el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Avui, al Cine Club La Ràpita, convidat per Xavier Miró, per mirar la pel·lícula que m'han deixat triar: Plácido, de Berlanga. Hem xalat molt, en pantalla gran com ha de ser, i ficat dins l'extraordinari, aparentment caòtic, coral, i genial univers de Berlanga.
Descoberta a youtube una nova joia que no coneixia, amb uns joves Burt Lancaster i Kirk Douglas: I walk alone (1947)
El passat 10 d'abril al vespre, dins del marc de la XX Fira Literària Joan Cid i Mulet, va tindre lloc un concert d'Albino Teno i els Perfectes Secundaris, al claustre del pati de la Immaculada.
No vaig fer res per evitar, al contrari, de fer-me el regal de recitar un parell de contes acompanyat de la seva guitarra: Tossut de mena, del llibre Una sortida digna, i Tempesta, de A mig camí de la incertesa.
Poques coses m'agraden més que llegir acompanyat de la música d'Albino. Va ser fantàstic. Ganes de tornar-hi.
XX Fira Literària Joan Cid i Mulet. Hi he estat present d'una manera o altra des de la primera edició, i enguany no ha estat una excepció.
Des dels diLLUMs d'arts al Forn participem en l'organització de diverses activitats, com el tradicional esmorzar trobada d'autors, el dissabte 11 d'abril, i la posterior macropresentació de llibres que jo coordino i he conduit. El mateix dissabte a la tarda hi ha un homenatge a Albert Aragonès.
I moltes activitats més que podeu trobar al programa
Us deixo unes imatges de la jornada.
Podeu veure íntegrament l'homenatge a Albert Aragonès al canal de youtube dels diLLUMs d'arts al Forn, gràcies a Rafael Ricote.
Setmana Santa, i el rastre de dos avions, després de pondre's el sol, dibuixa una creu al cel. Qualsevol classe de missatge sortiria de la meva mirada, perquè aquest fet passa cada dia, i cap d'aquests dies és especial, o ho són tots.
La cara de la Reina, al perfil del Port, s'ho mira de més a prop, inalterable.
Ell sap que m'ha costat triar, que en podrien ser moltes, després de descartar la que podria ser la meva preferida, Manhattan, de Woody Allen, que ja la van projectar fa un parell d'anys. M'han passat pel cap film com El planeta de los simios, Lost in translation, El tercer home, Still walking, Stardust memories, El padrino, Fargo, Una història verdadera, La gran bellesa...
Llavors penso que la pel·lícula que triï s'associarà una mica a mi, a la meva manera de ser o de pensar, als meus interessos o prioritats. Hauria de tenir sentit de l'humor, ser intel·ligència, emotiva, amb bons diàlegs, amb imatges atractives i suggeridores, que posi el focus d'atenció en els perdedors, en la gent humil, anònima... , i que, com em recomana Xavier, que tingui ganes de veure-la en pantalla gran. I amb tots aquests ingredients crec que he escollit la ideal: Plácido, de Berlanga.
Xavier Miró ho explica al seu blog.
Us convido a compartir-la el 19 d'abril, a les 18.30 hores.
No és el primer cop que participo en una activitat així. Fa deu anys vaig comentar Atrapat en el temps, amb Bill Murray, a la Filmoteca nacional de Catalunya.
Al blog vaig explicar-ne els motius llavors.
