31 d’agost 2018

Popera trobada diLLUMs d'arts al Forn

diLLUMs d'arts al Forn ens trobem el primer dilluns de mes al Forn de la Canonja, però si és festiu ho ajornem al dilluns següents.
Com que estem en plenes Festes de la Cinta de Tortosa, la propera trobada serà el 10 de setembre. 
Os esperem al Forn de la Canonja, a les 21 hores, per a xerrar, compartir inquietuds i l'amor per la cultura. Tothom hi està convidat.

No em diguis!


Diumenge. Tortosa. Una parella de turistes abans de pujar al llagut Lo sirgador. Ell li està fent una foto a ella, amb l'Ebre de fons. 
-No caps a la foto, però... -diu ell, imprudent. 
-No em diguis! -exclama ella, entre preocupada i indignada. 
-Has sortit primeta -intenta reparar ell.

30 d’agost 2018

Alliberant llibres


Fa anys que practico el bookcrossing, i he alliberat, sobretot a Tortosa, centenars de llibres. Els deixo en llocs no habituals per tal que se’ls trobi gent de forma imprevista, amb l’esperança que s’ho prenguin com una sorpresa, com un regal, per tal que, potser, s’endugui a casa un llibre una persona que no en té costum. Dins hi escric una nota o hi deixo un paper on explico que el llibre no està perdut, sinó alliberat; hi afegeixo les meves dades de contacte i els demano, si us plau, que m’expliquin com l’han trobat. Aquesta minoria es mostra molt agraïda i, normalment, desconeixen el senzill funcionament d’aquest joc que, en general, es basa en què facin el que vulguin amb el llibre.
Poquíssima gent ho fa, menys d’un 10%. No sé per què l’altre  90% no em diu res: peresa? por? desconfiança? vergonya? indiferència? potser no tenen accés a les xarxes socials?
Però una part molt minoritària, per sort, té un comportament que escapa absolutament de la meva comprensió. Aquest matí, per exemple, hores després d’alliberar un exemplar, he comprovat que algú havia agafat el llibre, se l’ha quedat i, amb menyspreu i incivisme, ha llençat el paper al terra. Pitjor va ser fa uns anys, quan l’endemà vaig trobar el llibre amb totes les pàgines estripades. Aquests individus, minoritaris, són d’una espècie amb la que no m’hi reconec.

Una frase viatgera


Fa uns dies, l'amiga Rat Cebrian, coneguda contacontista de Tarragona, m'envia aquesta foto per whataspp.
Ha estat de visita a Anglaterra, i a la paret d'un pis d'estudiants catalans a Nottingham, ha trobat la meva frase escollida per la ILC per fer una postal l'any passat, com ja vaig explicar en aquest apunt. He esbrinat que la seva mare de l'estudiant li va dur a casa diverses postals, i que va triar-ne dues per decorar la paret del pis d’Anglaterra, perquè hi volia paraules, a més de tanta foto. No sap què és el que li va agradar del text ni si el va entendre del tot. Simplement la va captivar.
I jo m'emporto una doble alegria: comprovar que la meves paraules prenen vida i que viatgen pel mon, i que tinc bones amigues que s'alegren de trobar-les.

29 d’agost 2018

I les que t'ho diré


-Papa. Papa. Papa.
-Quantes vegades em deus haver dit papa en tota la vida?
Fem un càlcul aproximat, tenint en compte la seva edat i la quantitat estimada de vegades que m'ho diu cada dia. Surten 73.000. Obre molt els ulls, posa cara de sorpresa (no s'esperava tant). I somriu. 
-I les que t'ho diré -afegeix.

llegint Vida y destino, de Vasili Grossman

28 d’agost 2018

Llegint Ebre, relats d'una batalla

Llegint un dels 16 microcontes que he escrit per a introduir els 16 personatges del llibre Ebre, relats d'una batalla, que ebrejocs ha coordinat per a commemorar el 80è aniversari de la batalla de l'Ebre.
Més informació en aquest apunt del meu blog.



27 d’agost 2018

Acabeu la frase

ACABEU LA FRASE
S'ha deixat les bales de plata a casa. Si es troba l'home llop haurà de...
.
propostes fetes a facebook i twitter

El calaix dels vols perduts, al Diari de Tarragona



Ahir, al Diari de Tarragona, entrevista amb Meritxell Farreny per parlar d'El calaix dels vols perduts.
.
S'atansen les primeres presentacions
.
8 de setembre. Cornudella de Montsant. Amb Francesc Valls Calçada. 19 h.
20 de setembre. Biblioteca de Tortosa. Amb Sílvia Panisello. 19.30 h.
26 de setembre. Biblioteca d'Amposta. Amb Xavier Miró. 19.30 h.
28 de setembre. La Casa del Llibre (Pg. Gràcia). Amb Jordi Cantavella. 19 h. 
2 d'octubre. Llibreria La Capona de Tarragona. Amb Francesc Valls Calçada. 20 h.
25 d'octubre. Llibreria Caselles de Lleida. Amb Montserrat Aloy. 19 h.

26 d’agost 2018

A passes comptades, de Valer Gisbert



A passes comptades, de Valer Gisbert
XXXV Premi de Narrativa Ribera d’Ebre
Cossetània Edicions, 2018 
Sinopsi
A finals del segle XIX hi va haver un gran incendi a la destil·leria d’aiguardent de Prat de Comte, amb dos morts com a conseqüència. A causa de la tragèdia l’establiment es va tancar i ningú no va gosar parlar mai més d’aquell sinistre envoltat de massa misteris. Vint anys més tard, de manera totalment accidental, la porta de la destil·leria s’obre de nou i, entre les runes socarrimades de l’estança i el ventre de coure del gran alambí, se n’alliberen tots els secrets: els del poble i l’home dels cent anys, els de la relíquia del santuari de la Fontcalda, la natura que l’envolta i l’odissea d’Homer. Aquesta història és quinta essència de realitat i aventures, de vida i mort, d’emocions i també de relats mitològics. La Terra Alta, Joan el carter i Prat de Comte… Vint-i-quatre cants èpics i un segle «a passes comptades».

25 d’agost 2018

Invisible el món, si em clous els ulls


Invisible el món, si em clous els ulls. Silenci de colors, no de mans.
.
Inspirat en una imatge de Oscar Keys.

23 d’agost 2018

El cavaller Floïd, de Genís Sinca. La biografia de Joan B. Cendrós


El cavaller Floïd, de Genís Sinca. La biografia de Joan B. Cendrós
Edicions Proa
Sinopsi

La biografi a apassionant de J.B.Cendrós (Barcelona, 1916-1986), l’empresari del popular Floïd (el pioner dels after-shave), però sobretot és un dels mecenes i activistes culturals més importants que hagi donat Catalunya. La implicació arriscada i personal de J.B.Cendrós, un dels cinc empresaris fundadors d’Òmnium Cultural (1960), i la seva infl exibilitat quan es tractava de la cultura catalana, va permetre sota el franquisme la represa i el fi nançament directe d’institucions clau com l’Institut d’Estudis Catalans, la recuperació d’Edicions Proa el 1964 o de l’Editorial Aymà. Descobridor del talent de creadors com Terenci Moix, Cendrós fou promotor del Premi Sant Jordi (1959) i de la tradicional Nit de Santa Llúcia, es va implicar en la Nova Cançó, en la creació de la Gran Enciclopèdia Catalana, en Banca Catalana, en el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i en una llista inacabable d’accions que han fet de Catalunya el país que és avui. La història desconeguda d’un home que, per sobre de tot, creia en el seu país i la seva gent.
Comentari
És difícil no llegir la biografia de J.B. Cendrós, hàbilment tramada per Genís Sinca, sense patir vertigen, sense caure aclaparat per la seva imponent personalitat, la seva passió... Hi ha hagut un moment, mentre llegia el llibre, que m'he aturat a anotar alguns dels adjectius que el podrien definit, tot i que es queden massa curts: irrepetible, heterogeni, atrevit, astut, espavilat, desvergonyit, discret, impacient, orgullós, digne, conseqüent, honest, lleial, irreductible, perseverant, indomable...
La seva capacitat de treball en favor de la seva empresa, de la cultura, i del país, en uns moments tan difícil, mai seran prou agraïts.
En canvi, he escollit per a fer a gravar una vídeo lectura, el fragment inicial, on Genís Sinca dona protagonisme a la seva dona, on mostra la seva cara més sentimental, i on l'escriptor ens atrapa amb murrieria.
Que serveixi d'avanç d'un dels primers programes de la propera temporada de Tens un racó dalt del món, de Canal 21 Ebre.

22 d’agost 2018

paraules, pissarres, i literatura al carrer



Fa uns dies, mentre caminava per l'avinguda Generalitat de Tortosa, em va cridar l'atenció una pissarra enmig de la vorera, amb quatre paraules escrites:
-
PENSA
SOMIA
CREU
ATREVEIX-TE
.
De reüll, m'adono que l'establiment que ha posat aquesta pissarra és una perruqueria.
M'agrada aquesta forma de despertar l'atenció mitjançant paraules, i aprofito per proposar una mena de joc a facebook, a veure si endevinen quina mena d'establiment ha posat la pissarra (podeu veure el resultat en aquest enllaç). La gent diu de tot (llibreria, església, agència de viatges, matalasseria...), i algú ho encerta, i algú, fins i tot, que sovint passar per davant, m'informa que es tracta d'Stil Art Perruquers, i que cada setmana canvien el text de la pissarra.
Tot plegat és massa temptador per a mi, els busco per internet i m'hi poso en contacte. Els informo del joc en què són còmplices involuntaris, i els convido a escriure algun dels meus nanocontes a la pissarra. De seguida entren al joc, i vet aquí el primer nanoconte escrit a la seva pissarra.
No és bonica la vida?
Aprofito visitar-los per deixar un exemplar de Postres de músic perquè la seva clientela el llegeixi.

21 d’agost 2018

No sóc un astre amb llum pròpia


No sóc un astre amb llum pròpia; 
satèl·lit que dubta al voltant de què gira.
La resposta no és al cel.
.
Inspirat en una imatge de Dino Reichmuth

20 d’agost 2018

La llum trenca la nit


La llum trenca la nit; una mirada, la solitud.
.
Inspirat en una imatge de Roland Totherot, agafada de la pàgina Fotograficamente.

19 d’agost 2018

Salabror, d’Agustí Clua



Cossetània Edicions, 2018  
Sinopsi
Venerem la mar perquè ens guarda tots els calfreds. Més tard o més d’hora, tots hi acudim, perquè és l’origen de la vida. Després de milions d’anys, segueix desfullant ona rere ona, sense immutar-se. Desencisat per les restriccions de terra ferma, Joan vol acabar els seus dies nedant mar endins. Lliurar- s’hi de ple per tornar al principi. Vol ser mar, la salabror perdurable. Però, i si el Jonàs escopit per la balena acudís al seu rescat? I si l’amor que va menystenir a terra reeixís en una illa sol·lícita? Conscient de la màxima de Kavafis, que avala més el viatge que la fita, la mar concedeix a Joan una darrera oportunitat per seguir alenant.
I Premi Sant Boi de Lluçanès de novel·la breu 2017


18 d’agost 2018

El bres de les fargues, de Conxita Jiménez


El bres de les fargues, de Conxita Jiménez, amb fotografies de Jordi Amenós.
Un homenatge poètic a la terra, un cop més, de part de Conxita Jiménez, un recordatori, un advertiment de tot el patrimoni natural que hem heretat i que tenim l'obligació de conservar.
Les velles i belles oliveres bressolen les paraules d'aquest llibre. Llegim-lo, conservem-les.


17 d’agost 2018

El calaix dels vols perduts, a Cornudella




El calaix dels vols perduts, de Pagès Editors, passejant-se per diversos indrets de Cornudella de Montsant que apareixen al llibre.
La presentació mundial del llibre hi tindrà lloc el 8 de setembre.

16 d’agost 2018

És impossible ignorar el mar



És impossible ignorar el mar,
no podem buidar-ne tota l'aigua,
no ens podem menjar tota la sal.

15 d’agost 2018

Què llegiríeu abans, un poema declarat d'interès públic, o zona catastròfica?

14 d’agost 2018

El calaix dels vols perduts, fragment



Fer avançar aquella reina en diagonal era un acte irreversible que tenia conseqüències. N’eres conscient, i de la immutable mirada del sultà, i de la tensió que s’intuïa als braços encreuats dels guardes que us envoltaven amb rostre impassible, com de cera. Tres donzelles serviren aigua amb gotes de llimona verda refrescant; les seves passes eren subtils com el balanceig d’un vel, avesades a moure’s amb discreció. Gaudires breument de l’espurna dels seus ulls, una mirada d’alerta, d’ocell que anuncia el vol del falcó proper. Per les finestres entrava l’aire sagrat del Ganges, i les cortines ballaven sense fer soroll, etèries.
I vas matar-li aquella torre; l’aixecares lentament amb dos dits, amb por que s’esberlés en mil trossos, com els somnis dels ancians que envelleixen prematurament.
.

13 d’agost 2018

Posa-li nom a un riu de Mart

Descobreixen a Mart un riu de lava petrificat. Us demanen que li poseu per nom el títol d'un llibre. Quin llibre triaríeu?
.
Propostes de títols fetes a facebook i a twitter

12 d’agost 2018

Quatre estacions, de Josep Lleixà



Quatre estacions, de Josep Lleixà
Del pròleg de Josep Lleixà Fernández “Quatre estacions” està ordenat per temes. Ho està amb un ordre que reflecteix el meu estat d’ànim en el moment de la seva escriptura: esperançat, content, trist, melangiós, confús, creatiu...... Ha estat gestat al llarg d’un any, això vol dir que a part de la meva predisposició natural a com tractar determinats temes o els esdeveniments que s’han produït durant aquest temps, el trajecte fet durant les diferents estacions de l’any, evidentment també ha influït en la seva composició. La primavera és l’esclat de la vida, un anunci esperançador de noves vivències; l’estiu, és llum, sol, mar, mosquits, estiuejants, molta gent, molt soroll..; la tardor ja comença a predisposar a la melangia, tot agafa un ritme més reposat, els colors canvien de tonalitat, les postes de sol ja són més poètiques ; i l’hivern convida al recolliment, a la reflexió, a mirar cap a l’interior d’un mateix per intentar esbrinar el perquè d’algunes coses. És temps de fer-te preguntes envers l’amor, la vida, la mort, la solitud, la incertesa, la insatisfacció, i tantes i tantes. Els lectors, segur que també en certs moments , tenen una predisposició segons el seu estat d'ànim, de sumergir-se i viure un determinat tipus de poesia, independement de l'estació de l'any , espero que al llegir aquest llibre, trobeu part del que busqueu. Hi ha hagut una cosa molt important per mi que m'ha decidit a publicar-lo, i és la col·laboració inestimable del pintor Francesc Subirats Verge, en la portada i en totes les il·lustracions de l’interior, que encapçalen cada capítol , que visualment preparen al lector, per posar-se en situació d'endinsar-se en el clima de l'estació.

Històries íntimes, de Jenni Rodà, Neus Verdaguer



PREMI DE LITERATURA ERÒTICA LA VALL D'ALBAIDA
Bromera Edicions, 2018
Sinopsi
Tendres, divertides, insòlites, originals, sensuals, tristes, melancòliques... Les narracions eròtiques que componen aquest recull de relats són tan variades i imprevisibles com ho són les seues protagonistes. L’obra retrata les peripècies sexuals de diversos membres d’una mateixa família i ho fa amb una prosa atractiva i una perspectiva marcadament femenina. D’aquesta manera, el recull destaca per estar bastit mitjançant relats interconnectats que adopten un ritme àgil i íntim, amb un domini del llenguatge notable. Així, els relats prenen punts de vista molt diferents, tant pel que fa a l’edat de les protagonistes com a l’època en la qual se situa la història, ja que aborden situacions molt diferents.
En definitiva, aquest recull de contes eròtics en femení suposa una alenada d’aire fresc en un gènere tan tipificat com la literatura eròtica.

11 d’agost 2018

perquès

Mig matí. Estiu. Planta baixa de l'Ajuntament. La porta de la sala de premsa està oberta. Hi veig asseguts d'esquena una periodista i un xiquet d'uns dos anys al costat, suposo que son fill. Conciliació de la vida laboral i familiar?
Durant la roda de premsa, el xiquet atacarà amb una bateria dels seus típics i infinits perquès?

10 d’agost 2018

ACABEU LA FRASE

Les hores que es fonen no responen cap pregunta, només...
.
Aquí podeu veure les respostes al facebook
i aquí a twitter

08 d’agost 2018

El calaix dels vols perduts, fragment



Des de la distància, el sol es declarava innocent, però la complicitat era d’una evidència irrenunciable i, com un puny, colpejava el rostre de la terra. Les petjades es fonien amb urgència de destí implacable i els camins invisibles desdibuixaven el seu fil. No temies finir enmig d’una grandesa així, com no es perden els astres quan s’apaga la nit. Podries haver patit la mort callada de la set, o caure sota el traç dels seus punyals, però aquells lladres de tombes decidiren adoptar-te, seduïts per la serenor d’una mirada, respectuosos com davant d’un miratge, com qui recull un nadó que baixa riu avall. Et mullaren els llavis i, sobre coixins, a la millor tenda del campament, sanaren les cremades amb remeis generosos i antics.
.

07 d’agost 2018

El calaix dels vols perduts, presentacions

Les primeres presentacions d'El calaix dels vols perduts, ja a la vista.



8 de setembre. Cornudella de Montsant. Amb Francesc Valls Calçada. 19 h.
20 de setembre. Biblioteca de Tortosa. Amb Sílvia Panisello. 19.30 h.
26 de setembre. Biblioteca d'Amposta. Amb Xavier Miró. 19.30 h.
28 de setembre. La Casa del Llibre (Pg. Gràcia). Amb Jordi Cantavella. 19 h.
2 d'octubre. Llibreria La Capona de Tarragona. Amb Francesc Valls Calçada. 20 h.
25 d'octubre. Llibreria Caselles de Lleida. Amb Montserrat Aloy. 19 h.

Cal només un gest petit

Cal només un gest petit, de vegades, per despertar la tendresa, per humitejar cors marcits.

.
Text inspirat en la imatge d'un dels blogs de Joan Rodó.

06 d’agost 2018

Per primer cop


Acabo d’emetre la meva primera factura electrònica. Entre treure’m el certificat digital, descarregar-me intruccions, descarregar-me un programa, descarregar-me’n un altre, rectificar alguna errada, tornar a començar, exasperar-me, sospirar,  i altres desventures que us estalvio, m’ha costat més temps que la tasca literària que he descrit succintament al concepte. Però em sento orgullós. Li he marcat un gol a les noves tecnologies, relliscant a l’últim moment, després de rebotar en un defensa i al pal, i amb una plasticitat més que relativa. Les noves tecnologies continuen guanyant, però resta molt de partit, i confio arribar a l’últim minut amb esperances d’una derrota prou digna.

05 d’agost 2018

El joc de les mentides, de Ruth Ware



Bromera Edicions, 2018
Sinopsi
Quan la Thea, la Fatima i l’Isa reben un missatge de la Kate amb les paraules «Us necessito», no dubten a respondre immediatament a la seva crida. El descobriment d’un cadàver prop de l’internat on van estudiar amenaça de treure a la llum uns fets que poden posar fi a la precària llibertat de la qual han gaudit durant tot aquest temps, després de passar més de disset anys guardant un secret terrible.
Com bé saben, el cos sense identificar pertany al pare de la Kate, l’Ambrose, desaparegut en estranyes circumstàncies en l’època en què feia classe a l’internat on estudiaven les quatre amigues. Quin paper van exercir elles en aquest succés? Com han aconseguit ocultar els fets durant més d’una dècada? I, sobretot, quant de temps podran seguir amagant la veritat?
El joc de les mentides s’emmarca en l’atmosfera tensa, retorçuda i plena d’incertesa que sap crear tan bé Ruth Ware.

04 d’agost 2018

Sopar de lletres a Tortosa. Onada Edicions



Dimecres passat, 1 d’agost, nova edició del Sopar de lletres que organitza Onada Edicions des de fa quatre anys, de forma itinerant dins del principal territori d’acció de l’editorial, que Miquel Àngel Pradilla defineix físicament i històricament com l’antiga diòcesi de territori.
Enguany li ha tocat a Tortosa i, és clar, quan jugues a casa sents una mica més de responsabilitat i emoció.
Aquesta trobada s’està consolidant com una més de les moltes cites anuals en què ens trobem la gent de la cultura del territori per a estretir lligams i afectes, augmentar el coneixement mutu, dotar-nos d’autoestima i, perquè no, per a mostrar de forma orgullosa la quantitat i la qualitat de talent de què disposem.
Impossible citar tots els amics i amigues amb què em faig trobar (érem uns 130 comensals), saludar, besar, encaixar, abraçar..., tot enmig de l’aire festiu que regala l’estiu, i de l’aire fresquet que regala la instal·lació de climatització del rstaurant, i que es va agrair gairebé amb emoció, en plena onada de calor.
I Onada també de llibres.
L’acte serveis per micropresentar algunes de les novetats de l’editorial del darrer any, d’agost a agost, o millor encara, com diu Miquel Àngel, de sopar a sopar.
Obro parèntesi (Miquel Àngel, ja afable de forma natural, durant aquest sopar, llevat dels nervis previs perquè la gent no tenia pressa per a entrar al menjador, mostra un somriure de felicitat que es contagia), tanco parèntesi.
Durant el sopar, entre plat i plat, es van micorpresentar divuit (sí, sí, divuit) llibres. Des de l’organització es va insistir en el terme “micropresentació”, acotat a tres minuts com a màxim, i que Òscar París, conductor de l’acte, es va cansar de reiterar, pregar i gairebé suplicar. Una estiradeta d’orelles amb molt d’afecte a alguns companys i companyes que no acaben de dominar això del temps en actes amb tanta i variada concurrència a l’hora de parlar.
Per part meva, juntament amb l’inseparable Ricardo Gascón, amb qui ja formem un tàndem, com a mínim perillós, vam presentar el llibre, l’espectacle, el projecte, Versos contra la violència. Ricardo, a més, que es menja una capsa d’idees amb llet cada matí per a esmorzar, va llançar la proposta de nomenar Onada Edicions per a la Creu de Sant Jordi, que jo rubrico per al seva gran tasca en favor de la terra i de la llengua en un territori clau i cèntric dels Països Catalans.
L’acte també va servir per a homenatjar dos il·lustres, estimats i irrepetibles titans de la nostra cultura que ens han deixat durant l’any: Carles Santos i Manuel Pérez Bonfill, recordats per Alícia Coscollano i Emigdi Subirats. Sobre el nostre mestre de sempre, l’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, va anunciar qu eal mes de setembre se li retrà un homenatge oficial, que serà el preludi de posteriors jornades d’estudi que se li dedicaran.
Com a colofó de l’acte, cada any Onada Edicions homenatja una persona o entitat del territori, que aquest cop ha estat la llibreria Viladrich, personificada en Rafel Rovira, Vanessa Bargalló, Ester Galindo, Imma Casademunt i, al seu davant, Rosa Cubeles o, com és més coneguda, Rosa de Viladrich. Vaig tenir l’honor que m’encarreguessin la laudatio, que hem fet a miges amb Manel Ollé.
Una nit fantàstica.
En sortir del restaurant, en entrar a la xafogor tortosina camí de casa, la foscor de la nit era una onada de satisfacció.
.
Més imatges a l'àlbum de fotos
Notícia a Canal 21
Sala de premsa Onada Edicions

03 d’agost 2018

Pont dels estretets, de Tomàs Camacho

Pont dels estretets, de Tomàs Camacho. participació a la V Mostra Oberta de Poesia d'Alcanar, 2014

02 d’agost 2018

Res no es manté immune

Res no es manté immune sota la tèbia llum
quan els relleus es fonen.

Inspirat en una imatge de Patxi.

01 d’agost 2018

El calaix dels vols perduts, presentacions

Les primeres presentacions d'El calaix dels vols perduts, ja a la vista.



8 de setembre. Cornudella de Montsant. Amb Francesc Valls Calçada
20 de setembre. Biblioteca de Tortosa. Amb Sílvia Panisello. 19.30 h.
26 de setembre. Biblioteca d'Amposta. Amb Xavier Miró
28 de setembre. La Casa del Llibre (Pg. Gràcia). Amb Jordi Cantavella. 19 h.
2 d'octubre. Llibreria La Capona de Tarragona. Amb Francesc Valls Calçada. 20 h.
25 d'octubre. Llibreria Caselles de Lleida. Amb Montserrat Aloy. 19 h.