20 de setembre 2017

Opcions a considerar


Teresa Saborit a Tens un racó dalt del món



Teresa Saborit és la convidada aquesta setmana a Tens un racó dalt del món, a Canal 21. 
Comentarem la seva tasca d'activista cultural a través de la pàgina Vull escriure, on proposa jugar amb la literatura i les paraules.
Sobretot comentarrem el seu nou llibre, Els llops ja no viuen als boscos, amb què guanyà el premi 7 lletres 2016, i el llibre 200 muses, on recull una altra de les seves juganeres iniciatives a les xarxes socials.
A més, ens farem ressò de les novetats literàries: El venut, Paul Beatty; Meduses, de Manuel Roig Abad; L’expedició del doctor Balmis, de Maria Solar; Un regal per a la Sílvia, de Fran Pintadera
El programa es podrà veure en directe els dimecres 20 i 27 de setembre a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes, i també a l'emissió en directe a través del canal de Youtube de Canal 21.
També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

17 de setembre 2017

No has podat les moreres


Napalm, de Joan Canela i Jordi Colonques


Napalm, de Joan Canela i Jordi Colonques
Bromera Edicions, 2017
Sinopsi

València. L’estiu s’ha iniciat prematurament a les acaballes de la primavera i la ciutat bull. Una galeria de personatges diferents, aparentment inconnexos, tracten de sobreviure a una misèria quotidiana que massa vegades és molt anterior a la crisi: són els desheretats del sistema. Alhora, la policia s’esforça a descobrir els autors dels massius incendis de cotxes que colpegen els diferents barris des de fa dies. Sense cap mòbil aparent, però amb un alt grau de complexitat, els investigadors estan totalment desorientats. A un ritme trepidant, en només una setmana les peces comencen a encaixar. Els cotxes no són sinó un entrenament. Alguna cosa molt grossa està a punt d’esclatar a la ciutat i les conseqüències poden ser terribles.

16 de setembre 2017

False friends, de Salvador Company


False friends, de Salvador Company
Més llibres, 2017
Sinopsi

Un novel·lista ha de traduir una mena de thriller sociolingüístic amb pseudònim i corrupteles immobiliàries que, sorprenentment, es refereix a fets que li toquen de prop. A més, l’autora oculta havia partit del text d'un altre escriptor de culte que el traductor havia versionat en la novel·la que acabava de publicar. Casualitat? Conspiració? La qüestió és que l’encàrrec decau misteriosament i ell ha d’embrancar-se en una recerca febril sobre la continuació de la història i els motius de tot plegat. Pel camí, el sorprendran trucades «amistoses» per fer-lo dissuadir, rebuigs editorials sobtats, premis literaris poc nets i anirà trepitjant l'ull de poll dels poderosos entre falsos amics. Però per fi aquest text ha aconseguit sortir a la llum. Per cert, hem dit ja que acaba sent una història de ciència ficció?

CONVERSES AGAFADES AL VOL

CONVERSES AGAFADES AL VOL 
Ala vora de l'Ebre, un planterista, d'Alcanar per a més dades, aconsella una clienta:
-El millor temps és al gener o febrer, però a l'octubre ja es pot plantar.
I jo no sé si parlen d'arbres fruiters o del país. 
#1Odallonses

Animals músics


Cossetània Edicions, 2017
Sinopsi
Des dels gibons cantant un duet a l’alba i les balenes brunzint a través dels oceans fins als llops entonant un cànon coral, la naturalesa és plena de música meravellosa.
La majoria dels animals fan servir les seves veus, altres utilitzen els seus cossos com a instruments i alguns produeixen sons que els éssers humans som incapaços de percebre.
Per destacar aquesta diversitat musical, hem compilat una llista de 14 intèrprets privilegiats, alguns dels quals fan una música que sembla… gairebé filharmònica!

15 de setembre 2017

haikús i bonsais


Em deixo seduir per l'amic canareu Tomàs Camacho, i participo en una altra de les seves iniciatives, aquest cop amb haikús i bonsais pel mig.

moviments i quietuds

Des de petit sé que els moviments de la terra són rotació i translació. Amb els anys he après a valorar les seves quietuds.

14 de setembre 2017

massa contrassenyes



L'edat que un comença a tindre, unit a la quantitat de contrassenyes i números secrets que acumulo, fa que, quan escric el pin de la targeta en una botiga i apareix a la pantalla el missatge “el número és correcte”, senti un cert alleugeriment, un humil orgull i una felicitat petita.

llavis, préssecs


13 de setembre 2017

Club de lectura de Tortosa, nova temporada


El proper 15 de setembre comença una nova temporada del Club de lectura de Tortosa.
Comentarem la novel·la Jo confesso, de Jaume Cabré.
I continuarem amb la següent programació:
.
Octubre. El doctor Rip, de Salvador Espriu
Novembre. L'òmnibus de la mort, amb presència de l'autor, Toni Orensanz
Desembre. La meva Cristina i altres contes, de Mercè Rodoreda.
.
Tothom està convidat, fins i tot si no heu llegit el llibre, perquè parlarem de literatura, i també de la vida, que ve a ser el mateix.

l'assassí de la verema


12 de setembre 2017

El nostre pitjor enemic, al Club de lectura de Deltebre


El proper 28 de setembre tindré el plaer d'anar a la Biblioteca de Deltebre per comentar amb el seu Club de lectura la meva novel·la El nostre pitjor enemic (Cossetània Edicions), amb què vaig guanyar el Premi de narrativa Ribera d'Ebre l'any 2015.
Ja tinc experiència en escoltar les impressions que provoquen els meus reculls de contes, i tinc moltes ganes de saber com és rebuda la meva primera novel·la.
Us espero a Deltebre, i aviat en altres clubs de lectura.

Qui estigui lliure de pedres


11 de setembre 2017

Un gest petit, un gest gran


El Parlament de Catalunya ha viscut uns nous dies històrics que representen una nova passa endavant cap a la sobirania efectiva, que molts i moltes ja tenim de forma emotiva. D’aquests dos dies hi ha un instant que ha cridat l’atenció per la seva càrrega simbòlica: el moment en què la diputada de Catalunya Sí que es pot (CSQEP), Àngels Martínez, va retirar les banderes espanyoles que havien deixat als seus escons els diputats del PP.
Sembla un gest petit, però posa de manifest un fet que tothom ja sabia: que els votants de CSQEP són diversos, especialment en matèria de la sobirania catalana.
Després de les darreres eleccions autonòmiques (espero que siguin darreres, darreres), estem farts d’escoltar que els partits sobiranistes obtingueren majoria d’escons, però no de vots i que, per tant, hi ha més gent a Catalunya contrària a la independència que a favor. Amb el gest de la diputada Àngels Martínez s’evidencia que aquesta afirmació és rotundament falsa, com tantes altres, i que part dels votants de CSQEP votaran que sí al referèndum per la independència (segur que algú del PSC també).
Enteneu ara la seva por?

Entenc que als contraris a la independència els dolgui si l’assolim. A mi fa 40 anys que em dol no tenir-la, i ho he respectat.