27 de setembre 2021

Jesús Massip

 En homenatge a Jesús Massip que ens ha deixat avui, recupero l'entrevista que li vaig fer l'any 2012 al programa Tens un racó dalt del món de Canal 21 Ebre


Constància

 


25 de setembre 2021

Quadern de l’ornitòleg, de Juan Carlos Elijas

 


Quadern de l’ornitòleg, de Juan Carlos Elijas

Editorial Petròpolis, 2021

Sinopsi

Quadern de l’ornitòleg representa una metàfora de caire naturalista/expressionista respecte de l’observació de l’entramat social arran de la lectura de la premsa. Durant uns anys l’autor ha coŀleccionat aquelles notícies que, d’alguna manera, ens vergonyen com a éssers humans i les ha transformades en poemes, emprant l’artifici de la lírica amb diverses perspectives que varien el punt de vista des del qual es canta. Es tracta d’un llibre que posa el dit a la nafra d’una ètica sobre la conducta humana, trepitjant amb equilibri, i sovint amb amarga ironia, el llindar entre la denúncia i la misantropia. Parteix aquest vol del realisme —podria dir-se— brut, entre la violència i la tendresa, i conclou demanant l’oblit.

El llop de les pomes verdes, de Gisela Pou

 


El llop de les pomes verdes, de Gisela Pou

Il·lustracions de Roger Argemí

Hindi Bokks, 2021

Sinopsi

Vull dormir, però quan tanco els ulls, ell apareix. El papa diu que no hi ha cap llop, però jo en veig un amb els ulls grocs, la cua llarga i les dents afuades… 

Gisela Pou presenta una història que parla de la por, la nit i la força de la imaginació. La por que tots sentim, amb la que aprenem a viure i la que ens fa més forts. Un relat ple d’emocions a flor de pell, llum i amor, delicadament il·lustrat per Roser Argemí.

22 de setembre 2021

Club de lectura: Primavera, estiu, etètera, de Marta Rojals

 



Dins del marc del 14è viatge literari que la Biblioteca Pública Fidel Fita d’Arenys de Mar va dur a terme la setmana passada a les Terres de l’Ebre, que ja vaig mencionar en un apunt anterior, m’encarreguen que condueixi el Club de Lectura sobre el llibre Primavera, estiu, etcètera, de Marta Rojals, que té lloc a la Biblioteca d’Amposta.

Després de la intervenció de l’alcalde de la ciutat, Adam Tomàs, de la directora de la Biblioteca d’Amposta, Joana Serret, i de la directora de la Biblioteca d’Arenys de Mar, Muntsa Abad, comento les sensacions i reflexions que em desperta el llibre.

Un dels aspectes de la novel·la que crida més l’atenció de la gent d’Arenys de Mar és el lèxic, i ens passem bona estona comentant-lo, detallant les diferències que hi ha dins de la variant tortosina, les semblances amb altres indrets del nostre país.

Parlo de la diferent lectura que deuen fer els lectors de ciutat que els d’un poble petit, tant si és La Palma d’Ebre com la protagonista i l’autora del llibre, o de Cornudella de Montsant com jo. Els segons ens sentim identificats en molts aspectes; recordem sensació de moure’ns en llibertat per tot el poble i, alhora, de sentir-nos observats en tot moment, aquella duresa d’anar al tros de ben petit i els esmorzars amb foc de llenya, aquells estius en què arribaven els forasters, que portaven un aire nou que ens semblava més modern, aquelles festes d’adolescents amb tocadiscs i els balls als pobles del costat...

Sempre dic que la gent de la meva generació representem un salt històric del més alt nivell; en molts casos, hem estat els primers de la nostra família, després de segles de pagesos, en tenir estudis universitaris. Aquest luxe també és per a nosaltres una responsabilitat, sabedors del gran esforç que ha representat per als nostres pares. Una de les conseqüències és que hem trobat feina més o menys lluny del poble. Quan hi tornem ens sentim una mica estranys, i no sabem què ha canviat més, si el poble o nosaltres. De vegades ens assetgen dubtes: encara hi pertanyem? De vegades ens arriben queixes que ens fan sentir culpables: “no siguis tan cara de veure”.

A més, la protagonista es troba amb la incertesa fins al coll, en un moment de trànsit a la feina, a la seva situació amorosa, en una edat a mig camí entre la generació dels seus pares, que ja es van fent molt grans, i els jóvens de veritat que es comporten d’una forma que comença a no entendre. Tot plegat li provoca vertigen, desorientació, i tornar al poble és una forma de recuperar-se a si mateixa, de fer un autoexorcisme, d’escoltar-se. En un moment diu: “continuo, perquè tot el que dic és el primer cop que m’ho sento dir, i m’interessa saber com acaba”.

Potser finalment entén que cal relativitzar les coses, que no ho podem controlar tot, que ens hem de deixar portar pel ritme que va aprendre de petita, al poble, i aquesta podria ser l’ensenyança del llibre: “Créixer, formar-se, i després viure la vida assossegadament, veure-la passar a un ritme natural, primavera, estiu, i tal i tal”.

21 de setembre 2021

La vida és un recull de contes irregulars

 

L’amic Josep Igual sempre deia, amb to irònic, després de publicar un recull de contes: “A veure qui serà el primer crític en dir que el recull és irregular”.

Certament, difícilment tots els contes d’un recull poden tenir idèntic nivell de qualitat, cosa que no es fa tan evident en una novel·la, on per força hi ha capítols amb més o menys encert, que passen desapercebuts dins de la trama. Un conte, un poema, són més exigents i no perdonen una mediocritat que sempre és subjectiva.

Com que soc escriptor, algunes persones m’han dit que la vida de determinada persona que coneixen és una novel·la. Jo soc més de creure que la vida no és una novel·la, sinó un recull de contes i, per tant, irregular. 

Amb l’experiència dels anys aprenem que la vida té emocions de pujada i de baixada a ritme impredictible, moments bons que s’alternen amb d’altres de dolents, i que hauríem d’aprofitar els primers, i transitar pels segons amb tota la calma possible, i recordar la inscripció de l’anell de Salomó, en tots dos casos: “això també passarà”.

Des de fa uns anys, amb l’arribada de les xarxes socials, la muntanya russa de les emocions pren velocitat. En pocs segons passem de felicitar un conegut pel seu aniversari, a envejar la paella que s’està menjant o la platja que gaudeix, a donar el condol per la mort d’un ésser estimat.

Aquesta velocitat en passar d’una emoció a un altra no té precedents i, com tot a la vida, deu tenir avantatges i inconvenients, però sovint em provoca cert vertigen i contradiccions interiors.

Potser la vida a les xarxes socials no és una novel·la, ni un recull de contes, sinó de nanocontes. Irregulars, evidentment, admirat Igual.

19 de setembre 2021

HISTÒRIES DE TRES PEIXETS

 


La setmana passada vaig anar amb Ricardo Gascón a L'Ametlla de Mar, per a gravar dos programes de Cultura en barra (podeu veure la llista de reproducció) que organitza L'Ateneu Calero, amb Àngel Martí i Enric Franch. La gravació es fa a Cala Cris, al carrer Major de La Cala. En sortir, fem tertúlia sobre el fet d'escriure, la inspiració, etc. Com a exemple de les petites coses que em poden inspirar, miro un segon al voltant i assenyalo la pissarreta que hi ha restaurant. Aquests tres peixets, dic, poden suggerir moltes històries: quina relació hi ha entre els dos de la dreta, cara a cara? Com se sent el de l'esquerra, d'esquena, més solitari o menyspreat? Quina responsabilitat la del mig: haver de triar entre seguir l'un o encarar-se a l'altre? No podrien anar en el mateix sentit? O és millor així?

Suggereixo que si en lloc d'estar en vinagre, fos l'oli el líquid on es troben, les coses anirien d'una altra manera. I algú que ha escoltat a mitges la conversa diu que en oli no, que han d'estar en vinagre!

No sé, a mi se m'acudeixen massa possibilitats i, en casos així, com que sóc molt indecís, prefereixo proposar-vos que escriviu vosaltres la història.

Endavant!

18 de setembre 2021

Canal cultural a Telegram

Si teniu Telegram, us convido a subscriure-us al meu canal de difusió, on penjaré breus creacions i informació cultural. Procuraré que la mitjana dels missatges no superi un al dia.

L'enllaç del canal és https://t.me/jesusmtibau

Recital Gerard Vergés. Ens visiten d'Arenys de mar





 16 de setembre de 2021

Fa un parell de mesos ens assabentem que la Biblioteca Pública Fidel Fita d’Arenys de Mar ha organitzat el seu 14è viatge literari, amb les Terres de l’Ebre com a objectiu. Aquest fet ens omple de satisfacció i orgull, que s’eleva al quadrat en descobrir que es quedaran quatre dies entre nosaltres i que vénen uns seixanta persones. L’activitat central o la seva excusa, per dir-ho d’alguna manera, és realitzar un Club de lectura sobre el llibre Primavera, estiu, etcétera, de Marta Rojals, que tindrà lloc a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d’Amposta el 17 de setembre, i que conduiré jo mateix. La filosofia d’aquests viatges és comentar els llibres in situ, al propi territori, i conèixer de forma més àmplia la seva literatura, cultura, etc.

Es posen en contacte amb nosaltres per a demanar consell, i  des dels diLLUMs d’arts al Forn volem aprofitar la seva presència per a mostrar-los una pinzella d’un dels més grans dels nostres autors, Gerard Vergés. Amb aquest objectiu, i perquè no necessitem gaires excuses per a llegir i rellegir Gerard Vergés, organitzem un petit recital el 16 de setembre, gràcies a la mediació d’Agustí Forner i la cessió de l’espai per part del Club Universitari, al claustre del Casal Tortosí, de l’antic Convent de religioses de l’Hospital de Sant Joan de Jerutsalem. Participem Ricardo Gascón, Jesús M. Tibau, Tomàs Camacho, Sílvia Panisello i Emigdi Subirats, i grava l’acte Rafael Ricote.

Pensem que es crea un moment de certa màgia. La gent d’Arenys de Mar arriba lentament, cansats a la recta final de la seva primera jornada del 14è viatge literari, que ha inclòs passeig pel riu amb Lo Sirgador, visita a la catedral de Tortosa i acabarà amb un sopar al Forn de la Canonja, com una petita mostra del que són les trobades mensuals dels diLLUMs d’arts al forn, limitada a la força a causa de les restriccions d’aforament.

Busquen recer a l’interior del claustre, l’arquitectura del qual està pensada per al recolliment. És estiu encara, de mitjans de setembre. la calor ja no és feixuga, el vespre fosqueja, la llum artificial subratlla els relleus i aporta calidesa. Des del mig del pati, al costat de la llimonera que senyoreja al seu centre, iniciem el recital fent una resum de la trajectòria de Gerard Vergés, apassionadament, deixant-nos portar per l’estima i l’admiració que sentim. Fer una selecció de fragments de l’obra de Vergés és molt fàcil, la mediocritat brilla per la seva absència, i la gent d’Arenys de mar s’emporten un bon tast de la seva humanitat. Nosaltres no deixem d’emocionar-nos, sense remei, sota el flaire de la llimonera, aquest vespre compartit de finals d’estiu.

Després, durant el sopar, es van continuar recitant textos, per part de Màrius Pont, Pili Cugat i Montse Pallarès.

Més fotos en aquest enllaç i a l'àlbum de Rafael Ricote.

Properament, el vídeo del recital.


16 de setembre 2021

PAPA 1 - FILL 0


Que el teu fill de dotze anys, com és normal, defensi la música de la “seva” època, és a dir, la que ell escolta ara, i que no li acabi d’agradar la de la “teva”, o sigui, quan tu eres Jove. Que a la ràdio del cotxe, ell posi una emissora de música actual, que soni una cançó determinada, i que apugi el volum, perquè aquesta li agrada molt. Que la cançó sigui d’uns tals Boney M. Fer per dintre el senyal de la victòria.

14 de setembre 2021

La divina comèdia, de Dante Alighieri



 Avui, 14 de setembre, es compleixen 700 anys de la mort de Dante Alighieri; una bona excusa per a llegir o rellegir la Divina comèdia.

13 de setembre 2021

Els cremats de l'Agustí

 Des de novembre de 2015, el col•lectiu d’amics i amigues dels diLLUMs d’arts al Forn ens trobem el primer dilluns de cada mes al Forn de la Canonja de Tortosa. Combinem gastronomia, cultura i amistat,en un ambient lúdic i emotiu alhora. Les trobades acostumen a acabar amb un cremat que ens obsequia Agustí Forner, una de les ànimes del Forn de la Canonja.

En agraïment a la seva escalfor, li dediquem aquest vídeo.

Barana

 


12 de setembre 2021

Sota la neu bruta, de Francesc Puigpelat



 Sota la neu bruta, de Francesc Puigpelat

Cossetània Edicions, 2021

Novel·la guanyadora del XXXVIII Premi de Narrativa Ribera d’Ebre

Sinopsi

Dos matrimonis van a esquiar a Masella just abans del que TV3 ha anunciat com la Tempesta del Segle. La nevada comença quan tornen al xalet i el cotxe queda bloquejat. Han de recórrer el darrer quilòmetre a peu, sota una nevada mai vista. Ja al xalet, s’adonen que un d’ells, el Salvador, ha desaparegut pel camí. El seu amic Ferran torna a sortir, però és impossible trobar-lo. No és fins a l’endemà que apareix el cadàver del Salvador, sota la neu bruta. I en aquest punt, junt amb una descripció de les complexes relacions d’amor, infidelitat i gelosia entre les dues parelles, brolla la sospita. I si el Salvador ha estat víctima d’un assassinat?

11 de setembre 2021

Dos de cors

 #cosesquetrobo

Dos cors dins d'una mateixa carta, llençada o caiguda a la vorera. Propers, però no suficient. Separats, però no gaire. Enfrontats, simètrics, una parella jugant enmig del destí.