Un altre fragment d'un relat inclòs a El vertigen del trapezista. En aquest cal del conte "Buscant":"El panorama de la cuina és més desalentador encara: armaris de bat a bat com un signe d’exclamació; cullerots, ganivets, cassoles, coladors i forquilles, farina, sucre, arròs i fideus, tot escampat i confús sobre el blanc de les rajoles; la nevera és un símbol de la disbauxa, amb iogurts, fulles d’enciam, llet i ous regalimant parets avall.
Va cap a l’habitació plena de desencís, intentant treure forces d’on pot, mentre camina de puntetes per damunt les tovalloles escampades pel passadís. El troba com sempre ajagut al llit, esgotat, exhaust, a punt de posar-se a plorar. No pel que no ha trobat, sinó perquè no recorda què buscava."
7 comentaris:
A l'altar de sacrifici hi hauria de passar aquell que diu que "qui busca, troba". Feliços els que saben buscar, perquè trobin o no, al final del camí, podran sospesar. Els qui han perdut el camí són precisament els que no saben què buscar.
Haurem de llegir el conte.
Felicitats.
Busquem tantes coses, unes inabastables, altres sens mostren quasi fent-nos nosa.I no trobem el que vertaderament volfdrìem...
De vegades fins busquem la son que no arriba. Anton
ja pots anar apuntant una altra presentació de llibre... quina? mira-la aquí: http://www.hesperia.cat/
:D
Bon any Jesús! Que segueixes escrivint així de bè.
Debe de ser una sensación horrorosa...
Un saludo!
terrible desesperació
Perfi duia una temporada que no hem deixava entrar ju, mmm tinc ganes de que la casa del llibre (lloc on per fi sabien qui ets) me mane un sms dient que ja tinc el llibre, despres perseguire la firma :D un bes i hara despres del post encara tinc mes ganes
Publica un comentari a l'entrada