30 de març 2020

Repte poètic Albert Fabà o La revolta permanent



REPTE POÈTIC ALBERT FABÀ O LA REVOLTA PERMANENT
En motiu de l’exposició “Albert Fabà o la revolta permanent”, de la Sala Antoni Garcia del Museu de Tortosa, dels dels diLLUMs d'arts al forn us vam proposar el següent repte literari:
.
-Escriure un text de format i temàtica lliure inspirat en una obra concreta d’Albert Fabà, preferiblement de les que es troben a l’exposició.
-Enviar-lo amb les vostres dades a numenEbre@gmail.com indicant el nom de l’obra que us ha inspirat.
-Opcionalment, publicar-lo a les xarxes socials fent referència a l’exposició, amb el hastag #expoAlbertFabà i #museudetortosa.
.
L’exposició està ajornada, us convidem a mirar el catàleg de l’exposició, en aquest enllaç, i que participeu al repte.  Penjarem els textos en aquest enllaç.
.
El text amb què jo participo és el següent: 
.
Mai no cau rendida
l’ànima que es desfila.
Tens, només, adormida la pell.
 .

Inspirat en Cadira i penja-robes, 1966 

29 de març 2020

Deix, de Valer Gisbert



Deix, de Valer Gisbert
Onada Edicions
Sinopsi
Es tracta d’un poemari dividit amb quatre parts que es titula “Deix” (Onada edicions, 2020); un llibre que parla i s’escriu des del silenci interior i a través de totes les emocions. El llibre compta amb les il·lustracions de l’actriu, ballarina i il·lustradora Marta Viladrich i també amb el pròleg del músic i escriptor Rafael Fabregat. Unes col·laboracions de luxe que em donen encara més forces per presentar-vos el projecte.
 Deix és el sabor que es conserva d’alguna cosa. Partint d’aquesta premissa, he volgut construir el poemari amb quatre sabors diferents:
 El primer parla de vida i mort i natura.
El segon està dedicat a la memòria històrica (batalla de l’ebre, exili,...)
El tercer va per al món dels somnis, les faules i els malsons
El quart és l’atracció, l’afecte, el sexe i l’amor


28 de març 2020

Caure en el desànim



Caure en el desànim
del nostre propi tancament.
Quan fugir no és un desig,
quan la finestra és un pervers mirall,
quan la tanca és inhumana.
.
Inspirat en un dibuix d'Agustí Forner

27 de març 2020

Acabeu la frase

#ACABEULAFRASE
Deu dies després d'estar a casa, descobreix que el sostre...
.
(Podeu veure les respostes a instagram,  twitter i facebook)

26 de març 2020

A cap vaixell no l'atura el temps,


A cap vaixell no l'atura el temps, sinó la desídia.
.
Inspirat per una fotografia de Xulio Ricardo Trigo

24 de març 2020

Explicant el tancament

Al Diari de Tarragona, 22 persones del món de la cultura, esport, empresa, etc, i expliquem el nostre tancament.

Llegint Àngel Burgas

Llegint Àngel Burgas, properament al programa Tens un racó dalt del món de Canal 21 Ebre

23 de març 2020

Fem un poema a mitges?

Fa uns dies, amb l'ànim que sempre tinc de jugar amb les paraules i d'interactuar a les xarxes, vaig proposar un joc a twitter. 
Vaig escriure el següent: 
.

FEM UN POEMA A MITGES?
Jo escrit un 1r vers. Tu en un comentari escrius el 2n. Jo escric el 3r en un comentari al teu comentari, etc.
1r.- De tant en tant el vent descansa

.
La respostes al repte no van tardar, i vaig estar una bona estona força entretingut, perquè em calia anar seguint diversos poemes en paral·lel, com un jugador d'escacs que lluita diverses partides simultànies. 
Alguns participants van seguir les indicacions al peu de la lletra i vam crear poemes a mitges de molts versos. Altres no van entendre bé el funcionament, o les meves instruccions eren imprecises, i  es van produir encreuaments i interferències.
Però tan en un cas com en altre, va resultar divertit, engrescador i inspirador.
Podeu veure el resultat en aquest enllaç.



Ciutadà Kane, d'Orson Welles


Fragment de guió De pel·lícula de Ciutadà Kane, d'Orson Welles.
:
Fer diners no és tan difícil com la gent creu, si l'ùnic que vols és fer diners

22 de març 2020

Coses del teletreball i del confinament


Engegar l'ordinador que t'han portat perquè et puguis connectar a la feina. Que no s'encengui la pantalla. Moure el cable a veure si.... Prémer 27 cops el botó de la pantalla. Fins que t'adones que ton fill l'ha desendollat per a posar a carregar la Nintendo.

A mig camí de la incertesa (Rama trencada)

Lectura del conte Rama trencada, del llibre  A mig camí de la incertesa

21 de març 2020

#Vetaquí Lectura del conte Totó, el robot


Canal 21 Ebre estrena Vet Aquí, un programa en què cares conegudes del món de la cultura explicaran contes, rondalles o poemes pensats per als més menuts de la casa, en aquests dies de confinament pel coronavirus.
Jo hi participo amb la lectura del meu conte Totó, el robot, del qual l'alumnat de l'Escola de Remolins en va fer una versió il·lustrada única en motiu de la meva visita el 2017.
En aquest enllaç la llista de reproducció de tots els contes.


Un altre dia antic, de Sebastià Bennasar



Un altre dia antic, de Sebastià Bennasar
Pagès Editors, 2020
Sinopsi
Un advocat mor assassinat a trets a plena llum del dia i s'inicia així una onada de crims que hauran d'investigar els policies João da Luz i Zé Coelho. El primer també dedica les hores lliures a intentar trobar qui és el Jack l'Esbudellador de Lisboa, un conegut assassí de prostitutes dels anys 1990. Amb aquesta obra Bennasar ajunta les seves dues passions: la novel·la negra i Lisboa, a més a més de fer un homenatge a Roberto Bolaño.
L’any 2016, l'autor va excel·lir amb Un oceà de memòria i, des de llavors, se’l coneix perquè ubica gran part de la seva producció literària a Portugal, amb molt d’encert. 
També és, sens dubte, la persona que més coneix què es cou dins del gènere negre a Catalunya. És un investigador molt respectat i un escriptor aclamat pel seus lectors. A més, també dirigeix les col·leccions Marraco Negre i Marrajo, de Pagès Editors i Editorial Milenio, respectivament. 
En aquesta novel·la, el lector hi trobarà els elements més clàssics de la novel·la negra: crims, investigació, baixos fons i molta intriga.



20 de març 2020

Martí Gironell llegeix A mig camí de la incertesa


Martí Gironell explica a twitter que llegeix A mig camí de la incertesa en píndoles. Moltes gràcies
És un bon consell. No és gaire recomanable llegir massa microcontes consecutius, sinó millor llegir-ne poquets, deixar un temps per a reflexionar, i alternar-ho amb la lectura d'altres llibres.

Visc a Macondo?


19 de març 2020

Reflexions d'un confinament


Ai!, aquelles edats en què els caçadors s’armaven de llances i fletxes per a anar buscar l’aliment per a la tribu, amb dosis barrejades de valor, temor, prudència i enginy. Jo em disposo a anar al súper amb guants de plàstic, i pagaré amb targeta.

Lectura de A mig camí de la incertesa

Un dels sis nanocontes finals de A mig camí de la incertesa

18 de març 2020

Reflexions d'un confinament

Repte per quan tot això passi:
recuperar els petons i abraçades suspeses.

Trinitari Fabregat a Tens un racó dalt del món


Aquesta setmana a Tens un racó dalt del món de Canal 21 Ebre, dediquem el programa a Trinitari Fabregat, escriptor i activista d'Alcanar nascut el 1912, autor de la novel·la Els jardins ignorats, que, com tants altres, va partir la Guerra Civil i l'exili, i del que l'any 2019 es va commemorar el 25è aniversari de la seua mort amb diversos actes al seu Alcanar natal, que molt especialment va organitzar el nostre convidat d'avui, Tomàs Camacho que, entre altres coses, també ens parla de la Mostra Oberta de Poesia a Alcanar.   
Abans. Isabel Herrada ens parlarà del Club de lectura feminista i del Club de lectura d'àlbums il·lustrat, que coordina a la Biblioteca de Tortosa, i del seu projecte vital Ales de papallona, on uneix dos temes vitals a la seva trajectòria: la literatura i la salut mental. 
També recomanarem la biografia de Zoraida Burgos, escrita per Montse Castellà, i els llibres La noia de les ovelles pigallades, de Laura Gordó, i Acta Marturum, de Vicenç Ambrós, premi Sebastià Juan Arbó de La Ràpita.
I les seccions De pel·lícula, Cites literàries i Nanopoemes
El programa s’emet el 25 de març i l'1 d'abril, a les 21 hores, i en diverses repeticions durant dos setmanes.
També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

17 de març 2020

Presentació a facebook de A mig camí de la incertesa


Avui a les 7 de la tarda he fet una retransmissió en directe a facebook per a presentar A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions), i que podeu veure i comentar en aquest enllaç.
Ja l'he presentat a youtube, twitter i facebook (coses de la confinació).
I tot i la distància que em separa amb la gent que la veu en directe, soc capça de sento el seu escalf, i fins i tot les fotos de Marta Escolà.
Una curiositat: la imatge surt a l'inrevés, com em fa veure irònic Ricardo Gascón; però què és la literatura sinó una forma diferent de mirar el món.

A mig camí de la incertesa, presentació en directe a twitter


Diumenge passat a la tarda, presentació en vídeo en directe a través de Twitter del llibre A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions)
És el primer cop que faig una cosa així, per la qual cosa ha estat una mica experimental, però m'ha agradat força, i segur que repetiré.
En aquest enllaç podeu veure el resultat.

16 de març 2020

Presentació virtual de A mig camí de la incertesa

Presentació virtual del llibre A mig camí de la incertesa. S'accepten preguntes i comentaris.

15 de març 2020

Reflexions d'un confinament

Viure quinze dies com si fos diumenge a la tarda.

Aigua de mar, de Jordi Cervera



Cossetània Edicions, 2020
Sinopsi
Un cuiner medieval amb informació privilegiada que li aporta un triomf que al capdavall esdevé efímer. Un inspector gastronòmic turmentat per un passat que li enterboleix el seu bon ofici. Un idòlatra obsessiu que en la seva perversa trajectòria identifica totes les persones amb espècies de peixos. Una parella que acut a l’estrena d’una pel·lícula i on les petjades brutes de sang queden camuflades. Un àpat en què el fariseisme més evident presideix un extens discurs. Una escola de cuina el director de la qual rebutja la modernitat per amagar molts ressentiments. Un nen que vol sentir-se adult enfilant-se perillosament a un masteler monumental. Set històries intrigants amb el menjar com a protagonista i el mar com a teló de fons.
XI Premi de Narrativa Marítima Vila de Cambrils Josep Lluís Savall 2019

14 de març 2020

Reflexions d'un confinament

Decretar el estado de amarla.

La dama de Shangai


A la secció De pel·lícula, un fragment del guió de La dama de Shangai, d'Orson Welles:
.
Per a aconseguir un grau d'estupidesa tan complet, el primer que s'ha de fer és inventar-se una sèrie de mentides i, després, creure-se-les.

13 de març 2020

Dels pous només pot sortir per on has entrat? 
.
Respostes obtingudes a facebook

12 de març 2020

Visita a l'Escola del Lligallo del Gàngui




Gràcies a la coordinació de la mestra del ZER Mestral Tere Orobitg i al programa Autors a les aules, de la Institució de les Lletres catalanes, el passat 9 de març visito l'Escola Lligallo de Gànguil, en companyia de l'amic Emigdi Subirats.
Tere Orobitg ja m'havia dit que havien treballat la meva obra i la meva trajectòria i que em preparés a respondre preguntes.
Sempre visc els instants previs a les visites a les escoles amb molta il·lusió i cert nerviosisme, perquè tinc la incertesa de no saber ben bé què passarà, i la certesa que serà especial.
Acabo de treballar a les 3 de la tarda i m'esperen a 2/4 de 4, o sigui que no puc badar, però la distància és curta i tot està sota control; l'únic que he de fer és passar per Campredó a recollir l'amic Emigdi Subirats que m'acompanyarà en aquesta enèsima aventura literària junts. 
Arribo al cotxe amb relativa calma, tot i que el nostre vent de cada dia em sacseja per la vora del riu. Obro la porta i tot sembla normal. Poso la clau per fer contacte i... 
...silenci ab-so-lut.
Una tènua llum s'encén breus segons a la pantalla de comandament, i s'apaga de forma agònica.
El cap em bull. No funciona. No va la bateria! Per què? Per què? 
Abandono els perquès per a més tard; ara cal trobar solucions d'urgència.
Truco a Emigdi que em deu esperar a Campredó. No contesta. Serà culpa de la llei de Murphy?
Busco al mòbil el telèfon de l'Escola. Explico la situació. Farem tard, segur. 
Després, Emigdi ja em contesta: 
-Tranquil, et passo a buscar. On quedem?
-Mmmmm. A la plaça Bimil·lenari. 
-On concretament? 
-Sota l'estelada!
Jo a peu, caminant de pressa, i ell en cotxe, arribem quasi al mateix temps; després de tants anys estem compenetrats. Porta el cotxe vell; el nou el porta Araceli; però funciona, que és el que importa, no com altres (ja passaré comptes amb el meu més tard). 
Aprofitem cada minut del viatge per parlar de les nostres coses; sempre ens uneixen mil projectes, passions, i amistats comunes.
Aparquem davant l'Escola a les 15.34. Quatre minuts de retard. Fantàstic. Fa mitja hora ho hauria signat.
Una de les mestres ens obre la porta, i se sent de fons el soroll de xiquetes, xiquets i cadires. Al rebedor, un cartell que ens convida a Educar per ser com som.
Emigdi coneix el director; comparteixen records passats i projectes futurs, mentre l'alumnat passa pel nostre costat i ens saluda amb la mirada i les mans.
Passem a una de les aules on es concentren tots els alumnes. Asseguts a terra, els de Cicle Mitjà i darrere, en cadires, amb aire de voler semblar més responsables, els de Cicle Superior.
I comença la corrua de regals. Els més petits ens obsequien amb un primer dossier amb dibuixos sobre nosaltres i un repàs a la nostra trajectòria, i un segon dossier amb un recull de poemes de la seva autoria que ens dediquen i que ens llegeixen tot seguit. Els poemes parlen de professores, de l'hivern, d'una llauna, de roselles, d'animals fantàstics que porten ulleres, de boscos màgics amb peixos de colors llampants, i d'una capa (perdó! "una" capa, no!, "LA" capa!).
L'alumnat de Cicle Superior ens fa diverses preguntes sobre el fet d'escriure, que ens permeten mostrar diverses coses: 
-Que dos xiquets d'un poble petit com nosaltres, de famílies humils i senzilles (col elles i ells) poden arribar a ser escriptors o el que es proposin.
-La nostra passió per la literatura, per les paraules.
Jo procuro demostrar-los com es pot escriure sobre tot allò de més petit i proper que tenim al nostre costat, com ara professores, roselles, llaunes, animals fantàstics que fan coses quotidianes, o una capa (perdó! "una" capa, no!, "LA" capa!).
Els poso, d'exemple, un dels meus nanocontes sobre un animal aparentment fantàstic que fa coses quotidianes
Fins que arriba l'hora de marxar.
Com sempre, tinc l'esperança d'haver contribuït a portar una mica d'il·lusió i de mostrar que són un xiquet més. Segur que no s'imaginen que ells me n'han aportat molta més il·lusió a mi.
Una mestra em confessa que, quan he trucat dient que no em funcionava el cotxe, alguns s'han lamentat, decebuts, pensant que potser era una excusa, que no hi aniríem ni hi pensàvem anar. Per poc que pugui, sempre atendré les crides d'una escola, i no per generositat, sinó al contrari, pel desig de rebre.
L'Emigdi em torna a Tortosa, ja sense pressa. 
El vent nostre de cada dia segueix a la seva. 
Em deixa prop del taller. Hi deixaré les claus del cotxe, que es mirin la bateria, suposo, descarregada per ves a saber quin motiu.
La meva, de bateria, és ben plena. 



11 de març 2020

Què opinen les paraules dels diccionaris de sinònims?
.
Respostes obtingudes a facebook

10 de març 2020



Ohio, d’Àngel Burgas
Bambú Editorial
Sinopsi
Quan existíem com a família, hi havia electricitat, i vehicles particulars, i trens d’alta velocitat, i ordinadors i xarxes socials. Hi havia escalfor a les llars, i hi havia llocs plens de productes que es podien comprar per ser consumits. Pensar en Família era retrocedir als temps remots d’abans de l’Impacte. Tinc pocs records d’aquella època, i els que tinc són poc consistents i de vegades es confonen amb els somnis. Em dic Max Blau però no soc qui dic que soc. Soc un altre en aquest altre món, el de després de l’Impacte.
Petites històries del Globus, d’Àngel Burgas
Il·lustracions d’Ignasi Blanch
Bambú Editorial
Sinopsi
Contes que expliquen realitats diverses de joves de diferents zones del planeta que tenen la mateixa edat; i contes que retraten realitats diferents de joves que es mouen en una zona tan comú per a tots com ho és el metro de Barcelona. Contes que faran reflexionar sobre la convivència i sobre la necessitat d'aconseguir un món més just.
La mirada indiscreta, d’Àngel Burgas
Bambú Editorial
Sinopsi
D’ençà que va heretar dels pares la casa d’estiueig, en Ramon hi passa tots els caps de setmana i dedica moltes hores a un passatemps ben curiós: observar des de la terrassa i descriure en una llibreta els diversos personatges que s’aturen davant seu, al banc de la vora del riu. Però aquest joc aparentment innocent revela una cara fosca i perillosa el dia que una desconeguda misteriosa s’oblida al banc una bossa de fer esport. A vegades, una mala decisió ens pot convertir la vida en un malson. Un thriller fascinant sobre els límits de la curiositat.


09 de març 2020

A mig camí de la incertesa, a Tortosa






















5 de març de 2020, primera presentació del meu no u llibre Amig camí de la incertesa, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa.
És el meu setzè llibre, i ja són unes quantes presentacions al darrere. La vull viure amb tranquil·litat, despreocupadament o, almenys, sense ocupar-me’n gaire, i deixant-me portar de la mà d’un bon amic amb qui hem organitzat una bona colla d’activitats els últims anys, Ricardo Gascón que, de ben segur, n’haurà preparat alguna a les meves esquenes.
Només m’encarrego, a última hora, d’agafar abans de sortir de casa la resta dels meus reculls de contes perquè em facin companyia.
Com a coordinador del Club de lectura des de 2006, i escriptor de capçalera, no m’ho penso dues vegades a l’hora d’escollir la Biblioteca de Tortosa per fer la primera presentació. Rafael Ricote, que s’encarrega de gravar l’acte que podeu veure íntegre en aquest enllaç,  ha suggerit, amb molt bon criteri, que l’acte tingui lloc a un nou espai reservat per a la gent Jove, més diàfan, fresc, acolorit i informal, que fa que la presentació sigui més amable i amistosa.
Em sento molt ben acompanyat, amb familiars, companys de l’Ajuntament i amics i amigues, sobretot dels diLLUMs d’arts al forn.
Irene Prades, la directora, ens dona com sempre la benvinguda i passa la paraula a l’alcaldessa, Meritxell Roigé, que parla de la meva tasca de formigueta, tant d’escriptor com a la feina.
Pep Olivé parla en representació de Cossetània. Són molts llibres i molts anys de col·laboració, i agraeixo a l’editorial la seva confiança en publicar els meus reculls de contes, sovint a cegues, sense haver-los llegit prèviament.
Ricardo agafa la paraula i va fent de croupier expert, sabedor de quina carta juga cadascú, i sempre l’as de cors a la màniga.
Vídeo  de Jesús Fusté i Una sortida digna, perquè Ricardo no concep un acte sense música, i regal sorpresa d’un amic comú, Noel Luna, que ens envia un vídeo i canta des de Londres.
I llegiran alguns dels contes Valer Gisbert i Cinta Villamón, i Manel Ollé, i Xavier Aragó.
I quan em toca parlar a mi, dissimulo sense traça l’emoció.
A mig camí de la incertesa ja corre, però amb la certesa que va acompanyat de grans i estimats amics.
Podeu veure fotos diverses en aquest àlbum, i especialment en aquest enllaç, les imatges que ja estan unides a molts dels meus actes, de Marta Escolà.
.
Comentari de Rafael Ricote


08 de març 2020

Los recuerdos del olvido, de Fàtima Beltran



Los recuerdos del olvido, de Fàtima Beltran
Sinopsi
La novel·la arrenca amb el retorn de Teresa Martín a Barcelona, ​​després de no trepitjar-durant els últims vint anys que disten de la seva precipitada partida. El salconduit que l'ha conduït de tornada a la ciutat comtal, mitja vida després de la seva fugida és una carta de l'puny i lletra de el qual havia estat el seu amor de joventut, Andreu, qui també va deixar de forma abrupta Barcelona, ​​uns mesos abans que ella mateixa ho fes empesa per la incapacitat de seguir habitant sobre el mateix escenari que els havia vist forjar la seva inoblidable història d'amor.
Oblit, germana menor d'Andrés i íntima amiga de la Teresa, també es donarà cita en la trobada per acabar de compondre el puzle dels motius que van conduir a el primer a fugir de la ciutat i de les seves vides sense que hi hagi cap explicació, deixant a Teresa submergida en el més absolut i insondable estat de desànim i dolor.
Transcorreguts els anys, Teresa acudirà a la cita a la recerca de respostes i amb el temor que no hi hagi ningú esperant-la a Plaça Catalunya a l'hora acordada.

07 de març 2020

Sobre la igualtat d’homes i dones en el món de la literatura


Sobre la igualtat d’homes i dones en el món de la literatura, que és el camp on jo em moc, acabo de fer les següents estadístiques, tenint en compte que no miro la calculadora ni em fixo en el seu gènere quan trio llibres o autors:
.
- Relació de llibres ebrencs novetats que estic fent des del passat Sant Jordi fins a dia d’avui: homes 58,62%; dones 42,44 %.
.
- Persones que he convidat en 10 anys en els més de 250 programes de Tens un racó dalt del món de Canal 21: homes 57,56%; dones 42,44%.
.
- Base de dades personal de 236 autors/es que conec: homes 62,29%; dones 37,71%.

06 de març 2020

diLLUMs d'arts al forn, trobada de març









2 de març de 2020. Nova trobada el primer dilluns de cada mes, dels diLLUMs d’arts al forn, al Forn de la Canonja de Tortosa. Gastronomia, amistat, cultura, art, poesia, música, fotografia…
Com sempre, cares noves que acudeixen a les nostres trobades, d’una família que no para de créixer.
Emigdi Subirats ens parla d’Artur Quintana i del seu llibre La vall de Balat, memòria de l’Aragó 1948-2017, i el mateix autor també ens dedica unes paraules.
Albert Fabà (fill) parla sobre exposició Museu Tortosa “Albert Fabà i la revoltapermanent”, que s’inaugura el 7 de març, i ens canta una cançó de Raimon molt adient amb un dels quadres de l’exposició.
Proposem un repte poètic en relació amb aquesta exposició, en què convidem a escriure texxtos inspirats en les obres exposades.
Als fulls repartim informació sobre el col·lectiu Macla 65
Sisco Lahosa recomana l’article La revolució de les biblioteques, de Núria Iceta, Diari ARA 20/02/2020
Secció musical. Escoltem fragment de Lakmé, El duo de las flores (L. Delibes) i nocturn opus 55 de Felip Pedrell.
Secció fotografia, amb imatges comentades de Rafael Ricote.      
Jesús M. Tibau ens llegeix un dels relats del nou llibre A mig camí de la incertesa.
Montse Esteve i Manuel Bestraten, de l’Associació d’amigues i amics de la UNESCO, ens parla dels actes que tindran lloc en motiu del 75è aniversari de la UNESCO, i en homenatge a Federico Mayor Zaragoza, que tindran lloc del 17 al 21 de març.
Ricardo Gascon ens explica dos iniciatives: A la recerca de Numen, el 15 d’abril, un projecte Lacenet World Mobile City, promogut pel Departament d’Ensenyament, en què s’han convidat a participar 2.000 alumnes d les Terres de l’Ebre; i la iniciativa de l’Institut Despuig de participar al repte de la Fundació Vicent Ferrer d’aconseguir 110 bicicletes per a nois i noies de la Índia
Pedro Lita ens fa un nou tast de la seva música de producció MIDI.
Sortegem un exemplar del llibre A mig camí de la incertesa, de Jesús M. Tibau, quatre exemplars d’antologies de Poemes al vent, i repartim quaranta llibres amb què ens obsequia Artur Quintana.
I acabem corejant les jotes que recull Màrius Pont, que canten ell mateix, Joan Maria Romaní, Ernest Redó, Montse Boldú, Àngel Martí, Enric Franch, Roser Llanes, Xavier Aragó i Joaquim Vilagrassa.
.
Més imatges en aquest àlbum