26 de gener 2009

Estem lligats al destí?


Estem lligats al destí,
o podem triar ser davanter centre?

23 comentaris:

Joan Grau ha dit...

Jo no ho sé, sóc agnóstic.
Però creure en el destí és una bona manera de conformar-se.

C.E.T.I.N.A. ha dit...

Evidentment existeix la capacitat de canviar el destí propi però també és cert allò que diu la cançò de que "si naciste pa martillo del cielo te caen los clavos".

Al darrer libre del Punset es parlar molt d'aquesta qüestió des del punt de vista científic.

Salu2

rebaixes ha dit...

Em sembla que ve de molt lluny que es vol creure en això de la superioritat del home en canviar el destí...Crec que som continuadors de l'espècie solament, clar tenir un bon desti en eixa feina i mentre la fem que és la vida ens preocupa a tots./
Jo em dic que les coses que depenen de mi intento fer-les. ara d'altres poden canviar els plantejaments i anonar-nos. Sé si escriure, posem, demà i què? Anton.

Jordi ha dit...

El destí se'l llaura un mateix dia a dia. Pensar que existeix és una forma d'acomodar-se i pensar que no cal fer res perquè ja vindrà....

Jeremias Soler ha dit...

El destí no està escrit enlloc, perquè és indeterminat; és a dir, depèn d'algunes magnituds físiques que no tenen un valor fix en el temps, sinó que van variant a l'atzar i que agafen un valor qualsevol depenent únicament de l'atzar. Aquestes magnituds influeixen en esdeveniments tals com que guanyi un espermatozoo o un altre en la carrera per la fecundació, que surti una o altra bola al bombo d'una loteria, que el rebot d'un objecte material en determinades formes i matèries acabi anant en una direcció o una altra, que un cervell raoni en un sentit o en un altra, i un reguitzell de fenòmens més que afecten profundament els esdeveniments futurs. En conseqüència el destí no pot estar escrit. Si viatgéssim a la setmana passada amb el resultat dels partits de la quiniela escrits en un paper, no ens serviria de res, perquè per les raons abans comentades, serien resultats diferents.
Ara bé, que el destí no estigui escrit, no vol dir que el poguem escriure del tot nosaltres, perquè estem molt influits per la genètica. El fet de ser com som fa que el ventall de possibilitats diferents que pot prendre el nostre destí es limiti a unes quantes, i que la decisió personal de governar la nostra vida depengui dels condicionants genètics, de l'atzar, i de l'entorn, i de les relacions entre aquestes tres coses. Qualsevol altre dins del nostre cos probablement actuaria igual que nosaltres, perquè estaria sotmès als mateixos condicionants, i si no actués iguals seria per les magnituds indeterminades que depenen de l'atzar, perquè si deslliguem el nostre ésser del cos i dels determinants físics, hem de ser iguals; si no ho fóssim i això derives en implicacions morals, la responsabilitat cauria en qui ha fet el disseny del nostre ésser deslligat del cos (que l'hauria fet diferent i en conseqüència amb tendencia a decidir erròniament o almenys més erròniament que uns altres) Resumint, bo i que el destí no està escrit, això no vol dir que el poguem triar, almenys al 100%

L'illa dels monstres ha dit...

Si el destí existís ja podriem agafar i estirar-nos en un sofà a veure passar la vida, perquè total... la vida és un cúmul de casualitats provocades pel que fem o deixem de fer. Ho tinc més que comprovat.

Sergi M. Rovira ha dit...

Diuen que qui res fa, res li passa...

(Que anava del futbolin això?)

No, és filosofia de vida, home...

estrip ha dit...

potser és el destí qui no es pot deslligar de nosaltres, i el fem anar on volem!

Ferran ha dit...

Jo crec que sí, que el destí existeix. Crec que hi ha unes línies generals traçades, tot i que cadascú ha de ser prou hàbil per saber-s'hi conduir.
I em sembla genial que qui vulgui ho comparteixi, i qui no vulgui, no :-)

Salut.

Ma-Poc ha dit...

I tant que podem triar ser davanter centre! Una altra cosa és que a vegades ens adonem que hauríem d'haver escollit ser el porter!

Anònim ha dit...

a mi sempre me tocava ser portera... asi quines balonaes a la cara... i ma mare mai va dir res... mama.Un bes amb desti

Assumpta ha dit...

Caram, caram, quin tema més bo i m'agrada molt la foto que has triat...

La veritat és que "no ho sé" :-)

Ho he pensat moltes vegades, moltes... i la conclusió amb la que em sembla que em contradic menys a mi mateixa (perque, a vegades, donant voltes i voltes, et fas un embolic) és que:

Crec que som lliures de triar el nostre destí, però, malgrat tot, crec que hi ha Algú que, ens coneix tant, que ja sap el que triarem... I si abans que triem ja se sap quina serà la nostra decissió?... glubs... és que ja tenim fixat el destí? :-))

No, no el tenim fixat... però si Ell ho sap, ho sap :-))

Eva ha dit...

A vegades pensem que tots tenim ja un destí fixat, però som nosaltres els que el marquem, amb les nostres decisions...
Segons el que fem triem un destí o un altre, però el que no sabem si entre les diferents decisions arribarem al mateix lloc...
Incertesa, misteri, curiositat,.... això és el destí, la vida.
Salut!!!

Joan M. Garcia ha dit...

El destí és l'armilla salvavides que ens enfundem cada vegada que naufraguem.

Quan ens va bé és gràcies al nostre esforç, empenta, preparació, dedicació, etc., i mil etc. més.

Quan ens va malament és culpa del destí.

Striper ha dit...

Estem lligats al que ens pasa i que no sempre controlem.

Josep M. Sansalvador ha dit...

La gràcia està en poder de jugar de davanter centre i tenir facilitat per esquivar les entrades brutes -directes als turmells- que de tant en tant els defenses ens engeguen.

P-CFACSBC2V ha dit...

Si som peça de futbolí, ho tenim mal amanit!

òscar ha dit...

intentem ser davanters centre (o extrems en el meu cas). el mister (el destí) ens acaba colocant on li dona la gana.

si es que ens acaba incloent dins l'onze inicial.

zel ha dit...

Ni idea, però la meva mare diu que la meva iaia deia que "quan la carn ha de ser del llop, ella sola se n'hi va..." Ja veus determinisme pur... Petonets!

Trinxaraire ha dit...

On queda el lliure albir doncs? Podem ser davanters si ens ho proposem. La pròpia voluntat ens determina el destí, però cal treballar-s´ho individualment.

Carlos ha dit...

La vida és una constant pressa de decisions. Cada cosa que fem, diem o escrivim inclou múltiples variants i possibilitats a seguir... masses variables per una sola paraula.

_NuNs_ ha dit...

hi ha coses que les podem canviar amb més o menys esforç i sacrifici, però d'altres no

Trini ha dit...

I qui ens pot assegurar que canviant el nostre destí només fem que seguir els plans previstos per aquest?
El destí ja les té aquestes coses, el molt punyetero...! :)