13 de maig 2021

segons a quina banda estàs...

 

Converses agafades al vol. 

Aturats en una vorera, un home li diu a una dona: “tu ja saps que la gent, segons a quina banda estàs...”

Ai! Aquella vella divisió entre els nostres i els seus, els d’aquí i els d’allí... I oblidem que els nostres són els seus vistos d’allí, i que els d’allí són els nostres per als seus.

Els humans som animals socials, i necessitem sentir-nos identificats amb algun col·lectiu o un altre, i tendim a empatitzar amb els més propers, tan físicament com mentalment, amb tot allò de bo i de terrible que ha portat a la humanitat.

11 de maig 2021

Desdefinicions (negaciació)

 negaciació. negociació abocada al fracàs quan ambdues parts s'instal·len al no.

10 de maig 2021

No et posis nerviosa

  CONVERSES AGAFADES AL VOL

Una mare parla per telèfon amb la seva filla:

-Les fórmules estan a la butxaca de l'esmorzar. Ho saps fer. No et posis nerviosa. T'estimo molt.

Són quatre afirmacions ràpides, diria que adreçades per ordre d'urgència i no per importància.

09 de maig 2021

1.000 CONTES!

 

Fa temps que dic que porto escrits més de 500 contes. I si estic segur d’aquesta dada, és perquè els tinc numerats.

Al principi em costava escriure relats. Vaig tardar cinc anys en escriure els deu primers; i quasi nou en tenir prous relats per a decidir-me a publicar el primer llibre. Després vaig començar a agafar velocitat de creuer, a presentar els relats a diversos premis...

Per no perdre el control, vaig decidir obrir un excel (algú a la sala es posarà a somriure, coneixedor de la meva relació amb aquest full de càlcul, sovint ple de colors). on anotava la data de finalització, el nombre de pàgines, i els premis als quals l’havia presentat.

D’aquesta manera, tinc una precisa estadística de les èpoques més fructíferes, i puc afirmar amb exactitud que fa dos dies portava escrits 569 contes.

Però en aquest excel meu, només he anat anotant els contes d’extensió més o menys tradicional, que en el meu cas son gairebé sempre breus, però amb un nombre de línies suficients per a etiquetar-los com a mínim, com a microcontes.

A banda han quedat uns artefactes més anàrquics, impulsius, improvisats, que he escrit en qualsevol mena de suport que he tingut a mà mentre se m’ocorrien pel carrer, conduint o a la vora del son: els nanocontes.

Els nanocontes no porten títol –excepte els que he inclòs en algun recull- ni en sé la data d’escriptura, i la dada del nombre de pàgines és absolutament innecessària. Això sí, he estat molt prudent d’anar-los recollint, un darrere de l’altre en un arxiu de text.

Fa uns dies em vaig posar a revisar-los, a ordenar-los, amb l’ambició de poder-los publicar tots junts algun dia (alguna editorial interessada a la sala?). He fet la proposta a diverses editorials, i totes em diuen que seria un llibre sense sortida, però la meva experiència, en totes les presentacions, recitals, i actes en què participo, em diu el contrari. A banda d’ordenar-los i descartar-ne algun (els nanocontes han de ser força bons; els mediocres no funcionen, més val eliminar-los), els he numerat. Me’n sortien 428.

És a dir, 569 + 428 = 997.  Només me’n faltaven 3 per als mil! Un número massa rodó i llaminer per a mi.

I no tarden a caure els altres tres, i fer aquest número tan rodó: 1.000 contes!

08 de maig 2021

ganes de publicar més llibres infantils


 

Recordant el meu primer llibre infantil Volem ser diables!, encomanat i publicat el 2019 per la Colla de diables de Vila-seca, en motiu del 30è aniversari de la colla, il•lustrat per la parella de germans de tinta, Andreu Faro i César Da Col.

Amb moltes, moltes, ganes de publicar més llibres infantils. Alguna editorial interessada a la sala?

07 de maig 2021

El calaix dels vols perduts



 A Twitter no només hi ha irascibilitat a flor de pell, també t'hi trobes coses com aquesta que et fan una miqueta feliç.

@raquel_lost recomana El calaix dels vols perduts, que acaba de llegir.

Moltes gràcies

06 de maig 2021

Amistat i llibres: Àngel Martí i Jesús M. Tibau

 4t vídeo d'aquesta sèrie de converses amb el lema Amistat i llibres, aquest cop entre Àngel Martí i Jesús M. Tibau.

Parlem dels nostres nous llibres, Pells de sorra i escates, i A mig camí de la incertesa, d'activitats i inquietuds compartides, etc. Àngel és una persona activa, sobretot a L'Ametlla de Mar, membre de l'Ateneu Calero, i participant habitual dels diLLUMs d'arts al Forn. Comentem el llibre col·lectiu Llums del delta, amb ànim de recollir fons per a salvar el Delta, el seu recull de paraules Lo parlar calero, i moltes coses més que ens uneixen i compartim per a les que necessitaríem unes quantes hores més.

05 de maig 2021

Entrevista a SER Ebre

Ahir, entrevista amb Sílvia Tejedor a cadena SER Ebre, parlant del Premi de Narrativa Breu Ciutat d'Amposta, de la motivació d'escriure relats amb el fil conductor de l'esport (en llegeixo un), i recordem que tot just fa 20 anys del meu primer acte literari, la presentació del llibre Tens un racó dalt del món.

04 de maig 2021

20 anys!




Avui, 4 de maig, fa 20 anys del meu primer acte literari: la presentació del meu primer llibre en solitari Tens un racó dalt del món.

Ja havia arribat a les llibreries abans d'aquell primer Sant Jordi meu, però vam deixar la presentació per a més tard.

L'entrada en societat literària fou al Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa. Va fer els honors Ignasi Riera, que presentà La peste bucòlica, de Víctor Canicio, i, Tens un racó dalt del món, tots dos d'Editorial Montflorit , que confià en publicar el meu recull de contes.

Tens un racó dalt del món s'ha convertit en una mena de marca, donant nom al meu blog, a una secció que vaig tindre a La Plana Ràdio, i al programa de televisió de Canal 21 Ebre. Potser molta gent no sap que el títol és un anagrama del meu poble, Cornudella de Montsant.

Vint anys després, amb setze llibres en solitari publicats i uns quants al calaix d'espera, i una cinquantena de llibres col·lectius, no sé si he arribat a complir el desig que em van fer els companys de feina del Servei de Cultura llavors, escrit al revers d'una invitació a l'acte que conservo: "Que aquest sigui el primer de molts més èxits".

Això de l'èxit és relatiu: compto amb un reduït però fidel nombre de lectors i, sobretot, lectores, i atresoro una llarguíssima llista que no para de créixer a ka meva estimada família de lletres.

Malauradament, alguns que ja enyoro. Des del mateix Víctor Canicio, amb qui vaig compartir taula aquell dia i amb qui compartiria tantes complicitats i estima en un futur que ja és passat. Entre el públic d'aquella sala petita del Teatre Auditori, dos homes un al costat de l'altre, que llavors ja veia vellets, i a qui no coneixia personalment, Gerard Vergés i Manuel Pérez Bonfill, i que després tinc el goig d'haver tractat, i que hagin presentat llibres meus.

Estava molt nerviós, molt, no vaig dormir la nit abans, tenia la boca seca... i mon pare va estar orgullós que algú m'anomenés "senyor" Tibau. I més pèrdues personal: mon sogre, mon pare...
També nouvinguts que són la vida mateixa.
Els anys no passen endebades. Que els llibres no morin mai.

03 de maig 2021

Continuem? Continuem!










Dissabte al matí, 1 de maig, a l'hora del vermut, presentació al tercer intent, després de diversos ajornament, del llibre Continuem?, amb textos d'Ernest Redó i fotografies de Carles Carreras.

Hem patit fins a l'últim moment, ja que la pluja ens amenaçava des de feia dies, però la llum ha acabat imposant-se a Lo portal de Tamarit de Tortosa.

La capacitat artística i vital d'Ernest Redó feia que l'acte havia de ser divers, amb la presència indiscutible de la música.

Fidels, i amb la reserva prèvia de l'espai limitat pel tema que tots sabem, el pública va arribant i fa un ple absolut, obviant qualsevol risc que l'aigua faci efectiva la seva amenaça.

Després de la salutació del regidor de Cultura, Enric Roig, comença l'acte amb unes breus i emotives paraules del mateix Ernest, de Ricardo Gascón, que explica les primeres impressions en llegir el llibre, i de Jesús M. Tibau, que explica les múltiples facetes de l'autor que es poden llegir als seus textos: pare, mestre, tendresa, implicació, autocrítica, reivindicació...

El llibre combina la poesia amb relats hiperbreus, amb contes de llargària més tradicional, amb relats d'escenes íntimes i familiars, oníriques, realistes, i iròniques, i tot fusionat amb les magnífiques imatges de Carles Carreras.

A continuació, el moment més emotiu, en què sa filla, Júlia Redó, amb sorpresa de son pare, recita un dels poemes del llibre, gràcies al guió de Valer Gisbert.

Tibau llegeix el conte L'Àpat, que acaba amb una divertida recreació del final del llibre, i un bol de garrofes que convidem a tastar a Ernest (si llegiu el llibre, ho entendreu).

La part musical comença amb la interpretació de diverses cançons acompanyat d'Albino Tena a la guitarra, i després amb membres del seu grup Obscens.

Tot plegat, un acte molt divers i emotiu que podreu veure sencer gràcies novament a la gravació que n'ha fet Rafael Ricote.

Més imatges de l'acte en aquest àlbum.

02 de maig 2021

Literatura per a setembre

 Revisar paper vells i recordar que a COU em va quedar Literatura per a setembre.

01 de maig 2021

La flamenca Emma, d’Irene López, amb il·lustracions d’Ainhoa Kuns

 La flamenca Emma, d’Irene López, amb il·lustracions d’Ainhoa Kuns

Sinopsi

El conte narra la història de l’Emma, la flamenca més flamenca del Delta, que viu a la colònia de la Badia dels Alfacs. Ella, juntament amb la seva germana, Fangar, i el seu amic, Soleil, ens explicarà com s’ho va fer per convertir-se en una prestigiosa investigadora en la recerca de la cura del càncer de mama.

El conte, amb un clar ADN ebrenc, està inspirat amb el vídeo promocional del Projecte Emma, obra de Lydia Beltri, de Lupini & Ratini Produccions Siderals. La voluntat última del conte és transmetre la història que hi ha al darrere de la malaltia als més petits i fer que aquests la coneguin de prop i, potser, amb un punt menys de dramatisme. Podent-lo utilitzar també com a material pedagògic als centres educatius del Baix Ebre, així com també a través de la Xarxa de Biblioteques de Catalunya, tot fent-ne contacontes i presentacions didàctiques.

El conte és una peça més d’un laboriós projecte solidari de l’equip que centra la seva investigació en la recerca del càncer de mama a l’ICS a les Terres de l’Ebre. La iniciativa, dirigida per l’investigador, Carlos López, és encapçalada per la Fundació Doctor Ferran. És per això que tots els beneficis recaptats amb la venda d’aquest conte, i de tots els productes de marxandatge ja existents del Projecte Emma, van destinats a aquesta recerca.

30 d’abril 2021

Desdefinicions (triomfart)

 Triomfart. Qui rep sense il·lusió la vuitena medalla d'or.

29 d’abril 2021

A La Romàntica

 A la nova llibreria d'Amposta, La Romàntica, ja tenen exemplars del que potser és el meu llibre més estimat, Per no perdrem les molles (Editorial Petròpolis), el meu segon dietari on mon fill té un gran protagonisme.

Fa anys que, sense abandonar els meus relats de ficció, no tinc necessitat d'afegir res d'inventat a les petites coses que m'envolten, i m'agrada limitar-me a descriure-les amb la seva pròpia màgia.

I amb un pròleg del blocaire, escriptor i científic que ara es disputen tots els mitjans per parlar del monotema actual, Salvador Macip.

28 d’abril 2021

27 d’abril 2021

Amistat i llibres: Pilar Romera

 

Tercer vídeo de la sèrie AMISTAT I LLIBRES, que amb el títol defineix prou bé el contingut. En aquest cas, parlo amb Pilar Romera de llibres, de novel·les, de contes, d'Els impostors, del llibre col·lectiu Assassins de l'Ebre, de literatura ebrenca, de la força del riu, d'amics comuns com Miquel Esteve o Eduardo Margaretto, de la capacitat que dóna la literatura de posar-se a la pell de l'altre, etc, i tot amb complicitat i somriures.

Podeu veure tots els vídeos de la sèrie en aquest enllaç.


26 d’abril 2021

resignació

 

La resignació, t’apropa o t’allunya de la felicitat?

25 d’abril 2021

La Tortosa de Gerard Vergés





Aquest matí, a l'espai del seu nom al parc municipal de Tortosa, tindrà lloc el ja tradicional recital dedicat a Gerard Vergés, organitzat per diLLUMs d'arts al forn, amb l'Ajuntament de Tortosa i Òmnium Cultural Terres de l'Ebre. Cada any el dediquem a una temàtica inclosa a la seva obra, i aprofitant la capitalitat cultural de la ciutat, l'acte d’avui du el lema "La Tortosa de Gerard Vergés".

Des dels diLLUMs ens agrada apostar per dos fronts: homenatjar els grans i donar visibilitat els joves. Per això, qui s'encarregarà de recitar els textos serà alumnat dels instituts de la ciutat.

Condueixen l’acte Ricardo Gascón i Jesús M. Tibau.

Intervenen:

Col·legi Sagrada Família: Mama Diarrà i Gisela Fontanet

Institut Dertosa: Dani Fetescu, Neus Hierro, Gerard Fabregat i Jordi Vidiella

Institut Cristòfol Despuig: Lluís Martínez Barroso, Arantxa Sayas Cobo,  Dàmaris Tafalla Muñoz, Irune Chavarria Mariné i Joana Guinart Miralles

Després, al torn de micro obert, intervenen:

L’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé i Cinta Espuny, el regidor de Cultura, Enric Roig, la presidenta d’Òmnium Cultural Terres de l’Ebre, Dolors Roo, Guillem Vergés, Carlos Vergés, Manel Ollé i Cinta Sabaté, Tomàs Camacho, Lluís Martín Santos i Jesús M. Tibau.

També hem comptat amb la guitarra d'Albino Tena, que ha acompanyat les lectures i ha interpretat alguna de les seves cançons.

Agraïment a totes les entitats i persones esmentades, a Sílvia Rossell, Joan Maria Romaní, Ernest Redó i Julian Vidal pel suport en el muntatge, i per al nostre home càmera, Rafael Ricote, que ha gravat tot l’acte.

Podeu veure més fotos en aquest àlbum


23 d’abril 2021

VII Premi de narrativa breu Ciutat d'Amposta





Em plau compartir amb vosaltres que avui m'han concedit el VII Premi de narrativa breu Ciutat d'Amposta.

L'he guanyat amb un recull de disset relats amb el fil conductor de l'esport. Sovint es parla de l'esport i la cultura com si fossin rivals, i en aquests relats he mirat de fusionar-los.

L'esport proporciona  alegries i passions diferents a la poesia o l'art. Les primeres són col·lectives i viscerals, les segones, íntimes i profundes. No cal comparar; es pot gaudir de tot. A més, molts esdeveniments esportius ens fan viure guions que semblarien inverosímils a la ficció, amb finals d'una emoció que arriba fins al límit, a l'últim segon.

Però en el meus relats utilitzo el recurs de l'esport per a arribar a sentiments més íntims i quotidians, molt habituals a la resta de la meva obra. Com a exemple, hi ha relats ambientats en l'esgrima, el ciclisme, el golf o la petanca. D'altra banda, com a exercici literari, també he gaudit descrivint determinats moviments i gestos propis de cada esport.

M'emociona rebre aquest premi a la ciutat d'Amposta, precisament enguany. Per algú que ve del Priorat, m'he trobat molt còmode a Tortosa i a les Terres de l'Ebre en general, i me les sento absolutament meves. Fa molts anys que em sento vinculat a Amposta i la seva Biblioteca, participant en molts actes, acudint a les Jornades de les Lletres Ebrenques, una de les cites anuals més esperades i on m'ho passo més bé. I el 2013 vaig tenir l'honor de rebre el Mèrit de les lletres ebrenques. Però m'emociona rebre'l precisament enguany, i salvar el confinament comarcal, quan no fa ni un més que ens deixés Josep Igual, quan el cop de la notícia encara em fa mal i em costa parlar d'ell sense emocionar-me. 

Després de llegir un relat del recull, acabo amb el fragment d'un dels dietaris de Josep Igual: 

Quan et poses a escriure és convenient pensar que et vigila un dels grans des d’algun espiell. Però, també, és convenient provar d’emprenyar-lo una mica.

Sempre pensaré en Josep com un d'aquests grans. 


Definició gràfica d'un microescriptor