A la barana dels teus dits, a Rodamots

Apareix un nou fragment meu a la pàgina Rodamots, com a mostra d'una de les paraules o frases fetes de què parlen cada dia. 

Aquest cop es tracta del verb enfosquir, que apareix al poemari A la barana dels teus dits (Aeditors, 2009).

Com un cop de vent (poema de 1986, cançó generada amb IA el 2025)

  Ja us he parlat de cançons generades per IA a partir de poemes de Sota la pell hi ha carn encara, de Linx Edicions, 2024

També n'he generat una a partir del primer poema (escrit el 1986)  del llibre A la barana dels teus dits, el primer poemari que vaig publicar el 2009

I més cançons en aquesta llista de reproducció. 

Tremolo

Tremolo. Música i veu de Fernando Mestres, basat en un poema inclòs al llibre A la barana dels teus dits (Aeditors, 2009).

Els últims anys Fernando, de Cornudella de Montsant, i que viu a pocs metres de casa nostra, ha musicat molts dels meus poemes, i alguns els podeu escoltar a la llista de reproducció del meu canal de Youtube.

És difícil d'explicar la sensació que se sent en escoltar musicat un text teu, que vas escriure fa molts anys, tants que gairebé el tenies oblidat, i se't presenta al davant, renovat, crescut, per a emocionar-te de nou.

Gràcies de nou, Fernando.

Tomàs Camacho llegeix A la barana dels teus dits

 Gràcies a l'amic i escriptor Tomàs Camacho per la lectura del meu primer poemari A la barana dels teus dits. Que l'amor ens acompanyi.

El dia celebra que obris els ulls, Música de Fernando Mestres i lletra de Jesús M. Tibau

Em plau compartir una nova cançó de Fernando Mestres, que ha musicat els poemes del meu llibre A la barana dels teus dits. És de Cornudella de Montsant, el meu poble, la música ha estat una de les passions de la seva vida, de forma discreta i reservada quasi només al seu cercle més íntim, tot i que és coneguda aquesta vessant al poble, ja que ha posat música a diverses obres de teatre i pel·lícules fetes a Cornudella. Creieu-me, té tot un tresor a casa seva, amb centenars de composicions d'autors com Miquel Martí i Pol o autors del poble com Joan Baptista Espasa.

La clau al pany. Música de Fernando Mestres i lletra de Jesús M. Tibau

Em plau compartir una nova cançó de Fernando Mestres, que ha musicat els poemes del meu llibre A la barana dels teus dits. És de Cornudella de Montsant, el meu poble, la música ha estat una de les passions de la seva vida, de forma discreta i reservada quasi només al seu cercle més íntim, tot i que és coneguda aquesta vessant al poble, ja que ha posat música a diverses obres de teatre i pel·lícules fetes a Cornudella. Creieu-me, té tot un tresor a casa seva, amb centenars de composicions d'autors com Miquel Martí i Pol o autors del poble com Joan Baptista Espasa.

S'amaga el sol del vespre. Música de Fernando Mestres i lletra de Jesús M. Tibau

Em plau compartir una nova cançó de Fernando Mestres, que ha musicat els poemes del meu llibre A la barana dels teus dits. És de Cornudella de Montsant, el meu poble, la música ha estat una de les passions de la seva vida, de forma discreta i reservada quasi només al seu cercle més íntim, tot i que és coneguda aquesta vessant al poble, ja que ha posat música a diverses obres de teatre i pel·lícules fetes a Cornudella. Creieu-me, té tot un tresor a casa seva, amb centenars de composicions d'autors com Miquel Martí i Pol o autors del poble com Joan Baptista Espasa.

I estàs viu. Música de Fernando Mestres i lletra de Jesús M. Tibau

Em plau compartir una nova cançó de Fernando Mestres, que ha musicat els poemes del meu llibre A la barana dels teus dits. És de Cornudella de Montsant, el meu poble, la música ha estat una de les passions de la seva vida, de forma discreta i reservada quasi només al seu cercle més íntim, tot i que és coneguda aquesta vessant al poble, ja que ha posat música a diverses obres de teatre i pel·lícules fetes a Cornudella. Creieu-me, té tot un tresor a casa seva, amb centenars de composicions d'autors com Miquel Martí i Pol o autors del poble com Joan Baptista Espasa.

Ploure. Música de Fernando Mestres i lletra de Jesús M. Tibau

Em plau compartir una nova cançó de Fernando Mestres, que ha musicat els poemes del meu llibre A la barana dels teus dits. És de Cornudella de Montsant, el meu poble, la música ha estat una de les passions de la seva vida, de forma discreta i reservada quasi només al seu cercle més íntim, tot i que és coneguda aquesta vessant al poble, ja que ha posat música a diverses obres de teatre i pel·lícules fetes a Cornudella. Creieu-me, té tot un tresor a casa seva, amb centenars de composicions d'autors com Miquel Martí i Pol o autors del poble com Joan Baptista Espasa.

Colors; música de Fernando Mestres, lletra de Jesús M. Tibau

Em plau compartir aquest magnífic regal. Es tracta d'un dels poemes del meu llibre A la barana dels teus dits, musicat per Fernando Mestres, de Cornudella de Montsant, el meu poble. La música ha estat una de les passions de la seva vida, de forma discreta i reservada quasi només al seu cercle més íntim, tot i que és coneguda aquesta vessant al poble, ja que ha posat música a diverses obres de teatre i pel·lícules fetes a Cornudella. Creieu-me, té tot un tresor a casa seva, amb centenars de composicions.
Aquesta és una de les més belles cançons dedicada al nostre riu.

Poesia per a astronautes

Dilluns passat vaig participar al programa Gravetat Zero, de Catalunya Ràdio, conduït per Ernest Macià, concretament a la secció Poesia per a astronautes.

Vaig llegir alguns nonopoemes i nancontes, que considero poètics, i l'Ernest Macià, a més d'un poema seu amb una olivera de protagonista, va llegir un dels meus poemes inclosos al llibre A la barana dels teus dits, amb les vinyes del Priorat de fons.

Fou una estona amable i divertida, i s'agraeixen els programes que presenten d'una manera fresca la poesia.

A la sala d'espera vaig coincidir amb Juan Manuel Guillamon, de la gelateria la Trufa i amb la cantant Paula Valls.

Per aquelles coincidències de la vida, un dels nanocontes que tenia preparats parla de gelats, i La trufa es troba molt a prop de la parada d'autobusos de la HIFE, al carrer Numància. No deixo passar aquestes guerxades que em regala el destí. Després del programa visito la gelateria, i comprovo que el Joan Manuel ja ha posat a le sprestatgeries la postal de la ILC que li havia regalat abans. I li proposo una col·laboració dolça.

A la Paula, ques és quasi una nena, quasi sense el quasi, no l'havia reconeguda, i això que l'hem escoltat molts cops al cotxe amb el disc de la Marató. A partir d'ara l'escoltaré amb uns altres ulls, de complicitat.

Me'n torno, doncs, amb bon ànim cap a Tortosa.

Des de l'autobús veig aquesta petita escena. Una parella ja gran caminen darrere una noia, suposo que sa filla. L'home assenyala el cul de la noia i, acte seguit, la dona li espolsa alguna cosa. 

Prudència, o és que cadascú té els rols ben assignats?

Podeu escoltar el programa en aquest enllaç. Jo surto a partir del minut 49.

El dia celebra que obris els ulls

El dia celebra que obris els ulls,

i un esclat de llum travessa les cortines.

Batecs de campana empaiten alegres

ales d’orenetes al vent

i es decreta el fi del pànic a perdre’t

i es declara eternament vençuda la set

quan obris els ulls.

.

A la barana dels teus dits (Aeditors, 2009)

Dia mundial de la poesia a Móra d'Ebre

En un acte organitzat pels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l'Ebre, el passat 21 de març, en motiu del Dia mundial de la Poesia, vaig estar a la biblioteca de Móra d'Ebre per fer l'activitat que vaig anomenar "Versos, mirades i nanocontes".

No em vaig limitar a recitar poesies, en el sentit estricte del terme, sinó que la meva intenció fou mostrar com la poesia ens envolta, com depèn de la nostra mirada, d'una actitud predisposta, en certa manera, a la badoqueria, com deia Artur Bladé i Desumvila a L'edat d'or, amb un fragment del qual he començat la meva intervenció. 

He llegit poemes, també, i he seguit cert ordre cronològic, començant per mostrar (només mostrar de forma prudent) el paper on vaig escriure el meu primer poema. Després, poemes d'amor A la barana dels teus dits, versos de La pluja ha vessat milions de núvols abans, i algun dels inclosos a Sota la pell hi ha carn encara, guanyadors del darrer Premi Terra de fang de Deltebre. Tot en petites dosis. 

Llavors he donat pas als nanocontes, aquests textos hiperbreus a mig camí de la poesia i dels contes que tant m'estimo. 

I per demostrar com ens envolta la poesia, he mostrat una petita col·lecció d'imatges dels tresors que trobo pel carrer: vaixells de paper, sagetes de color rosa, pilotes embarrades, peces de puzzle, o roses perdudes de cartolina infantil.

I com que la poesia és vida, i la vida, poesia, arriba el torn del gènere que més escric darrerament, el dietari, amb uns fragments escollits de Molles per no perdre'm, i de Per no perdre'm les molles, sobretot amb mon fill de protagonista (perquè sempre li agrada aue parli d'ell, i a mi també).

Per a acabar amb un toc d'humor, uns quants falsos proverbis, i un homenatge final a Gerard Vergés.

Com veieu, tot un ventall de formes amb què la poesia es personifica davant nostre o, millor encara, dins.

Gràcies a Marta Escolà per les fotos; en podeu veure més en aquest àlbum.

Retrat de família; una dotzena de llibres

Amb El nostre pitjor enemic, la família arriba ja a la dotzena. Fa goig veure'ls així junts, recordar tantes emocions.

Colors, versos i llum. Retrats ebrencs.

Finals de maig. Llum. Diumenge al matí. Calma tortosina en tota la seva esplendor. M’adreço al Casal tortosí convidat per la Zoraida de Torres Burgos a la Segona trobada de Retrats Ebrencs, oberta a tothom qui vulgués practicar el retrat del natural en companyia d'altres dibuixants. El pati, mig a l’ombra, mig al sol, és ple dedibuixants i colors, de pinzells i traços ràpids, que no urgents. Miquel Àngel Marín i Javier Caballero (apassionats i divertits bouetes) la Sílvia Mayans i la Sílvia Franzoni, i jo mateix, acompanyem la seva concentrada tasca amb poesia i música. Els ulls sembla que no s’apartin de la punta dels pinzells, però ens miren de reüll, i som objecte dels sues dibuixos. I ens escolten, i riuen de tant en tant. Jo llegeixo un menú variat, amb versos dels meus dos poemaris (A la barana dels teus dits, i La pluja ha vessat milions de núvolsabans) nanocontes, anuncis per paraules i falsos proverbis; i un poema de Gerard Vergés que sempre porto damunt, curiosament amb una llimonera de protagonista, com la que presideix el pati que ens acull.

Dolç i serè matí. Medecina per als sentits i el cor. Colors, versos i llum.

Podeu veure més imatges en aquest enllaç.

Dos poemaris

Els meus dos poemaris junts de la maneta: A la barana dels teus dits, i  La pluja ha vessat milions de núvols abans,  que ja podeu trobar a la Llibreria la 2 de Viladrich de Tortosa, en viu o per internet,  amb el recull de contes Postres de músic de regal. No el podreu trobar quasi a cap lloc més, ja que el llibre és minimalista en mols aspectes.

Dos poemaris de deu llibres, que van de costat amb dos dietaris i sis reculls de contes (la nineta dels meus ulls). 
Au, va, a veure qui és el primer que pregunta per la novel·la. 

al regne dels teus passos

Àngel o dimoni no m’amago

del vici de tindre’t al costat

i omplo els balcons de domassos

i declaro dia de festa permanent

al regne dels teus passos.

.

Fragment del meu poemari A la barara dels teus dits (Aeditors, 2009)

Destrio entre els plecs dels records

moments concrets de bellesa:

la llum tèbia d’un sol que es fon,

la capsa que embolica pessics de tendresa,

l’amarada calma de mirar-te quan dorms.

.

Del poemari A la barana dels teus dits (Aeditors, 2009)

Piulada poètica A la barana dels teus dits

A la barana dels teus dits, i Temptacions

Un parell de poemes inclosos al llibre A la barana dels teus dits, amb la música de fons del tema Temptacions, de Robert Bonet: