La fi de l'any vell no és la fi de res més; els propòsits de l'any nou es fonen en pocs dies. La data, l'hora, el segon concret, són fets arbitraris sense cap transcendència efectiva. Ho sé. Però malgrat tot, la nit de Cap d'Any sempre ha representat quelcom de màgic i especial per a mi. M'emociona aquest trànsit subtil com el més petit dels passos d'una saeta, el compte enrere, el compte nou, el conte que s'enceta. Recordo caps d'any encara a casa de mons pares, jo molt petit i vetllant fins tard, amb Tom Jones o Engelbert Humperdinck de fons, i amb el ballet Zoom. I els primers cap d'anys mítics o mitificats amb la colla d'amics i amigues en algun magatzem o celler, com a cala tia Josefa, per exemple, amb un tocadisc on m'entossudia a posar música d'Umberto Tozzi. O el pitjor de tots, a la mili, quan arribava a Melilla el dia 31 de desembre, a les 22.00 (ja és mala bava). O un dels millors, l'any següent, quan em vaig venjar amb 24 raïms. I els últims, amb la dona i el xiquet, que és la personificació més tendra del veritable començar de nou.
MOLT BON ANY!!!
31 de desembre 2011
Resum de l'any
Com és costum, ve de gust recordar algunes de les coses fetes durant l'any:
-Publicació del recull de contes I un cop de vent els despentina.
-Publicació de nanocontes al llibre col·lectiu Un riu de crims.
-Publicació de nanocntes al llibre col·lectiu Paraules d'amor.
-Publicació de 3 poemes al llibre col·lectiu Poesia a la frontera.
-Curtmetratge "Magnetisme", de l'Escola Daniel Mangrané de Jesús, basat en el meu conte homònim.
-"Relats a recer d'una guitarra", l'espectacle que he iniciat juntament amb David Espinós.
-Emissió de 40 programes de Tens un racó dalt del món a Canal 21.
-Una sortida digna, l'obra de teatre de TEBAC basada en els meus contes.
-"Petits fours", l'espectacle de titelles per a adults.
-2a Jornada de bookcrossing massiu a Tortosa i altres alliberaments esporàdics.
-Coordinació de la Trobada d'autors/es dels Països Catalans.
-L'organització de la 4a Jornada Literària a Cornudella de Montsant.
-Coescriure la lletra d'una cançó de Jesús Fusté.
-Visita a l'Escola Lluís Vives de Castelldefels.
-Lectura de contes a Arenys de Lledó amb Jesús Fusté i la seva banda.
-Participació a la II Mostra Oberta de Poesia a Alcanar.
-Postres de músic al Club de Lectura de Reus.
-Coordinació del Club de Lectura de Tortosa.
-Participació a la secció cultural del divendres del Diari Gran del Sobiranisme.
-I lectures de fragments penjades al Youtube, i nancontes improvisats al facebook...
-I tota la tasca feta en aquest blog, amb 922 apunts el 2011.
-Publicació del recull de contes I un cop de vent els despentina.
-Publicació de nanocontes al llibre col·lectiu Un riu de crims.
-Publicació de nanocntes al llibre col·lectiu Paraules d'amor.
-Publicació de 3 poemes al llibre col·lectiu Poesia a la frontera.
-Curtmetratge "Magnetisme", de l'Escola Daniel Mangrané de Jesús, basat en el meu conte homònim.
-"Relats a recer d'una guitarra", l'espectacle que he iniciat juntament amb David Espinós.
-Emissió de 40 programes de Tens un racó dalt del món a Canal 21.
-Una sortida digna, l'obra de teatre de TEBAC basada en els meus contes.
-"Petits fours", l'espectacle de titelles per a adults.
-2a Jornada de bookcrossing massiu a Tortosa i altres alliberaments esporàdics.
-Coordinació de la Trobada d'autors/es dels Països Catalans.
-L'organització de la 4a Jornada Literària a Cornudella de Montsant.
-Coescriure la lletra d'una cançó de Jesús Fusté.
-Visita a l'Escola Lluís Vives de Castelldefels.
-Lectura de contes a Arenys de Lledó amb Jesús Fusté i la seva banda.
-Participació a la II Mostra Oberta de Poesia a Alcanar.
-Postres de músic al Club de Lectura de Reus.
-Coordinació del Club de Lectura de Tortosa.
-Participació a la secció cultural del divendres del Diari Gran del Sobiranisme.
-I lectures de fragments penjades al Youtube, i nancontes improvisats al facebook...
-I tota la tasca feta en aquest blog, amb 922 apunts el 2011.
Come See About Me, The Supremes
The Supremes aconseguien el nº 1 a USA amb Come See About Me, tot just mentre jo naixia, allà pel desembre de 1964. Us convido a buscar quina cançó era núm 1 la data del vostre naixement en aquest enllaç, i penjar-la al vostre blog. I també podeu buscar quina el núm. 1 aquí.
BON ANY!!!
BON ANY!!!
30 de desembre 2011
“La persistència de les coses que un coneix i estima, plau i consola de tot allò que s’ha capgirat o s’ha perdut per sempre.”
Artur Bladé i Desumvila, Viatge a l’esperança
Artur Bladé i Desumvila, Viatge a l’esperança
Cares del món (233)
L'Àlex Monfort veu una Cara del món dalt d'un núvol ; no és estrany que es dediqui a la poesia visual.
BON ANY!
29 de desembre 2011
Laboratori de lletres
Diverses vegades s'han adreçat a mi autors novells per a saber on i com poden aprendre a ser escriptors. Pobre de mi, autodidacta que ha begut molt dels centenars llibres que ha llegit, i que prou feina tinc amb el meu intent de viure del "cuento", no els sé donar una solució gaire clara, a banda del típic escriure, escriure i escriure.
Però sí que hi ha molts llocs on poden aprendre algunes nocions d'aquest vell ofici d'inventar històries. Per exemple, fa poc he conegut el Laboratori de lletres, que es ppresenta a la seva web de la següent forma:
És un espai social creatiu on la literatura és l’essència per desenvolupar la creativitat, potenciar les emocions i enriquir el nostre intel·lecte. El plaer plural per aprendre, conèixer gent amb les mateixes inquietuds, compartir les idees, intercanviar opinions, créixer emocionalment; és el propòsit de Laboratori de Lletres.
Quan les societats passen per moments difícils la cultura sempre deixa la seva empremta, hi ha més necessitat de fluir idees i de compartir impressions, des de Laboratori de Lletres volem crear un espai de trobada per enfortir aquest escenari.
S’ofereixen cursos d’escriptura, literatura, presentació de llibres, conferències, grups de debat, tertúlies i qualsevol altre punt de trobada on la cultura estigui present. Un espai obert a totes les edats; perquè la cultura i la literatura són universals en espai i temps.
Però sí que hi ha molts llocs on poden aprendre algunes nocions d'aquest vell ofici d'inventar històries. Per exemple, fa poc he conegut el Laboratori de lletres, que es ppresenta a la seva web de la següent forma:
És un espai social creatiu on la literatura és l’essència per desenvolupar la creativitat, potenciar les emocions i enriquir el nostre intel·lecte. El plaer plural per aprendre, conèixer gent amb les mateixes inquietuds, compartir les idees, intercanviar opinions, créixer emocionalment; és el propòsit de Laboratori de Lletres.
Quan les societats passen per moments difícils la cultura sempre deixa la seva empremta, hi ha més necessitat de fluir idees i de compartir impressions, des de Laboratori de Lletres volem crear un espai de trobada per enfortir aquest escenari.
S’ofereixen cursos d’escriptura, literatura, presentació de llibres, conferències, grups de debat, tertúlies i qualsevol altre punt de trobada on la cultura estigui present. Un espai obert a totes les edats; perquè la cultura i la literatura són universals en espai i temps.
Fins sempre, Cheeta
Sóc un xiquet petit que mira pel·lícules d’aventures en una tele en blanc i negre. Possiblement és dissabte. Possiblement menjo pa amb xocolate. El crit de Tarzan es deu escoltar des de la cuina, l’estampida dels elefants potser m’impressiona, o els negres de la tribu que fugen espantats davant alguna muntanya prohibida. I la Cheeta posa el toc d’humor, i segur que em fa riure, i potser fins i tot faig una mica el mono pel menjador. Petons per sempre Cheeta, que ahir vas morir, als 80 anys, però no del tot.
28 de desembre 2011
Alliberant microcontes
Continua viu el 222è joc literari, i ara ha estat el participant més fidel de la secció, el Josep Maria Sansalvador, qui ha alliberat un text en una bústia de la plaça de la Concòrdia, a Les Corts, a Barcelona. Concretament es tracta del microconte amb què ha participat al blog "La bona confitura", on el podeu llegir.
Animeu-vos a copiar la idea.
-Per què em llepes el dit?
-Tast timo!
-Tast timo!
228è joc literari
Per al joc literari d'avui, us demano que llegiu aquesta notícia sobre un camió de pollastres bolcat a Tortosa.
I ara, escriviu un text en primera persona basat en la notícia, des del punt de vista d'un dels pollastres, del conductor, d'un policia, d'un conductor que anava darrere del camió..., com vulgueu.
No hi ha límit d'extensió.
Podeu escriure el text en un comentari, o millor encara si em poseu un enllaç als vostres blogs.
I ara, escriviu un text en primera persona basat en la notícia, des del punt de vista d'un dels pollastres, del conductor, d'un policia, d'un conductor que anava darrere del camió..., com vulgueu.
No hi ha límit d'extensió.
Podeu escriure el text en un comentari, o millor encara si em poseu un enllaç als vostres blogs.
27 de desembre 2011
Gràcies, tió
Vas arribar de sorpresa i, en sentir tocar el timbre, no esperàvem trobar un tronc a la porta. Mans tendres et van acollir de seguida, i et van tapar amb una manteta blau cel perquè no tinguessis fred. Has estat molt menjador, sobretot de mandarines, i també de nous, avellanes i ametlles. Arribar a casa cada dia comportava una corredissa per a veure si, efectivament, t'ho havies menjat tot. Per força, tant de menjar havia de sortir per un lloc o altre, i has resultat ben generós, i t'han pagat amb carícies.
I ara que has marxat, petit i estimat tronc, es veu molt buit el teu espai al costat de l'arbre. T'enyorarem fins l'any que ve. Gràcies per la màgia, gràcies per fer-nos sentir xiquets, tió, tronc, baga.
I ara que has marxat, petit i estimat tronc, es veu molt buit el teu espai al costat de l'arbre. T'enyorarem fins l'any que ve. Gràcies per la màgia, gràcies per fer-nos sentir xiquets, tió, tronc, baga.
Anunci per paraules
Penélope avorrida busca packs de sudokus, o un amant menys viatger.
26 de desembre 2011
Camins damunt les dunes, de Rafael Vallbona
Camins damunt les dunes, de Rafael Vallbona
A partir de 12 anysQuan L'Eddie Smithee arriba al Marroc troba moltíssim a faltar la seva vida benestant i avorrida de Beverly Hills. Però la seva mare, actriu de telenovel·les, se l'ha endut perquè no estigui sol a casa. Però l'Eddie continua estant sol a l'hotel. Per ell, només ha canviat de presó. Fins que, de sobte, es troba corrent entre carrerons, perseguit per uns malfactors. Un jove marroquí l'ajuda. El que no sap l'Eddie, el noi occidental de casa bona, és que l'Ahmed no només el salva d'uns atracadors de pa sucat amb oli. El salvarà de la seva vida.
Desdefinicions (224)
furtdangarin. (aquesta desdefinició parla per si sola)
25 de desembre 2011
Els barquers del cel, de Jordi Andreu
Com cada estiu, el Marc passa les vacances a casa els iaios. Envoltats de camps i horts, en Marc i la seva colla viuen mil aventures i miren d'esbrinar quines són les causes de la sequera que fa massa temps que dura: potser és que els barquers del cel han passat de llarg d'aquella contrada?
Els barquers del cel, de Jordi Andreu
24 de desembre 2011
Les quatre estacions, de Vivaldi, (hivern)
23 de desembre 2011
l'escalfor d'una abraçada
Pentinar nines abans (molt abans) la distreia; ara la fa plorar.
22 de desembre 2011
Relats a recer d'una guitarra, a Deltebre
Ja es pot veure un fragment del nostre petit espectacle, Relats a recer d'una guitarra, amb què David Espinós i jo mateix vam concloure l'acte d'entrega dels Premis Terra de fang de Deltebre; concretament, la part en què llegeixo una bateria de nanocontes negres a ritme de blues. Es tracta No se sent gaire bé, però us podeu fer una idea.
Més informació de l'acte aquí.
Més informació de l'acte aquí.
Nanoconte sota la pluja
Sota el paraigües sembla que la pluja peti amb més força. Sota el paraigües sento d'aprop la teva olor. Plou?
21 de desembre 2011
La font de la salut, de Vicent Sanz
La font de la salut, de Vicent sanz, Edicions Saldonar
La Font de la Salut és un lloc concret en el món, un santuari al cor del Maestrat, i també una idea sobre la vida, la individual i la que vivim amb els altres, els qui van venir abans i els qui vindran.
Aquest llibre és una reivindicació de la il·lusió d’existir, de la puresa de les sensacions. La percepció i els sentits intervenen en un recorregut per un espai, des d’ara ja mític, que condensa el temps ancestral i l’actual.
D'aquesta manera, l’evocació d'un paisatge i una història es transforma en una passió continguda, gairebé estoica, i permet recrear el to d’un lirisme popular que remet a la identitat compartida dels orígens. La Font de la Salut es pot llegir també com una guia apòcrifa.
227è joc literari
Ja és costum que per aquestes dates proposo jocs literaris on pugui participar tota la família, i concretament ja és un clàssic utilitzar una portada dels llibres de Tintin per a jugar a les set diferències respecte l'original. No us fixeu en els títols, ni en els tons dels colors, que poden vairar d'una edició a l'altra.
Us demano que no escriviu les respostes en un comentari, sinó que me les envieu al correu electrònic jesusimaite(arrova)gmail.com, per tal que tothom pugui participar.
Us demano que no escriviu les respostes en un comentari, sinó que me les envieu al correu electrònic jesusimaite(arrova)gmail.com, per tal que tothom pugui participar.
20 de desembre 2011
Pla per fer crèixer líndex de lectura
Segons aquesta notícia que he llegit a l'Avui, Cultura ha presentat un pla per pujar prop deu punts en quatre anys líndex de lectura a Catalunya.
El pla inclou mesures com l'increment de presència de la literatura en els informatius televisius (potser ens informaran què llegeix Messi?), i millorar la visibilitat i el prestigi dels escriptors. Vaja, jo que em creia poder gaudir del poder de la invisibilitat!
Potser es tracta de la carta als Reis, però li donarem un vot de confiança, perquè jo hi he tornat a creure, en els Reis.
El pla inclou mesures com l'increment de presència de la literatura en els informatius televisius (potser ens informaran què llegeix Messi?), i millorar la visibilitat i el prestigi dels escriptors. Vaja, jo que em creia poder gaudir del poder de la invisibilitat!
Potser es tracta de la carta als Reis, però li donarem un vot de confiança, perquè jo hi he tornat a creure, en els Reis.
Olga i Ester Besolí, i Eusebi Morcillo, a Tens un racó dalt del món
Aquest dimecres 21 de desembre, al programa literari Tens un racó dalt del món, de Canal 21, tres convidats: Les germanes Olga i Ester Besolí, i Eusebi Morcillo.
El programa tindrà dues parts ben diferents. En primer lloc parlarem amb Olga Besolí del seu llibre Pols de roses, amb què ha guanyat el Premi Micalet de Teatre que organitza la Universitat de València. Un drama, una història d'amor, senzilla i colpidora alhora.
Després canviarem de registre, per a endinsar-nos en la col·lecció de Els contes de Muniatto, que ja ha arribat als 14 exemplars, uns contes basats en el personatge del conegut pallasso de les nostres terres, en la seva versió infantil, escrits per l'Olga Besolí i il·lustrats per l'Ester Besolí.
El programa tindrà dues parts ben diferents. En primer lloc parlarem amb Olga Besolí del seu llibre Pols de roses, amb què ha guanyat el Premi Micalet de Teatre que organitza la Universitat de València. Un drama, una història d'amor, senzilla i colpidora alhora.
Després canviarem de registre, per a endinsar-nos en la col·lecció de Els contes de Muniatto, que ja ha arribat als 14 exemplars, uns contes basats en el personatge del conegut pallasso de les nostres terres, en la seva versió infantil, escrits per l'Olga Besolí i il·lustrats per l'Ester Besolí.
-Quants anys tens? 43?
-...
-I quin és el teu color preferit?
-La tardor.
-Això no és un color.
-Ni l'edat un número.
-...
-I quin és el teu color preferit?
-La tardor.
-Això no és un color.
-Ni l'edat un número.
19 de desembre 2011
Dia internacional del relat curt
Es veu que el 21 de desembre, el dia més curt de l'any, és també el Dia internacional del relat curt, i, evidentment, jo hi havia de participar. Concretament, participaré llegint un parell dels meus contes (Ploure, de I un cop de vent els despentina, i Tossut de mena, d'Una sortida digna), durant l'acte que ja organitzat la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, el 21 de desembre, a partir de les 18.00 h.
Diverses persones llegirem contes en xinès, àrab, francès, castellà, anglès i català: Yuping Wane, Mohamed Ait Abou, Aisha, Mariola Castaño, John Dickinson & Julián López, i jo mateix, respectivament.
Més informació, al blog de la Biblioteca.
Diverses persones llegirem contes en xinès, àrab, francès, castellà, anglès i català: Yuping Wane, Mohamed Ait Abou, Aisha, Mariola Castaño, John Dickinson & Julián López, i jo mateix, respectivament.
Més informació, al blog de la Biblioteca.
M'han regalat dues capses. Quan les sacso, les dues fan sorollet de plenes: la dels records; la dels projectes.
Nanoconte de les 7 diferències
Troba una foto de quan era jove i per a distraure's, es mira al mirall i juga a les set diferències. Espantat, en troba moltes més.
Desdefinicions (223)
despreucupat. Persona que viu de rendes i no pateix perquè puguin pujar els preus, ni li fan por les retallades.
18 de desembre 2011
Ploure, a Ràdio Voltregà
Ahir dissabte, 17 de desembre, al programa "Petit Comitè", dins la secció literària "Els Quatre Gats", es va llegir el meu relat PLOURE, inclòs a I un cop de vent els despentina. I avui a les 19.00 h es repetirà. Es pot escoltarper http://www.radiovoltrega.com/, o bé sintonitzant la 107.8 (des d'Osona), o també en aquest enllaç.
També es penjarà al Facebook del programa.En pocs dies, dues versions del conte, després de la que va fer la Francesca Margarit per a un treball.
Nanocontes improvisats
De tant en tant m'agrada, sobretot al facebook, fer un exercici d'improvisació. Demano que m'escriguin una paraula, que inclouré, amb el mínim temps possible, en un nanoconte. Es tracta d'una mena de joc, d'excitar la imaginació sota pressió, d'escriure a raig, precindint del necessari temps per a reflexionar que requereix la microliteratura. Però jo m'ho passo molt bé. Aquñi podeu veure el resultat de l'experiència de divendres la nit, i els nanocontes escrits en 20 minuts, d'acord amb les paraules proposades:
vent
El vent escampa els teus cabells. Intento apartar-lo, gelós, però impotent, m'hi faig amic.
abraçada
A la recerca de l'abraçada definitiva, va predre's massa carícies.
record
Lo record més trist està per vindre. I això el desanima definitivament.
furgoneta
"Lafurgoneta frigorífica és perfecta per a desar els cadàvers", pensa, tot just quan comprova esgarrifat que s'acaba la gasolina.
bes
D'un bes em vaig declarar culpable, i assumeixo la pena, i contrato l'advocat defensor més barat.
alegria
Quan li pregunten que és per ella l'alegria, roman uns moments en silenci, i tanca els ulls, i reviu el so d'avellanes en mans del seu avi.
distància
Ella llegeix revistes a l'altra punta del llit, a una distància excessivament gran.
esclavitud
"Declaro obsoleta l'esclavitud", declara solemne, "excepte en un cas" diu mentre mimra tendrament els ulls de la seva dona.
escafarlata
Remena l'escafarlata entre els dits, mentre li ballen pel cap els records. Ja fumarà més tard.
xocolata
Per a curar-se dels mals d'amors li recepten xocolata, i menja bombons tot el sant dia, amb els ulls mig tancats.
polsera
Recorda que abans duia una polsera. Recorda que la polsera duia un nom. I després, ja no recorda res.
vent
El vent escampa els teus cabells. Intento apartar-lo, gelós, però impotent, m'hi faig amic.
abraçada
A la recerca de l'abraçada definitiva, va predre's massa carícies.
record
Lo record més trist està per vindre. I això el desanima definitivament.
furgoneta
"Lafurgoneta frigorífica és perfecta per a desar els cadàvers", pensa, tot just quan comprova esgarrifat que s'acaba la gasolina.
bes
D'un bes em vaig declarar culpable, i assumeixo la pena, i contrato l'advocat defensor més barat.
alegria
Quan li pregunten que és per ella l'alegria, roman uns moments en silenci, i tanca els ulls, i reviu el so d'avellanes en mans del seu avi.
distància
Ella llegeix revistes a l'altra punta del llit, a una distància excessivament gran.
esclavitud
"Declaro obsoleta l'esclavitud", declara solemne, "excepte en un cas" diu mentre mimra tendrament els ulls de la seva dona.
escafarlata
Remena l'escafarlata entre els dits, mentre li ballen pel cap els records. Ja fumarà més tard.
xocolata
Per a curar-se dels mals d'amors li recepten xocolata, i menja bombons tot el sant dia, amb els ulls mig tancats.
polsera
Recorda que abans duia una polsera. Recorda que la polsera duia un nom. I després, ja no recorda res.
Primavera, estiu, etcétera, de Marta Rojals
Com cada any per Tots Sants, l'Èlia de cal Pedró torna al poble per fer la visita de rigor al cementiri i passar uns dies amb son pare i sa tieta. Amb 34 anys fets, la parella l'acaba de deixar i la crisi fa estralls en el despatx d'arquitectura on treballa a Barcelona. Ara es disposa a aprofitar el pont per posar ordre, si més no, als pensaments. Després de l'exili universitari i laboral, l'Èlia s'adona que amb l'edat s'hi sent cada cop més còmoda, entre qui va ser la seva gent. I quan una està tan ben disposada i atenta, pot ser que comenci a veure i a entendre coses que fins ara li havien passat desapercebudes. Narrada amb una successió de pinzellades breus, Primavera, estiu, etcètera és una tragicomèdia amb un fort component generacional i un retrat precís i molt sonor dels usos i costums de la vida en un poblet de l'Ebre. Marta Rojals ha escrit una primera novel·la madura i molt ben travada sobre l'amor, l'amistat, la família, la feina, les oportunitats perdudes i la possibilitat de trobar un lloc propi al món.
Aquesta és la sinopsi que ens ofereix l'editorial de la novel·la Primavera, estiu, etcétera, de Marta Rojals, i el poble és la Palma d'Ebre.
Jo també sóc d'un poble petit, de Cornudella de Montsant, i quan tornava al poble en autobús, sempre ens aturàvem a la Venta del Pubill per fer intercanvi de passatgers amb l'autobús d'una altra línia amb destí final a la Palma d'Ebre. Aquestes eren fins ara les referències que jo tenia del poble; un misteriós i desconegut destí final.
Però després de llegir el llibre sento compartir moltes coses més amb l'autora, potser perquè els que som de pobles petits estem fets d'una pasta similar.
M'identifico perfectament amb els records de la protagonista lligats als fets d'anar al tros (ella a l'auliva, jo a l'avellana), aquesta mena de baixa autoestima en veure arribar als forasters, sovint de Barcelona, exempts de tasques similars i amb certa aureola de glamour.
Després d'haver estudiat fora del poble, i d'haver-hi viscut lluny molts anys, també m'és familiar aquesta estranya sensació quan hi tornes; en part com si mai n'haguessis marxat, i en part com si tot et fos desconegut, com si t'haguessis convertit en un estrany.
A més, el llibre és ple de paraules que reconec perfectament i que em són molt estimades: cunya, minjar, mi-te-la, jaio, dingú, puesto, llanguanissa...
Un viatge emotiu als records i a la terra, que sovint són el mateix.
Però després de llegir el llibre sento compartir moltes coses més amb l'autora, potser perquè els que som de pobles petits estem fets d'una pasta similar.
M'identifico perfectament amb els records de la protagonista lligats als fets d'anar al tros (ella a l'auliva, jo a l'avellana), aquesta mena de baixa autoestima en veure arribar als forasters, sovint de Barcelona, exempts de tasques similars i amb certa aureola de glamour.
Després d'haver estudiat fora del poble, i d'haver-hi viscut lluny molts anys, també m'és familiar aquesta estranya sensació quan hi tornes; en part com si mai n'haguessis marxat, i en part com si tot et fos desconegut, com si t'haguessis convertit en un estrany.
A més, el llibre és ple de paraules que reconec perfectament i que em són molt estimades: cunya, minjar, mi-te-la, jaio, dingú, puesto, llanguanissa...
Un viatge emotiu als records i a la terra, que sovint són el mateix.
17 de desembre 2011
Una màquina d'espavilar ocells de nit, de Jordi Lara
Una màquina d'espavilar ocells de nit, de Jordi Lara, Edicions 1984.
Sinopsi:
Una màquina d’espavilar ocells de nit és una de les obres més sorprenents i celebrades de la literatura catalana dels darrers anys. Novel·la, assaig, biografia i ficció es barregen en la història d’un jove estudiant de música que entra a formar part d’un conjunt de músics vells i estrafolaris. Amb ells, i investigant la vida i l’obra de rares celebritats artístiques del passat, descobrirà què és exactament una màquina d’espavilar ocells de nit i per a què serveix.
A les cròniques tragicòmiques, líriques o detectivesques d’aquesta novel·la descobrim «un petit món per ubicar-se en l’enormitat del món» i personatges singulars com «nàufrags feliços» que ens parlen del talent, de l’amor, de la llibertat o de la posteritat.
Un llibre que apassionarà qualsevol lector interessat o no per la música. Un llibre que diverteix, reflexiona i emociona.
Jo us en llegeixo un fragment:
Pergolesi - Stabat Mater (Dolorosa)
Pergolesi - Stabat Mater (Dolorosa)
16 de desembre 2011
Llibres rebuts
Com a lector empedreït que sóc, per a mi és tot un plaer i un privilegi que autors i editorials m'enviïn llibres a casa, però també una responsabilitat, ja que imagino les il·lusions i els desitjos perquè jo els llegeixi i els comenti al programa de televisió i al blog. I no poder complir com voldria amb aquesta responsabilitat em sap molt de greu, tot i que faig el que puc. De totes maneres, beneïda responsabilitat.
Aquests són els llibres que he rebut aquesta setmana:
Notes d'un estudiant que va morir boig, de Sebastià Juan Arbó
La font de la salut, de Vicent Sanz
La creu de Cabrera, de Joan Andrés Sorribes
Set narracions curtes per a una setmana llarga, de Joan Andrés Sorribes
On el foc no s'apaga, de May Sinclair
Camins de dunes, de Rafael Vallbona
Cròniques rurals, de Jordi Llavina, Carme Martí i Albert Carreras
Afectes, de Gabriel Guasch Secall
Aquests són els llibres que he rebut aquesta setmana:
Notes d'un estudiant que va morir boig, de Sebastià Juan Arbó
La font de la salut, de Vicent Sanz
La creu de Cabrera, de Joan Andrés Sorribes
Set narracions curtes per a una setmana llarga, de Joan Andrés Sorribes
On el foc no s'apaga, de May Sinclair
Camins de dunes, de Rafael Vallbona
Cròniques rurals, de Jordi Llavina, Carme Martí i Albert Carreras
Afectes, de Gabriel Guasch Secall
Bocca della verità
La fam eterna; el temps golut. Devorat pel pas dels dies, incrèdul davant l'abisme dels anys, qualsevol moment mossegaré la mà que no m'alimenta.
.
Per als Relats conjunts d'aquest mes.
Cares del món (231)
Quim Pérez i Berta Pérez troben aquesta magnífica Cara del món al Parc Litoral de Sant Pol de Mar. Monstruosa? Fantàstica? Espantada?
15 de desembre 2011
Cròniques rurals, de Jordi Llavina, Carme Martí i Albert Carreres
Sovint penso que els que som de pobles petits com jo sentim certa necessitat, o orgull, o plaer, en parlar dels nostre poble. Potser perquè el sentim més nostre (matemàticament ens en correspon un major percentatge), o perquè volem subratllar-ne la seva existència i fer-lo visible al món, tan petit ell, perdut en en ínfima lletra enmig del mapa, o invisible en molts dels casos.
També penso que tots els que som de pobles petits tenim vivències comunes que ens fan en certa manera germans, potser també una mirada diferent.
Potser tot això es veurà reflectit al llibre que acaba de publkicar l'editorial Barcino, Cròniques rurals, on els coators, Jordi Llavina, Carme Martí i Albert Carreres, han conversat amb una vintena de personalitats del nostre país. Més informació aquí.
Amant antiga
Amant antiga dels rems,
espera amb ànsia el seu despertar,
el batec suau mentre avança,
la decidida fermesa.
Amant antiga dels rems.
La barca.
L'aigua.
Resignada cau la fulla seca. En ser trepitjada a terra fa un crec. El nen sempre recordarà el crec de les fulles.
14 de desembre 2011
Més literatura lliberada
Rafel Casas continua fidel als jocs literaris i s'afegeix al 222è joc literari, i allibera un microrelat a l'espai públic. El podeu llegir i veure amb més detall al seu blog.
Animeu-vos a copiar la idea.
Animeu-vos a copiar la idea.
El conte "Ploure", llegit amb sons de fons.
Els amics i amigues de les xarxes socials, a més de regalar-me els seus comentaris i suport, de tant en tant m'obsequien amb perles com aquesta. Francesca Margarit em demana permís per a utilitzar el conte "Ploure", inclòs a I un cop de vent els despentina, per a fer un treball d'Iniciació i tractament de la imatge, l'audio i el vídeo per a la UOC. El resultat està penjat aquí.
Etiquetes:
Els meus fragments,
I un cop de vent els despentina
226è joc literari
El joc literari d'avui pretén fer-vos pensar de nou. Com deveu endevinar, es tracta de relacionar l'autor/a amb una forma geomètrica i el títol d'un dels seus llibres.
I com que em sento generós, us donaré una pista: un dels dos no és de Tarragona.
Us demano que no escriviu les respostes en un comentari, sinó que me les envieu al correu electrònic jesusimaite(arrova)gmail.com, per tal que tothom pugui participar.
13 de desembre 2011
Afectes, de Gabriel Guasch Secall
Amb Afectes, publicat per Cossetània Edicions, la poesia reflexiva i subtil de Gabriel Guasch s’afina amb una reflexió sobre la realitat quotidiana, el pas del temps i les circumstàncies que afecten a la vida col·lectiva d’aquest país.
Us en deixo una mostra:Carrer avall, fins a la plaça,
he observat les portes que sempre he vist.
Sé com les he seguit
de sorpresa en sorpresa.
Desafectat i amb poc entusiasme,
he guaitat als portals amb les escales dretes
amb l'ampit dels graons enrajolats
d'arramellades primaveres,
capçats amb graoneres d'ardent melis,
ja massa rosegades de descens.
Laura Mur, a Tens un racó dalt del món
Laura Mur, de Flix, serà la propera convidada a Tens un racó dalt del món, de Canal 21, aquest dimecres 14 de desembre.
Laura és coautora del dolç Coques i corassons (2004, Cossetània) juntament amb Anna Llop, del llibre infantil La covca del Silur (Aeditors, 2007), i bàsicament ens parlarà de la seva novetat, A l'altra banda del foc (Onada, 2011).
Aquesta aventura comença un dia de finals de juny quan el senyor Ramon arriba cansat a casa seua. El seu nét, el Martí, arriba una mica més tard. Vol que l’acompanye a la plaça a veure com encenen la foguera de Sant Joan, però ell no en té ganes i no para de donar-li excuses per no anar-hi. Al Martí li fan por els petards i no s’atreveix a anar-hi sol i en veure que tots els de casa estan ocupats i que no el pot acompanyar ningú més, el Ramon decideix anar-hi amb el seu nét. Quan arriben a la plaça i encenen la foguera, el Martí desapareix, i el iaio Ramon n’inicia la recerca ajudat per un personatge molt especial.
Li falta una peça per a acabar el puzzle. La busca desesperadament entre els coixins del sofà, enstre els plecs dels llençols, als armaris de la roba d'hivern, la peça del puzzle de la vida.
12 de desembre 2011
Premis literaris Terra de fang
Dissabte a la tarda, vaig tenir el plaer de participar per partida doble a l'acte de lliurament dels dissetens premis literaris Terra de Fang, que convoca l'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Deltebre.
L'acte va tenir lloc al bell marc del Delta Hotel. Hi arribem amb prou temps, i desembre ens regala un dels seus capvespres. Allí m'hi trobaré amics de lletres com el Baltasar Casanova i del facebook, com la Montse Farrés.
Cosa inhabitual en actes literaris: ve molta gent!
El regidor de Cultura, Joan Alginet, fa un primer parlament que beu del passat cultural de la ciutat, però que mira decidit cap al futur. L'alcalde, Gervasi Aspa, fa una crida als jóvens que van a estudiar lluny perquè s'enriqueixin i tornin a casa, que Deltebre els necessita; també parla amb orgull d'una història local de segles, fosa al fang.
Acontinuació, l'entrega formal dels premis:
En prosa, Manuel Roig Abad, d'Ibi.
En poesia, Rosssend Sellarés i Obradors, de Navàs.
En assaig, Noemí Navarro Espada, de Deltebre.
Premi especial per a un autor local, Belinda Roca Navarro.
Premi especial participant més jove, Sam Vila.
Després, com a autor convidat, parlo breument de la meva relació vital i literària amb el Delta, parlo d'aneguets lleigs i d'autoestima, de la necessitat de fer-nos escoltar a Barcelona i, per tant, d'una millora de les infraestructures que ens acostin a la capital. I cito a Baltasar Casanova i a Sebastià Juan Arbó.
Per a acabar l'acte, llegeixo uns quants dels meus contes acompanyat de la música de David Espinós, en el petit espectacle que anomenem Relats a recer d'una guitarra. Més informació de l'espectacle al seu blog.
L'acte va tenir lloc al bell marc del Delta Hotel. Hi arribem amb prou temps, i desembre ens regala un dels seus capvespres. Allí m'hi trobaré amics de lletres com el Baltasar Casanova i del facebook, com la Montse Farrés.
Cosa inhabitual en actes literaris: ve molta gent!
El regidor de Cultura, Joan Alginet, fa un primer parlament que beu del passat cultural de la ciutat, però que mira decidit cap al futur. L'alcalde, Gervasi Aspa, fa una crida als jóvens que van a estudiar lluny perquè s'enriqueixin i tornin a casa, que Deltebre els necessita; també parla amb orgull d'una història local de segles, fosa al fang.
Acontinuació, l'entrega formal dels premis:
En prosa, Manuel Roig Abad, d'Ibi.
En poesia, Rosssend Sellarés i Obradors, de Navàs.
En assaig, Noemí Navarro Espada, de Deltebre.
Premi especial per a un autor local, Belinda Roca Navarro.
Premi especial participant més jove, Sam Vila.
Després, com a autor convidat, parlo breument de la meva relació vital i literària amb el Delta, parlo d'aneguets lleigs i d'autoestima, de la necessitat de fer-nos escoltar a Barcelona i, per tant, d'una millora de les infraestructures que ens acostin a la capital. I cito a Baltasar Casanova i a Sebastià Juan Arbó.
Per a acabar l'acte, llegeixo uns quants dels meus contes acompanyat de la música de David Espinós, en el petit espectacle que anomenem Relats a recer d'una guitarra. Més informació de l'espectacle al seu blog.
I qui realment conclou la tarda, és el cava, els pastissets, la paracota (que tasto per primer cop, i no últim) i la bona tertúlia.
Més informació a Viu l'Ebre, La Marfanta,
Més informació a Viu l'Ebre, La Marfanta,
Pessiga les cordes de la guitarra tendrament, a la recerca de la nota exacta, del record concret, de l'amor perdut.
.
Dedicat al David Espinós i la seva guitarra, que m'acompanyen als Relats a recer d'una guitarra.
.
Dedicat al David Espinós i la seva guitarra, que m'acompanyen als Relats a recer d'una guitarra.
Desdefinicions (222)
Estètriccista. Qui treballa a la secció de maquillatge d'una funerària.
11 de desembre 2011
Nanoconte del col·leccionista de postals
Odia que li preguntin per què col·lecciona postals de països que no ha visitat. No en sap la resposta. D'amagat, llença l'àlbum a les escombraries.
El port del nou món, de Xulio Ricardo Trigo
El port del nou món, una nova novel·la de Xulio Ricardo Trigo, aquest al voltant de la construcció del port de Barcelona al segle XV.
Barcelona era una ciutat en ebullició i un dels centres comercials més destacats de la Mediterrània. Però la manca de port a la ciutat obligava els vaixells a fondejar directament a la platja, i les tempestes, freqüents, arrossegaven els vaixells a la sorra o a les roques i els destrossava. Per continuar prosperant calia emprendre unes obres monumentals i construir un port segur: el Port de la Santa Creu, un port de 103 metres de llarg, que és el germen de l’actual.En aquest context real, conflueixen les aventures dels protagonistes d’aquesta novel·la: la de l’enginyer Stassi d’Alessandria que ha rebut l’encàrrec del Consell de Cent de dur a terme les obres; la del jove Marcel, que tot i la seva delicada salut aconsegueix fer realitat el seu somni; la de la Teresa, una noia decidida i valenta disposada a tot per salvar el seu germà.
Tot plegat, un viatge que portarà al protagonista a descobrir-se a si mateix i al seu destí, i per a això el viatge haurà de ser interior. I no tan sols al propi interior, sinó que per a sorpresa meva, el Marcel farà cap a la meva estimada Siurana, al cim del Priorat, on voltada de cingles i llegendes amaga misteris que només un mateix pot descobrir.
La perfecció d'una esfera no es troba a la seva forma, ni al material de què està feta.
El llibre es presentarà a la llibreria La 2 de Viladrich el proper 12 de desembre, a les 19.30 h.
10 de desembre 2011
Nou llibre alliberat
Un altre llibre alliberat, aquest cop davant una botiga de joguines a Tortosa. O potser hauria de dir: una ltre llibre barrufat.
Música i lletra
La vida literària, a més dels dels contes i els llibres, que són el meu hàbitat natural, m'ha permès participar en activitats complementàries diverses que han representat un autèntic regal que no deixa de meravellar-me (curtmetratges, obra de teatre, titelles...)
Dissabte passat en vaig iniciar una altra que em carrega les bateries de nou, de la mà de l'amic i músic Jesús Fusté: coescriure la lletra d'una cançó.No s'hi valia a escriure una lletra al meu gust, sinó adaptar-me al to desitjat per Jesús Fusté, al seu objectiu. Calia que ell s'hi trobés bé, i entre tots dos i la llum del capvespre que es fonia darrere la finestra de casa seva, crec que ho vam aconseguir.
La lletra està gairebé enllestida; només calia deixar-la reposar cadascú pel nostre costat, per tal que les paraules es posin al seu lloc correcte.
Robbie Williams - She's The One
Robbie Williams - She's The One
09 de desembre 2011
Al Diari Gran del Sobiranisme
Avui he iniciat una nova col·laboració setmanal. I com no podia ser d'altra manera, amb un nanoconte inèdit que habitarà la secció cultural dels divendres del Diari Gran del Sobiranisme.
Podeu llegir el primer aquí.
Podeu llegir el primer aquí.
nanoconte de la foscor
És fosc i encén el llum. Però encara és fosc. No era un problema de wats.
Cares del món (230)
Una nova Cara del món que Àlex Monfort trobà a la Tosca l'estiu passat, una mica amb aspecte de xinès emprenyat.
08 de desembre 2011
Relats a recer d'una guitarra, a Deltebre
Aquest dissabte tindré el plaer de tornar a llegir els meus contes acompanyat de David Espinós, amb el peit espectacle Relats a recer d'una guitarra.
La cita serà aquest dissabte, 10 de desembre, a partir de les 18.00 h. al Delta Hotel, de Deltebre, en motiu de l'entrega del premis literaris Terra de fang.
Baf als vides de la finestra. Fora hi deu fer fred. Dins, no.
07 de desembre 2011
III Mostra Oberta de Poesia a Alcanar
Ja està en marxa la III Mostra Oberta de Poesia a Alcanar. El termini per a participar acaba el 31 de desembre. Animeu-vos. Trobareu les bases i funcionament al seu blog.
La lectura pública de les obres tindrà lloc el 24 de març de 2012.
La lectura pública de les obres tindrà lloc el 24 de març de 2012.
225è joc literari
El joc literari d'avui torna a ser de tipus creatiu, i és una mena de petit homenatge a un cinema desterrat de les nostres televisions, i a una escena inoblidable de Charles Chaplin, d'un amarg humor. Tot allò que us inspiri aquesta escena serà benvingut, us dono plena lliberat, i podeu escriure els textos en un comentari en aquest apunt, al vostres blogs, etc.:
06 de desembre 2011
Curs gratuït d'escriptura al twitter
Xulio Ricardo Trigo és un dels molts escriptors que està a les xarxes socials des de fa temps, al seu blog El violinista celest, al facebook, i també al twitter. En aquest últim mitjà ara ha tingut una original iniciativa: el Curs gratuït d'escriptura al twitter. Podeu seguir-lo al seu compte de Twitter http://twitter.com/xrtrigo i, segons el vostre idioma, buscar-hi els tags #escriurexrt (en català) o #escribirxrt (en castellà).
Esperança
Voleu que realment l'esperança sigui l'últim que es perd? Enganxeu-la amb un imperdible.
(que cadascú triï què és l'imperdible)
(que cadascú triï què és l'imperdible)
05 de desembre 2011
Esmorzar en família. Un got ben gros de llet enriquida, al costat de la meva desnatada. Sense dubte a qui pertany el futur, qui se'l menjarà.
Desdefinicions (221)
gascensor. Gas que puja i baixa, especialment segons què s’ha menjat.
04 de desembre 2011
Sonet alliberat
McAbeu també s'afegeix al 222è joc literari, i allibera literatura a un espai públic, concretament a una estació d'autobusos. I com també és pràctica habitual, participa en aquest joc literari amb un sonet. El podeu llegir i veure amb més detall al seu blog. A més, ara podeu gaudir de tots els sus sonets al blog específic que ha creat, Un petit tast.
Animeu-vos a copiar la idea.
Bookcrossing a Cornudella de Montsant
De la lectura, de Marcel Proust, alliberat vora kla carretera que travessa Cornudella de Montsant, el meu poble.
Algú s'haura assegut al banc i l'haurà fullejat, i se l'haurà emportat a casa, espero, i l'adoptarà com a seu.
Algú s'haura assegut al banc i l'haurà fullejat, i se l'haurà emportat a casa, espero, i l'adoptarà com a seu.
El domador de puces, de Francesc Valls-Calçada
El domador de puces, de Francesc Valls-Calçada, és una novel·la ambientada al món de principis del segle XX, al principi de moltes coses. Podeu lllegir part de l'argument a la web d'Arola Editors, i un bon article de l'amic Xulio a la revista Serra d'or, i un altre de Miquel Segura.
N'estic fart d'etiquetes. És una novel·la històrica? Doncs segurament sí, perquè el decorat té gairebé un segle.I també té ingredients carregats de misteri, com ara el desaparegut anell del mític rei Salamó, i assassinats, i sinistres organitzacions, i una jove Mata hari, i un novell Picasso...
Molts ingredients? Però en cap cas massa, perquè davant de tot ens trobem amb una bona novel·la, amb personatges que veurem crèixer, desenvolupar-se, sentir.
El protagonista no pot ser més entranyable, un noi que abandona (o que és abandonat) la còmoda vida que li reservava la seva família per seguir la seva passió, i convertir-se en domador de puces. Aprendreu molt d'aquest ofici, i dels diferents tipus de puces que hi ha, i de les seves peculiaritats, i us commoureu per l'especial relació del protagonista amb les seves minúscules artistes.
Us en deixo llegir i escoltar algun fragment:
“L’home que no pot ser eloqüent esdevé violent i la persuasió dels mots es converteix en la imposició de la força animal.”
N'estic fart d'etiquetes. És una novel·la històrica? Doncs segurament sí, perquè el decorat té gairebé un segle.I també té ingredients carregats de misteri, com ara el desaparegut anell del mític rei Salamó, i assassinats, i sinistres organitzacions, i una jove Mata hari, i un novell Picasso...
Molts ingredients? Però en cap cas massa, perquè davant de tot ens trobem amb una bona novel·la, amb personatges que veurem crèixer, desenvolupar-se, sentir.
El protagonista no pot ser més entranyable, un noi que abandona (o que és abandonat) la còmoda vida que li reservava la seva família per seguir la seva passió, i convertir-se en domador de puces. Aprendreu molt d'aquest ofici, i dels diferents tipus de puces que hi ha, i de les seves peculiaritats, i us commoureu per l'especial relació del protagonista amb les seves minúscules artistes.
Us en deixo llegir i escoltar algun fragment:
“Els orfes de l’hospici tenien fama de ser orelluts. A, E, I O, U. Allí David va aprendre que la lletra O rodona com una lluna plena i buida d’afecte com la vida que li havia tocat viure.”
“El desesper és com un elefant asiàtic, un paquiderm de feixucs moviments de dol que aplana la vegetació de la selva. Desolació. Em volia morir i ser una roca inerta fuetejada pels huracans i les onades del mar, erosionada pels segles dels segles, insensible i forta. Volia ser trinxada pels elements, convertida en sorra de les platges i els deserts, difuminar-e amb els vents, expandir-me en el no res dels ancestres. No ser.”
“Déu era un domador de puces, de la mateixa manera que jo era un déu fracassat, enamorat i desvergonyit. Érem col·legues. La humanitat estava ben apanyada.”
“Quan l’ésser humà es busca i es vol trobar, sovint no fa altra cosa que escapar-se de si mateix.”
“L’home que no pot ser eloqüent esdevé violent i la persuasió dels mots es converteix en la imposició de la força animal.”
“Només el domador de puces d’un miserable circ d’engendres humanes que havia esdevingut un tros de fusta enmig del seu naufragi.”
03 de desembre 2011
Manuel Baixauli al Club de Lectura de Tortosa
Gràcies al programa "Al vostre gust" de la Institució de les Lletres Catalanes, el passat 30 de novembre, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo, vam gaudir de la presència de Manuel Baixauli al Club de Lectura de Tortosa, per a comentar amb ell la novel·la L'home manuscrit.
L'autor va començar per a explicar-nos la història de la novel·la des del seu inici, de la imatge que va encendre la guspira original que després es convertiria en llibre, les seves vicissituds, les dificultats per trobar editor després que diverses editorials rebutgessin publicar-la per ser poc comercial, i com, finalment, la va presentar als Premis de narrativa de Mallorca, que va guanyar. I com, tot i això, l'èxit no arribà fins gairebé un any després, a continuació d'un seguit de bones crítiques, més premis i el suport aclaparador de la Catosfera.
El llibre no és senzill (però tampoc complicat) i ha causat admiració entre els membres del Club, quasi per unanimitat. L'autor ens ha explicat què hi ha d'autobiogràfic al llibre (no ho és tot sempre?), i ens ha quedat ben clara la mania del protagonista del llibre, i del mateix autor, de reescriure contínuament i, al final, retallar.
.
La propera cita serà el 27 de desembre, per a comentar Kafka i la nina que se'n va anar de viatge, de Jordi Sierra.
L'autor va començar per a explicar-nos la història de la novel·la des del seu inici, de la imatge que va encendre la guspira original que després es convertiria en llibre, les seves vicissituds, les dificultats per trobar editor després que diverses editorials rebutgessin publicar-la per ser poc comercial, i com, finalment, la va presentar als Premis de narrativa de Mallorca, que va guanyar. I com, tot i això, l'èxit no arribà fins gairebé un any després, a continuació d'un seguit de bones crítiques, més premis i el suport aclaparador de la Catosfera.
El llibre no és senzill (però tampoc complicat) i ha causat admiració entre els membres del Club, quasi per unanimitat. L'autor ens ha explicat què hi ha d'autobiogràfic al llibre (no ho és tot sempre?), i ens ha quedat ben clara la mania del protagonista del llibre, i del mateix autor, de reescriure contínuament i, al final, retallar.
.
La propera cita serà el 27 de desembre, per a comentar Kafka i la nina que se'n va anar de viatge, de Jordi Sierra.
El sol de tardor és tan agraït com tendre. El meu fill canta al bressol; despertar dolç de dissabte.
Bach - Double Violin Concerto in D minor 2nd movement, Largo
El senyor Johann Sebastian Bach, i després altres músics.
02 de desembre 2011
Tres tristes vivències en ple s. XXI
1. En uns inflables xiquets i xiquetes boten i riuen, i s’escapa alguna empenta i més d’un cop. Una de les mares, irada, li crida al seu fill que s’hi torni.
2. La dependenta d’una botiga li diu al meu fill de dos anys que els xiquets no ploren, que només ploren les xiquetes.
3. Un noi jove em confessa, tot satisfet, que ell posa el vot al sobre de la seva dona, i quan ella li pregunta què han votat, ell li respon que el vot és secret.
2. La dependenta d’una botiga li diu al meu fill de dos anys que els xiquets no ploren, que només ploren les xiquetes.
3. Un noi jove em confessa, tot satisfet, que ell posa el vot al sobre de la seva dona, i quan ella li pregunta què han votat, ell li respon que el vot és secret.
01 de desembre 2011
Anunci per paraules
Pres busca relació amorosa per correspondència. Imprescindible bona lletra. Indispensable paciència.
Festins d'amor
Els llençols tendrament freds.
El coixí avarament petit i dur.
La nit clara i solemne.
Avui sento més fred el llit
i molt més trista la casa.
Aquesta nit plora la meva cambra
i cada plec del meu llit.
.
Poema d'Agustí Masip, inclòs al llibre Festins d'amor i altres àpats.
El coixí avarament petit i dur.
La nit clara i solemne.
Avui sento més fred el llit
i molt més trista la casa.
Aquesta nit plora la meva cambra
i cada plec del meu llit.
.
Poema d'Agustí Masip, inclòs al llibre Festins d'amor i altres àpats.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)