14 de juliol 2020

Fantiana


Un nou projecte col·laboratiu està a punt de veure la llum, de la mà de l’amic Eduardo Margaretto, com una forma d’homenatjar l’escriptor John Fante.
Fantiana és un projecte que, atesa la magnitud que ha agafat, s’editarà en dos volums, publicats en castellà i italià .
En total, 32 escriptors, periodistes, traductors, realitzadors, guionistes, historiadors, bibliotecaris, etc. , de llocs com Itàlia, Estats Units, Alemania... i, és clar, les Terres de l'Ebre.
En el meu cas, participo, com no, amb nanocontes que giren al voltant de l’univers Fante.

Què fem? Sant Jordi de juliol?

Convidat al programa Què fem? de Canal 21 Ebre, per parlar de llibres, d'escriptura, de lectura, dels meus hàbits durant aquest temps tan estrany, de les perspectives no massa optimistes. Cito algun llibre de novetats actuals, i m'agrada reivindicar gent com Víctor Canicio.


13 de juliol 2020

13a Jornada Literària de Cornudella de Montsant




La 13a Jornada Literària de Cornudella de Montsant ja es pot veure a Youtube, des de l'11 de juliol.
Com tants actes culturals i socials, ens hem hagut de reformular, i convertir els obstacles en oportunitats.
La Jornda d'enguany no ha tingut la màgia de les distàncies curtes, de respirar el mateix aire, d'intercanviar mirades, energia i emocions, però gràcies al format virtual, han participat més escriptors i escriptores que mai, més músics, més persones voluntàries, lliures de la cotilla del temps i l'espai.
Desrpés d'un teatral inici amb la gent que hem organitzat l'acte, i de la inauguració per part de l'alcaldes des del terrat de l'Ajuntament, comencem amb l'hagitual ruta literària pel poble, on cornudellencs i cornudellenques (alguns des de molt lluny) llegeixen textos amb Cornudella d’escenari. 
Després participen artistes com Jesús Fusté, Albino Tena, Pili Cugat i Carlos Lupprian, Lia Sampai i Adrià Pagés, Sergi Quiñonero, Jaume Arnella i el cornudellenc Fernando Mestres.
I després que jo els presenti mentre passejo per Tortosa, i que més voluntaris llegeixin fragments dels seus llibres, parlen Maria Carme Roca, Xulio Ricardo Trigo, Martí Gironell, Eulàlia Busquets, Salvador Macip, Fèlix Rueda, Valer Gisbert, Maria Climent i Pilar Romera.
En total, dues hores i mitja de Jornada (més o menys com una Jornada habitual), que passa de pressa perquè esta feta de petites intervencions, i que cadascú pot mirar al seu ritme.




12 de juliol 2020

Carícies literàries


Programant les entrades diàries que només podran llegir els mecenes de L'Aixeta. Subscripció a carícies literàries diàries per 2 euros al mes https://jesusmtibau.aixeta.cat/ca
Mirada literària de la vida, imatges, poesia...

Pells de sorra, d’Àngel Martí



Pells de sorra, d’Àngel Martí
Sinopsi
Anys 80, l’haixix entra pel delta de l’Ebre complicant la vida dels pescadors. Dues classes socials contraposades lluiten contra la mateixa xacra, fugir del món de la droga. Quatre territoris: Baix Ebre, Barcelona, Tenerife i Israel. Una llàgrima perduda de la deessa Timanfaya que marca la sort o la desgràcia del destí, mentre un petit xarles, amb l’esperit d’un savi, obre les ales al cel per vigilar cada moviment dels protagonistes.
LLuites existencials, amors passionals, guerres cuentes, obsessions, supersticions i misteris s’entremesclen amb la sorra, la sal I les escates, en una història difícil d’oblidar.

10 de juliol 2020

La Jornada Literària al Diari de Tarragona



La 13a Jornada Literària de Cornudella de Montsant, que tindrà lloc aquest dissabte en format virtual, és present avui al Diari de Tarragona.
Glòria Aznar titula l'article Cornnudella, cor de lletres.

08 de juliol 2020

El planeta de los simios


El planeta de los simios és una de les meves pel·lícules mítiques, i forma part d'un reduït nombre de films que miro i remiro cada cop que en tinc oportunitat.
Des del primer instant que la vaig veure, quan devia ser molt petit, em va fascinar, hipnotitzar, enamorar. Això va ser a aquella edat en què algunes experiències se't queden gravades molt endins i allí es queden per a sempre. No cal buscar raons concretes d'aquest enamorament, perquè entrem en terrenys dominats per l'emoció.
La pel·lícula, de ciència ficció, té mil motius per ser inversemblant, com ara que uns astronautes no endevinin a un planeta han fet cap, i que no els estranyi que la gravetat sigui la mateixa que a la Terra, que respirin aire igual que a la Terra, que hi hagi un sol com a la Terra, que hi hagi humans com a la Terra, i que els simis parlin anglès. 
Però tot plegat no importa, perquè un enamorat no qüestiona aquestes coses, i aparca la raó per a endinsar-se a les sensacions.
Aquell primer moment en què apareixen goril·les dalt de cavall, armats i vestits de cuir, és imponent. I el final? Què dir del final? Inoblidable, tot i el gegantí spoiler que representa alguna versió del cartell. 
Per a la secció De pel·lícula, transcric un fragment del guió:
-Tu no ambiciones res, ni busques res; ets negatiu.
-Malgrat tot, no estic preparat per a morir.
-I m'agradaria saber per què no. Creis que la vida a la Terra no tenia cap objectiu, menyspreaves tothom. I què vas fer llavors? Desertar.
-Això no és cert. També soc un investigador. Però els meus somnis són diferents. No puc deixar de pensar que en alguna part de l'univers hi ha alguna cosa millor que l'ésser humà.



07 de juliol 2020

Vespres, de Zoraida Burgos


Els mots perdran el pes de tants silencis
i es clourà el dur reialme de la nit.
.
Vespres, de Zoraida Burgos

06 de juliol 2020

13a Jornada Literària de Cornudella de Montsant




El proper 11 de juliol, a les 6 de la tarda, tindrà lloc la 13a Jornada Literària de Cornudella de Montsant.
Com tants actes culturals i socials, no serà com sempre, això és cert, però serà com mai. Hem convertit les circumstàncies sanitàries en una oportunitat. Aquesta Jornada comptarà amb la participació de més escriptors i escriptores, de més músics, de més persones voluntàries que mai, i es veurà lliure de l’encaix en un temps i en un espai.
Es podrà veure a partir de l’11 de juliol, a les 6 de la tarda al canal de youtube de la JornadaLiterària, i a totes les xarxes socials on s’enllaçarà.
Com ja era costum les anteriors edicions, començarà amb una mena de ruta literària pel poble, on cornudellencs i cornudellenques llegiran textos amb Cornudella d’escenari. Gràcies a les noves tecnologies, enguany podrà participar gent que es troba molt lluny físicament, i el confinament no ha estat un obstacle, sinó un estímul. 
Participaran artistes com Jesús Fusté, Albino Tena, Pili Cugat i Carlos Lupprian, Lia Sampai i Adrià Pagés, Sergi Quiñonero, Jaume Arnella i el cornudellenc Fernando Mestres.
I parlaran dels seus llibres Maria Carme Roca, Xulio Ricardo Trigo, Martí Gironell, Eulàlia Busquets, Salvador Macip, Fèlix Rueda, Valer Gisbert, Maria Climent i Pilar Romera.

05 de juliol 2020

Mauri essencial

Text de Zoraida Burgós, inclòs al llibre mauri essencial, de Manel Ollé (Onada Edicions, 2019)

04 de juliol 2020

13a Jornada Literària de Cornudella de Montsant


El proper 11 de juliol estava reservat a l'agenda per a la 13a Jornada Literària de Cornudella de Montsant.
Ja fa temps que vam decidir no dur-la a terme, com tantes altres coses, pels motius que tothom sap, però la podrem gaudir en format virtual, des de la distància i a través de les xarxes.
Participaran més autors i músics que mai, més persones voluntàries llegint textos que mai, i des de més lluny.
Properament us anunciaré els autors participants.
De moment, al canal de youtube de la Jornada on es podrà veure tot l'acte a partir del dia 11, ja podeu veure vídeos dd'autors i autores que han participat en anteriors edicions, i que ens parlen de la seva experiència.

03 de juliol 2020

El pont sobre el riu Kwai


Una nova frase per a la secció de pel·lícula, en aquest cas d'El pont sobre el riu Kwai:
.
Per a vostè no hi ha alternativa: o destruir el pont o destruir-se a si mateix. Considera aquesta guerra com un joc de mort. Vostè i el coronel són iguals: valents, i per a què? Per a morir amb honor com uns heroics cavallers, quan l'únic que importa és saber viure com a éssers humans!

02 de juliol 2020

Carícies literàries


Després de molts anys a les xarxes i de publicació de llibres, enceto un nou camí, una nova via de relació amb les lectores i lectors: la meva pàgina a L'Aixeta.
A través d'aquesta pàgina buscaré una relació directa escriptor-lectors, que ja existeix a través de les xarxes xocials (blog, twitter, facebook, youtube, instagram), però amb un mínim compromís per ambdues parts que serveixi per a posar en valor la tasca creativa.
A la meva pàgina de L'Aixeta us podeu subscriure a partir de 2 euros mensuals i tenir accés en primícia a una part de la meva creació micro literària, creada expressament per a aquest espai i, per un major import, tenir drets a llibres dedicats i contes personalitzats.
Això comporta un petit compromís, una fidelitat, un suport que m'ajudarà a la tasca, de vegades feixuga, que comporta remar contra corrent en aquest món de la cultura i, al mateix temps, un incentiu que fomentarà la meva creativitat.
Gràcies per endavant

01 de juliol 2020

Viure és també lluitar


Viure, de vegades, és quelcom més que estar, és també lluitar per la dinàmica del devenir històric.
Manuel Pérez Bonfill

30 de juny 2020

El hombre de Heidelberg, de Víctor Canicio


Cuando uno escribe, joven amable, tiene que contar primero lo que le ha pasado, aunque no le importe a casi nadie. Una vez arrojados por la borda ciertos lastres , navegar se hace más fácil.
El hombre de Heidelberg, de Víctor Canicio.

29 de juny 2020

D'aquí a l'eternitat


Una nova frase per a la secció De pel·lícula, del films D'aquí a l'eternitat:
.
Ningú menteix quan parla de la seva soledat.

27 de juny 2020

Coppelius, el creador d'autòmats, de Rosa Maria Colom



PREMI FUNDACIÓ BANCAIXA DE NARRATIVA JUVENIL
Bromera Edicions, 2020
Sinopsi
Quina estranya atracció generen els violins? Per què, sovint, els associem a determinats secrets? Per al petit Jan, l’instrument serà el culpable de la mort de sa mare, la famosa violinista Teodora Sutter. Un dia descobreix que l’única manera de tornar-la a la vida és construir un autòmat perfecte, que sigui com ella, i ho perseguirà com un veritable somni.
Al cap de molts anys, el president d’un país minúscul rep una carta misteriosa on el citen a la Casa del Pou, on va viure en Jan quan era nen. A la reunió també estan convocats Sherlock Holmes i el Doctor Watson! L’amfitrió, l’enigmàtic professor Coppelius, els plantejarà un enigma que ens retorna a la història d’aquell violí

26 de juny 2020

sempre en resta alguna emoció


Tanca la botiga on vam comprar fa onze anys quasi  tot el que necessitàvem per al nostre fill. Després d’un període de liquidació, ja està pràcticament buida. No sabem quin negoci s’hi posarà, o si romandrà buida massa temps, pendent de lloguer, com tantes altres en aquests anys de dura crisi del petit comerç. M’omple de tristor passar a la vora i veure-la agonitzar. Antigament fou un hostal, un lloc d’acollida als visitants, a prop del riu.   Tot canvia, i sempre en resta alguna emoció.

25 de juny 2020

2001, una odissea a l'espai


En aquesta secció De pel·lícula escullo fragments dels guions que m'agrades o capten la meva atenció. En el cas de 2001, una odissea a l'espai, un dels fils que més m'ha impactat a la vida, més que frases, escullo imatges:
.
la rotació de les nau
la dansa lenta i constant d'un film coreogràfic
la respiració angoixosa dels astronautes
la veu pertorbadora i aparentment neutra de HAL
la banda sonora i el so dels mecanismes
la càpsula suspesa a l'espai amb un home en braços intentant entrar a la nau mare
la hipnòtica bellesa de tot plegat

24 de juny 2020

Con quien paces


El escritor es como un pez depredador y carroñero en la charca de lo cotidiano.
.
Con quien paces, de Víctor Canicio

23 de juny 2020

Días sin huella


A la secció De pel·lícula, una frase extreta de Días sin huella, un drama terrible sobre l'alcoholisme.
El protagonista està enfonsat en l'alcohol, mentre la seva núvia lluita aferrissadament per a combatre aquesta dependència:
.
-(Ella) Els dos intentem solucionar-lo; tu intentes no beure, i jo intento no estimar-te.

22 de juny 2020

Manuel Pérez Bonfill, el nostre mestre de sempre


El 19 de juny de 2020, segon aniversari de la mort de Manuel Pérez Bonfill, coordinats per diLLUMs d'arts al forn, un bon nombre d'alumnes que el van poder gaudir i de gent que l'admira i aprecia, li hem dedicat un vídeo d'homenatge, amb lectures de fragments dels seus llibres, amb cançons que el representen, amb records personals...
Tot des de l'estima i el respecte que es va guanyar aquest humanista de cos sencer, fidel a una manera d'entendre la vida que ens hauria de servir d'exemple.


21 de juny 2020

Les marfantes de Fullola, de Joaquim Vilagrassa



Les marfantes de Fullola, de Joaquim Vilagrassa
Onada Edicions
Sinopsi
Amalgama d’estudis, investigació i una història de ciència-ficció situada en dues èpoques. L’enemistat entre el Josep i el Maso, companys fraternals de joventut, de quan van fer la mili i també de quan van anar a la guerra i, després, de les feines del camp, juntament amb el mite de les marfantes, emboira un escenari de la postguerra on encara hi havia molta vida a les partides de secà d’aquelles muntanyes, amb cultius d’oliveres i garrofers; un espai on havien passat la guerra civil moltes famílies de la comarca fugint dels bombardejos del territori, mentre els seus fills eren al front.
Tot plegat, una barreja del que hom recorda, per les vivències i per les històries que explica la gent, de l’activitat de l’històric Hostal de Don Ramon i uns esgarrifosos assassinats. La històrica disputa entre Tortosa i el Perelló per la partida de Fullola és fruit d’una investigació en documents de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre. Així mateix, el relat d’un antic projecte de reg (Canal de l’Aldea-Camarles) i l’estudi dels documents de l’arxiu d’aquella antiga comunitat i altres dades consultades, com les referències a textos de Cristòfol Despuig, posen en relleu l’ambient d’aquella època de penúries i sacrificis de la gent amb cultius de secà a les Terres de l’Ebre.

20 de juny 2020

Sol ponent, d’Ignasi Revés



Sol ponent, d’Ignasi Revés
Pagès Editors, 2019 
Sinopsi
Sol ponent és el dietari d’un retorn. D’un retrobament amb la broma plana i el sol que es pon. Amb la salvatge garriga i la ciutat del Segre. Amb les petites grans coses de cada dia. Del solstici d’hivern de 2016 al solstici d’estiu de 2017, assistim a la lenta però imparable creixença de la llum. Cada cop hi ha més claror, el paisatge desperta del son hivernal i l’ànim es torna més càlid. Ignasi Revés aprofita tot allò que l’envolta per manipular-ho literàriament i portar-ho al seu dietari. Una conversa, un comentari, una paraula. Un pensament, un penjament. L’horitzó, el cel, la terra i la mar. Una olor, un mos. La literatura és arreu, i es troba en el racó més impensat.

19 de juny 2020

18 de juny 2020

CONVERSES AGAFADES AL VOL


CONVERSES AGAFADES AL VOL
Al passeig vora el riu, una dona gran asseguda en un banc parla per telèfon:
-Que m’escoltes malament? Calla, que m’aixeco la mascareta.
I se l’aixeca, tot just dos dits amb una mà, mentre aproxima el móbil per sota amb l’altra.
Problemes de cobertura? Barreres quirúrgiques que dificulten la comunicació? O només, com sempre, el vent que corre vora l’Ebre?

17 de juny 2020

PEL•LÍCULES QUE ET CANVIEN LA VIDA?



STARDUST MEMORIES, O PEL·LÍCULES QUE ET CANVIEN LA VIDA?

Una pel·lícula et pot canviar la vida, la forma de pensar, les idees? Tot és possible, segur que algú que ha llegit la pregunta ha saltat de la cadira cridant que sí, però en caràcter general, respondre afirmativament és una exageració i atorgar-li un protagonisme excessiu  a la pel·lícula en qüestió, o treure’ns-el a nosaltres mateixos.
És cert que la visió de determinat film et pugui marcar per a sempre, però més aviat es tracta que tu tenies la plena predisposició per a deixar-te marcar tot just en aquell moment que mai oblidaràs.
Una cosa similar em passà quan tenia setze o disset anys. Era diumenge a la tarda a Cornudella, segur, sessió doble a La Renaixença. En feien una de Woody Allen. Les perspectives generals de la colla d’amics era passar una estona divertida, perquè altres pel·lícules seves que havíem vist tenien una forta càrrega còmica, com Atrapa el dinero y corre, o Bananas (sempre en castellà llavors). Però de seguida es va notar a l’ambient que quelcom no funcionava segons el previst, que aquella pel·lícula en blanc i negre era absurda, sense solta ni volta, incomprensible, i la gent anava desfilant cap a la sortida posant cara d’haver patit una estafa.
I jo m’anava quedant sol en aquella immensa sala, adherit a la butaca on hi havia compartit centenars d’hores de cinema, potser amb algun forat a la tapisseria d’on hi sortia, perillosa, una molla. Extasiat davant la descoberta de tot un món que no sabia possible, d’uns girs surrealistes de trama, d’unes frases intel·ligents i divertides alhora que m’obrien la ment, davant la tragicomèdia d’un ésser perdut a mig camí de la incertesa de la vida. No sé si em quedaven pipes encara, o m’havia oblidat de menjar-ne.
Què estava passant? Per què una pel·lícula que havia buidat la sala em tenia hipnotitzat per sempre? Era jo l’estrany? Tenia jo una forma diferent d’entendre la vida?  La pel·lícula era Stardust memories, i la tinc sempre al record.
.
Ja vaig incloure frases seves a la secció De pel·lícula i la vaig citar a la secció Felicitats petites
Us convido a citar als comentaris pel·lícules que us poden haver canviat la vida. 

16 de juny 2020

VIDA


Modificar una fotografia d'Emilio Zaragoza per fer un poema visual.
.
(l'Aixeta, carícies literàries , i més, per als mecenes, a partir de 2 euros.)

15 de juny 2020

Un relat que viatja a l'Argentina


Una nova col·laboració a la revista cultural digital argentina Ají.
Aquest cop es tracta de la meva pròpia traducció al castellà del conte El mestre, inclòs al recull Postres de músic.
Traduir-se a mi mateix, encara que sigui a una llengua que domino com el castellà, és estrany, més difícil que escriure directament en aquest idioma, i com ho poden llegir a Argentina és tot un misteri; espero que agradi. M'ho prenc com un repte i una oportunitat d'arribar a molta més gent.

14 de juny 2020

La noia de la resistència, de Xulio Ricardo Trigo



La noia de la resistència, de Xulio Ricardo Trigo
Columna Edicions
Sinopsi
Als anys noranta, la Meritxell és una escriptora d’èxit. Tot just acaba de saber que està molt malalta. Ha escrit innombrables històries, però mai ha aconseguit treure l’entrellat de la que realment li importa, la dels seus propis orígens. Sap que la mare era parisenca i que el pare va ser un combatent de la Guerra Civil, però no el va arribar a conèixer.
Als anys quaranta, al París ocupat pels nazis, l’Anne-Marie viu al barri de Le Marais. A la petita pensió que regenten els seus pares hi arriba l’Armand; sembla que s’amaga dels invasors alemanys perquè fuig d’un camp de treball. En un París en lluita soterrada, la jove Anne-Marie coneixerà la força del primer amor i què vol dir tenir conviccions.
Una novel·la plena de tendresa que enllaça dues èpoques i ens mostra com d’importants són les arrels personals. Uns personatges que encarnen la força dels ideals i retraten persones anònimes que vencien la por per lluitar contra el monstre del feixisme.

13 de juny 2020

verd, en el millor dels casos


Lent i inalterable ens fa créixer el temps; de color verd, en el millor dels casos.
.
Inspirat en una il·lustració d'Elisa Bernat

12 de juny 2020

Coses del circ

Vist com està el món, els equilibristes demanen cobrar les hores extres.
#cosesdelcirc
.
(l'Aixeta, carícies literàries , i més, per als mecenes, a partir de 2 euros.)

11 de juny 2020

Desdefinicions (fruitbol)

Fruitbol. El resultat final de plantar la llavor de l'entreteniment de masses i regar-lo amb uns quants milions.

10 de juny 2020

Desdefinicions (Piografia)

Piografia. Vida resumida d'un ocell.

(l'Aixeta, carícies literàries , i més, per als mecenes, a partir de 2 euros.)

09 de juny 2020

Rellegint 13 biografies imperfectes, de Gerard Vergés

Rellegint 13 biografies imperfectes, de Gerard Vergés.
Inici del capítol dedicat al compositor Anton Bruckner.

08 de juny 2020

El llarg i càlid estiu


Fragments de guions De pel·lícula. Avui, El llarg i càlid estiu:
.
-Què vols saber, papa?
-Continues decidida que et conegui tothom per la més guapa i rica fadrina de la ciutat o has sortit aquests dies amb algun noi. Tens algun pretendent? Has anat a algun ball, a alguna festa, a algun berenar, a alguna tómbola benèfica? Has alternat, has coquetejat? O t'has estat tancada a la teva habitació llegint llibres de poesia?
-Espero que el que et vaig a dir no alteri el teu sistema nerviós, papa, però quan tu no hi ets, faig el que em dona la gana.

07 de juny 2020

L'Aixeta


Després de molts anys a les xarxes i de publicació de llibres, enceto un nou camí, una nova via de relació amb les lectores i lectors: la meva pàgina a L'Aixeta.
A través d'aquesta pàgina buscaré una relació directa escriptor-lectors, que ja existeix a través de les xarxes xocials (blog, twitter, facebook, youtube, instagram), però amb un mínim compromís per ambdues parts que serveixi per a posar en valor la tasca creativa.
A la meva pàgina de L'Aixeta us podeu subscriure a partir de 2 euros mensuals i tenir accés en primícia a una part de la meva creació micro literària, creada expressament per a aquest espai i, per un major import, tenir drets a llibres dedicats i contes personalitzats.
Això comporta un petit compromís, una fidelitat, un suport que m'ajudarà a la tasca, de vegades feixuga, que comporta remar contra corrent en aquest món de la cultura i, al mateix temps, un incentiu que fomentarà la meva creativitat.
Gràcies per endavant

06 de juny 2020

Els silencis del carrer de l’Arc, d’Elena Fora Eroles



Els silencis del carrer de l’Arc, d’Elena Fora Eroles
Onada Edicions
Sinopsi
A la Bela, una dona de 58 anys a qui el seu marit acaba d’abandonar, li diagnostiquen un càncer. Decideix no explicar-ho a ningú i, a la recerca d’un ambient tranquil que li permeti encarar amb serenitat el temps que li queda de vida, viatja a Les Cales, el poble on ella i el seu pare passaven les vacances d’estiu a la casa familiar del carrer de l’Arc. El que trobarà, però, serà l’ombra del passat.
El secret que va guardar el pare cobra vida i es convertirà en la seva obsessió. Començarà a investigar el misteri al voltant de la mort del iaio a partir d’uns documents que trobarà, i s’agafarà a la resolució del misteri com a l’única manera de donar sentit a la vida que li queda.

04 de juny 2020

al final del túnel


Intueix una llum al final del túnel, però és el reflex de la llanterna del seu mòbil en un toll.
Per cert, li queda un 8% de bateria .

03 de juny 2020

Quan els matins tenen aquella enganyosa pestanya d'obre fàcil.

02 de juny 2020

-Quantes cordes té la teva guitarra? -Sis. -Sempre entens les preguntes de forma literal?
.
(A l'Aixeta, carícies literàries , i més, per als mecenes, a partir de 2 euros.)

01 de juny 2020

Desdefinicions (Goliart)


Goliart. Art que es creu més gran i fort que la resta i que, només de tant en tant, rep una pedrada que el fa trontollart.
.
(l'Aixeta, carícies literàries , i més, per als mecenes, a partir de 2 euros.)

31 de maig 2020

El misteri d'Arthur Rimbaud, de Miquel Esteve



El misteri d'Arthur Rimbaud, de Miquel Esteve
PREMI MALLORCA DE NARRATIVA 2019
Univers llibres, 2020 
Sinopsi
Després de la mort de Verlaine, el poema que li va regalar Rimbaud, La chasse spirituelle, va viatjar des de França a Reus, i de Reus a Móra la Nova, on va restar en secret sota una manisa del molí d'oli de la família dels Esteve. En Lluís Esteve rep l'encàrrec del seu avi Antoni de ser el curador secret del poema, un poema que en realitat és un grimori, com havia insinuat Verlaine amb "les agudes intuïcions psicològiques" i "estranys misticismes". En el transcurs de la novel·la descobrirem com Rimbaud va escriure el poema, i tot el seu periple.
A mig camí entre el thriller literari i la novel·la d'ambientació històrica, El misteri d'Arthur Rimbaud ofereix un seguit de capítols que el lector podrà llegir segons l'ordre que ofereix l'autor o el que ell mateix decideixi, amb un epíleg comú.
.
Comentari
Els llibres que he llegit de Miquel Esteve tenen un engranatge que sap fer funcionar amb ofici i, tant se val l’època on estiguin ambientats o els personatges històrics o no que diseccioni, sempre els utilitza per a plantejar-te reflexions filosòfiques, existencials o humanístiques. I El misteri d’Arttur Rimbaud no és una excepció.
No ens parla només d’un misteri llepolia per a enganxar els lectors, que també.  No és només una forma de donar a conèixer aquest poeta i, per tant, fer-te venir ganes de llegir-lo, que també. És una mena de lluita humana de dos móns, de dos formes d’emprendre la vida, i el podem llegir en clau de dualitats:
la poesia envers la realitat
la llibertat (i el llibertinatge) davant la moral burgesa
la desmesura contra les bones costums
la passió en front la responsabilitat familiar
la llibertat creativa contra les normes
...
També ens vol mostrar, potser, el poder de la paraula i, sobretot, de la paraula escrita, o l’esclavatge que comporten els secrets i les possessions, o la màgia de líquids que representen formes d’entendre la vida, com l’absenta i l’oli, o el vincle sagrat que manté units els avis i els néts.
Diversió, passió i reflexió; a Reus, a París i a Móra la Nova.


30 de maig 2020

I va decidir marxar, de Pere Alcovero Folqué



I va decidir marxar, de Pere Alcovero Folqué
Quórum edicions
Sinopsi
Tant Pelegrí de cal Llibertari com Carmeta de ca l'Esperança van néixer en divendres, quan al poble subsistir era complicat i molta gent passava gana. Pobres! No sabien que el destí els tenia preparat un guió estrafolari, on estava escrit que la desgràcia —de ben joveneta, a ella— i un cop d’estat —als dos— els arrabassaria la jovenesa i que, quan refets de la barbàrie de la guerra i dels infortunis, el destí els va voler aparellar per compartir il·lusions i fills, un cobdici-os sense escrúpols ho va impedir.
«I va decidir marxar...» és un relat que es mou entre els límits de la ficció i la realitat, al voltant de Carmeta i Pelegrí. Viuran moments de lluita, injustícia, engany, crueltat, dolor, desconsol, dol, resignació, venjança, passió, tendresa, volença, amistat, patiment, desesperació, infern... Sobretot, patiment. Carmeta i el patiment es van fer companyia des del dia que ella va vindre al món. Potser per això li va ser més fàcil prendre la decisió més amarga de la seva vida.

L'ordre dels factors no altera el resultat; només el posa una mica nerviós.
.
(l'Aixeta, carícies literàries , i més, per als mecenes, a partir de 2 euros.)

La dona dels nassos



Tinc el goig de col·laborar al número 4 de la revista La dona dels nassos.
No endevinaríeu mai com: amb quatre nanocontes que giren al voltant de la traducció,  i il·lustrats per Cristian Porres.
Més informació de la revista a instagram i facebook 

29 de maig 2020

LLEGINT DES DEL CONFINAMENT

Un nou article a la Marfanta:
.
LLEGINT DES DEL CONFINAMENT
Aquestes setmanes més d’una vegada m’han preguntat si el confinament ha variat els meus hàbits d’escriptor, però que el més s’han modificat són els meus hàbits de lector.
Fa anys jo era un lector metòdic, m’acabava tots els llibres, i les lectures eren diverses, tant en proximitat física com temporal.
Quan el meu blog literari començà a tenir moltes visites i, sobretot, a partir del programa a Canal 21 Ebre, Tens un racó dalt del món, em van començar a arribar centenars de llibres cada any, pràcticament sempre novetats, i sovint d’autors propers. Aquesta arribada de llibres, en èpoques determinades, especialment abans de Sant Jordi, s’incrementa extraordinàriament.
Per a un lector empedreït des de la més tendra infantesa, rebre sobres, paquets i fins i tot caixes de llibres, no deixa de ser un extraordinari regal que m’omple d’agraïment i il·lusió, i que m’ha permès conèixer autors que, en altres circumstàncies, m’haurien passat desapercebuts, alguns dels quals figuren entre els meus preferits a hores d’ara. Però al mateix temps, aquest allau de publicacions, crea una mena de remordiment per la impossibilitat de llegir tots els llibres amb la mínima atenció que mereixen. Faig el que puc, procuro fer-ne difusió de tots, en llegeixo unes poques pàgines de la majoria, i n’arribo a la meitat de ben pocs. Salto d’un a l’altre amb excessiva velocitat, i altero el tempus de lectura en funció de la data en què entrevisto una autora determinada o que participo a més d’una presentació. En resum, una mena de voràgine lectura no exempta de certa disbauxa.
Amb l’arribada del confinament i l’ajornament sine die del programa de televisió i de tota mena d’activitats culturals en què sovint participo, la meva disponibilitat lectura s’ha vist propietària d’una llibertat que, al principi, potser víctima d’una mena de síndrome d’Estocolm, no sabia què fer-ne. 
La idea inicial de disposar del temps per a llegir una gran novel·la, que abans m’era impossible abordar, s’ha vist frustrada de seguida.
L’obligació moral d’anys enllà d’acabar tots els llibres crec que està soterrada per sempre. 
I he buscat refugi a la falda d’emocions contrastades, i he pessigat lectures a la lleixa on deso la poesia, sobretot de Gerard Vergés i la saviesa amb què ens porta del diví a l’humà, de l’universal a l’olor concreta d’una llimona.
I m’he retrobat amb els Buendía, amb un enèsim retorn al Macondo de Cien años de soledad, i l’enèsima sensació que, potser, és innecessari escriure més llibres.
I he tornat a enfangar-me en la inevitable fatalitat d’Arbó i de Tino Costa, i la seva irreprimible passió que és com una mena de condemna.
I m’he deixat endur de nou, vençut ja d’entrada, pel remolí d’històries del Camí de sirga de Moncada, per la tendresa amb què acarona els personatges, no exempta de l’ironia amb què retrata els seus vicis, passions i debilitats, i tot en un engranatge perfecte que demana, això sí, una atenció per part del lector que es veu compensada amb escreix.
No sé què llegiré aquest vespre, no sé quin vell amic abraçaré de nou, potser Bladé, potser Lorca. La paciència i fidelitat amb què m’esperen a la lleixa fa que em senti com a casa.

28 de maig 2020

No és la derrota, sinó el vent

Vídeo per a la Institució de les Lletres Catalanes, per a compensar, d'alguna manera, la impossibilitat de visitar els centres d'ensenyament dins del programa Autors a les aules.
Explicant el llibre No és la derrota, sinó el vent, d'Onada Edicions
.
https://www.youtube.com/watch?v=igZMsQxgVLk

27 de maig 2020

A mig camí de la incertesa, recomanat al Telenotícies


El passat 25 de maig, al Telenotícies vespre de TV3, la gent de l'Ateneu Calero va participar recomanant diversos llibres de narrativa, i li agraeixo a Àngel Martí que ha escollit parlar del meu llibre A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions).
Ho podeu veure en aquest enllaç.

26 de maig 2020

L’obrador, de Ramon Masdeu



 L’obrador, de Ramon Masdeu
Aquell obrador, íntim, de qualsevol artista, on el mateix artista experimenta amb les seves creacions, les destrueix, les torna a fer, les modifica i les transforma perquè surtin d'allí com una obra mestra, digna de ser exposada, assaborida, admirada.Ja sigui un pastís nou amb tots els seus gustos especials, ja sigui una pintura a l'oli amb tota la seva espectacular paleta de colors, ja sigui una joia d'or amb la seva esplendor i brillantor pròpies.

25 de maig 2020

mascaretes, nines i bicicletes


Maig de 2020. Passejada en horari permès de confinament, fase 1, a la tarda, vora el riu. Una xiqueta amb bicicleta m’avança. Porta al darrere una cadireta ocupada per una nina, convenienment lligada. La bicicleta és força petita, i la xiqueta, un dia, també ho devia ser, però ha crescut; cada cop que pedala, els genolls li pugen a una alçada considerable, i el gest es veu forçat. Aviat haurà de canviar de màquina, i potser també de nina.
Ara, mentre descric l’escena, no recordo si la xiqueta portava mascareta o no; no me n’he adonat, potser perquè ja les tenim integrades al nostre paisatge, després de setmanes de pandèmia. Espero que, quan sigui gran, no li calgui portar-ne. La nina, no; la nina no en portava.

24 de maig 2020

No moriré mai. Biografia d’Eduard Punset. de Genís Sinca Algué



IV Premi de Narrativa Memorialística Ciutat de Benicarló
Onada Edicions, 2020
Sinopsi
Aquest llibre és el recorregut fascinant per la vida del famós divulgador científic Eduard Punset i Casals (Barcelona, 1936 – Barcelona, 2019), un dels personatges més sorprenents del panorama televisiu i cultural del darrer terç del segle xx. El ganxo personal de Punset al capdavant del seu irrepetible programa Redes (1996-2014), va convertir-lo en una de les primeres estrelles mediàtiques, per dret propi. Punset va debutar amb el seu programa de divulgació científica quan ja tenia seixanta anys, però en realitat era una passa més en la intensa carrera professional i personal, majoritàriament desconeguda pels seus seguidors, que havien portat Punset, economista de professió, a realitzar feines tan diverses com la de representant econòmic pel Fons Monetari Internacional (Washington, Haití), conseller de finances del president Tarradellas (1978) o ministre de Suárez (1980).
Al llarg d’un seguit de trobades, amb moments hilarants i anècdotes impagables, Genís Sinca conversa amb Punset amb la intenció d’extreure’n i recordar sobretot el ric univers de vivències i personatges insòlits que basteixen la seva vida, els pares, les filles, la important etapa d’infància a la Vilella Baixa, el salt als Estats Units, però també l’etapa com a estudiant a Madrid, la militància al Partit Comunista Espanyol i l’esforçada experiència com a exiliat polític. Mentre repassa la seva vida, Punset s’adona que, explicant-la, completa l’el·lipsi més important i que, en efecte, qualsevol que aconsegueixi reconciliar-se amb el seu passat, de manera neta i positiva, acaba d’iniciar el viatge definitiu cap a la immortalitat.

23 de maig 2020

El magraner, de Jordi Llavina



El magraner, de Jordi Llavina
Cossetània Edicions, 2020
Sinopsi
Un home surt a passejar. Es va allunyant de casa seva.
El magraner (premi Marià Manent 2019) té forma de relat poètic. Les proses que van il·lustrant el camí atzarós d’aquest home innominat sovint estan rubricades per uns versos. El passejant ensopega amb una magrana a la soca de l’arbre. Més enllà, en una platja, uns núvols de tempesta componen un davallament. Arriba a un poble espectral. Topa amb una dona que el convidarà a prendre un got de llet. Hi ha persones que el confonen amb un mort. Troba un jove accidentat amb moto. També arriba a una cort, i n’allibera un porc. I, més endavant, coneix una trementinaire.
“Quan el passejant es va desvetllar, no hi havia ni rastre de la magrana desfeta damunt el seu pit; ni rastre, tampoc, en la seva consciència —mal que fos una sola, imprecisa, filagarsa de record—, del que havia somiat anit passada. La llum, que encara no era absoluta, havia tanmateix escombrat les espurnes de les estrelles i només havia deixat encès el fanal de la lluna. Tot i que la calitja de l’alba feia que semblés una floca de cotó fluix amarada d’esperit de vi.”

21 de maig 2020

Ametlles garapinyades, del recull El vertigen del trapezista

Lectura del conte Ametlles garapinyades, inclòs al llibre El vertigen del trapezista (Cossetània Edicions, 2008), un dels que més alegries m'ha donat.

19 de maig 2020

Una sortida digna (L'última batalla)

Lectura del conte L'última batalla, inclòs al llibre Una sortida digna (Cossetània Edicions, 2009), en què una colla de jubilats perpetren un tendre i divertit atracament.

18 de maig 2020

Rellegint Tino Costa, de Sebastià Juan Arbó

Aprofito els dies de confinament per a rellegir algun llibre, com ara Tino Costa, de Sebastià Juan Arbó, una potent novel·la d'autèntic Arbó, amb tota la fatalitat que persegueix els seus protagonistes, condemnants pel seu destí o pel seu orígen, que potser és el mateix, lligats per uns passions irreprimibles, i on apareixen sovint paraules com temptació, desassossec, inquietud, angoixa, abisme entrevist, desil·lusió, vehement impuls, remordiment o culpabilitat.

17 de maig 2020

Gilda


Una nova remesa de fragments de guions De pel·lícula, aquest cop, quatre de la mítica Gilda:
.
Mentre Ballin Minudson, el propietari d'un casino, plega la fulla de gavinet que amaga al seu bastó, el jugador Jhonny Farrell, a qui l'acaba de salvar, diu:
-Un bastó així resulta molt útil.
-És un amic fidel i obedient. Es manté en silenci quan vull que estigui callat, i parla quan vull que parli.
-És aquesta la seva idea de l'amistat.
-Aquesta és la meva idea de l'amistat.
-Molt alegre, la seva vida.
-Porto la vida que m'agrada.
-És un home de sort.
-Jo faig la meva pròpia sort.
.
Si jo fons un ranxo, em dirien Terra de ningú.
.
-Mira quin silencia ara. Veus amb quina facilitat es fan fora les emocions.
-Tancant una finestra?
-No ho oblidis, Gilda.
.
-Ningú sap ballar com tu, Jhonny. Quan una dona balla amb tu, és com si formés part de tu, és com si...
-Continues sent la mateixa; parlaves pels colzes mentre ballàvem.
-Ha, ha. I tu deies: si us plau, Gilda, cada cosa al seu temps. I després afegies: parla o balla, però no facis les dues coses al mateix temps. Em deies...
-I ho continuo dient.
-És que he de seguir parlant. Mentre t'estigui envoltant amb els meus braços, he de seguir parlant, o me n'oblidaria, de ballar

16 de maig 2020

A la recerca de Numen, veredicte


Des dels diLLUMs d’arts al forn estem molt satisfets d’una repercussió especial que ha tingut la celebració de Numen aquests dos últims anys, l’acte que her dut a terme al teatre Auditori Felip Pedrell de reconeixement a persones i entitats ebrenques amb premis culturals durant l’any anterior.
Seguint aquest concepte de Numen, com a musa de la creativitat, el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya va idear la iniciativa A la recerca de Numen, dins del World Mobile City Project, en què estaven convidats a participar tot l’alumnat de 4t d’ESO a les Terres de l’Ebre, per a una mena de gimncana cultural a Tortosa el 29 d’abril, on els diLLUMs d’arts al forn hi havíem de col·laborar.
Aquesta activitat, com tantes altres, s’ha hagut de modificar i realitzar en format telemàtic, a l’espera que l’any vinent es pugui dur a termen com estava pensada inicialment.
D’aquesta manera, alumnat de 4t d’ESO va participar a cinc propostes i amb les normes indicades en aquest vídeo:
Podeu veure els resultats a instagram i twitter sota el hastag #Numen20
Set membres dels diLLUMs d’artsd al forn hem tingut la difícil tasca de fer de jurat.
A qui us deixem el veredicte.
.
VEREDICTE FINAL A LA RECERCA DE NUMEN
El jurat format per Sheila Martín, Marta Escolà, Irene Prades, Àngel Martí, Xavier Miró, Ricardo Gascón i Jesús M. Tibau, com a membres del col·lectiu diLLUMs d’arts al Forn, després de visionar totes les participacions a twitter i instagram de A la recerca de Numen, decideix, per unanimitat dels seus membres, donar per guanyadors de les cinc modalitats als següents grups:
#somversos
VICIME1
.
#bookface20
bautycompany
.
#somparaules
.
#somllibres
gimcanavirtual
.
#sommusica
 dujigimcana
.
El jurat també acorda fer una menció especial al grup VICIME1, que ha rebut més vots individuals al total de les cinc modalitats.
.
Finalment, us deixem amb el víde resum de les participacions guanyadores