03 de gener 2009

Propostes al 86è joc literari

Us mostro els textos que m'han arribat en resposta al 86è joc literari que vaig proposar el dia 10 de desembre. També en podeu trobar als blogs següents: Des del meu mar, The lost art of keeping a secret, Friccions, El racó d'Skorbuto, La barda bastarda , Glorieta , Col·lecció de moments ,
De res, massa
, Transparència, Des d'on neixen tots els somnis.


Animeu-vos a participar. Encara teniu temps fins el 6 de gener.
.
Compte ! Hi ha roba estesa

Temps ha, s’havia de fer malabarismes per dir les coses pel seu nom. La censura ho dominava tot: al cinema, les escenes eròtiques (una besada a la boca ja ho era), es tallaven de soca a rel. En la política, actituds contràries o passives vers el règim eren desafeccions i et podia caure el pèl. En converses de carrer, s’utilitzaven sinònims per a dir certes paraules. Per exemple, a la regla li deien “la tia Maria”, al cul, “pompis”, al pene, “tirolilo” i a les putes, ”dones de la vida”.Aquests temes es parlaven entre adults. Si apareixia una criatura, es donava el senyal d’alarma: Compte !: “hi ha roba estesa”. Hi havia mirades de complicitat, fent gala d’un suposat enginy. De fet, t’estaven dient: Tu, xiquet encara no ho pots saber això. Quan seràs gran ja t’arribarà l’hora. Ho feien tant malament, que les criatures ens havíem de pessigar les cuixes per a no posar-nos a riure. Avui, la roba estesa ha desaparegut dels balcons i del vocabulari. Si ma iaia treia el cap i sentís parlar les criatures d’avui en dia, li agafaria un cobriment de cor i es tornaria a morir.


Autor: Josep Cid

Els companys de classe li feien dentetes tot passant-li per davant dels nassos les xocolatines que es prenien cada dia abans no arribés Nadal. En Joan ho tenia assumit que, sent diabètic, no en podia tastar cap i per això s'havia fet el seu propi calendari. Arreplegava la roba d'estiu que més li agradava i, havent pensat una sèrie de colors i llargades, la disposava a l'estenedor del balcó. Cada dia, la primera peça de l'esquerra passava a l'extrem dret, feia córrer les altres peces i així el tren de colors avançava lentament davant la incredulitat dels veïns. Tres voltes exactes. No us penséssiu pas que la tasca era avorrida, al contrari. Els colors s'intensificaven quan plovia i el calçó vermell era un autèntic higròmetre: es mostrava altiu i enreveixinat quan el sol imperava o esllanguit i trist quan s'anunciava tempesta.
El dia de Nadal, en Joan va poder tastar una xocolatina ben curiosa. Dins la bústia va trobar un disc compacte embolicat amb paper de seda. Algú havia fotografiat cada dia el balcó i amb algun programa informàtic havia configurat una pel.lícula on un tren de colors circulava amunt i avall davant dels seus nassos.

Autora: Marina

Sentir els primers raigs de juny acariciant-me la pell. Sentir que el planeta deixava de girar quan tancava els ulls i inspirava l’aire fresc que enyorava la resta d’any. M’encantava tornar al poble.
Diuen que a la ciutat pots sentir-te més sol que enlloc; ningú et coneix i massa coses al voltant t’impedeixen pensar. Necessitava parar, parar i pensar després en tot allò passat els últims temps. Aclarir els sentiments que es remenaven a la meua panxa. Estava confosa, potser espantada, i després de donar-li mil voltes a l’assumpte, vaig arribar a la correcta o no solució de tornar on tot havia començat un any enrere.
Qui havia de dir que les aventures estiuenques de pel·lícula romàntica per adolescents que tant odiava em passessen a mi! Aquella noia d’idees tan clares, que es creia de pedra! L’amor platònic em cercà una nit bonica i clara; no seré tonta... o sí?
Potser hagués hagut de deixar-ho com estava. Una vegada vaig sentir que els amors platònics són per ser platònics i punt; després perden la gràcia i tota la màgia que atresoren. Ara torno al poble per descobrir si, després de tancar els ulls i respirar, tenen alguna altra finalitat.

Autora: Alba
.

4 comentaris:

Striper ha dit...

Em vaig a veure la roba.

Anònim ha dit...

Jo sóc un pél dura de "mollera". T'agrairía que m'orientèssis de com nassos participar... què hem de fer? Tot i que la roba estessa mai m'ha agradat i més aviat em molesta... faré un esforç... m'agrada poder participar. Per tant, si fosis tant amable...

Núr ha dit...

El relat m'ha agradat! Jo no crec que s'hagi perdut, aquesta frase fet, però!

A veure què m'empesco, perquè no trobo la inspiració enlloc!

victor Rocco ha dit...

Hola te deseo un muy feliz año nuevo y te invito a leer mi ultimo poema : necesidad del ser, chao gracias.