Escolto la música tèbia dels seus dits

Escolto la música tèbia dels seus dits
amagat rere el vidre que em salva, tristament,
de la pluja.
Les gotes s'amaren d'emoció i jo
trec la mà per la finestra.
.
Inspirat per una imatge de Víctor Bassols.

Cares del món (237)

I fins ara no m'havia fixat amb la Cara del món que em vigila des de la safata de la impresora de la feina.

Cinc anys més tard (des de setembre de 2006), i 208 contes després (sense comptar els nanocontes), avui he gairebé enllestit un relat que arriba a 5 folis.

Els grans mags hem d'aprendre a controlar el nostre poder

Els grans mags hem d'aprendre a controlar el nostre poder, o posar límits a la capacitat del barret. Quan la mare arribi de comprar segur que s'enfada; ja em va avisar: res d'animals a casa! Hauré de posar la meva millor cara de bon xiquet. I buscar lloc al quarto!

.

Inspirat en una il·lustració d'Elisa Bernat.

De l'ordre o desordre d'un recull de relats

Sovint em pregunten quin és el fil conductor dels meus reculls de relats. En el meu cas, normalment no n’hi ha cap. Tampoc em mato gaire a l’hora de decidir l’ordre dels relats, i normalment acostuma a ser l’ordre cronològic d’escriptura, llevat d’algunes excepcions.


Un amic escriptor em va explicar una divertida anècdota respecte aquest tema. Durant l’edició del llibre, l’editor li va suggerir que l’ordre dels relats del recull havia de seguir alguna mena de trama, de fil que li donés sentit al conjunt del llibre. L’amic autor no se’n sortia, no trobava la forma de donar-li forma al recull. La seva filla, que el veia atabalat al despatx, li va preguntar què li passava. Llavors, la xiqueta agafà els folis on estaven escrits els relats, els llençà enlaire, i els va anar recollint de forma arbitrària: “Ja està”, li va dir. I, efectivament, aquest va ser l’ordre definitiu del recull al qual, l’editor, ara sí, li donà la conformitat.

Trencar un espill porta mala sort; quedar-se’l mirant massa temps, també.

232è joc literari

El joc literari d'avui serveix com a recordatori de l'homenatge blocaire del proper 29 de gener, en motiu del 25è aniversari de la mort del poeta J.V. Foix, al qual us vaig convidar fa uns dies.
Així que, per a escalfar motors, us demano que endevineu el títol d'un dels seus llibres que inspira aquesta imatge.
Com sempre, NO poseu les respostes en un comentari; envieu-les a jesusimaite(arrova)gmail.com.

Quant val el vostre blog?

Fa uns dies em van informar d'una web que valora econòmicament espais web. No sé ben bé com funciona, ni quina utilitat té, i també pot resultar molt materialista, i segur que no tñe en compte el valor emotiu que molts i moltes de vosaltres aboqueu als blogs, però com a mínim resulta curiós saber en quina quantitat te'l valoren. Ho podeu provar en aquest enllaç.

Nassira el Hadri i Raül Najas a Tens un racó dalt del món

Aquesta setmana són dos els convidats a Tens un racó dalt del món, de Canal 21. Dos joves, tots dos nascuts l'any 1990, tots dos d'Ulldecona, tots dos amb estils i camins diferents, però tots dos amb talent, empenta i futur.
Nassira el Hadri ens parlarà del seu llibre Contes àrabs, literatura popular del nord del Marroc, un treball sobre els contes que escoltava de petita i que s'ha convertit en un recull de relats bilingüe (català i àrab) que ens permetrà comprovar les semblances i diferències amb els contes que sempre hem escoltat. Un llibre que li ha valgut a la jove autora molts premis.
Raül Najas ens parlarà del seu llibre Orfe de context, un poemari fresc, valent i sincer on l'autor es despulla i mostra obertament passions i vicis, somnis i emocions.
La joventut al poder.
No us perdeu el programa el 25 de gener, a les 21.00 i les 23.30, i en posteriors repeticions.

De matí, d'hivern. La llum es desperesa. Fred a la cara. El trànsit cap al blau és lent, però inevitable.

‎-Avui fa anys que et vaig conèixer.

-Que no era al març?
-Que ets innocent! Al març fou quan em vas conèixer tu.

L’arena de la platja s’enganxava als nostres peus, tossuda, com si pogués fer inoblidables els records. Rèiem. Mai més no he escoltat el mar sense tancar els ulls.

Desdefinicions (228)

capetalisme. L'esclat pels aires d'un sistema econòmic?
cominisme. Les ínfimes restes d'una altre sistema econòmic.

Tres milions de voltes a la Terra després, la Lluna continua sense entendre res.

Sant Isidre, 3

Aquella persiana, aquell balcó, aquell carrer, aquella pilota...: catàleg de records de Sant Isidre, 3.


Hi vaig viure només fins als 13 anys (només?), però sempre ha estat el meu carrer, la meua casa. Allunyar-me’n fou traumàtic, allunyar-me de massa coses, despertar del son de la infantesa. Potser per això m’agrada tant passar-hi pel davant, passar pels records. Records que aniré recollint al blog sota l’etiqueta Sant Isidre 3.

Francesc Pujols per ell mateix, d'Artur Bladé i Desumvila

Cossetenània Edicions ha publicat el número 11 de la col·lecció de l'obra completa d'Artur Bladé i Desumvila, inclòs al Cicle de les Biografies. Al volum hi destaca el llibre Francesc Pujols per ell mateix, on Artur Bladé ens relata la vida d'un dels personatges més importants i singulars de la cultura catalana de la 1a meitat del s. XX, fruit de les llargues converses que van mantenir durant l'exili a Montpeller. Al talent narrador d'Artur Bladé s'hi afegeix la vida i genialitat de Francesc Pujols, amb la qual cosa el resultat ha de ser brillant a la força. Com sempre, llegir Bladé esdevé un plaer de difícil comparació, i no me'n puc estar de mostrar-vos dos petits fragments: una breu i bella descripció de Montpeller, i el relat de la mort del germà petit de Pujols, un àngel com ell mateix explica:

Conte que intenta fugir

Ahir a la nit, tot just abans d’adormir-me, em va passar pel cap, fugissera, la idea per a un conte. Vaig cometre l’error de no anotar-ho, tot i que sempre tinc paper i llapis a punt a la tauleta. Tota la tarda que intento recordar-lo, i no hi ha manera. Fa dos minuts, donant una puntada de peu a un globus que el meu fill ha deixat pel terra, m’ha vingut de nou. Ara ja no se m’escapa.


Per a més dades, el globus és roig i el meu fill ja dorm.

Vol passar al tendresa

El coll es vincla
en la corba d’un gest.
Carícies crida.
Vol passar la tendresa,
la pell és el camí.

.

Fragment de A la barana dels teus dits.

Cal viure amb totes les conseqüències, per totes les conseqüències.

Intenta tapar el forat de la bala amb el dit assassí. La ferida es resisteix i no cicatritza.

Adriano Celentano - UN ALBERO DI TRENTA PIANI

Que gran Adriano Celentano i UN ALBERO DI TRENTA PIANI