15 d’agost 2022

M'aturo enmig d'un batec d'ales

M'aturo enmig d'un batec d'ales, silent.
Salpo cap a l'instant següent sense recança.
.
Inspirat en una foto d'Araceli Merino.

14 d’agost 2022

Com convertir-se en el sexsímbol del barri


La col·laboració dominical amb NOSALTRES LA VEU.

Consisteix en una secció on els diumenges escriuré TRUCS DE MÀGIA I ENCANTERIS, petits textos on pretenc donar instruccions precises de sortilegis per a aconseguir objectius diversos, i xalar mentre me'ls invento, sovint de forma improvisada mentre passejo.

Si en dueu algun a terme, no em responsabilitzo dels possibles efectes secundaris. Si n'assoliu amb èxit algun, prego que m'ho notifiqueu de seguida, perquè el primer sorprès seré jo.

L'encanteri d'aquesta setmana explica Com convertir-se en el sexsímbol del barri.    

S'accepten peticions de futurs encanteris.

Gràcies a La Veu per confiar en aquests petits artefactes a mig camí de la màgia.

12 d’agost 2022

Bèsties de companyia, de Damià Bardera

 


AMB TOTA LA BESTIAL FORÇA DE DAMIÀ BARDERA

L’any 2013 m’arriba a les mans el recull de relats Els homes del sac, d’un tal Damià Bardera. No havia llegit mai res d’aquest autor, ni tan sols em sonava el seu nom. És un més d’aquest immens exèrcit d’autors que lluita per aixecar un dit, davant la indiferència dels mitjans de comunicació, quan no el menyspreu. L’obro amb aquella il·lusió gairebé intacta amb què obre cadascun dels llibres, tot i el miler de cops que he fet aquest gest, tot i el mig segle de tossut lector. L’inicio net de prejudicis, com inicio cada lectura, però de seguida m’adono que no serà una lectura més, ni un llibre qualsevol. I no me n’adono com tocat per una vareta màgica de la que llueixen guspires de llum, sinó obert en canal per una destralada. Me’n faig de seguida devot lector, subdit colpit per la contundència dels seus relats, que recomano allà on vaig. Des de llavors, n’he llegit quasi tots els llibres, famolenc que em sacsegi de nou a cada recull.

Compte, gent que patiu del mateix mal lector que jo; llegir Damià Bardera té efectes secundaris.

I fa uns pocs dies, m’arriba el nou de Damià Bardera, de la mà de Godall Edicions: “Bèsties de companyia”. El títol és una declaració d’intencions.

Un dels molts adjectius que acomanyen els relats de Bardera és brutal. Aquesta faceta apareix també al llibre, però potser l’autor se’ns fa gran, i tou (ric irònic, per a mi mateix), perquè no talla el primer cap fins la pàgina vint-i-set.

Brutal? Sí, i satíric, i despietat. A la primera part del llibre “Bestiari”, titula cada conte amb el nom d’un animal, però el fil conductor no són les bèsties (almenys les de quatre potes), sinó el món educatiu, sobretot de la secundària obligatòria. En aquest llibre, Bardera agafa un to en aparença més distant (no posa de seguida els dits a la sang), fins i tot oficial, i els relats poden semblar-nos una mena d’informe, ridícul i buit, per a omplir de palla un expedient administratiu. Però aquesta aparent distància, carregada de sarcasme, no fa altra cosa que posar més en evidència les mancances del món educatiu. I allí està Damià, la bèstia escriptora, amagat sota la taula del cap d’estudis, o assegut, disfressat, al final de l’aula, per a, de sobte, clavar-nos les urpes al pit.

Damià Bardera ens diverteix i ens posa el dit a l’ull alhora, i ens preguntem quina mena de bèstia som.

A la segona part del llibre, “Vocacions”, titula cada relat amb el nom d’un ofici o ocupació. Aquí, la colpidora mirada de Damià Bardera s’escampa per tots els plecs de la nostra societat, i els personatges ens ensenyen les seves nafres i dolors, impúdicament, i podem triar que ens facin d’ensenyança o de mirall, de còmplices o de botxins de nosaltres mateixos. La indiferència no hi té cabuda.

Enmig de la fauna literària del nous país, Damià Bardera rugeix com un lleó, potser amb ànima de gatet, no ho sé, com el protagonista del contes que us convido a escoltar.



09 d’agost 2022

parella de fet

El sol i el mar no són amants d'estiu, sinó parella de fet tot l'any.

07 d’agost 2022

Com caminar sobre la corda fluixa sense temor de caure


La col·laboració dominical amb NOSALTRES LA VEU.

Consisteix en una secció on els diumenges escriuré TRUCS DE MÀGIA I ENCANTERIS, petits textos on pretenc donar instruccions precises de sortilegis per a aconseguir objectius diversos, i xalar mentre me'ls invento, sovint de forma improvisada mentre passejo.

Si en dueu algun a terme, no em responsabilitzo dels possibles efectes secundaris. Si n'assoliu amb èxit algun, prego que m'ho notifiqueu de seguida, perquè el primer sorprès seré jo.

L'encanteri d'aquesta setmana explica Com caminar sobre la corda fluixa sense temor de caure.    

S'accepten peticions de futurs encanteris.

Gràcies a La Veu per confiar en aquests petits artefactes a mig camí de la màgia.

05 d’agost 2022

recordatori o estímul?

 

Entrar a un despatx el 3 d'agost. Veure que al calendari de taula estan subratllats des del dia 20, dissabte, fins al final, el 4 de setembre, diumenge. No sé si més enllà del full.

Dedueixo que són les vacances. Intueixo que no estan subratllats com a recordatori, sinó com a estímul.

04 d’agost 2022

No tremolar, segons Marta Viladrich; un relat ballat

 Ja fa una colla d'anys, gaudint d'algun dels espectacles de Valer Gisbert, vaig descobrir Marta Viladrich

Des del primer segons vaig caure seduït, magnetitzat, enamorat, per la seva forma de moure's dalt de l'escenari, per l'energia que em transmetia. El pas dels anys, i les diverses ocasions en què l'he vist interpretar la dansa, no ha fet altra cosa que confirmar aquella primera impressió. 

I a mi, que m'agrada jugar, interactuar amb diverses disciplines i gent, li vaig proposar fa unes setmanes el meu desig de col·laborar junts, que aquest era un regal que volia fer-me, amb la seva imprescindible participació. Per fer-ho fàcil, i al seu ritme, li vaig enviar diversos àudios amb lectures dels meus relats, i ara ja podeu gaudir del resultat. 

Entre tots els relats, va escollir "No tremolar",  inclòs al recull A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions, 2020). No m'estranya, perquè crec que és un dels que té més força, del miler que n'he escrit. No és casual que Ernest Redó i el grup Obscens en fessin una versió amb banda sonora de rock.

Espero que us agradi aquest vídeo, que per a mi esdevé joia i que, qui sap, tant de bo tingui continuïtat.

 

03 d’agost 2022

Res infinit com l’antiga set

 Res infinit com l’antiga set que cap cel no apaga.

Inspirat en una fotografia d'Agustí Descarrega.

02 d’agost 2022

Quan la mirada és l’objectiu

 Quan la mirada és l’objectiu; quan la imatge, un reflex.

Inspirat en una fotografia de Rafel Espuny

31 de juliol 2022

Com ser infal·lible a l'hora de veure venir el mal temps


La col·laboració dominical amb NOSALTRES LA VEU.

Consisteix en una secció on els diumenges escriuré TRUCS DE MÀGIA I ENCANTERIS, petits textos on pretenc donar instruccions precises de sortilegis per a aconseguir objectius diversos, i xalar mentre me'ls invento, sovint de forma improvisada mentre passejo.

Si en dueu algun a terme, no em responsabilitzo dels possibles efectes secundaris. Si n'assoliu amb èxit algun, prego que m'ho notifiqueu de seguida, perquè el primer sorprès seré jo.

L'encanteri d'aquesta setmana explica Com ser infal·lible a l'hora de veure venir el mal temps.    

S'accepten peticions de futurs encanteris.

Gràcies a La Veu per confiar en aquests petits artefactes a mig camí de la màgia.

30 de juliol 2022

manca alguna peça

 


El llarg camí del sol, de Conxa Solans



El llarg camí del sol, de Conxa Solans

Finalista del Premi Josep Pla

Editorial Antinea

 L’Anna Riverola i el seu fill de nou anys arriben a Alarò amb el propòsit de trobar un lloc on allunyar-se de la tragèdia que ha trasbalsat la seva vida. El marit, un prestigiós periodista, ha mort en un atemptat a Beirut, mentre viatjava amb l’ex-president del país, Rafiq Hariri.

A Alarò l’Anna intenta refer la seva vida i integrar-se en la societat local, a la vegada que reprèn la seva activitat com a periodista. En aquest procés descobrirà que, sota una falsa aparença de convivència pacifica, en la societat que els acull bullen un cúmul d’intrigues, traïcions i mentides.
Al Líban ha quedat Jean Luc, un personatge inquietant que continua interferint en la vida de l’Anna i del seu fill.

29 de juliol 2022

 Al súper, una noia jove davant meu paga un sol producte: una bossa amb glaçons de gel. Miro el meu carro, amb set paquets de tetrabreaks de llet. Estem en fases diferents de la vida.

28 de juliol 2022

I sentir-se encara amb forces; presentació al WIN Complex Esportiu












 Avui, 28 de juliol, presentació a Tortosa del meu llibre I sentir-se encara amb forces (Onada Edicions), obra guanyadora del VII Premi de Narrativa Ciutat d'Amposta.

Ja ho he explicat diverses vegades. Es tracta d'un recull de relats amb el fil conductor de l'esport. Són els meus contes breus, amb el tipus de personatge habitual, perdedor, indecís..., però totes les històries sorgeixen a partir d'algun esport que m'ha servit de fil per a estirar la trama.

Per a mi ha estat un plaer escriure'l, m'he divertit molt perquè m'ha permès jugar, i crec que en aquest recull s'hi troben alguns dels meus contes més rodons.

De seguida vaig voler aprofitar l'ocasió que em proporcionava el llibre per a buscar espais diferents per a presentar-lo, i d'aquesta manera s'ha forjat l'acte d'ahir al WIN Complex Esportiu, concretament, a la sala d'spinning, amb tothom assegut en una de les bicicletes estàtiques.

He hagut d'explicar l'acte diverses vegades, perquè sonava estrany, i aquesta era la intenció, portar el llibre a espais diferents, no ideats per a aquesta mena d'actes. Suposo que tothom que hi va assistir (per cert, la gent que m'acostuma a seguir sempre, i que són un dels meus tresors més valuosos), recordarà aquesta presentació, i la diferenciarà de la resta.

Inia l'acte l'alcaldessa, Meritxell Roigé, i després Roger Pedret, gerent del WIN i que m'ha donat totes les facilitats davant aquesta esbojarrada idea. I per a la presentació concreta, m'acompanya una parella especial. Mentre pensava a qui li podia encarregar aquesta tasca, buscava una persona que combinés esport i literatura, i de seguida em va venir al cap aquesta benvolguda parella que reuneix ambdós móns: Xell Aixarch, a qui conec de fa molts anys, treballadora a la Biblioteca Marcel·lí Domingo i ara a Cultura, i Vicky Maigí, periodista esportiva. 

I la decisió ha estat un encert. M'han preguntat sobre aquesta aparent estranya combinació, han llegit fragments, i crec que ens hem divertit i emocionat. Es pot demanar més.

Les fotos, que podeu veure en aquest àlbum, la majoria de l'omnipresent Rafael Ricote i la seva càmera, parlen per si soles.

Aprofito per a adreçar-me a les entitats esportives de la zona a qui he proposat fer activitats similars, i a tota la resta, perquè s'animin a acceptar la idea, que juguin amb mi i amb el llibre, que, en gran part, d'això és tracta l'esport, no?, de jugar.

24 de juliol 2022

Com trobar el punt de sal a la vida


La col·laboració dominical amb NOSALTRES LA VEU.

Consisteix en una secció on els diumenges escriuré TRUCS DE MÀGIA I ENCANTERIS, petits textos on pretenc donar instruccions precises de sortilegis per a aconseguir objectius diversos, i xalar mentre me'ls invento, sovint de forma improvisada mentre passejo.

Si en dueu algun a terme, no em responsabilitzo dels possibles efectes secundaris. Si n'assoliu amb èxit algun, prego que m'ho notifiqueu de seguida, perquè el primer sorprès seré jo.

L'encanteri d'aquesta setmana explica Com trobar el punt de sal a la vida.    

S'accepten peticions de futurs encanteris.

Gràcies a La Veu per confiar en aquests petits artefactes a mig camí de la màgia.