El calaix dels vols perduts

 Recordant El calaix dels vols perduts, una novel·la que vaig començar el juliol de 2012, i que es queda en projecte, com dos o tres més, quan tenia poques pàgines escrites, un boirós esquema i massa coses a decidir. 

La vaig reprendre i acabar el 2015, en pocs mesos, aprofitant la inèrcia i l'aprenentatge d'haver escrit tot just abans la primera novel·la, El nostre pitjor enemic, que em costà moltíssim acabar, havent de lluitar contra el meu hàbit de contista improvisador. 

Per a escriure El calaix dels vols perduts ja tenia certa tècnica, un viatge encetat que havia recorregut obrint-me camí pas a pas, paraula, a paraula. A més, la trama es desenvolupava en un temps i en un espai conegut per mi, amb un estil més habitual, i no amb el to especialment èpic i poètic que li havia donat a El nostre pitjor enemic, com a contrast amb el seu pusil·lànime protagonista. Tot i això no vaig deixar de proposar-me un repte: la trama es desenvolupa en tres línies diferents, i amb tres tipus de narrador, en primera persona, tercera, i segona.

Totes dues novel·les van obtenir premi. La primera, el de narrativa de la Ribera d'Ebre, i la segona, un accèssit al premi de novel·la curta de Mollerussa, que em va saber a gairebé primer en saber que aquell any el certamen havia batut el rècord de participació, i que havia empatat en primera instància amb el guanyador.

Ja ha passat una dècada d'aquestes dues novel·les, i no he tingut ganes d'escriure un altre llibre similar, que requereixi d'una estructura ben lligada per a arribar a bon port. L'ànima de contista breu, de juganer de les paraules, va sortir reforçada d'aquest doble repte. Trauré la pols a vells projectes de novel·les desats a arxius del meu ordinador? De moment no, però mai se sap.

MOSTRAri de... (acabeu el títol)

 La meva participació a la XVI Mostra Oberta de Poesia a Alcanar, que coordina l'amic Tomàs Camacho, inclosa al suplement del llibre d'enguany.

Passió fingida, el nanoconte de l'androide que continua viu

 Un dels pocs nanocontes que recordo de memòria (n'he escrit més de 600) és el primer que vaig escriure de forma conscient.

L’androide mossega el gelat amb passió fingida. Un regalim de nata rellisca comissura avall, i fa malbé circuits d’importància decisiva.

El vaig escriure el 2008, arran d'un concurs de ciència ficció per internet que vaig guanyar

El 2011 el vaig incloure al recull I un cop de vent els despentina

L'any 2014 va ser traduït a 8 idiomes.

I ara he demanat al chat gpt que en faci una il·lustració.

A voltes, un planeta, lectura de Tànxep

 Lectura del capítol dedicat a Tànxep, del recull A voltes, un planeta (Cossetània Edicions).

Aquest és un dels països que he inventat amb clima més aspre, però els seus habitants l'entomen amb resignació, i els ha fet forts, o és a l'inrevés.

Jugant amb el chat gpt i els nanocontes negres

 Fa un poc temps que, atret per la curiositat, he començat a jugar amb el chat gpt, i realment és molt difícil de resistir-s'hi. Tot plegat genera una barreja d'admiració, sorpresa, desig de jugar davant tantes oportunitats, i també incertesa, por, i dubtes davant la idea que això interfereixi la tasca d'altres creadors. O potser no dificulta, sinó que la facilita? Tot plegat genera dubtes morals que, d'altra banda, ja hem anar digerint més o menys els humans anteriorment en tota la corrua de noves tecnologies aparegudes. 

Avui us mostro una conversa mantinguda amb el chat gtp, on li proposo que il·lustri uns quants nanocontes meus de gènere negre, i que n'escrigui d'altres. Tant o més sorprenents que les imatges, són els seus comentaris Jutgeu vosaltres mateixos:

-Hola, vols il·lustrar un altre nanoconte?

 

_És clar! Comparteix el nanoconte i generem la il·lustració. 😊

 

_Crec que quedaria bé en format còmic i en blanc i negre, amb algun toc de color vermell

 

_M'agrada la idea! Comparteix el nanoconte i et generaré una il·lustració en format còmic, en blanc i negre amb tocs de vermell. 🔴🖤🤍

 

_Li diuen Harry el Fred. Tres segons abans d’esclatar la bomba oblida els motius; tres segons després, les conseqüències.

-Aquesta escena té un gran impacte visual! Imagino una vinyeta amb en Harry en blanc i negre, amb una expressió de confusió en el moment abans de l'explosió, i després una segona vinyeta amb les conseqüències, potser amb un únic detall en vermell per donar dramatisme (com la flama de l'explosió o una taca de sang). Genero la il·lustració! 🎨🖤🔴

Aquí tens la il·lustració en format còmic, en blanc i negre amb el toc de vermell! Crec que capta bé la tensió abans i després de l'explosió. Si vols algun altre enfocament, digues-m'ho! 🔥🖤🔴

-Fantàstica, te'n passo un altre del mateix estil

-Genial! Comparteix el nanoconte i el convertim en una altra il·lustració amb el mateix estil. 🔳🔴

-Dur l’instint criminal a les venes. A pàrvuls robava plastilina i a primària olorova pegament, l’assassí del compàs.

 -Aquest té un aire fosc i inquietant que pot quedar molt bé en format còmic. Imagino tres vinyetes:

1. Un nen petit amb un somriure trapella, amagant plastilina robada darrere l’esquena.
2. Ja més gran, amb una mirada perduda mentre olora un pot de pegament.
3. A l’institut, amb un compàs tacat de vermell a la mà i una ombra inquietant darrere seu.

Genero la il·lustració en blanc i negre amb tocs de vermell! 🎨🔳🔴

Aquí tens la il·lustració en format còmic! Crec que transmet bé l’evolució inquietant del personatge. Si vols ajustar algun detall, fes-m’ho saber! 🔳🔴

-Genial, et passo l'última avui del mateix estil

 - Perfecte! Passa-me'l i el transformo en una altra il·lustració en còmic amb blanc, negre i vermell. 🔳🔴

-Apareix un cadàver a la vora del riu. A l’altra, es dispara la demanda de prismàtics.

 -Aquest té un toc irònic i visualment potent! Imagino dues vinyetes:

1. Un cadàver a la vora del riu, amb la policia investigant. Potser algun detall en vermell, com una taca de sang o la llum d’un cotxe de policia.
2. A l’altra banda del riu, una botiga amb un cartell de “EXHAURITS” sobre els prestatges de prismàtics, i gent mirant cap a l’escena amb expectació.

Genero la il·lustració! 🔳🔴

 

 

-Podries crear tu un nanocote de gènere negre similar als meus?

 

-És clar! Aquí tens un nanoconte de gènere negre seguint l'estil dels teus:

Va trobar la carta de comiat sobre la taula. No entenia per què la tinta encara era fresca. Tampoc per què la pistola estava a la seva mà.

Si t’agrada, el podem il·lustrar en format còmic!

_En pots escriure dos més?

Per descomptat! Aquí en tens dos més:

1. Quan la policia va arribar, la caixa forta era buida i el cadàver encara calent. L’únic testimoni? Un lloro. Llàstima que només repetia: “Obre la caixa o disparo”.
2. La detectiu va somriure en veure l’escena del crim. Tot estava net, impecable. Massa net. Va prémer el polsador de llum i va esperar. Al cap de dos segons, les parets van començar a degotar vermell.

Si t’agrada algun per il·lustrar, digues-m'ho

A voltes, un planeta; Ali Tuta

 

A voltes, un planeta; Péquel

 

A voltes, un planeta; Kura

 

Us deixo un fragment del llibre A voltes, un planeta (Cossetània Edicions), del capítol dedicat a Kram:

Quan s’entra a la badia de Kram, és difícil no caure enamorat del blau intens que encatifa la vista. Les ànimes sensibles, quan el veuen per primera vegada, pateixen un fort sotrac que els dura uns quants dies al cor. Afecta el ritme dels batecs i provoca un pessigolleig a les zones més tendres de la pell; a les farmàcies de Kram tenen un xarop per a llimar-ne els efectes, però no en venen mai cap. 

A la XVI Mostra Oberta de Poesia a Alcanar

 Participo de nou a la Mostra Oberta de Poesia a Alcanar, que arriba a la setzena edició ja, sempre amb la conducció amable, i la invitació irresistible, de Tomàs Camacho.

Aquest cop entro dins del suplement, amb altres companys amics que podeu llegir en aquest enllaç, amb la poesia següent, que té un títol que us convido a acabar:

MOSTRAri de ... (Acabeu el títol)
 
La cama esquerra d'una nina que no avança, de cabells terrossos,
la recepta per romandre intacta l'esperança, amb lletra il·legible,
la il·lusió desada abans d'hora, a recer de la incertesa,
la màquina de jugar amb boles de vidre, feta d’agulles d'estendre un matí d'agost,
la fulla que es creia innocent i perenne,
aquell truc de màgia per a enamorar-te, que he oblidat,
la clau que he perdut de la porta prohibida, i la porta també,
la història d'un miracle que inventat i possible,
la omnipotència embafosa dels déus,
l'estoig de colors on faltava el blau marí,
la idea equivocada que em vaig fer de mi,
el dibuix d’una casa enmig d’un paisatge idíl·lic,
el bitllet de loteria que no vaig comprar,
els versos que m’invento sobre la marxa.

Nancontes al llibre de Llengua Catalana de Batxillerat

Llegeixo des de que tinc ús de raó, tot el que em passava per davant o em regalaven. Potser per això tinc especial estima als llibres de lectura al col·legi, i en recordo les il·lustracions, i gairebé sento l'olor. No ens estàvem de res, i hi podies trobar poemes de Lorca i Machado amb regularitat.

I aquesta setmana, després de tantes dècades, es tanca un cercle. Pablo Moreno, estudiant de batxillerat a Tortosa, a qui conec de sempre, m'envia fotos del seu llibre de Llengua Catalana, d'Editorial Teide. Al peu de cada pàgina hi ha un nanoconte, i uns quants són meus. No en tenia cap notícia. Veure els meus nanocontes en pàgines dedicades als verbs pronominals, als sinònims o als elements de la comunicació, em deixa sense paraules. Quants nois i noies els deuran llegir aquest curs?

Em moro de ganes de posar aquest llibre al costat dels llibres de Lectura de quan era petit, que conservem encara com un tresor.

Sota la pell hi ha carn encara, i Thanks, d'Albino Tena

 Els poemes del llibre Sota la pell hi ha carn encara (Linx Edicions, 2024; comandes d'exemplars dedicats a l'enllaç) estan escrits ja fa uns quants anys. El primer dels poemes em va sortir a raig, mentre escoltava la cançó Thanks, de l'amic Albino Tena.

El plaer d'haver escrit bressolat per aquesta música em va empènyer a seguir, i seguir, durant dies, setmanes, mesos, amb el mateix mètode, i crec que el llibre està empeltat per les emocions de la guitarra d'Albino.

Gaudim molt fent recitals, i tenim ànsia de compartir aquest plaer, i ara se'ns pot contractar a través del catàleg de la Diputació de Tarragona o com cregueu convenient; segur que arribem a un acord.

Us deixo un tast:

Sota la pell hi ha carn encara (Asseguda a la barana)

 Lectura d'un altre dels poemes de Sota la pell hi ha carn encara. Podeu encomanar exemplars dedicats a la web de Linx Edicions.

Sota la pell hi ha carn encara (si els deixéssim)

Sota la pell hi ha carn encara, lectura del primer poema del llibre

Sota la pell hi ha carn encara, fragment

  Sota la pell hi ha carn encara és el meu nou llibre de poesia que veurà la llum aquest octubre (es presenta a la Biblioteca de Tortosa el dia 24), però ja el podeu encomanar per avançat, i demanar-lo dedicat, a la web de Linx Edicions. 

Alguns d’aquests poemes han rebut el Premi Terra de fang de Deltebre, 2016, i el Premi de poesia Vila de Cambrils, 2017.

Sota la pell hi ha carn encara, fragment

 Sota la pell hi ha carn encara és el meu nou llibre de poesia que veurà la llum aquest octubre (es presenta a la Biblioteca de Tortosa el dia 24), però ja el podeu encomanar per avançat, i demanar-lo dedicat, a la web de Linx Edicions. 

Alguns d’aquests poemes han rebut el Premi Terra de fang de Deltebre, 2016, i el Premi de poesia Vila de Cambrils, 2017. 

Sota la pell hi ha carn encara, fragment

  Sota la pell hi ha carn encara és el meu nou llibre de poesia que veurà la llum aquest octubre (es presenta a la Biblioteca de Tortosa el dia 24), però ja el podeu encomanar per avançat, i demanar-lo dedicat, a la web de Linx Edicions. 

Alguns d’aquests poemes han rebut el Premi Terra de fang de Deltebre, 2016, i el Premi de poesia Vila de Cambrils, 2017.

Sota la pell hi ha carn encara, fragment

  Sota la pell hi ha carn encara és el meu nou llibre de poesia que veurà la llum aquest octubre (es presenta a la Biblioteca de Tortosa el dia 24), però ja el podeu encomanar per avançat, i demanar-lo dedicat, a la web de Linx Edicions. 

Alguns d’aquests poemes han rebut el Premi Terra de fang de Deltebre, 2016, i el Premi de poesia Vila de Cambrils, 2017.

Sota la pell hi ha carn encara, fragment

  Sota la pell hi ha carn encara és el meu nou llibre de poesia que veurà la llum aquest octubre (es presenta a la Biblioteca de Tortosa el dia 24), però ja el podeu encomanar per avançat, i demanar-lo dedicat, a la web de Linx Edicions. 

Alguns d’aquests poemes han rebut el Premi Terra de fang de Deltebre, 2016, i el Premi de poesia Vila de Cambrils, 2017.