03 de gener 2009

Cor trencat


Un cor trencat sempre fa mal, encara que sigui de mentida.

14 comentaris:

Roser Caño Valls ha dit...

Hola Jesús. Quina metàfora més dolça!


Salutacions cordials.

jo artin au ha dit...

I si és dolç, ja és una miqueta de veritat.
Salutacions

Josep Lluís ha dit...

Encara que dolç, un cor trencat es converteix en amarg...aleshores, fa mal.

Anònim ha dit...

Realment una metafora molt bona, un cor tan dolç com amarg.

Anònim ha dit...

Jo converso amb el meu cor quan m'ajec: l'escolto, el pacifico, l'aquieto. Quan se'm trenca, procuro recollir els bocins, i per ara em respon.

Olga Xirinacs ha dit...

Sóc l'anònima. La meva poca traça a manejar els blogs m'ha fet amagar el nom.

¡Bon any a Jesús i lectors!

robelfu ha dit...

Diu un proverbi xinès: “La gent s'arregla tots els dies el cabell. Per Què no el cor?”

Petons

Striper ha dit...

I molt de mali no es solventa amb una aspirina.

Núr ha dit...

Ara m'has fet pujar salivera! M'encanten els cors de piruleta... i trencar-los a mossegades! aix...

Cèlia ha dit...

Fins i tot, els xiquets i xiquetes, quan se'ls trenca el cor de dolçaina, cridem de forma intuïtiva: Jo no vull aquest, està trencat!

Agnès ha dit...

M'agrada aquesta fotografia!!

Deric ha dit...

però aquest, encara que trencat, ens el podem menjar

mar ha dit...

hi ha una cançó que diu:
no hi ha res dolent en l'amor...
l'únic inevitable és el dolor...
;-)

rits ha dit...

ooooh!