23 juliol 2014

ploure


Aquesta mena de ploure em recorda els dies que vam passar a Ribadesella. Travessant el pont no estàvem segurs si plovia, i ens havíem de fixar en el riu per notar l’impacte subtil de la pluja, que queia dolçament surant en l’aire. Ens feia gràcia aquella pluja tova, quasi imperceptible, com una carícia tendra després de fer l’amor, i caminàvem abraçats, en direcció a la platja. Els núvols baixos, el riu i el mar, es fonien en un punt, cosits per la pluja; i al costat mateix, els carrers de la part vella del poble on, en aquella hora, s’escanciava alegre la sidra. Érem feliços, amb l’aire esquitxant-nos el rostre, el brogit de les ones de fons, la nit reflectida a l’aigua del riu i una gota, quasi invisible, al vidre de les ulleres. 
.
Fragment del conte "Ploure", inclòs a I un cop de vent els despentina.

22 juliol 2014

Abans d'ensorrar-se els ulls que miren enrere, els ofreno un present d'olors senzilles que, inevitablement, es marciran.

21 juliol 2014

paisatge

Per comandes del llibre en paper, us podeu posar en contacte directament amb mi, o a través d'Amazon.
I en format digital a Lulú.

segon

M'hi acosto a pas lent, retinc l'alè l'instant precís, i et caço per sempre, papallona, segon.

Aventura

Ha mentido sin malicia, sin motivo aparente o, al menos, eso cree. Cuando la ha visto llegar por el pasillo del avión ha rogado que el destino le reservase el asiento vacío junto a él, al lado de la ventanilla. Y el destino, por una vez, le ha sido propicio.
El primer contacto físico ha sido sutil. Para facilitarle el paso, se ha puesto de puntillas, sin poder evitar el inolvidable paso de sus cabellos, un leve roce de sus nalgas. No es uno de esos hombres de infidelidad fàcil y, además, está felizmente casado; tal vez se debe a la excitación del primer vuelo en avión, pero, ¡dios mío, qué guapa es!
No sabe por qué ha mentido cuando le ha preguntado su nombre, tal vez se ha dejado llevar por el juego de la aventura, por estar a punto de disputar el espacio vital con las nubes.

Ya en la altura, queda abstraído por el color miel de sus ojos, por el reflexo del cielo en las mejillas. La luz del sol rebota en las nubes i ilumina su rostro medio dormido. No puede dejar de mirarla. Un ligero contacto se estrablece entre sus brazos. Procura no moverse, y se debate entre despertala y seguir mirándola el resto de la vida. Poco antes que la azafata avise que están a punto de llegar, se enamora de la curva de sus hombros.
.
Adaptació fragment conte inclòs a I un cop de vent els despentina. Foto de Fré Sonneveld, extreta de la web Unsplash.

20 juliol 2014

sobre la 7a Jornada Literària de Cornudella de Montsant

La Jornada Literària de Cornudella de Montsant ha arribat a la setena edició, i vénen cares noves d’amics i amigues de lletres a conèixer el meu poble, i viceversa, però les emocions i neguits són els mateixos.
Seguint la línia encetada des del primer any, he convidat gent que arriba des de moltes direccions: Manel Ollé i el guitarrista Albino Tena, des de l’Ebre, Pere Audí i Jaume Borràs, amb tonalitats prioratines, Montse Farrés i Marta Magrinyà, del Camp, Santi Borrell, del Penedès. Intento fer de Cornudella un punt de trobada, una balma més a la cultura del nostre país, des de la senzillesa, una excusa per a tornar-nos a trobar un altre dia.
L’Ajuntament m’ho posa tot fàcil, em deixa triar com vull la llum de La Renaixença (tènue, demano), si necessitem focus i de quin color, i, amb humilitat, deixen que sigui jo qui doni inici a l’acte.
Comencem amb la ronda de presentacions, i sobrepassem, d’escreix, el límit de cinc minuts que havia donat a cada paraula (sóc un amant de la brevetat). El públic escolta amb atenció quasi reverencial. Tot i haver un nombre d’assistents prou elevat per a aquest tupis d’actes literaris (uns seixanta o setanta, em van dir), el local és molt gran, i l’amplitud dificulta la proximitat.
Després, Manel Ollé i jo mateix fem un nou homenatge a Gerard Vergés, acompanyats de la guitarra d’Albino Tena. Per a mi, ha estat el moment més màgic, llegint Vergés bressolat per la música.
Finalment, Albino Tena ens ha regalat amb simpatia un recital de cançons seves, i d’altres que li agrada cantar.

Com sempre, abans, durant i després, de l’acte, em veig impotent d’arribar a tot arreu, de conversar amb tothom amb el temps i la profunditat desitjada, i passo unes hores dalt d’un núvol, o sobre una corda, no ho sé.
Podeu veure fotos en aquest àlbum.

19 juliol 2014

contes a la carta

Demà, sé que es llegirà en públic l'últim dels Contes a la carta que he escrit.
Espero amb expectació el resultat.
Pujo camí del meu poble a la teva vora,
riu amic,
i aturo la mirada als teus colors,
fonda antiga.

18 juliol 2014

pols dels dies


A resguard de la tòxica pols dels dies, l'amenaça dels anys sembla un miratge. Incrèdul constato la pètria realitat.
.
Inspirat en una foto d'Ivana Larrosa, que podeu veure a la magnífica exposició Repòs, que vaig recomanar fa uns dies.

17 juliol 2014

comunicar?

Quan comunicar-me amb l'exterior és una proesa, que el meu ego defuig.
.

Inspirat per una de les poesies visuals de Toni Prat, com les que podeu trobar al seu llibre La diversió de la paradoxa, o al seu blog. Us convido a escriure què us inspira la imatge.

16 juliol 2014

Pedra de tartera, de Maria Barbal

L’ombra de la Colometa és allargada, i difícilment un personatge femení podrà suportar-ne la comparació a la literatura catalana. Però Conxa en pot ser una excepció, Conxa podria ser la cosina germana de la Colometa que viu al camp.
Conxa és l’encarnació de la resignació, mestressa d’una vida de la qual no en té el timó, sotmesa al temps, a la terra, a la vida que de tant en tan es mou sota els seus peus i la fa rodar, sense preguntar-li l’opinió, com una pedra de tartera.
El guió de la vida al camp està dictat tirànicament per la feina. Feina, feina, feina, que no s’acaba mai. I les persones i els dies passen pel seu costat, i les mostres de tendresa són sòbries, contingudes, sinceres. I l’amor, també; però també la guerra, i la mort.
“Vaig pensar que el més ric d’aquell país era tanmateix ben pobre.”
“Una llengua és com una eina que cadascú l’agafa a la seva manera, encara que serveixi per a la mateixa cosa.”
“però no sabia com es diu no; jo, que mai ningú no m’havia preguntat què vols?”
“Pressentia que em tocaria encara de ser forta, però no em passava pel cap per quin motiu.”
Maria Barbal serà present al Club de Lectura de Tortosa al mes de setembre per comentar el llibre. Apunteu-vos a clubdelectura@tortosa.cat
I finalment us en llegeixo un fragment:

15 juliol 2014

Tenir records; però no deixar que els records et tinguin a tu.

14 juliol 2014

testimoni


Testimoni del temps que s'esmuny, dels colors de la vida, assedegada esperança.
.
Inspirat en una fotografia de Remei Navarro.

13 juliol 2014

Poesia des dels balcons 2014

Poesia des dels balcons. Riba-roja, 19 de juliol de 2014.
Més informació en aquest enllaç

Una terra solitària, de Bel Olid

Una terra solitària, de Bel Olid
Editorial Empúries, 2011
Premi Documenta 2000
"Aquesta que hi ha aquí asseguda, amb un remolí enorme i un dit més curt del normal, sóc jo. Tinc gairebé sis anys i acostumo a cantar pel carrer. No entenc gairebé res del que passa al meu voltant però per fi sé llegir i estic fascinada. Hi ha lletres pertot arreu i això és la constant que dóna coherència a un univers una mica més caòtic del compte. És de les poques fotos que he pogut rampinyar després del que la meva mare en diria la gran hecatombe i jo en dic... el principi de la meva vida normal." 

12 juliol 2014

La condició valenciana, de Francesc Mira

La condició valenciana, de Francesc Mira
Bromera Edicions, 2014
sinopsi
Què és ser valencià? Si es tractara d’un poble normal, molts d’aquests articles de Joan F. Mira serien innecessaris. Però els valencians dubtem del nom del territori –regne, país, comunitat?–, del nom de la llengua –català o valencià?–, dels trets que configuren la nostra identitat...
 A través dels més de setanta articles que recull aquest volum, les reflexions de Joan F. Mira són tan aclaridores com oportunes, especialment quan els valencians hem perdut entitats tan importants com les caixes d’estalvis i la radiotelevisió pública del nostre país.

11 juliol 2014

Estudi en gris 6


Obertes són un regal; tancades, un secret, una esperança.
.
Inspirat en una imatge de Xulio Ricardo Trigo.

09 juliol 2014

fulles d'un mateix arbre

Llum de vespre. El sol enfoca les fulles de forma desigual. Les unes, a l’ombra, són d’un verd fosc, apagat, de contorn inapreciable; les altres sembla que irradiïn llum pròpia, grogues, quasi transparents, vives. Ambdues formen part del mateix arbre; no sé si ho saben.

08 juliol 2014

Bouesia, 2014

El festival de la Bouesia arriba als 10 anys, sota el lema ÈXODE ULTRALOCAL, i visitarà diverses poblacions de les Terres de l'Ebre amb una carrossa.
En aquest enllaç trobareu el programa.

Estimado Amigo?

Reviso correu que han anat automàticament a la carpeta d'SPAM. Llegeixo només algun assumpte curiós, i em pregunto quin criteri han seguit per decidir enviar-me’ls, o quina mena de perfil tinc per a ells:
.
esa barriga me desespera
¿Por qué se cae el pelo en Primavera?
Biomarcadores en orina para el diagnóstico de la infertilidad masculina
Estimado Amigo