Desdefinicions (claustranyada)

 Claustranyada. Típica festa catalana on es mengen panellets la nit de Tots Sants, tancats a casa.

En Llorigó vol ajudar, de John Bond

En Llorigó vol ajudar, de John Bond

Baula Edicions, 2020
Una nova aventura d’aquest conillet tan intrèpid
La mare del petit Llorigó ha escrit una carta MOLT important.
Puc ajudar?
Puc tirar la carta a la bústia?
En Llorigó anirà amb MOLT de compte. No perdrà l’autobús, ni extraviarà la carta i, per descomptat, NO farà tard.
Una altra divertida aventura de l’intrèpid conill Llorigó!

Cuintes, de David Solé i Torné

 Cuintes, de David Solé i Torné

Quórum Edicions, 2020

Sinopsi

CUINTES, un acrònim de Cuines i Contes, conté un conjunt de textos de diferents textures i sabors, que tenen com a nexe el fet que tots giren, d’una manera o d’una altra, entorn de la cuina o els aliments.
És una obra pensada, sobretot, per fer passar una bona estona. La majoria de situacions incitaran que la lectora i el lector mantinguin, constantment, una rialla a la cara; però de sobte, en algun moment cru, és fàcil que els provoqui l’aparició d’alguna llàgrima i fins i tot un abaltiment del cos. Cal parar especial atenció si tot això es barreja amb un grapat de misteri, un altre de ficció, una cullerada d’història, una tassa d’irreverència, un bri d’angoixa, un polsim de sexe i un pessic de màgia.
Així doncs, es podrà escollir entre la declaració d'un jubilat detingut per desordre públic; la narració d’un regal original que consisteix en viure unes càrregues policials des del mateix nucli d'una manifestació moguda; el tast d’un nou producte sexual abans de ser llençat al mercat; la trepidant arribada del primer pebrot a les nostres costes des del nou continent; els al·lucinants negocis en què un cuiner triestrellat s’embarca després d'haver tingut un accident de salut; el sorprenent final d'una obra de teatre; una angoixant carta de comiat escrita per la víctima per encàrrec del mateix assassí; una entabanadora recepta màgica, o el macabre relat que fa una taula per repassar la vida del seu amo.

Els éssers sense ombra, de Daniel Hernández Chambers i Antonio Lorente

 Els éssers sense ombra, de Daniel Hernández Chambers i Antonio Lorente

Baula Edicions, 2020

Sinopsi

Una fantasia èpica

Després de quedar orfe per la pesta que delma la població, en Crey ha d’anar a viure a la vall del Nalcar amb el seu oncle, un antic cavaller del rei reconvertit en artesà del vidre. Encara no pot sospitar que el destí li ofereix una missió molt especial. Mentrestant, una poderosa i nova amenaça d’origen màgic plana sobre la vall.

La vida, de Cynthia Rylant i Brendan Wenzel

 La vida, de Cynthia Rylant i Brendan Wenzel

Baula Edicions, 2020

Un àlbum ple de vida

La vida, quan comença, és petita, però de seguida creix. I, encara que de vegades no ho sembli, sempre hi ha vida per estimar i nous camins per recórrer.
Un esplèndid homenatge a la naturalesa i una celebració de l’existència.

No ens esperen tantes Romes

 

Vida privada, de Josep Maria de Sagarra

Hipocondria, mon amour!, de Xungarro

Hipocondria, monamour!, de Xungarro
Llibres de l’Índex, 2020
Sinopsi
Oh, benvinguts passeu, passeu!. Aquesta casa, la hipocòndria, és casa meua i casa vostra, si es que hi ha cases d'algú!. La hipocondria, eixe estat de l'ànima del que molts de vosaltres se'n reieu mentres ara desinfecteu al gat en un poal de lleixiu i incinereu amb nàpalm a qui esternuda davant vostra. Supose que hui dia que tot el món s'ha tornat influencer, youtuber o fist-fucker, de retruc també hi haurà molta gent parlant sobre les malalties. Però jo ja ho feia abans de que es posara de moda i fora "tendring tropic". Cap problema, quan més siguem més ens riurem, amb això passa com en tot; quan més imbècils ajuntes en més poc espai, més diversió tens asegurada.

Ací ens hem reunit tots arran de les pandèmies mundials, la premsa hiperexcitada amb MDMA, les desfetes socials i ambientals i l'abundancia de la paraula "crisi", que com el Jocker de la baralla de cartes, arriba un punt on ja serveix per a qualsevol menester. Hipocondria, mon amour! es presenta doncs com una garbellada de textos estúpids que tracten diferents temes des del punt de vista dels qui tenim por "i advocació" a les malalties.

ACABEU LA FRASE

 ACABEU LA FRASE

Tothom creia veure en la seva forma un animal fantàstic diferent; llavors, el núvol...

.

Propostes de final a facebook i twitter

Lectures de Gianni Rodari

 En motiu del centenari del naixement de Gianni Rodari, us passo enllaç a les meves vídeo lectures d'aquest autor.

Reflexionem-hi

Passejant per instagram trobo la referència a una pàgina que em crida de seguida l'atenció: es tracta de Reflexionem-hi.

Com podeu veure, alguna persona, de moment anònima, es dedica a penjar cartells pel centre de Barcelona, amb frases breus, entre quotidianes i transcendentals.

M'agrada la idea i, de fet, he dut a terme iniciatives similars, que podeu veure a l'etiqueta "literaturaalcarrer . 

Suposo que l'objectiu és similar, oferir un parèntesi de reflexió i d'humanitat enmig del nostre atrafegat anar i vindre diari, a través d'una eina tan potent com la paraula escrita.

Felicitats i gràcies per la iniciativa que us animo a seguir.

Matar un rossinyol

 Un breu fragment per a la secció De pel·lícula, en aquest cas de Matar un rossinyol, basada en el llibre de Harper Lee:

-Fill, hi ha moltes coses lletges en aquest món. M'agradaria evitar que les vegis, però no és possible.

És un fragment demolidor. En aquest meravellós viatge que és fer de pares, comporta l'arribada a una estació que et fa mal, que et fa sentir impotent davant l'intent de crear un món millor per als teus fills. També és un moment per l'esperança, i de certa satisfacció en creure que has posat tots els mitjans possibles al teu abast, per a ajudar a créixer una gran persona.

Jules Verne. Tivissa i Amiens. d’Emili Gil

JulesVerne. Tivissa i Amiens. d’Emili Gil

És un llibre en el qual Emili Gil reuneix tres articles diferents:      

«Jules Verne. Cap a la immortalitat i l'Eterna Joventut»,  «Tivissa. Extraterrestres, túnels misteriosos, enigmes prehistòrics» i  «Un viatge a Amiens. Crisàlides, trens, laberints, realitats».

El volum, amb una coberta de Miquel Rof,  es complementa amb els annexos: 

Cronologia abreujada de Jules Verne

Publicació dels «Viatges extraordinaris», en vida de Jules Verne

Publicació d'obres pòstumes en format llibre

Breu bibliografia sobre l'obra de Jules Verne

Breu bibliografia de tebeos inspirats en l'univers de Jules Verne

Limitada, però xamosa, llista de pel·lícules inspirades en l'obra de Jules Verne

Anatonia d'un assassinat

 Una nova frase per a la secció de pel·lícula, en aquest cas d'Anatonia d'un assassinat:

-Vius en una casa de vidre. 

-Les meves finestres es van trencar fa temps, i dic el que vull.

LA NECESSITAT DE DOLÇOR NO CAL JUSTIFICAR-LA

 

Mentre m’atenen a la verduleria, una dona gran recorda a la dependenta que ahir va reservar una capsa de pastissets. Ho diu amb cert to d’alarma que intenta dissimular, després d’observar que la lleixa on acostumen a exposar el dolcet està buida. La dependeta la tranquil·litza, a mitges; creu que dins hi ha una capsa on  hi posa “reservat”. La dona llavors li treu importància: ella no en voldria comprar, no li convenen, i afegeix dos o tres excuses/arguments més. He comprovat moltes vegades que la gent gran es veu amb una mena d’obligació d’explicar per què compren una cosa o una altra, com si els calgués justificar-se. Potser simplement els agrada conversar.

En aquest cas, crec que no cal justificar res i l’únic que puc fer és solidaritzar-me: a tothom ens va bé una mica dolçor a la vida.

Tenir o no tenir

 Una nova frase per a la secció De pel·lícula, en aquest cas e Tenir o no tenir: 

.

Sóc molt difícil d'aconseguir; l'únic que has de fer és demanar-m'ho.

Converses agafades al vol

 Converses agafades al vol

Dues noies joves parlant a la vorera.

-Diumenge al matí estaré dormint, o pensant: "què he fet malament"? - diu una a l'altra.

El desordre dels cossos, de Núria Morera

Paraules, flors i pólvora, de Cinta Arasa

 Paraules, flors i pólvora, de Cinta Arasa

Ànima llibres, 2020 

Sinopsi

Barcelona, anys vint del segle passat. La Mercè és una adolescent inquieta i observadora, amb un món interior molt ric. Dedica tot el dia a ajudar la mare en les tasques domèstiques, i gairebé només surt per anar a comprar. Encara té molt viu i molt coent el record de l’avi, que ja fa dos anys que va morir. Potser era la persona que més ha estimat. Ell li va transmetre l’amor a la llengua catalana, i potser per ell i pel seu llegat, aquesta noieta del Putxet està a punt d’emprendre una aventura de lluita per un dret fonamental: el d’escriure i viure plenament en català.

Acabeu la frase

 ACABEU LA FRASE

Cansat de trobar ampolles sense missatge...

.

Podeu llegir finals proposats a facebook i a twitter.

Quan proposo aquesta mena de jocs, la resposta de les persones que em segueixen a les diferents xarxes varia molt. A facebook la quantitat de comentaris és la més elevada amb molta diferència; a twitter força menys, no arriba a 1/10 part; i al blog ja fa anys que són pràcticament inexistents.

No acabar d'acabar mai

Arribar al punt i final d'un llibre és molt reconfortant. Enrere queda el moment màgic en què se't va ocórrer la idea, després una de les parts que per a mi és més ingrata d'esquematitzar el contingut (per això busco idees que em permetin improvisar). Després l'etapa més llarga de teclejar el text, que requereix constància per tal de no perdre el fil ni la coherència.

Fa uns dies he arribat a aquest moment de satisfacció en què veus el provisional punt i final. Has fet el cim, però encara no dónes el llibre per acabat. Falta una part important que, si no vas en compte, pot esdevenir eterna, obsessiva: les incomptables relectures, retocs, les minúscules modificacions que de vegades consisteixen en canviar de lloc una paraula per a tornar-la a posar un altre dia, fins que el text se't comença a ennuegar i ja no ets capaç de distingir si té o no té alguna mena de qualitat.

Aquesta obsessiva etapa em recorda un famós fragment de la pel·lícula Karate kid: dar cera, pulir cera; dar cera, pulir cera...

Fals proverbi de Gotham City

Paraula de jueu, de Martí Gironell

Dissabte passat, 10 d'octubre, vaig tenir el goig de participar a la presentació del llibre  Paraula de jueu, de Martí Gironell, a Móra d'Ebre, en un acte organitzat per la llibreria Bassa. Ateses les actuals circumstàncies, i per tal de garantir les mesures de distància, la presentació va tenir lloc amb un marc magnífic, a la vora de l'Ebre, i amb el pont sobre el riu d'imatge perfecta per a il·lustrar aquest llibre. D'això se'n diu treure pa de les pedres.

Baso la meva intervenció en un aparaula que de seguida m'ha vingut al cap en començar a llegir el llibre, EQUILIBRI, i que se m'ha aparegut (potser per què l'he buscat) al llarg de les pàgines.

Equilibri de forces obligat per a sostenir un pont, que tan pot servir per a unir, com per a separar. Equilibri per a domesticar les forces de la natura, i adaptar-s'hi. Equilibri en la seva construcció, quan es parla de treure tot allò que li sobra i afegir la calç necessària.

Equilibri amb el poder, un dels temes del llibre, i la idoneïtat de trobar-se prou a prop per a treure-n'hi rendiment, però no massa per a evitar cremar-se. 

Equilibris del rei, davant la rivalitat entre Banyoles i Besalú.

Equilibris per a mantenir la convivència entre dues religions, la jueva i la cristiana. de problemes, no n'hi havia, però sempre hi ha algú que els busca o inventa.

Equilibris de Kim, el protagonista, un noi que es troba a mig camí de la infantesa i la maduresa, entre el seu amor per la Besalú natal i el somni llaminer de Barcelona.

Equilibris davant els atacs, persecucions i insults que pateix determinat col·lectiu, entre ser humils i callar la boca, o passar a l'acció.

De vegades, però, el desequilibri és l'única solució, potser traumàtica, per a poder fer una passa endavant.

Però el gran tema és el poder de la paraula, amb el qual, també, cal mantenir l'equilibri, perquè és capaç de curar i de matar.

La foto, com sempre, és de Marta Escolà.

Durant la presentació vaig llegir aquest fragment acompanyat de Haendel

Atrapats per la covid-19, al centre de lectura de Reus

 Ahir es va presentar al Centre de Lectura de Reus la revista "Atrapats per la covid-19" , amb un  apartat creatiu en què s’estableix una mena de diàleg entre artistes i escriptors, sempre tenint present aquesta nova realitat que ens ha tocat viure.

Podeu veure el resultat en aquest enllaç on, entre tots els altres, podeu trobar el meu text La promesa, escrit a partir d'una obra de Lluís Bolívar

nanoconte de terror en 4 paraules

Copiant un repte que he vist sovint a les xarxes, us proposo escriure un nanoconte de terror de només quatre paraules.

Aquest és el meu:

Presentació del llibre Continuem? d'Ernest Redó, a Tortosa AJORNAT

AJORNAT FINS A NOVA DATA

Un plaer participar a la presentació del llibre Continuem?, d'Ernest Redó, el proper 10 d'octubre a Lo portal de Tamarit de Tortosa.

Estar al costat d'amics, i bona gent, en moments especials, és tot un gust. 

Aquest llibres divers, amb conte si poemes de diferents tons (en vam parlar a un programa de Tens un racó dalt del món que us convido a veure), està acompanyat d'excel·lents fotografies de Carles Carreras.

A l'acte intervindrem el el grup Obscens, del qual Ernest (mestre, escriptor i músic) forma part, Albino Tena, i Ricardo Gascón. 

Paraula de jueu, de Martí Gironell, a Móra d'Ebre

 El proper 10 d'octubre, participo a la presentació del llibre Paraula de jueu, de Martí Gironell, a la llibreria Bassa de Móra d'Ebre

Cesk Freixas a Tens un racó dalt del món

Cesck Freixas ens visita a Tens un racó dalt del món, a Canal 21 Ebre per a parlar del seu tercer llibre, el poemari El delta de les paraules. 

Abans, via videoconferència, parlarem amb Anna Maria Villalonga, qu eens farà cinc cèntims de la seva novel·la Els dits dels arbres. 

El programa passa a emetre's els dimarts a les 20.00 hores, concretament els dies 6 i 13 d'octubre.

Posteriorment es podrà veure a Youtube en aquesta llista.

Les veus de les oliveres, a Tortosa

 ACTE AJORNAT

Tomàs Camacho, lo mestre poeta canareu

És un plaer participar en aquest llibre col·lectiu, coordinat per Emigdi Subirats i editat gràcies a Petròpolis (el llibre es pot llegir en format digital), homenatge més que merescut a l'amic Tomàs Camacho, que li vam obsequiar en data d'ahir.

El títol resumeix la seva trajectòria, Tomàs Camacho, lo mestre poeta canareu.

Us transcric el text de la meva participació.

Tomàs Camacho, l’home somriure

 Intento aprofundir en el temps per a recordar per quan va començar la meva relació amb Tomàs, i em resulta difícil aconseguir-ho. Són molts moments: passejant per Siurana, a prop de la tomba de Joan Sales; fent d’acollidor amfitrió de la Mostra Oberta de Poesia a Alcanar;  vestit d’Abu Bakr; inspirant-se de peu dret davant d’una obra de Cinta Sabaté; versionant Georgie Dann; o un vespre inoblidable que m’acompanya a casa de Víctor Canicio... I potser no cal recordar el principi, perquè m’importa més els anys que ens queden per davant.

Homenatjar Tomàs Camacho sempre em ve de gust. L’ocasió actual és en motiu de la seva jubilació; un moment que marcarà un punt d’inflexió a la seva vida, i espero que el gaudeixi com mereix, tot i que no és un motiu de celebració per al món docent, on se’l trobarà a faltar, sense dubte.

Molta gent ens afegim a parlar de Tomàs Camacho, i serà inevitable que coincidim en molts aspectes, com la seva vocació docent, la seva bonhomia, la seva activitat cultural..., i si és així, per alguna cosa serà. Per a participar en aquest projecte em fixaré en una de les seves facetes, que jo valoro molt en qualsevol persona, i que considero requisit imprescindible que ha de tenir qualsevol persona per formar part del meu cercle íntim, per fer que em trobi a gust al seu costat : el sentit de l’humor.

Sempre és un plaer coincidir amb Tomàs en els múltiples actes en què en tenim ocasió al llarg de l’any. El veus arribar amb seu millor somriure que, n’estic segur, ara us imagineu mentre llegiu aquestes paraules. És un somriure ample, diàfan, contagiós, que convida a abraçar-lo. De vegades, en algun acte en què estem a distància, es troben les nostres mirades de lluny, i em conforta descobrir el seu somriure de complicitat.

El seu sentit de l’humor és obert i tolerant, saps jugar amb l’enginy i no es talla en ser picant o trapella quan convé, i sempre el té a primera línia de tir, si se’l necessita. Accepta qualsevol repte en aquest sentit, i s’ofereix generós, sense que calgui insistir gaire, si cal posar-se a cantar, gesticular o disfressar-se, home amant del teatre com és Tomàs.

Crec que, en general, el sentit de l’humor va lligat al sentit de l’amor, i Tomàs no és una excepció, sinó un dels millors exemples.

Carícies literàries

Després de molts anys a les xarxes i de publicació de llibres, enceto un nou camí, una nova via de relació amb les lectores i lectors: la meva pàgina a L'Aixeta.
A través d'aquesta pàgina buscaré una relació directa escriptor-lectors, que ja existeix a través de les xarxes xocials (blog, twitter, facebook, youtube, instagram), però amb un mínim compromís per ambdues parts que serveixi per a posar en valor la tasca creativa.
A la meva pàgina de L'Aixeta us podeu subscriure a partir de 2 euros mensuals i tenir accés en primícia a les Carícies literàries diàries, breus apunts literaris entre els que trobareu reflexions a partir de fotografies meves, un recull inèdit de contes molt especials, que titulo 100 zen, poemes també inèdits, nanocontes, etc. 
Això comporta un petit compromís, una fidelitat, un suport que m'ajudarà a la tasca, de vegades feixuga, que comporta remar contra corrent en aquest món de la cultura i, al mateix temps, un incentiu que fomentarà la meva creativitat.
Gràcies per endavant

Els dits dels arbres, d’Anna Maria Villalonga

Els dits dels arbres, d’Anna Maria Villalonga

Bromera Edicions, 2020 

Sinopsi

La Irene acaba de sortir del psiquiàtric després de dos anys d’internament. Viu sola i no té ningú que la pugui acompanyar en el seu procés de tornada al món real. Per això, per recomanació del seu psiquiatre –a qui odia– i per poder adaptar-se a la seva nova vida, comença a escriure les seves pors, la ràbia, els dubtes i els atacs a la realitat i a ella mateixa en uns quaderns, a manera de diari. Entre les línies d’aquest, carregades d’ironia i d’obsessions, descobrirem quina és la història de la Irene i què és el que l’ha duta a trencar-se. O, com diu ella, a viure expulsada.

El proper 6 d’octubre, l’autora ens parlarà del llibre al programa Tens un racó dalt del món de Canal 21 Ebre

MEMÒRIA