Tot i començar a tenir una bona
experiència, presentar un nou llibre sempre et posa una mica nerviós, sobretot
moments abans. No es tracta de nervis pels dubtes de com sortirà tot, de si
fallarà alguna cosa; sinó de pura emoció.
No perdre l’emoció és un bon equipatge i,
fins i tot diria que l’emoció augmenta. Ja no em cal preparar dies abans el que
diré, ara quasi sempre improviso, i després d’uns quants anys ja puc
visualitzar, sense gaire marge d’error, com anirà tot. Però mai falla; al
moment precís, et tremola la veu.
I si el llibre que presentes es tracta
d’un dietari on, en gran part, el teu fill n’és protagonista, i si ell surt a
la portada, i si es troba entre el públic saludant-te amb la mà, encara més.
Emoció, sí; dubtes, no, perquè em rodejo
de bona gent, a ambdós costats de la taula. Entre els assistents, persones que
em segueixen de fa anys amb una fidelitat que agraeixo i em commou, i gent nova
que s’afegeix al meu cercle, un cercle petit, humà, que justifica mitja vida
d’activista cultural picant pedra.
L’acte, el passat divendres 13 de juny,
comença amb l’habitual retard de cortesia. Irene Prades, la directora de la Biblioteca, resumeix un
currículum que, com ella diu, va creixent (el pas del temps té aquestes coses).
Jaume Llambrich, fent de generós i
altruista editor de Petròpolis, posa damunt la taula que, tot i ser conegut com a tossut
contista, ell prefereix els meus dietaris; hi reconeix la meva manera de ser
amb més facilitat, argumenta.
Manel Ollé, amb el seu to solemne i
apassionat alhora, desgrana algun anècdota que li agrada recordar i llegeix un
fragment sobre un gosset de peluix que vam trobar amb el nostre fill, que em
comença a fer trontollar.
Després,
explico el procés creatiu de trànsit des de la ficció dels contes a la
realitat del dietari, comento els beneficis d’escriure’n, com t’ajuda a ser més
sensible a tot el que t’envolta. Parlo de les coses i persones importants que
surten al llibre (o hi entren), importants de veritat, tot i la seva senzillesa
i quotidianitat, o precisament per a això.
El Molles 3, el tercer dietari, guanya una
pàgina més.
Més fotos de l'acte en aquest enllaç.
.
Per comandes del llibre en paper, us podeu posar en contacte directament amb mi, o a través
d'Amazon.
I en format digital a
Lulú.