La Jornada Literària de Cornudella de
Montsant ha arribat a la setena edició, i vénen cares noves d’amics i amigues
de lletres a conèixer el meu poble, i viceversa, però les emocions i neguits
són els mateixos.
Seguint la línia
encetada des del primer any, he convidat gent que arriba des de moltes
direccions: Manel Ollé i el guitarrista Albino Tena, des de l’Ebre, Pere Audí i
Jaume Borràs, amb tonalitats prioratines, Montse Farrés i Marta Magrinyà, del
Camp, Santi Borrell, del Penedès. Intento fer de Cornudella un punt de trobada,
una balma més a la cultura del nostre país, des de la senzillesa, una excusa
per a tornar-nos a trobar un altre dia.
L’Ajuntament m’ho
posa tot fàcil, em deixa triar com vull la llum de La Renaixença (tènue,
demano), si necessitem focus i de quin color, i, amb humilitat, deixen que
sigui jo qui doni inici a l’acte.
Comencem amb la
ronda de presentacions, i sobrepassem, d’escreix, el límit de cinc minuts que
havia donat a cada paraula (sóc un amant de la brevetat). El públic escolta amb
atenció quasi reverencial. Tot i haver un nombre d’assistents prou elevat per a
aquest tupis d’actes literaris (uns seixanta o setanta, em van dir), el local
és molt gran, i l’amplitud dificulta la proximitat.
Després, Manel
Ollé i jo mateix fem un nou homenatge a Gerard Vergés, acompanyats de la
guitarra d’Albino Tena. Per a mi, ha estat el moment més màgic, llegint Vergés
bressolat per la música.
Finalment, Albino
Tena ens ha regalat amb simpatia un recital de cançons seves, i d’altres que li
agrada cantar.
Com sempre, abans,
durant i després, de l’acte, em veig impotent d’arribar a tot arreu, de
conversar amb tothom amb el temps i la profunditat desitjada, i passo unes
hores dalt d’un núvol, o sobre una corda, no ho sé.
Podeu veure fotos en aquest àlbum.
