29 de maig 2019

Carles Castellà ens visita a Tens un racó dalt del món



Carles Castellà ens visita a Tens un racó dalt del món, a Canal 21 Ebre, per a parlar-nos de llengua, concretament de la variant tortosina a través dels seus dos llibres que ha publicat recentment a Onada Edicions: El tortosí del Baix Ebre i l'estàndard (Beca Joan Veny), i Cultura popular, folklore i etnologia al Baix Ebre (Premi Ciutat de Tortosa).
Es tracta de dos llibres germans, un de més tècnic i l'altre més adreçat a la resta de públic, fruit d'un intens treball d'investigació de camp, d'entrevistes amb més de vuitanta persones de tots els pobles del Baix Ebre, i que retraten la gran varietat lingüística de la nostra llengua.
També ens acompanyarà Júlia Castellà que, amb el seu treball de recerca sobre Zoraida Burgos, va guanyar un premi a la passada Fira Literària Joan Cid i Mulet,i amb el que ha musicat un poema de la poeta tortosina, com es pot veure en aquest vídeo. També ens recomana el llibre El sol i les seves flors, de Rupi Kaur.
I les microseccions dedicades a Falsos proverbis, Cites literàries i els Nanocontes. 
El programa es podrà veure en directe els dimecres 29 de maig i 5 de junya les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes, i també a l'emissió en directe a través del canal de Youtube de Canal 21.
També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

28 de maig 2019

Que no es trenqui l’aigua que dorm


Que no es trenqui l’aigua que dorm,
la plana carícia que arriba
amb el vent que bufa amb llavis prims.
De puntetes,
descalç quan no fa fred,
quan una passa porta l’altra sense pressa.
De puntetes només,
sabates a la mà pel passadís dels dies
que em porten a tu.
.
Un dels poemes amb què vaig guanyar el 6è Premi de Poesia Vila de Cambrils 2017


27 de maig 2019

Personatges de la batalla de l'Ebre 6/16 Sam

L'any 2018, en motiu del 70 aniversari de la batalla de l'Ebre, Ebrejocs va publicar el llibre Ebre, relats d'una batalla, on 16 autors/es van escriure relats basats en 16 personatges de ficció, d'ambdós bàndols i de tots condicions. Jo, com a nota discordant, vaig escriure 16 microcontes basats en aquests personatges, que aniré publicant cada setmana amb l'etiqueta batallaEbre.
.
SAM
La seva casa a Boston, còmoda i burgesa, resta molt lluny. Enmig hi cap sencer l’Atlàntic, però allò que el separa és molt més que l’aigua. El noi que en marxà fa dos anys també es veu petit. Remena el cafè, o el que sigui, per inèrcia, perquè el moviment dels dits l’hipnotitza, li dóna una falsa sensació de normalitat; un gest inútil, perquè el sucre s’ha acabat fa uns quants mesos. I el romanticisme.

26 de maig 2019

Els hereus de la derrota, de Josep Franco


Els hereus de la derrota, de Josep Franco
PREMIS LITERARIS CIUTAT D'ELX 2018
PREMI DE NARRATIVA ANTONI BRU
Bromera Edicions, 2019
Sinopsi
Andreu Artal esdevé un metge de reconeguda solvència, gràcies a la protecció i els consells de mossén Sebastià, qui l’ajuda a fer-se home, després d’haver-lo recollit dels carrers de la València posterior als decrets de Nova Planta, quan era menut. Però, a pesar del seu èxit professional, la vida d’Andreu està marcada per la fugida a què ell i el seu amic i protector es veuen abocats per la hipocresia i la malícia de la Santa Inquisició, encarnada en la figura d’Antoni Fabra, que els acusa de sodomites. La falsa acusació els obliga a ocultar la seua identitat, a viure sempre pendents d’un fil i a viatjar d’un lloc a un altre, segons que els marque el destí...

Josep Franco ens presenta en Els hereus de la derrota un retrat vivaç de la societat valenciana del segle XVIII, un moment històric ple de contrastos, de la mà d’un atípic protagonista que trenca els motles habituals.

25 de maig 2019

Quadern per a Joan, de Manel Alonso i Català



Quadern per a Joan, de Manel Alonso i Català
Editorial Neopàtria, 2019 
Sinopsi
Amb la publicació de Quadern per a Joan, Manel Alonso recupera trenta-quatre poemes escrits entre els anys 2010 i 2012 durant una llarga crisi creativa i personal. Un recull de poemes que naixen en la seua majoria com a resposta als textos que penjava en el seu blog, La garfa del dies, Joan-Baptista Campos. La resta són fruit de les diverses converses que mantingueren durant els mesos en què el poeta del Grau de Castelló lluitava contra la malaltia que l’acabaria portant a la mort. Versos senzills escrits des del dolor i l’esperança.

Un pla perfecte, de Marta Costa



Un pla perfecte, de Marta Costa
Baula Edicions
És primavera i les cireres del jardí del senyor Carbó semblen delicioses. L’Emma i en Roc pensen un pla per agafar-ne alguna. Gairebé les tenen a tocar, però, tot d’una, hi ha un petit contratemps. Fins on els durà el seu «pla perfecte»?

24 de maig 2019

Acabeu la frase

"Aquest mes de maig no és el que perseguia", pensa amb l'esgotament que li talla l'alè. I llavors...
.
Podeu llegir les propostes de final a facebook i a twitter

23 de maig 2019

desem-barques


Quan la barca és vella i la llum no distingeix l'edat.
Quan l'aigua és metall fos.
Quan el roig és un enigma.
.
Inspirat en una fotografia d'Emilio Zaragoza, que forma part de l'exposició La meua terra és de colors, que es pot visitar al Museu de les Terres de l'Ebre d'Amposta fins el 16 de juny

21 de maig 2019

Personatges de la Batalla de l'Ebre 5/16 Santi

L'any 2018, en motiu del 70 aniversari de la batalla de l'Ebre, Ebrejocs va publicar el llibre Ebre, relats d'una batalla, on 16 autors/es van escriure relats basats en 16 personatges de ficció, d'ambdós bàndols i de tots condicions. Jo, com a nota discordant, vaig escriure 16 microcontes basats en aquests personatges, que aniré publicant cada setmana amb l'etiqueta batallaEbre.
.






SANTI
De reüll, pot veure el roig que remata les ales del seu Polikarpov I-16 Mosca, mentre traça al cel una línia invisible amb què dibuixa el seu destí. Volar lluny de la fàbrica, germà dels núvols i del vent. Els comandaments són membres del seu cos, una extensió que l’obeeix sense reserves. Demà s’estrena en el combat, i la por és un parany que es vol permetre. Morir és una opció que desterra; matar, un preu que mai no acabarà de pagar.

20 de maig 2019

Tenen marcat el camí els teus dits


Tenen marcat el camí els teus dits,
i saben ben bé on els porta.
Casa nostra és la llar que els espera de bat a bat,
la cuina encesa, els mitjons plegats.
No veus com riu el cirerer del jardí
que encara no hem plantat?
La fruita és dolça tot l’any,
i surts al balcó,
i el balcó ets tu.
.
Un dels poemes amb què vaig guanyar el 6è Premi de Poesia Vila de Cambrils 2017


19 de maig 2019

Versos per la llibertat,a Móra d'Ebre





El passat 12 de maig, nou acte sota el lema Versos per la llibertat, convocats per l’ANC de Móra d’Ebre i coordinats per Aurora Folch, amb participació dels diLLUMs d’arts al forn, que som un grup de gent obert.
Ens vam trobar a la plaça de l’Estrella a les 7 del vespre, i vam seguir un itinerari amb sis aturades que ens porta per la part vella de Móra d’Ebre, pel passeig de l’Ebre, per l’Aubareda, i costa amunt de la sendera fins dalt del Castell.
Hem participat, amb textos propis o d’altres, gent de Tortosa, del Falset, de Pradell de la Teixeta, Batea, Cabassers, Móra d’Ebre, Roquetes, Alcanar i Amposta:
Ricardo Gascón, Jesús M. Tibau, Montse Pallarès, Jesús Fusté, Agustí Massip, Andreu Alenyà, Tomàs Camacho, Anna Maria Franco, Joan Panisello i Ernest Redó. I com a amfitrions, Encarna Fernández, i Ferran Roca que ha posat música acompanyat de pandero i culleres de fusta de boix, com podeu veure en aquest enllaç.
Magnífica tarda de llum, temperatura i complicitats.
Seguim.
Més imatges a l'àbum.
Fotos de Marta Escolà














18 de maig 2019

Cafè literari amb Maria Carme Roca

El proper 1 de juny participaré de nou a la Fira del Llibre Ebrenc de Móra d'Ebre, per duplicat.

A primera hora de la tarda, compartiré un Cafè literari amb Maria Carme Roca, tot parlant del seu llibre El far
.
Més tard, cap al vespre, participaré a una ronda de presentacions amb El calaix dels vols perduts


L’embolic de Maxi robot, d’Eva Santacana



L’embolic de Maxi robot, d’Eva Santacana
Baula Edicions
A la mostra de robòtica hi havia almenys trenta participants! Tots tenien un cartellet amb el seu nom i amb les seves habilitats. Hi havia la Teresina, que sap embolicar una troca de llana; en PET-1000, que és capaç de trobar una peça de construcció dins una galleda amb serradures; la Lali, que balla seguint el ritme de la música; l’R-25 que du mostatxo i toca el xilòfon.
Hem deixat en Nicasi ben col·locat amb el seu cartellet: ‘NICASI. Robot multifuncions. Frega, recull, porta glaçons i moltes sorpreses més’.

17 de maig 2019

Versos en lila, a Santa Bàrbara








17 de maig de 2019, Santa Bàrbara: VERSOS EN LILA, una nova activitat on col·labora la gent de diLLUMs d’arts al Forn, juntament amb el Centre d'Estudis Planers, Poemes al Vent, Institut Les Planes, Grup de Ball Jota Planera, el col·lectiu Llibertes i amb el suport de l'Ajuntament de Santa Bàrbara.
L’acte, coordinat per Màrius Pont, té lloc al Museu de la Vila a la Plana, i aprofita el marc de l’exposició d’Assumpta Arasa.
Tothom ha participat amb llibertat i l’acte ha esdevingut divers, amb poesia, música i ball, destacant la participació d’alumnat de 1r de Batxillerat.
Abans de començar, les persones assistents han anotat en un paper en blanc les paraules que els ha evocat l’exposició d’Assumpta Arasa. En acabar, Xavier Aragó ha recitat el poema que n’ha sortit d’unir-les.
Més imatges a l’àlbum.

Catalunya Ràdio, a la secció Postdates

Un dels meus falsos proverbis s'emet a Catalunya Ràdio, a la secció Postdates.

16 de maig 2019

Llibres d'Autor

S'acaba d'estrenar la meva pàgina a la web Libres d'Autor, que pretén donar visibilitat a determinats llibres que no es troben amb facilitat a les llibreries.
A través d'aquesta pàgina, podeu comprar els meus llibres:
.
La pluja ha vessat milions de núvols abans, el meu segon poemari, minimalista, amb un centenar de poemes de tres versos. Una mirada al pas del temps, amb la vista posada al present.



Per no perdre'm les molles, un dels meus llibres preferits, si no el que més. El segon dels dietaris, un espectacle de la vida, amb gran presència de mon fill.

15 de maig 2019

El rebost de la llengua a Tens un racó dalt del món


Aquesta setmana parlem d'El rebost de la llengua a Tens un racó dalt del món, amb el seu autor i coordinador Joan-Josep Sancho. 
Es tracta d'un recull de dites, frases fetes i paraules pròpies de les Terres de l'Ebre, seixanta de les quals acompanyades d'un text explicatiu, i d'unes fotografies d'Àlex Espuny, que també ens acompanya per a explicar el procés creatiu. 
També ens acompanyarà Josep Sancho per a parlar  del seu llibre Artur Bladé, escriure la memòria (1907-1995).
I les microseccions dedicades a Falsos proverbis, Cites literàries i els Nanocontes. 
El programa es podrà veure en directe els dimecres 15 i 22 de maig a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes, i també a l'emissió en directe a través del canal de Youtube de Canal 21.
També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

14 de maig 2019

Asseguda a la barana que dóna al riu


Asseguda a la barana que dóna al riu
mires a ponent.
Tens seriós el rostre,
com si dibuixessis per dintre el camí que t’espera.
Els teus cabells sembla que s’encenguin a mig camí entre el sol i jo.
Tanco els ulls per retenir el moment,
i esborro la distància que, ara, esdevé insignificant.
Fas olor de capvespre.
.
Un dels poemes amb què vaig guanyar el 6è Premi de Poesia Vila de Cambrils 2017


13 de maig 2019

SOBRE ELS PORTS NATURA I ART, 4a Edició


SOBRE ELS PORTS NATURA I ART, 4a Edició
 . 
Avui, contradint el meu estil, no seré breu, però és que comentar el que vam viure el passat 12 de maig a la 4a edició d’Els Ports Natura i Art, s’ho val, un matí amb intervencions artístiques al Parc Natural dels Ports, on natura i art es donen la mà, i on hem participat:
.
ARTS PLÀSTIQUES: Beatrice Bizot (Tarragona), Dolors Puigdemont (Sant Just Desvern), Jaume Vidal (Amposta), Roger Caparó (Riudoms)
POESIA: Jesús M. Tibau (Tortosa)
PERFORMANCE: Ana Matey (Madrid)
.
En primer lloc, agrair i felicitar Nani Blasco i Sergui Quiñonero, ànimes d’aquesta activitat. Ho faig amb aquesta fotografia que m’encanta i que mostra el seu tarannà.


Acullen a tothom que participa amb els braços oberts, d’una manera dolça i professional alhora, amb cura de cada detall, exigents i donant llibertat al mateix temps. És impossible no caure seduït per les seves propostes. Sergi, tot i la seva capacitat d’improvisar, té anotats de forma meticulosa tots els detalls que ens explica en les trobades prèvies, a cada correu electrònic, i la seva veu ens hipnotitza com a serps trapelles que som una mica tots els artistes. Estem en mans del seu encanteri, definitivament, sortosament.
.
Conec a Sergi ja fa uns quants anys, i sempre em magnetitza. El vaig veure per primer cop en acció a una de les Mostres obertes de poesia que Tomàs Camacho organitza a Alcanar. Un bon exemple de la sinèrgia creada a les Terres de l’Ebre, de la multitud d’activitats fixes i anuals, o esporàdiques, que esquitxen tot el territori, de la complicitat i, sobretot l’estima, que ens uneix, que ens fa créixer, i que ens fa forts i feliços.
.
En principi, jo havia de participar com a poeta convidat la 3a edició, però, per problemes aliens a la nostra voluntat, ho vam ajornar per a enguany. No sabem com hauria funcionat el 2018, segur que bé, però aquesta és una de les coincidències, entrebancs, o oportunitats, que hem introduït i aprofitat a la coctelera d’on ha sortit el Port Natura i Art 2019.
.
Fa uns pocs mesos vaig visitar el circuit amb Sergi, Nani, i Roger Caparó, un dels artistes convidats, i allí, gràcies a la complicitat de tothom, ja vaig dibuixar la major part del contingut i la forma de la meva intervenció poètica, que les setmanes anteriors va acabar de madurar i de concretar-se.


El dia abans, aprofitant que els artistes muntaven les seves intervencions (els poetes ho tenim més fàcil, en tenim prou amb una mica de paper que podem dur a la butxaca), vaig tornar a visitar l’espai, i allí, in situ, a través de l’obra de Beatrice Bizet, amb qui compartiria espai enmig del riu, va sorgir la inspiració que modificaria en part la meva intervenció. Després, a la nit, sopar de germanor amb tots els artistes, acompanyants i organització. Sergi i Nani endollen els portàtils per comprovar si hi ha nous inscrits per a demà; gairebé arriben a 120!, exclamen amb un somriure de satisfacció. Els apludim.
.
Estem segurs que sortirà tot bé, no pot ser d’altra manera. Només el vent ens fa patir, que ha fet caure una de les obres de Jaume Vidal. No passa res, el vent forma part de la Natura, d’una forma imperial a les Terres de l’Ebre, i ha dit la seva en aquesta activitat on vol ser, i ha de ser, protagonista. Però ho solucionaran, Jaume n’està segur; té diverses opcions en ment i només li caldrà matinar més que a la resta que, cansats (i una mica nerviosos, per què ocultar-ho?) anem a dormir: uns es queden a Horta de Sant Joan, altres, que vivim a prop, a casa.
L’endemà al matí, a primera hora, encara em puc acomiadar de mon fill, il·lusionat per jugar un torneig de futbol 7 a L’Ampolla. Ens desitgem sort mútuament; no en rebré notícies fins a migdia, perquè al Mas de la Franqueta no hi ha cobertura.
.
Aquest diumenge fa un temps pletòric: sol, llum, la fresca justa, un vent que s’ha moderat, indulgent amb nosaltres. Molts amics i amigues ens acompanyen. Atès el nombre de gent inscrita, es fan dos grups, per tal que la visita al circuit sigui més amable.
A la web cultural Surtdecasa s’explica el significat de cada intervenció, tot i que cadascú pot interpretar-les a la seva manera, perquè el més important és tot allò que provoquen.
.
Jaume Vidal i els seus marcs d’obra humana, que perden o prenen significat enmig d’una natura que no entén de límits i fronteres.

Dolors Puigdemont i el seu cercle natural de complicitat entre el Port i la Vall d’en Bas.

Roger Caparó i els seu Auberadors impossibles de moixons en una gàbia imaginària o real. Com a anècdota, pocs minuts abans d’arribar a la seva obra i fer-ne l’explicació als assistents, no sé ben bé perquè, em cita un fragment de Bernat Metge: “ne plors ni sies trist car de remey inútil usaries”. No té res a veure amb la seva intervenció, però l’insto que el mencioni al final, per a jugar, per a provocar. I accepta el repte.


Beatrice Bizot i el seus rostres serens i enigmàtics que s’integren entre el bosc, entre les pedres, i entre les restes de marges fuit del treball humà d’altres temps, i dins del riu.

Ana Matey i la seva performance final a l’impactant amfiteatre de l’antiga pedrera.

I, abans, la meva intervenció poètica en dos parts.
.
En veure que part de l’estructura del circuit, on el traçat d’anada i de tornada, van paral·lels al barranc, de seguida em vaig imaginar recitant a l’altra banda d’on es trobaria el públic. Encaixonat entre parets de pedra, l’escenografia em semblava perfecta. Però què podria recitar? Un poema en concret? Potser només paraules aparentment inconnexes triades a l’atzar? Llavors, ja a la meva primera visita a l’espai, em va sorgir la idea: citar, com una mena d’homenatge o d’invocació, els noms d’animals i plantes del Parc Natural del Port, en català i amb la seva denominació en llatí, mentre caminaria al ritme del públic.
Començo a fer una recerca, a copiar noms i noms i més noms, extrets de pàgines d’internet. Quan em sembla que ja en tinc molts, els compto, per curiositat (les lletres m’agraden, però els números també): 100 exactes. Un número massa rodó per no ser llaminer.

Decideixo imprimir-los en format de rotlle que aniré desenrotllant com un pregoner d’altres èpoques, que transmet el missatge d’una alta autoritat o que avisa que un circ ha arribat a la plaça del poble. Però hi volia afegir un element més teatral, una imperfecció, una interferència humana que dificultés la invocació de la natura a través de la paraula. També un joc. També una dosi d’improvisació. Però qui faria aquesta tasca de molestar-me, de posar-me traves a la lectura? Alguna persona que, innocent, s’hagués inscrit al circuit, i que fos capaç d’acceptar el repte. En veure que Sílvia Panisello assisteix a l’acte, no em queda cap dubte. Fa molts anys que compartim complicitats en actes culturals, té dots escèniques, és una gran rapsode, i segur que riurem molt.
No tenia cap dubte que ella improvisaria bé, però el resultat supera les meves expectatives. Crec que sabem crear sorpresa entre el públic, despertar la curiositat, el misteri, el somriure. És un moment fantàstic.

 Foto Eloisa Valero
  Foto Eloisa Valero



 Foto Encarna Chillon





La segona part de la meva intervenció, ja estàtica, té lloc a la vora del riu. Recito un poema que he escrit incloent molts dels animals i plantes invocats a la part anterior, per tal que tot tingui un sentit, i també els meus inseparables nanocontes. Portava preparats altres poemes, però mai renuncio a la possibilitat d’improvisar, i aquell mateix matí he escrit un poema que dedico a la Beatrice Bizot, encisat  pels seus rostres dins del riu, per la seva manera dolça de parlar català amb accent francès.
En el vídeo d'aquest enllaç es pot escoltar la lectura del poema.

Foto Eloisa Valero

I tot plegat, amarat de mil instants de bellesa i d’emoció.
Després, ja cansats i satisfets, dinar de germanor i la promesa d’escriure un punt i seguit.
Ja a Horta i amb cobertura amb mòbil, busco ansiós els missatges de com li ha anat a mon fill. Han guanyat un dels partits, no s’han classificat per a la final, però la força de la il·lusió és indestructible.





Més notícies i galeries d’imatges:
Més imatges



https://www.youtube.com/watch?v=xtXlTW-2BAU&feature=youtu.be