Balzac i la petitat modista xinesa, de Dai Sijie

La Xina del president Mao, 1971. A dos joves de setze i disset anys, intel·lectuals considerats perillosos per al règim, els separen de les seves famílies i els envien a un poble perdut a les muntanyes per dur a terme el que, a la Xina del moment, s'anomena reeducació. Allà coneixen Quatreulls, que, en un bagul, hi amaga una pila de llibres de grans autors clàssics. Es tracta de llibres prohibits als quals els dos joves podran accedir i així evadir-se del món que els envolta.

Aquest és l'argument de Balzac i la petita modista xinesa, que comentarem al Club de Lectura de Tortosa el dia 26 de gener. L'obra està basada en una experiència pròpia de l'autor (podeu veure l'entrevista que van fer a Dai Sijie al programa L'hora del lector en aquest enllaç).

Aquests llibres prohibits d'autors com Balzac, Victor Hugo, Stendhal, Tolstoi, Dumas, Flaubert, Dickens, Rousseau, Baudelaire …, a més de donar-los una altra visió del món, serviran per a transformar la Petita Modista i que deixi de ser una simple muntanyenca, tal com diu Luo, un dels dos nois protagonistes. Però les persones tendeixen a seguir el seu propi rumb, malgrat les lleis de reeducació o les bones intencions didàctiques, i cadascú ha de treure els seus propis ensenyaments dels llibres i trobar el seu camí.

Del llibre he triat un fragment preciós que relata el moment en què els tres protagonistes es troben a la part del darrere d'una pantalla de cinema:

“Com que vam arribar quan ja havia començat la projecció, ja no quedava cap cadira; així doncs, ens vam haver de posar darrere la pantalla, on tot estava invertit i on tothom era esquerrà. Però ella no volia perdre’s aquell espectacle tan especial. I per nosaltres era un regal contemplar com aquella cara bonica irradiava uns reflexos acolorits, lluminosos, que li enviava la pantalla. De vegades, la cara li quedava engolida per l’obscuritat, i només se li veien els ulls en l’oombra, com dues taques fosforescents. Però de sobte, en un canvi de pla, la cara s’il.luminava, s’acoloria, s’eixamplava en l’esplendor del seu somni. De totes les espectadores, almenys dues mil, potser més, segurament ella era la més bonica. Una mena de vanitat masculina creixia dins nostre davant les mirades geloses dels altres homes que ens envoltaven. Al bell mig de la sessió, després d’unamitja hora de pel.lícula, va girar el cap i em va dir a cau d’orella una cosa que em va deixar desfet:
-És molt més interessant quan ho expliques tu.”

.

Us convido a comentar les vostres sensacions sobre el llibre, que mencionaré durant la reunió del Club de Lectura de Tortosa.