12 d’abril 2019

Volem ser diables!



El passat 11 d'abril vaig tenir la satisfacció de presentar el meu primer conte infantil publicat, il·lustrat per la parella de germans de tinta, Andreu Faro i César Da Col.
Es tracta del conte Voler ser diables! publicat per la Colla de diables de Vila-seca, en motiu del seu 30 aniversari.
La proposta de participar en aquest projecte em va arribar a través de l'amiga Coia Valls, i vaig acceptar de seguida. Fa temps que he marcat com a prioritat entrar al món infantil, i tinc diversos contes pendents de publicar (si hi ha algun editor a la sala...).
Per a escriure'l em vaig basar en quelcom molt familiar i quotidià, en la il·lusió que demostren de vegades els xiquets i xiquetes en alguna cosa concreta, i que se'ns acaba encomanant. En aquest cas, els protagonistes volen ser diables, i la seva insistència i enginy tindrà premi.
El vaig enviar redactat, amb algunes indicacions sobre les imatges, sense saber qui s'encarregaria d'il·lustrar-lo. Fa unes quantes setmanes m'enviaren la prova de les il·lustracions, que vaig respondre amb un UAUUU!, així, en majúscules. Les il·lustracions estan plenes de vida, de moviment, d'alegria, de detalls, i al seu darrer hi ha la mà d'Andreu Faro i César Da Col, germans de tinta com s'autoanomenen.
Durant la presentació, Andreu explica el procés creatiu, i com els esbossos i les idees travessaven l'Atlàntic, fins el Mar de Plata, i llegeix un text enviat per César, on explica que s'ha inspirat en les aventures de Zipi i Zape i manifesta el desig que les dibuixos  s'adiguin a la idea inicial de l'escriptor (César, un SÍ majúscul i agraït!!!!!!).
A la presentació ens acompanyen  el regidor Pere Segura, Laura Redón, emocionada (em fa feliç sentir-li dir que se sent identificada amb la il·lusió d'aquests xiquets per ser diables), i a la sala molts membres de la Colla de Diables, il·lusionats.
Després, llarga cua per a la signatura d'exemplars, breu i ràpida per part meva, i treballada per part d'Andreu.
Me'n torno cap a casa amb uns quants exemplars sota el braç. Havia deixat el cotxe una mica lluny, no gaire, perquè m'he regalat temps per a passejar pels carrers més vells.
M'adono que tenia aparcat el cotxe al carrer Sant Jordi; tot encaixa, coses de la màgia.
.
Més informació:
Notícies TGN

Cap comentari: