el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades
Quan James Thomson, soci
majoritari dels magatzems Smart, apareix mort amb una sèrie de números i
lletres tatuats al pit i a l’esquena, la policia de Nova York queda totalment
desconcertada. Tanmateix, Stella, la jove inspectora d’homicidis encarregada de
la investigació, relacionarà el cas amb dos assassinats comesos un parell
d’anys enrere i batejats per la premsa com «El cas dels homes tatuats». Com
Thomson, els altres dos cadàvers van aparéixer amb lletres i números impresos
per tot el cos però, a més a més, van ser mutilats de manera esgarrifosa. Quina
relació hi ha entre aquests crims allunyats en el temps amb unes víctimes
aparentment inconnexes? Stella haurà de fer el cor fort si vol evitar que
l’assassí torne a actuar.
Escrita a quatre mans i guanyadora del Premi Isabel de Villena de
Narrativa dels Premis Literaris Ciutat de València, El cas dels homes tatuats
és una novel·la negra trepidant i plena de suspens.
Hi ha animals que són
gegantins, més grossos que alguns vaixells, automòbils o fins i tot que casa
teva. D’altres, en canvi, són més petits que una moneda i podrien viure en una
closca de nou! En aquest llibre els hi trobareu tots! A les pàgines d’El gran
llibre dels animals gegants s’hi inclou una selecció dels gegants de la natura;
a les d’El petit llibre dels animals més petits, s’hi recullen els animals més
MENUTS que et puguis imaginar: vine a conèixer-los!
El temps no desapareix; s'evapora i, de tant en tant, et cau en forma de pluja tèbia i, si no dus paraigües adequat, et mulla. .
Inspirat en una imatge de Montse Argerich.
Em plau compartir una nova cançó de Fernando Mestres, que ha musicat els poemes del meu llibre A la barana dels teus dits. És de Cornudella de Montsant, el meu poble, la música ha estat una de les passions de la seva vida, de forma discreta i reservada quasi només al seu cercle més íntim, tot i que és coneguda aquesta vessant al poble, ja que ha posat música a diverses obres de teatre i pel·lícules fetes a Cornudella. Creieu-me, té tot un tresor a casa seva, amb centenars de composicions d'autors com Miquel Martí i Pol o autors del poble com Joan Baptista Espasa.
III edició del Premi Autor Revelació convocat per l'Escola
d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès
Sinopsi
A finals del segle XIX la Maria, una jove barcelonina de
només disset anys, es enviada pels seus pares a Cuba després de celebrar per
poders un matrimoni de conveniència amb un terratinent sucrer. En aquesta terra
estranya veurà com, acostumada a una vida còmoda i avorrida a Catalunya, el seu
món canvia radicalment: allà haurà d'aprendre a conviure amb un marit molt més
gran i desconegut, uns esclaus africans que li fan de criats i que veneren deus
misteriosos, la corrupció i repressió dels governants, la violència d'una
guerra incipient i la relació amb un funcionari de duanes crioll, tan
apassionada com perillosa, que portarà conseqüències més devastadores que els
huracans que amenacen constantment aquesta idíl·lica illa de l'Atlàntic.
L'illa de Bembé és una epopeia literària emotiva que representa un
mosaic cultural fascinant, ple de personatges que poblen Cuba, una colònia
espanyola on res no és blanc o negre i no sempre es pot anar amb la veritat per
davant.
Comentari
La novel·la comença amb l’enterrament de la protagonista.
Tranquil·litat, això no vol dir que l’autora ens xafi el final, ja que la mort
és el més previsible dels finals, però sí que ens avança que la Maria, aquesta
noieta de Barcelona ingènua i innocent que coneixerem al següent capítol, es
convertirà en una gran dona. Un inici molt potent, i potser arriscat, però que
ens farà tenir ganes de compartir aquesta transformació. Aquesta és una de les
facetes que més m’atrauen del llibre, ser testimoni del creixement de la
protagonista, i de com aprén a prendre les regnes de la seva vida, en un ambient
hostil i masclista, de com s’adapta a les circumstàncies amb intel·ligència, de
com sap treure el millor de cadascú.
Comencem, per tant, amb una noieta de classe bona que ha
anat a menys, obligada per imposicions socials i familiars, sota xantatge
emocional, a casar-se amb un home gran a qui ni coneix. És una història mil
cops explicada, però l’autora li sap donar certs ingredients que ens animen a
explorar-la. Podria haver caigut, per exemple, en la temptació de presentar
algun personatge dolent, molt dolent, que són agraïts i que creen dependència,
però ha decidit fer-los a tots humans, polièdrics, amb els seus dubtes i
matisos, víctimes del moment i del lloc que els ha tocat jugar.
Francesc Panisello, el marit, amo d’una plantació on
treballen esclaus, tenia tots els números per a fer-se odiós, però sovint només
és maldestre, i la seva moral, dins de certs límits que semblen
inquebrantables, és oberta, pràctica i fins i tot un amica liberal.
La llibertat i l’esclavitud, on comença l’una i on acaba
l’altra, de quantes maneres poden vestir-se? Quines formes pot adoptar la fe?
Fins on arriba la màgia? Són preguntes que ens pot fer plantejar el llibre.
Per cert, el col·lectiu diLLUMs d'arts al forn, que ens trobem a Tortosa els primers dilluns de mes, ja fa mesos que vam tenir el privilegi d'escoltar l'inici d'aquesta novel·la en veu de l'autora, i ens plau veure'l ara publicat i premiat.
Manel Ollé ens visita a Tens un racó dalt del món, a Canal 21 Ebre, per parlar de l seu nou llibre, una novel·la amb que inicia una trilogia: L'escamot de la nit serrada. Ambientada a la immediata postguerra, és un nou homenatge de l'autor al territori que el va veure néixer, a les paraules, a la gent senzilla, humil, noble i plena de saviesa, encarnada, sobretot, en un pastor.
També ens visita Mariola Castaño per a recomanar-nos llibres i per a parlar d'activitats que duu a terme des de la Central de Biblioteques. I les microseccions dedicades a Falsos proverbis, Cites literàries i els Nanocontes. El programa es podrà veure en directe els dimecres 16 i 23 de maig a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes, i també a l'emissió en directe a través del canal de Youtube de Canal 21.
També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube
Em plau compartir una nova cançó de Fernando Mestres, que ha musicat els poemes del meu llibre A la barana dels teus dits. És de Cornudella de Montsant, el meu poble, la música ha estat una de les passions de la seva vida, de forma discreta i reservada quasi només al seu cercle més íntim, tot i que és coneguda aquesta vessant al poble, ja que ha posat música a diverses obres de teatre i pel·lícules fetes a Cornudella. Creieu-me, té tot un tresor a casa seva, amb centenars de composicions d'autors com Miquel Martí i Pol o autors del poble com Joan Baptista Espasa.
Després d’haver passat cinc anys
tancat per un robatori perpetrat amb el seu germà, Franck surt de la presó amb
vint-i-cinc anys i l’esperança de repartir-se els diners de l’atracament. Però
fora no l’espera Fabien, qui ha viatjat a València per negocis, sinó la família
de la seva cunyada Jessica, gent tòxica, hostil i plena d’amargors: el pare
repara vehicles robats, la mare és una vella verinosa i Rachel, la filla de
Jessica, pateix els malaltissos canvis d’humor de la seva mare amb un
estoïcisme silenciós. L’atmosfera opressiva en la qual discorre la trama
captiva des de les primeres pàgines i ens submergeix en un món de delinqüència,
droga i màfies on la força dels personatges rau en el seu aterridor paisatge
interior.
Le Corre signa amb una rúbrica inconfusible un nou capítol de la novel·la
negra de suspens. Una història ambientada al departament francès de la Gironda,
un paisatge humit i inquietant que es convertirà en un protagonista més
d’aquesta tragèdia.
Tornant de Cornudella aquest diumenge a la tarda feia goig veure totes les varietats de verds exaltats per l'alegria de la pluja.
Les gotes queien manses i profitoses sobre els camps, sobre els vidres del cotxe, i era impossible no aturar-se per retratar aquest moment de comunió entre el cel i la terra.
(Repetició d'un apunt publicat fa 10anys, el 12/5/2008)
El vertigen del trapezista ja ha complit 10 anys.
És el meu tercer llibre, un dels que més estimo i, de llarg, el llibre del qual he fet més presentacions, clubs de lectura, etc, des de Blanes a l'Alcúdia de Crespins.
Eren anys d'efervescència blocaire amb què vam teixir una xarxa de grans complicitats.
Gràcies a l'aposta decidida i cega que va dipositar Cossetània Edicions amb mi i amb els meus contes, i que tants des fruits ha donat.
Gràcies a Òscar Palazon per cedir-me el títol, tret del seu blog.
Gràcies també a tots els comentaris sobre el llibre que he anat recollint en aquest enllaç.
Gràcies a la deliciosa colla que van rodar el curtmetratge Espantant gavines, basat en un dels contes, i dels quals en va sortir el Grup CREA
Ahir, nova cita mensual dels diLLUMs d'arts al forn.
Comencem amb una nova proposta lúdica a càrrec de Mercè Falcó, que ens ha fet un kahoot literari amb preguntes sobre Gerard Vergés, del qual han resultat guanyadors Gonzalo Luna i Xavier Aragó, que reben com a obsequi un llibre de Manuel Pérez Bonfill.
Ernest Redó ens parla de l'èxit de la iniciativa Versos per a la il·lusió, gràcies a la qual s'ha superat l'objectiu que els alumnes de l'Escola de Remolins tinguin un viatge de fi de curs, i moltes coses més.
Llegim les poesies participants al concurs mensual, aquest cop inspirades en una pintura de Fernando Ferré, i un cop fet l'escrutini dels vots entre els assistents a la trobada, en resulta guanyadora Montse Boldú, que rep de mans de l'autor la pintura esmentada.
Ester Galindo ens dóna el resultat de la iniciativa del joc basat en les 20 caricatures d'autors ebrencs que es va dura terme al voltant de la diada de Sant Jordi.
Sisco Lahosa reparteix còpies de l'article que proposa cada mes per a reflexionar.
Xavier Aragó ens llegeix també un article que vol compartir.
Donem la benvinguda a Miquel Torta, que s'incorpora a les trobades i ens porta una mostra del seu treball; un dibuix inspirat en Picasso.
Ricardo Gascon ens porta les postals que recreen les pintures que formen part de l'exposició Art contra la violència, de Falset, amb poemes del llibre Versos contra la violència al revers.
Portem l'obsequi de l'EMD de Jesús al col·lectiu Versos contra la violència, en motiu d'haver estat els inauguradors de la XII Fira Literària Joan Cid i Mulet, i que deixem al Forn de la Canonja, com a espai de les nostres trobades.
I mengem anguiles rostides, i baldana, i bevem, i xalem i fem amistat.
Us voleu perdre la propera trobada del 4 de juny?
El passat 3 de maig vaig gaudir d'un d'aquests regals que t'arriben de tant en tant, gràcies al programa Autors a les aules, de la Institució de les Lletres Catalanes, i que faciliten la presència d'escriptors a les escoles.
Aquest cop la invitació m'arriba des de l'Escola Dr. Alberich i Casas de Reus, per tal de fer una xerrada a alumnes de 4t, 5è i 6è de Primària, que s'han llegit prèviament una selecció dels meus contes, com ara el relat De paper de plata, del recull El vertigen del trapezista, Roig, de Postres de músic, i La cruïlla, de I un cop de vent els despentina. La tria m'ha fet goig, especialment en el cas de La cruïlla, que és un conte escrit ja fa molts anys i que no havia tornat a rellegir fins el dia abans de la meva visita a l'escola. Ha estat com retrobar-te amb un vell amic, i descobrir que és el mateix de sempre, que hi pots continuar parlant com si no hagués passat el temps. El protagonisme dels conte és un xiquet que juga pels carrers de Cornudella i a qui li encarreguen que prengui una difícil decisió, una decisió que potser no és apta encara per a un xiquet tan petit.
Durant la meva xerrada m'intento mostrar proper i senzill, i demostrar que els escriptors no som gent allunyada del seu món, que qualsevol d'ells i elles ho pot arribar a ser. I jugo i els faig jugar amb les paraules, amb nanocontes, amb desdefinicions, i els parlo de les aventures d'uns mitjons caiguts a la vorera, i, en resum, espero haver sembrat alguna petita llavor d'amor pels mots i la literatura.
El passat dia 4 de maig, nou acte del col·lectiu "Versos contra la violència", aquest cop a la Sala Santa Llúcia de Reus, en un
recital poètic i musical coordinat pels amics i amigues del Safareig poètic i on
hem participat gent de les Terres de l’Ebre, de Reus, de Tarragona i del
Priorat.
L’acte ha estat conduït per Eduard López i Carme Andrade i
hem participat Àngel Martí, Baltasar Casanova, Pilar Garriga, Domingo Monlleó,
Xavier Aragó, Jesús M. Tibau, Conxita Jiménez, Carme López, gent del col·lectiu
d’avis i àvies com Coia Vinaixa, Dolors Monné i Anton Veciana, gent de Safareig
poètic com Antònia Farré
Sanfeliu, Elisabet Márquez, Pep Macaya i Mònica de
Dalmau Mommertz i les actuacions musicals d’Alba Figueroa, Cinta
Villamon, Enric Panisello, Mario Pons, Pili Cugat, Carlos Lupprian, i Fito Luri.
Des de que estic al món de la literatura sempre he mirat d’anar
col·leccionant autors i autores, de manera que quan en descobreixo un de nou,
especialment si és proper a les Terres de l’Ebre, miro de posar-m’hi en
contacte, per al que convingui. Més d’una vegada ha estat a l’inrevés, i autors
que han escrit la seva primera obra, es posen en contacte amb mi per tal de
buscar consell. Això provoca emocions diverses, d’orgull perquè hagin pensat
que la meva opinió els pot ser útil, de tendresa en recordar els meus inicis, i
de certa sorpresa per què jo, després de tants anys intentant viure del “cuento”
sense aconseguir-ho, considero que em trobo més en la fase de rebre consells,
que de donar-los. Però sigui com sigui, no dubto en posar-me al seu servei per
a, almenys, parlar-los de la meva experiència i oferir-los les poques coses que
sé, i les moltes sobre les que dubto, de manera que sempre penso que, enlloc d’obrir-los
portes, els he ensenyat massa finestres.
Fa uns mesos, fou Enric Panisello que em va demanar consell,
ja conegut a les nostres terres per la seva vessant musical, i per això ara em
fa goig tenir el seu llibre a les mans.
Després de llegir els seus poemes, coincideixo en molts dels
comentaris que Baltasar Casanova escriu al pròleg. Es nota un gran domini del
ritme, possiblement fruit de la seva vessant musical, però jo crec que va més
enllà, i que és quelcom natural a l’Enric, que sap jugar amb les paraules amb
la facilitat d’un xiquet, amb un enginy i una frescura que se li descobreix de
seguida a les seves actuacions amb la guitarra. Domina les estructures clàssiques
sense deixar de ser modern, amb tocs d’humor agredolç. He escoltat comentaris
de gent que diuen que sabineja, o que, millor encara, que ens recorda a Javier
Krahe, però l’Enric té personalitat pròpia, afany creatiu, i aquell do tan
preuat de no parar de sorprendre, fins i tot a si mateix.
Planterista a la vora del riu explica
a una clienta: “l’extrem de fred i l’extrem de calor no les deixa florir; per
això als mesos de gener i febrer, i juliol i agost, no tenen flors”
Em plau compartir una nova cançó de Fernando Mestres, que ha musicat els poemes del meu llibre A la barana dels teus dits. És de Cornudella de Montsant, el meu poble, la música ha estat una de les passions de la seva vida, de forma discreta i reservada quasi només al seu cercle més íntim, tot i que és coneguda aquesta vessant al poble, ja que ha posat música a diverses obres de teatre i pel·lícules fetes a Cornudella. Creieu-me, té tot un tresor a casa seva, amb centenars de composicions d'autors com Miquel Martí i Pol o autors del poble com Joan Baptista Espasa.
El passat 30 d'abril vaig per primer cop a la Fira del llibre de València, per tal de dur a terme una activitat escolar que porta per nom Els objectes ens inspiren històries.
Allí parlaré amb dos grups de 1r d'ESO de l'IES Lluís Vives, al voltant del meu recull de contes No és la derrota, sinó el vent (Onada Edicions), on el fil conductor és precisament un objecte: un mitjó.
Com m'agrada ser juganer, havia proposat que buscaríem històries basades en objecte que hi hagués al lloc de la xerrada. El que no m'imaginava era trobar-me amb l'esquelet de la foto, amb la silueta de l'ombra d'una dona al darrere. Tot plegat, massa evident per a inventar històries basades amb aquest personatge. També hem jugat amb el mateix dibuix del cartell de la Fira, que mostra un lector concentrat en la lectura d'un llibre mentre és a punt de ser devorat per un cocodril. He provocat que imaginessin per què llegeix en aquestes circumstàncies, i si la lectura és la causa del perill o és la salvació. En el segon cas, suposant que els llibres ens salvin dels perills, els he preguntat què representa el cocodril, i entre les moltes respostes, me'n quedo una de cadascun dels dos grups: la vida, la ignorància.
És bonic anar a les escoles i aprendre.
