31 de desembre 2020

Riu amunt, riu avall, Eva Campomar i Elisa Bernat

 


Riu amunt, riu avall, Eva Campomar i Elisa Bernat

Un projecte de Campanya pels Sediments i Tataküa Coop. que col.laboren en aquest doble conte per visibilitzar i difondre les problemàtiques del Delta de l´Ebre i la seva regressió.

Editen un conte doble (Riu amunt riu avall, i Riu de xocolate) per a fer arribar al públic familiar, escoles i biblioteques la problemàtica del SEDIMENTS que no arriben al Delta de l´Ebre provocant la seva imminent regressió.

Fa molts anys que els moviments socials del sud de Catalunya alerten de la necessitat de protegir riu i delta. Els cabals ambientals d’ aigua i de sediments són un requisit indispensable si volem invertir les dinàmiques creixents enfonsament de la plana deltaica i de regressió de la línia costanera.

Això, si cap, ha sigut encara més evident quan al gener de 2020 hem sigut testimonis dels efectes devastadors del temporal Glòria i de diferents temporals posteriors que han fet desaparèixer bona part de la Barra del Trabucador i de les platges de l’Illa de Buda, la Marquesa i Bassa de l’Arenal, entre altres.

En canvi, si se retiren embassaments obsolets i se gestionen adequadament la resta de les preses és possible recuperar en bona mesura el trànsit sedimentari i parar el procés que està debilitant el Delta de l’Ebre.

Riu amunt, riu avall, d’Eva Campomar, amb il·lustracions d’Elisa Bernat i la col·laboració d’Andreu Carranza és un conte que surt de les arrels i de l'imaginari.

Una gota d'aigua, Ota, acompanyada per Lila, una anguila del Delta, que buscaran la manera de trobar com poden obrir les comportes de la presa que obstaculitza els sediments i fa que el seu món cada vegada sigui més petit.

Una aventura pels paisatges ebrencs, bosc de ribera acompanyada de personatges de la fauna del territori, evocant paisatge, aventura, natura i lliuta per canviar les coses.

30 de desembre 2020

El proper llibre

 Acabar l'any i rebre la maqueta del proper llibre. 

2021, que vinc!

Contes de Nadal, 7




Set anys seguits llegint un conte de Gianni Rodari per Nadal, i enguany, l'ant del seu centenari, no podia ser diferent. Un cop més, Sílvia Tejedor em convida a llegir un conte de Nadal a la Cadena Ser Ebre, i com sempre m'acullo a un dels meus llibres preferits: Contes per telèfon, de Gianni Rodari. El 2014 vaig llegir La guerra de les campanes, el 2015, Un diumenge al matí, el 2016, Fris, fras, frus, el 2017, El país amb el des al davant. el 2018 El mag dels estels, el 2019, El paleta de Valtellina.i el 2020, La paraula plorar
Amb ells us desitjo bones festes, que la vida us regali molta il·lusió, i viceversa.

29 de desembre 2020

Reclosa dins del meu propi plany

 


Reclosa dins del meu propi plany,

la resta del món sembla buit.

.

Inspirat en una imatge de Clark et Pougnaud, extreta de la pàgina de twitter de QuetaRius


27 de desembre 2020

Manhattan

 


Matí festiu d’hivern enmig d’una sèrie potser excessivament llarga de festius. Res a fer. Fa fred. Cafè amb llet ben calent, una manteta, i l’enèsima revisió de Manhattan, de WoodyAllen.

És molt difícil dir quina és la nostra pel·lícula preferida. Tots en tenim cinc, deu, una dotzena, que ho podrien ser, i quan n’acabem de veure una d’elles, tenim la temptació de dir que és aquesta la número 1, fins que en miren una altra de la llista. Però sense cap mena de dubte, Manhattan és una de les candidates.

A meitat pel·lícula, s’aixeca mon fill, que es posa dins la meua manta i es posa a jugar. De tant en tant faig que es fixi en determinada seqüència, en alguna de les meravelloses imatges en blanc i negre. És petit, ja ho sé, però alguna cosa queda.

Al final de la pel·lícula, el protagonista esmenta algunes coses per les quals val la pena viure: Louis Armstrong, L’educació sentimental de Flaubert, les pomes i peres de Cezanne...; jo afegiria, Manhattan de Woody Allen.



26 de desembre 2020

El llarg silenci dels botxins, d’Alfons Cama i Saballs


 

El llarg silenci dels botxins, d’Alfons Cama i Saballs

Editorial Trípode, 2020 

sinopsi

Quan la Sílvia Tibau camina pel Mercat de les Puces de París no s’imagina fins on la portarà una descoberta inesperada. Ni l’Albert Novák —el seu company de maduresa— sospita de l’actuació del seu avi, scharführer de l’exèrcit alemany a la França ocupada. Rastres de la Guerra Civil espanyola i de la Segona Guerra Mundial en un entramat de silencis per aflorar. La retirada dels vençuts cap a la nació veïna o la foscor de la França col·laboracionista són aspectes que embolcallen les peripècies personals d’aquest relat; històries d’amistat, d’amors i desamors, de patiment, de temors, de descoberta… Històries familiars silenciades, que ens atrapen, i a on l’Alfons Cama se’ns mostra millor que mai com un magnífic novel·lista.

25 de desembre 2020

Patrimoni


Patrimonio, de Philip Roth, és un dels llibres que més m'ha emocionat. Quan vaig llegir-lo per primera vegada, fa uns quinze anys, em va impactar de forma definitiva, i el vaig incloure a la meva llista de privilegi.
En iniciar el Club de Lectura de Tortosa, va ser un dels primers llibres que vaig decidir comentar.
L'autor narra la vivència de la malaltia del seu pare, les progressives pèrdues, al mateix temps que reflexiona sobre l'autèntic patrimoni que heretarà.
Un llibre ple de cru realisme, despullat, i d'infinita tendresa.
Després, la meva vida se sacsejaria amb l'arribada del meu fill, i tot el que envolta la paternitat em commou. I fa sis anys, tot just el dia de Nadal, ens deixava el meu pare.
Dir que ens deixava és una manera de dir, perquè és amb  mi la majoria dels dies, en un moment o altre, com a record, com a mestre de tot allò que cal fer o no fer a la vida, sentint com m'acompanya; i no parlo d'esoterisme, sinó de quelcom més proper i interior.
El seu Patrimoni és viu en mi. 

23 de desembre 2020

En homenatge i record perenne a Artur Bladé i Desumvila

 

Fa unes setmanes, Josep Sancho, autor del llibre ArturBladé, escriure la memòria (1907-1995), ens va proposar a la gent dels diLLUMsd’arts al Forn fer alguna cosa per a commemorar el 25è aniversari de la mort d’Artur Bladé i Desumvila.

I com la gent dels diLLUMs som molt d’acceptar propostes, i posar en valor la gent gran del nostre territori és una de les nostres motivacions,  gràcies a la col·laboració d’amigues i amics habituals avui us podem oferir aquest vídeo amb diverses lectures de l’obra d’aquest gran escriptor i memorialista de la Ribera d’Ebre.

Hi participem molta gent, i vull destacar la tasca i la predisposició de Rafael Ricote en la tasca de muntatge. 

 Aquest vídeo s’afegeix a una llarga llista que hem elaborat aquests mesos de pandèmia, dedicats a Gerard Vergés, Manuel Pérez Bonfill, Zoraida Burgos i Georgie Dann (sí, ho heu llegit bé, Georgie Dann, tenim un ampli ventall de propostes i bon humor), entre altres, i que us convidem a veure al nostre canal de youtube o al nostre blog.



Llegim i recordem, recordem i llegim, Artur Bladé

 Avui, que fa 25 anys que ens va deixar Artur Bladé i Desumvila, cal recordar aquest gran escriptor i memorialista, amb aquest recull de les meves vídeo lectures.

21 de desembre 2020

frases per fer

 

Li agraden les frases fetes; l’apassionen les frases per fer.

20 de desembre 2020

Històries de ciutat petita

 

Línia d’autobusos en una ciutat petita com Tortosa. Parada al barri de Remolins. Una dona gran travessa la plaça amb una carro d’anar a comprar que, en certa forma, l’ajuda a mantenir l’equilibri. Camina sense excessiva pressa; sap que l’autobús no marxarà sense ella. La conductora obre les portes, baixa, i sense deixar de remenar un cafè, o un tallat, que duu a les mans, li diu amb un to de veu força elevat, perquè la dona deu sordejar: “Avui he vist son cosí al mercat”.

Històries de ciutat petita, de gent propera.

19 de desembre 2020

Els nigrants i altres contes.

 


Els nigrants i altres contes. 

E. Martínez, D. Vargas, R. Sunyer, E. Cotes, G. de Castro, S. Diaz, G. Argimon, E. Casanovas, G. Illa, T. Guiluz, A. Romanyà, N. Naval, J. Altimiras i T. Barba

23è Premi de narrativa curta per Internet Tinet (Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2019-2020).

Cossetània Edicions, 2020 

Sinopsi

En una ciutat qualsevol, un nen tem amb totes les forces els Nigrants dolents i violents de què tothom parla sense acabar d’explicar ben bé què són, i tampoc els pares n’hi volen donar detalls. Per això, el noi els imagina com uns monstres terrorífics amb forma de tauró que l’atacaran durant la nit, sense saber que, en veritat, els té ben a la vora. Aquest comentari correspon a la narració guanyadora, Els Nigrants, d’Eloy Martínez Simón, en el 23è Premi de narrativa curta per Internet Tinet (Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2019-2020). A més, el llibre inclou una menció especial i una selecció dels millors relats que s’hi van presentar.

18 de desembre 2020

Eines per a un taller d'escriptura

 Per a un taller d'escriptura, què és més útil?

a) Tornavís

b) Clau anglesa

c) Alicates

d) Martell

Podeu veure el resultat de l'enquesta a twitter i a facebook

17 de desembre 2020

CONVERSES AGAFADES AL VOL

 

CONVERSES AGAFADES AL VOL

Mentre estic a una sala d’espera, una dona que hi treballa atén una trucada personal, visiblement irritada. Surt de l’auricular el plor d’una xiqueta presumptament penedida que s’escolta des de lluny (té posat el mans lliures?); n’ha degut fer alguna de grossa que sembla afegir-se a una llista que s’endevina llarga.

-Et fotré una hòstia virtual! Et penses que estic aquí prenent el sol?

16 de desembre 2020

 No li agraden els comptes enrere; el seu objectiu és tirànicament previsible.

15 de desembre 2020

Si l’oblit no em falla, d’Albert Gavaldà

 


Si l’oblit no em falla, d’Albert Gavaldà

XXV Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol»

Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona

Si l’oblit no em falla parteix de l’experiència de l’alzhèimer de la mare. Les tres primeres seccions (amb set poemes cadascuna) són un re-corregut a partir de l’experiència directa, des de l’afrontament en el present de la malaltia, passant pel recurs a la memòria i als records d’infantesa, fins a diversos afectes intel·lectuals de l’autor i una visió que mira d’anar més enllà de la malaltia. El poemari culmina amb una secció més extensa. A partir d’aquí, fa un recorregut per diversos aspectes de la història i la cultura universals cercant la manera de transcendir la malaltia mateixa i fer-ne una al·legoria. 

14 de desembre 2020

Contes vírics, d’Elena Solé i Marta Amigó

 


Contes vírics, d’Elena Solé i Marta Amigó

Contes sobre l'afectació de diferents tipus de virus sobre les persones: les reaccions, les causes i efectes, les impressions, etc gairebé sempre des d'un punt de vista un tant sarcàstic..

13 de desembre 2020

La màquina de la vida, d’Eduard Prats

 


La màquina de la vida, d’Eduard Prats

Cossetània Edicions, 2020 

Sinopsi

Cristina Ardèvol és una jove psiquiatra que se’n va a Nova York l’any 1957 a la cerca d’una solució per a la malaltia dels ronyons que pateix. Poc abans de marxar coneix, a Barcelona, la Nicole, mare d’un infant amb la síndrome de Down. Arran d’aquesta trobada, mantenen un intercanvi epistolar que perdurarà poc més de tres anys. Al llarg d’aquest temps, la Cristina i la Nicole es confien per carta les vivències més personals, d’on sorgeix una profunda estimació.

En paral·lel, la Cristina viu un seguit d’experiències personals i professionals que la portaran a conèixer científics destacats en l’àmbit de les malalties infeccioses, de la reproducció humana i de l’hemodiàlisi. A través d’ells, s’endinsarà en les tortuositats de l’experimentació mèdica i haurà de fer front als problemes ètics que plantegen els avenços de la ciència.

Vint anys després, quan elles ja no hi són, la seva filla Raquel decideix fer pública la correspondència que totes dues van mantenir.

Lola i els contes, de Jesús Serrano

 


Lola i els contes, de Jesús Serrano

Amb il·lustracions de Jordi Alfonso

Recull de rondalles d’aquelles que, cada tarda, en aquella hora quan les rates panades es menjaven els mosquits, corrien de boca en boca per les cadires de bova que regien l’esdevindre diari dela voreta del nostre mil·lenari riu.


12 de desembre 2020

Les oliveres i altres paisatges perduts, d’Eva Arasa i Assumpta Arasa

 


Les oliveres i altres paisatges perduts, d’Eva Arasa i Assumpta Arasa

Edicions Saloria, 2020

Sinopsi

09 de desembre 2020

07 de desembre 2020

Desdefinicions (prudéntcia)

 prudéntcia. No mossegar amb excessiva força, per por de trencar-se un esmalt.

06 de desembre 2020

05 de desembre 2020

campionat Crea en català a l'Aixeta: Aixafar la guitarra de Jimi


 

Des d’avui participo al campionat Crea en català a l'Aixeta, amb un conte creat per a l’ocasió, que es titula Aixafar la guitarra de Jimi, que podeu llegir en aquest enllaç.

La proposta o repte consistia en escriure un text on aparegués la frase feta “aixafar la guitarra”, i de seguida em va vindre un moment musical històric en què m’he inspirat.

En aquesta primera edició participem 24 creadors/es en duels de dos. Jo participo vers Ivó Jordà. Us convido a veure les dues participacions i votar la que més us agradi al compte de tuiter de l'Aixeta en aquest enllaç

El calendari del campionat és el següent:

5 de desembre: inici del campionat

5 al 16 de desembre: període de publicacions i primera ronda de votacions

18 al 23 de desembre: segona ronda de votacions

27, 28 i 29 de desembre: les semifinals

30 de desembre: la final

GRÀCIES

04 de desembre 2020

Desdefinicions (vacurnar)

 

Vacurnar. Provocar immunitat activa contra determinades infeccions dictatorials, com la predisposició a afusellar, per tal de prevenir-les.


Fals proverbi lituà

 


03 de desembre 2020

Al calendari d'advent



Avui participo al calendari d'Advent que organitza l'Aixeta, amb un vídeo on, entre altres coses, llegeixo un dels contes que publico a la meva pàgina.   

Entre l’1 de desembre, i fins al 24 de desembre podreu gaudir cada dia de contingut exclusiu que els creadors/-es de la plataforma han fet especialment per a la pàgina de l’Aixeta 


 Saber que vius enmig d'un compte enrere,

descomptar-te de tant en tant.

02 de desembre 2020

Oco, mira cap endavant!

 CONVERSES AGAFADES AL VOL

Per la vora del riu de Tortosa, una iaia passeja amb el seu nét. 

-Oco! Mira cap endavant! - li crida ella, en un intent desesperat de protegir-lo de tots els perills. Els xiquets no tenen altra cosa que un davant i un ara.

Després s'aturen i li fa una foto a la A de la irresistible paraula Tortosa.

01 de desembre 2020

Converses agafades al vol

 CONVERSES AGAFADES AL VOL

Caminant per la via verda em creuo amb una parella jove que discuteix o, més ben dit, discrepa sobre la forma d'interpretar algunes paraules:

-És que tot t'ho prens amb una "tirita"! - es lamenta ella.

Calendari d'Advent a L'Aixeta

 


Des de l'Aixeta han preparat un regal de Nadal molt especial per desitjar bones festes!

A partir de l’1 de desembre, i fins al 24 de desembre podreu gaudir cada dia de contingut exclusiu que els creadors/-es de la plataforma han fet especialment per a la pàgina de l’Aixeta 

Us animem a visitar la pàgina de tots els i les creadores que ofereixen regals al calendari d'advent, i a subscriure-ust a la seves pàgines.


Si t'interessa un altre tipus de continguts creatius, recorda que a l'aixeta.cat també hi trobaràs actualitzada una gran quantitat de noves publicacions de tots i totes les creadores que en formen part i hi descobriràs noves joies.

Jo hi participo el dia 3 de desembre.


30 de novembre 2020

diLLUMs d'arts al forn, 5è aniversari

Resum d'imatges de cinc anys d'activitat del col·lectiu diLLUMs d'arts al Forn. Primera trobada, 30/11/2015. Fa goig mirar enrere i contemplar la feina feta, les moltes rialles i emocions compartides. Cultura, art, amistat, xalera, col·laboració, gastronomia... 
Ha realitzat el muntatge del vídeo, el Grup CREA 
Música de fons, Temporal de primavera, de Los Sirgadors

Honorables catalans: Genis Sinca parla de Shakespeare i Gerard Vergés

 L'amic Ricardo Gascón,q ue sap com m'agrada escoltar Genís Sinca, em recomana escoltar aquest programa d'Honorables catalans, a Via lliure de Rac 1, en què Genís parla magistralment de la nit de Reis, de William Shakespeare, dels batecs del cor, i de Gerard Vergés.

En sentir-lo parlar de l'estimat i admirat autor tortosí, no puc evitar emocionar-me. Us el recomano efusivament.


29 de novembre 2020

exigència d'un sol sentit

 

A la verduleria, una dona agafa peres d’un basquet amb delicadesa, mentre es queixa que hi ha gent que, després de tocar la fruita, la torna a deixar al lloc per a agafar-ne una altra, i que això no s’ha de fer mai, i menys ara, en temps de pandèmia.

Un minut més tard, exclama:

-Ui, aquestes peres són de La Rioja?

-Sí –confirma la dependenta.

-Ai, doncs no, jo no en volia de La Rioja!

-Més cap allà –indica la dependenta- n’hi ha de Lleida.

-Ah, doncs les canvio, les canvio; si no et sap greu, deixo aquestes.

Es veu que aquella exigència de no tornar la fruita que has tocat ha passat a la història.

I la dependenta, diplomàtica, diu que no, que no li sap greu.

De vegades, la nostra exigència envers els altres, és tan gran com la facilitat de disculpar-nos a nosaltres mateixos.

28 de novembre 2020

Soldrac, de Magda Llobet Riasol

 Soldrac, de Magda Llobet Riasol

Stonberg Edicions, 2020 

Sinopsi

La Cristina pateix un greu accident d’esquí que li canvia la vida per sempre més. Les conseqüències i seqüeles físiques l’obligaran a replantejar-se per complet la seva existència. Durant els mesos de convalescència, el seu món trontolla i s’esmicola per moments. Llavors descobreix el bloc de la Isabel, una noia afectada per esclerosi múltiple, que l’ajudarà a assimilar la seva nova situació. La Isabel l’entén millor que qualsevol persona del seu costat. On és la Xènia, la seva millor amiga? Per què aquest maltractament emocional del seu marit? Què ha passat en realitat al seu voltant? Les persones que suposadament més l’havien d’estimar han canviat? O potser ella vivia amb un tel davant els ulls fins fa ben poc?

El bloc de la Isabel l’ajuda a retrobar-se amb la literatura i l’escriptura, i li donaran forces suficients per tirar endavant. Inesperadament sorgeix l’oportunitat d’escriure les experiències de les dues a quatre mans, però s’estroncarà per una recaiguda de la malaltia de la Isabel. Apareix algú important del passat de la Cristina. Quin significat tindrà aquesta persona amb la novel·la? Quines peripècies viurà aquesta escriptura? Acabarà veient la llum?

Els dubtes i la solitud deixaran ressorgir alguns lligams del seu passat per dibuixar un futur més encoratjador. Al cap i a la fi, malgrat les estrebades, el millor podria estar encara per venir.


27 de novembre 2020

diLLUMs i el virus de crear

 Avui presentem un altre vídeo que és una altra forma d'estar d'alguna manera junts aquests dies, sense les nostres enyorades trobades al Forn de la Canonja.

Cadascú explica una mica el que ha estat fent aquest temps, i l'hem titulat Dillums i el virus de crear.


Adaptation

 Uns nous fragments a la secció De pel·lícula, en aquest cas d'Adaptation (El ladron de orquídeas):

Escriure és viatjar cap al desconegut, no construir maquetes d'avions.

.

Un és el que estima, no el que l'estimen.

26 de novembre 2020

25 de novembre 2020

Travessar en roig

 

M’aturo en un semàfor de vianants que conec molt bé. Sé que podria passar sense problemes, però no tinc cap pressa. Des de l’altre costat de carrer, vénen cap a mi tres noies que estan fent esport. Dos s’aturen al semàfor roig, però l’altra, la tercera (o la primera) travessa corrents. Ja des del meu costat, sense parar de fer saltets amb les cames, les crida

-Vaaaaa! Que no ve ningú!

Les altres dubten uns instants i, davant la seva insistència, decideixen travessar en roig.

El món està fet de dos tipus de persones; una majoria prudent, que no vol arriscar, que no gosa innovar o fer les coses de forma diferent; i una minoria agosarada que fa la passa endavant, un passa sovint incompresa, de vegades cap a la glòria, altres cops cap a la catàstrofe.

Potser les unes necessiten de les altres? El percentatge entre aquests dos bàndols és el més idoni?

24 de novembre 2020

23 de novembre 2020

Desdefinicions (poptimista)

 

poptimista. Cefalòpode que sols expulsa tinta de colors ben vius.

22 de novembre 2020

Oriol Pelacanyes. Tancats a l’escape room, d’Eva Santana

Oriol Pelacanyes. Tancats a l’escape room, d’Eva Santana

Amb il·lustracions de Jaume Bosch

Baula Edicions, 2020

21 de novembre 2020

Estima el teu cos, de Jessica Sanders

 



Estima el teu cos, de Jessica Sanders

Traducció de Bel Olid. Il·lustracions de Carol Rosseti.

Bindi Bookks, 2020

El meu cos és fort. El meu cos pot fer coses increïbles. El meu cos és meu. 

La llibertat és estimar el teu cos amb totes les seves “imperfeccions” i ser una perfecta imperfecta!

Estima el teu cos t’encoratja a admirar i celebrar el teu cos per totes les coses increïbles que pot fer, i t’ajuda a veure que ets molt més que el teu cos!

20 de novembre 2020

 Claudicar és llaminer de vegades,

temptació d'ulls tancats.

19 de novembre 2020

El delta de l’Ebre, el plaer dels sentits, de Vicent Pellicer Ollés

 


El delta de l’Ebre, el plaer dels sentits, de Vicent Pellicer Ollés

Cossetània Edicions, 2020

“No és possible entendre aquesta obra sense comprendre la passió del Vicent. Cada pàgina que obriràs et guiarà per una aventura i et mostrarà la poesia amb què el nostre autor acostuma a realitzar cada una de les seues imatges. A poc a poc, l’aventura esdevindrà emoció i et durà a deliciosos paisatges de somni, que mai hauries pogut sospitar que existissen. I és que els espais naturals dels quals ens parla tenen un secret, enamoren qui els coneix! Molts sabeu del que us parlo; és com un sospir que et captiva de mica en mica, fins que ja no saps prescindir-ne.” Rafael Ricote Ruiz

18 de novembre 2020

Ronda naval sota la boira, de Pere Calders

 


Escolto un dels meus programes de ràdio preferits, En guàrdia, amb Enric Calpena, concretament un dedicat al gran Pere Calders, pare literari de molts contistes catalans.

I m’agafen ganes de rellegir la seva millor novel·la.

 .

El cel i l'aigua gairebé es tocaven i tots dos tenien un color semblant, amb lluentors de plumbagina aèria.

Ronda naval sota la boira, de Pere Calders.

17 de novembre 2020

Matèria vivent, vida pensant. Evolució i prospectiva de la consciència humana

 


Matèria vivent, vida pensant. Evolució i prospectiva de la consciència humana

Eudald Carbonell i Jordi Agustí

Cossetània Edicions, 2020 

Sinopsi

El nostre interès per l’ésser humà ens ha portat a desenvolupar una sèrie de treballs i plantejaments que ens permeten delimitar què és la humanitat i com evoluciona en el marc de l’ecologia planetària. Sobretot, ens interessa conèixer com es complementen l’hominització i la humanització en aquest procés evolutiu per generar la consciència en el nostre gènere. Una consciència d’espècie que, un cop ha emergit, s’ha de consolidar perquè doni els fruits que necessitem com a humanitat.

15 de novembre 2020

Cabòries al vent, de Pamela Butchart i Kate Hindley

 

Cabòries al vent, de Pamela Butchart i Kate Hindley

Baula Edicions, 2020 

En Jeremy és patidor de mena. TOT el fa patir: alguns animals, alguns aliments, alguns jocs… i, sobretot, el VENT.
Un dia, en Jeremy coneix la Maggie. Ella no té por de RES. Quan la Maggie vol jugar a fora tot i el vent que bufa, en Jeremy intenta evitar-ho, però se l’enduu la ventada!
Aleshores, en Jeremy es veurà arrossegat a viure aventures per TERRA, MAR i AIRE. Aconseguirà vèncer les seves pors?

14 de novembre 2020

El maletí de la doctora Molly, de Miriam Moss i Deborah Allwright

 


El maletí de la doctora Molly, de Miriam Moss i Deborah Allwright

Baula Edicions, 2020 

El maletí de la doctora Molly té tot el que cal per a conseguir que tothom es trobi millor.
Vols ajudar-la a curar els seus amics?

12 de novembre 2020

maleïts traductors


Un nou article que publico a la web de La Marfanta. Poder llegir tots els que he escrit en aquest enllaç.

 MALEÏTS TRADUCTORS

Fa anys que s’utilitza el terme Memòria històrica, amb la voluntat de recuperar un passat que ens va ser arrabassat, malbaratat, adulterat, durant la dictadura franquista i, al mateix temps, recuperar certa dignitat.

No és un tema menor, es toquen sentiments encara molt frescos i a flor de pell, dels quals ja se’n parla abastament.

Però entre la multitud de coses que cal recuperar, avui vull reflexionar d’un aspecte possiblement menor que, quant tinguem temps, caldria posar al seu lloc: la traducció dels títols de pel·lícules.

Recordo, ja fa molts anys, uns comentaris de Quim Monzó a la ràdio, amb el seu estil habitual, en què explicava la ràbia que li feien algunes traduccions, i del càstig dantesc i exagerat a què sotmetria les persones responsables; proposava fer un clot a la plaça Catalunya, enterrar-los deixant només el seu cap fora, i omplir-los de veces els ulls perquè els piquin els coloms.

Parlo d’un cas concret. Una pel·lícula típica de l’època, molt bona per cert, de l’oest: She Wore a Yellow Ribbon, dirigida per John Ford i protagonitzada per John Wayne (poca broma).

El títol original és molt poètic, “Ella portava una cinta groga”, i es refereix a la cinta que es posaven les noies que vivien als forts de Cavalleria, per tal de mostrar que el seu cor ja estava ocupat. Suposo que era una forma de posar a ratlla les desenes de nois que les devien pretendre (imagineu-vos uns poques filles d’oficials en un fort enmig del desèrtic oest ple d’afamats soldats).

John Wayne encarna un veterà capità de Cavalleria que el dia abans de jubilar-se ha d’assumir una difícil i triple missió, que comportarà la dura acceptació d’alguna derrota. La pel·lícula, d’una esplèndida fotografia, té un to amarg, poètic, reflexiu, i el títol original li escau.

Però els franquistes, amb la intenció de donar-li un caire èpic i de tirar floretes a la legió, decidiren posar els seus bruts dits damunt del títol i canviar-lo per un absurd i fals “La legión invencible”.

Per sort, la seva barroera ment no va fer malbé una bella pel·lícula que fa reflexionar sobre la derrota.

Estaria bé retornar l’autètic títol a aquesta pel·lícula, i moltes altres. Us convido a posar més exemples.


11 de novembre 2020

Llums del delta, de Mercè Amat, Júlia Badal, Àngel Martí, Jordi Margarit i Llorens Marín

 



Llums del delta, de Mercè Amat, Júlia Badal, Àngel Martí, Jordi Margarit i Llorens Marín

Linx Edicions, 2020 

Sinopsi

Llums del Delta és un llibre bilingüe escrit en català i castellà que combina la poesia, la fotografia i la música. Un llibre que no ens deixarà indiferents.

Tots els beneficis d'aquest llibre van destinats, íntegrament, a l'Associació Sediments. Els diners es destinaran a projectes pedagògics i d'acció per millorar la gestió dels sediments del riu Ebre, una tasca clau per poder mantenir el Delta en bon estat.

10 de novembre 2020

intent humà d'arribar al cel

Com es pot definit aquest intent humà d'arribar al cel? Inútil? Ambiciós? Vanitós?
S'accepten adjectius.

09 de novembre 2020

Envaires el meu camí


Envaires el meu camí amb la màgia d’un bes. Recordo aquell matí; no t’esperava. Ara camino cap al balcó dels teus llavis ple d’incertesa i il·lusió alhora.
.
Text inspirat en una foto del blog Màfia mental.

08 de novembre 2020

Recordant col·laboracions blocaires de fa 10 anys

Avui és l’aniversari de la mare i li cuinaré un regal especial. Li xifla la xocolata, i he comprat cireres confitades per decorar el pastís, i una espelma ben grossa, només una, sense posar els anys que fa, que sé que no li agrada. I el pare plegarà abans de la feina, i abans que arribi apagarem els llums de casa, i ens amagarem darrere del sofà, i quan obri la porta saltarem cridant felicitats!, i ens donarem petons que sonaran dolços, com cireres confitades.

Una nova participació al blog de Contes divers.

07 de novembre 2020

En Miquelet, les abelles i la mel, de Joaquim Carbó i Montse Tobilla

 


En Miquelet, les abelles i la mel, de Joaquim Carbó i Montse Tobilla

Baula Edicions, 2020 

Contes plens de fantasia i imaginació

Quan en Miquelet fa vacances a la masia dels avis, li agrada esmorzar torrades amb mel. I, com que sempre vol aprendre coses, es pregunta d’on ve, aquesta mel que tant li agrada.
Mentre caminen pel bosc amb l’àvia, en Miquelet descobrirà perquè hi ha mel amb gust de romaní, d’espígol, de farigola...

06 de novembre 2020

Al bassal

Ella no vol compartir el núvol de sucre. Pluja tèbia d’estiu. Al bassal es reflecteixen les llums de la fira. Al bassal, només al bassal.

03 de novembre 2020

A la Wanda no li surten les paraules, de Lucy Rowland i Paula Bowles

 


A la Wanda no li surten les paraules, de Lucy Rowland i Paula Bowles

Baula Edicions, 2020

Una història de bruixeria i d’amistat

La Wanda és tan tímida que no vol ni parlar. Serà capaç de pronunciar les paraules màgiques que salvin la seva amiga?
Una divertida història de bruixes, escoles de pocions màgiques i amistat a prova de dificultats.

01 de novembre 2020

Tres llàgrimes, de Ricardo Alcántara i Noemí Villamuza Manso



 Tres llàgrimes, de Ricardo Alcántara i Noemí Villamuza Manso

Baula Edicions, 2020 

 Una història tendra i entranyable

L’àvia Amanda em va dir:
«Si estàs trist, plora, però només tres llàgrimes».
«Per què només tres?», li vaig preguntar.
«Perquè amb llàgrimes als ulls tan sols veus les coses lletges.
Quan deixem de plorar, podem veure les boniques», em va explicar.
Un llibre emotiu i bellament il·lustrat que ens parla, amb la veu narradora d’un infant, de la mort de l’àvia.

31 d’octubre 2020

Desdefinicions (claustranyada)

 Claustranyada. Típica festa catalana on es mengen panellets la nit de Tots Sants, tancats a casa.


En Llorigó vol ajudar, de John Bond


Baula Edicions, 2020
Una nova aventura d’aquest conillet tan intrèpid
La mare del petit Llorigó ha escrit una carta MOLT important.
Puc ajudar?
Puc tirar la carta a la bústia?
En Llorigó anirà amb MOLT de compte. No perdrà l’autobús, ni extraviarà la carta i, per descomptat, NO farà tard.
Una altra divertida aventura de l’intrèpid conill Llorigó!

30 d’octubre 2020

Cuintes, de David Solé i Torné


 Cuintes, de David Solé i Torné

Quórum Edicions, 2020

Sinopsi

CUINTES, un acrònim de Cuines i Contes, conté un conjunt de textos de diferents textures i sabors, que tenen com a nexe el fet que tots giren, d’una manera o d’una altra, entorn de la cuina o els aliments.
És una obra pensada, sobretot, per fer passar una bona estona. La majoria de situacions incitaran que la lectora i el lector mantinguin, constantment, una rialla a la cara; però de sobte, en algun moment cru, és fàcil que els provoqui l’aparició d’alguna llàgrima i fins i tot un abaltiment del cos. Cal parar especial atenció si tot això es barreja amb un grapat de misteri, un altre de ficció, una cullerada d’història, una tassa d’irreverència, un bri d’angoixa, un polsim de sexe i un pessic de màgia.
Així doncs, es podrà escollir entre la declaració d'un jubilat detingut per desordre públic; la narració d’un regal original que consisteix en viure unes càrregues policials des del mateix nucli d'una manifestació moguda; el tast d’un nou producte sexual abans de ser llençat al mercat; la trepidant arribada del primer pebrot a les nostres costes des del nou continent; els al·lucinants negocis en què un cuiner triestrellat s’embarca després d'haver tingut un accident de salut; el sorprenent final d'una obra de teatre; una angoixant carta de comiat escrita per la víctima per encàrrec del mateix assassí; una entabanadora recepta màgica, o el macabre relat que fa una taula per repassar la vida del seu amo.

29 d’octubre 2020

Els éssers sense ombra, de Daniel Hernández Chambers i Antonio Lorente


 Els éssers sense ombra, de Daniel Hernández Chambers i Antonio Lorente

Baula Edicions, 2020

Sinopsi

Una fantasia èpica

Després de quedar orfe per la pesta que delma la població, en Crey ha d’anar a viure a la vall del Nalcar amb el seu oncle, un antic cavaller del rei reconvertit en artesà del vidre. Encara no pot sospitar que el destí li ofereix una missió molt especial. Mentrestant, una poderosa i nova amenaça d’origen màgic plana sobre la vall.


28 d’octubre 2020

La vida, de Cynthia Rylant i Brendan Wenzel


 La vida, de Cynthia Rylant i Brendan Wenzel

Baula Edicions, 2020

Un àlbum ple de vida

La vida, quan comença, és petita, però de seguida creix. I, encara que de vegades no ho sembli, sempre hi ha vida per estimar i nous camins per recórrer.
Un esplèndid homenatge a la naturalesa i una celebració de l’existència.

25 d’octubre 2020

Hipocondria, mon amour!, de Xungarro



Hipocondria, monamour!, de Xungarro
Llibres de l’Índex, 2020
Sinopsi
Oh, benvinguts passeu, passeu!. Aquesta casa, la hipocòndria, és casa meua i casa vostra, si es que hi ha cases d'algú!. La hipocondria, eixe estat de l'ànima del que molts de vosaltres se'n reieu mentres ara desinfecteu al gat en un poal de lleixiu i incinereu amb nàpalm a qui esternuda davant vostra. Supose que hui dia que tot el món s'ha tornat influencer, youtuber o fist-fucker, de retruc també hi haurà molta gent parlant sobre les malalties. Però jo ja ho feia abans de que es posara de moda i fora "tendring tropic". Cap problema, quan més siguem més ens riurem, amb això passa com en tot; quan més imbècils ajuntes en més poc espai, més diversió tens asegurada.
Ací ens hem reunit tots arran de les pandèmies mundials, la premsa hiperexcitada amb MDMA, les desfetes socials i ambientals i l'abundancia de la paraula "crisi", que com el Jocker de la baralla de cartes, arriba un punt on ja serveix per a qualsevol menester. Hipocondria, mon amour! es presenta doncs com una garbellada de textos estúpids que tracten diferents temes des del punt de vista dels qui tenim por "i advocació" a les malalties.