31 de març 2018

Versos contra la violència, a Arnes







Ahir va tenir lloc un nou acte del col·lectiu Versos contra la violència, amb l'excusa de presentar el llibre del mateix nom, d'Onada Edicions. 
Aquest cop a Arnes, en col·laboració amb l'Ajuntament i amb Elena Solé com a amfitriona. Abans de l'acte, passeja guiada per la vila. No només reivindiquem la nostra repulsa a la violència, sinó que també portem emocions, poesia i coneixement mutu i del territori. Setze espelmes enceses per als absents, i mural amb paraules escrites pels assistents.
Hem participat: Núria Menasanch, Anna Maria Franco, Elena Solé, Sílvia Panisello, Manel Ollé, Agustí Forner, Fede Cortés, Montse Pallarès, Òscar Ologaray i el seu violí, Conxita Jiménez, Vicent Pellicer, Joan Safon Martí, Marta Amigo, Xantal Montsec, Ricardo Gascon i Jesús M. Tibau.
I els propers actes ...

6 d'abril, Amposta (l'espectacle)

8 d'abril, Roquetes
11 d'abril, Tarragona
26 d'abril, Jesús

27 d'abril, Santa Bàrbara
28 d'abril, Falset
4 de maig, Reus
I pendent de concretar data: Barcelona, Sant Jaume d'Enveja, Matarranya, el Port, La Sénia

No m'espanta que s'amagui el dia

No m'espanta que s'amagui el dia
rere els turons del capvespre.
Desafio que m'abraci la foscor que avança
com un discret i infal·lible amant.
Els peus humits de platja tèbia
són pilans del meu demà.
.Text inspirat en una imatge d'Anna Serrat.

Curiositats del món animal per a tothom, de Pere Renom i Cristina Losantos



Curiositats del món animal per a tothom, de Pere Renom i Cristina Losantos
Baula Edicions, 2018
— El cavall de Troia era un cavall de fusta o era un vaixell?
— En quin animal s’inspiren els submarins?
— Des de quan els humans bevem llet de vaca?
— Quin és l’origen del velcro?
— Quina relació tenen les ecografies amb els ratpenats?
Trobaràs la resposta d’aquestes preguntes i de moltes més en aquest llibre de Pere Renom, biòleg, comunicador científic i col·laborador del programa «Quèquicom» de Televisió de Catalunya.

30 de març 2018

Si la vida no és poesia, no és res.


En explotar unes estrelles fa milions d’anys, van escampar gasos i matèries per l’univers que, amb paciència o tossuderia, s’uniren per formar el sistema solar. Enmig de tota aquesta massa heterogènia, per un atzar gairebé impossible, un grapat de mol·lècules s’apleguen per formar cossos d’una gent que mira al cel de nit, embadalits, per a admirar altres estrelles tal com eren fa milers d’anys, i per a escriure poemes. Si la vida no és poesia, no és res.

29 de març 2018

Aquells solituds d’on veníem, de Josep Manel Vidal


Aquells solituds d’on veníem, de Josep Manel Vidal
Premi Festa d’Elx
Bromera Edicions, 2018
Em talle sovint amb els desperfectes d’aquella trencadissa. Però, què vols? No sé renunciar al costum de mirar-te amb els peus descalços. I si tanque els ulls encara ve el teu record i m’abraça per darrere.
.
La narrativa poètica de Josep Manel Vidal que tant coneixem els seus seguidors.


Crui. Els portadors de la torxa, de Joan Buades



Premi Creixells 2017
Editorial Més llibres, 2018
Sinopsi
«Joan Buades ha sabut rebre el llegat de la literatura europea i transformar-lo en una novel·la d’idees absolutament original, ambiciosa i amb una qualitat estilística remarcable. És tot un descobriment.» Jordi Llovet
«Enhorabona per aquesta novel·la de gran volada en què has sabut brodar l’altra cara del tapís de la hipocresia i la falsedat de la història oficial amb uns personatges i uns temes memorables.» Biel Mesquida
«Ara sabem allò que s’ha fet en aquest laboratori del turisme. I també sabem la història que ens ha trasmudat, com s’ha maquinat el parc temàtic que som i com hem edulcorat la metamorfosi que ens ha transformat en un lloc disponible.» Sebastià Perelló
«Tots els fets terribles que s’hi refereixen són a bastament contrastables, fins i tot els més esgarrifosos, com els experiments de Josef Mengele als camps d’extermini, la participació de la IBM en l’obtenció dels censos de jueus per a la Solució Final o la protecció i assimilació nord-americana i espanyola dels criminals nazis i dels seus espolis.» Xavier Coromina.
Fragments
No us enganyeu: els pobles que condueixen el món no ho fan convencent amb raons, sinó esfereint i anorreant la resta. Ara ens tocava a nosaltres, en teníem molta fam.
Les èpoques giren, les modes fan alts i baixos i els guapos s’acaben tornant calbs, però no he conegut ningú de primera línia que no sigui silenciós.
Els reglaments són per a la púrria, a dalt només hi arriben aquells que tenen agalles de saltar-sel’s.
Els diners cón com l’aigua: incolors, inodors i insípids. En el meu codi deontològic, ‘únic que hi consta és que els meus clients són els amos de la meva boca i dels meus arxius.
No m’estranya que els espanyols es barallin de fa segles entre ells talment: no recorden res, no s’adonen que, si no resols un problema, s’acaba enquistant i torna a comparèixer de manera cada cop més perillosa. 

28 de març 2018

entrevisa Reus digital


Avui ha sortit a Reus digital l'entrevista que em va fer Maria Sabaté, al voltant de la meva obra.

A la IX Mostra Oberta de Poesia a Alcanar



Dissabte passat, una de les cites anuals on procuro no faltar, la Mostra Oberta de Poesia a Alcanar, amb Tomàs Camacho com a ànima infinita, que enguany arriba a la IXa edició.
Com ja tinc una edat i no vetllo gaire, vaig sortir prou indemne de la nit poètica anterior a La Ràpita, perpetrades per Miquel Reverté i Eduardo Margaretto, i faig cap a Alcanar puntual a les 10 del matí.
Una jornada deliciosa en bona companyia, una de les millors formes de llepar les ferides que pateix el nostre país que, tot i això, suraren durant tota la jornada pels nostres cors.
Tomàs sap congregar gent molt diversa, d'origens distants, aprofitant, entre altres coses, la situació canareva propera al País Valencià. Jo m'intento repartir entre el goig de retrobar-me amb estimats amics i amigues de lletres, alguns dels quals normalment només coincidim en aquesta Mostra, i en la il·lusió per conèixer nous amants i visions de la sensibilitat. Crec que me n'he sortit prou bé.
En aquest enllaç podreu trobar els vídeos de totes les intervencions; permeteu-me que en destaqui dos, almenys per veterania: la de Víctor Canício, irrepetible i indefinible company de la primera de les meves presentacions per allà el 2001, i Manel Ollé, que sempre ens estremeix quan recita, però que aquest cop va estar sublim fins al punt de fer-me saltar les llàgrimes.
Jo vaig recitar una llista de "gestes innecessàries", i alguna coseta més de regal.

27 de març 2018

L'homenatge, de Xulio Ricardo Trigo


L'homenatge, de Xulio Ricardo Trigo
Premi Nestor Luján
Edicions Columna, 2018
Sinopsi

Finals de 1932. Convidat per la vídua d’en Santiago Rusiñol, en Carles Solé arriba a l’estació de tren de Sitges per allotjar-se al Cau Ferrat. El seu objectiu és l’escrit homenatge que vol dedicar al moviment modernista, però la realitat és que persegueix una venjança personal contra els pintors que molts anys enrere li van negar un lloc de privilegi.
Mentrestant, al fons del seu cor batega un altre sentiment. Enamorat de la vídua d’en Casas, la Júlia Peraire, haurà d’enfrontar-se a moltes dificultats en aquesta reunió amb els membres del Modernisme que ell mateix ha convocat. La intervenció d’una dona aliena als seus plans farà que el resultat no sigui de cap de les maneres el que ell esperava.



aturar-se per a avançar


Com cada any per aquestes dates, l’encarregat del manteniment del rellotge de l’Ajuntament l’adapta al nou horari d’estiu. El rellotge ja té unes quantes dècades, i els seus engranatges són gairebé perfectes, i amb un cost de manteniment que frega el 0; tot just unes gotetes d’oli de tant en tant. El seu mecanisme és d’una bellesa hipnòtica, sobretot per a un maldestre com jo, a qui la mecànica li sembla quelcom màgic i inabastable. Funciona tan bé que més val no tocar-lo gaire. Per a avançar-lo una hora, el millor és aturar-lo avui a una hora determinada, i tornar-lo a posar en funcionament vint-i-tres hores després. Vet aquí l’ensenyança d’un vell rellotge: aturar-se per a poder avançar.

26 de març 2018

Ràpita poètica




Divendres passar vaig poder gaudir de ser convidat a participar de la Ràpita poètica, perquè es veu que a La Ràpita no en tenen prou d'un dia mundial de la poesia, i en necessiten tres.
Juntament amb Àngel Martí, Rafael Haro, Sílvia Panisello, Anna Maria Franco i Montse Pallarès, vam recitar al local La Pensió; en el meu cas, una bateria de nanocontes.
Però abans i després, vaig xalar escoltant Miquel Reverté i Eduardo Margaretto, acompanyats a la guitarra per Tomàs Castellà, a la botiga Intertodo, i com a final de festa explosiu, a la taverna Porxes, on ens van fer vibrar a cops de paraules i cordes, com podeu escoltar en aquests dos vídeos:



25 de març 2018

Versos contra la violència, a Amposta


El passat 21 de març, Dia mundial de la Poesia, va tenir lloc un nou acte del col·lectiu Versos contra la violència, amb l'excusa de presentar el llibre del mateix nom, d'Onada Edicions. 
Aquest cop a Amposta, on continuem sumant gent a favor de la pau i la llibertat.
Hem participat: Màrius Pont, Baltasar Casanova, Núria Menasanch, Tomàs Camacho, Josep Igual, Anna maria Franco, Elena Solé, Rafael Haro, Emigdi Subirats, Montse Boldú, Sílvia Panisello, Manel Ollé, Clara Salvadó, Noel Luna , Joana Serret, Ricardo Gascon.
Un acte molt emotiu, i singular.
I els propers...

30 de març, 20 hores, Arnes

6 d'abril, Amposta (l'espectacle)
8 d'abril, Roquetes

11 d'abril, Tarragona
26 d'abril, Jesús

27 d'abril, Santa Bàrbara
28 d'abril, Falset
4 de maig, Reus
I pendent de concretar data: Barcelona, Sant Jaume d'Enveja, Matarranya, el Port.

La dona pèl-roja, de Orhan Pamuk



Sinopsi
Jo volia ser escriptor, però després dels fets que em disposo a descriure, vaig estudiar enginyeria geològica i vaig començar a treballar de contractista. De tota manera, el lector no hauria de pensar, en base al meu relat, ara que tot ha passat, que ho he deixat enrere. Com més ho recordo, més ficat hi estic. I potser tu també t’hi ficaràs, atret per l’enigma dels pares i els fills.
«Aquesta excel·lent novel·la d’Orhan Pamuk, que fa la sensació de tenir un caràcter de faula i que fa pensar en l’obra de Paul Auster, escruta les relacions entre pares i fills amb una intensitat gairebé dolorosa i fa sentir el lector com si hagués emergit de les profunditats d’un pou cap a una llum sobtada i encegadora.» The Observer
«Una versió moderna i fascinant del mite d’Èdip que és una exploració profunda, honesta i commovedora de la capacitat humana d’ocultar la seva essència amb idees i comportaments civilitzats.» The Herald
«Un final que fa que tornis a començar el llibre immediatament parla per si mateix.» The Sunday Times

Sant Jordi: la rosa i el llibre, de Roger Roig i Hugo Prades



Cossetània Edicions, 2018
En aquest conte el Patufet i la seva colla descobriran què s’amaga darrere la diada de Sant Jordi, amb la vivència directa de les parades al carrer farcides de roses i de llibres per triar i remenar, però també amb el record llunyà d’una llegenda que parla d’un drac, una princesa i un victoriós cavaller.

24 de març 2018

100 endevinalles noves per a tothom, de Pere Martí Bertran, amb il·lustracions de Núria Feijóo



100 endevinalles noves per a tothom, de Pere Martí Bertran, amb il·lustracions de Núria Feijóo
Baula Edicions, 2018
Endevinalles polisèmiques on totes les paraules proposades tenen diversos significats. Són per compartir, amb la família, amb els amics, a l’escola, són… per a tothom.

23 de març 2018

"Els Ports. Natura i Art" 2018




Convidat per Sergi Quiñonero, ànima del projecte, enguany tindré el gust de participar a l’activitat "Els Ports. Natura i Art" 2018
Aquest any el projecte d'intervencions artístiques i efímeres en el medi natural es bifurca en 2 dates / propostes diferents:
Diumenge 3 de juny 2018. 9:30 h. Horta de Sant Joan i Arnes
ARTS PLÀSTIQUES: 1 Antònia Ripoll (Bítem, Tarragona); 2 Albert Macaya (Reus, Tarragona); 3 Ester Fabregat Este Roide (Valls, Tarragona); 4 ESARDI (Amposta, Tarragona) POESIA: 5 Sílvia Mayans (Arnes, Tarragona); PERFORMANCE: 6 Maria Cosmes Román (Cardedeu, Barcelona); CORAL: 7 Cor Flumine (Tortosa, Tarragona).
Diumenge 26 d'agost 2018. 19:00 h. Paüls
ARTS PLÀSTIQUES: 1 Jordi Llort Figuerola (Tarragona); 2 Sergi Quiñonero (La Pobla de Massaluca, Tarragona); POESIA: 3 Jesús M Tibau (Tortosa, Tarragona); PERFORMANCE: 4 Mariaelena Roqué (Les Cases d'Alcanar, Tarragona).
En col·laboració amb Lo Pati. Centre d'Art Terres de l'Ebre.
Enllaç a l'edició de l'any passat.

22 de març 2018

100 preguntes sobre el càncer, de Daniel Closa i Salvador Macip



Mites i realitats d'una malaltia que ens pot afectar a tots
Cossetània Edicions, 2018 
Sinopsi
El càncer és, amb tota seguretat, una de les malalties més conegudes i temudes. Però què en sabem realment? Quants tipus diferents de càncer hi ha? Quan s’origina? Què passa exactament dins una cèl·lula cancerosa? En què consisteix la quimioteràpia? I les noves teràpies dirigides? Hi ha remeis naturals contra el càncer? Afecta per igual a tothom? Quan es pot dir que un càncer s’ha curat? Des de les primeres descripcions històriques fins a les estratègies més recents per prevenir-lo i tractar-lo, aquest llibre vol respondre cent preguntes essencials per entendre aquesta malaltia. Està pensat perquè serveixi de referència tant per a malalts com per a familiars que vulguin saber-ne més, però també per a tothom que tingui curiositat sobre un dels enigmes biològics més complexos i fascinants que existeixen.

21 de març 2018

IV Premi de Poesia Lluís de Montsià




Em plau compartir que avui he rebut el IV Premi de Poesia Lluís de Montsià, a Sant Carles de la Ràpita, per un recull de 10 poemes sota el títol de La casa.
Aquest és el tercer premi de poesia en quinze mesos, després del XXII Premi Terra de fang de Deltebre i del  6è premi Vila de Cambrils.
No deixa de ser curiós que després de tants anys ara em comencin a fluir els premis de poesia, i precisament en viles molt relacionades amb l'aigua.
De fet, els versos que han guanyat aquests tres premis han sorgit així, de forma fluïda, sense passar pel sedàs de la raó. 

Joan Todó a Tens un racó dalt del món





Joan Todó ens visita aquesta setmana a Tens un racó dalt del món, a Canal 21 Ebre, per parlar del seu recull de contes Lladres
Lladres en sentit real i en sentit figurat, lladres d'objectes, lladres d'emocions, lladres del temps, lladres que potser som nosaltres mateixos. També un catàleg de com l'autor juga amb estils diversos per a veure fins on és capaç d'arribar. Relats realistes, onírics, amb ironia, amb nostàlgia, amb tocs de fantasia.... diversos però passats tots pel sedaç de la mà que els ha escrit.  
També ens visita com a lectora Esther Galindo per a recomanar-nos llibres i Joan Callau per a parlar de l'associació Cala Cultura.
I les microseccions dedicades a Falsos proverbis, Cites literàries i els Nanocontes. 
El programa es podrà veure en directe els dimecres 21 i 28 de març a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes, i també a l'emissió en directe a través del canal de Youtube de Canal 21.
També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

20 de març 2018

Escriu-me aviat, de Joana-Alba Cercós i Lluís Aragonès



Escriu-me aviat, de Joana-Alba Cercós i Lluís Aragonès
Pagès Editoris, 2018
Sinopsi
Com seria l’amor de lluny, en l’actualitat? Després d’una visita al Celler Gotim de Gratallops, l’Alba Ponté escriu un correu d’agraïment pel tracte rebut al seu gerent, Jan Peiró. La resposta suposa l’inici d’un diàleg, en forma de cartes, on comparteixen els seus mons —del Priorat al barri barceloní de la Ribera—, la descoberta de les seves vides i els secrets que amaguen a través de les lletres que cada dia anhelen, mútuament, rebre i llegir... fins a seduirse, des de la distància, amb paraules, versos i cançons. “Parlar amb tu des de l’escriptura, m’embriaga. Acaricio el desig de poder-te veure aviat i sé que a tu et passa el mateix, des d’aquest desconcert que apunta insistentment, i des de les contradiccions que m’expliques que sents.” “T’escriuré, ens escriurem i, potser algun dia, omplirem el buit de les paraules.”
.
Personalment, el llibre conté una guerxada que és tot un regal per a mi, ja que en una de les cartes, ambientada a Cornudella, es parla de mi i del meu llibre Tens un racó dalt del món.

desdefinicions (Sodidaritat)


19 de març 2018

Versos contra la violència a Amposta, Ràpita poètica, Mostra oberta de Poesia a Alcanar

Aquesta setmana serà poètica i serà del Montsià; d'una manera o altra estaré a Amposta a la Ràpita i a Alcanar.

No és la derrota, sinó el vent: Proposta didàctica


Missatge per als centres d'ensenyament: ja podeu fer servir la proposta didàctica del meu recull de contes No és la derrota, sinó el vent, realitzada per Josep-Sebastià Cid, i la trobareu a la web d'onadaeducació.
Aquesta eina us pot proporcionar idees per poder treballar el llibre a classe, i jo sempre estic disposat a vindre per a intercanviar impressions amb l'alumnat.

18 de març 2018

Versos contra la violència, a L'Ampolla





Avui, un nou acte del col·lectiu Versos contra la violència, amb l'excusa de presentar el llibre del mateix nom, d'Onada Edicions. 
Aquest cop a L'Ampolla, on continuem sumant gent a favor de la pau i la llibertat.
Hem participat: Mario Pons, Màrius Pont, Baltasar Casanova, Núria Menasanch, Montse Pallarès, Conxita Jiménez, Fede Cortés, Raimond Aguiló, Pili Algria, Àngel Martí, Enric Panisello, Elia Sabater (9 anys), Ricardo Gascon, Jesús M. Tibau.
Un acte molt emotiu, i singular.
Més fotos en aquest enllaç.
I els propers...
21 de març, 19.30, Biblioteca d'Amposta
30 de març, 20 hores, Arnes

6 d'abril, Amposta (l'espectacle)
8 d'abril, Roquetes

11 d'abril, Tarragona
26 d'abril, Jesús

27 d'abril, Santa Bàrbara
28 d'abril, Falset
4 de maig, Reus
I pendent de concretar data: Barcelona, Sant Jaume d'Enveja, Matarranya, el Port.

Guia dels animals, de Roc Olivé



Cossetània Edicions, 2018 
En aquest llibre hi trobareu una selecció de més de 500 espècies de vertebrats detalladament catalogats i il·lustrats a tot color.
Es tracta d’una guia completa i exhaustiva que aporta informació precisa sobre cada espècie animal.
Captura tota la bellesa i la diversitat del món dels vertebrats amb un disseny espectacular i visualment impactant i atractiu.

Quina pinta!, d’Eva Santana, amb il·lustracions de Kim Amate



Quina pinta!, d’Eva Santana, amb il·lustracions de Kim Amate
Baula Edicions, 2018 
Sinopsi
La Carola era una nena preciosa, riallera i divertida i tenia un munt d’amics. Alguns dels seus companys tenien por de la foscor, d’altres, dels fantasmes i, fins i tot, algun tenia por dels espinacs, però la Carola no. La Carola tenia por sobretot d’una cosa…: de la pinta!

L’esquerda de l’àngel, de M. Victòria Lovaina



L’esquerda de l’àngel, de M. Victòria Lovaina
Editorial Gregal, 2018
Sinopsi
Som als anys cinquanta del segle xx. En Nèstor viu en un pis del carrer de l’Om, al Raval. A partir de les cartes antigues que en Paquito, el seu veí i amic, descobreix en el capçal del llit, es recrearà una història fins aleshores desconeguda.
Els esdeveniments es remunten a començaments del segle passat, una època convulsa de la nostra història en què la lluita per la supervivència quedava tenyida per la injustícia social i la violència als carrers. Les restes d’un cadàver a casa d’en Nèstor seran testimoni punyent d’aquell temps passat.
La novel·la, doncs, es desenvolupa a cavall de dues èpoques. D’una banda, el temps d’en Nèstor, atrapat entre el neguit per descobrir els fantasmes ocults de la seva infantesa i un sentiment de culpa impregnat d’amor. De l’altra, el temps de la Maria i la Cinta, atrapades en una Barcelona de començament de segle xx que les obligarà a lluitar per tirar endavant i que les farà còmplices de fets que mai no haurien imaginat. L’esquerda de l’àngel és una novel·la combativa, però al mateix temps analítica, ja que explora a fons les relacions d’amistat i el comportament humà en situacions límit.

17 de març 2018

Sort del colibrí, de Germán Machado, amb il·lustracions de Gustavo Aimar



Sort del colibrí, de Germán Machado, amb il·lustracions de Gustavo Aimar
Baula Edicions, 2018 
Sinopsi
En Roberto, un famós futbolista retirat, troba un colibrí amb una ala trencada al jardí de casa seva i decideix tenir-ne cura
durant uns dies amb l’esperança que millori. En Mateo, el seu jove veí, amb qui no té una relació gens bona, sent curiositat per la nova mascota d’en Roberto. L’atzar fa que la relació entre tots dos canviï bruscament i, després d’un bon grapat de sorpreses,
també canvien les seves vides: pot ser capaç d’esborrar vells rancors, un colibrí?

Mai no oblidaré el teu nom, d’ Ignasi Llorente (il·lustracions de Maria Palet)



Cossetània Edicions, 2018
Sinopsi
La Fu-Hao i el seu avi tenen una relació molt especial. Viuen a prop del riu Yang-Tsé, a la Xina, en plena revolució neolítica. Es passen el dia pescant, recollint fruits, emmagatzemant arròs, molent el gra i fent farina. A les nits, al voltant del foc, l’avi de la Fu-Hao treu la seva flauta i toca unes boniques melodies mentre explica unes històries que agraden molt a petits i grans. Un dia, però, començarà a perdre la memòria. La Fu-Hao mirarà de posar-hi remei amb una idea molt original i revolucionària que canviarà la història per sempre més.

16 de març 2018

Que venen els fantasmes, de David Fernández Sifres, amb il·lustracions de Ximena Maier



Que venen els fantasmes, de David Fernández Sifres, amb il·lustracions de Ximena Maier
Baula Edicions, 2018 
Sinopsi
Hi ha una bona recepta per fer fora una inesperada colla de fantasmes? És difícil de saber, però en Biel, en Quim i en Poliprou
intentaran expulsar sigui com sigui els que s’han instal·lat al vell casalot. Tant és si per aconseguir-ho han d’aprendre a planxar,
a fer ganxet o fer un curs accelerat de fantasmes.

Les princeses mai no esperen que s'acabi el conte per a comprar-se una sabata.

14 de març 2018

Estic Ple


Fa uns dies em canvien el sistema operatiu a l’ordinador de la feina, sense anestèsia ni res. En teoria és un avanç; d’acord, ho accepto. No hi ha un altre camí; entesos, ho assumeixo. Però us confesso que cada cop em costa més adaptar-me als canvis tecnològics. Potser és cosa de l’edat, i per poc que em descuidi aviat seré un vell rondinaire que es lamenta que “a la meva època...” La tecnologia va cada cop més de pressa, i jo cada cop més lent. Al nou sistema les icones són similars, però no ben bé igual. Tot és més minimalista i, aparentment, més intuïtiu, però de moment em sento perdut i navego a les palpentes. Sé que ho superaré, però enyoro el meu sistema antic. Només desitjo que aquesta dificultat creixent per a adaptar-me a les noves tecnologies només afecti a les tecnologies, i no a la resta del món. De vegades m’imagino com una capseta o, millor dit, com un disc dur que ja comença a estar ple, i recordo una cançó d’Albert Pla que es titula així, Ple, i que em serveix per a riure’m de mi mateix. Només és un estat passatger, ho sé, fins al proper canvi de tecnologia que serà passat demà, o demà mateix.


12 de març 2018

Literatura de proximitat


La meva evolució creativa m'ha portat d'inventar contes breus, cada cop més inspirats en petites vivències quotidianes, a descriure aquestes vivències tal com són, sense afegir-hi altra cosa que la meva mirada, sempre subjectiva.
I escriure aquesta mena de dietari de petites coses, gestos, i escenes que capto al vol, converteix la vida en un espectacle gratuït.
Tinc com una mena de necessitat de retornar a la vida aquestes mirades a la vida que m'envolta, en forma de tuits o apunts al facebook i al meu blog, de forma, de vegades, instantània, i també d'evitar que es perdin pels laberints de les xarxes socials donant-los format de llibre. I axí van sorgir els dietaris Molles per no perdre'm i Per no perdre'm les molles (el tercer va de camí, encara sense títol: algun suggeriment?)
Una altra forma de retornar a la vida aquestes mirades a la vida mateixa, és llegir fragments en públic, preferiblement en petit comité, i dijous passat ho vaig fer a un local deliciós del nucli antic de Tortosa, envoltat de pedres i llibres: Lo portal de Tamarit. Poca gent, però molt atenta, molt a prop, a la llum d'una espelma, intercanviant vivències i aquest espectacle de la vida.

11 de març 2018

Versos contra la violència, a Deltebre




Ahir vam gaudir un nou acte del col·lectiu Versos contra la violència, amb l'excusa de presentar el llibre del mateix nom, d'Onada Edicions. I és el segon de la setmana després de l'acte a Aldover de divendres, i no ens cansem (o potser sí que ens cansem, però quan ens trobem se'ns passa de seguida i ja tenim ganes de la propera).
Ahir a la Biblioteca de Deltebre es va reproduir de nou la màgia d'aquests actes, fruit, sense cap dubte, de la necessitat de compartir emocions, tant dels que sortim a recitar, tocar, i cantar, com de la gent que ens ve a escoltar: tots formem part d'aquest projecte.
I com passa a cada acte, la família va creixent.  Ahir a Deltebre, on es va veure subratllat el tarannà lluitador de la seva gent, en recordar el moviment antitransvassament,  vam participar: 
Anna Giménez, regidora de Cultura, Eduard Carmona com a conductor de l’acte, Baltasar Casanova, Juan Miguel Alfonso, Núria Menasanch, Conxita Jiménez, Ricardo Gascón, Eduardo Margaretto, Jesús M. Tibau, Mario Pons, Enric Panisello, Sílvia Panisello, Àngel Martí, Màrius Pont, Fede Cortés, Rafael Haro, Raimond Aguiló,   Josep Maria Bonet, Diego López, Sam Vila, i la rondalla 3 cantadors.
I els propers actes són a tocar:
18 de març, 19 hores, L'Ampolla
21 de març, 19.30, Biblioteca d'Amposta
30 de març, 20 hores, Arnes

6 d'abril, Amposta (l'espectacle)
8 d'abril, Roquetes

11 d'abril, Tarragona
26 d'abril, Jesús
28 d'abril, Santa Bàrbara
4 de maig, Reus
I pendent de concretar data: Barcelona, Sant Jaume d'Enveja, Matarranya, el Port.

Aritmètica del crim, de Mireia Vancells



Aritmètica del crim, de Mireia Vancells
VII Premi de Narrativa Marítima Vila de Cambrils Josep Lluís Savall 2017
Cossetània Edicions, 2018
Sinopsi
L’aparició del cadàver esbudellat d’una ginecòloga a Ciutat Vella obliga la parella d’inspectors dels Mossos d’Esquadra Jan Ribarroja i Carina Gutés a iniciar una investigació policial. Un misteriós personatge els ajudarà en la resolució de l’assassinat mitjançant el que es podria anomenar “la lògica dels nombres”. I una veu discordant, mentrestant, com un corcó, ens va explicant amb un gran luxe de detalls la història de l’amotinament de la Bounty. Homicidis, matemàtiques i una odissea nàutica que, combinats, donen lloc a aquesta novel·la d’intriga.

10 de març 2018

Versos contra la violència, a Aldover










Ahir vam gaudir un nou acte del col·lectiu Versos contra la violència, amb l'excusa de presentar el llibre del mateix nom, d'Onada Edicions. Dic excusa, perquè des de que vam iniciar aquest projecte l'octubre passat, i a mesura que fem recitals allà on ens demanen, l'amistat i l'estima va creixent entre tothom que hi participem, i per a nosaltres ja és una trobada d'amics que, a més a més, intentem transmetre emoció a través de la paraula i la música.
Som molts i moltes els que repetim actes, però a cada acte s'hi afegeixen persones noves, i cada acte té la seva singularitat.
Ahir a Aldover,  vam participar:

Isabel Marrugat, com a amfitriona i bibliotecària d’Aldover, Valer Gisbert com a conductor de l’acte, Meritxell Sabaté, Emigdi Subirats, Baltasar Casanova, Núria Menasanch, Pilar Cabrera, Xell Aixarch, Manel Ollé, Montse Boldú, Conxita Jiménez, Ricardo Gascón, Jesús M. Tibau, les veus de Maria Cinta Villamon i Alba Figueroa, i la música d'Ivan Benet i Lluís Avendaño.
Més fotos en aquest enllaç.
.
I els propers actes són a tocar:
10 de març, a les 19 hores, a la Biblioteca de Deltebre
18 de març, 19 hores, L'Ampolla
21 de març, 19.30, Biblioteca d'Amposta
30 de març, 20 hores, Arnes

6 d'abril, Amposta (l'espectacle)
8 d'abril, Roquetes

11 d'abril, Tarragona
26 d'abril, Jesús
28 d'abril, Santa Bàrbara
4 de maig, Reus
I pendent de concretar data: Barcelona, Sant Jaume d'Enveja, Matarranya, el Port.