Desdefinicions (angost)

Angost: Estiuenc mes, habitualment lúdic, que enguany viurem amb estretors.

A la revista cultural argentina Ají

Un nou conte traduït per a la revista cultural argentina Ají.
Aquest cop es tracta d'El tren que passa, inclòs a Postres de músic, i que he adaptat jo mateix

Tortosa s'emmiralla

Tortosa s'emmiralla a l'aigua del riu.

Passat i present conviuen

amb perenne normalitat.

Un llagut perdut en el temps

bada.

Desgràcia, de J.M.Coetzee

A partir de certa edat, tots els afers són seriosos. Com els atacs de cor.
.
Desgràcia, de J.M.Coetzee

El desordre dels cossos, de Núria Morera

El desordre dels cossos, de Núria Morera  

XXXVII Premi de Narrativa Ribera d’Ebre

Cossetània Edicions, 2020 

Sinopsi

«Maleït desordre. No hi ha escapatòria, Paula. Els cossos emmalalteixen, les persones es moren, les relacions s’acaben i les flors se’t panseixen. Això és així. I punt. Puta entropia. Per què m’expliques aquestes coses, Sof?»

El desordre dels cossos ens presenta el recorregut vital d’una noia marcada per un gran enigma familiar. Mentre veiem l’evolució de la protagonista, ens sorprenem amb les sentències dels seus amics propers i també ens emocionem amb les experiències, sobretot, de les persones que l’envolten en el seu entorn de treball en un centre de drogodependències.

En aquest camí, ens hi acompanyen una banda sonora especial, que ha marcat els seus records i que ens transporta a referents musicals compartits, i les seves flors, que —tot i que una flor no fa estiu, ni dues primavera— ens retornen d’alguna manera a l’ordre de la natura.

Miro com mires la mar

Miro com mires la mar.
T'admiro.

A mig camí de la incertesa, recomanat a Terrassa

A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions, 2020)entre els llibres recomanats a les biblioteques de Terrassa, com es pot veure en aquest vídeo, gràcies a @llavordesaberut

Massa Matrix, o massa poc?

Si voleu llegir carícies literàries cada dia, us podeu fer mecenes a la meva pàgina de L'Aixeta, per dos euros mensuals.

Entrevista a la Librería de Cazabaret

Entrevista a La Librería de Cazabaret parlant sobre el llibre A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions, 2020)

Abans la fruita

"Abans la fruita tenia una altre gust". Aquesta és una frase tòpica que demostra, entre altres coses, que qui parla té certa edat i determinades enyorances.

No estic lliure de culpa, a vegades també la dic o la penso.

Aquest matí, a primera hora, entro a la verduleria de prop de casa. No ho tenia planificat, no porto llista, compro plàtans, peres i préssecs. Els présseccs mai sé si sortiran bons (bons com abans, o com els que feia mon pare, ja descarto l'esperança).

Però la dependenta està de bon humor, i em diu "aquí ho tens, corasón". I me'n vaig amb bon gust de boca.

El cel que ens espera, de Josep Maria Savall Solé

El cel que ens espera, de Josep Maria Savall Solé

Editorial Ganzell, 2017   

Sinopsi

Josep Maria Savall Solé ha realitzat un exercici esplèndid.

Savall ha remenat calaixeres, ha transcrit desenes de documents, entre els que ha trobat unes lletres d’amor, però també una amenaça de mort; i ha parit El cel que ens espera. I és que la vida sempre ha de tenir una mica de sal, no tot cal que sigui sucre.

Aquesta és la vida d’un personatge real, Josep Miralles, un capellà anònim del segle XIX de l’arquebusbat de Tarragona. Un protagonista sense fets extraordinaris, ni transcendència històrica, però Fidel testimoni d’un món convuls i tràgic que es debat entre ser Fidel a les tradicions ancestrals i la necessitat de refer-ho tot.

Vincle creatiu

Després de molts anys d'oferir gratuïtament la meva creació literària a les xarxes, després de molts anys de veure com els drets d'autor dels llibres que publico no paren de minvar, intento trobar un nou vincle amb vosaltres, de forma que la meva creativitat us arribi de forma directa, diària i sense intermediaris, a canvi d'un petit compromís per part vostra, de dos euros al mes, fent-vos mecenes a la meva pàgina de L'Aixeta.

Soc conscient que aquest compromís que us demano té molt de generositat per part vostra, que la creació literària on teniu accés de forma gratuïta és inacabable i, per això, la meva gratitud és immensa amb els tres primers mecenes de què gaudeixo en aquest moment, i amb els que vindran. 

Aquests, per a mi, tres herois, mantenen viva la flama d'aquesta utopia, i representen un estímul per a crear al recinte limitat que és aquesta nostra pàgina de L'Aixeta que sense dubte, anirà creixent en idees, a mesura que s'afegeixin mecenes. 

Les matemàtiques són precises i clares, i podeu deduir que no em faré ric; simplement es tracta de dignificar una mica la tasca creativa.

Moltes gràcies. 

Sant Jordi d'estiu: com ha anat?

Sant Jordi d'estiu.

La gran pregunta: com ha anat?

Respostes més habituals:

Mira.

Diferent.

Estrany.

Voldria subratllar la innegociable passió de la gent de la cultura, la seva decisió inquebrantable de sobreviure.

M'emporto els moments de complicitat, la capacitat de reinventar-nos i, per exemple, buscar la col·laboració de les floristeries que, algunes, es van esforçar en crear un espai als escriptors per a unir els dos elements de la festa, les roses i els llibres.

.
Entrevista que Sílvia Tejedor em va fer per a la Cadena SER

Quan va despertar, el seu like encara no era allí.
.
Si voleu llegir carícies literàries cada dia, us podeu fer mecenes a la meva pàgina de L'Aixeta, per dos euros mensuals.

Intel·ligència?

Un nou article a la Marfanta on reflexiono sobre les teòriques bondats de la intel·ligència, i la crisi de la covid-19, en un moment de no massa optimisme, per cert.

Sant Jordi d'estiu

Demà celebrarem d'alguna forma un Sant Jordi d'estiu, amb actes diversos a Tortosa on podreu coincidir, mantenint distàncies amb alguns autors.
Jo estaré a les 10 del matí a Flors Mònica (c. Llotja /rbla. Felip Pedrell);
a les 11 h. a La 2 de Viladrich.

Massa hores mirant les estrelles

Fragment del recull de relats A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions, 2020)
.
Si voleu llegir carícies literàries cada dia, us podeu fer mecenes a la meva pàgina de L'Aixeta, per dos euros mensuals.

per fer petar el vidre

Fragment del recull de relats A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions, 2020)

El poder transformador de la lectura, de Laura Borràs, a Tortosa

La setmana passada rebo un missatge de Laura Borràs en què em proposa presentar a Tortosa el seu llibre El poder transformador de la lectura. Vols? Pots? Per a mi és un honor, poques persones admiro tant com la Laura, de de fa molts anys, molt abans que la política ens la segrestés de la Cultura. Les seves intervencions arreu on era reclamada, tant se val la relativa importància del lloc o de l'acte, despertaven admiració, i la seva capacitat per a transmetre passió per la literatura i per la vida (que és el mateix) no tenen comparació, gràcies a una difícil combinació de bagatge cultural, intel·ligència i capacitat comunicativa.
La presentació té lloc el 17 de juliol a l'Aula Didàctica del Museu de Tortosa, amb totes les mesures de seguretat i distància corresponents. La mascareta que tothom duu posada fa que els somriures s'hagin d'imaginar, però no ens costa gaire esforç, perquè les mirades també parlen.
Inicia l'acte Mònica Sales, i ja en són uns quants que compartim, i com que la coneixem, segur que farà alguna intervenció brillant, i no decep en absolut. Llegeix una carta dirigida a Laura bastida amb títols de llibres ebrencs, que signa Numen, i que podeu veure a les imatges.
En el meu cas, parlar del poder transformador de la lectura és molt fàcil, faig petites reflexions sobre la importància decisiva dels llibres a cadascuna de les nostres vides,i ala història de la humanitat, en general; parlo de la influència que tenen en nosaltres personatges de ficció (que per a mi són ben reals), tanta o més que la majoria de persones de carn i ossos; i parlo del poder de cadascuna de les paraules, i acabo citant només un parell de llibres dels molts que han ajudat a transformar-me: Incerta glòria, de Joan Sales, i Las ratas, de Miguel Delibes. Llavors, com a sorpresa per a tothom, diverses persones entre el públic, amigues i amics dels diLLUMs, es van aixecant i mostren un dels llibres que els han transformat (Robert Strange, Cris García, Sílvia Rossell, Elena Solé, Vicent Pellicer i Mònica Sales).
Després, Laura Borràs comença la seva esperada intervenció, en què ens parla de les motivacions d'escriure el llibre, de la importància, necessitat i actualitat dels clàssics, i comparteix vivències molt emotives i personals on la lectura ha jugat un paper protagonista.
És una tarda de juliol, fa calor, però no tanta com seria normal en aquesta època de l'any. Potser el temps saps que té pendent amb nosaltres un mes d'abril.
.
La notícia a Canal 21 Ebre.

els peus se li enfonsen a la vorera

Fragment del recull de relats A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions, 2020)
.
Si voleu llegir carícies literàries cada dia, us podeu fer mecenes a la meva pàgina de L'Aixeta, per dos euros mensuals.

reverencial silenci

Fragment del recull de relats A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions, 2020)