31 de maig 2013

El més opac dels porticons; no mirar.
Quan et vaig conèixer em vas semblar genial; ara, ni tan sols genital.

30 de maig 2013

Contes negres vora el Danubi, de Roc Llop i Convalia


Roc Llop s'erigeix com un dels màxims exponents narratius i narradors dels fets i dels camps d'extermini del nazisme en la nostra llengua
[...] L'home és memòria i la literatura és una eina ideal per canalitzar-la. El retrat de l'horror és ben present en l'ànima d'un literat que no volia permetre l'oblit. Amb aquesta edició, doncs, pretenem vèncer de nou l'oblit", del curador de l'edició, Emigdi Subirats.

Hi ha detalls en la vida d’una persona, també d’un literat, que esdevenen tot un fet exemplificant. Roc Llop i Convalia va ser un aguerrit afeccionat a les lletres al llarg de tota la seua vida. Va escriure milers de versos i desenes de relats i d’assaigs pedagògics, atès que va donar mostres de tenir una vocació memorialista immensa i no volia que l’oblit triomfés sota cap circumstància. S’havia d’explicar en tot detall tot l’horror viscut durant els anys de domini nazi que havia causat un dels holocausts més tristos i dramàtics de la història de la humanitat. No va comptar mai amb una feina remunerada de consideració durant el seu llarguíssim exili parisenc, en ser treballador del sindicat anarquista CNT. A despit de la seua habitual penúria econòmica, volia imperiosament que els relats que havien estat premiats amb un accèssit als Jocs Florals d’Amsterdam de 1974 veiessin la llum. Contes negres vora el Danubi van esdevenir la narració autobiogràfica d’unes vivències terribles i desgraciades que ell recordava àvidament i que volia fer arribar al gran públic per tal que l’esgarrifança impedís l’oblit.
  
L'autor:
Roc Llop i Convalia (Miravet, 31 de desembre de 1908 - París, 15 d'agost de 1997) va ser un mestre, poeta, anarquista i militant de la CNT. Fou empresonat després dels Fets del Sis d'Octubre de 1934 i, exiliat, el 1939 fou deportat cinc anys al camp nazi de Gusen- Mauthausen. A França fou redactor de la revista Terra Lliure.

Més informació al blog de l'Emigdi.
Regalo paraules. A la capsa hi diu fràgil, però és mentida.

29 de maig 2013

10a Fira del Llibre Ebrenc

Tot a punt per a la 10a Fira del Llibre Ebrenc de Móra d'Ebre, la Festa Major de la literatura a les Terres de l'Ebre, com li dic jo, que tindrà lloc aquest cap de setmana.
Tots els anys hi he participat, d'una manera o altra, des d'aquella edició de 2004, presentant tímidament el meu primer llibre Tens un racó dalt del món. Aquest cop no en serà una excepció, i tot i no tenir novetat literària el darrer any, hi participaré d'una forma que em carrega d'il·lusió i d'expectatives, i de misteri. Podeu veure el programa en aquest enllaç.
I també tindrà lloc, paral·lela, la 6a edició de Litteratum; aquí, el programa.
Llarga vida a la Fira i gràcies a tothom que la fa possible!

El meu fill juga a lligar-me. Faig veure que les cordes estan molt fortes, que no puc moure les mans. Riu. Desfà els nusos teatralment, però és inútil, perquè ja fa temps que estic lligat per sempre.
Els trens no es perden; els perdem.

28 de maig 2013

Homenatge a Gerard Vergés a l'Escola Port Rodó

Tenir 48 anys i tornar a l’escola per aprendre. Això faig fer ahir, 27 de maig, convidat a l’EscolaPort Rodó, de Campredó, per viure un acte molt emotiu, on alumnes de Primària van llegir poemes de Gerard Vergés, i van cantar la cançó de Jesús Fusté, Maig d'amor, basada en un poema de Vergés. Després, el mateix Jesús Fusté també la cantà acompanyat per la guitarra del mestre de música, improvisadament. Emotiu i didàctic per a uns i altres. Gràcies a l'Escola, a l'Emigdi Subirats, que ne parla al seu blog,  i a la Tere Orobitg per convidar-me. Un nou, emotiu i esperançador homenatge a Gerard Vergés. Homenatge de Primària, homenatge de primera. A seguir així i enhorabona a xiquets, xiquetes i a un professorat que lluita per la nostra cultura.
Més informació al blog de l'Escola amb fotos i vídeos. 



Llegint Joc Brut, de Manuel de Pedrolo

Lo Violí, a L'oracle

Divendres passat, al programa de Catalunya Ràdio L'oracle, de Xavier Grasset, entrevista a Jaume Borràs sobre la revista Lo Violí, que es presentarà durant la VI Jornada Literària de Cornudella de Montsant, el 6 de juliol.
Als minuts 4.55 i el 18.00 de l'entrevista, Jaume Borràs en parla, i al minut 13.55, l'amic Matthew Tree em fa una petita i molt agraïda referència personal.

27 de maig 2013

De Relats a recer d'una guitarra, a Tortosa

Després d'un any i mig de la nostra estrena, divendres passat, 23 de maig, David Espinós i jo mateix podem portar a Tortosa el nostre petit recital Relats a recer d'una guitarra. Ens podem fer aquest regal gràcies a Antena Cultural de la URV.
Descarreguem el poc fato tècnic que necessitem. Vull ajudar el David, i de forma encara maldestra intento muntar un micròfon, però desisteixo, encara el trencaré. Poso un dels altaveus damunt una cadira, a l'inrevés; sort en tinc del David. Decideixo que val més que em dediqui a posar els meus llibres damunt la taula, ben col·locats, perquè facin bonic, perquè em facin companyia, i perquè ningú prengui mal.
La Núria Gil, organitzadora i amfitriona, ens demana si necessitem alguna cosa. Res, només públic.
Encara falten deu minuts per començar, i vivim aquells moments d'incertesa, de temor que vingui poca gent. Penso que, com a mínim, vindrà el meu fill, amb alguns amics de P3, i això ja em fa molta il·lusió, perquè encara no m'ha vist mai fent aquest recital, tot i que sé que li farà més gràcia la guitarra del David, i es mor de ganes de tocar, però no gosa.
I a poc a poc arriba més gent, i les cadires s'omplen al vestíbul de la URV, i comença Ploure, el conte amb què iniciem el recital, i brollen les primeres notes de la guitarra, i sura la màgia.
Conte rere conte, la gent ens escolta atents, el millor dels regals. Procuro no mirar a ningú en concret, i menys encara si són coneguts, per no emocionar-me. David em dirà després que més d'un sí que s'han emocionat.
Estrenem la versió de la Petita balada del David, amb la lletra que li he afegit, agosarat intrús, que podeu escoltar en aquest vídeo.
Arribem al final, com sempre, amb el recull de nanocontes d'amor, però ningú no es mou, i llegeixo un nou conte més, i David li improvisa una música d'acompanyament; és un geni.
I ara a esperar la propera actuació, molt especial per a mi, al meu poble, a Cornudella de Montsant, el 6 de juliol, durant la 6a Jornada Literària.
I tant de bo ens surtin més actuacions aviat, perquè m'ho demana la pell.
Si esteu interessats, més informació a http://relatsguitarra.blogspot.com


Sota el mateix cel, de Núria Pradas

Sota el mateix cel, de Núria Pradas
Columna Edicions, 2013
Sinopsi

“ Mira el cel; la lluna. I pensa que tots els homes, de qualsevol nació, de qualsevol exèrcit i bàndol, viuen sota el mateix cel. Miren la mateixa lluna”.
És l’any 1941, i Claire viu amb la seva mare al petit poblet de Cambes-en-Plaine, a la Baixa Normandia. El seu pare és un dels milers de francesos que ja no tornaran mai més a casa. La vida es fa difícil per a una jove amb ganes de menjar-se el món. I llavors arriben els alemanys. I, amb ells, Geert. El poble s’omple d’uniformes enemics. Els oficials es reparteixen per les cases del poble. Geert és enviat a la casa del mestre, la casa de Claire.
De mica en mica, els dos joves deixen de mirar-se com a enemics i comencen a mirar-se com el que són: un jove de divuit anys i una noia de setze. S’estimen de debò. Però el destí que els va unir en aquelles circumstàncies tan adverses, els tornarà a separar. Rússia ha declarat la guerra a Alemanya. Els soldats alemanys se’n van al front rus. Geert i Claire no tenen dret ni a un darrer adéu...

Desdefinicions (280)

comproometre’s. Defugir el compromís.

26 de maig 2013

Preparant la 6a Jornada Literària de Cornudella de Montsant


10 anys de Fira del llibre ebrenc

Divendres passat, celebració dels 10 anys de la Fira del llibre ebrenc de Móra d'Ebre. Inauguració del mural commemoratiu realitzat per Gaser, obsequi als xiquets i xiquetes nascuts amb la Fira, lectura de 10 fragments corresponents de Gerard Vergés, Andreu Carranza, Artur Bladé, Francesca Aliern, Josep Igual , Toni Orensanz, Yannick Garcia, M Cinta Mulet , Miquel Esteve i un servidor, i actuació de Jesús Fusté i Toni Just. I els dies 31 de maig, 1 i 2 de juny, la Fira del Llibre Ebrenc i Litteratum; no us la perdeu. Aquí trobareu la programació de la Fira i de Litteratum.
Us deixo amb un vídeo del fragment que va llegir Montse Pineda, regidora de Cultura de l'Ajuntament de Móra d'Ebre, del conte "La nit de Sant Llorenç", del recull I un cop de vent els despentina. Un conte basat en una cançó de Jesús Fusté.

Tenir-ho tot, d'Àngel Lluís Carrillo

Tenir-ho tot, d'Àngel Lluís Carrillo
Editorial Omicron, 2013
Sinopsi
En Xavi és un economista que ha sigut acusat de malversació i estafa, està esperant judici en un castell escocès i, des d’aquest, ens explica com va anar la seva vida fins a arribar aquí. No és un llibre que parli de la crisi, és sobre les persones que la van fer possible, els que van intentar frenar-la, els que es van deixar emportar per l’eufòria, els que passaven per allà, els que van tancar els ulls, els que no escoltaven, els que no parlaven, els innocents, els culpables. Un viatge pels set pecats capitals: luxúria, gola, avarícia, peresa, ira, enveja i supèrbia, mots que defineixen el capitalisme més salvatge en què la pregunta és: si jo hagués estat en el lloc dels que manegaven els diners —banquers, homes de negocis, constructors, polítics—, hauria actuat igual?  Una travessia pel costat més fosc de l’ànima.”
Comentari
El protagonista comença presentant-se amb un tarannà ple de cinisme, i fàcilment el podríem odiar, assenyalar-lo com a culpable (com ens agrada això!). Hi podem abocar la nostra ira, les nostres frustracions, però a poc a poc, l'autor ens el fa més humà, hi trobem rastres de nosaltres mateixos. Autor i protagonista ens assenyalen a nosaltres com a còmplices de tot plegat (què hauríeu fet vosaltres al meu lloc?). En resum, un mirall del món que hem fet entre tots, per activa o per passiva.
Us deixo algun fragment, escrit i llegit:
"Tot per a mi, tot per als meus, la filosofia del Padrino a un preu acceptat per tots."
"La llibertat la donen els diners, no les lleis."
"Un aterra en aquest món amb unes cartes, le spodrà jugar més bé o més malament, però ha de jugar-les."
"Quan tots diuen que una cosa és bona és que està sobrevalorada."
"La joventut ens fa solidaris, i els anys, egoistes."
"Una altra osca al revòlver de la memòria."

25 de maig 2013

El pas dels Maulets, de Pau Tobar

El pas dels Maulets, de Pau Tobar
Edicions Bullent, 2013
Sinopsi
Alícia i Toni són dos amics que apuren les darreres setmanes d'un tranquil estiu a Altea. Unes vacances deliciosament rutinàries fins que un misteriós personatge es creua en les seues vides. Des d'aleshores es veuran immersos en un trepidant viatge a través del temps resseguint escenaris d'un conflicte que canviarà per sempre més la història del nostre poble. Rere el pas dels maulets, els joves crearan sense sospitar-ho el seu propi camí d'estima i rebel·lia. L'enigma que han de resoldre Alícia i Toni ens acosta a la Guerra de Successió i els Decrets de Nova Planta. Uns fets transcendentals que, tot i ser presents al currículum d'Història i Llengua de secundària i batxillerat, sovint passen desapercebuts en la voràgine del curs.

Ma liberté, de Gearges Moustaqui

Anys setanta. Estudio BUP. Faig classes de francès (quina poca visió pràctica de futur tenim els contistes!). La mestra ens fa practicar amb una cançó de Moustaqui, Ma liberté. Me la vaig aprendre bé, encara recordo la lletra: "et je t'ai trahie pour une prision d'amou et sa belle geôliere".
Referents de joventut ens deixen; que no ho faci la passió per l'amor i la llibertat.

24 de maig 2013

Fumo di ricordi


FUMO DI RICORDI
. L'inverno è freddo e la casa, povera. Per accendere il fuoco strappa ad uno ad uno, dolorosamente, i fogli del taccuino dove sistemava le sue memorie. Mentre si scalda le mani comprova sollevata che il fumo non esce dal camino e, testardo,invade tutta la casa.
.
Incluso nella raccolta E un colpo di vento li spettina, Edizioni Cossetània,2011
.
Traducció del meu conte Fum de records, inclòs al recull I un cop de vent els despentina, (Cossetània Edicions, 2011), feta per Cinzia Paolucci.
Quina emoció llegir el meu conte en italià!!!

Nanoconte en italià

Tinc la pell molt tendra. Quina crema necessito per protegir-la dels teus ulls?
.
Tinc el plaer que aquest nanoconte hagi estat traduït a l'italià per Cinzia Paolucci al mur del seu facebook:
Ho la pelle molto delicata. Di quale crema ho bisogno, per proteggerla dai tuoi occhi?

23 de maig 2013

Nanocontes a El Submarí

Aquest dijous continua la col·laboració dels meus nanocontes a la secció Passem full del programa de Mariona Tomàs El submarí de Ràdio Terrassa.
Podeu escoltar el d'aquesta setmana en aquest enllaç, a partir del minut 19.00.
Rauxa de maig,
quan indecís el cel
dubta si ploure.

22 de maig 2013

Relats a recer d'una guitarra, a Tortosa

Demà dijous, per fi, podrem mostrar a la ciutat de Tortosa els Relats a recer d'una guitarra, un petit recital dels meus contes, musicats magistralment per David Espinós.
Això serà gràcies a l'Antena Cultural Tortosa de la URV, i tindrà lloc al Campus de la URV de Tortosa, el 23 de maig a les 19.00 h.
Ja me'n moro de ganes. Cada cop m'agrada més llegir els meus relats en veu alta, però si és en companyia del David, el grau d'emotivitat s'eleva exponencialment.
Més informació sobre els Relats a recer d'una guitarra en aquest enllaç.

Llegint Joan F. Mira

La vida és un joc


Passejo per Tortosa amb el nostre fill. Travessem l'Ebre per un pont, i tornem per l'altre. De pont a pont, com a l'Oca. Riem. La vida és un joc.

21 de maig 2013

Mònica Batet a Tens un racó dalt del món

Mònica Batet serà la convidada d'aquesta setmana a Tens un racó dalt del món el programa literari de Canal 21, per parlar-nos del seu nou llibre, No et miris el Riu, sense dubte, una de les grans notícies literàries de l'any. També parlarem de la seva primera novel·la, L'habitació grisa, que li va valdre a l'autora el premi Just M. Casero i l'hornor de ser comparada amb Mercè Rodoreda. I també comentarem un llibre interessant, d'assaig: El lector ideal, d'editorial Petròpolis.
Altres llibres recomanats durant el programa són: El llaütista i la captaire, de Jordi Llavina; Marges, de Roger Vilà; Fauna animal, de Damià Bardera; Seixanta mil paraules, de Manel Subirats Costa; i l'antologia de Poetes de l'Ebre 2012.
El programa es podrà veure el dia 22 de maig, a les 21.00 h, i en posteriors repeticions durant els 14 dies següents.

Relats a recer d'una guitarra, a Tortosa

Aquesta setmana tindré el plaer de tornar a llegir els meus relats en companyia de David Espinós, en el petit recital que anomenem Relats a recer d'una guitarra. L'acte tindrà lloc el 23 de maig, a les 19.00 h. al Campus de la URV de les Terres de l'Ebre, a Tortosa.
Per celebrar-ho, he posat lletra a una de les seves composicions, la Petita balada, com podeu veure en aquest vídeo. També podeu escoltar la cançó original. Us espero dijous a la URV.


Qui riu l'últim ha perdut un temps preciós.

20 de maig 2013

Nanocontes al Submarí

Dijous passat, continua la col·laboració dels meus nanocontes a la secció Passem full del programa de Mariona Tomàs El submarí de Ràdio Terrassa.
Podeu escoltar el d'aquesta setmana en aquest enllaç, a partir del minut 18.25, de la veu de Toni Bernabé.
Per fer ben vius els somnis no s'han de tancar els ulls, sinó obrir les mans.

Desdefinicions (279)


hostillitat. Pas previ al divorci.

19 de maig 2013

Fer petons en legítima defensa.

Relats a recer d'una guitarra, a Tortosa

Dijous de la propera setmana, per fi, podrem mostrar a la ciutat de Tortosa els Relats a recer d'una guitarra, un petit recital dels meus contes, musicats magistralment per David Espinós.
Això serà gràcies a l'Antena Cultural Tortosa de la URV, i tindrà lloc al Campus de la URV de Tortosa, el 23 de maig a les 19.00 h.
Ja me'n moro de ganes. Cada cop m'agrada més llegir els meus relats en veu alta, però si és en companyia del David, el grau d'emotivitat s'eleva exponencialment.
Més informació sobre els Relats a recer d'una guitarra en aquest enllaç.

Llegir al metro, de Rodolfo del Hoyo

Llegir al metro, de Rodolfo del Hoyo
Pagès Editors, 2013
XLVIII Premi Recvll de Narració Joaquim Ruyra 2012
Sinoposi
Llegir al metro és un recull de relats breus que tenen com a nexe persones que caminen cap a si mateixes. Éssers que a partir d’una situació traumàtica com ara un accident, una malaltia, un trencament familiar o una catàstrofe natural, s’adonen que no són com es pensaven. En diversos relats els personatges s’entrecreuen tot lligant històries i vides en una cruïlla d’emocions i sentiments que els situen als límits de les seves capacitats de reacció.

18 de maig 2013

Negra memòria, de Mireia Vancells

Negra memòria, de Mireia Vancells

IV Premi de Narrativa Marítima Vila de Cambrils Josep Lluís Savall 2012


Cossetània Edicions, 2013
Sinopsi
El relat s’inicia en un poble de la costa catalana quan el vell protagonista recorda en forma de flashback l’estiu de 1845, època en què era un adolescent obsessionat amb la idea d’embarcar-se i creuar l’Atlàntic a fer fortuna. La novel·la relata les peripècies que el narrador es veu obligat a viure a partir d’aquell moment i explica amb detall la part més fosca d’alguns vaixells del Maresme que feien la carrera de les Amèriques, així com també retrata la realitat dels indianos d’ultramar.

17 de maig 2013

30 anys del meu primer poema

Avui és un dia especial: fa trenta anys que vaig escriure el primer poema.
Llavors tenia 18 anys, estudiava 1r de Magisteri a Tarragona, em quedava durant al setmana en una residència d'estudiants mixta, el Sant Jordi, i tot plegat era un caldo de cultiu de noves emocions, ideals, maneres de mirar i digerir la realitat diferents. Cantàvem cançons de Lluís Llach, creixíem, ens coneixíem, ens posicionàvem. 
En pocs mesos vaig pair un munt de sensacions, i una noia que estudiava amb mi, tortosina per a més dades, tocava el piano i escrivia poemes. Suposo que posar-me a escriure fou un pas natural, lector empedreït que ja era des de feia molt temps. 
Aquell 17 de maig de 1983 va néixer el primer d'un seguit de poemes, més de cent, que vaig anar escrivint durant uns quatre anys, que tinc desats en un parell de llibretes, innocents, immadurs, amb alguna falta d'ortografia, i carregats d'il·lusió, amb més passió que destresa. Poemes reivindicatius, socials; d'amor, evidentment. Poca gent els llegí; poca gent els llegirà.
Després d'un parèntesi creatiu, el 1992, potser quan havia arribat realment la meva maduració, vaig intentar el primer conte; i ja en porto més de quatre-cents (nanocontes a banda).
Aquell poema començava amb el vers "Ara que tinc temps". Un petit pas per a la humanitat, però gran pel xiquet que sóc encara
Potser ara em queda menys temps, però la mateixa il·lusió.

Cares del món (300)!!!

Les Cares del món arriben a la seva 300a edició amb un més dels molts rostres que ens ha regalat Rafel Casas, aquest cop a Daroca.
Gràcies a tothom que heu col·laborat!!!

16 de maig 2013

Els aprenents de traïdor, d'Ivan Carbonell

Els aprenents de traïdor, d'Ivan Carbonell

XXIPremi de Narrativa Vila de l'Ametlla de Mar


Cossetània Edicions, 2013
Sinopsi

Qui es podia esperar que el Comentari de l’Apocalipsi del Beatus de Lièbana, robat a La Seu d’Urgell, aparegués a Edimburg? Qui podia imaginar que mentre dues siluetes en negocien la venda en un pub escocès hi hagi a tocar d’ells un jove valencià que escolta casualment la conversa? Són algunes de les peces d’un puzle que va encaixant; moviments en la batalla d’escacs del tràfic d’art. Una partida que es juga entre les ciutats d’Edimburg, de Londres, de Valladolid, de Barcelona i de València a la recerca del llibre més valuós del mercat negre. Joves aprenents de traficant, professors eminents i espies seductores participen en un joc de delacions i de persecucions que fan sabor de risc. És el sabor que se sent quan es juga al joc del tràfic d’art. Perquè les ciutats a la nit són perilloses i a cada cantó pot haver-hi a l’aguait un traïdor.
Diàleg de colors. Escolto. Aprenc.

Gronxar-se, viure


Als jocs infantils del parc de Tortosa, una xiqueta es gronxa amb agilitat. O és massa petita per a la seva edat, o molt espavilada pels anys que té. Per pujar s’ha de posar de puntetes, però amb destresa comença a gronxar-se tota sola, puja cada cop més alt. Li agrada; s’agrada. Es comença a fer una cua llarga de xiquets i xiquetes esperant. Sa mare la vol convèncer que baixi,  però ella s’agafa amb força a la cadenes. Se m’acudeixen diverses metàfores per comparar el gronxador i la vida: pujar, baixar, donar-se impuls... La xiqueta no en deu saber res de metàfores. La xiqueta sap gronxar-se.

15 de maig 2013

No és important el color dels ulls, sinó els colors que miren.
El sol no s'amaga;  ens prepara una sorpresa per demà.

14 de maig 2013

Nanocontes Al Submarí

Des de dijous passat, els meus nanocontes són presents al programa El submarí de Ràdio Terrassa.
En podeu escoltar el primer en aquest enllaç, al minut 86.00, de la veu de Mariona Tomàs.

Pentino el rastre d'emocions antigues, que el vent del temps descabellà. Escric.

13 de maig 2013

L'amor et lliga i t'impulsa alhora, amb cordes més o menys flexibles; és divertit saltar amb tu.

Desdefinicions (278)


llepolicia. Agent de seguretat de la brigada anticàries.

12 de maig 2013

Llibres a Tot parc

Des de fa uns mesos, també col·laboro amb la revista Tot parc, on publiquen alguns dels meus comentaris sobre llibres, sobretot ebrencs. Aquest mes, Salabror de riu, de Baltasar Casanova. També s'han fet ressò del Premi de Microcontes del programa Via llibre.

Un sol de veritat, d'Agustí Clua

El Delta és la comunió perfecta de l'aigua, la terra i els éssers humans. Un paradís on la vida és arran de terra, on la terra és a tocar, i el sol, i la veritat, i la bellesa de la senzillesa.
En aquest marc, l'any 2007 Agustí Clua va escriure L'absenta, un recull de narracions, reflexions, etc, posades en veu d'una dona gran, tot un homenatge de l'autor a la generació dels nostres pares i mares. Aquest recull, iniciat arran d'una col·laboració en una revista de Camarles, ara ha tingut continuïtat, amb un estil molt més literari i poètic, amb Un sol de veritat, amb el qual ha guanyat el Premi de Narrativa Ciutat d'Eivissa 2011.
Es tracta d'una barreja d'estils on conviuen la prosa poètica, la narració, reflexions, contes, literatura i memòria col·lectiva, llenguatge popular i emocions, la reivindicació del senzill i una mena de pagament d'un deute generacional.
Un homenatge a la nostra terra, la nostra gent, els seus esforços, il·lusions  i ensenyances.
Us deixo alguns fragments escrits i llegits:

“Plantar en lo soldó és com embotir la mà en un poal ple de vidres diminuts, un pensament de desert als repèls i a les ungles brutes.”
“Res no em pot passar quan ets tu qui espolses los llençols al vent i desembosses los dubtes.”
“I mai no en tindrem prou. Sempre hi haurà un ramet d’alfàbrega, una lluna somrient, una altra albada a on poder tornar.”
“És molt difícil assumir l’esperança de viure si qualsevol record o objecte antic no aporta més que nostàlgia.”
“Teníem un imperi baix dels nostres peus sense saber-ho. Per això, que ningú mos done lliçons, i malfiem-nos dels poderosos quan lo poder el dóna el diner i no l’ànima, ni l’aigua del cel, ni els terrossos. Tots los justos, los que durant aquells anys vam patir tantes misèries damunt d’una terra tan fèrtil, encara fem puntetes aguaitant al final d’esta mar pacient, esperant l’illa de llum que segur vindrà a buscar-mos un dia.”

11 de maig 2013

Presentacions virtuals

Ja fa uns anys que m'agrada fer presentacions virtuals de tots els meus llibres. No tinc coneixements ni mitjans per fer presentacions de gran qualitat, però faig el que puc.
Les podeu veure totes en aquest enllaç.

L'ovella Carlota, de Anu Stohner i Henrike Wilson

L'ovella Carlota, de Anu Stohner i Henrike Wilson
Símbol Editors
Sinopsi
La Carlota és una ovella molt trapella. Li agrada separar-se del ramat i enfilar-se als arbres, pujar muntanyes, travessar rius i, fins i tot, mirar els cotxes com passen per la carretera. Les ovelles més grans no ho acaben de veure clar. Un dia, però, la Carlota ajudarà el ramat a sortir d’un bon embolic.

09 de maig 2013

08 de maig 2013

Les paraules se les endú el vent. A tot arreu.

Donem-li la volta al món

Coses que aprenc del meu fill: donem-li la volta al món!

07 de maig 2013

K 11. Relats abans de la independència

K 11. Relats abans de la independència, de vari
s autors
Cossetània Edicions, 2013
Autors: Isaac Albesa, Enric Alfonso, Lali Cambra, Cristina Clemente, Carles Marquès, Joan Martí Linares, Toni Orensanz, Joaquim Queralt, Jordi Roca, Roger Roig, Lluís Simon 
Sinopsi

Una transcendental final de futbol a la villa y corte, una reaparició inesperada entre els gels del Pedraforca, una organització secreta sense pèls a la llengua, una escatològica visita al cor del Priorat, una romàntica cita a cegues amb un milió i mig de testimonis… Són només algunes de les històries de proximitat incloses en aquest recull que cal llegir —sense pressa, però també sense pausa— abans no arribi la independència de Catalunya. Ironia, humor, història i actualitat es barregen en onze contes ordits amb rauxa i amb seny que, d’alguna manera o altra, versen a l’entorn de les aspiracions nacionals de Catalunya. 


Francesc Miralles i Rocío Carmona a Tens un racó dalt del món

Francesc Miralles i Rocío Carmona són els convidats d'aquesta setmana a Tens un racó dalt del món. Parlarem dels seus darrers llibres, Oblivion i La llum d'Alexandria, i La gramàtica de l'amor i El cor de la Hanna, respectivament. També comentarem la seva participació al grup musical Nikosia.
Però també recomanarem altres llibres que apareixen a la imatge: 40 plaers, de Daniel Ruíz-Trillo; La segona innocència, de Francesca Aliern; La maledicció del groc, d'Armando Vericat; Donzelles de l'any 200, de diverses autores; Em venc el Cigró, de Care Santos; El crim del soldat, d'Erri de Luca.
El programa es podrà veure el dia 8 de maig, a les 21.00 hores, i en posteriors repeticions durant les dues setmanes següents.


A la platja

El sol ja s’ha aixecat un pam. Ha deixat enrere el roig dels primers instants, i ara la llum és neta, acabada d’estrenar, com si aquest matí fos l’inici de quelcom nou. No fa gens de fred, ni calor, ni vent, i el mar sembla un espill de tanta calma que genera. Algunes barques tornen a port, esquitxant un espectacle perfecte si vols relaxar-te. En canvi, de genolls a terra, l’Enric busca desesperadament. Sap que li queda poc temps; el servei de neteja pentinarà de seguida la platja de Mallorca i no deixarà ni rastre de la nit. Passa totes dues mans per damunt l’arena fent cercles, per a veure si nota res, però amb molt de compte, perquè podria enterrar-les sense voler i, llavors, la pèrdua fóra irreversible. Amb els ulls no para de mirar en totes direccions, mentre avança a petits passos, a la gatzoneta. No vol rendir-se fins a l’últim segon; té massa a perdre. 
.

06 de maig 2013

En Martí i les balenes, de Barbara Van Rheenen


En Martí i les balenes, de Barbara Van Rheenen
En un oceà molt i molt llunyà, neda en Martí. En Martí viu enmig de les seves millors amigues, les balenes. Per ell, cada dia és una nova aventura.
A vegades, en Martí, se sent sol i trist, però ben aviat troba algú que li farà companyia...
L’amistat, la soledat, la companyia, la tristesa, l’alegria, la tendresa... tots els sentiments s’expressen en aquest magnífic llibre de la dibuixant flamenca Barbara Van Rheenen.
Els déus reparteixen cartes marcades.
Adéus.

Desdefinicions (277)


conformeitat. Vistiplau, només a mitges.

05 de maig 2013

Viure per damunt de les meves impossibilitats.

La pell de déu, de Francesc Valls-Calçada

La pell de déu, de Francesc Valls-Calçada
Arola Editors, 2013
Sinopsi
Un grup de científics de la Universitat d’Ohio va proposar al govern federal realitzar un experiment amb els presoners perillosos: desterrar-los en un territori allunyat i inaccessible per establir una societat a partir d’ells mateixos: L’Illa de l’Oblit. 
Richard, un modest treballador d’una funerària, aficionat a pintar aquarel·les, és acusat de matar a la seva dona i condemnat a mort. És enviat a l’Illa de l’Oblit, un lloc governat per la Dama de La força, on la societat matriarcal promociona les dones i els homes gairebé no tenen drets. 
Els sacerdots del Temple de la Sang, en conflicte permanent sobre el sexe de Déu amb la Dama de la Forca, custodien un gran secret a la Terra de les Tenebres: la pell de Déu. 
L’esclau semental Richard, serà l’encarregat de fer complir la profecia de Jeremiah Todd, escrita en un calendari de noies lleugeres de roba. Però Gog vol impedir que recuperi la relíquia i contractarà caçadors de recompenses per fer matar a Richard.

.
Us deixo amb un fragment:

04 de maig 2013

Esperant la Fira del llibre ebrenc

Móra d’Ebre commemora el desè aniversari de la Fira del Llibre Ebrenc amb un grafit literari de 50 metres quadrats a una paret de la plaça de la Cultura
Més informació a www.llibresebrencs.org

El pobre Peter, de Heinrich Heine

El pobre Peter, de Heinrich Heine
Els actors es posen a punt per la funció, mentre els espectadors van ocupant els seus llocs. Finalment, comença la història  sobre com en Peter no pot tenir la Grete. Tot plegat és força dramàtic i emocionant, i de vegada fins i tot còmic.


A viure la vida, de Pepet i Marieta

DIJOUS 9 DE MAIG PRESENTACIÓ DE LO NOU DISC A BARCELONA
Encara no tens la teua anticipada? Aconseguix-la de 3 maneres: a) Comparteix lo video i entra al sorteig de 5 entrades. b) Compra l'anticipada a www.pepetimarieta.com/anticipades c) Si ets soci del Club TRESC, la tens a meitat de preu ahttp://www.tresc.cat/fitxa/concerts/35395/Pepet-i-Marieta

03 de maig 2013

Superheroi

Procuro no assetjar-me, no obligar-me, cada dia, a ser un superheroi. Però no vol dir que no ho intenti.
.
Inspirat per una il·lustració de Miguel Àngel Cuesta.

02 de maig 2013

Temptacions

De vegades m'agrada escriure a raig, impulsivament, posant la ment en blanc i deixant-me guiar pel que alguna música determinada em faci treure.
Aquí hi una mostra d'un experiment literari inspirat pel tema Temptacions, de Robert Bonet, que podeu escoltar en aquest enllaç amb millor qualitat i no en el vídeo casolà que jo he gravat.

Ferotge ja no em sembla el bosc, ja no m'espanta la foscor, quan el travessa la llum.
.
Inspirat per una pintura del company de feina David Sastre

01 de maig 2013

Nanocontes a El submarí

Aquesta setmana inicio una nova col·laboració amb una ràdio local on, de forma periòdica, es podran escoltar els meus nanocontes.
Es tracta del programa El Submarí, de Terrassa, i els nanocotnes es podran escoltar a la secció de cultura dels dijous. "El Submari" és una magazín diari de 2 hores que s'emet de 10 a 12 del migdia. De moment, aquest dijous, 2 de maig, Mariona Tomàs m'entrevistarà a partir de les 11.00 h. 
El programa també es pot seguir al facebook.
Ja es pot escoltar el programa en aquest enllaç, a partir del minut 5.

Llegint Joan Sales


Durant la V Jornada Literària de Cornudella de Montsant, l'any passat, amb Joan Carles Jansà (habitual col·laborador), llegint fragments d'Incerta glòria, de Joan Sales, acompanyats a la guitarra per Joan Masdéu. Quin luxe!
El proper 6 de juliol, la 6a Jornada Literària, amb més autors/es convidats, poesia i música.

Caus. T'espolses.

Caus. T'espolses. La mica de terra que queda als pantalons no és cap obstacle. Jo aprenc.