22 de gener 2017

Com fileres de formigues, de Carme Cruelles


Com fileres de formigues, de Carme Cruelles
Editorial Neopàtria, 2016  
Sinopsi

Com fileres de formigues naix de la necessitat de fer un viatge cap als sentiments més instintius i profunds. Hi ha un deler per deixar constància d’ansietats i angoixes atàviques a través d’imatges for - ça inquietants que són capaces d’il·luminar un cosmos propi que adquireix, de mica en mica, un sentit més global i extens. Els indrets prenen un sentit rellevant en el llibre i també trobem certa preocu - pació per la forma. Les lletres i els versos van fluint talment com una filera d’aquests insectes que van trescant des dels Pirineus fins al Delta de l’Ebre. Un llibre, a més, farcit de cites i de referents literaris de tots els temps.

21 de gener 2017

El cavaller Floïd, de Genís Sinca


El cavaller Floïd, de Genís Sinca. La biografia de Joan B. Cendrós
Edicions Proa
Sinopsi

La biografi a apassionant de J.B.Cendrós (Barcelona, 1916-1986), l’empresari del popular Floïd (el pioner dels after-shave), però sobretot és un dels mecenes i activistes culturals més importants que hagi donat Catalunya. La implicació arriscada i personal de J.B.Cendrós, un dels cinc empresaris fundadors d’Òmnium Cultural (1960), i la seva infl exibilitat quan es tractava de la cultura catalana, va permetre sota el franquisme la represa i el fi nançament directe d’institucions clau com l’Institut d’Estudis Catalans, la recuperació d’Edicions Proa el 1964 o de l’Editorial Aymà. Descobridor del talent de creadors com Terenci Moix, Cendrós fou promotor del Premi Sant Jordi (1959) i de la tradicional Nit de Santa Llúcia, es va implicar en la Nova Cançó, en la creació de la Gran Enciclopèdia Catalana, en Banca Catalana, en el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i en una llista inacabable d’accions que han fet de Catalunya el país que és avui. La història desconeguda d’un home que, per sobre de tot, creia en el seu país i la seva gent.

Enciclopèdia misteriosa dels éssers diminuts, d’Alícia Casanova


Bromera Edicions, 2016 

De segur que alguna vegada t’has preguntat per què passen coses estranyes a casa, que no saps explicar. La doctora Caterina Plum, experta en zoologia i botànica màgiques, ens revelarà l’origen i els secrets dels misteriosos éssers diminuts que ens acompanyen a tota hora. Fades, donyets, trols, elfs, nyítols... són criatures curioses, simpàtiques i divertides però, de tant en tant, d’allò més esgarrifoses. T’animes a investigar i descobrir noves espècies d’éssers diminuts?

20 de gener 2017

El nostre pitjor enemic, al Club de lectura d'Amposta



18/01/17
Un percentatge molt alt de vegades (majoria absoluta confortable, en tot cas), quan vaig a Amposta és per visitar la Biblioteca Sebastià Juan Arbó, i avui no és una excepció. El motiu; comentarem El nostre pitjor enemic al Club de Lectura; el primer que es dedica a aquest llibre.
Ja he visitat molts clubs de lectura per comentar diversos dels meus reculls de contes i, tot i que sempre hi ha sorpreses, quasi puc endevenir quines coses em comentaran, quins sentiments desperten aquests emotius engranatges que són els microcontes. Però ara, amb la meva primera novel·la, em sento àvid d’escoltar les impressions que ha causat.
Com sempre, arribo a la ciutat per la carretera de la Carrova, torço a l’esquerra i enfilo el carrer que em porta a l’emblemàtic edifici de la Biblioteca. Aparco sempre al mateix lloc, deus metres amunt, deu metres avall; és agradable arribar a ciutats i persones on pots fer el de sempre.
Travesso un pont de fusta que salva el fossat d’un antic castell. Uns xiquets juguen a la porta, aliens a l’onada de fred que banya totes les converses d’aquests dies. I entro a l’antic molí reconvertit en biblioteca, a moldre paraules, a veure què en surt.
Al rebedor del primer pis encara hem reben les fotos d’escriptors i escriptores, molts amics i amigues, que vam participar a les passades Jornades de les Lletres Ebrenques. I al segon pis, dos petons a la vitalitat incombustible de la Joana Serret, la directora.
A poc a poc van arribant els membres del club, força aviat, perquè deu minuts abans  de l’hora d’inici ja estem asseguts amb ganes de començar, i ens fem passar la fam amb un berenar dolç. Algun rostre familiar i algun bon amic, com el CREAtiu Xavier Miró, que m’abraça com a pagament pactat que havíem establert per la dedicatòria d’un llibre (alguns deutes són sagrats).
Enceto la tertúlia però sóc breu, perquè em deleixo per saber què els ha semblat el llibre, i em satisfà comprovar que la tristesa del comandant resulta comprensible, i potser solidària, que el to poètic de l’estil els ha satisfet, que les descripcions són encertades i els personatges desperten emocions, que les sensacions han arribat a bon port.

En sortir, continua l’onada de fred? Quin fred?

La pell de taronja és taronja encara?


19 de gener 2017

Mima, Robot i el llibre màgic, de Montserrat Galícia


Mima, Robot i elllibre màgic, de Montserrat Galícia. 
Il·lustracions d’Ona Caussa
Baula Edicions, 2016
Sinopsi
La Mima viu amb Robot en una caseta al costat del riu. La seva vida és molt tranquil·la fins que arriba el dia del seu novè aniversari. Quan fa nou anys emprèn un viatge amb barca. Anirà riu amunt amb Robot, l’oncle Onofrio i Boleta, el seu gosset. A
l’equipatge porta un altre regal molt especial: un llibre màgic!

Comença l’aventura! El món és més gran i divers del que creia i l’esperen moltes sorpreses.

Nanoconte per a una onada de fred


18 de gener 2017

Herència

De vegades, quan vaig en cotxe i m'aturo, obligatòriament, als peatges de les autopistes, els dic alguna cosa amable a les màquines que m'aixequen la barrera després d'haver pagat. De vegades simplenent els desitjo bon dia, o bona nit, o els aconsello que es tapin si fa massa fred. Per què ho faig? No ho sé, potser per posar una mica d'humanitat en una infrestructura tan deshumanitzada, per distreure'm, o simplement per fer somriure als qui m'acompanyen al viatge.
El primer cop que m'ho va veure fer el nostre fill, es va estranyar molt, i em va regalar un dels seus infinits perquès. Ara ja entèn la broma, i és ell el primer en saludar.
Vull pensar que aquest costum formarà part de la humil herència que li podré deixar. No seran grans riqueses fruit dels drets d'autor que cobro, sinó una certa forma de mirar la vida, amb tendresa, humanitat, i ironia. 
Potser quan sigui gran continuarà amb aquesta mania, i qui l'acompanyi al cotxe li preguntarà per què ho fa, i ell llavors pensarà en mi, i potser s'emocioni en recordar-me.
Herències humils i inesgotables.

17 de gener 2017

Gràcies per la màgia


Des d'aquí dono públicament les gràcies a tots els tiós en general, i al nostre en concret, que vam acomiadar fa pocs dies, amb cert retard, és cert, però plenament justificat: feia molt vent, i fred, i no volíem que el seu retorn al país de la màgia fos massa traumàtic. Abans de marxar deixà un conte com a últim regal, i una nota d'agraïment pel menjar, per la manteta, i un t'estimo dedicat al nostre fill que plorà d'emoció. Llàgrimes on mostra la seva tendresa i sensibilitat que tant coneixem els que gaudim de viure al seu costat. Un regal, no de Nadal, sinó de tot l'any.

16 de gener 2017

No és la derrota, sinó el vent, a l'Institut d'Amposta


Coses que t'alegren el dia. 
Un amic d'Amposta, Xavier Miro, m'envia un whasapp, perquè el seu fill gran, en tornar de l'institut, li ha preguntat: “tenim el llibre Charlie i la fàbrica de xocolate, de Roald Dalh, i No és la derrota, sinó el vent, de Jesús M. Tibau?”

I jo doblement content: perquè es treball el llibre a l'Insitut Ramon Berenguer d'Amposta, i perquè a un amic li faci il·lusió compartir-ho.

El nostre pitjor enemic, a Falset


El proper 20 de gener, a les 19.30 h, presentaré la meva novel·la El nostre pitjor enemic a la Biblioteca Estrem i Fa de Falset, amb la participació de Pere Audí.
Serà un acte tortosí-prioratí curiós. El Pere Audí i jo tenim trajectòries vitals inverses: ell és de Tortosa i viu al Priorat, i jo sóc del Priorat i visc a Tortosa. Però ens uneix l'amor per ambdues terres i pels llibres; ens havíem de trobar per força.
Us esperem a Falset! El fred es quedarà a la porta.




Desdefinicions (impuzzlible)


15 de gener 2017

Lectura de contes fotogràfics




Ahir vaig fer una activitat literària atípica: llegir contes a l'estudi fotogràfic RepoArt de Tortosa. A l'acte li vaig posar el nom de lectura de contes fotogràfics, amb l'excusa del tipus d'espai on el duria a terme, i com a fil conductor dels textos escollits, tots ells inspirats a partir d'una imatge concreta.
Amb aquesta mena d'actes de petit format busco la proximitat, la senzillesa, i una forma de portar els llibres a llocs i persones diferents. I puc dir que en aquest sentit l'acte fou un èxit.
No és el primer cop que experimento en espais nous, com ara la fàbrica de xocolates CREO,  la botiga de Flors Mònica,  o el taller d'Anna Balart.
I no serà l'últim. Si us sembla interessant i voleu que vingui a llegir relats a la vostra botiga, fàbrica, taller, o sopar familiar, només cal que m'ho digueu.

Diaris (1962-1968), de Ricard Salvat


Diaris(1962-1968), de Ricard Salvat
Universitat de Barcelona, 2016

Ricard Salvat tenia vint-i-set anys quan va escriure la primera entrada del seu diari personal. Aleshores ja desplegava la seva activitat en múltiples fronts: el teatre, la novel·la, la docència i el periodisme. Dinàmic, inquiet, incansable, ambiciós, Salvat plasma en les pàgines d’aquest diari tota l’amplitud i la inten­sitat dels anys en què consolida la seva «aventura escènica» i es forja una personalitat brillant. Aquest primer volum dels seus diaris revela una figura, entre la joventut i la maduresa, més polièdrica, matisada i humana que la icona que n’ha pervingut amb el temps, i ens permet comprendre millor l’obra i les circumstàncies d’un intel·lectual de gran vàlua que mai no va deixar de lluitar per aconseguir una nova Catalunya, fondejada en una escena que ell va contribuir a renovar.

14 de gener 2017

Els Tres Tombs, de Roger Roig i Hugo Prades


Cossetània Edicions, 2016 

En aquest conte, poc després de les festes nadalenques i coincidint amb els freds més intensos, la colla del Patufet es prepara per viure la celebració de Sant Antoni Abat, amb els emocionants Tres Tombs. Tots els infants gaudeixen d’allò més veient passar carros de tota mena, cavalls i traginers. S’ho passen tan bé que no es conformen només de mirar: hi volen participar activament. Una aventura bestial…!

12 de gener 2017

Properes activitats

Es prepara una bona setmana:
.Dia 14 a les 18, lectura de contes a l'estudi fotogràfic Repoart de Tortosa. 
Dia 18 a les 19.30 Club de lectura d'Amposta amb El nostre pitjor enemic. 
Dia 20 a les 19.30 presentació del mateix llibre a la Biblioteca de Falset a càrrec de Pere Audí.

Tal dia com avui


11 de gener 2017

Pilar Romera a Tens un racó dalt del món



Pilar Romera és la primera convidada de l'any a  Tens un racó dalt del món, de Canal 21.
Després d'un llarg parèntesi, aquesta autora natural de Riba-roja d'Ebre ens presenta el seu tercer llibre, Li deien Lola, una novel·la ambientada a finals de segle XIX, on la Dolors, una dels molts personatges femenins  de gran potència que viuen al llibre, ha de marxar del seu poble vora l'Ebre, sobrevivint als abusos a què era sotmesa la seva classe social, i fa cap a la Barcelona més convulsa de l'època on brillarà amb llum pròpia gràcies a la seva gran arma que, alhora, ñes la seva perdició: la bellesa.  
A més, ens farem ressò de les novetats literàries: La ferocitat, de Nivola Lagioia; Llits a la intempèrie, textos en pro dels refugiats, de Bel Olid, Montse Farrés, Txell Granados, Marta Magrinyà, Agnès Toda i Fina Veciana; Terres de l’Ebre i Matarranya, de Vicent Pellicer; i Tres històries de gat, de Ricardo Gómez
El programa es podrà veure en directe els dimecres  11 i 18 de gener, les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes.
També es podrà veure properament a Youtube