23 d’octubre 2017

temps

Anys i planys,
Mesos de més,
Minuts diminuts,
Segons i rosegons.
Temps a destemps.

22 d’octubre 2017

Cops amagats, de Roser Vidal


Cops amagats, de Roser Vidal
Quorum llibres, 2017
Sinopsi

A la ciutat de Tarragona hi desfilen una colla de personatges que es mouen arrossegant les seves inevitables contradiccions, entre complexos petroquímics i platges turístiques. La inesperada mort d’un industrial reusenc a la seva exclusiva casa de l’Arrabassada enceta una investigació que endinsa el lector per les clavegueres que s’amaguen sota una ciutat patrimoni de la humanitat, on s’hi troben totes les petites i grans misèries que aboquen cada dia els seus habitants. Les claus per descobrir el misteri no estan massa ocultes, però cal cercar-les entre capes de cops amagats.

21 d’octubre 2017

Viu l’esport, de Jean-Michel Billioud i Loïc Méhée


Cossetània Edicions
El primer llibre de la nova col·lecció Busca i troba
Futbolistes, ciclistes, gimnastes, genets o fins i tot tenistes s’han perdut entre la multitud: a veure si els trobes!
tots els esports d’estiu, d’hivern, de pista o aquàtics…
una gran escena esportiva panoràmica
un resum per saber-ho tot sobre el tema tractat
informacions indispensables per aprofundir-hi
personatges i equips per trobar-hi
Un llibre-joc per aprendre divertint-se!

A partir de 6 anys

20 d’octubre 2017

Microcontes a Amposta




Ahir, matí molt especial. Dins de les XII Jornades de les Lletres Ebrenques, a la Biblioteca d'Amposta, alumnat de 1r d'ESO de l'Institut Ramon Berenguer IV han llegit els microcontes que han escrit, alguns quotidians, altres fantàstics, amb elements sorpresa, amb missatge, amb humor, amb enginy... Es nota que han treballat el gènere a classe. Em sento a gust, al meu terreny. Jo llegeixo algun nanoconte, els parlo de la importància de cada paraula, els recomano que consultin diccionaris de sinònims, tot i que els sinònims no existeixen, o precisament per això. Els dedico un nanoconte que signo sota cadascun dels seus microcontes. Em demanen autògrafs!!!
Per cert, dedicat a aquells que menteixen d'una forma tan vil sobre les nostres escoles, remarco que aquests microcontes són fruit de la classe de castellà.

19 d’octubre 2017

Literatura al carrer a la Ràpita



El passat 7 d'octubre, aprofitant la meva visita a La Ràpita en motiu del recital Versos contra la violència, vaig voler deixar-hi alguna cosa més que moltes emocions: un nanoconte a la terrasa d'un parell de bars.
#literaturaalcarrer

18 d’octubre 2017

Montserrat Espallargas a Tens un racó dalt del món




Montserrat Espallargas és la convidada aquesta setmana a Tens un racó dalt del món, a Canal 21 Ebre,
Sobretot parlarem del seu recull de relats, guanyador del premi Recull, Vides de filferro
A la secció La llibreria recomana, ens visita Octavi Serret, de la llibreria Serret de Vall-de-roures, que ens parlarà de Si tu m'escoltes, de Coia Valls, Això no és Amèrica, de Jordi Puntí i Cançó de la plana, de Kent Haruf.
A la secció Què fem a les biblios, Joana Serret de la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d'Amposta, ens, parla de les XII Jornades de les lletres ebrenques, que tenen lloc del 18 al 21 d'octubre.
També estrenem les microseccions dedicades a Falsos proverbis, Cites literàries i els Nanocontes. 
El programa es podrà veure en directe els dimecres 18 i 25 d'octubre a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes, i també a l'emissió en directe a través del canal de Youtube de Canal 21.
També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

17 d’octubre 2017

El nostre pitjor enemic al Club de lectura de Deltebre



El passat 28 de setembre vaig gaudir d'una agradable conversa amb els participants del Club de lectura de la Biblioteca de Deltebre, amb l'excusa de la meva primera novel·la El nostre pitjor enemic (Cossetània Edicions).
Ja són molts els clubs de lectura on he participat com a escriptor, però quasi sempre com a contista, i conec, tot i les sorpreses que sempre em regalen, quines reaccions provoquen els meus relats breus. Amb aquesta novel·la tinc ànsia per veure com ha estat acollida, quines emocions provoca el canvi de registre. I n'estic força content, i comencen a quedar lluny els meus dubtes quan la vaig acabar d'escriure.
Però els nanocontes van ser ben presents a la conversa, caminen sempre al meu costat.
Gràcies per llegir-me.

16 d’octubre 2017

15 d’octubre 2017

L’olor de la seva pell, d’Alfons Cama

L’olor de la seva pell, d’Alfons Cama
Editorial Gregal, 2017
Sinopsi.  
Els vestigis de la guerra han deixat empremta en els membres de la família Tibau. En Santi –Jaume Tibau quan es posa a escriure– ens explica les emocions, els sentiments, les rancúnies que envolten el secret més ben guardat de la família.
Sense seguir un ordre temporal, la veu interior del protagonista ens va desgranant passatges de la seva vida; des de la turmentada infantesa al Molí de Baix en el poble d’Artigues –a la falda del massís de les Gavarres d’on prové la saga familiar– fins a la inquieta Barcelona que es prepara per a la celebració dels jocs olímpics.
És la crua història d’una relació paterno-filial marcada pel ressentiment provocat per uns fets inexplicables que, inevitablement, han forjat el caràcter sorneguer, a voltes desfermat, d’en Santi Tibau, mestre d’escola desencisat i amant de la bona literatura.
Històries paral·leles farceixen la trama de la novel·la: el retrobament amb l’advocada Glòria, un amor de joventut mai oblidat; la dura repressió policial cap el món independentista català de l’any  1992 en què es veu implicada la seva fràgil germana Sió; les trobades amb el vell amic i savi pescador –proveït d’un passat per descobrir– en una barraca d’una cala no gaire llunyana de la seva casa de Sant Joan de Mar.
Passat i present, vida de poble i de ciutat, desamor i passió, feixisme i faisme, lluita clandestina i repressió.  Contrapesos amb els quals en Santi furga en la vida de la seva família: els pares, la germana, la dona, la filla, la padrina, l’oncle, l’amant...

El narrador ens va submergint en el seu món interior amb un relat culminat per un final inesperat i sorprenent, i la necessitat imperiosa d’acceptar el seu propi passat com a clau de volta d’un text que no ens deixarà indiferents.

13 d’octubre 2017

a quin any estem?

A la vorera em trobo 3 nois i noies d'uns 15 anys que canten L'estaca. Algú em pot confirmar a quin any estem?

12 d’octubre 2017

Versos contra la violència (els participants)


Em plau passar la llista de les persones que van participar als dos recitals de Versos contra la violència, el 7 d'octubre a La Ràpita, i el 8 d'octubre a Roquetes, a banda de totes les persones que van mostrar la seva solidaritat i que no els era possible assistir.
Espero no haver-me deixat ningú. 
Més informació a l'etiqueta d'aquest mateix blog, o a l'esdeveniment del facebook.
Properament, més notícies, perquè Versos contra la violència no ha acabat les seves activitats.
MOLTES GRÀCIES A TOTHOM
.
Adriana Alonso-Villaverde, Ajuntament de Roquetes, Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita, Agustí Clua, Andreu Carranza, Àngel Martí, Anna Maria Franco, Atzavara-arrels, Baltasar Casanova, Begonya Ferré, Biblioteca Mercè Lleixà, Carme Cruelles, Carmen Martínez, Conxita Jiménez, Cor Flumine, Daniel Ruiz i Pallach, diLLUMS d’Arts al Forn, Dolors Roo, Eduard Carmona, Eduard Sánchez, Eduardo Margaretto, Emigi Subirats, Emili Rosales, Enric Panisello, Èrika Ferraté, Ernest Redó, Esther Baiges, Fede Cortés, Gerard Lluís Climent, Glòria Fandos, Jesús M. Tibau, Joan Arrufat, Joan Todó, Joana Serret, Jordi Duran, Josep Igual, Josep Messegué, Juan Manuel Garcia, Judit Torné, Lluís Martín Santos, Lluís Villavicencio, Manel Ollé, Manuel Pérez Bonfill, Mar de fora, Maria José Benlloch Estellé, Mario Pons, Màrius Pont, Miquel Franch, Miquel Reverté, Montse Boldú, Montse Pallarès, Núria Menasanch, Òscar Olagaray, Paco Murall, Pep Carcellé, Pep Carles, Pili Alegria, Rafael Haro, Ramon Sabater, Ricardo Gascon, Sergi Quiñonero, Sílvia Franzoni, Sílvia Panisello, Sinta Salvadó, Teresa Bertran, Tomàs Camacho, Txell Aixarch, Vicent Pelllicer, Xavier Aragó i Zoraida Burgos

Amb microcontes, a la XII Jornades de les lletres ebrenques


La propera setmana tindrà lloc una cita fixa, que ja fa dotze anys que dura, les XII Jornades de les lletres ebrenques a Amposta (podeu veure el programa en aquest enllaç).
Hi seré present diversos dies, però de forma molt especial el 19 d'octubre al matí, en un acte amb alumnat de 1r d'ESO de l'Institut Ramon Berenguer IV, i amb el microconte per bandera.

08 d’octubre 2017

Versos contra la violència




Encara corprès d'emocions viscudes aquest cap de setmana als dos recitals de Versos contra la violència, a La Ràpita dissabte, i avui a Roquetes.
Intentaré passar-es a escrit. De moment, unes imatges que parles soles.
Molt agraït a la gran quantitat de gent que ha participat, a un i altres costat de l'escenari, perquè aquests actes han estat de tothom.
Unes 70 persones a l'escenari, unes 300 persones de públic, tots emocionats.

Cendres a Estós, d’Andreu Subirats


Cendres a Estós, d’Andreu Subirats
Labreu edicions, 2017
Sinopsi

Cendres a Estós és un llibre que parla de l’amistat i del dolor que provoca la pèrdua de l’amic i la desesperació de la mort. Després d’un obligat silenci i una paràlisi gairebé irreversible del llenguatge, les idees de l’ànima renaixen en forma de poemes pouats en les regions més fondes del sentiment i la raó. Aquesta elegia catàrtica sembla dictada per una força més alta i pregona que, fins i tot, desdibuixa l’estil i la persona de Subirats i mostra, gairebé, un natros poètic, que impregna els versos d’una veu coral i clàssica, en el sentit més literal de la paraula, tal com se’ns mostra en la tragèdia grega. El llibre està dedicat a Felipe Osanz Sanz (Vinaròs 1968-2012), hel·lenista de formació, director de cinema, traductor i amic de l’autor. Cendres a Estós va precedit per l’Elegia de Vinaròs, un sentit plany i una profunda reflexió, en forma d’hexàmetre vernacle, sobre la memòria i l’amistat, el temps i l’amor.

06 d’octubre 2017

VERSOS CONTRA LA VIOLÈNCIA


Demà serà un gran dia. He quedat a les 9.30 del matí a La Ràpita. Em trobaré amb Ricardo Gascon i Eduardo Margaretto. Haurem de parlar del recital de Versos contra la violència que començarà a les 11, a la plaça del Coc, però segur que ens somriurem, i ens abraçarem, i ens donarem forces, després d’aquests intensos dies.
Diumenge passat al vespre, al grup de whatsapp dels diLLUMsd’Arts al forn, Ricardo va preguntar com estava Eduardo, i ell va contestar, ja us podeu imaginar en quins termens,  a través d’un missatge amb àudio (és la seva peculiaritat, sempre ho fa així). Com tothom (o almenys com tothom que té una mica d’humanitat), estava trasbalsat, corprès de tantes emocions. Havia de fer alguna cosa. “I si organitzem un recital de versos contra la violència i per la dignitat a La Ràpita?” I tot es precipità a grans velocitats, i de seguida vam embolicar la Begonya Ferré, directora de la Biblioteca de Roquetes per fer un altre recital allí, al mateix Pavelló Poliesportiu que sols volia ser un col·legi electoral.
Aquests dies, l’allau d’escriptors i gent de la cultura que han volgut participar ens emociona, i el nombre de qui no li és impossible també. Tot són facilitats, ganes desmesurades de “feralgunacosa”, de col·laborar, de donar suport. Arreu on vas trobes gent com tu, de vegades esgotada, de vegades optimista, sempre saltant d’un extrem a l’altre, emocionats, i sempre uns donant coratge als altres. Curiosa forma de ser una societat dividida.
Quin dia més emotiu demà a La Ràpita, i diumenge a Roquetes, amb les paraules com a eina.

Mon fill, de 8 anys, abans d’anar a dormir, em desitja que vagi molt bé, i augura que vindrà molta gent, que serà un èxit. Jo li vaig a contestar que pensaré en ell moltes vegades, però ja s’ha adormit, i li tanco el  llum, perquè ja es fa gran i no li fa tanta por la nit.

Sóc un home ric