Nanocontes al thailandès

Tinc el plaer de presentar-vos dos dels nanocontes inclosos a I un cop de vent els despentina (Cossetània Edicions, 2011), traduïts al thailandès per amabilitat de Hong Boonrod, la mare d'un amiguet del cole del meu fil; visca la diversitat! Gràcies!

PASSIÓ FINGIDA

L’androide mossega el gelat amb passió fingida. Un regalim de nata rellisca comissura avall, i fa malbé circuits d’importància decisiva.

เขาค่อยๆกัดกินไอศครีมดัวยท่าทางที่ดูเหมือนว่ามันอร่อยมากๆ

คราบไอศครีมไหลย้อยเป็นทางรอบปาก ไอศครีมค่อยๆละลายจนไม่เหลือเค้าเดิม

TAQUES DE CAFÈ

En una tauleta de bar, emulant autors de prestigi, intenta escriure la seva gran novel·la; però només s’emporta taques de cafè.

ณ ร้านกาแฟแห่งหนึ่ง หล่อนพยายามเลียนแบบนักเขียนชื่อดัง

ตั้งหน้าตั้งตาเขียนนวนิยายเรื่องสำคัญในชีวิตของหล่อน ;

กระดาษที่เตรียมมาเต็มไปด้วยหยดกาแฟ

Jesús M. Tibau. I un cop de vent els despentina, Cossetània Edicions, 2011

Traducció Hong Boonrod

Desig de xocolata, de Care Santos

Desig de xocolata, de Care Santos
Editorial Planeta, 2014
Premi Ramon Llull
Sinopsi

«–Serà un plaer fabricar-vos una xocolatera que honori aquest llinatge de dones que m’acabeu de dir. I que us faci feliç també a vós, si pot ser. De quin color us agradaria?
–Blanca. El blanc m’asserena.
–La voleu decorada?
–Millor sense ornaments.
–Ja veig que teniu les idees molt clares. Alguna cosa més? Pel que fa a la mida?
–Ni gran ni petita. Que hi càpiguen tres xicres, que són les que prenc cada tarda per berenar.
–Res més fàcil. Serà un plaer servir-vos».

Un recorregut per la història d’aquest plaer exquisit des de la seva arribada a Europa fins a la
sofisticació dels nostres dies.

Vida de mestre Ramon

Vida de mestre Ramon, Ramon Llull
Editorial Barcino, 2014
Sinopsi

El volum, a cura d’Anthony Bonner, s’obre amb una introducció que situa el text, en repassa la transmissió i explica el context en què es mogué el seu autor. A més, el llibre conté dotze làmines d’imatges datades del 1325, miniatures de la vida de Llull extretes del Breviculum, una antologia breu d’escrits lul·lians dirigida a la reina de França. La Vida de mestre Ramon fou escrita originalment en llatí. Ha estat traduïda al català pel mateix Anthony Bonner. S’hi han mantingut els versicles en llatí per poder-los llegir de manera acarada amb la traducció. Llull pertanyia a una família benestant barcelonina instal·lada a Mallorca i mantenia estretes relacions amb la cort reial. Estava casat, tenia dos fills i es descrivia com a “ric, lasciu i mundà” en l’etapa anterior a la il·luminació; vivia en una Mallorca en què la tercera part de la població era musulmana i en què els jueus tenien molt de pes en l’economia insular. La narració, escrita cinc anys abans de la mort de Llull, s’inicia amb les cinc aparicions de Jesucrist en la cambra de Ramon, fins que aquest comprèn el que Déu vol d’ell. S’adona que ha de servir Crist en la tasca de convertir sarraïns, però li cal aprendre llatí i posar els dictàmens per escrit. Ramon comença el seu camí per instruir-se, sobretot a París, aprendre la llengua aràbiga i començar, consumar i difondre l’Art, sistema filosòfic que demostra la veritat del cristianisme. L’obra no deixava de ser la culminació de la construcció de la seva imatge pública, amb uns propòsits «justificadors i propagandístics» ben clars. Això ha fet els estudiosos qüestionar-se fins a quin punt s’ha de donar crèdit a una informació tan selectiva.

Postres de músic a L'Assoc de Tortosa

Dimecres passat vaig deixar un exemplar de Postres de músic al nou local de Tortosa L'Assoc, al carrer Major de Sant Jaume, per tal que la seva clientela el pugui anar llegint.

Ja he deixat exemplars de Postres de músic en altres locals, com podeu veure en aquest enllaç, o aquí, aquí, aquí.

Alguns han desaparegut (o han canviat de lloc), i d'altres encara estan al mateix bar, després dels anys, i de tant en tant algú em diu que la fullejat.

Espero que aquest Postres de músic sigui el primer d'una col·lecció que conviurà a L'Assoc on, aviat, hi seré present amb més contes, de viva veu.

Morir i no viure no és el mateix; no viure es cura. Pren-te una aspirina.

De nit a Tortosa. "Ara és de dia a Austràlia?", pregunta mon fill. Sempre és de dia en algun lloc. 

Saviesa.

els mobles no atrauen la pols; els dies, sí.

trossets de cel

Busco trossets de cel quan miro enlaire.
Quan miro.
Quan jo.
.
Inspirat en una foto de Remei Navarro.

els anys no perdonen; és un sentiment mutu.

mapes, camins, caminants

Els mapes no tenen el do de canviar a ritme dels camins; ni els camins al dels caminants.

Relats a la vora del foc, a Tortosa

Si em seguiu sabreu que m'agrada llegir els meus contes en públic, i que procuro buscar espais nous per fer-ho; per a jugar, per a fer arribar els llibres a més gent.

El proper divendres 7 de març, a les 19.00 h., llegiré alguns dels meus contes en un espai amb encant: el taller Cinta Dalmau de Tortosa, un exemple d'iniciativa privada per a difondre la cultura.

És un espai amb màgia, amb caliu, en sentit figurat, i en sentit literal, perquè disposen d'una bona estufa per escalfar-nos.

Quan li vaig proposar a Cinta, va dir que li agrada que li llegeixin a la vora del foc, i així ho farem.

Seran relats senzills, propers, emotius. 

Veniu?

Teresa Castelló a Tens un racó dalt del món

Teresa Castelló serà la convidada a Tens un racó dalt del món de Canal 21, per comentar un llibre-homenatge, un llibre-memòria: La dona pagesa entre la guerra civil i els anys 60 a les Terres de l'Ebre.
Un bon resum de com era la vida, l'oci (més ben poc) i la feina (més aviat molta) de les dones d'aquella època, de les nostres mares i iaies, de qui sempre serem deutors.
A més, el llibre té la gràcia, l'encert i el regal de parlar amb boca de les mateixes dones, que reconeixerem de seguida, i ens semblarà que ens estan parlant.
També recomanarem durant el programa els llibres 115 dies a l'Ebre, d'Assumpta Montellà; La nevada del cucut, de Blanca Busquets; Batec de paraules, de Joana Raspall; i les noves aventures del Patufet de Calçotada i de Carnaval.
El programa es podrà veure per Canal 21 els dimecres 5 i 12 de febrer, a les 21.00 h., i en diverses repeticions durant les dues setmanes.

regals de la vida, a la vora del riu

Passejo a la vora de l’Ebre i bado una mica. Des de la barana, veig un home gran que baixa amb compte per la rampa fins el passeig que besa el riu. Dedueixo el seu objectiu, i no m’equivoco. Soluciona unes necessítats físiques de la forma més discreta possible de cara al mur. Dos rius d’humiltats i grandeses diverses, que em recorden una cançó del grup Toreros muertos, que m’agradava molt pel seu missatge

En acabar, aprofita per acostar-se a l’aigua. La mira uns segons, i plega del terra un tros de canya que el riu deu haver arrossegat. Amb força, la llança a l’aigua i, instintivament, mira enrere per comprovar si algú l’ha vist, com un xiquet que acaba de fer una entremaliadura. Vull imaginar que aquest gest és fruit de necessitats més profundes que l’anterior.

La canya sura i s’allunya, lentament, en direcció a la mar.

Quan camines sense objectiu predeterminat, la vida et fa regals.

llegir

Segueixo ordenadament les línies, paraules, emocions. Viatjo al meu jo que s'amagava.
.
Inspirat pel quadre d'Andrei Vasnetsov (1924 - 2009) Portrait of Irina Vasnetsov, 1976; baixat d'una pàgina del facebokk que us recomano visitar: Grand artist.

Catàleg de tresors

Dir que la tasca d'escriure és solitària ja és un clàssic. I crec que ja fa temps que ens lamentem que les dades de venda de llibres són per plorar. I que organitzar activitats literàries sovint no té el premi de l'assistència de públic que voldries.
Però avui em ve de gust compartir i resumir una cadena de petites o grans victòries que m'ha donat el món dels llibres i la literatura en pocs dies.
.
- La web surtdecasa m'inclou en una llista de 10 piuladors ebrencs que cal seguir.
..
- La web Rodamots inclou un fragment de El vertigen del trapezista per acompanyar una de les paraules que difonen cada dia.
..
- Una persona a qui envio uns quants contes infantils (que cap editorial mostra interès en publicar) em diu que li han alegrat el dia, i que li han arrencat un somriure, precisament un dia que ho necessitava molt.
..
- Rebo un corre electrònic en què m'informen que un llibre que vaig alliberar fa mesos, ha anat passant de mà en mà, i que segueix fent camí. Agraeixen la meva iniciativa.
.
- Durant la presentació del llibre Derelictes de David Figueres, una persona que jo havia insistit en què vingués i participés, s'emociona en escoltar un poema.
.
- Visito l'Escola Daniel Mangrané, i una de les alumnes porta entre les mans, agafat ben fort, un conte a la carta que vaig escriure dedicat a ella, regal de sa mare.

Nascudes per ser flors

Nascudes per ser flors, no jutgesses, ploren les margarides.
.
Inspirat en una foto de Remei Navarro.

Tot interior, d’Enric Camps Valero

Tot interior, d’Enric Camps Valero

Editorial Bullent, 2014

Premi Soler i Estruch

Sinopsi

Quan el jove Mencials començà a agafar el tren a diari per anar al treball, va trobar-hi un temps extra per dedicar-se a la lectura i la contemplació del paisatge. Amb el pas del temps, aquests trajectes esdevindran l’únic moment amable de la jornada, de tal manera que un dia el seu cos acabarà negant-se a funcionar fora d’un vagó. Al llarg d’una vida reclòs al tren, coneixerà unes altres històries de gent que comparteix neguits i solituds, persones que viuen realitats que hom podria considerar surrealistes o fruit de la voluntat d’una ment malalta. Mentrestant, superarà Mencials l’empresonament a què el sotmet el seu propi cos?

Lluna, Venus, deesses

Aquestes nits, es pot veure Venus brillar molt a prop de la Lluna que, sembla, vagi a abraçar-la. Una, deessa de l’amor, l’altra, decorat de passions humanes i animals des de l’inici dels temps. Que estiguin tan a prop només és un efecte òptic, ho sé, però faig veure que ho ignoro.

.

La foto és de Toti Garcia, i va sortir al Telenotícies.

tresor/tesori

Escric fa uns dies al facebook:
.

Els bons tresors no s'enterren; s'obren.

.

I pocs minuts després, Silvia Zape em tradueix a una llengua tan bonica com l'italià. Gràcies:

 .

"I tesori belli non si sotterrano, si aprono"

Amb El vertigen del trapezista, a Rodamots

Rodamots és una web que cada dia ens proposa una paraula, una frase feta o una expressió. Ens explica el significat i, a més, l'acompanya d'un text literari on aquesta paraula està inclosa.

T'hi pots subscriure per a rebre cada matí, per correu electrònic, aquesta paraula.

.

La paraula de divendres passat, 21 de febrer, el dia que vaig participar en un hat trick literari, la paraula va ser "oratge", i el text que l'acompanyava era un fragment del conte "Matar l'enyorament", inclòs a El vertigen del trapezista.

Emocions a l'aula

El passat 21 de febrer torno a l’Escola Daniel Mangrané de Jesús, en una cita que ja ha esdevingut anual, en una relació d’estima mútua.

Cada curs, l’alumnat de 5è i 6è de Primària, conduïts per un professorat ple d’entusiasme, bones idees i ganes de treballar, em reserven una sorpresa o altra, i jo arribo al centre el dia acordat, disposat a gaudir de les emocions que han preparat a consciència.

Uneixen literatura i noves tecnologies per regalar-me un treball espectacular que ja no sé ni com descriure ni com agrair: curtmetratges, vídeos, webs, entrevistes...

Normalment fan un treball partint de l’excusa d’algun dels meus llibres. Ara fa un parell d’anys que no en publico cap, però això no ha estat cap entrebanc, i s’han posat a estudiar la meva presència a les xarxes, sobretot al blog Tens un racó dalt del món: han llegit i interpretat microcontes, nanocontes, han gaudit de les Cares del món, han estudiat les etiquetes, han après què és el bookcrossing, han seguit les reflexions que em desperta mon fill... i han seguit el meu rastre a internet per a elaborar un fris cronològic de la meva biografia. I han escrit la continuació d’algun dels meus contes, i han versionat un poema, i....  I jo me’ls estimo.

Com he dit, ja fa uns anys que visito l’escola, i veig com creixen, i alguns em saluden pel carrer, i fan que l’ofici d’escriure valgui la pena.

Podeu seguir el treball que fan al blog de la seva biblioteca, o a la web que han creat per al treball d’aquest curs.

Gràcies a la Institució de les Lletres Catalanes i al seu programa Autors a les aules per contribuir a viure experiències com aquesta.

Fotos del dia.

Vídeos