12 d’abril 2019

En teoria l’escena era graciosa



A la tele, emetien un capítol de Vicky, el Víking. El noi corria espantat entre els arbres del bosc, fugint d’un llop que el perseguia amb la llengua fora, de la gana que tenia. Vicky anava tan de pressa que semblava tenir mil cames, girant a la velocitat d’un ventilador. Cridava auxili mentre ensopegava amb un tronc caigut al terra o amb una roca del camí. Segons quin pla, semblava que el llop anés a atrapar-lo, i ja no podien tenir la boca més oberta, ni l’un ni l’altre. Finalment, gràcies a un arbre que escalà a tota velocitat, va fugir pels pèls de les queixalades de l’animal que donava voltes al tronc fins que decidí anar-se’n avorrit. Vicky s’esperava agafat dalt de la rama, per si de cas, fins que el perill havia passat. En teoria l’escena era graciosa, però jo no me’n reia.
.