04 de març 2021

Vells i estimats jocs de colors vius

 


L’Ajuntament aviat iniciarà les obres de renovació de l’àrea de jocs infantils del parc municipal Teodor Gonzàlez. Substituirà els vells, malmesos i amortitzats, per altres de nous, i afegirà una nova àrea.

S’emportaran aquests gronxadors i tobogans que tant estimo.

Ja fa uns pocs anys que no els usem diàriament. Els tinc fotografiats des de tots els angles, amb el nostre fill pujant, el nostre fill baixant, el nostre fill rient...

Prenc nota mental de vindre una d’aquestes tardes amb ell i fer-nos un selfie de comiat.

Alguns han perdut color, d’altres, alguna de les barres. En un s’hi deixa un tros de dent de llet una tarda. No va plorar aquell dia.

Vells i estimats jocs de colors vius.

03 de març 2021

cor trencat

 L'amic Rafael Ricote ha penjat aquesta fotografia a facebook, on es veu un cor pintat a les escales del pont, davant l'església del Roser, a Tortosa.

L'amic Ricardo Gascón, provocador de mena, suggereix que la foto mereix un conte.

Ricote recull la idea i escriu un relat al seu blog

I jo no em puc mantenir impertèrrit davant d'un repte així.

Era un cor a la gallega; mai sabies si pujava o baixava. Que s'acabés trencant era qüestió de temps. Tenia un to de roig als llavis que sempre enyoraré.


02 de març 2021

Lluny de qualsevol altre lloc, de Fèlix Edo

 


 Lluny dequalsevol altre lloc,  de Fèlix Edo

Onada edicions, 2021

Sinopsi

Castelló de la Plana, dècada del 2010. Joan ha deixat la seua vida de professor, ha tallat amb els orígens familiars i s’ha convertit en un vagabund desencantat que sobreviu amb treballs ocasionals, fent de pescador o de temporer. D’aquesta manera, uneix el seu destí al dels marginats de la societat, mentre que viu la vida com un solitari, víctima d’un aïllament que no s’acaba d’entendre. El seu contrapés és Mamadou, un immigrant de Gàmbia que ha travessat deserts i oceans fugint de la misèria i que està decidit a millorar el seu futur. Tots dos, malgrat tindre posicions vitals molt diferents, estableixen una forta amistat.

Amb una estructura molt simple construïda a partir de seqüències curtes, Lluny de qualsevol altre lloc es presenta com un croquis desordenat del que és una ciutat en els temps postindustrials i líquids de la globalització, en els quals, però, els vells fantasmes de l’autoritarisme i de la repressió continuen molt presents. Alhora, en l’exploració de l’existència en les seues formes més rudes hi ha una clara voluntat de destil·lar cert lirisme, algun valor que compense la innegable futilitat que tot ho envolta. Aquest ideal pren cos de manera deliberada en l’intent del protagonista de reviure l’extingida vida rural dels seus avantpassats, cosa que suposa una pensada extravagant però vàlida com qualsevol altra.

01 de març 2021

al límit de l’esforç

 


Rampa de pujada al Pont Roig, sovint transitada per gent que passeja o fa esport. Quan començo la baixada, em creuo amb un pare i el seu fill d’uns  vuit anys, tots dos en bicicleta. El xiquet, al límit de l’esforç, intenta finalitzar amb èxit una pedalada més. Son pare l’anima al darrere, sense oferir-li cap mena d’impuls que no sigui emocional. A manca d’un parell de metres per a arribar dalt de la rampa, el xiquet posa un peu al terra, i la bicicleta cau cap a un costat. Son pare l’aplaudeix sense deixar d’animar-lo, li diu que quasi ho aconsegueix.

Segur que ho aconsegueixen aviat; només depèn d’ells i, en certa manera, ja ho han aconseguit.

28 de febrer 2021

Magnetisme. 10 anys!

 Recordant una de les activitats al voltant dels meus llibres que recordo amb més estima. I ja fa 10 anys! 


Finalment, després de parlar-ne diverses vegades durant el procés de creació, us presento ple d'il·lusió el curtmetratge Magnetisme, realitzat per l'alumnat de 6è de Primària de l'Escola Daniel Mangrané de Jesús, basat en un conte homònim inclòs al llibre I un cop de vent els despentina. Més informació d'aquest interessant projecte a la seva web.

27 de febrer 2021

Coses que trobo

 


En sortir de casa trobo aquesta estrella cridant-me l'atenció des del terra. Sense assenyalar cap direcció concreta.
En tornar a casa ja no hi és.
Algú, a més de la sort de trobar-la, ha sentit el desig de posseir-la .

(desitjo que l'estrella segueixi el seu camí plena de llum.

dedicat a Isabel Herrada)

Recordant 2a jornada massiva de bookcrossing

 Recordant coses que feia fa 10 anys: la 2a Jornada de bookcrossing massiu a Tortosa


26 de febrer 2021

A mig camí de la incertesa, a Bibliones


 

Al programa Biblioones de Ràdio Tortosa, conduït per la directora de la Biblioteca Marcel·lí Domingo, Irene Prades, parlant del meu recull de relats A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions).

A la Biblioteca vaig fer la primera i única presentació del llibre el 5 de març de 2020, pocs dies abans de tot plegat.

Gràcies per aquesta oportunitat de donar una mica de vida a aquest llibre, tan ple d'incerteses entre la incertesa.

Ho podeu escoltar al podcast d'aquest enllaç, a partir del minut 6.50

25 de febrer 2021

dibuixa fantasmes

La boira a mitja llum dibuixa fantasmes entre les branques. No m'espanta allò que amaga, no m'inquieta el dol que despulla. A manca de valentia, m'invento colors.

Inspirat en una foto de Joan Rodó.

24 de febrer 2021

gargots?

Lliures de l'esclavitud de les formes, els teus gargots són indesxifrables, afortunadament.
(repetició d'un apunt de fa 10 anys)
.
Us proposo que canvieu l'adjectiu "indesxifrables" per un altre.

23 de febrer 2021

Resum d'una vida literària, o donar gràcies per tants amics

 En una trajectòria literària, o de qualsevol altra classe, pots anar acumulant mèrits que s'acostumen a afegir de forma resumida en un currículum. 

Jo atresoro quelcom més valuós; una llarga i estimada colla d'amics i amigues, de família de lletres, que no se cita al currículum, sinó que es desa prop del cor per a escalfar-te, que no pot resumir-se en poques paraules, sinó que en caldrien moltes, o que simplement pot resumir-se en un majúscul GRÀCIES.

Bona mostra d'aquesta estimada família de lletres és aquest vídeo de regal que han organitzat els amics Ricardo Gascón i Rafael Ricote, còmplices d'altres muntatges, acompanyants d'una bona colla d'amics. 

GRÀCIES.  



 Els diuen rellotges de sol, però qui marca les hores és l'ombra.

22 de febrer 2021

Coses que trobo

 Trobo aquest paper al terra mentre passejo per la vora del riu. 

Algú em pot ajudar a desxifrar el missatge?



21 de febrer 2021

Fragilitat ,10 anys

 Se'm fa passar que el mes passat va fer deu anys d'aquest vídeo poema: 


20 de febrer 2021

Enmig d'aquesta plaça quasi buida

 Matí d’hivern. El fred es manté amarat de vapor d’aigua. En poques hores es dissoldrà la boira que ara s’endinsa pels carrers més propers al riu.

La figura d’un vell travessa la plaça. Du a la mà una barra de pa, potser de quart, potser ja en té prou per passar tot el dia. El seu cos balanceja. No doblega una cama, èrtiga, i el seu pas vacil·la, tremolós, sense perdre un ritme propi a què està avesat. El seu caminar sembla irregular als meus ulls, només, enmig d’aquesta plaça quasi buida.

18 de febrer 2021

Parlar en temps de covid

 


Avui dijous, a les 20h i 23h en redifussió, des de Constantí ràdio 97.9fm, tindrem el plaer d'escoltar les aportacions que ens han fet arribar Sílvia G. Ferrater Món Santó,  Marisol Nogues Jordi Prenafeta Franc Guinart , els germans Axeran i Àlex Pascual, Jesús M Tibau Pili Cugat  i  Carlos Lupprian, en l'especial "Parlar en temps de covid" a l'Arran de vers a frec de llavi. No us ho perdeu! També per TDT i streaming. 

Ho podeu escoltar en aquest enllaç.

16 de febrer 2021

No miraràs el rellotge endebades

 Us convido a proposar una revisió dels 10 manaments (o dels 100, vosaltres maneu).

Proposo el primer:
-No miraràs el rellotge endebades.
.
Propostes fetes a facebook i twitter

Polsims de mi

-Polsims de mi et regalo. -Amb avarícia i tendresa els acullo. . Inspirat en una foto de Vicenç Dorsé.

15 de febrer 2021

xiqueta per dintre

L'aire que em peta a la cara, que em fa pessigolles, que em porta olor de flors, que em fa sentir una xiqueta per dintre i, n'estic segura, també per fora. Ja he oblidat que ahir vaig fer cinquanta anys.
Una altra participació als Contes divers.

14 de febrer 2021

Vocabulari de boca, 10 anys



Ja fa 10 anys que Baltasar Casanova i Agustí Bertomeu, els autors de Vocabulari de boca, van dipositar en mi la confiança d'encarregar-me un text per a la contraportada de la segona edició revisada d'aquest diccionari especial, potser poc normatiu, però ple de vida, d'imatges i de paraules del Delta. En aquest enllaç podeu llegir el text de  la contraportada.

Després he tingut moltes i molt bones ocasions de coincidir amb l'amic Baltasar Casanova, que forma part de la meva estimada família de lletres.

13 de febrer 2021

A petites engrunes

A petites engrunes em mostro. No em fa por el que veig, sinó que em mirin. El pànic només m'assetja quan penso que el forat pot ser un parany definitiu.
.
Escrit a proposta de la Laura T. Marcel.