La Llibreria Serret de Vall-de-roures, a través del seu Serretblog, convoca a escriptors/es a prendre part en l’elaboració d’una novel·la col·lectiva en castellà i una altra en català, sense cap altra condició que l’aportació d’escrits propis no publicats anteriorment.El desenvolupament d’aquesta activitat tindrà diverses fases de periodicitat quinzenal. Les instruccions es publicaran al Serretblog els dies 1 i 15 de cada mes, a partir del primer de febrer de 2009. Els escriptor7es comptaran amb 10 dias a partir de la publicació de les instruccions per fer arribar les seves col·laboracions.
Recordeu, l’1 de febrer apareixeran les instruccions de la primera fase.
Recordeu, l’1 de febrer apareixeran les instruccions de la primera fase.
9 comentaris:
Ho trobo molt interessant,el serret és un home molt actiu! Una llibreria petita amb molta, molta, vida!
Sembla seriós... he participat en obres col.lectives amb Ofèlia Drachs. La vegada que l'Ofèlia es va plantejar de debò una novel.la col.lectiva amb totes les de la llei, no va funcionar: a la tercera intervenció no quedava ningú viu
M'ho miro , pero el meu temps..
gràcies per fer-nos-ho saber!M'hi apunto!!
Ok, doncs ja ens aniràs donant més indicacions...
hi estaré atent!
Estas ideas suelen dar como resultado cosas muy curiosas...
Un saludo!
M'encantaria apuntar-m'hi. A mi això deles coses col·lectives sempre m'interessen. Però no sé, em fa una mica de respecte.
Això m'ha fet recordar que el 1996, quan Internet era encara a les beceroles en el nostre país, vaig participar en la redacció d'una novel·la col·lectiva. No fa molt, fent una cerca d'una rticle meu amb google, vaig anar a parar a aquella cibernovel·la. Està penjada en algun lloc del ciberespai!
http://www.estiu.net/serial/index.html
Pel que recordo, no val gaire, per no dir res (no goso mirar de nou aquells escrits), però va ser divertit participar-hi.
Entre la gent que hi va participar hi ha Mercè Molist, Anna Solanas, Oriol Ferran, persones conegudes en món del periodisme digital i amb les quals he anat tenint més o menys contacte. De la resta, però, n'he perdut completament el rastre.
Publica un comentari a l'entrada