19 de maig 2013
Relats a recer d'una guitarra, a Tortosa
Això serà gràcies a l'Antena Cultural Tortosa de la URV, i tindrà lloc al Campus de la URV de Tortosa, el 23 de maig a les 19.00 h.
Ja me'n moro de ganes. Cada cop m'agrada més llegir els meus relats en veu alta, però si és en companyia del David, el grau d'emotivitat s'eleva exponencialment.
Més informació sobre els Relats a recer d'una guitarra en aquest enllaç.
Llegir al metro, de Rodolfo del Hoyo
Pagès Editors, 2013
XLVIII Premi Recvll de Narració Joaquim Ruyra 2012
Sinoposi
Llegir al metro és un recull de relats breus que tenen com a nexe persones que caminen cap a si mateixes. Éssers que a partir d’una situació traumàtica com ara un accident, una malaltia, un trencament familiar o una catàstrofe natural, s’adonen que no són com es pensaven. En diversos relats els personatges s’entrecreuen tot lligant històries i vides en una cruïlla d’emocions i sentiments que els situen als límits de les seves capacitats de reacció.
18 de maig 2013
Negra memòria, de Mireia Vancells
IV Premi de Narrativa Marítima Vila de Cambrils Josep Lluís Savall 2012
Cossetània Edicions, 2013
Sinopsi
El relat s’inicia en un poble de la costa catalana quan el vell protagonista recorda en forma de flashback l’estiu de 1845, època en què era un adolescent obsessionat amb la idea d’embarcar-se i creuar l’Atlàntic a fer fortuna. La novel·la relata les peripècies que el narrador es veu obligat a viure a partir d’aquell moment i explica amb detall la part més fosca d’alguns vaixells del Maresme que feien la carrera de les Amèriques, així com també retrata la realitat dels indianos d’ultramar.
17 de maig 2013
30 anys del meu primer poema
Avui és un dia especial: fa trenta anys que vaig escriure el primer poema.
Llavors tenia 18 anys, estudiava 1r de Magisteri a Tarragona, em quedava durant al setmana en una residència d'estudiants mixta, el Sant Jordi, i tot plegat era un caldo de cultiu de noves emocions, ideals, maneres de mirar i digerir la realitat diferents. Cantàvem cançons de Lluís Llach, creixíem, ens coneixíem, ens posicionàvem.
En pocs mesos vaig pair un munt de sensacions, i una noia que estudiava amb mi, tortosina per a més dades, tocava el piano i escrivia poemes. Suposo que posar-me a escriure fou un pas natural, lector empedreït que ja era des de feia molt temps.
Aquell 17 de maig de 1983 va néixer el primer d'un seguit de poemes, més de cent, que vaig anar escrivint durant uns quatre anys, que tinc desats en un parell de llibretes, innocents, immadurs, amb alguna falta d'ortografia, i carregats d'il·lusió, amb més passió que destresa. Poemes reivindicatius, socials; d'amor, evidentment. Poca gent els llegí; poca gent els llegirà.
Després d'un parèntesi creatiu, el 1992, potser quan havia arribat realment la meva maduració, vaig intentar el primer conte; i ja en porto més de quatre-cents (nanocontes a banda).
Aquell poema començava amb el vers "Ara que tinc temps". Un petit pas per a la humanitat, però gran pel xiquet que sóc encara
Potser ara em queda menys temps, però la mateixa il·lusió.
Cares del món (300)!!!
Gràcies a tothom que heu col·laborat!!!
16 de maig 2013
Els aprenents de traïdor, d'Ivan Carbonell
XXIPremi de Narrativa Vila de l'Ametlla de Mar
Cossetània Edicions, 2013
Sinopsi
Qui es podia esperar que el Comentari de
l’Apocalipsi del Beatus de Lièbana, robat a La Seu d’Urgell, aparegués a Edimburg? Qui podia
imaginar que mentre dues siluetes en negocien la venda en un pub escocès hi
hagi a tocar d’ells un jove valencià que escolta casualment la conversa? Són
algunes de les peces d’un puzle que va encaixant; moviments en la batalla
d’escacs del tràfic d’art. Una partida que es juga entre les ciutats
d’Edimburg, de Londres, de Valladolid, de Barcelona i de València a la recerca
del llibre més valuós del mercat negre. Joves aprenents de traficant,
professors eminents i espies seductores participen en un joc de delacions i de
persecucions que fan sabor de risc. És el sabor que se sent quan es juga al joc
del tràfic d’art. Perquè les ciutats a la nit són perilloses i a cada cantó pot
haver-hi a l’aguait un traïdor.
Gronxar-se, viure
Als jocs infantils del parc de Tortosa, una
xiqueta es gronxa amb agilitat. O és massa petita per a la seva edat, o molt
espavilada pels anys que té. Per pujar s’ha de posar de puntetes, però amb
destresa comença a gronxar-se tota sola, puja cada cop més alt. Li agrada; s’agrada.
Es comença a fer una cua llarga de xiquets i xiquetes esperant. Sa mare la vol
convèncer que baixi, però ella s’agafa
amb força a la cadenes. Se m’acudeixen diverses metàfores per comparar el gronxador
i la vida: pujar, baixar, donar-se impuls... La xiqueta no en deu saber res de
metàfores. La xiqueta sap gronxar-se.
14 de maig 2013
Nanocontes Al Submarí
En podeu escoltar el primer en aquest enllaç, al minut 86.00, de la veu de Mariona Tomàs.
13 de maig 2013
12 de maig 2013
Llibres a Tot parc
Un sol de veritat, d'Agustí Clua
En aquest marc, l'any 2007 Agustí Clua va escriure L'absenta, un recull de narracions, reflexions, etc, posades en veu d'una dona gran, tot un homenatge de l'autor a la generació dels nostres pares i mares. Aquest recull, iniciat arran d'una col·laboració en una revista de Camarles, ara ha tingut continuïtat, amb un estil molt més literari i poètic, amb Un sol de veritat, amb el qual ha guanyat el Premi de Narrativa Ciutat d'Eivissa 2011.
Es tracta d'una barreja d'estils on conviuen la prosa poètica, la narració, reflexions, contes, literatura i memòria col·lectiva, llenguatge popular i emocions, la reivindicació del senzill i una mena de pagament d'un deute generacional.
Un homenatge a la nostra terra, la nostra gent, els seus esforços, il·lusions i ensenyances.
Us deixo alguns fragments escrits i llegits:
“Plantar en lo soldó
és com embotir la mà en un poal ple de vidres diminuts, un pensament de desert
als repèls i a les ungles brutes.”
“Res no em pot passar quan ets tu qui espolses
los llençols al vent i desembosses los dubtes.”
“I mai no en tindrem prou. Sempre hi haurà un
ramet d’alfàbrega, una lluna somrient, una altra albada a on poder tornar.”
“És
molt difícil assumir l’esperança de viure si qualsevol record o objecte antic
no aporta més que nostàlgia.”
“Teníem un imperi baix dels nostres peus sense
saber-ho. Per això, que ningú mos done lliçons, i malfiem-nos dels poderosos
quan lo poder el dóna el diner i no l’ànima, ni l’aigua del cel, ni els
terrossos. Tots los justos, los que durant aquells anys vam patir tantes
misèries damunt d’una terra tan fèrtil, encara fem puntetes aguaitant al final
d’esta mar pacient, esperant l’illa de llum que segur vindrà a buscar-mos un
dia.”
11 de maig 2013
Presentacions virtuals
Ja fa uns anys que m'agrada fer presentacions virtuals de tots els meus llibres. No tinc coneixements ni mitjans per fer presentacions de gran qualitat, però faig el que puc.
Les podeu veure totes en aquest enllaç.
Les podeu veure totes en aquest enllaç.
L'ovella Carlota, de Anu Stohner i Henrike Wilson
Símbol Editors
Sinopsi
La Carlota és una ovella molt trapella. Li agrada separar-se del ramat i enfilar-se als arbres, pujar muntanyes, travessar rius i, fins i tot, mirar els cotxes com passen per la carretera. Les ovelles més grans no ho acaben de veure clar. Un dia, però, la Carlota ajudarà el ramat a sortir d’un bon embolic.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
