31 d’octubre 2019

Les camisetes de Sheldon


Un nou article publicat avui a La Marfanta. Reflexions meves sobre coses quotidianes:
.
LES CAMISETES DE SHELDON
.
El títol d’aquest article es deu a dos motius: primer, perquè serà fàcil que els fans de la sèrie Big Bang Theory entenguin de quina mena de camisetes parlo, estalviant-me una excessiva descripció i, segon, com a recurs poc honest i gratuït per a atraure cap a aquest article els mateixos fans de la sèrie com a mosques. Digueu-me oportunista, si voleu.
Per qui no conegui la sèrie, ni el personatge, el vestuari de què parlo té la peculiaritat de fer veure que portes una camiseta de mànega llarga per davall d’una de mànega curta, o a l’inrevés, una de mànega curta per damunt d’una de mànega llarga, de diferent color, per a més dades.
No es tracta d’una mania exclusiva del personatge (que en té per a aturar un tren que no estigui ja aturat per alguna avaria), sinó d’una moda habitual entre part del jovent.
En veure aquest tipus de vestuari, jo, que sovint em fixo malaltissament en detalls senzills com aquest, em faig preguntes a mi mateix, sense obligació d’obtenir resposta:
-Són realment dues camisetes, o es tracta d’una sola camiseta amb mànega llarga cosida sota la mànega curta? (com aquells colls i punys de camises falsos d’altres èpoques)
Sembla ser un tema menor, i certament ho és en aquest món en què vivim tan farcit de preocupacions, però el cervell necessita, de vegades, divagar per estranys laberints.
Però resulta que, potser, els temes menors no existeixen, o poden arribar a esdevenir els més transcendentals de tots.
Quin pot ser el motiu de voler portar, o que sembli que portis, una camiseta llarga sota una de curta?
És una forma de demostrar que vols obviar les normes?
O més rotund encara, que les vols trencar o girar de l’inrevés?
Ets un revolucionari? Un inconformista? Ho ets, o només ho vols semblar?
O només es tracta de portar una roba que es diferenciï clarament de la que porten els teus germans grans i que es converteixi, d’aquesta manera, en una mena d’uniforme amb aparença de desuniformitat?
És un símptoma de l’ànsia de ser acceptat en alguna mena de tribu, la que sigui?
És necessari fer-se tantes preguntes?
Potser tan sols és una camiseta. O dues.

30 d’octubre 2019

Janina Espuny a Tens un racó dalt del món



Janina Espuny és la convidada aquesta setmana a Tens un racó dalt del món de Canal 21 Ebre, per a comentar el seu llibre Hombres imposibles, un recull d'escrits a mig camí entre un dietari i una novel·la, barreja de realitat i fantasia, de castellà i de tortosí, una lluita entre que demana el cosa i el que vol imposar la ment.
Abans parlarem amb Pili Alegria, que ens llegirà un dels seus poemes, i recomanarà l'última antologia de Poemes al vent, col·lectiu del que forma part, i el llibre La filla de la tempesta, de Santi Baró. 
Al final del programa, Joan Ortí ens parlarà de l'associació Maestrat viu
També recomanarem el llibre Geografies de l'absència i altres contes, que recull els deu finalistes del premi Tinet.
I noves i velles seccions, com De pel·lícula, Cites literàries i Nanopoemes
El programa s’emet el 30 d’octubre i 6 de novembre a les 21 hores, i en diverses repeticions durant dos setmanes.
També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

29 d’octubre 2019

Els ebrencs fem coses

Article publicat a La Marfanta, el passat 22 d'octubre, sobre les Jornades de les Lletres Ebrenques. 
.

Entre el passat 15 i  19 d’octubre han tingut lloc les XIV Jornades de les Lletres Ebrenques a Amposta.
Les Jornades presenten un ampli ventall d’activitats que ha anat creixent des del 2006, i on cada any hi he participat d’una manera o altra. El programa d’actes sap combinar els diversos gèneres literaris (enguany centrat al gènere negre, amb la presentació del llibre col·lectiu Assassins de l’Ebre i la taula rodona “Tinta negra”), amb  el teatre i la música (hem escoltat Carlos Valldepérez, Albino Tena i Keila Garcia, entre altres), i té molt present dos fronts d’actuació igualment importants: l’homenatge als més veterans, i l’oportunitat de donar-se a conèixer als més jóvens.
En aquesta edició no ha faltat una de les taules més importants per a mi, la de presentar nous valors que han publicat el seu primer llibre, de totes les edats, perquè totes les edats són bones per a començar. I hem tingut el goig d’homenatjar gent com Víctor Canicio, genial i singular entre els genials i singulars, de reconèixer la tasca cultural de Robert Rallo, i d’atorgar el Premi Mèrit de les Lletres Ebrenques a Tomàs Camacho, mestre, escriptor i dinamitzador cultural d’Alcanar, present a la majoria d’activitats i iniciatives del territori, on sempre ens obsequia amb les seves paraules i el seu somriure lluminós. Tomàs Camacho ha esdevingut una figura entranyable i estimada, que tan aviat aporta serenor com enginy, humor i saviesa. És un goig compartir versos i somriures amb ell, paraules i afectes.
Sempre hi ha un espai reservat per als més petits, aquesta vegada amb una amena xerrada de Paula Jarrín, directora de la llibreria Al·lots de Barcelona. Com a novetat encertada d’aquesta edició, per tal d’atraure el públic més jove, s’ha dut a terme la taula rodona “El procés creatiu en un món digital: influencers”, al voltant de plataformes com Instagram, Youtube o Facebook, amb assistència entre el públic d’una bona colla de fans, després de la qual, vam poder gaudir de la ració de cinema en format breu que cada any ens regalen el grup CREA, aquets cop amb el curtmetratge Fletxa final.
I tot plegat, entre l’atapeït programa, hi resta espai per fer tertúlies a peu dret, per a encaixar les mans, desplegar somriures i estendre abraçades
L’existència de les Jornades ja és un èxit, i el seu creixement, una victòria que, com sempre es deu a diversos motius. En primer lloc, sense cap mena de dubte, és el tarannà de Joana Serret, la directora de la Biblioteca Sebastià Juan Arbó, que amb persistència, esforç i generositat, ha seduït tothom per dur endavant aquesta iniciativa. En segon lloc, l’aposta dels diversos consistoris de l’Ajuntament d’Amposta per mantenir l’activitat i dotar-la de mitjans que, espero, continuïn en augment. I en tercer lloc, i no últim, els escriptors, escriptores, lectors, lectores, i gent de la cultura en general de les Terres de l’Ebre, i més enllà, que ens hem cregut les Jornades, les hem fet nostres, i ens hi trobem a gust.
Val a dir que les Jornades de les Lletres Ebrenques d’Amposta són una de les moltes cites anuals en què interaccionem entre nosaltres, com també a Móra d’Ebre, Alcanar, Tortosa, Jesús, Roquetes, La Ràpita, L’Ametlla de Mar, Gandesa, i un llarg etcètera, gràcies a les quals fem créixer l’estima mútua, el millor dels adhesius.
Els ebrencs fem coses.

28 d’octubre 2019

Somriures a les Jornades de les Lletres Ebrenques






La setmana passada han tingut lloc les XIV Jornades de les Lletres Ebrenques a Amposta. D’una manera o altra he participat en totes, i he estat testimoni del seu creixement, obra, sobretot, de la directora de la Biblioteca Sebastià Juan Arbó, Joana Serret.
Aquestes Jornades han esdevingut una cita anual que marco de forma prioritària a l’agenda per molts motius, però un dels principals és que em permet practicar una de les activitats que més m’agrada d’aquest món literari: estretir els lligams d’amistat amb companys i companyes.
I una bona mostra és un recull de fotos i de somriures com aquest.

27 d’octubre 2019

El bruixot de Grimpen, de Judith Rossell



El bruixot de Grimpen, de Judith Rossell
Baula Edicions
Sinopsi
Stella Montgomery viu amb les seves inflexibles ties en un hotel balneari a la localitat costanera de Withering-by-Sea. Vigilada per les seves familiars, passa els dies ociosa i una mica desesperada. No obstant això, tot canvia quan una nit descobreix un perillós secret.

POEMA EN CADENA PER WHATSaPP

El passat 23 d’octubre de 2019, vaig iniciar un joc poètic a través de whatsapp. Vaig enviar un vers a l'amic Emigdi Subirats a través d’un missatge per whatsapp, amb les instruccions següents: afegir un vers al final, acompanyat del seu nom entre parèntesi), i reenviar-ho tot a una altra persona, per tal d’anar seguint la cadena.
A les indicacions afegia que en arribar al vers número 10, 20, 30, etc, enviessin el resultat per correu electrònic.
Amb gran il·lusió, el passat 26 d’octubre, tres dies després, vaig rebre un correu de la també amiga Marta Pérez Sierra amb els 10 primers versos, que tot seguit transcric.
Fa goig comprovar l’itinerari que ha seguit aquesta mena de joc, del tot imprevisible, i que el resultat és força interessant.
Amb moltes ganes que arribin els 20 primers versos.
.
Cap fulla no cau en dejú, (Jesús M. Tibau)
ens nodrim d'anhels perennes.(Emigdi Subirats)
La tardor es despulla amb tu (Josep Sancho)
i no puc ni comptar el fum. (Joan Vigó)
Les hores s'estavellen contra el gris (Albert Gener M.)
de les corbelles drogoaddictes (Joan Deusa)
dels déus que no són tu. (Josep Lluís Roig)
Si el vincle es dissol com aquesta llum, (Alba Camarasa)
i no escriure cap vers si no t'hi va la vida, (Sònia Moll)
creuàvem la línia, ens hi deixàvem la pell, la que ens llegíem. (Marta Pérez i Sierra)

Ruta literària Trinitari Fabregat a Alcanar
















20 d’octubre de 2019. En motiu del 25è aniversari de la mort de Trinitari Fabregat, he participat en una ruta literària urbana a Alcanar, coordinada per l’amic Tomàs Camacho, juntament amb Rafael Haro, Emigdi Subirats, Jordi Sancho, Josep Sancho, Joan Bta. Beltran, Manel Ollé, Carme Cruelles, Montse Pallarès, i el mateix Tomàs Camacho.
Estava previst recitar en diversos indrets del poble, però a causa de la pluja l’hem hagut de continuar dins la biblioteca que duu el mateix nom de Trinitari Fabregat, per la qual cosa, el refugi ha estat més que adient.
A mi em corresponia llegir el poema Mort dels amics, que l’autor va dedicar a tres amics seus morts massa joves. i que he acompanyat amb una literal caiguda de fulles seques. Com a anècdota, en acabar l’acte, se m’ha adreçat, emocionada i agraïda, la filla d’un d’aquests tres amics.
Tot un goig participar en aquestes activitats acompanyat d’amics, de literatura i d’emocions.
.
Video de la lectura d'Emigdi Subirats, amb col·laboració d'un servidor que crida entre el públic

26 d’octubre 2019

El pitjor monstre de tots, de William Bee



El pitjor monstre de tots, de William Bee, amb il·lustracions de Kate Hindley
Baula Edicions
Sinopsi
L’Albert ha inscrit en Sidney al… «CONCURS del MILLOR MONSTRE de COMPANYIA del MÓN!»
Per guanyar cal:
1. Estar PLE de PARÀSITS
2. Ser superPUDENT
3. VOLAR molt ALT
4. Tenir moltes BERRUGUES
5. Treure FOC pels queixals!
Però a en Sidney li agrada banyar-se enmig de molta escuma i bombolles de sabó. No va pas bé si vol guanyar…

Secrets al descobert, d’Anna Wilson



Secrets al descobert, d’Anna Wilson
Baula Edicions
Sinopsi
En Vlad té seriosos problemes: la seva mare l’ha amenaçat de tancar-ho a la Torre Negra si no aconsegueix dominar la superforça. I, a més, a l’escola, el seu company Boz no para de posar-lo en greus compromisos. Sembla que les coses van cada vegada pitjor. Encara que tot podria f15er un gir inesperat…

25 d’octubre 2019

Tomàs Camacho, Mèrit de les Lletres Ebrenques



Les Jornades de les Lletres Ebrenques fan una gran tasca des de fa 14 anys, a diversos fronts: faciliten el contacte entre els propis autors i amb lectors, donen a conèixer nous valors, i també  homenatgen les persones amb una llarga trajectòria.
D’aquesta manera, el Premi Mèrit de les Lletres Ebrenques d’enguany ha recaigut sobre Tomàs Camacho, mestre, escriptor i dinamitzador cultural d’Alcanar, present a la majoria d’activitats i iniciatives del territori, on sempre ens obsequia amb les seves paraules i el seu somriure lluminós.
Ha esdevingut una figura entranyable i estimada, que tan aviat aporta serenor com enginy, humor i saviesa. És un goig compartir versos i vins amb ell, paraules i afectes.
Felicitats, Tomàs Camacho, i felicitats a tots nosaltres per tenir-te.

24 d’octubre 2019

Nous valors a les Jornades de les Lletres Ebrenques



Una de les activitats de les  Jornades de les Lletres Ebrenques a Amposta que mantenen des de fa uns anys, i que per a mi és una de les que té més sentit, és la taula de presentació de nous valors, no importa el seu gènere ni la seva edat.
Sempre l’escolto amb atenció i prenc nota per tal d’afegir més gent a la meva col·lecció d’amics i amigues de lletres. Sempre marxo amb contactes nous i amb el desig de difondre la seva obra 
Aquesta XIV edició, han pogut presentar la seva primera obra Fàtima Beltran, Núria Caro i Àlex de la Guia, Maite Gauxachs, Albert Gavaldà, Manuel Vallès, Jordi Gilabert, Susanna Lizárraga, Mar Panisello, Laura Pla i Guillem Riba.

23 d’octubre 2019

Tinta negra, a les Jornades de les Lletres Ebrenques



19 d’octubre de 2019. Taula rodona sobre gènere negre durant les  XIV Jornades de les Lletres Ebrenques a Amposta, conduïda per Daniela Gil, on es reuneix un bon nombre d’autors i autores.
Prenc nota d’alguna de les frases de cadascun:
Margarida Artizeta: Mai no dono pistes falses; sempre busco algú que pringui.
Josep Viñas: Sempre et quedes amb ganes d’escriure més sobre alguns secundaris.
Anna Moner: M’agrada matar literàriament i allò de bell que hi ha a l’abisme, l’horror agradable.
Àngel Burgas: Parteixo des d’imatges amb què formo trencaclosques, i m’esforço perquè tinguin un sentit.
Paz Castelló: Sóc una assassina en sèrie amb ànima de poeta.
Fàtima Llambrich: Alterno informacions essencials amb d’altres per a oxigenar; intento posar ordre dins del caos.
Montse Sanjuán: No tinc por al full en blanc, quan m’hi poso sé què vull dir. Les persones justifiquen qualsevol acte.
Àngela Pfitzner: Quan escrius, el viatge és l’hòstia; vomito allò que em commou. El mar no porta cossos amb sabates.
Maria Carme Roca: Els malvats són atractius; volem saber per què es deixen anar.

22 d’octubre 2019

#cosesquetrobo



#cosesquetrobo #tresorsdelcarrer
M’atrauen les coses petites, caigudes. Em sedueixen les paraules. Aquesta combinació fa que sigui fàcil trobar-me pel carrer, inclinat mentre apunto amb el mòbil a terra, perquè he trobat un dels meus tresors. Sovint són objectes vells o perduts, trossos de paper on hi distingeixo, de lluny, alguna paraula, i que m’atrauen amb un magnetisme no sé si malaltís.
Dissabte passat, durant les Jornades de les Lletres Ebrenques, de camí entre el restaurant i la Biblioteca, trobo a la vorera una carta estripada d’un joquer, tot just quan està tant de mode a causa de la pel·lícula recent estrenada.
De vegades em pregunto qui em posa aquestes coses al camí, o quina mena de programari utilitza el meu cervell per a detectar-los a distància.
No deixo passar de llarg mai aquests regals, i normalment els acompanyo d’un breu escrit.
Inspirat pel moment que vivim, m’han sortit aquestes paraules.
Us proposo un joc: què escriuríeu vosaltres?

21 d’octubre 2019

Assassins de l'Ebre a Amposta


Alguns dels autors del llibre Assassins de l'Ebre (LLibres del delicte), participem a la seva presentació el passat 19 d'octubre, dins de les XIV Jornades de les Lletres Ebrenques d'Amposta.
A la foto, d'esquerra a dreta, Mercè Falcó, Fede Cortés i Jordi Pijoan (els dos coordinadors del llibre), Eduardo Margaretto, que ha conduït l'acte, Jesús M. Tibau, Sílvia Mayans, Cinta Arasa, Francesca Aliern, Montserrat Espallargas i Isidre Garrido.
Durant la meva intervenció, parlo dels nanocontes i en llegeixo un escrit in situ durant l'acte, que dedico a Eduardo Margaretto:
.
Frustrat assassí apaivaga el seu evident instint criminal fent-se d'un club esportiu on l'objectiu principal és matar el rei.

20 d’octubre 2019

Víctor Canicio, entre l'Ebre i el Neckar











Les Jornades de les Lletres Ebrenques d'Amposta són cita esperada anual. Sempre hi participo, de vegades per partida doble com enguany.
El 17 d'octubre em va fer goig participar de l'acte d'homenatge a Víctor Canicio, un genial escriptor que ens ha deixat aquest últim any, i amb qui sentia una admiració i afecte mutus molt especials (algun dia explicaré l'esplèndid i únic regal  que em va fer mesos abans).
Víctor Canicio, entre l'Ebre i el Neckar.
Diversos autores i autores, Montse Boldú, Tomàs Camacho, Eduard Carmona, Carme Cruelles, Anna Maria Franco, Rafael Haro, Eduardo Margaretto, Montse Pallarès, Sílvia Panisello, Vicent Pellicer, i jo mateix, llegirem textos seus acompanyats de la música d'Albino Tena i Carlos Valldepérez, i després llegirem textos nostres al voltant del riu. En aquesta segona part, vaig optar per passar el vídeo sobre el meu poema Colors, del llibre A la barana dels teus dits, musicat per Fernando Mestres.

19 d’octubre 2019

Que mai no et matin la il·lusió


Que mai no et matin la il·lusió i, per si de cas, troba-li al gust a les pastanagues
..

Inspirat en una foto de Fox Photos/Getty Images, trobada a la pàgina de facebook Fotogràficamente

18 d’octubre 2019

comença a créixer la flama de l’enveja


"Conviure dins d’un espai limitat durant tant de temps crea vincles especials. Les hores mortes passen millor si es poden compartir experiències, i ja se sap que cadascú exagera a la seva manera els viatges que ha realitzat, la duresa dels camins trepitjats. Les aventures viscudes s’inflen de forma desproporcionada; d’aquesta manera, córrer rere un autobús esdevé una epopeia, i pujar quatre trams d’escales, una proesa inigualable.
Un dels temes que mai no falta en les seves converses són les xafarderies de torn: com ara si un dels membres d’una parella s’ha embolicat amb un altre, o si algú amaga, avergonyit, un forat a la punta del dit. Tots tenen unes sabates preferides, amb les que se senten més còmodes, i en aquest sentit acostumen a coincidir bastant en els gustos. Si uns mitjons repeteixen massa sovint fent parella amb determinades sabates, comença a créixer la flama de l’enveja i els perjudicats es queixen de favoritismes."
.
Fragment del recull de contes No és la derrota, sinó el vent (Onada Edicions, 2016)

17 d’octubre 2019

Converses agafades al vol



Dona gran pel carrer amb dos xiquets a la mà.
-Fins ara heu manat vatros, doncs ara mano jo! – diu ella, enèrgica, amb cara de cansada
-Noooooo!- exclamen ells.

16 d’octubre 2019

Fàtima Beltran a Tens un racó dalt del món



Fàtima Beltran és la convidada aquesta setmana a Tens un racó dalt del món de Canal 21 Ebre.
Abans parlarem amb Lia Sampai, cantautora, del seu treball musical La fada ignorant, en companyia d'Adrià Pagès, i en farem un tast. Lia també ens recomanarà el llibre Els dimarts amb Morrie, de Mitch Albom.
També recomanem el llibre Sexpeare, amor i sexe a Shakespeare, de Rosa Maria Martínez Ascaso, i Aguafuertes, de Federico Mayor Zaragoza, llibre que es torba al lligat que l'autor ha cedit a l'Associació Amigues i amics de la UNESCO i que es pot visitar a Tortosa.
Amb Fàtima Beltran parlarem del seu primer llibre Bienalados, una novel·la amb sabor de realisme màgic que sorprén.
Al final del programa, Ester Galindo, de la 2 de Viladrich, ens recomana el llibre de Daniel Arasa, 100 Consells de guerra.
I noves i velles seccions, com De pel·lícula, Cites literàries i Nanopoemes
El programa s’emet el 16 i 23 d’octubre a les 21 hores, i en diverses repeticions durant dos setmanes.
També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

15 d’octubre 2019

Tardor Literària. Tarragona 2016. Intercanvi autors ebrencs i del Camp de Tarragona





Recordant un acte de 2006. Tarragona. Intercanvi entre autors ebrencs i del Camp de Tarragona, que per parelles llegim textos els uns dels altres.  Ami em toca fer parella amb Mònica Batet, i llegeixo un fragment del seu llibre L’habitació grisa, i ella del meu Postres de músic. Al cap d’un temps, la consideroa una de les meves autores preferides.
Hi vam participar Margarida Aritzeta, Francesca Aliern, Mònica Batet, Jesús M. Tibau, Jordi Cervera, Gerard Vergés, Pep Blay, Josep Igual, Àngel-Octavi Brunet i Silvestre Hernández. Gran record.
A continuació de les lectures va actuar el grup «Cançons de mandràgora» de Robert Faltus, un espectacle de poemes musicats de Gerard Vergés.

14 d’octubre 2019

llibertat


Víctor Canicio, entre l'Ebre i el Neckar


Les Jornades de les Lletres Ebrenques d'Amposta són cita esperada anual. Sempre hi participo, de vegades per partida doble com enguany.
El 17 d'octubre em fa goig participar de l'acte d'homenatge a Víctor Canicio, un genial escriptor que ens ha deixat aquest últim any, i amb qui sentia una admiració i afecte mutus molt especials (algun dia explicaré l'esplèndid i únic regal  que em va fer mesos abans).
Víctor Canicio, entre l'Ebre i el Neckar.
Una dotzena d'autors llegirem textos seus acompanyats de la música d'Albino Tena i Carlos Valldepérez, i després llegirem textos nostres al voltant del riu.
Montse Boldú, Tomàs Camacho, Eduard Carmona, Carme Cruelles, Anna Maria Franco, Rafael Haro, Eduardo Margaretto, Montse Palla`res, Sílvia Panisello, Vicent Pellicer, Miquel Reverté i jo mateix.