29 de febrer 2020
cianotípies
Amb Josep Maria Balagué fent cianotípies, tècnica fotogràfica de fa 150 anys, a exposició del Museu de l'Ebre que hi ha dins del pont del Mil·lenari de Tortosa.
Acaba el dia 1 de març al matí. Molt interessant.
Xalo molt quan algú explica amb passió qualsevol cosa. Satisfà l'ànsia d'aprendre i la curiositat del xiquet que encara sóc, em transmet emocions i m'inspira.
Com fer una cabana, de Ton Lloret Ortínez i Martí Garrancho Rico
Cossetània Edicions,
2020
Sinopsi
A qui no li agrada
jugar a fer cabanes? Segur que amb els teus amics heu jugat moltes vegades a
construir-ne al pati de l’escola, al parc, al bosc, a casa... I és que a tothom
li encanta fer cabanes. En aquest manual veuràs diferents tipus de cabanes que
es fan arreu del món i descobriràs quins són els passos per construir-ne una.
Només necessitaràs algunes eines, ganes de treballar i molta imaginació. Som-hi!
28 de febrer 2020
les finestres són pous de llum
L'objectiu no m'espanta,
les finestres són pous de llum.
.
Inspirat en una fotografia de Marc Prades.
27 de febrer 2020
A mig camí de la incertesa (fragment)
El cel
fosqueja però manté, tossut, algun rastre de blau. Tal com han anunciat al
Temps, Venus i Júpiter brillen solitaris a ponent; sembla que quasi es besen,
però és un efecte òptic, perquè en realitat es troben a milions de quilòmetres
de distància.
.
Fragment del llibre A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions)
Etiquetes:
amigcamidelaincertesa,
Els meus fragments
26 de febrer 2020
La distància mai no és neutra.
Les muntanyes es difuminen a mesura que s'allunyen, o que
ens allunyem.
La distància mai no és neutra.
.La distància mai no és neutra.
Inspirat en fotos de Toni Lluch
25 de febrer 2020
A mig camí de la incertesa, arriba a les llibreries
A mig camí de la incertesa ha arribat avui a la llibreria La 2 de Viladrich de Tortosa, i ja llueix ben acompanyat a l'aparador.
no ets esclau de ningú
És molt ample l'horitzó,
no és tan forta la corda com sembla,
no ets esclau de ningú
ni de res.
.
Inspirat en una pintura de Mercè Begué
24 de febrer 2020
Conspiració de silenci
Un fragment de guió De pel·lícula: Conspiració de silenci, de John Sturges.
.
Tothom busca alguna cosa en aquesta racó de l'Oest. Per a l'historiador és el vell Oest; per a l'escriptor, el salvatge Oest; per a l'home de negocis, l'inexplotat Oest... Ens diuen pobres i endarrerits, i ni tan sols tenim aigua suficient, però per a nosaltres aquest racó és el nostre Oest, i voldríem que ens deixessin en pau.
23 de febrer 2020
Paper mullat, de Francesca Aliern
Paper mullat, de Francesca Aliern
Cossetània Edicions, 2020
Sinopsi
En els temps convulsos que van precedir l’esclat de la
guerra civil espanyola, el Màxim és un director d’orquestra que triomfa en els
grans teatres europeus. Malgrat els forts lligams que manté a la seua vila
natal, coneix el significat i la importància de la llibertat gràcies als seus
viatges. La casualitat farà que a París conegui l’amor amb una xica enigmàtica
que prové del Maestrat, terra de maquis. Al seu costat coneixerà una nova forma
de vida que el portarà pels camins més inesperats, fins que la crida dels
orígens el conduirà a retrobar la pista dels pares i de la llar.
Quan se superen tots els
límits, el millor paper que un artista pot interpretar és el de la seua pròpia
vida. Paper mullat és una història marcada profundament per la
capacitat de superació i d’adaptació als canvis radicals, com les aigües dels
rius, que mai no són iguals.
22 de febrer 2020
A mig camí de la incertesa (fragment)
Un fràgil tel d’humitat,
que es torna gebre a les herbes properes, s’escampa amb silenci de difunts. Les
fulles que no hi ha als arbres comencen el procés per fer-se terra,
impertorbables a passions humanes o divines, i dalt, les rames nues apunten a
un cel indecís encara, que no és dia ni nit, ni pluja ni vent. Les pedres
mullades s’esmolen als seus peus, però sap que no caurà mentre el portin agafat
pels braços. L’absència de núvols augmenta el risc de gelada
.
Fragment del llibre A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions)
Etiquetes:
amigcamidelaincertesa,
Els meus fragments
21 de febrer 2020
Quan el ritme i la constància
Quan el ritme i la
constància esdevenen calma i bellesa alhora.
.
20 de febrer 2020
19 de febrer 2020
A mig camí de la incertesa; cites inicials
Toni Villalobos a Tens un racó dalt del món
Toni Villalobos és el convidat aquesta setmana a Tens un racó dalt del món de Canal 21 Ebre.
Comentarem la seva trajectòria com a escriptor especialitzat en literatura infantil i juvenil, materialitzada en sis llibres, i també de la tasca com a mestre, dues facetes que sense cap mena dubte s'han complementat i enriquit mútuament.
Abans, parlem amb Fuensanta López de la seva passió per Federico García Lorca, que l'ha portat, entre altres coses, a formar el grup Lorquianas a Amposta.
I les seccions De pel·lícula, Cites literàries i Nanopoemes
El programa s’emet el 19 i 26de febrer, a les 21 hores, i en diverses repeticions durant dos setmanes.
També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube
18 de febrer 2020
Que mai no et matin la il·lusió
Que mai no et matin la il·lusió i, per si de cas, troba-li al gust a les pastanagues
..
Inspirat en una foto de Fox Photos/Getty Images, trobada a la pàgina de facebook Fotogràficamente
17 de febrer 2020
A mig camí de la incertesa (fragment)
El seu
home sempre li recrimina, amb cert to de triomfalisme i revenja, que sense ell
no pot viure. I li haurà de donar la raó, mal li pesi, perquè, després de mitja
hora buscant frenèticament, les mitges negres no apareixen. Tot just avui, que
ell no hi és, els necessita per a un important dinar de negocis, i comença a
posar-se neguitosa. Neguitosa d’aquella manera que tan atabala el seu home, amb
moviments bruscos i innecessaris, i fent més nosa que servei. Quan arriben a
aquests extrems, el nerviosisme de l’un s’encomana i alimenta el de l’altre en una
mena d’espiral domèstica sense sentit, en què els crits in crescendo només són
ferotges en aparença, com els llops dels dibuixos animats. En aquestes
situacions resulta còmic veure’ls des de fora; però tan sols des de fora.
.
Fragment del llibre A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions)
Etiquetes:
amigcamidelaincertesa,
Els meus fragments
16 de febrer 2020
A mig camí de la incertesa, l'índex
Els dies del Rainbow, d'Àngel Burgas
Els dies del Rainbow, d'Àngel Burgas
Brau Edicions
Sinopsi
Un assassinat de fa temps, uns personatges molt diferents
entre ells i un bar, el Rainbow, són els nuclis d'interès d'aquesta novel·la
que ens explica, des del present i des del passat, que tot no és sempre allò
que sembla.
Comentari
Desrpés de dècades amarades de gris, de prohibicions,
d’inhibicions, de moralitat castradora, arriben un anys on tot sembla possible,
amb ànsies de llibertat aparent i de llibertinatge, d’obertura al món i a tota
classe d’idees i d’excessos. Aquesta època que ara es veu amb certa nostàlgia, no
fou tan alliberadora com llavors semblava i ara comprovem, amb certa
frustració, que el món no ha canviat tant, i que Peter Pan ha contractat una
hipoteca. Aquell passat, per a la nostra generació, no és altra cosa que el
país de la joventut.
Aquesta eclosió de llibertat i d’una nova manera de veure el
món, més oberta, es va materialitzar en una fauna i uns ambients bàsicament
urbans. Voler traslladar aquesta “moguda” a un poble petit, era una tasca
reservada a ments agosadares o, per què no dir-ho, potser inconscients. Va
durar el que va durar, com el Rainbow (“una acadèmia de vida sentimental”, com
diu el llibre, o aquell parèntesi que tots necessitem per a creure’ns vius), o
com sigui que es digui el local que va brotar al vostre poble, fins que va
tancar les portes, però no les finestres, que romanen obertes al nostre record
i a la nostra manera d’entendre la vida, almenys quan ens deixem arrossegar pel
jove que vam ser, i que volem creure que encara viu dins nostre.
Però el llibre, perfectament traçat per l’Àngel Burgas,
parla d’un crim que es va cometre, que sempre és un bon condiment per a una
novel·la, però sobretot, sobretot, de moltes més coses: d’aquesta gent que viu
contra corrent per la vida, dels perdedors que noten, cadascun dels seus dies,
com la societat els colpeja amb crueltat sovint, i amb magninimitat altres vegades.
I parla de la por als hòmens del sac i a tot allò de desconegut que, sospitem,
amaguen els altres, i dels prejudicis, i també, de l’amor.
En alguns moments em recorda dos obres mestres, Lolita, de Nabokov,
i Frankenstein, de Mary Shelley, no em pregunteu per què.
15 de febrer 2020
Llegint Poema en papel arroz, de Jon Gras
14 de febrer 2020
Un nou membre a la família
Aquell dia en què un nou llibre arriba a casa; i ja en van 16.
Benvingut, A mig camí de la incertesa.
Tots els trens que van passar de llarg,
tots els tresors trobats a l'andana.
13 de febrer 2020
Nebraska
Un altre fragment de guió De pel·lícula. Nebraska.
Un fill conversa amb el seu pare desorientat i vell:
-Noel i jo ho hem deixat.
-Què?
-Noel, la noia amb qui porto vivint dos anys, se n'ha anat de casa. Potser hauria d'haver-me casat amb ella, no ho sé, però mai m'he sentit segur. M'entens?
-...
-Com pots saber quan n'estàs segur? Tu ho estaves?
-Eh?
-Com et vas acabar casant amb la mama?
-Perquè ella volia.
-I tu no?
-Vaig pensar, ja que hi som...
-I alguna vegada te n'has penedit?
-Tots els dies; encara que podria haver estat pitjor.
-Però estaries enamorat, no? Almenys al principi.
-Mai va sortir aquest tema.
12 de febrer 2020
diLLUMs d'arts al forn, trobada de febrer
10 de
febrer de 2020. Nova trobada mensual dels diLLUMs d’arts al Forn, al Forn de la
Canonja de Tortosa. habitualment té lloc el primer dilluns de cada mes, però
excepcionalment, aquest cop l’hem ajornada per no coincidir l’endemà d’un dels
actes més grans que organitzem, el passat 2 de febrer: Numen, veus
d’Ilercavònia. Arribada compta gotes de
tots els assistents, com sempre, molts que venen per primer cop, en una
marabunda divertida i caòtica de salutacions, abraçades, i presentacions dels
uns amb els altres. Som gent molt diversa, que ens trobem en una mena de l’hora
del pati, ballant en equilibri entre la diversió, la conversa, la rialla, i
entre l’emoció i l’intercanvi de propostes i projectes culturas.
Comencem
felicitant Valer Gisbert pel seu treball amb l’espectacle Numen, veus
d’Ilercavònia.
Iniciem
la secció fotografia, coordinada per Rafael Ricote i Batiste Pla, amb imatges
comentades d’aquest últim.
A la
secció musical, fragment de l’opera Lakmé, de Clement Phelibert Leo Delives,
comentada per Domingo Ramos.
Sisco
Lahosa recomana l’article La Candelera, de Narcís Comadira, al diari Ara
01/02/2020.
Jesús
M. Tibau llegeix el poema Maig d’amor, de Gerard Vergés, en record de la
defunció aquest dia de la seva dona, Imelda Alonso.
Jesús
M. Tibau llegeix un conte de Gianni Rodari, en motiu del seu centenari.
Enric
Querol, filòleg, ens parla de dos dels seus llibres: La presa de Sant Mateu delMaestrat pels anglesos a la Guerra de Successió, i Efervescència literària aMorella i als Ports.
Josep
Maria Franquet ens parla de la conferència que realitzarà el proper 20 de
febrer, “Problemàtica del riu Ebre en el seu tram final, dins del cicle de xerrades ‘Ebre, canvi
climàtic i gestió de recursos’, i del seu llibre Olivo y aceites de calidad,
escrit conjuntament amb J. Tous Martí,
Pedro
Lita, nou a les nostres trobades, ens explica el seu àmbit d’actuació musical,
molt diferent al d’altres participants, ja que realitza producció MIDI, amb ús
de seqüenciadors per a produir notes i
sons musicals amb diversos instruments, i ens en fa un breu tast.
Josep
Maria Balagué ens mostra algunes de les fotografies que realitza amb un mètode
del segle XIX, la cianotípia, i que exposa al Museu de l’Ebre fins l’1 de març.
I com
ja és tradició, sorteig d’obsequis que, aquest cop, ofereix: Espàrrecs
silvestres d’Anna Maria Franco, ampolla de vi de la Terra Alta d’Emili Marqués,
un exemplar del llibre de Joan Panisello, dos fotografies de Rafael Ricote, una
aquarel·la de Mercè Begué, que ve també per primer cop i ens parla de la seva
motivació per a pintar, i un cap de setmana a l’allotjament rural Les Valletesd’Arnes per a 4 persones ofert per Elena Solé.
I
acabem com sempre amb jotes escrites per Màrius Pont, que a manca
d’acampanyament musical, recita ell mateix i Jesús M. Tibau, i canta a cappella Xavier Aragó, Viqui Almuni, i els versos
satírics de Joan Maria Romaní.
La propera trobada, el 2 de març.
Més imatges en aquest enllaç.
11 de febrer 2020
Una història de debó, de David Linch
A la secció De pel·lícula, un petit fragment del guió d'Una història de debó, de David Linch, una joia en la seva aparent senzillesa, un viatge carregat d'emoció i de bellesa en cadascun dels seus fotogrames, un Quixot que viu aventures personals amb les persones que es troba pel camí.
.
-Alguna cosa bona tindrà envellir?
-La veritat és que ara mateix no se m'acudeix res de bo en quedar-se cec i coix al mateix temps, però a la meva edat ja he vist quasi tot el que la vida por oferir. Sé separar el gra de la palla i deixar que les coses petites se les emporti el vent.
10 de febrer 2020
Laura, d'Otto Preminger
Un nou fragment De pel·lícula. Aquest cop del guió de Laura, d'Otto Preminger:
.
Laura, la protagonista, interromp vanitós articulista mentre
dina en un restaurant, per a demanar-li una col·laboració, i ell es nega atendre-la.
-No perdia res en provar. Hi havia la possibilitat que vostè acceptés. Seria important per a la meva carrera...
-Em sembla, noieta, que oblida una cosa més important que la
seva carrera.
-Quina?
-El meu dinar.
-De veritat pensa això?
-No ho dubti.
-No em pensava que existís algú tan egoista!
-En el meu cas, l’egoisme està totalment justificat. Mai he
pogut discutir un tema que capti més la meva atenció.
-Però vostè acostuma a escriure sobre la gent amb tanta
comprensió i sentiment. Això és el que interessa dels seus articles.
-A mi només m’interessen els 50 centaus per paraula.
08 de febrer 2020
Numen, veus d'Ilercavònia
Diumenge
passat, 2 de febrer, arribà Numen, veus d’Ilercavònia, l’acte que des dels
diLLUMs d’arts al forn volem donar rellevància i homenatjar la molta gent de
les Terres de l’Ebre que ha guanyat premis culturals durant l’any anterior.
No és un acte
de sobèrbia, sinó una forma de fer arribar al màxim de gent possible que aquí
hi ha molt de talent, i al mateix temps una excusa per a posar-los en contacte
i fer-nos forts, de conèixer-nos, d’estimar-nos.
No pretenem fer
una llista dels millors, no és aquesta la nostra intenció, perquè una de les coses
que més ens agrada és unir gent de llarga trajectòria i prestigi amb gent que
tot just comença. Ens limitem a recollir les dades objectives de la gent que ha
guanyat premis en totes les disciplines culturals, i demanar perdó pels oblits
que sense cap mena de dubte haurem tingut.
En acabar
l’espectacle vam fer pujar a l’escenari tots els premiats per a una gran foto
de família, i vam dir, en clau d’humor, que tot el que havia passat abans era
una excusa per a aconseguir aquesta fotografia; però, a banda de ser una petita
broma, té gran part de veritat, perquè així va començar la idea de Numen, amb
l’objectiu de posar un al costat de l’altre el màxim de persones creadores
ebrenques.
Us deixem amb
les paraules de Ricardo Gascón i Jesús M. Tibau, en nom dels diLLUMS, als parlaments abans de l’espectacle juntament amb Dolors Roo d'Òmnium Cultural Terres de l'Ebre i d'Enric Roig, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Tortosa, i amb un
recull de repercussions, de Numen, àlbums de fotos, etc, que anirà creixent.
.
PARAULES
INICIALS
Gràcies per la
vostra assistència, en nom dels diLLUMs d’arts al forn, un col·lectiu
heterogeni, entusiasta, obert, i sense altres normes que l’amor per la cultura,
i les ganes de compartir-la de forma lúdica, si pot ser. Som un col·lectiu que
creix, sobretot, gràcies a l’estima.
Gràcies a les
entitats que ens ajuden a organitzar Numen, moltes ja col·laborades habituals (Ajuntament de Tortosa, Òmnium Cultural de les
Terres de l’Ebre), i també els Serveis Territorials de Cultura, Campus Extens
de la URV a Tortosa, l’Escola Municipal de Teatre de Tortosa, el grup CREA i el
Forn de la Canonja.
Gràcies i
enhorabona a les persones i entitats premiades a qui dediquem aquest espectacle
en homenatge vostre i, de retruc, a tots nosaltres. I gràcies a les moltes
persones que col·laboren de mil maneres en totes les nostres iniciatives que
perpetrem al llarg de l’any.
Hem començat
amb dos bellíssimes imatges de Vicent Pellicer, de dos parts del territori que
han patit els embats de la natura de forma directa i, indirectament, dels
éssers humans: la Ribera d’Ebre, i el Delta de l’Ebre. No són imatges de la
tragèdia, sinó de l’esplendor, perquè així les volem recordar, perquè així
volem que siguin notícia.
L’any passat
vam haver d’explicar mil cops què era això de Numen, o de súmmum, o de nemon
com algunes persones ens han dit. Encara hem de donar explicacions, però ja no
tant, perquè Numen ja forma part de les nostres vides, almenys per a nosaltres,
que durant tot l’any pentinem les xarxes socials i la premsa a la recerca de
premis culturals guanyats per gent ebrenca, i de més enllà (d’aquí el subtítol
de veus d’Ilercavònia)
Cadascun dels
reconeixements ens fa il·lusió, des dels premis de més prestigi nacional i
internacional, fins al premi més humil d’algú que comença a escriure, o a
pintar. Que tots estigueu avui aquí, junts, és el nostre premi. Però estem
segurs que hi ha mancances i oblits involuntaris, i aprofitem totes les ocasions
per a demanar disculpes, i que ens ajudeu a confeccionar la llista de l’any
vinent.
L’any passat, Numen
era la musa que dormia al fons de l’Ebre i despertava per desvetllar-nos la
inspiració. Enguany Numen gira al voltant d’un autor teatral que escriu l’obra
que es presentarà avui, i serem testimonis del procés creatiu, de com es fan
vives les emocions i els records.
Gràcies Valer
Gisbert pel teu talent i capacitat de convertir les nostres idees en bellesa a
través del teatre, la música, la dansa, la imatge, imprescindibles per a l’èxit
de Numen, en complicitat amb el següent repartiment d’artistes: Marta Viladrich, Enric Panisello, Mª Cinta Villamón, Alba Figueroa, Ismael
Villamón, Francisco de Pedro, Ruben García, Meritxell Sabaté, Júlia Redó, CREA,
i LDF Il·luminació, així com a Josep
Boldó pel disseny del cartell.
.
REPERCUSSIONS
Fotos de Rafael Ricote al seu blog
Subscriure's a:
Missatges (Atom)