01 de maig 2016

El teu cos és ara una illa, de Paola Predicatori


El teu cos és ara una illa, de Paola Predicatori
Bromera Edicions, 2016  
Ascanio està cansat. Dels seus amics, dels seus pares separats, de tot. Però en el fons, prefereix que no ­canviï res en el seu invariable i gris dia a dia. Quan a l’institut coneix Adele, els records amenacen el seu món tranquil i esquerden el mur protector que ha construït al seu voltant. Jacopo, el germà que va perdre fa anys, continua vivint en un racó fosc de la seva memòria.

Tanmateix, per mitjà d’Adele, el jove Ascanio descobreix el valor de la llibertat i, de mica en mica, aquesta llibertat esdevindrà una necessitat irreprimible que l’empeny a tenir el valor suficient per fugir, per buscar una illa, la seva.  

30 d’abril 2016

El retorn de l'hongarès, d'Anna Moner

El retorn de l'hongarès, d'Anna Moner, és una novel·la fascinant, plena de sensualitat, a voltes hipnòtica, amb unes detallades i precises descripcions de personatges, d'ambients, farcida de gustos, d'olors, amb la mort a prop, ben a la vora de la passió i el misteri. Una llaminadura per al paladar literari, que llegeixo a poc a poc per a assaborir-la. Un dels meus descobriments de l'any.
La sinopsi, en aquest enllaç, però ja fa temps que l'argument és el que menys m'interessa d'una novel·la, sinó que em sedueixi, que em proporcioni plaer intel·lectual i emoció. El retorn de l'hongarès ho aconsegueix.
Us en llegeixo un fragment:

La venjança dels panteres negres, de Gemma Lienas


La venjança dels panteres negres, de Gemma Lienas
Bromera Edicions, 2016
 PREMI FUNDACIÓ BANCAIXA DE NARRATIVA JUVENIL 2015
Les úniques il•lusions d'un adolescent sense gaires perspectives de futur són la seva germana petita, la Mabel, i els col•legues de la banda, els altres panteres negres. Amb ells se sent part d’alguna cosa. En canvi, el Baldo, el líder dels Black Panthers, sembla segur d’ell mateix, seductor i carismàtic. Però el mouen la violència i el desig de venjança: carregar-se en Daniel, el traïdor que fa un any el va denunciar i va fer que l’inspector López l’humiliés davant dels seus. Després d’haver fugit de la ciutat quan van passar els fets, en Daniel es veu obligat a tornar. Qui el trobarà primer, l’inspector López o els panteres? Al costat de qui es posarà el nostre protagonista?

28 d’abril 2016

diLLUMS d’Arts al Forn, trobada 2 de maig


El proper 2 de maig, a partir de les 20.30, tenim una nova trobada dels diLLUMS d’Arts al Forn, al Forn de la Canonja de Tortosa.
Es tracta d’una nova trobada informal de gent amant de la cultura i l’art, tant de creadors/es com consumidors/es.
Tothom està convidat, tothom pot portar una mostra de la seva obra (músics, pintors, ceramistes, escriptors...), per a compartir-la, per a explicar-nos-la; aquesta és la intenció d’aquestes trobades cada primer dilluns de mes, oferir un espai i un temps per a conèixer-nos, per a col·laborar, per a xalar, al voltant de les tapes que ens oferiran al Forn de la Canonja.
A banda de tot allò que qui vulgui pot venir a explicar-nos, tindrem les següents activitats:
.
-Gaudirem, igual que el mes passat, d’un fragment del monòleg teatral de “4 retrats de mares”, d'Arnold Wesker, interpretat aquest cop per Anna GriñóMárquez, del Grup de Teatre Gresol, d'Alcanar.
-La guitarrista Tortuga Manuelita ens cantarà algunes de les versions del poemari Animalari, de Sílvia Mayans, il·lustrat per Sílvia Fanzoni.
-Zoraida de Torres Burgos ens parlarà de la Segona trobada de retrats ebrencs, que que tindrà lloc a Tortosa el 29 de maig. Més informació en aquest enllaç:
-L’escriptor Baltasar Casanova i el músic Josep Maria Bou també ens tenen preparada alguna sorpresa.
- I altres activitats més o menys improvisades
.
I tot això amanit amb un tast en primícia d'alguns dels plats de la nova carta d'estiu del Forn de la Canonja.
.
Veniu, que xalarem!

Qui vulgui està més assabentat de tot el que organitzem els diLLUMS, que em doni el seu número de móbil i l’afegiré a un grup de whatsapp (grup només per a temes relacionats amb la trobada)

Més informació al facebook 

Per tal d’afavorir l’accessibilitat a tothom, es prega abstenir-se de venir amb fragàncies i perfums.

27 d’abril 2016

Toni Orensanz a Tens un racó dalt del món



Toni Orensanz és el convidat aquesta setmana a Tens un racó dalt del món, de Canal 21.
Sobretot parlarem del seu nou llibre El nazi de Siurana, en què ens narra en format de novel·la la seva tasca d'investigació periodística per tal d'esbrinar què hi ha de cert en la llegenda de la presència d'un nazi fugitiu a Siurana, un fet que era font de rumors des de feia dècades, e nmotiu d'aquest enigmàtic veí de Siurana, on construí el conegut xalet del belga.
El llibre m'atrau per diversos motius, en gran part per la proximitat física, per la temàtica, però el que trobo més interessant és el dilema moral que planteja, sobre la nostra capacitat de jutjar.
També ens farem ressò de les novetats literàries: Etheria, de Coia Valls; La guitarra blava, de John Banville; La passejadora de gossos, de Francesc Bodí; La força del vent, de Marta Magrinyà; Les fades són calbes, de Cinta Arasa: i la cnova col·lecció Els més grans per als més petits
A la secció de Microliteratura i art, una obra de Ricard Obon.
El programa es podrà veure en directe els dimecres 27 d'abril i 4 de maig a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes.
També es podrà veure properament al compte de Youtube de canal 21.

26 d’abril 2016

El temps (que passa)


De la mà de Josep Barjuan, persona engrescadora de mena, he participat en un projecte artístic amb el nom “El temps (que passa)” que, com el seu nom indica, és un areflexió sobre el pas del temps, vista des del punt de vista de diverses disciplines artístiques.Jo hi participo amb uns quants dels meus nanocontes.
Aquesta obra es presentarà dins del marc de la Fira del vi de Falset, el 30 d’abril a les 18.30 hores.
Al programa, que podeu consultar sencer en aquest enllaç, ho explica així:

.
Descoberta de l’obra “El temps (que passa)”
Jordi Abelló, Josep Barjuan, Joan Capdevila, Puri Cervera, Núria Estapé, Miquel Jardí, Miquel Lligadas, Rafel López-Monné, Isabelle Meyer, Joan Miró Oró, Montse Picas i Xavi Vaqué presentaran aquesta obra conjunta i participativa que parla del temps i que vol ser un homenatge a la vida. Els poetes Agustí Masip, Jesús M. Tibau, Francesc Valls-Calçada i Fe Ferré ens oferiran els seus poemes, enllaçats a l’obra. Josep Ahumada i el seu grup de dansa representaran la coreografia feta especialment per a aquesta descoberta. S’oferirà als assistents una copa de vi del Priorat per gaudir de moments plens d’art, de poesia, de dansa i de música..

25 d’abril 2016

El mar de les ombres, de Joan Pinyol



Onada Edicions, 2016
Sinopsi
El Miquel té moltes ganes de viure, però l’obliguen a anar a la Guerra del Marroc. Som a l’estiu de 1909 i gràcies a l’Alba s’embarca en el Reina Maria Cristina, un vaixell que fa el trajecte Barcelona-Buenos Aires. Quan és a bord vol matar-lo el Kraus, un col·laborador de l’exèrcit amb un passat ple de víctimes innocents. Atrapada entre els límits físics de la nau i mentre es produeixen diversos assassinats, la vida del Miquel corre cada vegada més perill. Sort en tindrà, de la complicitat d’un mariner, de l’Alba i del seu avi cec, el Vicenç Brunet, un capità retirat de la Companyia Transatlàntica. Però la travessia dura més d’un mes i el Kraus, també amagat entre la tripulació, no s’aturarà fins que aconsegueixi el seu propòsit.
.
Properament al programa de Canal 21, Tens un racó dalt del món. De moment us deixo amb la lectura d'un fragment.



desdefinicions. trabesar

trabesar. Passar a través d’una boca.

24 d’abril 2016

Sant Jordi


Recull d'imatges de Sant Jordi, trobada amb lectors i autors, molts amics vells, alguns amics nous.

Descalça, de Jordi Romeu


Descalça, de Jordi Romeu
sinopsi
La Cinta retorna al seu mas d’infantesa després de més d’una dècada d’haver-lo abandonat. Ho fa acompanyada del seu fill, el Francesc, de set anys, i de la seva mare, massa gran per ajudar-la. Pren aquesta decisió per recuperar la vida, per deixar enrere el passat i per començar un nou camí, encara que no sap on la durà. És conscient de les dificultats amb què es trobarà, que res no serà com abans, que haurà de tirar endavant en un mas que cau lluny de tot i de tothom i viure d’uns camps erms que fa anys que no produeixen. Malgrat tot, lluitarà per allò que ha desitjat sempre: ser lliure, no dependre dels altres, marcar el seu propi destí. Aquesta és la història d’una dona lluitadora que haurà de sobreviure enmig del no-res; d’una dona tenaç que tira endavant sense fer soroll, de manera discreta. És un homenatge a la dona del camp català, que ha estat oblidada per la història i arraconada per un silenci injust. La novel•la, a través dels seus personatges, mostra, sense idealitzar-la, la vida al camp català a mitjans segle XX, a cavall de la revolució agrària i de l’abandonament de les zones rurals.

22 d’abril 2016

Amb El vertigen del trapezista a l'Institut Cristòfol Despuig


Una magnífica manera d'escalfar motors de cara a Sant Jordi de demà: visitar un centre d'ensenyament.
Avui he estat convidar a l'Institut Cristòfol Despuig de Tortosa, perquè en una classe de 4t d'ESO fa anys que treballen els contes d'El vertigen del trapezista, el meu tercer llibre i segurament el que més recorregut i aventures ha viscut, tant en escoles com en clubs de lectura, i que ha estat inclìos per la Generalitat de Catalunya al programa Impuls per la lectura.
Com sempre, he procurat mostrar-me senzill i proper, i demostrar que un xiquet humil d'un poble petit pot convertir-se en escriptor, que no els que ens dediquem a aquesta aventura de la literatura no som gent especial, que tothom, si ho desitja i hi posa passió i ganes, pot aconseguir-ho.
He vist en alguns ulls un interès especial en la matèria. Sigui com sigui, a tots els he recomana escriure, i els he fet un tast de nanocontes, i ells i elles m'han regalat la seva atenció, i s'han fet fotos amb mi, i he sortit amb piles carregades.

21 d’abril 2016

Joc literari: SÍ, SÓC JO

Fa uns dies, quasi sense voler, vaig proposar un joc literari al facebook, i en aquest enllaç en podeu veure el desenllaç.
Simplement, preguntava quin argument podria tenir un conte amb el títol SÍ, SÓC JO.
Idees?

20 d’abril 2016

Novetats literàries ebrenques

Com ja fa uns quants anys, repasso les novetats literàries ebrenques de Sant Jordi amb Gustau Moreno, al seu programa Primera columna de Canal 21.
M'he centrat només en llibres de literatura, i no he volgut fer una llista dels millors, sinó una llista el més extensa possible. Afortunadament, hi ha moltes novetats, i és molt possible que me n´hagi deixat alguna, o per desconeixement, per lapsus, o perque`de vegades és difícil discernir quan has de fer el tall temporal per a qualificar el llibre de novetat, per la qual cosa demano excuses per avançat. Si és així, podeu corregir-me sense recança.
També trobareu una llista més extensa a la web beaba.

Podeu veure el vídeo del programa en aquest enllaç

A la Fira del llibre de València


El meu llibre No és la derrota, sinó el vent, estarà present a la Fira del llibre de València.
Caseta 31-32 d'Onada Edicions.

No és la derrota, sinó el vent (fragment)

Ja estan a la fase final de la pel·lícula, quan el partit definitiu que decidirà el campionat es troba al moment més emocionant. Ho dedueix per la intensitat de la banda sonora, per les cares de tensió dels protagonistes; no perquè n’entengui ni un borrall de com funciona el joc. Li toca batre al protagonista i d’ell depèn tot: la victòria, la venjança d’antigues humiliacions, l’esperança de creure que un món millor és possible... El llançador fa tot de moviments per posar-lo nerviós, amb aires de superioritat, i en les mirades que es llancen s’hi amaguen una llarga llista de comptes pendents que acumulen. I tot just en aquest moment fan una pausa per als anuncis. Serà llarga, segur, perquè saben que tenen la gent enganxada esperant amb ànsia el desenllaç final i esperaran tot el temps que calgui. 
.
Fragment del meu nou llibre No és la derrota, sinó el vent, d'Onada Edicions

19 d’abril 2016

No és la derrota, sinó el vent, a Primera columna


Ahir, amb Gustau Moreno al seu programa Primera columna de Canal 21, vam estar parlant del meu nou llibre No és la derrota, sinó el vent, inclòs a la col·lecció Maremàgnum d'Onada Edicions.
La col·lecció està adreçada principalment al públic de 12-14 anys, amb la intenció que sigui treballada a les escoles, però us he de confessar que els contes són aptes per a tots els públics, sense restriccions.
Podeu veure l'entrevista en aquest enllaç.

a mans plenes de color


Empaito la vida a traç gruixut. Miro el paisatge a mans plenes de color.
.
Inspirat en una pintura de Fernando Ferré.

18 d’abril 2016

No és la derrota, sinó el vent (fragment)

Sigui com sigui, la furgoneta els és vital, quasi com una segona casa. El Jose, un dels seus cosins, té traça amb la mecànica. Li diuen McGuiver, com aquell personatge d’una famosa sèrie de televisió de finals dels vuitanta, que amb un xiclet i tres cordills sortia victoriós a cada capítol. Amb quatre filferros i cinta adhesiva que gasta a granel els soluciona totes les avaries, i s’estalvien haver de passar pel taller. No li poden exigir gaire, és clar, i la furgoneta fa mil sorolls, alguns dels quals sonen a crit d’auxili, i és rara la setmana que no en descobreixen de nous. Això els fa molta gràcia, i callen un instant per descobrir de quin racó de la furgoneta arriba. Després, incapaços d’endevinar-ne l’origen, i en comprovar que el vehicle encara  corre, es posen a cantar tot el viatge seguint el ritme dels grinyols amb les palmes (i resant en veu baixa perquè no peti tot), i això ja els va bé, perquè fa quatre anys que no funciona el radiocaset.
.
Fragment del meu nou llibre No és la derrota, sinó el vent, d'Onada Edicions

17 d’abril 2016

Novetats literàries ebrenques


Demà al matí, seguint ja una tradició de fa un parell d'anys, aniré al programa Primera columna, de Canal 21, que presenta Gustau Moreno Pérez, per repassar les novetats literàries ebrenques abans de Sant Jordi. Tinc la por de deixar-me'n algun, espero que no, perquè, afortunadament, la tasca d'intentar recollir-los tots és difícil. Avanço les meves disculpes si no ho aconsegueixo.
També aprofitaré per parlar del meu nou recull No és la derrota, sinó el vent.

Vestit de flors per a una dona nua, de Montse Boldú


Vestit de flors per a una dona nua, de Montse Boldú
1r Premi de Poesia  al 34è Concurs Literari El Perelló 2016
Recull de trenta-quatre poemes que relata una història damor. Però la seva finalitat no és explicar, sinó provocar sensacions a partir de lestètica de les paraules i de la seva combinació. Aquestes paraules creen un món sensitiu fascinador en el qual estem convidats a endinsar-nos.
A través duna poesia vitalista, al temps que reflexiva i madura, lautora ens incita a descobrir la seva particular forma de mirar la realitat i de concebre la bellesa.

El vestit de flors representa la primavera a la pell de qui senamora, i el podran veure totes les persones que conserven la capacitat democionar-se