31 de gener 2009

Cornudellaweb


A partir d'enguany tindré una secció fixa a Cornudellaweb, on ja anava col·laborant de forma esporàdica.

Des d'aquí agraeixo al Carlos el suport i promoció que sempre ha fet de les meves activitats i el felicito per aquesta web que porta funcionant més de 10 anys, i que és un punt de trobada virtual per a la gent que estimem Cornudella.

Moonflower, de Carlos Santana

Necessita parlar aquesta guitarra de Carlos Santana? A finals dels setanta vam tenir el plaer d'escoltar aquesta cançó i d'enamorar-nos ballant-la: Moonflower.

30 de gener 2009

Paranoia 68 reinterpreta El vertigen del trapezista


Des del blog Paranoia 68 m'arriba un altre regal en forma de comentari de El vertigen del trapezista. Aquest cop és molt original, ja que amb la traducció al castellà dels títols de tots els contes ha creat una narració. Moltes gràcies, Jordi.

Altres comentaris sobre el llibre aquí. Ja no sé com agrair el suport que m'ha donat la comunitat blocaire.

Els meus fragments: El meu germà preferit

Aquest és el fragment inicial del conte "El meu germà preferit", inclòs a El vertigen del trapezista:
.
"Quan el mut toca l’arpa, sempre faig anar el vídeo més de pressa. No és precisament la part que més m’agrada de les pel·lícules dels germans Marx, i espero que em perdonin els amants d’aquest instrument, però, simplement, trobo que el so de les seves cordes no lliga amb el sentit de l’humor; tot té un lloc i el seu moment adequat. El mut tampoc és el meu germà preferit, tot i que ho va ser fa molt temps. Prémer la botzina i treure sorprenents objectes de les butxaques pot tenir certa gràcia, si ets un xiquet de vuit anys.
Jo, una vegada, ho vaig ser; i me’n reia de les ximpleries del Harpo."

Cares del món (83)


El Josep A. Martínez m'envia un enllaç amb informació d'una cara del món sensacional, en la qual, tres astres com la Lluna, Venus i Júpiter ens envien un somriure des del cel.
.

29 de gener 2009

Llibres dedicats






La llibreria de Tortosa La 2 de Viladrich ofereix des de fa uns dies el servei de venda per internet. En el cas dels autors/es locals, a més a més, permet l'opció de rebre els llibres dedicats.

Aquí teniu l'enllaç als meus llibres per fer la comanda.

Mirar endavant sense por


La por de mirar endavant és menys por,
si et tinc al costat,
i l'escalfor del sol no enlluerna,
ni m'espanta el vent de dalt.
.

Felicitats petites(81)

Les felicitats petites d'avui se'n van de viatge a un blog amic, Des del meu mar. Allí la Montse em va dedicar un post amb un vídeo que té molt a veure amb aquesta secció. Us recomano que el mireu.
Gràcies, Montse.

28 de gener 2009

Ebre Blook a Ràdio 4


Avui, a partir de les 18.30 al programa Què està passant? de Ràdio 4 , entrevista a l'Octavi Serret, impulsor del llibre Ebre blook, relats d'aigua dolça al Serret Blog, que vam presentar el passat dissabte.

93è joc literari

Avui arribem a l'últim dels jocs literaris del mes de gener i us faré una proposta una mica diferent, tot i que té alguna relació amb els típics anagrames amb què us torturo.
En primer lloc, per a participar, haureu de visitar aquest post del blog Mots emblocats. Veureu que també proposa un joc que es diu Boggle on cal buscar paraules en una tirada de daus. El que jo us demano és que en aquesta tirada de daus en concret trobeu el nom d'algun/a escriptor/a. No s'hi val a dir simplement Josep, per exemple, sinó que ser vàlid ha de ser el nom amb què es coneix, com ara Josep Pla (que no és el cas). Atenció, NO cal que les lletres estiguin unides en alguna direcció, tal com requereixen les regles del boggle, ja que seria massa difícil; per tant podeu fer servir qualssevol de les lletres, per molt disperses que estiguin, però sense repetició.

Jo he trobat el nom d'un escriptor, però potser n'hi ha més. (NOTA. Com a conseqüència d'una de les primeres solucions enviades, us faig la següent reflexió: pot considerar-se com a escriptor l'autor de lletres de cançons? Jo diria que sí.)

Com sempre, heu d'enviar-me la solució a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el vostre nom i ploblació, si és el primer cop que participeu.

.
Ànim, que no és gaire difícil, i podreu obtenir números per al sorteig dels premis del mes.
El termini acabarà el 3 de febrer.
.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

27 de gener 2009

Demà un nou joc literari

Demà arribarà el 93è joc literari, on haureu d'enfrontar-vos a un nou tipus de joc.

Us recordo els premis que sortejaré entre tothom que encerti almenys un joc aquest mes:


- Un lot de llibres obsequi de la Fundació Àngel Planells, amb els quals es podrà gaudir de gran part de l'obra d'aquest pintor, i que em van cedir durant la meva estada a Blanes com a regal per als jocs literaris.
- Un exemplar de El riu que parla, d'Aeditors, un recull de 30 contes de diversos autors/es vinculats a les Terres de l'Ebre.
- Quatre exemplars de la revista La Lluna en un cove. Aquesta revista ha iniciat les seves activitats recentment i serà un magnífic trampolí per a la publicació de relats breus de ficció per part d'autors/es novells. Us animo a participar-hi.
.
El termini per jugar a qualsevol joc d'aquest mes acabarà el 3 de febrer. Ja podeu participar als jocs anteriors:
90è joc literari
Podeu trobar aquí les participacions al 90è joc literari. Em fa molta alegria comunicar que l'últim text que he rebut a hores d'ara és d'un xiquet que encara no té 10 anys, l'Eduard López. Espero que això animi al col·lectiu docent a fomentar entre l'alumnat aquesta iniciativa.

El vertigen del trapezista va al País Valencià

El proper 30 de gener, a les 19.30, tindrà lloc una nova presentació de El vertigen del trapezista, aquest cop a l'Alcúdia de Crespins, organitzada per l'Associació Cultural la Garrofera, i impulsada pel blocaire Josep Manel Vidal.

Aquesta presentació em fa una il.lusió especial ja que servirà d'excusa per poder conèixer personalment per fi el Josep Manel (que per atzar dels jocs literaris es va convertir en un dels personatges del llibre), i perquè serà la primera que faré al País Valencià.

Podeu veure la invitació al blog de La Garrofera.
Repercussions de l'acte:

Fragments recomanats: El soroll de la resta, de Francesc Bodí.

Aquesta és la vostra secció i vosaltres maneu. Espero més propostes de fragments de llibres que vulgueu compartir. Avui, novesflors ens recomana un fragment de El soroll de la resta, de Francesc Bodí:
.
"Le ciel et la Seine, la symétrie de Paris en hiver, deia a tall de conclusió. Un bon titular de premsa, va contestar Bataller una vegada, llàstima que no tinga cap ganxo d'actualitat. Adrienne va somriure. Els titulars no descriuen l'actualitat, va dir mentre l'arrossegava de la mà cap a la Rue Rivoli; els titulars construeixen l'actualitat. En aquell moment Bataller tan sols volia ser un bon periodista. Potser per això no es va adonar del pes que aquella afirmació arribaria a tindre en la seua vida."

26 de gener 2009

Estem lligats al destí?


Estem lligats al destí,
o podem triar ser davanter centre?

Desdefinicions (91)

Si algun dels vostres bons propòsits de començaments d'any era aprimar-vos, us informo que les desdefinicions són compatibles amb qualsevol dieta.
.
prímcep. Quan el fill del rei pateix gana, cosa que no passa gaire gràcies als pressupostos de l’Estat.
autèntic. Moixó verdader.
diplormàcia. Llàgrimes que cauen davant del fracàs del diàleg pacífic entre països.
diàleg. Parlar amb una cama anglesa.

25 de gener 2009

Presentació de l'Ebre blook, o escriptors contra el vent

Ahir dissabte, 24 de gener, estaven programats els actes de presentació del llibre Ebre blook, relats d'aigua dolça al Serret Blog, on hem col·laborat Francesca Aliern, Jordi Andreu, Susana Antolí, Teresa Bertran, Pere Casanovas, Glòria Fandos, Joan M. Garcia, Maria Lluïsa Gascon, J. Carlos Gil, Albert Guiu, Silvestre Hernàndez, Josep Igual, Maria-Josep Margalef, Laura Mur, Vicenç Sanz, Emigdi Subirats i Jesús M Tibau. Una bona colla d'aquest 17 escriptors i escriptores, desafiant les inclemències del temps, vam acudir a Vall-de-roures i Arnes atrets per la flauta de l'incansable Octavi Serret.

El vent i un CD de Moustaki em va acompanyar en el viatge d'anada, riu Ebre i Terra Alta amunt. En arribar a Vall-de-roures entro a l'oasi de la llibreria Serret. Allí ja m'esperen uns quans escriptors i la pila d'una cinquantena d'exemplars per signar que l'Octavi ja ha acumulat en tan sols dos dies que fa que té el llibre. Arriben més escriptors. Petons, encaixades de mans, presentacions, i la roda de signatura d'exemplars no para, una mica caòtica al començament. L'Octavi ens anuncia que properament canviarà el tamboret on s'han assegut a signar tants culs il·lustres, mentre ens avança una colla de projectes nous.

A migdia anem al restaurant i, de camí, el vent ens sacseja i despentina. Una sopa de peix m'escalfa i la tertúlia no para.

Després de dinar, per fer temps, anem a visitar un hotel rural amb encant restaurat recentment, el Mas del rei, i l'Helena, una de les mestresses, ens fa de guia.

Anem amb diversos cotxes i quedem a trobar-nos als porxos de l'Ajuntament d'Arnes. Allí, el fort vent ens fa arrecerar-nos en un bar del carrer Bonaire (ironies del destí). Part dels escriptors tarden en venir, els truco al mòbil, i seguint les indicacions fan cap al bar. En sortir del Mas del rei s'han perdut i han fet una ruta improvisada per la Terra Alta, enmig del vendaval de l'any. Riem.

Ja són quasi les vuit i anem al Molí de l'Oli on la Pepa Nogués, el Josep Igual i jo mateix farem la presentació del llibre entre companys. El vent ha espantat la gent del poble, però una colla d'escriptors i escriptores, amb els seus acompanyats, han desafiat el mal temps i guanyen un bon dia per a recordar.

De tornada a Tortosa, m'acompanyen uns quants cotxes al darrere per no perdre's una altra vegada, i la música de Jesús Fusté.

Repercussions del llibre: aquí , aquí, aquí , aquí , aquí, aquí

Més fotos de la jornada a la meva galeria d'imatges.

Blogs degustació

Una nova passejada dominical:

Brisalls de mar: tu
The lost art of keeping a secret: la teoria del esmeuisme
Cap a la A: no?
Vista parcial: problema lògic 18

Poemes selectes, de Li Bai



Li Bai, el líric del vi i de la Lluna, és un dels poetes més importants de la literatura xinesa. Representa el cim de la poesia del període Tang, –al segle VIII d.C–, un dels més esplendorosos i fructífers de tota la cultura xinesa.

Aquests poemes selectes recillits per Aeditors són una aproximació a la seva extensa obra, impregnada del pensament taoista, exquisidament il·lustrat en difusos paisatges muntanyosos i aquàtics, en la llibertat del vi, i en un delicadíssim sentimentalisme.

Sojorn a la muntanya

Assegut sojorno en un bosc
amb la camisa oberta.
Amb peresa, agito
un ventall de plomes blanques.
Em trec el turbà
i el penjo d'una pedra.
Entre els pins corre la brisa
que acarona el meu cap nu.

24 de gener 2009

Repartint premis

Aquesta setmana he repartit un dels dos premis dels jocs literaris del mes de desembre. Es tracta del dibuix del guanyador, Joan Todó, realitzat per l'Àlex S. Roca. Si en voleu un de semblant haureu d'adreçar-vos al seu blog El tentacle.


Però sí que podeu optar als premis del mes de gener, participant als jocs dels dimecres d'aquest mes. Especialment em fa il.lusió rebre participacions al 90è joc literari,de tipus creatiu. En aquest enllaç recullo les propostes.
Teniu temps fins el 3 de febrer.

L'AELC renova la seva imatge


L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana renova la imatge de la seva web, amb una tribuna de debat, oberta a la participació de tots els visitants, entorn de temes culturals, literaris i professionals; amb una intranet d’ús exclusiu per als associats, i altres serveis.

Aline, de Christophe

Quan vaig començar a estudiar BUP, fent gala d'unes dots de visió de futur espantoses, vaig triar com a llengua estrangera el francès. Aquesta cançó, Aline, de Christophe, em recorda les classes de llavors i devia ser una de les preferides de la professora, perquè malgrat els anys i les dècades, encara me'n recordo de la lletra.

23 de gener 2009

Anell balder


Fa pocs dies, a causa d'una petita remodelació a casa nostra, hem hagut de buscar una nova ubicació al tocadisc i als vells LPs, impregnats de records i emocions. Això m'ha fet pensar en un conte que vaig incloure al recull Postres de músic.


Anell balder


El seu estat d’ànim, irremeiablement, el porta a escoltar música dels vells temps. Amb nostàlgia i un cert grau de litúrgia, treu els discs de les fundes amb compte de no posar els dits al mig, els torca una mica la pols amb moviments circulars, i els agafa amb els palmells de les mans per posar-los al tocadiscs. Amb cura, i una precisió oblidada per la falta de pràctica, posa l’agulla a l’inici de la cançó triada. Al capvespre entra poca llum per la finestra, i la remor de la ciutat es veu eclipsada per la música que comença.
.
Com un vell costum que l’acompanya, juga amb l’anell fent-lo girar entre els dits. Li va gran i, sense adonar-se’n, quan no està fent res, no para de treure’l i tornar-se’l a posar contínuament. Abans de la boda, quan se’l va anar a comprar, ja va veure que li anava balder, no gaire, només una mica, però va pensar que amb el temps li aniria millor i que, si l’encomanava massa just, a l’estiu, quan ens inflem una mica, li estrenyeria el dit. Per culpa d’aquest vici, va estar a punt de perdre’l diverses vegades. Ara, si malpensa, pot arribar a creure que, en el fons, era un altre el propòsit de comprar-se un anell balder i que, en algun racó del seu dintre, sabia que la relació no funcionaria. No sap per què el porta encara, una setmana després de la separació, ni quan temps trigarà a esborrar-se la marca blanca del dit.
.
Distret amb els pensaments, no s’adona que el disc està ratllat. El treu amb pena, el fica a la funda de plàstic primer, a la de cartró després, i el guarda a l’armari on desa els discs vells, un grapat de records i, des d’avui, un anell balder.

Cares del món (82)


L'Assumpta m'envia aquesta cara del món perquè s'uneixi a la meva col·lecció. Aquesta cara és natural de Figuerosa, a 5 km. de Tàrrega, i sembla que està una mica velleta, pobra.

22 de gener 2009

Ebre Blook, Relats d'aigua dolça al Serret Blog

“Els llibres no es venen” és una frase incomprensible a la Llibreria Serret de Vall-de-Roures. Amb un entusiasme que s’encomana, el seu propietari, l’Octavi Serret, aposta fort pel món del llibre en general, i pels llibres de les Terres de l’Ebre i la Franja especialment. Mentre no para de recomanar i vendre llibres, el seu cap enginya mil excuses per fer vindre autors/es a la seva llibreria, per organitzar activitats i per pregonar-les als quatre vents.
El 2007 va llençar la proposta d’enviar textos per ser mostrats al seu blog amb un consiserable èxit de participació. Però no en tenia prou. Ell, amant dels llibres, volia tindre una mostra d’aquests relats al taulell de la llibreria i, gràcies a Cossetània Edicions aquesta conjunció d’esforços ha tingut fruit en el llibre Ebre Blook, relats d'aigua dolça al Serret Blog, que recull relats dels següents autors: Francesca Aliern, Jordi Andreu Corbaton, Susana Antolí, Teresa Bertran, Pere Casanovas, Glòria Fandos, Joan M. Garcia, Maria Lluïsa Gascon, J. Carlos Gil, Albert Guiu, Silvestre Hernàndez, Josep Igual, Maria-Josep Margalef, Laura Mur, Vicenç Sanz, Emigdi Subirats i Jesús M Tibau.

El proper 24 de gener, al matí, a la llibreria Serret, tindrà lloc la primera signatura d'exemplars del llibre per part de diversos autors/es que es desplaçarem a Vall-de-roures. A la tarda, tindrà lloc al presentació oficial a Arnes.

Més informació de l'acte aquí.

Com veieu a la foto inferior, les piles de llibres ja ens esperen a la llibreria Serret.


Felicitats petites(80)


De vegades la vida no ens dóna gaires opcions per a vèncer, per sentir-nos triomfadors. Però per això es van inventar els jocs de taula com pel parxís, per exemple.

A visaltres què us proposcina una felicitat petita més gran: matar una fitxa i avançar 20 caselles, o fer una barrera i impedir el pas a 4 o 5 fitxes que es desesperen darrere?

21 de gener 2009

No hi havia al ciberespai dos amants com nosaltres

Ahir vaig tenir l'honor de ser inclòs a la secció No hi havia al ciberespai dos amants com nosaltres, del blog de Jordi Cervera, on recull poemes inèdits d'amor.
El poema està escrit fa més de vint anys, molt abans de dedicar-me a la narració breu. Qui sap, potser tindrà comtinuïtat.

92è joc literari

Des de fa 92 setmanes us proposo cada dimecres un joc literari, i com que no us canseu, doncs continuo. Avui arriba el tercer d'aquest mes amb una pista molt simple:
.
180,30363 €
.
No, no es tracta d'un preu d'oferta per superar la crisi, sinó de la pista per a endevinar el títol d'un recull de contes.
Com sempre, heu d'enviar-me la solució a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el vostre nom i ploblació, si és el primer cop que participeu.
Ànim, que no és gaire difícil, i podreu obtenir números per al sorteig dels premis del mes.
El termini acabarà el 3 de febrer.
.

20 de gener 2009

Nines russes


Quantes nines russes calen per a arribar a l'interior d'una dona? I d'un home?
.

Fragments recomanats: Marques de naixement, de Nancy Huston

Des de fa setmanes aquesta secció dels dimarts us vol donar l'opció de compartir fragments de llibres. Avui, la Carme Rosanas recomana un fragment de Marques de naixement, de Nancy Huston. Us convido a proposar el vostre.
.
-És un descans trobar algú que parli l'anglès tant bé – li dic - . L'hebreu és difícil quan no és la teva llengua materna.
-Tampoc és la meva.
-Ah! No?
-No. La meva és l'àrab.
-Vaja! Així que tots dos som estrangers - comento, alegre per haver trobat alguna cosa en comú entre nosaltres.
-En absolut. Ni tan sols saps a quuin país ets, oi? L'autèntic nom d'aquest país és Palestina. Aquest és el meu país. Aquí els estrangers són els jueus.
-Jo creia ... que era de ...
-Els jueus el van envair. Tu ets jueu. I ni tan sols coneixes la història del teu propi poble?
-Veuràs, la veritat és qaue no sóc gaire jueu - dic nerviós en veure que ja hem començat a pujar el darrer tram d'escala.
Nouza riu.
-Què vol dir això que no ets gaire jueu?
-Bé, doncs que la meva mare no va néixer jueva i no celebrem les festes ni res de tot això. En el fons sóc bàsicament americà.

19 de gener 2009

Bicentenari d'Edgar Allan Poe

Avui es commemora el bicentenari del naixement d'Edgar Allan Poe, i m'afegeixo a la iniciativa del blog Hespèria de recordar aquest important autor nord-americà, especialment per als amants dels gèneres de terror i de ciència ficció.

Desdefinicions (90)

Després de fer els tres tombs, tornen les desdefinicions:
.
universari. Dia en què el cosmos fa anys i les estrelles es tornen espelmes que cal bufar.
.
punkcionari/ària. Treballador/a de l’Administració Pública que es burla de la rigidesa dels convencionalismes socials i que sovint escolta The Ramones.
.
encomanar. Demanar una coma.
.
puntual. Punt que arriba al moment exacte.
.

18 de gener 2009

Llum de dona i Cròniques sota el mugró llegeixen El vertigen del trapezista

Ha aparegut un nou comentari a la blogosfera sobre El vertigen del trapezista. Aquest cop al blog Llum de dona. Moltíssimes gràcies, Joana, que faig extensives de nou a tots i a totes que heu donat suport al llibre, fin si tot, abans de la seva edició.
També comenten aquest llibre, entre altres, al blog Cròniques sota el mugró. Gràcies, Jordi i Marta.
He recollit tots els comentaris al següent post.

Blogs degustació

Descobrir nous blogs i continuar la passejada amb vells coneguts; això és el Blog degustació.

Friccions: empatx de núvols

Enkrakminen: testimonio
Molts emblocats: noure

El blog d'en Kasku: amor als llocs i als fantasmes

Res: dibuixant la fina línia que no arriba mai a creuar-se

Balzac i la petitat modista xinesa, de Dai Sijie

La Xina del president Mao, 1971. A dos joves de setze i disset anys, intel·lectuals considerats perillosos per al règim, els separen de les seves famílies i els envien a un poble perdut a les muntanyes per dur a terme el que, a la Xina del moment, s'anomena reeducació. Allà coneixen Quatreulls, que, en un bagul, hi amaga una pila de llibres de grans autors clàssics. Es tracta de llibres prohibits als quals els dos joves podran accedir i així evadir-se del món que els envolta.

Aquest és l'argument de Balzac i la petita modista xinesa, que comentarem al Club de Lectura de Tortosa el dia 26 de gener. L'obra està basada en una experiència pròpia de l'autor (podeu veure l'entrevista que van fer a Dai Sijie al programa L'hora del lector en aquest enllaç).

Aquests llibres prohibits d'autors com Balzac, Victor Hugo, Stendhal, Tolstoi, Dumas, Flaubert, Dickens, Rousseau, Baudelaire …, a més de donar-los una altra visió del món, serviran per a transformar la Petita Modista i que deixi de ser una simple muntanyenca, tal com diu Luo, un dels dos nois protagonistes. Però les persones tendeixen a seguir el seu propi rumb, malgrat les lleis de reeducació o les bones intencions didàctiques, i cadascú ha de treure els seus propis ensenyaments dels llibres i trobar el seu camí.
Del llibre he triat un fragment preciós que relata el moment en què els tres protagonistes es troben a la part del darrere d'una pantalla de cinema:
“Com que vam arribar quan ja havia començat la projecció, ja no quedava cap cadira; així doncs, ens vam haver de posar darrere la pantalla, on tot estava invertit i on tothom era esquerrà. Però ella no volia perdre’s aquell espectacle tan especial. I per nosaltres era un regal contemplar com aquella cara bonica irradiava uns reflexos acolorits, lluminosos, que li enviava la pantalla. De vegades, la cara li quedava engolida per l’obscuritat, i només se li veien els ulls en l’oombra, com dues taques fosforescents. Però de sobte, en un canvi de pla, la cara s’il.luminava, s’acoloria, s’eixamplava en l’esplendor del seu somni. De totes les espectadores, almenys dues mil, potser més, segurament ella era la més bonica. Una mena de vanitat masculina creixia dins nostre davant les mirades geloses dels altres homes que ens envoltaven. Al bell mig de la sessió, després d’unamitja hora de pel.lícula, va girar el cap i em va dir a cau d’orella una cosa que em va deixar desfet:
-És molt més interessant quan ho expliques tu.”
.
Us convido a comentar les vostres sensacions sobre el llibre, que mencionaré durant la reunió del Club de Lectura de Tortosa.

17 de gener 2009

Convocatòria a participar en una novel·la col·lectiva

La Llibreria Serret de Vall-de-roures, a través del seu Serretblog, convoca a escriptors/es a prendre part en l’elaboració d’una novel·la col·lectiva en castellà i una altra en català, sense cap altra condició que l’aportació d’escrits propis no publicats anteriorment.El desenvolupament d’aquesta activitat tindrà diverses fases de periodicitat quinzenal. Les instruccions es publicaran al Serretblog els dies 1 i 15 de cada mes, a partir del primer de febrer de 2009. Els escriptor7es comptaran amb 10 dias a partir de la publicació de les instruccions per fer arribar les seves col·laboracions.
Recordeu, l’1 de febrer apareixeran les instruccions de la primera fase.

Ticket to heaven, de Dire straits

Quantes cançons podria recomanar-vos de Dire Straits, un del smeus grups preferits! Per exemple, Ticket to heaven.

16 de gener 2009

Recuperar el passat



Recuperar el passat és un deute, una manera de mantenir vius els records, de mimar les petjades que ens han dut aquí.
.

Al centre de la fotografia, la meva padrina, Sofia Pallejà en un carrer de Cornudella de Montsant, entre 1920-1925, aprox.

Cares del món (81): Penya de s'Indi


El Llorenç Carreras m'envia informació d'una nova cara del món amb perfil d'indi. Es tracta de la Penya de s'Indi, a prop del poble d'Es Mercadal, a Menorca. Confessa que de petit, de vegades la somiava. Explica que el seu avi hi va néixer, i és un poble molt bonic al peu de la muntanya del Toro, el cim més elevat de l'illa, que just es situa una mica per sobre dels 300 metres. El perfil es veu venint de Maó, a la carretera general. Ell m'envia un enllaç amb la imatge de l'indi, però la imatge que us mostro l'he extreta del blog De tot un poc.

15 de gener 2009

Tens un racó dalt del món, vist per Carme Rosanas

Jocs i
somriures

i llibres i fragments

com un regal

vessen del teu racó

inunden blogosferes.
Gràcies, Carme. Avui les felicitats petites són dobles.

Felicitats petites(79)


Tot el que envolta el dia de Reis és ple de felicitats petites, però fa pocs dies n'acabo de descobrir una altra.

En aquesta data tan assenyalada jo havia interpretat fins ara diversos papers (xiquet, patge, carter reial...), però fins enguany no m'havia convertit en regal, gràcies a l'Esther.

14 de gener 2009

91è joc literari


El 91è joc literari pren de nou la forma d'una operAfegeix una imatgeació aritmètica, en aquest cas relacionat de manera íntima amb la poesia.

El joc és senzill: heu de trobar el títols dels llibres dels poetes de les imatges que compleixen la igualtat, i enviar-los a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el vostre nom i ploblació, si és el primer cop que participeu.



Ànim, que no és gaire difícil, i podreu obtenir números per al sorteig dels premis del mes.

El termini acabarà el 3 de febrer.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

13 de gener 2009

I després silenci; un conte contra la guerra


Aquest és un conte que vaig escriure al desembre de 2004, però que tristament mai perd actualitat, que es troba inclòs al recull Postres de músic, d'Editorial Empúries.

I després silenci
.
L’aire dels carrers és massa espès, d’una densitat que aclapara. Una boira opaca vigila les cantonades i transita impune per la buidor del poble, com un fantasma que no dorm ni a les nits més tranquil·les. Però no es tracta de boira, sinó de pols, d’una pols de runa agonitzant que ens recordarà per sempre la misèria dels hòmens. Pols, boira, por… tant hi fa, el vell no deixarà que entrin a casa. Té ben tancades les portes, les finestres, els porticons, i per més seguretat, s’hi gira d’esquena, abocat vora la llar de foc, concentrat en el fum tebi de la pipa.
.
De tant en tant s’endormisca, acaronat per l’escalfor de les brases. Fa temps que va perdre l’oïda, com tantes altres coses, però en dies com aquests això és un privilegi dels anys. El desperta un so llunyà, esmorteït, ofegat per unes orelles cansades, alguna cosa semblant a una traca. S’imagina els carrers guarnits de festa, les banderes de colors, el jovent ballant al so de la xaranga, com als seus anys bons, quan festejava la Maria. Gairebé la pot veure, vestida de diumenge, mirant-lo de reüll i tapant-se el riure amb la mà, coqueta.
.
El so es fa més potent, les parets tremolen, i ell té un últim desig d’aixecar-se, sortir al carrer, unir-se a la gresca; però s’ho repensa. No són trompetes, ni petards, ni riures el que s’atansa, sinó una pluja de vergonya i de bombes, que apagarà per sempre els records d’un vell i el foc de la seua pipa.

12 de gener 2009

Presentació en línia dels relats curts de ciència ficció d'Hespèria


Hespèria es complau a convidar-vos a la presentació en línia del llibre Relats curts de ciència-ficció que conté els textos participants al Concurs de relats curts de ciència-ficció i que es durà a terme el propvinent dimarts 13 de gener a les 20 h a la web http://www.hesperia.cat/.

El llibre és el resultat del primer Concurs organitzat per aquest col·lectiu de blocaires ebrencs, que vaig tenir l'honor de guanyar amb aquest microconte. Per tant, aquest serà el primer llibre on col·laboro aquest 2009.

Desdefinicions (89)

Avui les Desdefinicions perden per un dia el seu sentit de l'humor i no poden fer altra cosa que manifestar el seu dolor, ràbia i impotència amb una única paraula. Poseu-li la definició que considereu més adient.
.
Gazassinat.
.

11 de gener 2009

Blogs degustació

Passades les festes tornem a la normalitat; o sigui, bloguejar com sempre:


Der Zauberberg: érem
Ucronies: Temps per sentir
El blog de l'o.r.i.n.a.l.: més inri
Un racó del meu petit món: baixa d'un mòbil
El cop d'ull: El vent
& Piscolabis librorum: El setmanari manuscrit El Trapecio I
Descric: la setena direcció

El noi del pijama de ratlles, de John Boyne

Aquest ha estat un dels llibres de més èxit de l'any passat, i no és estrany, ja que té alguns dels ingredients bàsics per a arribar a un públic majoritari i tocar-li la fibra sensible.

Una taca de filferros separa dos xiquets, el Bruno i el Shmuel, diferents en aparença, però només en aparença, perquè els xiquets i xiquetes del món són tots de la mateixa pàtria i no entenen de races, ni de colors, ni de cognoms. I si els talles els cabells i es canvien de roba, poden arribar a confonfre's.

Aquesta història (més un conte que una novel·la, almenys en la meva opinió), narrada amb un estil molt planer, s'ambienta en un dels moments més esgarrifosos i deplorables de l'Europa del segle XX: els camps de concentració nazis.

En un marc així, els que es troben en una part de la tanca pateixen fins a límits inabastables, però els de l'altre costat no en surten gaire ben parats.

Si tot el que va passar allí ens resulta incomprensible, més ho és encara per a un nen de nou anys (no recordo exactament l'edat d'un dels protagonistes, el Bruno, fill del comandant del camp de concentració), que amb la seva innocència no s'adona de res. Aquesta innocència és utilitzada per l'autor de forma exagerada, intencionadament, per fer més palesa la magnitud de la tragèdia, tot i que a voltes, aquesta innocència resulta excessivament exagerada.

Us deixo alguns fragments:

"Va obrir la boca per dir alguna cosa, però en adonar-se que no trobava cap paraula per exoressar la sorpresa que experimentava, va fer l'única cosa assenyada que se li va ocórrer i la va tornar a tancar".

"Shmuel mirava fixament a terra amb aparença d'intentar convèncer la seva ànima que deixés de viure dins aquest cos diminut, que s'esmunyís enfora i volés cap a la porta i s'enfilés cap al cel, planejant a través dels núvols fins que fos molt, molt lluny d'allà."

10 de gener 2009

Propostes al 90è joc literari

Al joc literari de tipus creatiu d'aquest mes us proposava un text basat en la nit de Reis. Podeu trobar les propostes que he rebut en aquí mateix o als següents blogs: Tricària , Des d'on neixen tots els somnis , Cròniques sota el mugró, Atles particular, De res, massa , Aquelles petites coses, Mots emblocats, Xarel 10, Blog de l'Assumpta, Blog de l'Efrem , Mortadel·la Casolana .
Animeu-vos, encara teniu temps fins al 3 de febrer.
.
Tot va canviant, les cèl·lules del nostre cos, la pell, el semblant i fins i tot els sentiments. Tanmateix, les il·lusions d’infantesa i les que, en successives etapes ens han omplert de desig i de força, no s’esborren fàcilment de la memòria. Tampoc les podem mantenir vives permanentment perquè el temps s’encarrega de desar-les i, en part i per sort, de substituir-les. Algú, però, m’ha concedit el privilegi de mantenir-ne una d’intacta, com una meravellosa i rara excepció. Recordo la nit de Reis com la vivència d’una gran expectació. No era, només, el desig de les joguines, sinó el neguit que em produïa el misteri i l’èxtasi en saltar la sorpresa. La màgia de la nit ho feia tot fantàstic i imprevisible. Avui, que sóc vell i que no em queda al cos cap cèl·lula originària, conservo, encara, d’aquesta nit màgica el neguit de l’expectativa. Tinc la sensació i l’esperança que, en qualsevol moment saltarà la sorpresa i, amb l’èxtasi i per uns instants, la regressió a la infantesa.
Autor: Josep Cid
.
SET DE GENER

¡Visca l'or, l'incens i la mirra! Ja han passat els Reis i ens han deixat farcits d'il.lusions. Caldrà conservar-les fins d'aquí un any i cuidar-les cada dia.Quan jo era petita, un any em van arribar tots els regals penjats de globus enganxats al sostre. No em creia que els Reis no existien quan a l'escola em deien que eren els pares. D'on podien treure tots aquells diners. Quan el meu fill Merlí era petit, era una nit més plena de màgia, i a la cavalcada a recollir caramels. Aquest any li he donat els diners perquè es comprés una mandolina elèctrica. Però així i tot, valdrà la pena l'espera. Ens han deixat plens de llum, d'olors i de plantes remeieres, que ens ajudaran a ser millors i a fer aflorar la paciència per tornar a ser sans, olorosos i lluminosos.
.
.
Atenta, amb els ulls com taronges, esperava el torn en el que un dels patges digués el meu nom i el de mon germà.
Per fi va arribar el moment! Quina capsa més grossa!!! Entre tots dos no la podíem aixecar de terra, sort que el papa i la mama sempre estaven amb nosaltres per ajudar-nos a portar els regals.
Quan vam arribar a casa, em vaig afanyar a passar per davant del meu germanet i amb avarícia vaig obrir el gran paquet. Estava farcit de regals per a tota la família!
Vaig buscar el que portava el meu nom: "nena", i el vaig obrir amb ànsia. Era la cuineta que havia demanat! Amb la seva pica, la seva aixeta, els armaris..., tot! Ho tenia tot! Aquella nit no vaig voler fer cas als pares que em demanaven primer, que sopés i després, que marxés a dormir. Jo només volia jugar amb la meva cuineta. Ells em van avisar, em van dir que els Reis em podien prendre la meva joguina i jo no en vaig fer ni cas.
L'endemà al matí la meva cuineta havia desaparegut i mai més la vaig tornar a veure.

Autora: Trini Gonzàlez
.
EL PARE NOEL I ELS REIS ES TROBEN PEL CAMÍ

Un dia de finals de desembre o principis de gener va passar una cosa que rarament passa: que, quan el Pare Noel havia deixat tots els regals, va veure tres homes, un ros, l’altre amb els cabells blancs i l’altre bastant morenet. Va pensar que eren tres homes normals i corrents, però va veure coses estranyes: portaven corones, camells i regals. Això li sonava i se li va acudir una idea: que potser eren els tres Reis d’Orient, que s’estaven a punt d’enlairar i va pensar que podria petar la xerradeta.
I dit i fet. Va xerrar una mica. El Pare Noel deia:
- Hi ha brutícia i contaminació pertot arreu. Com ha canviat tot des que vaig començar!
- Quan vam adorar Jesús es veia el cel molt net i vam poder seguir l’estrella sense problemes – van contestar els reis.
Al final, com que s’avenien tant, van anar tots junts un cap de setmana a un balneari, el Pare Noel per descansar i els Reis per preparar-se per a tota la feina que els quedava per fer.
Autor (10 anys): Eduard López

Resultat Juguem a Eurovisió III


El resultat de les vostres votacions del Festival Juguem a Eurovisió III ha donat com a guanyadora a The River, de Bruce Springsteen, que s'uneix així a les triomfadores dels anteriors festivals: Wish you were here, de Pink Floyd i Every Little Thing She Does Is Magic, de The Police. Em sembla que els vostres gustos estan bastant definits.


Les cançons més votades aquest cop han estat les següents:



Drops of Jupiter, de Train

Avui toca una canço que va recomanar el trapezista: Drops of Jupiter, de Train

09 de gener 2009

Abandonada i sola


Incomprensiblement sola, injustament trista al penjador del Casal. Tres setmanes abandonada o oblidada; no sabem què és pitjor.

Ella mai no ho faria.

Històries veïnals

Ja podeu llegir al blog de les Històries veïnals una altra narració escrita a mitges amb La lady Griselda, la Déja Vie i na Trina Milan. En aquest cas amb una Blancaneus de protagonista, sota el jou del masclisme.

Cares del món (80): La Cosa


El David Gálvez m'envia una nova cara del món que ha descobert en una casa del Pla de Sant Tirs, a l'Alt Urgell. Ell hi troba una retirada a La Cosa, dels quatre fantàstics. Hi esteu d'acord?
.

08 de gener 2009

Solucions i guanyador dels jocs literaris de desembre

La persona que ha estat guanyadora del sorteig dels premis del mes és Joan Todó que s'emportarà una subscripció durant un any obsequiada per la revista L'Avenç i un dibuix a l'estil còmic realitzat per l'Àlex S. Roca del blog El tentacle.
Les solucions dels jocs del mes de desembre són les següents:

85è joc literari: la podeu trobar detallada més avall.
86è joc literari: totes correctes, ja que era el joc creatiu de cada mes.
87è joc literari : Guerra i pau, de Lev Tolstoi
88è joc literari : es poden veure encerclades les diferències a la imatge d'aquest post.
89è joc literari : es poden veure els 17 títols amb nassos proposats als comentaris del post del joc.





Les respostes al 85è joc literari m'han sorprès i han sobrepassat les expectatives inicials. Vaig escriure un text breu utilitzant les paraules de 8 títols de llibres. Us demanava que localitzéssiu aquests 8 títols, i regalava un punt a qui en trobés més. Aquesta persona ha estat Josep Cid, amb 40 títols, i entre totes les participacions heu localitzat la increïble xifra de 77!!! Em trec el barret davant el vostre enginy i entusiasme. Seguidament us transcric els títols localitzats, començant pels 8 que em van servir de base per crear el text:


La ciutat invisible, d'Emili Rosales; Terres de l'Ebre, de Sebastià Juan Arbó; La caverna, de Saramago; Sabó moll, de Francesca Aliern; El roig i el negre, d'Stendhal; La bogeria, de Narcís Oller; Mirall trencat, de Mercè Rodoreda; Un rostre que no és meu, d'Òscar Palazón; Cada dia, de Jesús Renau; Cada dia, d'Israel Clarà; Cel, de V. C. Andrews; Cròniques, de Bob Dylan; Cròniques, de Manuel de Pedrolo; Cròniques, de Henrik Pontoppidan; Dins del mirall, de Pep Molist; Dins meu, de Doris Lessing; Dins meu, de Shirley Maclein; D'home a dona, de J. Borràs; El Cel, de Eduardo Banquieri; El no, Folch i Camarasa; El rostre absent, de P. Solans; El rostre, d'Anton Sala; El vespre, de Montserrat Viza; Home i dona, de Rosa Maria Arquimbau; Home i dona, de Joan Guiteras; Home, de Jaume Vidal Alcover; Home, de Xavier Casp Verger; Invisible, de Katja Kamm; La caverna, de Rodolf Sirera; La caverna, de Katherine Applegate; La caverna, de Javier Fullea; La ciutat, d'Yves Got; La ciutat, d'Anna Casalis; La ciutat, d'Assumpció Cantalozella; La ciutat, de William Faulkner; La ciutat, de Herman Hesse; La ciutat, de Maria Rius; La dona, de Maria Aurèlia Capmany; La dona de negre, de Susan Hill; La dona oculta, de Sidone Gabrielle Colette; La invisible, de Stella d’Rimington; La mirada oculta, de Abelardo Sánchez León; La mirada oculta, de Charles Mc Carry; La mirada oculta, de Dean Koontz; La mirada, de Blai Bonet; La mirada, de Carlos Puerto; La Mirada, de L. Fernandez Villa; La mirada d'una dona, de Marc Levy; La passió, de Jeanette Winterson; L'absent, de Carles Camps; L'absent, de J.N.Santaeulàlia; L'absent, de Xavier Benguerel; L'absent, de Patrick Rambaud; Les mans, de Maria Àngels Ollé; Les mans, de Maria Roma; L'home dins el mirall, de Xavier Berenguel; L'home és el tot, d'Agustí Calvet; L'home invisible, de H.G.Wells; L'home invisible, de Jules Verne; L'home invisible, de Joan de Déu Prats; L'home sense rostre, Isabelle Holland; Un home, de Josep Maria Gironella; L'home, de J Rostand; Mans, de Maria Rosa Font; Mirada, d'Ada Castells; Mirall antic, d'Armand Obiols; Mirall negre, de Manel Ollé; Ningú, de Miquel Mestre; Ningú, de Toni Cabré; Res, d'Aleix Molet; Si tot és dins, Feliu Formosa; Tot d'un plegat, de Anna-Greta Winberg; Tot un home, de Tom Wolfe; Un dia més, de Mitch Albom; Un Dia, d'Alison McGhee; Un home i una dona, de Corin Tellado; Vespre, de M Viza.

Buscant

Un altre fragment d'un relat inclòs a El vertigen del trapezista. En aquest cal del conte "Buscant":


"El panorama de la cuina és més desalentador encara: armaris de bat a bat com un signe d’exclamació; cullerots, ganivets, cassoles, coladors i forquilles, farina, sucre, arròs i fideus, tot escampat i confús sobre el blanc de les rajoles; la nevera és un símbol de la disbauxa, amb iogurts, fulles d’enciam, llet i ous regalimant parets avall.
Va cap a l’habitació plena de desencís, intentant treure forces d’on pot, mentre camina de puntetes per damunt les tovalloles escampades pel passadís. El troba com sempre ajagut al llit, esgotat, exhaust, a punt de posar-se a plorar. No pel que no ha trobat, sinó perquè no recorda què buscava."

Felicitats petites (78)

La vida sempre et té preparada alguna sorpresa, tot just quan no t'ho esperes, per exemple, mentre et endreces la casa.
Fa uns dies ordenava els llibres que vaig acumulant per manca d'espai (i de disciplina) i van caure a les meves mans uns llibres que em van regalar els membres de la Fundació Àngels Planells durant la presentació del meu llibre a Blanes. L'obsequi consistia en dos lots de llibres sobre aquest pintor: un per a mi i l'altre com a premi del jocs literaris. En tornar de Blanes vaig fullejar només els llibres d'un dels dos lots, perquè els altres són iguals, evidentment. El segon dels lots romania en una lleixa sota una capa creixent de llibres fins fa un parell de setmanes, que els vaig fotografiar per a anunciar el premi d'aquest mes.

Llavors va saltar la sorpresa: tímidament amagat entre els fulls d'un llibre apareix un sobre a la meva atenció. Pel seu disseny de seguida es veu que no ésl'extracte d'un banc ni cap correu comercial. Es tracta d'una nota (acompanyada d'un punt de llibre i confeti) de la Mercè i la Dora, les integrants del Duet de contes que van llegir i interpretar algun dels meus relats durant la presentació del llibre.

Aquesta és una bona felicitat petita i un bon al.licient per a continuar endreçant lleixes.

07 de gener 2009

Termini votació Juguem a Eurovisió III

Aquest divendres acaba el termini per a votar i participar al Juguem a Eurovisió III. L'endemà diré el resultat de les vostres votacions. Encara teniu temps de triar les tres preferides.

90è joc literari


Comencem l'any de jocs literaris amb el de tipus creatiu de cada mes. Segur que encara teniu molt presents les sensacions del dia de Reis d'enguany, o dels anys de la vostra infantesa. Per això us demano que aprofiteu aquests records per a escriure un text relacionat amb el dia de Reis, entre 100 i 200 paraules.

Com sempre, l'heu d'enviar a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el vostre nom i població si participeu per primera vegada. A tots i a totes les blocaires us proposo que també pengeu el text als vostres blogs.

D'aquesta manera aconseguireu els primers punts per al sorteig dels premis del mes.

En aquest enllaç recullo les propostes.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

06 de gener 2009

Premis jocs literaris de gener



Mes nou, any nou i premis nous per als jocs literaris de gener. Aquest cop el premi serà múltiple:

- Un lot de llibres obsequi de la Fundació Àngel Planells, amb els quals es podrà gaudir de gran part de l'obra d'aquest pintor, i que em van cedir durant la meva estada a Blanes com a regal per als jocs literaris.
- Un exemplar de El riu que parla, d'Aeditors, un recull de 30 contes de diversos autors/es vinculats a les Terres de l'Ebre.
- Quatre exemplars de la revista La Lluna en un cove. Aquesta revista ha iniciat les seves activitats recentment i serà un magnífic trampolí per a la publicació de relats breus de ficció per part d'autors/es novells. Us animo a participar-hi.

Ja us podeu preparar a participar tots els dimecres de gener a partir de demà mateix. El termini acabarà el 3 de febrer.

L'endemà faré el sorteig entre tothom que encerti algun dels jocs. Com més participeu, més probabilitats.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Fragments recomanats: La menestrala

Des de fa setmanes aquesta secció dels dimarts us vol donar l'opció de recomanar fragments de llibres. Avui, la Janet vol compartir un fragment de la novel·la de Francesca Aliern, La menestrala. Animeu-vos a proposar el vostre.
.
“Un dels dies més feliços de la Joana, encara que més criticats, fou la tarda en que va poder portar a sons fills al primer cinematògraf de Tortosa. Havien quedat en que els hi portaria lo Martí en la tartana, però a últimes hores, com quasi era ja costum, es va desorientar deixant-los en la il·lusió al cos i llàgrimes als ulls. Feia tants dies que ho esperaven, que aquella tallada pròpia de son pare els desassossegà. Foren ells mateixos els que li varen pregar al Manel que els portés a Tortosa. (...)
Així que els quatre, com una família unida i feliç, enfilaren el camí reial en direcció a Tortosa. A la sogra de la Joana no li va fer cap mena de gràcia aquella escapada, però per molt que va burxar a son fill, aquest l’engegà a dida en tots els pocs modos del món, fins que lla el deixà per impossible. A mesura que s’anaven creuant amb gent pels carrers, la Joana i el Manel sabien que estaven despertant gran expectació. (...)

-Ja tenen un bon os per rosegar aquesta nit. Suposo que no es parlarà d’altra cosa- va dir el Manel mentre arreava l’euga. Com hi ha Déu que sí!

-Mentre parlen de natros, no ho fan de ningú més. Sempre hi ha qui paga lo pato. Mira, bon profit els hi faci!

Els xiquets asseguts a sobre del banc del darrere, semblava que anaven vés a saber on, perquè movien un gran aldarull sense fixar-se en el que deien ells dos, que eren al pescant.

- Ho sento per tu, Joana.

Ella no va abaixar els ulls, que els tenia fixos en la carretera plena de clots.

- Jo no sento res, la veritat. Em rellisca tot el que poden dir. Quan tu aparegueres i jo et vaig oferir el meu cos, la meva decisió fou precisament la que em pertocava: ser jo mateixa, trencar cadenes, desafiar a qui fos per tal de viure lliurement.”

05 de gener 2009

Blocaire invisible

Ha arribat l'hora de desvetllar qui m'ja tocat com a blocaire invisible, segons el sorteig que va organitzar el nostre veí de dalt. Es tracta del Robertinhos. El meu regal és triple. En primer lloc, quatre versos dedicats al seu alter ego en forma de dibuix.

Amb aparença d’infant
i un xiclet al teu gust,
infles mons de joguina
amb el bufar dels somnis.





En segon lloc, un fragment del diari del dia que va nèixer que, com pudeu veure, demostra que les coses no han canviat gaire.


I en tercer lloc una cançó d'un dels seus grups preferits.

Espero que t'agradin els regals, Robertinhos.

D'altra banda, el meu regal es pot trobar a Té la mà Maria, cosa que em fa il.lusió perquè és un dels meus blogs de referència.

Les joguines esperen


Les joguines esperen tendres l'abraçada de la il·lusió.

Desdefinicions (88)

Any nou i les desdefinicions de sempre.

enrenou. Agitació, bullici, desori que ens portarà l’any 9.
imaginar. Fer anar el magí.
amortitzar. Treure-li rendiment a l’amor.
avariat. Garrepa espatllat.

04 de gener 2009

Blogs degustació

Comencem anys nous, però continuem amb vicis vells, com passejar-nos, tafaners, pels blogs degustació:

La paraula nostra: llegir, escriure, ensenyar.
Al caliu dels mots: Avui
El racó de Venus: sweet talkin woman
B&N: 202
Subjectes: plou

Mundo anillo, de Larry Niven

Després de molt de temps sense llegir cap novel·la de ciència ficció, i gràcies al premi que vaig guanyar en motiu del concurs de relats breus del blog Hesperia, he recuperat el gènere amb la lectura de Mundo anillo, de Larry Niven.
La trama es basa en el viatge que emprenen a mitges tres espècies (els Kzin, els Titerotes i els humans) per a explorar un gegantesc món artificicial en forma d'anell, i intentar desxifrar quina enormement evolucionada espècie el pot haver creat. La sorpresa serà comprovar que aquesta poderosa espècie també va arribar al declivi i a la recessió.

A nivell personal, el meu interès s'ha centrat en les relacions que s'estableixen entre els representants de les tres espècies que formen l'expedició: els Titerotes, molt evolucionats i intel·ligents però covards i extremadament prudents; els kzin, valents i excessivament agosarats, però que han perdut totes les guerres, i els humans.

En representació dels humans viatgen Luis Wu, que acaba de celebrar el seu segon centenari en perfecta forma gràcies als avenços mèdics, però que ja està una mica cansat de la vida, i la jove Teela Brown, seleccionada simplement per ser una de les persones més afortunades del món, ja que els seus avantpassats havia guanyat durant generacions el sorteig per a poder reproduir-se.
.
He de reconèixer que no coneixia el llibre, tot i que es veu que és una de les novel·les de ciència ficció amb més repercussió. En canvi, he llegit algunes crítiques que no el deixen en gaire bon concepte. Jo, ni una cosa ni l'altra, tot i que no m'ha arribat a despertar l'interès d'altres novel·les del gènere d'Asimov o Artur C. Clarke, per exemple.