Fals proverbi de Zàmbia

Cites literàries

Desprenia l'olor típica dels solters que comencen a ser granadets. Una olor com la que faria un diari després d'estar una temporada en un calaix junt amb unes pastillles per a la tos.

El salze sec i la dona adormida, d'Haruki Murakami

 .

La Dona d'Aigua només era un ninot de neu, sense ulls, ni boca, ni tampoc dits; només una esvelta figura que es movia amb una sensualitat eròtica, subtil i meravellosa, com si cada passa fos a la vegada una dansa hipnòtica i celestial.

El vigilant d’horitzons, de Valer Gisbert

 .

 Anaven arribant uns temps potser més tolerants, però més hipòcrites.

El baró rampant, d’Italo Calvino

 .

 L'home feliç se sent a gust només perquè els infeliços porten la seva càrrega en silenci, i sense aquest silenci la felicitat seria impossible.

Contes, d'Anton Txéjov

 .

 Jo miro a l’esquerra, i el Montsant, com cada dia en aquesta hora, alça el front a la posta, i fins sembla que es gira uan mica, per ésser retratat amb l'última exposició de sol.

Viatge al Priorat, de Josep Maria Espinàs

Sobre Numen, somni de l'Ebre

Ahir, 26 de gener de 2019, al Teatre Auditori Felip Pedrell, va despertar Numen, somni de l’Ebre, aquest espectacle amb què s’ha volgut homenatjar les més de vuitanta persones i entitats culturals ebrenques que han rebut premis i reconeixements durant l’any 2018 en camps diversos com la literatura, la fotografia, la pintura, la comunicació, el cinema, la música, etc. (podeu veure la relació en aquest enllaç), amb l’objectiu de posar en valor la quantitat i la qualitat de la gent que treballa per la cultura al nostre territori.

Més de seixanta ens havien confirmat la seva presència, i vam copsar la seva sorpresa primer, i la seva il·lusió i agraïment després. Gent arribada de totes les Terres de l’Ebre, del Priorat, del Maestrat, amb il·lusió d’estar junts, de coinèixer altres persones amb aquesta dèria vitalícia de la cultura i l’art.

I tota aquesta gent són només una mostra representativa; que hagin rebut un premi durant l’any passat ha estat només l’excusa, un fet objectiu que ens ha servit de guia, i que no desmereix en absolut a qui circumstancialment no n’ha guanyat aquest any o que ni tan sols s’hi ha presentat. Perquè hi ha molt talent, i això els organitzadors ja ho sabíem, però la tasca de recerca realitzada ens ha fet adonar que n’hi ha molt més que no pensàvem, i la nostra col·lecció d’amics i amigues de la cultura ha crescut notablement.

No us enganyarem, hi ha hagut moments, setmanes, dies, hores i minuts abans de l’inici, en què hem patit entrebancs, minúscules penalitats que hem superat amb dosis d’il·lusió i voluntarisme  inesgotables, perquè tenim la sort d’estar envoltats de molt bona gent, en tots els sentits.

La grip s’ha cobrat moltes baixes d’última hora, que ens han sabut molt de greu, però el nombre d’assistents ha estat tan elevat que no s’han notat.

El Teatre Auditori feia goig, no donàvem a bast de saludar tothom com ens hauria agradat, tan els vells amics com els nous.

Volem subratllar el nostre agraïment i admiració per l’equip tècnic i artístic de l’espectacle, dirigit per Valer Gisbert, que a més d’oferir-nos un espectacle de gran alçada, han obrat el miracle d’haver-lo de muntar en hores, ja que el dia anterior hi havia hagut una important obra de teatre a l’Auditori, Maremar, de Dagoll Dagom, i han sortit a escena sense poder realitzar les proves i els assajos necessaris. Tot i això, tot i els petits problemes tècnics, les felicitats ens han arribat d’arreu, i el seu objectiu de transmetre les emocions del despertar de Numen s’ha assolit amb escreix.

En finalitzar l’espectacle, han vingut els parlaments de Xavier Pallarès, delegat territorial de la Generalitat, i Dolors Queralt, regidora de Cultura, i, abans, de Dolors Roo, presidenta d’Òmnium Cultural, que ha donat pas a Noel Luna i la seva  interpretació a la guitarra d’una cançó composada per a l’acte, i d’un emotiu i merescut homenatge a Ricardo Gascón, comboiant, sasejador cultural, i amic, mitjançant una il·lustració d’Ignasi Blanch. I per a arrodonir-ho tot, la gran foto que hem buscat, amb totes les persones i entitats premiades dalt de l’escenari, una imatge que fa goig, que ens ha d’omplir d’orgull i autoestima.

Per a acabar, ja a casa nostra, al Forn de la Canonja que tan càlidament ens acull cada primer dilluns de mes, un sopor de trobada, d’intercanvi de contactes, de somriures, d’abraçades, de complicitats, de felicitat, amb sorteig d’un nou dibuix d’Ignasi Blanch.

Gràcies a l’Ajuntament de Tortosa,  Òmnium Cultural de les Terres de l’Ebre, amb qui hem organitzat aquest acte, gràcies a la col·laboració dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Campus Extens de la URV a Tortosa, l’Escola Municipal de Teatre de Tortosa, i el Forn de la Canonja, gràcies a Protocol de l’Ajuntament pel suport, als treballadors de l’Auditori, a totes les persones que ens han ajudat a l’organització, fotògrafs, a Marta Viladrich pel disseny del cartell, als actors, actrius i músics de nou, a Valer Gisbert per la seva predisposició a participar sempre en els nostres projectes.

És un goig organitzar activitats així.

En acabar l’acte, Jesús M. Tibau va dir que Numen és un gat, cosa que deixà molta gent intrigada, però això serà una altra història.

Ja hem iniciat la llista de premiats de 2019. 

Podeu veure les fotos que anirem afegint en aquest àlbum.
Repercussions posteriors a la premsa:
Reportatge a Canal 21 Ebre

Blog d'Àngel Martí 
Canal TE
L'Ebre
Fotografies d'Ernest Sesé

Reflexionari. Aforismes i escrits (in)correctes. Josep Santesmases i Ollé

Reflexionari. Aforismes i escrits (in)correctes. Josep Santesmases i Ollé

Cossetània Edicions, 2019 

Sinopsi

Les reflexions que aquí s’inclouen com a resultat del que vivim, sentim i pensem, de fet, no són altra cosa que pensaments de llarg recorregut que s’estructuren i s’ordenen lletra darrere lletra en trobar el propòsit de configurar el petit llibre que ara teniu a les mans. Són reflexions signades per Josep Santesmases i Ollé, generalment en forma d’aforismes, sobre els poders, l’aplicació de les lleis, la democràcia, les actituds, les qualitats humanes —negatives i positives—, les creences, la cultura, l’educació, la memòria, el temps, etc. Reflexionar per ser, contra l’estultícia gratuïta; per viure, contra l’arrogància dels poders; per estimar, contra la ficció controlada. Llaurar amb arada fonda les profunditats de la condició humana.

avui desperta Numen

Compte enrere per a Numen, somni de l'Ebre, aquest acte que hem estat pensant durant tot l'any passat des dels diLLUMs d’arts al forn , avui al Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa A les 8 del vespre.

Un exemple del motiu original de les trobades periòdiques el primer dilluns de mes: posar en contacte persones creatives per a conèixer-nos mútuament, i que es coguin idees, projectes, il·lusions i amistats.

Un dels nostres objectius és difondre la quantitat i la qualitat de la tasca creativa que es genera a les Terres de l'Ebre, tant dins de casa nostra com a fora. I tot això, de forma aparentment anàrquica però amb molt treball darrere i, sobretot, xalant.

Que desperti Numen de dins el riu, que ens amari el seu esperit creatiu!

Gràcies a Ajuntament de Tortosa i Òmnium Cultural per a formar part de l'organització d'aquest acte, de forma entusiasta, especialment de part de la regidora de Cultura, Dolors Queralt, i de la presidenta d'Òmnium TE, Dolors Roo; gràcies a la col·laboració del Serveis Territorials de Cultura, al Campus Extens de la URV, a l'Escola Municipal de Teatre, per la seva col·laboració, al Forn de la Canonja per ser la nostra càlida llar, a tota la gent dels diLLUMS, diversa, entusiasta, creativa, oberta, a Valer Gisbert i tot el grup d'actors, actius, músics, etc que formen part de l'espectacle, sempre disposats a participar, i, sobretot, a Ricardo Gascón, per la seva inesgotable energia i generositat.

Biònica, Imitant la natura, de Carles Marsal i Eduard Martorell

Biònica, Imitant la natura, de Carles Marsal i Eduard Martorell

Cossetània Edicions, 2018

El vol d’un helicòpter pot recordar el vol d’un espiadimonis o el d’una libèl·lula, i les seves aspes fan pensar en les ales de les llavors de tells i aurons. Són casuals, aquestes semblances, o és que les persones inventen sovint fixant-se en la natura? La resposta és que sempre que poden copien la natura. La biònica o biomimètica estudia l’estructura i el funcionament dels éssers vius amb l’objectiu final de crear materials i mecanismes artificials que se n’inspiren o, senzillament, els copien. Els primers casos de biònica es troben en els para-sols i els paraigües o en els rems i els timons. Es van inventar fa segles, tot observant éssers vius molt diversos. Des d’aleshores l’interès per aprendre i imitar la natura no s’ha aturat, i avui dia hi ha invents molt recents que apareixen en aquest llibre… com els últims robots.

Es tracta d’un àlbum il·lustrat en què cada doble làmina inclou els dibuixos de l’invent tecnològic pertinent i de l’element de la natura en el qual s’inspira, amb una tècnica que aporta un gran realisme, acompanyats en tot moment de text explicatiu.

Los caballeros oscuros

Per a reflexionar. Mon fill, catalanoparlant envoltat de catalanoparlants, juga amb els playmòbils. Barreja indis, soldats, policies, etc, i es crea el seu propi món. Me n’ensenya uns, força armats, a qui anomena “los caballeros oscuros”.

-“Los caballeros oscuros? I per què no Els cavallers foscos?

-Ai, no ho sé, perquè sona més tenebrós.

Jaume Benavente a Tens un racó dalt del món

Jaume Benavente ens visita a Tens un racó dalt del món, a Canal 21 Ebre, per a comentar el seu nou llibre L'home que llegia Miquel Strogoff, una mena de viatge erràtic o de fugida existencial del seu protagonista, després d'una severa sacsejada de la vida, i que troba recer vora el pantà de Riba-roja. 
El paisatge com a punt de partida.
A la secció de recomanacions, ens visiten les alumnes de 1r de Batxillerat de l'IES Terra Alta de Gandesa, Alexia Femenía i Laia Jardí, que ens recomanen El vuelo de Lenda, de Sara Ballarin, i Secret, de Rhonda Byrne. El seu professor, Albert Guiu, ens parlarà del Club de lectura de poesia de la Biblioteca de Gandesa, que ell condueix, i del seu nou llibre, El llorer dels mots, on fusiona esport i poesia. Ens llegirà un poema dedicat a Carles Puyol.
I les microseccions dedicades a Falsos proverbis, Cites literàries i els Nanocontes. 
El programa es podrà veure en directe els dimecres 23 i 30 de gener a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes, i també a l'emissió en directe a través del canal de Youtube de Canal 21.

També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

Numen, somni de l'Ebre, a la premsa

Numen, somni de l'Ebre, a la premsa:
Al setmanari L'Ebre
Al Diari de Tarragona.
A Cadena SER Ebre, on Júlia Albacar entrevista a Ricardo Gascón i Jesús M. Tibau, membres dels diLLUMs d'arts al forn.
Al programa Districte 21, amb Sílvia Alarcón, on Valer Gisbert i Jesús M. Tibau expliquem Numen, a partir del minut 36.30 d'aquest vídeo.
Al programa Biblioones de Ràdio Tortosa que condueix Irene Prades, que s'emet el dijous 24 de gener.
A la web Surtdecasa intenten donar les cinc claus per a entendre què és Numen.
A la Cala rtv.
Al programa La punta dels diamant, de Ràdio Tortosa, amb Núria Mora, en parlem Valer Gisbert i Jesús M. Tibau, partir del minut 33.30.
Article d'opinió a L'Ebre del 25-1-2019 de Xavier Faura.
Article a Aguaita.cat
No tardeu en fer les reserves a numenEbre@gmail.com , la platea del teatre Auditori Felip Pedrell ja està plena. Només queda lloc a l'Amfiteatre.

L'os polar se'n va anar a la platja. Ecologia per a animals despistats, de Valentín Coronel

L'os polar se'n va anar a la platja. Ecologia per a animals despistats, de Valentín Coronel

Bromera Edicions, 2019

Sinopsi

Sabies que tots contaminem el planeta, sovint sense ser-ne conscients? En ecologia, totes les nostres accions tenen un gran poder i, per això, tu també pots ajudar a salvar el medi ambient!

En aquestes pàgines trobaràs consells sobre ecologia i defensa de la biodiversitat, claus per a respectar l’equilibri del nostre planeta i solucions a l’abast de tots per tal de protegir-lo de la contaminació... A més d’un bon grapat d’optimisme!

Si et mou la curiositat i vols ajudar-nos a canviar el món, aquest és el teu llibre!

Un pom de temps

Què esperes?
Un pom de temps que no s'immuti
amb tu al meu costat.
.
Inspirat en una pintura de Matisse, extreta de la pàgina de twitter Restot

Tant de bo fóssiu aquí!, de Fede Cortés

Tant de bo fóssiu aquí!, de Fede Cortés

Obra guanyadora del V Premi de Narrativa Breu Ciutat d’Amposta

Onada Edicions, 2018

Sinopsi

Tant de bo fóssiu aquí! és una història sobre la joventut i l’amistat. Perquè els amics de l’adolescència són amics per sempre, encara que després s’hi perdi el contacte o fins i tot no els tornis a veure mai més. Perquè hi ha un determinat moment de la joventut en què s’ajunten l’amistat, la passió per la vida i per l’art, el descobriment de l’amor i el sexe, les ganes de fer la revolució… I quan es perd queda un regust amarg per a tota la vida, perquè mai es pot recuperar aquell moment màgic.

Tant de bo fóssiu aquí! és el relat nostàlgic d’aquell temps de joventut i de la pèrdua continuada d’aquell moment a causa no només del temps sinó també, i sobretot, de les separacions, de la llunyania, del deteriorament de la memòria, de l’oblit i les morts.

Numen, somni de l'Ebre, a la premsa

Numen, somni de l'Ebre, a la premsa d'avui.
Al setmanari L'Ebre i al Diari de Tarragona.
I també a Cadena SER Ebre, on Júlia Albacar entrevista a Ricardo Gascón i Jesús M. Tibau, membres dels diLLUMs d'arts al forn.
No tardeu en fer les reserves a numenEbre@gmail.com , ja hi ha mig Auditori ple.

L’ocell que es va empassar una estrella, de Laurie Cohen i Toni Demuro

L’ocell que es va empassar una estrella, de Laurie Cohen i Toni Demuro

Cossetània Edicions, 2018

Una nit clara i brillant, un ocell s’empassa una estrella i es torna tan brillant com un diamant. Des de llavors, ningú no el vol a prop; la resta d’animals el defugen perquè fa tanta llum que suposa una amenaça. Però un viatger enigmàtic i extraordinari que està creuant l’immens desert se’l troba i se’n queda enamorat.

Numen, somni de l'Ebre

Entrevista amb Sílvia Alarcón al programa Districte 21, parlant a partir del minut 36.30 sobre els diLLUMs d'arts al forn i l'espectacle Numen, somni de l'Ebre, que tindrà lloc al Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa el 26 de gener a les 8 del vespre.
En parlo amb Valer Gisbert, el creador de l'espectacle.
Diverses persones m'han preguntat aquests dies què és Numen. Una obra de teatre? Una entrega de premis?
És un espectacle que combina poesia, música, imatges, dansa... en 9 escenes, i que servirà per a homenatjar les més de 80 persones i entitats que han rebut premis i reconeixements culturals durant el 2018, la majoria dels quals estaran a la sala, i amb els quals ens farem una gran foto que, entre altres coses, serveixi per a la nostra pròpia autoestima i la del territori. Aviat farem pública la llista d'aquestes 80 persones.
L'entrada és gratuïta però reconamen fer reserves a numenEbre@gmail.com

Cites literàries

Les coses no canvien d'un dia per l'altre, s'escolen com els rius, entre matolls i pedregars i de tant en tant conformen remolins on s'ofeguen els somnis i els records.

La cendra dels anys, de Júlia Costa

 .

 Fou llavors que vaig descobrir que un noi que plora sembl aun home.

El mar, de Blai Bonet

 .

 Els rostolls van prenent un color rogenc granulat. Tot el paisatge cabria entre una gerra de mel i una ampolla de rom.

El quadren gris, de Josep Pla

  .

Bella, suggerent
t'acostes a l'espelma,
encens la flama.

Si em parles del desig, Manel Alonso i Català

 .

 si desitges qualsevol cosa amb el cor honest, l'univers esdevé el teu aliat per aconseguir-ho

Port endins, de Vincent Pellicer

Converses agafades al vol

A mig pont de Tortosa es troba una parella de nois joves que es donen la mà. Un explica: “he treballat dos mesos i deu dies”. Ha estat molt precís, com  si cada dia tingués el seu pes. No sé si ho diu amb alegria, ironia o resignació.

Ja en plantareu, ja en plantareu!

CONVERSES AGAFADES AL VOL

Tortosa, vora el mercat de planteristes, al costat del riu. Un home vell s’adreça a una parella més jove que acaba de comprar un arbre.

.

-Talleu oliveres? Ja en plantareu, ja en plantareu! Això deia mon iaio.

Numen, somni de l'Ebre

El col·lectiu diLLUMs d’arts al Forn, l’Ajuntament de Tortosa, i Òmnium Cultural de les Terres de l’Ebre, organitzen conjuntament aquest acte que tindrà lloc el 26 de gener de 2019, a les 20 hores, al Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa, que servirà  d’homenatge a les més de vuitanta persones i entitats culturals ebrenques que han rebut premis i reconeixements durant l’any 2018 en camps diversos com la literatura, la fotografia, la pintura, la comunicació, el cinema, la música, etc., amb l’objectiu de posar en valor la quantitat i la qualitat de la gent que treballa per la cultura al nostre territori. També col·laboren a l’acte els Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Campus Extens de la URV a Tortosa, l’Escola Municipal de Teatre de Tortosa, i el Forn de la Canonja. S’editarà un tríptic amb tots els premis, que van des de certàmens organitzats per entitats locals ebrenques, a premis d’abast nacional com l’Ondas, l’Enderrock i la Creu de Sant Jordi, i també a nivell internacional.

.

L’acte no tindrà el format d’una gala o d’una entrega de premis, sinó que consistirà en la representació de l’espectacle realitzat per Valer Gisbert, Numen, somni de l’Ebre, amb teatre, música, poesia, imatge, dansa, que no us podeu perdre, com deixa intuir el magnífic cartell dissenyat per Marta Viladrich.

 .

Numen és una deïtat pagana, una primitiva forma d’art que habita en la natura i atia el foc de les emocions humanes. Numen és la musa de qualsevol disciplina, la mateixa que converteix els somnis en realitat i obre canals de llum i inspiració en les persones. Ara Numen dorm al fons de l’Ebre, i només despertarà una vegada per desvetllar en nosaltres somnis d’art i així poder partir cap a altres contrades; el gest, el cant, la música, el teatre, les imatges, les llums, les ombres i totes les emocions també hi seran presents.

 .

Repartiment:

Marta Viladrich (dansa i teatre)

Enric Panisello (Música i cant)

Mª Cinta Villamón (teatre i cant)

Alba Figueroa (teatre i cant)

Montserrat Hernández (rapsòdia i teatre)

Octavi Pla (teatre i cant)

Noel Luna (música i cant)

Ismael Villamón (teatre)

Meritxell Sabaté (Teatre i rapsòdia)

Júlia Redó (teatre)
i col·laboració de Lo Planter, escola de ball, cant i música tradicional, 
i d’alumnes de l’Escola Municipal de Teatre de Tortosa. 

So i Llum: Mundoluz

Disseny cartell: Biloqui, estudi creatiu

Idea artística, guió i direcció: Valer Gisbert

 .

L’entrada a l’espectacle és gratuïta. Aforament limitat. Reserves a numenEbre@gmail.com

Numen

I tu, ets feminista?, de Gemma Celestino

I tu, ets feminista?, de Gemma Celestino

Bromera Edicions, 2018

Sinopsi

Aquest és un llibre sobre feminisme i filosofia. Encara que el tema és el feminisme, s’aborda des d’un punt de vista filosòfic, perquè sembla que hi ha coses que, per massa quotidianes, ens semblen inofensives. Però no ho són i, com a mínim, hauríem de reflexionar-hi per a aconseguir una vida més protegida i satisfactòria per a tots. Perquè el feminisme no és només per a dones.

Jugo a començar de nou

Jugo a començar de nou,
no sé si del tot net.
.
Inspirat en una imatge de Sarah Hadley, extreta de la pàgina de twitter Restot

Cites literàries

La vida decep i els somnis no, almenys si no es converteixen en il·lusions.

El gos suïcida, de Jordi Tiñena

 .

He descobert que la medalla no era d’or de veritat, que en realitat és de plàstic negre, pintat amb esprai daurat.

Els llops ja no viuen als boscos, de Teresa Saborit

 .

Necessitar no és escollir; per escollir has de poder prescindir del que esculls

Haru, de Flàvia Company

  .

Van estar una bona estona sense dir-se res, mirant fixament la flama de la llàntia d'oli, com éssers buits i indefensos

1937, de Joaquim Biendicho

 .

 El cel no em sembla una cosa tan atractiva. Que jo sàpiga, només hi ha una munió d'àngels cantant nadales i tot brilla en excés, o sigui que m'asseguraré que m'enterrin amb ulleres de sol.

La meva germana viu sobre la llar de foc, d'Annabel Pitcher

diLLUMs d'arts al forn, trobada de gener

El passat 7 de gener, primera trobada mensual de l’any del col·lectiu dels diLLUMs d’arts al forn, que ens trobem el primer dilluns de cada mes al Forn de la Canonja.

Es veu que no havíem tingut prous regals durant les passades, i ens hem obsequiat mútuament amb productes culturals diversos (llibres, fotografies, gravats), productes d’artesania, etc.

Com acostuma a passar des del principi, la majoria de la gent repeteix amb entusiasme, i també se’n va afegint de nova. Estem oberts a tothom, no és una trobada elitista i reservada a gent amb grans dots creatives i intel·lectuals, sinó una trobada de gent diversa, sempre amant de la cultura i de l’art, amb ganes de compartir, de conèixer, de fer sentir la seva veu o simplement escoltar, de bona gent amb ganes de sentir emocions, de riure, d’aprendre i de xalar. Entre moltes altres coses, després de la ja tradicional presentació express dels assistents a càrrec de Ricardo Gascón, aquest dia:

.

-Sisco Lahosa ens resumeix l’article que proposa cada mes per a reflexionar. En aquest cas, Té sentit un nadal irreligiós?, d'Albert Pla Nualart, que es pot trobar al diari ARA del 22 de desembre.

-Montse Boldú, escriptora, accepta el repte de cantar-nos a la guitarra Al vent, de Raimon.

-Anna Maria Franco ens llegeix el poema amb què ha guanyat el premi de Nadal de la Biblioteca de Tortosa.

-Joan Panisello ens mostra el calendari d’Òmnium de 2019, alguns llibres publicats a Romania il·lustrats amb la seva ceràmica, i ens obsequia amb mandarines i taronges del seu hort.

-Emigdi Subirats ens presenta el llibre Ressec el llavi de dèria, de Roc Llop i Convalia, del qual Sílvia Panisello en recita un poema.

-Sílvia també recita un poema de Rossend Bonàs, inclòs a la revista Quaderns de l’Ebre, que edita l’Institut Cristòfol Despuig

-Noel Luna ens canta acompanyat a la guitarra un poema d’Antonio Machado que ha musicat, i canta a capella una cançó de Labordeta a petició de Ricardo Gascón, que agraeix emocionat.

-I Valer Gisbert ens va explicar, per fi, qui és Numen, un somni de l’Ebre, el personatge o esperit, que es desvetllarà el proper 26 de gener al Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa (aviat més informació).

.

I tot això amanit de les tapes que ens ofereixen al Forn de la Canonja, que sempre són una sorpresa i un gaudi, sovint amb productes molt propers, que salpebren les intervencions, mentre els somriures, i les copes dringuen, i les amistats creixen.

Ah! I el ja tradicional i mític cremat de l’Agustí Forner.

La trobada mensual ja és una cita ineludible per a molts i moltes, perquè, sobretot, xalem.

La propera, el 4 de febrer, carregats amb més iniciatives i la mateixa il·lusió. Tothom hi és convidat, creador, usuari, o xafarder de la cultura.

Si teniu interès en assistir, o simple curiositat, compte!, és addictiu. Preferiblement, aviseu-nos a dillumsdartsalforn@gmail.com per tal de tenir una previsió de les persones assistents.

Més informació al blog, al grup de facebook o al twitter, on procurem difondre tota mena d’activitats culturals.

Fals proverbi canadenc

Conte de nadal

Cinc anys seguits ja és tradició nadalenca consolidada. Un cop més, Sílvia Tejedor em convida a llegir un conte de Nadal a la Cadena Ser Ebre, i com sempre m'acullo a un dels meus llibres preferits: Contes per telèfon, de Gianni Rodari. El 2014 vaig llegir La guerra de les campanes, el 2015, Un diumenge al matí, el 2016, Fris, fras, frus, el 2017, El país amb el des al davant. i el 2018 El mag dels estels.
Amb ells us desitjo bones festes, que la vida us regali molta il·lusió, i viceversa.

Llegint Hombres imposibles, de Janina Espuny

Cites literàries

Els números primers són com la vida. Són molt lògics, però no hi ha manera de saber com funcionen, encara que passis tot el temps pensant en ells.

El curiós incident del gos a mitjanit, de Mark Haddon

 .

M’alleuja molt saber que l’univers és definitivament inexplicable. Començava a pensar que era culpa meva.

Pura anarquia, de Woody Allen

 .

Tant ells com nosaltres hem comès barbaritats! La supressió de l’home per l’home ha estat la consigna brutal i salvatge! Ni ells ni nosaltres ens hem recordat que tots som germans i ens hem tractat pitjor que a enemics!

Destins, de Joan Cid i Mulet

 .

Després, tota la tristesa va venir a fer-li companyia, i es presentava cada dia vestida d’una manera diferent, i la tocava amb les mans glaçades, sempre per sorpresa, i la deixava exhausta a qualsevol racó, i li tallava la respiració, i li feia tremolar les cames en creuar els carrers.

Arran de l’Ebre, de Cinta Arasa

 .

Era un noi ben normal i corrent, potser massa normal i corrent per a ser feliç. Potser per això va ser fàcil que la mar l’embogís

Mitja dotzena d’ous, de Jordi Pijoan

 .

L’art és una mentida que ens apropa perillosamertn a la veritat.

El retorn de l’hongarès. d’Anna Moner

 .

Semblava (el delta de l’Ebre) que en qualsevol moment s’havia d’esqueixar del continent i començar a derivar perillosament fins a ser engolit pel mar i desaparèixer com una fina làmina de mantega sobre una paella calenta.

Melodia d’una absència, de Joan Roca Navarro

Pengen les meves fibres

Pengen les meves fibres
vora escaires que no lliguen.
Fonamento els meus sentits
sota una aire invisible
que els fils somien cosir.
La nit és blanca avui,
i les idees, confuses.
L'equilibri, possible,
si intento fugir de mi. 

.
Durant el Repte poètic que vam realitzar al Mercat solidari d'art, del qual ja en vaig parlar, vaig escriure aquest text inspirat per una obra de Leonardo Escolda.

Sóc un drac fet a trossos

Sóc un drac fet a trossos, 
de vegades,
una serp a mig camí del desencert.
Avanço a les palpentes,
dubto si el color que m'emprovo
em queda bé.
Soc retalls,
soc peces de l'engranatge
a un sol pas per fugir
.
Durant el Repte poètic que vam realitzar al Mercat solidari d'art, del qual ja en vaig parlar, vaig escriure aquest text inspirat per una obra d'Adolf Comes.

El far, de Maria Carme Roca

El far, de Maria Carme Roca

Premi Prudenci Bertrana

Columna Edicions, 2018

Sinopsi

Durant una celebració familiar, la Diana constata que la seva mare, la Cinta, no és la persona que sembla. Quin és el secret que amaga? La Diana creu que ha arribat el moment de treure’n l’entrellat i plantar-li cara. Però per a això s’haurà de remuntar als orígens familiars a l’illa de Buda i el seu emblemàtic far de metall, el més alt del món quan es va construir l’any 1864.

La força del mar, de l’amor, de la voluntat i també de l’odi construeixen una novel·la colpidora i sorprenent en un dels indrets més inhòspits del món: el far de l’illa de Buda.

CONVERSES AGAFADES AL VOL

CONVERSES AGAFADES AL VOL
Una xiqueta petita i son pare. 
-La mama també diu mentides.
- No, no en diu. 
-Sí, li pregunto si s'ha tirat un pet i diu que no. 
- La mama no ho fa això.
-A casa sí!