20 setembre 2014

Bumerang, de Raimond Aguiló

Bumerang, de Raimond Aguiló

XXXIII Premi de Poesia de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental · Òmnium Cultural Granollers
Recull d'un parell de poemaris de l'autor, Bumerangi A cada instant. El primer consta de 53 poemes que despullen la infància feliç i sobrenomenada del poeta, la seva família, amics, jocs i l'escola, que tant el va marcar. El segon inclou 35 poemes breus, plens de força i molt concisos, on guanya protagonsime el veritable eix temàtic central, el nucli familiar, la casa i els pares.

Frases fetes contemporànies: el dia de la marmota

Frases fetes contemporànies. Sovint escolto gent queixant-se que es perden paraules i frases fetes de "tota la vida". Sí, és una llàstima, i a mi, que sóc un amant de les paraules, em dol, però en part és llei de vida. També en neixen de noves. Per exemple, he escoltat a molta gent dient la frase feta "és el dia de la marmota", quan parlen de quelcom que es repeteix sovint, en referència a una genial pel·lícula de Bill Murray.
Si coneixeu alguna frase feta actual, us convido a compartir-la.

19 setembre 2014

si fossis...

Mon fill millora la típica pregunta "què vols ser quan siguis gran?" La seva versió és: si fossis un homenet de LEGO què voldries fer?

18 setembre 2014

Bona collita literària

Aquesta setmana, bona mitjana: quatre dies, quatre contes.
És curiós, la rutina em va bé per a ser creatiu.

Espill, de Jaume Roig

Espill, de Jaume Roig

És una de les peces més importants de la nostra literatura medieval. Escrita cap al 1460, aquesta narració en vers que entronca amb la tradició misògina europea és reconeguda per la seua gran potència satírica i el virtuosisme dels seus més de 16.000 versos. Aquesta adaptació teatral, fidel a l'original, ha donat veu i cos als diversos personatges que formen part de l'univers del narrador. El resultat és un text molt fresc, divertit i atrevit que ens aproxima a una de les novel·les més brillants i destarifades de tots els temps, i que posa damunt la taula els conflictes de gènere des de l'Edat Mitjana fins els nostres dies.

Poder

Qui té el poder: El comandament a distància o les piles?

16 setembre 2014

Jordi Andreu Corbatón a Tens un racó dalt del món


Demà dia 17 comença la sisena temporada de Tens un racó dalt del món, de Canal 21 de les Terres de l'Ebre, que continua apostant per un programa totalment dedicat al món dels llibres, fet no gaire habitual i que agraeixo.
Encetem la temporada amb un escriptor tortosí, Jordi Andreu Corbatón, especialitzat en narrativa infantil i juvenil, però que ha demostrat que es mou força bé en narrativa per a adults en diversos llibres col·lectius en què ha participat.
Parlarem dels seus llibres, Els barquers del cel, Mixatxibutxi, i Pull-back. Amb aquest darrer llibre, ja editat fa uns quants anys, va obtenir molt èxit, essent traduït al castellà, i amb l'excusa de la investigació d'una desaparició, ens ensenya com funciona el món de la borsa, dels mercats financers, etc.
Atesa la seva doble vessant de números i lletres, d'economista i escriptor, aprofito per recomanar altres llibres de gent de ciència, com ara El joc de déu, de Salvador Macip, i Encara no som humans, d'Eudald Carbonell, així com una novetat ebrenca, Tortosa de carrer, de Joan Josep Rovira, i un llibre especial: Passions mínimes, de Bel Olid, fet a fet a mà a través de Llibres artesans.
El programa es podrà veure els dimecres 17 i 24 de setembre, a les 21.30 hores, i en diverses repeticions durant les dues setmanes.

dos llibres

Parodiant Machin i La Trinca: com es poden escriure dos llibres a la vegada i no estar tocat de l'ala?

gent

xiquets que juguen al pilla-pilla i s'inventen les normes a conveniència.

15 setembre 2014

Els llibres es venen?

Exercici de català en una prova de selecció. Cal omplir el buit de la frase amb la forma verbal del verb entre parèntesi. "Ja he (vendre) ..... el llibre."  La persona que feia l’exercici ha escrit "llegit". Ha sobreentès que els llibres es llegeixen. Això de que els llibres es puguin vendre ja ningú ho veu clar.

distància

El nostre fill amb dos xiquets a altra punta de la zona jocs parc. Parlen asseguts, escolto només paraules soltes, aparentment inconnexes. Tot just ens separen una dotzena de metres i la interferència de sorolls, de crits d’altres nens, el grinyol del gronxador que no para. Em moro de ganes d'atansar-me, de saber de què deuen parlar, però mantinc una respectuosa distància. 

14 setembre 2014

Terres i vents, de Conxita Jiménez

Terres i vents, de Conxita Jiménez
Editorial Saldonar, 2014-09-13
Sinopsi

Un llibre de poemes amb una veu calma i profunda, en què cada paraula s’enfonsa a la terra. Conxita Jiménez escriu la memòria damunt l’instant, el que no veu i el que veu, les olors d’un riu, l’Ebre, que fa temps que expressa la força d’una terra. Poemari guanyador del premi Llibreria Serret de poesia en català.
El poeta Santi Borrell diu al pròleg: «Hi ha una calma profunda com si cada paraula fos un batec que es va enfonsant a la terra. Conxita Jiménez escriu així. Escriu la tendresa damunt la terra aspra. Escriu la memòria damunt l\'instant. Escriu el que no veu i el que veu. Escriu el temps. Escriu els arbres de la ribera. Escriu les olors d\'un riu que fa temps que expressa la força d\'una terra. Escriu sobre les terres obertes. Algunes terres, les terres de l\'Ebre, les terres que coneix. Escriu sobre alguns camins, els camins que ha viscut i ha deixat passar».

deu de setembre

Deu de setembre. Surto en autobús a passar dos dies a Barcelona, per donar suport a la literatura i al meu país, per a la Setmana del Llibre en Català i per a la Via Catalana 2014. Un rètol informa que l’autobús disposa de 53 seients, i 52 viatgers. Es veu que el conductor no comptabilitza com a viatger, però viatja.
Calculo malament el costat de l’autobús que trio per a seure. Em toca el sol, però és un sol de setembre, i porten l’aire condionat, i no em molesta. El sol deixa el seient a mig camí entre l’ombra i la llum que entra de biaix, i traça una frontera indecisa, que balla segons la trajectòria que descriu la carretera que dibuixà algun enginyer de camins fa dècades, sense imaginar la conseqüència petita que això tindria per a mi.

Porto deures, com ara repassar algun esbós de conte, però em deixo seduir per la temptació de descriure aquestes petites vivències. Darrere, gent que parla en veu baixa, per no molestar; no distingeixo la totalitat de les paraules, la remor de les quals em bressola. Una mà s’aixeca seients endavant per regular la sortida de l’aire: l’obre o la tanca? Davant meu, una jove parella viatgen abraçats, ell amb el braç per damunt l’espatlla d’ella. I tot plegat, tot just estem a l’Ametlla.

13 setembre 2014

Fluir

Fluir no és caure.
Ser transparent no et fa dèbil.
.
Inspirat en una imatge de Mireia Canício.

Tocats pel bolet, de Roger Roig i Hugo Prades

Tocats pel bolet, de Roger Roig i Hugo Prades

En aquest conte el Patufet ens convida a anar al bosc, que, com cada tardor, és ple de bolets de tota mena. Els nens i nenes de la colla, convertits en experts boletaires, es faran un fart d'omplir els cistells de rovellons, fredolics i ceps. Al final, de nou a casa, arriba l'esperat moment de degustar-los. Pareu la taula, que ja estan a punt!

12 setembre 2014

gent

Fantasmes que condueix amb una mà un descapotable per la ciutat amb la música a tot volum.
Per no caure, els equilibristes miren endavant.

10 setembre 2014

Avui, a la Setmana del llibre en català

Avui a la tarda, estaré present a la Setmana del Llibre en Català
El dia 10 està dedicat a la biblioteques, i jo seré un dels 31 escriptors de capçalera, en representació de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa. En aquest enllaç de la ILC podeu trobar la resta d'autors.
A les 18 hores ens trobarem tots a les escales de la Catedral per fer-nos una foto (i qui vulgui, un selfie).
A partir de les 18.30 h., a la plaça de l'Escriptura de la Setmana, anirem passant en grups de sis per l'escenari per parlar de la nostra obra, de la nostra relació amb les  biblioteques, i per signar llibres.
Us hi espero!
I l'endemà, segon dia a la capital del nostre país, per a fer història. Tram 2.

Dolça, senzilla, però entre espines, la vida.


Dolça, senzilla, però entre espines, la vida.