibre podria ser tal o qual persona que trobaven pel carrer. Ho he trobat sensacional. Regals.
Més fotos en aquest enllaç

Els Gremis de Tortosa, de Ramon Miravall


El saló de sessions de l’Ajuntament de Tortosa va acollir, el dijous 17 de març de 2016, la presentació de l'obra "Els Gremis de Tortosa", un llibre de Ramon Miravall obert a estudiar la importància històrica i social de les confraries. L’acte va servir també per presentar "Fenòmens atmosfèrics", versions i refranys populars recollits a Tortosa, de Francesc Mestre i Noé.
Els gremis i les consegüents confraries sempre han estat presents en els textos dels nostres escriptors i periodistes, malgrat que mai ningú hagi entrat obertament al tema i a estudiar la seva importància històrica i social, sense comptar mai amb la seva envergadura laboral, política i militar i tot referint-los a unes advocacions religioses de caràcter popular.
Ara, en aquesta nova versió i bandejada la inicial, l’autor exposa i ordena la poca cosa que sobre aquest ha aportat la recerca documental i exposa un fet que explica el procés obrer des de l’Edat Mitjana, els moviments populars, la lluita de classes, la formació de les unions o gremis amb la seva derivació en confraries. Llavors descobreix la gran importància dels gremis, la seva gran incidència històrica i social, la seva essencialitat en la nostra societat.

21 de març 2016

La Lea i el cargol, de rafael del Hoyo


La Lea i elcargol, de rafael del Hoyo
Il·lustracions: Marta Montañá
Baula Edicions, 2015
.

La Lea es gronxa a la plaça.
Cap amunt.
Cap avall.
Cap amunt.
Cap avall.
Comença a ploure, i les gotes de pluja
porten una màgina especial.
De sobte, un cargol somriu
i la Lea queda encantada.

Aquest dijous, a la Filmoteca de Catalunya


Dins de la campanya d'escriptors de Capçalera de la Institució de les Letres Catalanes, em van proposar participar en un activitat interessant a la Filmoteca de Catalunya. Havia d'escollir tres pel·lícules que fossin importants per a mi. De les tres, han triat Groundhog day (Atrapat en el temps) protagonitzada per Bill Murray.
Aquesta pel·lícula, que no em canso de mirar, que em diverteix i que em fa reflexionar alhora, es projectarà el 24 de març, a les 18.30, i abans jo faré una breu presentació (Pàgina 35 del programa d'activitats del mes de març).

20 de març 2016

Malparits!, de Genís Sinca


Malparits!, de Genís Sinca

Joaquím Maristany, un barceloní de vint-i-cinc anys adectat de Síndrome de Tourette, la malaltia dels tics, arriba a Andorra per treballar -disfressat de pollastre publicitari- per la coneguda cadena de supermercats d'alimentació Comelles. La seva arribada provoca un gran impacte, no tan sols per la disfressa per la campanya "La Gallina Feliç", sinó per la severitat dels tics que el sacsegen, que, a més dels físics, van acompanyats d'una incontinència oral extrema que el fa udolar i proferir insults i exclamacions de tot tipus, com el seu tenaç i reiteratiu "Malparits!".

A Móra la Nova amb El noi del costat del padrí


El dia 20 de març és el dia mundial de la narració oral i és per aquest motiu que el dilluns 21 de març, l’Institut Escola de Móra la Nova i la regidoria de Cultura han organitzat una lectura de textos a la biblioteca per part dels alumnes de la ESO, que properament també participaran en el XII Certamen literari de narració oral de la delegació territorial del Departament d'Ensenyament a Tortosa. 
Han escollit el me llibre "El noi delcostat del padrí" perquè els alumnes puguin llegir els seus nanocontes. Allí estaré per poder intercanviar opinions, rebre preguntes i xalar de valent.
L'acte seria el 21 de març a les 18.00h a la Biblioteca Municipal.

L’ombra del bou, de Manel Alonso i Català


L’ombra del bou, de Manel Alonso i Català
Editorial Neopàtria, 2016
L’ombra del bou dibuixa sobre les llambordes de Pouet un univers on la tragèdia i la comèdia, el present i el passat es donen la mà.
El mite, la festa, la gastronomia, l’amor, la llengua, les relacions personals, la literatura, així com la música, els esports, les contalles i les anècdotes d’arrel tradicional són una vegada més font d’inspiració en la narrativa de Manel Alonso.

En aquesta ocasió ens oferix vint-i-set relats protagonitzats per gent normal i corrent que, sota l’ombra del bou, un dia de festa s’enfronten a un moment crucial de les seues vides.

19 de març 2016

La Passió de Vilalba dels Arcs. Una història segons el poble. Marc Jornet i Marc Sampé


La Passió de Vilalba dels Arcs. Una història segons el poble.
 Text: Marc Jornet i Marc Sampé
Il•lustracions: Àngels Cid
Sinopsi: Una xiqueta va amb la seua família a passar les vacances de Setmana Santa a la Terra Alta i allà descobreix la passió de Vilalba dels Arcs. Té l'oportunitat de conèixer un dels personatges que li va explicant tota la representació. La xiqueta està encantada i descobreix com s'explica la història de Jesús amb ulls de dona.

No és la derrota, sinó el vent; com naix el títol


A principis de desembre de 2015, el llibre ja estava preparat per a entrar a la rampa d'enlairament. Faltava un detall molt important per a mi: el títol.
Sempre ho deixo per al final, sempre acostuma a costar-me, i no el decideixo fins que m'enamoro. Per què trobar el títol idoni és com l'amor. Quan algun apersona m'ha comentat que no sabi asi estava o no estava enamorat/ada d'una altra, jo he tingut clar que no estava. Quan estàs enamorat de veritat, ho saps, sense dubte. Amb els títols dels llibres em passa una cosa similar: si no veig clar que ñes el títol correcte, és que no ho és.
En aquest cas, vaig seguit una tàctica que acostumo a utiltzar: rellegir el llibre per a veure si alguna de les frases pot convertir-se en títol: i en vaig seleccionar cinc. I com que sóc juganer de mena, i com que no m'acabava de decidir, vaig posar els títols a votació a les xarxes socials: facebook, blog, whatsapps... Al principi hi havia un clar empat entre dos o tres títols, però de seguida va començar a destacar-ne un. I jo vaig notar com m'alegrava cada cop que aquest títol rebia un vot: això volia dir que era aquell el títol que en fons m'agradava. Ja estava enamorat!
I el guanyador, amb més vots que la resta de títols conjunts, fou: No és la derrota, sinó el vent.
Algunes persones consultades, amb ànim de fer una crítica constructiva, comentaven que no és adequat per a un llibre juvenil utilitzar paraules negatives, com ara "derrota". Peò jo crec que és just al contrari, que el títol és positiu i que dóna força i empenta, un missatge d'esperança per a tots els mitjons caiguts del món.
Què en penseu?

18 de març 2016

En Miquelet i els cucuts, de Joaquim Carbó


En Miquelet i elscucuts, de Joaquim Carbó
Baula Edicions, 2015
En Miquelet passeja pel bosc que envolta la masia dels avis. Camina a poc a poc i amb els ulls ben oberts per observar les plantes, les flors i els animalons que hi viuen. Salva un pobre conill de l’escopeta d’un ferotge caçador. I descobreix, indignat, què fan els cucuts amb els ous que troben als nius dels altres ocells. De cop i volta, quan sent aquell cant tan característic, no s’hi pensa gens i l’imita tan bé com pot: «Cu-cut! Cu-cut!».

Un altre conte d’en Miquelet, escrit per Joaquim Carbó i il·lustrat per Montse Tobella amb la seva delicadesa tan poètica.

Quaderns, de Ramona Solé


Quaderns, de Ramona Solé
Llibres del delicte, 2015

Una escriptora amb agorafòbia desapareix en un petit poble lleidatà. Els quaderns on dues nenes, per passar l’estona, anoten els moviments que observen en els veïns de la vila seran el punt de partida d’una investigació que alterarà el ritme tranquil dels vilatans. Quan en Miquel, un mosso d’esquadra nascut al poble, s’assabenta que el cas pot destapar alguns secrets que afecten la seva família i que alimentaran les xafarderes que creuen saber-ho tot de tothom, s’involucra en la investigació. Però els comandaments l’hi impedeixen per la vinculació personal amb els fets i es genera una tensió que amenaça amb dificultar la feina policial. Sota les mirades atentes dels veïns que comenten la investigació dels Mossos com una xafarderia més, la desaparició de l’escriptora condueix al descobriment de la doble cara d’un poble que viu amagant el que és i desitjant el que només pot ser en secret. Quaderns és el debut literari de la blogguer literària Ramona Solé, que després de moltes ressenyes a la seva web s’ha engrescat a escriure una novel·la on retrata la vida tranquil·la d’un poble que es veu sacsejat per un succés inesperat.
Escriure per a subratllar.

17 de març 2016

Preparant novetat editorial


La Sala de premsa d'Editorial Onada ja prepara el llançament de la novetat del meu recull de contes, No és la derrota, sinó el vent

començar


Per comandes del llibre en paper, us podeu posar en contacte directament amb mi, o a través d'Amazon.
I en format digital a Lulú.

16 de març 2016

No és la derrota, sinó el vent, a casa



Hi arriba ja el nou llibre, No és la derrota, sinó el vent
Benvingut a casa! 

M'agraden els contes breus

M'agraden els contes breus; amb ells puc suggerir grans i profundes històries, amb ells puc fer poesia.

Jordi Pijoan-López a Tens un racó dalt del món


Jordi Pijoan-López torna al plató de Tens un racó dalt del món per parlar-nos novament del gèner negre, amb l'excusa de la seva nova novel·la Els àngels de Sóar.
La novel·la que es pot etiquetar de gènere negre, perquè un detectiu, i una persona que es veu embolicada de forma involuntària en un crim, es passen la novel·la investigant la desaparició del cadàver, però tot plegat és només una excusa que es busca l'autor, una llaminadura, per a parlar-nos d'altres temes molt potents: el SIDA, l'homosexualitat, l'abús i manipulació del poder i la seva manca de escrúpols, la religió...
Farem un viatge a l'època esplendorosa del moviment gay a San Francisco, i el protagonista, un personatge cínic i egoista, acabarà fent-se fins i tot una mica tolerant.
També ens farem ressò de les novetats literàries: Con quien paces, de Víctor Canicio; Els ritmes del delta de l'Ebre, de Núria Ibáñez; El nazi de Siurana, de Toni Orensanz; Amb dits de molsa, d’Alfons Cama.
A la secció de Microliteratura i art, una obra de Joan Rebull.
El programa es podrà veure en directe els dimecres 16 i 23 de marçr a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes.
També es podrà veure properament al compte de Youtube de canal 21.

15 de març 2016


Amb el cor a la mà, de Toni Giménez, il·lustrat per Cristina Losantos
Baula Edicions, 2015

A Amb el cor a la mà hi trobareu cançons que serveixen per treballar i fomentar els valors humans, cançons que ens ajuden a reflexionar sobre la realitat, a comprendre millor el món en què vivim, a donar sentit i rumb a les nostres pròpies vides. Són cançons per aprendre-les, per cantar-les, per gaudir-les i per compartir-les.

No és la derrota, sinço el vent. La sinopsi


Us avanço la sinopsi del meu proper llibre, No és la derrota, sinó el vent, de la col·lecció Maremàgnum d'Onada Edicions.
Us heu trobat mai un mitjó tirat al mig del carrer? Us heu preguntat qui, com o per què? Voldríeu saber qui, i per què algú el pot plegar? L’autor d’aquest llibre sí, i s’ha fet tantes preguntes al seu voltant, i s’ha donat tantes respostes, que ha escrit trenta-cinc contes per buscar alguna explicació possible.
El vent, un gat i un gos que lluiten, una parella que discuteix, un pirata coix, una fada en pràctiques, un moixó enginyós… són personatges que habiten el recull. Un exercici per mirar el món amb altres ulls, per qüestionar-nos allò que ens envolta, per posar-nos a la pell de l’altre i, per tant, per a estimar.

Si amb les propostes de l’autor no en teniu prou, podeu inventar-ne més.

14 de març 2016

prínceps i granotes

No sóc un petit príncep, sinó una petita granota que, a les teves mans, es veu capaç de saltar. Em beses?

13 de març 2016

Els més grans per als més petits


Nova col·lecció infantil de Cossetània Edicions, per tal de donar a conèixer Els més grans per als més petits, d'una forma divertida, amb jocs inclosos.
Escirt per marià Veloy i il·lustrats per David Maynar
Comença la col·lecció amb els llibres dedicats a Jaume I, Gaudí i Dalí

Cafè de París, de Francesca Aliern


Cossetània Edicions 2015
Sinopsi
Seguint els passos d’un comediant de plaça d’origen grec, la protagonista d’aquesta història desapareix del seu poble i deixa enrere una vida que ja no podrà recuperar. La jove Magdalena decideix provar sort en l’incert món de la música i, en poc temps, passa de cantar a l’hort de casa, en un poble marcat per les penúries i l’èxode rural, a triomfar com a Madeleine en els escenaris de les grans ciutats. La descoberta del Cafè de París la portarà a viure un idil·li amb la ciutat de les llums i, també, a conèixer el significat de l’èxit i les seues grans repercussions en la vida familiar.

Aquesta novel·la ens presenta la història d’una dona apassionada per la música que, en temps de la Segona Guerra Mundial, recorre espais emblemàtics del món artístic i, en un moment determinat, agafa les regnes de la seua vida i ja no les deixa anar mai més, malgrat que siguin dures i punxenques.

12 de març 2016

El món de la Itaí, d’Asha Miró


El món de la Itaí, d’Asha Miró, il·lustat per Patrícia Geis
Baula Edicions, 2015
La Itaí viu a l’Àfrica, en un bonic poblet de cases de fusta i adob situat en una vall on creixen alts baobabs. La Itaí es pregunta què fem al món i serà el seu avi, un home a qui tots els veïns escolten i respecten, qui l’ajudarà a trobar resposta. Sota els estels, l’avi li explica una bonica i tendra història gràcies a la qual la Itaí descobreix com n’és de bonica, la humanitat, i alhora, com hi ha moltes respostes que depenen d’un mateix.

El món de la Itaí és un cant a la força interior de les persones.

La caragolada, de Roger Roig i Hugo Prades


Cossetània Edicions

En aquest conte el Patufet organitza una caminada pel camp, per distreure els seus amics després d’una avorrida tarda de pluja. Allà hi troben un munt de caragols, que han sortit atrets per l’aigua! Amb els caragols que han trobat, faran una caragolada per llepar-se els bigotis. Bon profit!

11 de març 2016

Generació Gintònic, de Damià del Clot


Cossetània Edicions, 2015
Sinopsi

Barcelona. Any 1969. Pel carrer Tuset desfilen models, publicistes, arquitectes, cineastes, escriptors, editors i músics. És la versió local del Carnaby Street de Londres. Tot és festa, disseny i modernitat. Fiona, una estudiant de literatura, es deixa seduir pel seu professor, un escriptor de tendències sexuals ambigües. A la relació s’hi afegirà Bella, una enigmàtica model i musa de l’Escola de Barcelona, un nou moviment d’avantguarda. Fiona es veurà arrossegada per les nits màgiques i lisèrgiques de la Gauche Divine. Amb el Bocaccio, el Flash-flash, el Jamboree i la Cova del Drac com a teló de fons, Generació Gintònictraça un relat de la Barcelona del final dels anys seixanta que va saber transgredir la grisor del règim per transformar-se en un reducte vital de modernitat.

Microcontes a la UB

Feliç m'arriba la notícia de l'Anna Maria Villalonga que estan treballant els meus microcontes a la seva classe de la Universitat de Barcelona, juntament ambels del Sergi G. Oset i Jordi Masó.
Gràcies.
Microcontes al poder!


Per comandes del llibre en paper, us podeu posar en contacte directament amb mi, o a través d'Amazon.
I en format digital a Lulú.

10 de març 2016

Paraules de Júlia, de Joan Bustos


Paraules de Júlia, de Joan Bustos
Edicions del Bullent, 2016
Premi Enric Valor de narrativa juvenil - 2015
Júlia & Helena. Dues amigues, des de sempre i per sempre. Bojament enamorades (o no) del professor d'anglès. És estiu i la Júlia marxa als Estats Units, mentre que l'Helena ha de recuperar els suspensos. Però al setembre no es retroben, tot i les promeses que res no canviaria: la Júlia no vol saber res de l'Helena. Ni de ningú. Què va passar aquella nit de besos robats, just abans del viatge? Mentre no hi hagi respostes, quedaran les paraules. Paraules de Júlia.

Copa de lletres a Riba-roja

Aquest dissabte 12 de març gaudiré de ben a prop de la VI edició de la Copa de lletres a Riba-roja, juntament amb Imma Pena i Pedro Serrano. I els vins del celler de Cal Menescal.
Coordina la tertúlia TitePeralta i Josep S. Cid.

diLLUMS d'Arts al Forn



El passat 7 de març va tenir lloc una nova trobada dels diLLUMS d'Arts al Forn. Una excusa més per a trobar-nos amants, creadors i usuaris de la cultura, per mostrar la nostra obra, compartir sensacions, o simplement gaudir de companyia. A més de les activitats espontànies que puguin sortir, aquest diLLUMS passats es va fer una sessió de retrats, a càrrec de Zoraida de Torres Burgos, Anna Balart, Agustí Forner i Josep Lizárraga. Propera trobada, 4 d'abril.
Més fotos en aquest enllaç

08 de març 2016

Al club de lectura de Campredó, o Ser entendre les dones?


Divendres passat vaig anar al Club de lectura de la Biblioteca de Campredó per comentar El noi del costat del padrí.
No em canso de repetir el regal que representa acudir a un club de lectura per comentar un llibre, per rebre i compartir sensacions, perquè em retornin les emocions que hi vaig abocar, però filtrades, i sovint multiplicades, pels ulls dels lectors (quasi sempre lectores).
A més, normalment et serveix per a retornar a un llibre que ja té alguns anys, i recuperes sensacions molt entranyables.
Sigui quin sigui el llibre que es comenta en els diversos clubs que he assisit, els comentaris acostumen a ser similars, perquè els llibres ho són, fills tots d'una mateixa sensibilitat i interessos.
Aquest dia va tenir lloc un anècdota graciosa, quan una dona gran quan ja portàvem uns minuts parlant, va expressar que li hauria agradat preguntar a l'autor si estava casat. Ella no era conscient que jo n'era l'autor, i va dir que a la foto em trobava més jove, o va ser a l'inrevés, ara no ho recordo. La qüestió és que em volia preguntar si estava casat, perquè havia apreciat que jo comprenia les dones, que quan parlava d'elles es notava que les entenc. Aquest comentari m'afalaga, i em fa pensar, perquè no és el primer cop que m'ho comenten en un club de lectura. No sé si arribo a tant, però és cert que comparteixo amb elles certa sensibilitat i manera de veure la vida, si és que ens deixem arrossegar pels tòpics. Les dones han estat unes secundàries de la història, almenys de la història oficial, no de la real i quotidiana, i en molts casos han estat les perdedores, i aquest tipus de personatges sempre em motiven, els estimo. Per això potser m'hi sento identificat i les entenc.
Va per elles, doncs, per les dones i, sobretot, per a la meva, per la part que li toca de la meva sensibilitat i emoció.

L'impacte d'un llibre


L'impacte d'un llibre. Jorge Méndez Blake.
Coses que trobo al facebook.

07 de març 2016

Seria possible?

Seria possible disoldrem sobre la teva pell, i abraçar cadascun dels teus centímetres? 
Seria possible intentar-ho? 
Seria dolç.

06 de març 2016

Defenseu-nos en la batalla, de Miquel Reverté


Defenseu-nos en la batalla, de Miquel Reverté
XXVII Premi Literari Vila d'Ascó
Cossetània Edicions 2015
Sinopsi

29 de setembre de 2011, festivitat de Sant Miquel. La ciutat de Tortosa és testimoni d’un crim terrorífic que ha sacsejat la vida quotidiana dels seus habitants. Un assassí en sèrie que fa més de deu anys que actua arreu de Catalunya s’ha instal·lat a la capital de les Terres de l’Ebre, i sembla que no tingui aturador. Mentre un inspector fatxenda i enigmàtic fa tots els possibles per atraparlo, una periodista del mitjà més important de la zona afigura tenir molt a dir en l’esfereïdora resolució del cas. I tot sota la benaurada mirada d’un mossèn a qui, de cop i volta, li entren els dubtes sobre la seva santa missió.

05 de març 2016

Màscares i presències


El company Adolfo Comes avui inaugura l'exposició Màscares i presències a La Galera.
Altres cops he col·laborat literàriament amb les seves exposisions, i tot i que avui altres obligacions familiars m'inpedeixen assisitir a la inauguració, i vull ser present d'alguna manera, amb aquest poema que m'inspiren les màscares. Una abraçada, Adolfo:
.
Màscara que em disfressa i, alhora,
massenyala el camí.
Màscara d’ulls buida
que amaga la presència,
màscara que roba lessència,
o la compra als encants del destí.
Màscara que enterra,
màscara que crea, que recrea.
Màscara que altera el missatge
o subratlla el mot adient.
Màscara que mostra la cara
més sincera de la falsedat.
Màscara que enganya les pors,
màscara que engoleix el plor,
màscara vista per dins

i màscara per fora.