19 de febrer 2020

Toni Villalobos a Tens un racó dalt del món


Toni Villalobos és el convidat aquesta setmana a Tens un racó dalt del món de Canal 21 Ebre.
Comentarem la seva trajectòria com a escriptor especialitzat en literatura infantil i juvenil, materialitzada en sis llibres, i també de la tasca com a mestre, dues facetes que sense cap mena dubte s'han complementat i enriquit mútuament. 
Abans, parlem amb Fuensanta López de la seva passió per Federico García Lorca, que l'ha portat, entre altres coses, a formar el grup Lorquianas a Amposta.  
I les seccions De pel·lícula, Cites literàries i Nanopoemes
El programa s’emet el 19 i 26de febrer, a les 21 hores, i en diverses repeticions durant dos setmanes.
També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

18 de febrer 2020

Que mai no et matin la il·lusió


Que mai no et matin la il·lusió i, per si de cas, troba-li al gust a les pastanagues
..

Inspirat en una foto de Fox Photos/Getty Images, trobada a la pàgina de facebook Fotogràficamente

17 de febrer 2020

A mig camí de la incertesa (fragment)



El seu home sempre li recrimina, amb cert to de triomfalisme i revenja, que sense ell no pot viure. I li haurà de donar la raó, mal li pesi, perquè, després de mitja hora buscant frenèticament, les mitges negres no apareixen. Tot just avui, que ell no hi és, els necessita per a un important dinar de negocis, i comença a posar-se neguitosa. Neguitosa d’aquella manera que tan atabala el seu home, amb moviments bruscos i innecessaris, i fent més nosa que servei. Quan arriben a aquests extrems, el nerviosisme de l’un s’encomana i alimenta el de l’altre en una mena d’espiral domèstica sense sentit, en què els crits in crescendo només són ferotges en aparença, com els llops dels dibuixos animats. En aquestes situacions resulta còmic veure’ls des de fora; però tan sols des de fora.
.
Fragment del llibre A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions)

16 de febrer 2020

A mig camí de la incertesa, l'índex


100 pàgines; 57 contes. Feu la mitjana.

Els dies del Rainbow, d'Àngel Burgas


Els dies del Rainbow, d'Àngel Burgas
Brau Edicions
Sinopsi
Un assassinat de fa temps, uns personatges molt diferents entre ells i un bar, el Rainbow, són els nuclis d'interès d'aquesta novel·la que ens explica, des del present i des del passat, que tot no és sempre allò que sembla.
Comentari
Desrpés de dècades amarades de gris, de prohibicions, d’inhibicions, de moralitat castradora, arriben un anys on tot sembla possible, amb ànsies de llibertat aparent i de llibertinatge, d’obertura al món i a tota classe d’idees i d’excessos. Aquesta època que ara es veu amb certa nostàlgia, no fou tan alliberadora com llavors semblava i ara comprovem, amb certa frustració, que el món no ha canviat tant, i que Peter Pan ha contractat una hipoteca. Aquell passat, per a la nostra generació, no és altra cosa que el país de la joventut.
Aquesta eclosió de llibertat i d’una nova manera de veure el món, més oberta, es va materialitzar en una fauna i uns ambients bàsicament urbans. Voler traslladar aquesta “moguda” a un poble petit, era una tasca reservada a ments agosadares o, per què no dir-ho, potser inconscients. Va durar el que va durar, com el Rainbow (“una acadèmia de vida sentimental”, com diu el llibre, o aquell parèntesi que tots necessitem per a creure’ns vius), o com sigui que es digui el local que va brotar al vostre poble, fins que va tancar les portes, però no les finestres, que romanen obertes al nostre record i a la nostra manera d’entendre la vida, almenys quan ens deixem arrossegar pel jove que vam ser, i que volem creure que encara viu dins nostre.
Però el llibre, perfectament traçat per l’Àngel Burgas, parla d’un crim que es va cometre, que sempre és un bon condiment per a una novel·la, però sobretot, sobretot, de moltes més coses: d’aquesta gent que viu contra corrent per la vida, dels perdedors que noten, cadascun dels seus dies, com la societat els colpeja amb crueltat sovint, i amb magninimitat altres vegades. I parla de la por als hòmens del sac i a tot allò de desconegut que, sospitem, amaguen els altres, i dels prejudicis, i també, de l’amor.
En alguns moments em recorda dos obres mestres, Lolita, de Nabokov, i Frankenstein, de Mary Shelley, no em pregunteu per què.       

14 de febrer 2020

13 de febrer 2020

Nebraska


Un altre fragment de guió De pel·lícula. Nebraska.

Un fill conversa amb el seu pare desorientat i vell:
-Noel i jo ho hem deixat.
-Què?
-Noel, la noia amb qui porto vivint dos anys, se n'ha anat de casa. Potser hauria d'haver-me casat amb ella, no ho sé, però mai m'he sentit segur. M'entens?
-...
-Com pots saber quan n'estàs segur? Tu ho estaves?
-Eh?
-Com et vas acabar casant amb la mama?
-Perquè ella volia.
-I tu no?
-Vaig pensar, ja que hi som...
-I alguna vegada te n'has penedit?
-Tots els dies; encara que podria haver estat pitjor.
-Però estaries enamorat, no? Almenys al principi.
-Mai va sortir aquest tema.



12 de febrer 2020

diLLUMs d'arts al forn, trobada de febrer














10 de febrer de 2020. Nova trobada mensual dels diLLUMs d’arts al Forn, al Forn de la Canonja de Tortosa. habitualment té lloc el primer dilluns de cada mes, però excepcionalment, aquest cop l’hem ajornada per no coincidir l’endemà d’un dels actes més grans que organitzem, el passat 2 de febrer: Numen, veus d’Ilercavònia.  Arribada compta gotes de tots els assistents, com sempre, molts que venen per primer cop, en una marabunda divertida i caòtica de salutacions, abraçades, i presentacions dels uns amb els altres. Som gent molt diversa, que ens trobem en una mena de l’hora del pati, ballant en equilibri entre la diversió, la conversa, la rialla, i entre l’emoció i l’intercanvi de propostes i projectes culturas.
Comencem felicitant Valer Gisbert pel seu treball amb l’espectacle Numen, veus d’Ilercavònia.
Iniciem la secció fotografia, coordinada per Rafael Ricote i Batiste Pla, amb imatges comentades d’aquest últim.
A la secció musical, fragment de l’opera Lakmé, de Clement Phelibert Leo Delives, comentada per Domingo Ramos.
Sisco Lahosa recomana l’article La Candelera, de Narcís Comadira, al diari Ara 01/02/2020.
Jesús M. Tibau llegeix el poema Maig d’amor, de Gerard Vergés, en record de la defunció aquest dia de la seva dona, Imelda Alonso.
Jesús M. Tibau llegeix un conte de Gianni Rodari, en motiu del seu centenari.
Josep Maria Franquet ens parla de la conferència que realitzarà el proper 20 de febrer, “Problemàtica del riu Ebre en el seu tram final,  dins del cicle de xerrades ‘Ebre, canvi climàtic i gestió de recursos’, i del seu llibre Olivo y aceites de calidad, escrit conjuntament amb J. Tous Martí,
Pedro Lita, nou a les nostres trobades, ens explica el seu àmbit d’actuació musical, molt diferent al d’altres participants, ja que realitza producció MIDI, amb ús de seqüenciadors  per a produir notes i sons musicals amb diversos instruments, i ens en fa un breu tast.
Josep Maria Balagué ens mostra algunes de les fotografies que realitza amb un mètode del segle XIX, la cianotípia, i que exposa al Museu de l’Ebre fins l’1 de març.
I com ja és tradició, sorteig d’obsequis que, aquest cop, ofereix: Espàrrecs silvestres d’Anna Maria Franco, ampolla de vi de la Terra Alta d’Emili Marqués, un exemplar del llibre de Joan Panisello, dos fotografies de Rafael Ricote, una aquarel·la de Mercè Begué, que ve també per primer cop i ens parla de la seva motivació per a pintar, i un cap de setmana a l’allotjament rural Les Valletesd’Arnes per a 4 persones ofert per Elena Solé.
I acabem com sempre amb jotes escrites per Màrius Pont, que a manca d’acampanyament musical, recita ell mateix i Jesús M. Tibau, i canta a cappella Xavier Aragó, Viqui Almuni,  i els versos satírics de Joan Maria Romaní.
La propera trobada, el 2 de març.
Més imatges en aquest enllaç.



11 de febrer 2020

Una història de debó, de David Linch


A la secció De pel·lícula, un petit fragment del guió d'Una història de debó, de David Linch, una joia en la seva aparent senzillesa, un viatge carregat d'emoció i de bellesa en cadascun dels seus fotogrames, un Quixot que viu aventures personals amb les persones que es troba pel camí.
.
-Alguna cosa bona tindrà envellir?
-La veritat és que ara mateix no se m'acudeix res de bo en quedar-se cec i coix al mateix temps, però a la meva edat ja he vist quasi tot el que la vida por oferir. Sé separar el gra de la palla i deixar que les coses petites se les emporti el vent.

10 de febrer 2020

Laura, d'Otto Preminger


Un nou fragment De pel·lícula. Aquest cop del guió de Laura, d'Otto Preminger:
.

Laura, la protagonista, interromp vanitós articulista mentre dina en un restaurant, per a demanar-li una col·laboració, i ell es nega atendre-la.
-No perdia res en provar. Hi havia la possibilitat que vostè acceptés. Seria important per a la meva carrera...
-Em sembla, noieta, que oblida una cosa més important que la seva carrera.
-Quina?
-El meu dinar.
-De veritat pensa això?
-No ho dubti.
-No em pensava que existís algú tan egoista!
-En el meu cas, l’egoisme està totalment justificat. Mai he pogut discutir un tema que capti més la meva atenció.
-Però vostè acostuma a escriure sobre la gent amb tanta comprensió i sentiment. Això és el que interessa dels seus articles.
-A mi només m’interessen els 50 centaus per paraula.

08 de febrer 2020

Numen, veus d'Ilercavònia




















Diumenge passat, 2 de febrer, arribà Numen, veus d’Ilercavònia, l’acte que des dels diLLUMs d’arts al forn volem donar rellevància i homenatjar la molta gent de les Terres de l’Ebre que ha guanyat premis culturals durant l’any anterior.
No és un acte de sobèrbia, sinó una forma de fer arribar al màxim de gent possible que aquí hi ha molt de talent, i al mateix temps una excusa per a posar-los en contacte i fer-nos forts, de conèixer-nos, d’estimar-nos.
No pretenem fer una llista dels millors, no és aquesta la nostra intenció, perquè una de les coses que més ens agrada és unir gent de llarga trajectòria i prestigi amb gent que tot just comença. Ens limitem a recollir les dades objectives de la gent que ha guanyat premis en totes les disciplines culturals, i demanar perdó pels oblits que sense cap mena de dubte haurem tingut.
En acabar l’espectacle vam fer pujar a l’escenari tots els premiats per a una gran foto de família, i vam dir, en clau d’humor, que tot el que havia passat abans era una excusa per a aconseguir aquesta fotografia; però, a banda de ser una petita broma, té gran part de veritat, perquè així va començar la idea de Numen, amb l’objectiu de posar un al costat de l’altre el màxim de persones creadores ebrenques.
Us deixem amb les paraules de Ricardo Gascón i Jesús M. Tibau, en nom dels diLLUMS, als parlaments abans de l’espectacle juntament amb Dolors Roo d'Òmnium Cultural Terres de l'Ebre i d'Enric Roig, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Tortosa, i amb un recull de repercussions, de Numen, àlbums de fotos, etc, que anirà creixent.
.
PARAULES INICIALS
Gràcies per la vostra assistència, en nom dels diLLUMs d’arts al forn, un col·lectiu heterogeni, entusiasta, obert, i sense altres normes que l’amor per la cultura, i les ganes de compartir-la de forma lúdica, si pot ser. Som un col·lectiu que creix, sobretot, gràcies a l’estima.
Gràcies a les entitats que ens ajuden a organitzar Numen, moltes ja col·laborades habituals  (Ajuntament de Tortosa, Òmnium Cultural de les Terres de l’Ebre), i també els Serveis Territorials de Cultura, Campus Extens de la URV a Tortosa, l’Escola Municipal de Teatre de Tortosa, el grup CREA i el Forn de la Canonja.
Gràcies i enhorabona a les persones i entitats premiades a qui dediquem aquest espectacle en homenatge vostre i, de retruc, a tots nosaltres. I gràcies a les moltes persones que col·laboren de mil maneres en totes les nostres iniciatives que perpetrem al llarg de l’any.
Hem començat amb dos bellíssimes imatges de Vicent Pellicer, de dos parts del territori que han patit els embats de la natura de forma directa i, indirectament, dels éssers humans: la Ribera d’Ebre, i el Delta de l’Ebre. No són imatges de la tragèdia, sinó de l’esplendor, perquè així les volem recordar, perquè així volem que siguin notícia.
L’any passat vam haver d’explicar mil cops què era això de Numen, o de súmmum, o de nemon com algunes persones ens han dit. Encara hem de donar explicacions, però ja no tant, perquè Numen ja forma part de les nostres vides, almenys per a nosaltres, que durant tot l’any pentinem les xarxes socials i la premsa a la recerca de premis culturals guanyats per gent ebrenca, i de més enllà (d’aquí el subtítol de veus d’Ilercavònia)
Cadascun dels reconeixements ens fa il·lusió, des dels premis de més prestigi nacional i internacional, fins al premi més humil d’algú que comença a escriure, o a pintar. Que tots estigueu avui aquí, junts, és el nostre premi. Però estem segurs que hi ha mancances i oblits involuntaris, i aprofitem totes les ocasions per a demanar disculpes, i que ens ajudeu a confeccionar la llista de l’any vinent.
L’any passat, Numen era la musa que dormia al fons de l’Ebre i despertava per desvetllar-nos la inspiració. Enguany Numen gira al voltant d’un autor teatral que escriu l’obra que es presentarà avui, i serem testimonis del procés creatiu, de com es fan vives les emocions i els records.
Gràcies Valer Gisbert pel teu talent i capacitat de convertir les nostres idees en bellesa a través del teatre, la música, la dansa, la imatge, imprescindibles per a l’èxit de Numen, en complicitat amb el següent repartiment d’artistes:  Marta Viladrich, Enric Panisello,  Mª Cinta Villamón, Alba Figueroa, Ismael Villamón, Francisco de Pedro, Ruben García, Meritxell Sabaté, Júlia Redó, CREA, i  LDF Il·luminació, així com a Josep Boldó pel disseny del cartell.
.
REPERCUSSIONS
Vídeo part final elaborat pel grup CREA
Fotos de Rafael Ricote al seu blog



A mig camí de la incertesa, cites inicials


Les cites inicials del meu nou llibre A mig camí de la incertesa homenatgen dos autors amics, estimats i admirats, que ens han deixat els últims anys.
.

uno escribe
para dar de comer a los demonios
que quieren devorarlo
 .
Uno escribe, de Víctor Caninio
  .
 .
 Heu de saber, però, que aquestes coses
de primer van ser escrites al meu cor.
 .
L’ombra rogenca de la lloba, de Gerard Vergés

07 de febrer 2020

A mig camí de la incertesa, catàleg de personatges


El pare davant d’una tempesta, una núvia histèrica, un gos que no hi sent, algú de genolls a la vorera, una dona que es desbotona el vestit a cal metge, la rama d’un pati de col·legi que es trenca, l’esposa que compra un elixir d’amor, la llàntia dels desitjos, un carlista fins la mort, l’home que troba cartes esgrogueïdes, dos vaixells de paper, una xiqueta mestressa del temps, l’astrònom que mira massa estrelles, un turista del passat.

06 de febrer 2020

A mig camí de la incertesa


Oh, sorpresa! A mig camí de la incertesa és un recull de contes, el vuitè d’un total de setze llibres (la meitat, si no domineu les matemàtiques).
D’aquests vuit reculls de contes, cinc estan editats per Cossetània, i aprofito per a agrair un cop més la seva confiança dipositada als meus petits relats.
Sempre dic que no escric reculls de contes, sinó contes que vaig aplegant en reculls i que, per tant, no sé si trobareu moltes o poques diferències amb els anteriors, llevat, potser, de certa tendència innata d’aprofondir en les coses senzilles i quotidianes, per a intentar mostrar tota l’emoció que amaguen, i el vici de caure tossudament en la brevetat.
Com a dada prou rellevant, A mig camí de la incertesa té pràcticament el mateix nombre de pàgines que El noi del costat del padrí; però mentre al segon hi havia 39 contes, al nou recull se n’hi troben 57 contes ( amb els 6 nanocontes finals inclosos, que ja no poden faltar). Crec que això evidencia la tendència a la brevetat, a la contenció, a la síntesi.

05 de febrer 2020

refugi de res


“Guia per perdre’t, refugi de res,
torna’t a encendre, apaga’m la set,
dona sentit a l’espera impacient
encara que sigui un moment. “

L’amor? La passió? O la inspiració?



Jesús Serrano a Tens un racó dalt del món


Jesús Serrano és el convidat aquesta setmana a Tens un racó dalt del món de Canal 21 Ebre.
Parlarem dels últims llibres i de les seves dues facetes com a escriptor.
Per una part, la seva vessant infantil, sempre amb voluntat d'apropar la història local als més petits de casa, aquets cop amb el llibre Bruixa!, il·lustrar per Jordi Alfonso.
D'altra banda, la seva vessant de narrativa per a adults, amb el llibre Perdedors, que guanyà el premi de novel·la breu de Verònica La cartonera, que té l'originalitat que està editat amb tapes de cartró reciclat i que cada exemplar és únic. 
També parlarem amb Gonzalo Luna, de la seva trajectòria vital que l'ha portat de Perú, a través de diversos països, fins a Barcelona fa 20 anys, i que ha acabat a Tortosa, empès per al seva voluntat d'aprendre català i les dificultats que tenia per fer-ho a la ciutat comtal, ja que va llegir que a les Terres de l'Ebre és on el percentatge de catalanoparlants és més alt. Ens explicarà les seves múltiples activitats com a voluntari, cantant, i ens recomanarà un dels seus llibres preferits, El petit príncep.
També recomanarem , com a novetat, la nova novel·la de Maria Carme Roca, A Bàrcino, i el llibre Contes per telèfon, en motiu del centenari de Gioann Rodari. 
I les seccions De pel·lícula, Cites literàries i Nanopoemes
El programa s’emet el 5 i 12 de febrer, a les 21 hores, i en diverses repeticions durant dos setmanes.
També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

04 de febrer 2020

A mig camí de la incertesa


Ja està a punt de sortir el meu nou llibre, A mig camí de la incertesa, publicat de nou amb Cossetània edicions.

Dels setze llibres individuals publicats, aquest és el vuitè recull de contes; fet que demostra el meu idil·li amb el gènere. S’hi troba l’estil habitual, l’obsessió per la síntesi per concentrar emocions en poques línies, fins a arribar al límit amb els nanocontes finals que arrodoneixen el recull.
A mig camí de la incertesa és un catàleg d’emocions i personatges a la corda fluixa de la vida, sense drames exacerbats, sense estridències, en trànsit no saben ben bé on. El passat i les il·lusions formen part del paisatge.
També ja estic a punt d'iniciar recitals al voltant de relats del llibre, acompanyat per la guitarra i les cançons d'Albino Tena, amb l'ànim de fugir de les típiques presentacions, i compartir amb tots vosaltres aquest món de les emocions. 
Restem a la vostra disposició si voleu que vinguem a la vostra vila, poble, biblioteca, local...
Més informació al blog del llibre.




03 de febrer 2020

Si el pols i la punteria no et fallen


Si el pols i la punteria no et fallen, posa els records al lloc que els toca.
..

Inspirat en una foto de António Paixão, trobada a la pàgina de facebook Fotogràficamente

02 de febrer 2020

Poemas en papel de arroz








Ahir, Joan Josep Segarra i Eduardo Margaretto van presentar  a La 2 de Viladrich de Tortosa el llibre Poemas en papel arroz, antología poética de Jon Gras, aquest autor rapitenc que ens va deixar el 2015. Es tracta d'un recull de 43 poemes en català i castellà, i també la seva versió en chilango, i ha resultat un plaer participar amb la lectura d'un parell de poemes, juntament amb Eva Mascarell i Àngel Martí.

31 de gener 2020

American Beauty.


Fragments De pel·lícula. Aquest cop, American Beauty.
.
És la típica adolescent: malhumorada, insegura, confusa... M'agradaria dir-li que això li passarà, per no li vull mentir.