L'escriptora i amiga Montse Boldú llegeix uns versos amb què vaig guanyar el 6è premi Vila de Cambrils.
Em considero més contista que poeta o, en tot cas, un poeta que escriu contes, però amb la seva veu sonen especialment dolços.
Moltes gràcies.
L'escriptor, músic, mestre i, sobretot, amic, Ernest Redó, a la seva pàgina de facebook, llegeix un fragment del conte La revolució, inclòs al recull I un cop de vent el despentina (Cossetània Edicions, 2011).
Amb més de 500 contes escrits, m'ha costat localitzar aquest relat escrit fa més de 10 anys. Per sort, no em costa localitzar els bons amics, el millor dels premis que m'ha donat la meva tasca literària.
Confinada, de Mònica Sales
Onada Edicions, 2021
Sinopsi
La vida entre quatre parets fa córrer lent el rellotge.
Lent. Molt lent. I la vida a l’inici d’una desconeguda pandèmia mundial s’atura
de cop un 17 de març en rebre una telefonada que diu “considerada infectada de
covid-19”. Un enfilall de textos, fins a 31 per tancar un cicle d’un mes,
comencen a brollar de manera diària per compartir des de l’aïllament forçat
sentiments, cabòries, records, emocions…
Confi(n)ada és un crit d’esperança en un moment difícil ple de
temors i dubtes i una cerca de companyia en un període de màxima solitud. És
una barreja de confinament i confiança que s’aglutina en aquest títol que juga
amb les paraules, com hi juguen tots els textos que formen part d’aquesta obra.
Cada dia un títol suggeridor que és eix del contingut que s’hi explica, que
dona pistes del viatge interior i exterior que l’autora fa entre les línies que
configuren tots els relats, amb la tipografia com a eina per precisar, per
matisar, per llegir.
El reloj de Don Joaquín, un relat que Rafael Ricote ha penjat al seu blog, i que demostra que no només té sensibilitat pe a la fotografia, sinó també per a l'escriptura.
L'escriptor i amic Àngel Martí em regala la lectura del fragment inicial d'El nostre pitjor enemic (Cossetània Edicions), la meva primera novel·la on tant vaig haver de lluitar contra els meus mecanismes d'autor de relats breus.
Ho podeu veure al seu blog Amb els ulls de l'Àngel.
Moltes gràcies.
Un nou regal en forma de lectura. Aquest cop, Marta Escolà llegeix un dels relats de No és la derrota, sinó el vent (Onada Edicions), un recull pensat sobretot (no exclusivament) per a alumnat d'ESO i Batxillerat, gràcies a la proposta didàctica de Josep S. Cid.
Marta Escolà acostuma a obsequiar-me amb les seves fotografies en molts dels actes que organitzo, i ara em regala a més la seva veu.
Moltes gràcies.
Aquests dies estan plens de regals. El més recent me'l fa Rafael Haro, que al seu facebook puja un vídeo en què recita el meu poema inclòs al recull col·lectiu Lletres de casa (2009).
Valoro molt aquest real, perquè em ve d'un dels nostres millors poetes i rapsodes. Moltes gràcies.
L'escriptor i amic, Emigdi Subirats, llegeix el conte Víctimes, del recull A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions).
Es tracta d'un relat inspirat en una conversa amb l'amic Xavier Aragó, ambientat en la Guerra Incivil, i els silencis que van vindre després.
Fragments escollits per Núria Lorente al seu blog Camins de vida de les meves dues novel·les: El nostre pitjor enemic, i El calaix dels vols perduts, en aquest enllaç, i en aquest altre.
Potser són els dos llibres que més m'han costat escriure, ja que el meu hàbitat natural és el relat breu, però al final estic bastant content del resultat, i de les sensacions que han despertat.
Avui, Mario Aguilera ha penjat a twitter un fragment del meu recull de contes A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions, 2020). Moltes gràcies.
M'agrada descobrir quins fragments arriben a cada lector. És un misteri impossible de desxifrar, que connecta un instant de solitud de l'autor, amarat de les seves emocions i experiències, amb un altre del lector.
A més, aquest microconte, també parla d'un fugisser instant de solitud.
L'atzar ha fet que en dos dies, dos lectors hagin penjat fragments de dos llibres meus. Regals de Reis que arriben enmig de la neu.
Bonic regal de Reis que rebo gràcies a la lectura que Carme Sabaté fa d'El calaix dels vols perduts, la meva segona novel·la, publicada el 2018.
Resulta molt emotiu escoltar allò que has escrit en una altra veu, i sempre és un misteri comprovar el fragment que un o altre lector escullen sempre com a preferit. mai no saps de quina forma podràs arribar al cor de cada lector, perquè el llibre em fem a mitges, i cada persona que el llegeix se'l fa seu. Si, com Carme, algun lector comparteix aquests fragments,, m'omple d'alegria.
Moltes gràcies.
Cuentos de Jecumbui, de Hernán Álvarez García
NPQ Editores, 2020
Sinopsis
El narrador, a través de estos relatos, crea un universo
sencillo y atractivo que nos acerca a los sueños de aquellos niños de campo,
igual de España que del Perú, que crecieron en un mundo libre y de amor a la
naturaleza a pesar de las guerras, de la pobreza y de la injusticia social…
Sueños que aún yacen vivos en el corazón de todos los hombres de bien…
Igualmente nos trasmite sus angustias, las del estudiante de
Salamanca, que, al fin, son las de todos ahora mismo, no queriendo oír nuestras
conciencias, nuestro pasado, nuestra historia, de la que seguimos sin aprender…
Entre la endeca y la Alejandra, de Víctor Canicio
Editorial Petròpolis, 2020
Aquest reculls ens arriba de la mà de Tomàs Camacho i Carme Cruelles, i inclou els seus darrers volums publicats a més a més de poemes inèdits.
Podeu veure la presentació del llibre en aquest enllaç.
Editorial
Petròpolis, 2020
Sinopsi
Poetry is language in its purest state: a literary work in which the expression of feelings and ideas is given intensity by the use of distinctive style and rhythm. No ifs ands or buts about it, it had been the most used, prestigious and passionate of literary genres for ages. It was the one brilliantly used by Greek and Roman classics like Homer and Virgil, who were able to give light to the most unforgettable epic stories with the strictest metrics of their period, which are still considered to be among the most outstanding books in literary history.
Retorn a casa, de Zhang Yimou. L'art d'explicar històries profundes que commouen de forma senzilla, pausada, sense efectes secundaris ni artificis, amb sensibilitat a cada fotograma que ens entra a l'ànima de la mateixa forma que la llum entra a l'habitació a través de la finestra. El cinema asiàtic ens recorda quina és l'essència del cinema. La memòria, allò que ens fa ser qui som, i l'esperança que mai no es deixa vèncer. Impressionant.
Riu amunt, riu avall, Eva Campomar i Elisa Bernat
Un projecte de Campanya pels Sediments i Tataküa
Coop. que col.laboren en aquest doble conte per visibilitzar i difondre les
problemàtiques del Delta de l´Ebre i la seva regressió.
Editen un conte doble (Riu amunt riu avall, i Riu
de xocolate) per a fer arribar al públic familiar, escoles i
biblioteques la problemàtica del SEDIMENTS que no arriben al Delta de l´Ebre
provocant la seva imminent regressió.
Fa molts anys que els
moviments socials del sud de Catalunya alerten de la necessitat de protegir riu
i delta. Els cabals ambientals d’ aigua i de sediments són un requisit
indispensable si volem invertir les dinàmiques creixents enfonsament de la
plana deltaica i de regressió de la línia costanera.
Això, si cap, ha sigut
encara més evident quan al gener de 2020 hem sigut testimonis dels efectes
devastadors del temporal Glòria i de diferents temporals posteriors que han fet
desaparèixer bona part de la Barra del Trabucador i de les platges de l’Illa de
Buda, la Marquesa i Bassa de l’Arenal, entre altres.
En canvi, si se retiren
embassaments obsolets i se gestionen adequadament la resta de les preses és
possible recuperar en bona mesura el trànsit sedimentari i parar el procés que
està debilitant el Delta de l’Ebre.
Riu amunt, riu avall, d’Eva Campomar, amb il·lustracions
d’Elisa Bernat i la col·laboració d’Andreu Carranza és un conte que surt de les
arrels i de l'imaginari.
Una gota d'aigua, Ota,
acompanyada per Lila, una anguila del Delta, que buscaran la manera
de trobar com poden obrir les comportes de la presa que obstaculitza els
sediments i fa que el seu món cada vegada sigui més petit.
Una aventura pels
paisatges ebrencs, bosc de ribera acompanyada de personatges de la fauna del
territori, evocant paisatge, aventura, natura i lliuta per canviar les coses.
