16 de juny 2024

Dinar tertúlia a Tarragona



 Ahir, convidat per Joel Santamaria, participo a un dinar literari de l'Associació Literària del Camp de Tarragona Associació Literària del Camp de Tarragona, al restaurant Les Coques de Tarragona. Allí em trobo amb vells amics com Conxita Jiménez, Francesc Valls Calçada, i Josep Lleixà "Fifo", i coincideixo amb Jordi Manzanares, Adrià Gil, Àngel Casas.

A l'inici Joel Santamaria fa un resum de la meva trajectòria literària, incidint sobretot en el llibre Postres de músic, que continua guanyant amics i fent parlar, dos dècades després d'haver-lo escrit.

Jo els parlo de la meva evolució, dels diferents gèneres que ara m'atrauen més, com el dietarisme, i els llegeixo algun conte inèdit.

Segur que teixirem més llaços entre Tarragona i les Terres de l'Ebre.


13 de juny 2024

 Treballant en la portada del proper llibre; el 20è en solitari.

12 de juny 2024

llibre torna a casa

 

Un dels últims dies que vaig viure a la nostra anterior casa, vaig alliberar un llibre a la mateixa porta del carrer.

Ara que ha passat més d'un mes, m'escriuen una parella de germans de 7 i 11 anys que el van trobar. M'expliquen que els ha agradat i que ahir el deixarien al mateix lloc, perquè el trobin altres persones.

Llibres que emprenen viatges, llibres que es resisteixen a abandonar del tot la seua casa, cases que es mantenen més endins del record.

Per a acabar-ho d'arrodonir, aquest era un dels llibres (dels molts llibres) que li va cagar el trió al nostre fill o, més concretament, que li va deixar a la porta de casa quan se'n va anar fa uns anys. Ai, la màgia!!!

Un repte prioratí


La nova Rússia de Sergei Eisenstein, un llibre a mitges on Amat Pellejà ha fet 38 il·lustracions al carbó inspirades en la pel·lícula La línia general, i jo m'he inspirat en les il·lustracions per a escriure versos, de forma lliure, sense tenir en compte el context de l'obra d'Eisenstein. No es tracta d'un poemari il·lustrat, sinó d'un llibre d'il·lustracions poetitzat. Un repte prioratí, fet passar per les rússies.

11 de juny 2024

Amb l'eix trencat el sud em crida, de Rosa Queral, presentació a Tortosa



 Dimecres participo a la presentació a la Biblioteca de Tortosa del poemari AMb l'eix trencat el sud em crida, de Rosa Queral, amb fotografies de Maria José Piorno.

Podeu trobar informació a la conversa que vam mantenir a Tens un racó dalt del mónTens un racó dalt del món de Canal 21 Ebre, i escoltar escoltar un dels poemes

10 de juny 2024

la petjada d'un breu contacte

 

Espero a la cua de la caixa del supermercat. Davant meu una parella gran, d’accent tortosí. Més endavant encara, ja passant els productes per mans de la caixera, una família marroquí. Són quatre o cinc. El més petit, d’uns dos anys, assegut en una cadireta, mira fixament l’home gran, alt, prim, de cabells blancs. De fet, es miren mútuament, i endevino un somriure d’estranya complicitat, que s’encomana a son pare. No es diuen res, però la comunicació s’ha establert saltant diversos obstacles que a algun adult els semblarien insalvables. En un moment determinat, quan els somriures es fa més intensos, el xiquet l’assenyala amb el dit, i l’home gran sembla estar a punt d’adreçar-li una carícia a la galta amb el dit, que no s’acaba de materialitzar. És curiosa la forma en què als crios petits els crida l’atenció una persona determinada d’un grup, que els cau simpàtic sense cap motiu aparent, però amb una decisió que rarament falla.

Un cop posats en bosses els productes que cadascú s’endurà a casa seva, potser no tornaran a coincidir mai més, potser no deixarà petjada aquest breu contacte. O sí.

09 de juny 2024

Fira del Llibre Ebrenc, 20 anys





Avui fa vint anys de la primera Fira del Llibre Ebrenc de Móra d'Ebre, i allí estava jo, molt inexpert encara, amb el meu primer llibre Tens un racó dalt del món, i l'Editorial Montflorit. 

Dos dècades després, amb més llibres al bagatge, centenars d'amistats com a tresor, alguna pèrdua com la de Víctor Canicio que llavors m'acompanyava, segueixo al costat de la Fira, any rere any.

Continuarà.

06 de juny 2024

tarda serena

 

Quatre dones grans venen cap a mi a la vorera caminant en paral·lel, una al costat de l’altra.

Avancen com un grup homogeni, i sembla que tinguin un objectiu clar, però el seu pas és lent, molt lent. La tarda és serena, borda un gos llunyà. Sembla la seqüència d’un film de l’oest en què el director empra la càmera lenta per a dotar-la de dramatisme. Com que no van a cavall, i vesteixen amb roba discreta, no puc deduir si són dels bons o dels dolents. Tinc la temptació de girar-me a comprovar si en direcció contrària s’atansa un altre grup, cap a l’enfrontament final, però un noi amb patinet elèctric trenca l’encanteri.      

05 de juny 2024

Dosi extra de begudes ensucrade

 

Taula de picnic en un parc públic, parada amb elements característics d’una festa d’aniversari infantil: plats i gots de plàstic, llepolies diverses, algun coc que sembla casolà, i un globus daurat en forma de sis que sura a l’aire presidint la imatge. Pares i mares joves, xiquets i xiquetes d’edats diverses, sempre menors de deu anys, al voltant de la taula, amenitzada amb música de “reguetón”.

Quan torno a passar de tornada, al cap d’un quart d’hora, vora la taula ja només queden els adults parlant entre ells. El globus jau desinflat al terra, i el sis només s’endevina. La canalla és uns metres més enllà, enfilats a l’àrea de jocs, fent la festa a la seva manera, empesos per l’energia habitual, i alguna dosi extra –un dia és un dia- de begudes ensucrades.

04 de juny 2024

Bernat Navarro Porter visita Tens un racó dalt del món



Bernat Navarro Porter visita Tens un racó dalt del món de Canal 21 Ebre per a parlar-nos de la seva primera novel·la La número 25 (Cossetània Edicions,Cossetània Edicions,  2024), amb què va guanyar el premi Sebastià Juan Arbó 2023.

En podeu escoltar un fragment en aquest enllaç en aquest enllaç

Gustau Moreno recomana la novel·la gràfica Cuatro poetas en guerra, de Ian Gibson i Quique Palomo.

I més coses com el nanoconte final. 

El programa es podrà veure en directe el 4 de juny a les 22 hores, i  posteriorment a Youtube en aquesta llista.

I ara també a 21Ràdio.cat 

31 de maig 2024

A l'atac contra els acrònims

 

En algun moment de la història recent, la Humanitat ha perdut el control dels acrònims. O m’ho sembla a mi, o han crescut en quantitat, a la vegada que disminueixen en qualitat.

Recordo els primers acrònims que vaig saber, alguns objecte d’acudits molt populars. Eren acrònims creats per formar paraules fàcils de recordar, amb les seves vocals i tot.

Ara n’apareixen per tot arreu, i la gent els utilitza de forma gairebé obsessiva. A la feina, per exemple, és fàcil rebre un correu on la directora de l’IMCTHN, ens demana que el fuster es passi pel CPTO per a reparar una persiana, o que el president de la ATRPT demani cadires per a un acte organitzat al CARTR. Els exemples citats són fruit de la meva perversa invenció, però no s’allunyen de la realitat.

Tot plegat em porta a un parell de reflexions. Per un costat, és símptoma de l’excessiva pressa amb què vivim, on cal guanyar temps citant un departament o un edifici només per les seves sigles. D’altra banda, demostra com vivim sovint en una mena de bombolla, on tot el que ens envolta ens sembla normal, ajustat a les nostres necessitats o gustos, i que la resta del món no pot fer altra cosa que entendre a la primera els nostres tecnicismes, acrònims i manies, sense adonar-nos que els altres viuen dins la seva pròpia i, potser allunyada, bombolla.

Davant d’aquest allau d’acrònims, he decidit abandonar la meva postura defensiva i passar a l’atac, inventar-me’n uns quants que només jo, o algun còmplice a la feina, sabran el seu autèntic significat.

29 de maig 2024

 De vegades la literatura és tan sols encendre una metxa.

28 de maig 2024

A Tràfic d'abstraccions, amb Núria Calvo

  Aquesta temporada de nou he col·laborat amb els meus nanocontes al programa Tràfic d'abstraccions, de Ràdio Tarragona, conduït per Núria Calvo, però el passat 10 de maig vam mantenir una llarga conversa al voltant de diversos temes, especialment del llibre on col·laboro amb Amat Pellejà, La nova Rússia de Sergei Eisenstein.

La Núria vol amenitzar la conversa amb música, i jo li proposo escoltar  Encara estàs amb mi, d'Albino Tena, Els amants, d'Obscens, i Gegant de ferro, de Josep M. Bonet.

Podeu escoltar el programa en aquest enllaç,en aquest enllaç, a partir del minut 5.14.

21 de maig 2024

L'univers ens espia?

 

Sovint comprovem a les xarxes socials que ens arriben notícies o anuncis relacionats amb algun comentari, interès o consulta que hem fet a internet, o fins i tot de paraula. De seguida sospitem que ens “espien”, o acusem d’aquest fet als misteriosos algoritmes –concepte tècnic que fem servir sense saber ben bé què vol dir. Alguna cosa deu haver de tot això, però aquest fenòmen ja l’hem comprovat al llarg de tota la nostra analògica vida. O no us ha passat mai que trobàveu per tot arreu cotxes d’autoescola quan us treieu el carnet de conduir? O gent amb la cama escaiolada quan teníeu la vostra trencada? Potser l’univers ha estat sempre espiant-nos o, simplement, atent als nostres anhels i desitjos.

Marta Sans visita Tens un racó dalt del món



Marta Sans visita Tens un racó dalt del món de Canal 21 Ebre per a parlar-nos del seu primer llibre, la novel·la Isòsceles (Onada Edicions,  2024), amb què va guanyar el premi Terra de Fang de Deltebre.

En podeu escoltar un fragment en aquest enllaç

Gustau Moreno recomana la novel·la gràfica Elia, de Fermín Solis.

I més coses com el nanoconte final. 

El programa es podrà veure en directe el 21 de maig a les 22 hores, i  posteriorment a Youtube en aquesta llista.

I ara també a 21Ràdio.cat 

19 de maig 2024

Al Diari de Tarragona



 Avui al Diari de Tarragona parlen del llibre La nova Rússia de Sergei Eisenstein, on poso versos a les il·lustracions d'Amat Pellejà.

14 de maig 2024

dansa de carrer?

 

Un noi i una noia caminen de forma ràpida per la vorera en la mateixa direcció, però en sentit contrari -recordo la Física de BUP, quan donàvem les parts del vector, i la diferència entre direcció i sentit.

La seva mirada els connecta –la meva és una intrusa- i quan falten tot just un parell de metres per a trobar-se, i, dedueixo, per tal de perdre el mínim temps possible, ella estira el cos allargant un braç cap a ell, mentre aixeca la cama contrària per mantenir l’equilibri, i ell fa el mateix, simètricament.

Llàstima de no tenir una càmera a mans, perquè formen una figura pròpia d’un ballet clàssic, però el seu objectiu crec és més burocràtic. Quan entren en contacte les mans, ell li dona un petit objecte, potser un paper, o un foto, imagino, perquè ella se’n torna corrents cap a les oficines de la Policia Nacional on tramiten DNIs, passaports, i gestions de coreografia menys artística.