27 de novembre 2020

Adaptation

 Uns nous fragments a la secció De pel·lícula, en aquest cas d'Adaptation (El ladron de orquídeas):

Escriure és viatjar cap al desconegut, no construir maquetes d'avions.

.

Un és el que estima, no el que l'estimen.

26 de novembre 2020

25 de novembre 2020

Travessar en roig

 

M’aturo en un semàfor de vianants que conec molt bé. Sé que podria passar sense problemes, però no tinc cap pressa. Des de l’altre costat de carrer, vénen cap a mi tres noies que estan fent esport. Dos s’aturen al semàfor roig, però l’altra, la tercera (o la primera) travessa corrents. Ja des del meu costat, sense parar de fer saltets amb les cames, les crida

-Vaaaaa! Que no ve ningú!

Les altres dubten uns instants i, davant la seva insistència, decideixen travessar en roig.

El món està fet de dos tipus de persones; una majoria prudent, que no vol arriscar, que no gosa innovar o fer les coses de forma diferent; i una minoria agosarada que fa la passa endavant, un passa sovint incompresa, de vegades cap a la glòria, altres cops cap a la catàstrofe.

Potser les unes necessiten de les altres? El percentatge entre aquests dos bàndols és el més idoni?

24 de novembre 2020

23 de novembre 2020

Desdefinicions (poptimista)

 

poptimista. Cefalòpode que sols expulsa tinta de colors ben vius.

22 de novembre 2020

Oriol Pelacanyes. Tancats a l’escape room, d’Eva Santana

Oriol Pelacanyes. Tancats a l’escape room, d’Eva Santana

Amb il·lustracions de Jaume Bosch

Baula Edicions, 2020

21 de novembre 2020

Estima el teu cos, de Jessica Sanders

 



Estima el teu cos, de Jessica Sanders

Traducció de Bel Olid. Il·lustracions de Carol Rosseti.

Bindi Bookks, 2020

El meu cos és fort. El meu cos pot fer coses increïbles. El meu cos és meu. 

La llibertat és estimar el teu cos amb totes les seves “imperfeccions” i ser una perfecta imperfecta!

Estima el teu cos t’encoratja a admirar i celebrar el teu cos per totes les coses increïbles que pot fer, i t’ajuda a veure que ets molt més que el teu cos!

20 de novembre 2020

 Claudicar és llaminer de vegades,

temptació d'ulls tancats.

19 de novembre 2020

El delta de l’Ebre, el plaer dels sentits, de Vicent Pellicer Ollés

 


El delta de l’Ebre, el plaer dels sentits, de Vicent Pellicer Ollés

Cossetània Edicions, 2020

“No és possible entendre aquesta obra sense comprendre la passió del Vicent. Cada pàgina que obriràs et guiarà per una aventura i et mostrarà la poesia amb què el nostre autor acostuma a realitzar cada una de les seues imatges. A poc a poc, l’aventura esdevindrà emoció i et durà a deliciosos paisatges de somni, que mai hauries pogut sospitar que existissen. I és que els espais naturals dels quals ens parla tenen un secret, enamoren qui els coneix! Molts sabeu del que us parlo; és com un sospir que et captiva de mica en mica, fins que ja no saps prescindir-ne.” Rafael Ricote Ruiz

18 de novembre 2020

Ronda naval sota la boira, de Pere Calders

 


Escolto un dels meus programes de ràdio preferits, En guàrdia, amb Enric Calpena, concretament un dedicat al gran Pere Calders, pare literari de molts contistes catalans.

I m’agafen ganes de rellegir la seva millor novel·la.

 .

El cel i l'aigua gairebé es tocaven i tots dos tenien un color semblant, amb lluentors de plumbagina aèria.

Ronda naval sota la boira, de Pere Calders.

17 de novembre 2020

Matèria vivent, vida pensant. Evolució i prospectiva de la consciència humana

 


Matèria vivent, vida pensant. Evolució i prospectiva de la consciència humana

Eudald Carbonell i Jordi Agustí

Cossetània Edicions, 2020 

Sinopsi

El nostre interès per l’ésser humà ens ha portat a desenvolupar una sèrie de treballs i plantejaments que ens permeten delimitar què és la humanitat i com evoluciona en el marc de l’ecologia planetària. Sobretot, ens interessa conèixer com es complementen l’hominització i la humanització en aquest procés evolutiu per generar la consciència en el nostre gènere. Una consciència d’espècie que, un cop ha emergit, s’ha de consolidar perquè doni els fruits que necessitem com a humanitat.

15 de novembre 2020

Cabòries al vent, de Pamela Butchart i Kate Hindley

 

Cabòries al vent, de Pamela Butchart i Kate Hindley

Baula Edicions, 2020 

En Jeremy és patidor de mena. TOT el fa patir: alguns animals, alguns aliments, alguns jocs… i, sobretot, el VENT.
Un dia, en Jeremy coneix la Maggie. Ella no té por de RES. Quan la Maggie vol jugar a fora tot i el vent que bufa, en Jeremy intenta evitar-ho, però se l’enduu la ventada!
Aleshores, en Jeremy es veurà arrossegat a viure aventures per TERRA, MAR i AIRE. Aconseguirà vèncer les seves pors?

14 de novembre 2020

El maletí de la doctora Molly, de Miriam Moss i Deborah Allwright

 


El maletí de la doctora Molly, de Miriam Moss i Deborah Allwright

Baula Edicions, 2020 

El maletí de la doctora Molly té tot el que cal per a conseguir que tothom es trobi millor.
Vols ajudar-la a curar els seus amics?

12 de novembre 2020

maleïts traductors


Un nou article que publico a la web de La Marfanta. Poder llegir tots els que he escrit en aquest enllaç.

 MALEÏTS TRADUCTORS

Fa anys que s’utilitza el terme Memòria històrica, amb la voluntat de recuperar un passat que ens va ser arrabassat, malbaratat, adulterat, durant la dictadura franquista i, al mateix temps, recuperar certa dignitat.

No és un tema menor, es toquen sentiments encara molt frescos i a flor de pell, dels quals ja se’n parla abastament.

Però entre la multitud de coses que cal recuperar, avui vull reflexionar d’un aspecte possiblement menor que, quant tinguem temps, caldria posar al seu lloc: la traducció dels títols de pel·lícules.

Recordo, ja fa molts anys, uns comentaris de Quim Monzó a la ràdio, amb el seu estil habitual, en què explicava la ràbia que li feien algunes traduccions, i del càstig dantesc i exagerat a què sotmetria les persones responsables; proposava fer un clot a la plaça Catalunya, enterrar-los deixant només el seu cap fora, i omplir-los de veces els ulls perquè els piquin els coloms.

Parlo d’un cas concret. Una pel·lícula típica de l’època, molt bona per cert, de l’oest: She Wore a Yellow Ribbon, dirigida per John Ford i protagonitzada per John Wayne (poca broma).

El títol original és molt poètic, “Ella portava una cinta groga”, i es refereix a la cinta que es posaven les noies que vivien als forts de Cavalleria, per tal de mostrar que el seu cor ja estava ocupat. Suposo que era una forma de posar a ratlla les desenes de nois que les devien pretendre (imagineu-vos uns poques filles d’oficials en un fort enmig del desèrtic oest ple d’afamats soldats).

John Wayne encarna un veterà capità de Cavalleria que el dia abans de jubilar-se ha d’assumir una difícil i triple missió, que comportarà la dura acceptació d’alguna derrota. La pel·lícula, d’una esplèndida fotografia, té un to amarg, poètic, reflexiu, i el títol original li escau.

Però els franquistes, amb la intenció de donar-li un caire èpic i de tirar floretes a la legió, decidiren posar els seus bruts dits damunt del títol i canviar-lo per un absurd i fals “La legión invencible”.

Per sort, la seva barroera ment no va fer malbé una bella pel·lícula que fa reflexionar sobre la derrota.

Estaria bé retornar l’autètic títol a aquesta pel·lícula, i moltes altres. Us convido a posar més exemples.


11 de novembre 2020

Llums del delta, de Mercè Amat, Júlia Badal, Àngel Martí, Jordi Margarit i Llorens Marín

 



Llums del delta, de Mercè Amat, Júlia Badal, Àngel Martí, Jordi Margarit i Llorens Marín

Linx Edicions, 2020 

Sinopsi

Llums del Delta és un llibre bilingüe escrit en català i castellà que combina la poesia, la fotografia i la música. Un llibre que no ens deixarà indiferents.

Tots els beneficis d'aquest llibre van destinats, íntegrament, a l'Associació Sediments. Els diners es destinaran a projectes pedagògics i d'acció per millorar la gestió dels sediments del riu Ebre, una tasca clau per poder mantenir el Delta en bon estat.

10 de novembre 2020

intent humà d'arribar al cel

Com es pot definit aquest intent humà d'arribar al cel? Inútil? Ambiciós? Vanitós?
S'accepten adjectius.

09 de novembre 2020

Envaires el meu camí


Envaires el meu camí amb la màgia d’un bes. Recordo aquell matí; no t’esperava. Ara camino cap al balcó dels teus llavis ple d’incertesa i il·lusió alhora.
.
Text inspirat en una foto del blog Màfia mental.

08 de novembre 2020

Recordant col·laboracions blocaires de fa 10 anys

Avui és l’aniversari de la mare i li cuinaré un regal especial. Li xifla la xocolata, i he comprat cireres confitades per decorar el pastís, i una espelma ben grossa, només una, sense posar els anys que fa, que sé que no li agrada. I el pare plegarà abans de la feina, i abans que arribi apagarem els llums de casa, i ens amagarem darrere del sofà, i quan obri la porta saltarem cridant felicitats!, i ens donarem petons que sonaran dolços, com cireres confitades.

Una nova participació al blog de Contes divers.

07 de novembre 2020

En Miquelet, les abelles i la mel, de Joaquim Carbó i Montse Tobilla

 


En Miquelet, les abelles i la mel, de Joaquim Carbó i Montse Tobilla

Baula Edicions, 2020 

Contes plens de fantasia i imaginació

Quan en Miquelet fa vacances a la masia dels avis, li agrada esmorzar torrades amb mel. I, com que sempre vol aprendre coses, es pregunta d’on ve, aquesta mel que tant li agrada.
Mentre caminen pel bosc amb l’àvia, en Miquelet descobrirà perquè hi ha mel amb gust de romaní, d’espígol, de farigola...

06 de novembre 2020

Al bassal

Ella no vol compartir el núvol de sucre. Pluja tèbia d’estiu. Al bassal es reflecteixen les llums de la fira. Al bassal, només al bassal.