26 de maig 2016

Senyals a la costa, de Lurdes Malgrat


Senyals a la costa, de Lurdes Malgrat

Cossetània Edicions, 2016

Sinopsi


Els mites i la descripció científica de la realitat són dues cares de la mateixa moneda. La contraposició d’aquests dos codis dóna pas a un univers viu, vital i en moviment continu en la concreció figurativa i conceptual de la poètica. Un univers que habita l’ésser humà experimentant-lo, investigant-lo, patint- lo, descobrint-lo, donant-li forma. Un univers que convida al viatge a través del temps i de l’espai, de la reflexió externa i la interna, de l’evocació profunda i sentida del jo poètic que completa la metàfora. La poesia conté una mirada polièdrica sobre l’experiència més essencialment humana.

25 de maig 2016

Joan Pinyol a Tens un racó dalt del món


Joan Pinyol és el convidat aquesta setmana a Tens un racó dalt del món, de Canal 21. Amb aquest escriptor de Capellades, especialitsa en microcontes i en narrativa juvenil, parlarem dels seus llibres Ningú no mor, i, sobretot, del darrer, El mar de les ombres, que narra les aventures d'un noi de 19 anys que l'any 1909 fuig de la guerra del Marroc i s'embarca en un vaixell en direcció a l'Argentina sense que, malgrat tot, escapi del perill.
Sobretot parlarem del seu nou llibre Cafè París, en què una noia de la postguerra, atreta pel seu desig de triomfar en el món de la cançó abandona el seu petit poble natal, amb tot el que això representa.
Una dona forta protagonista un cop més de les novel·les de Francesca Aliern, com les anteriors que també comentarem: Cullerades de via, i Les passions de la menestrala. 
També ens farem ressò de les novetats literàries: El símbolo de la Hermandad, de Pere Perellón; Accident d’amor, de Ramon Llull; Vestit de flors per a una dona nua, de Montse Boldú; Zona wi-fi, de Raimond Aguiló; L’altre, Joaquim Biendicho; La venjança dels panteres negres, de Gemma Lienas.
A la secció de Microliteratura i art, una obra de Leonardo Escoda.
El programa es podrà veure en directe els dimecres 25 de maig i 1 de juny a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes.
També es podrà veure properament al compte de Youtube de canal 21.

24 de maig 2016

Llegint Gèminis

Llegint l'editorial del primer número de la revista Gèminis, juliol de 1952, en un obligat castellà.
Una declaració d'intencions que signo ara mateix. Un intent de portar aire fresc a la cultura tortosina de l'època.

23 de maig 2016

A la Fira del Llibre Ebrenc


No sóc supersticiós, i enguany no faltaré per tretzena vegada a la Fira del Llibre Ebrenc de Móra d'Ebre, una Fira que ha estat transcendental per al rellançament de la literatura ebrenca, no tans sols Terres del'Ebre enfora, sinó sobretot, Terres de l'Ebre endins, per a fer pinya, per a conèixer.nos, per a pujar l'autoestima.
Pràcticament sempre he fet alguna activitat. Enguany presentaré el meu nou recull de contes, No és la derrota, sinó el vent, el divendres 27 de maig a la tarda.

Desdefinicions (restourant)

restourant. Restaurant especialitzat en menjar light.

22 de maig 2016

Zona wi-fi, de Raimond Aguiló


Zona wi-fi, de Raimond Aguiló
19è Premi de Poesia Alella a Maria Oleart

Zona Wi-Fi és una immersió en la ment d'una persona reclosa en un sanatori. Al llarg dels poemes de l'obra, emmarcats sempre en una habitació tancada, el protagonista es debat entre un ordre imposat hipòcritament “per al seu bé", i la seva veritat interna, que no pot ser constreta o controlada de cap manera i que posa en dubte amb ironia la frontera entre correcte i incorrecte, seguretat i control, real i irreal, bo i dolent. Una crítica necessària al sanatori social que ens hem fet a mida.

21 de maig 2016

La persistència de la llum


Haru, de Flavia Company


Haru, de Flavia Company
Sinopsi
Haru és una jove oriental que, després de la mort de la seva mare, és enviada a aprendre a un dojo, una petita escola en la qual són admesos només un grapat d'alumnes i on viuran durant cinc anys. Mitjançant la pràctica del shodo (l'escriptura clàssica), el tir amb arc, el tai-txi i la meditació, Haru anirà aprenent una filosofia de vida contra la qual la seva pròpia edat l'empeny a rebel·lar-se. Passats cinc anys arriba el moment d'abandonar el dojo i Haru es trobarà amb la realitat.

Les coses no són evidents, bones o dolentes, blanques o negres, i és difícil distingir-les quan un es troba en situacions crítiques. Haru haurà d'aprendre a distingir entre el bé i el mal, la riquesa interior i l'exterior, l'amistat i la conveniència. No obstant això, tot el que conscient o inconscientment va aprendre en el dojo es fa molt present, i serà la base per intentar remuntar. "Viure aquí i ara serà la gran lliçó d'Haru".

20 de maig 2016

Fals proverbi asteca

La pell de les iguanes també és dolça, si la iguana vol. O si vols tu.

Fals proverbi asteca,

A Ràdio Gandesa



Dissabte passat, en companyia de l'escriptor a mic, Joan Pinyol, vam presentar els nostre llibres, El mar de les ombres, i No és la derrota, sinño el vent,  a la Biblioteca de Gandesa i, de passada, ens van entrevistar per al programa de Ràdio Ones de lectura.
Ens podeu escoltar al minut 42, aproximadament, d'aquest enllaç

19 de maig 2016

Polpa, de Jordi Masó Rahola.


Polpa, de Jordi MasóRahola.

«La polpa era el material amb què es feia el paper que s’utilitzava per imprimir la literatura popular. El volum explora les possibilitats argumentals i formals d’aquelles novel·letes de quiosc, per anar un pas més enllà. Amb un estil elèctric tan efectiu com la ràfega d’una metralladora, i amb un humor negre sense concessions, l’autor juga amb els llocs comuns de les històries de detectius, els relats de fantasmes i els melodrames de fulletó, per subvertir-ne la lògica. Un recull que funciona com a homenatge i com a paròdia de la ficció pulp, una celebració de la naturalesa de la ficció escrita amb una simpatia infinita pels personatges».
Larena del desert és més eixuta, quan deixes loasi enrere. 

18 de maig 2016

Llegint el Premi Crexells

Des del Club de Lectura de Tortosa col·laborem en l'elecció del llibre guanyador del premi Crexells 2016. Amb aquesta excusa, dedico aquestes tres lectures dels llibres finalistes a les persones del nostre Club, en concret, i a totes les prsones de tots els clubs de lectura, en general, que amb entusiasme, passió, constància i il·lusió, són tot un regal per als escriptors que els visitem, no tan sols per la seva actitud, sinó també pels magnífics comentaris que sovint ens regalen.
Aquí van les lectures de: Formentera Lady, de Jordi Cussà; Hollister 5320, de Daniel Palomeras; Gegants de gel, de Joan Benesiu.


 

Fals proverbi thailandès

La Lluna mai no minva cara al vent; i el sol encara menys”. 
Fals proverbi thailandès.

17 de maig 2016

Sobre categories emocionals

Un nou article he escrit al diari Cop d'ull, aquest cop amb el títol Sobre categories emocionals, on reflexiono com ens impacten segons quines notícies, en funció de la distància física i emocional del seu lloc d'origen.

15 de maig 2016

al Festival de Literatura Internacional Breu


Vist ahir al twiter de Laura Borràs, en relació amb la intervenció d'Anna Maria Villalonga al Festival de Literatura Internacional Breu.

Tardets, d'Agustí Clua


Recordo perfectament quan vaig descobrir per un afortunat atzar Labsenta, el primer llibre dAgustí Clua. Ja fa uns quants sants jordis, i passejava la mirada per damunt duna taula curulla de llibres. No sé per què em va cridar latenció, com va demanar-me que el fullegés. El llibre era un seguit de relats on lautor, encarnat en una dona gran que sha hagut dabsentar del seu poble, Camarles. Les narracions eren plenes de records, dimatges, de sensacions, tractades amb tendresa i estima. Men vaig enamorar de seguida. I el segon llibre de lAgustí, Un sol de veritat, seguia la mateixa línia, aquest cop premiat a Eivissa. Ara amb el tercer llibre, Tastets, finalista al premi de Badalona, seguint la línia dels anteriors, ha aprofundit en un estil propi, i ens regala textos on passeja la seva mirada per la natura del delta, per un passat lligat a al terra, amb emocions properes. Alguns relats tan sols (tan sols?) són això, una mirada, daltres són veritables contes amb històries plenes duna extrema sensibilitat, ambientats la majoria en aquesta hora màgica, el tardet, on la llum ens acarona els sentits. En molts casos, em regalo el plaer de rellegir-los. Literatura rural? (com vam comentar al passat Fòrum a Ulldecona); Literatura i emocions en majúscules.
Properament el tindré de convidat al programa de Canal 21. De moment, us deixo amb un parell de fragments:


14 de maig 2016

Literatura glocal



Setmana intensa de promoció del meu nou llibre No és la derrota, sinó el vent.
Els dies 10 i 11 vaig participar en activitats dirigides estratègicament al professorat de secundària, en actes realitzats a Tortosa i a Tarragona( Institut Pere Martell), on es va donar a conèixer el projecte de literatura km 0 d'Onada Edicions, materialitzat en la seva col·lecció Maremàgnum.
A Tortosa, com ja vaig explicar, es va donar el tret de sortida a l'ampliació d'aquest projecte amb autors de les Terres de l'Ebre. L'acte fou precedit d'una xerrada de Joan Veny, que ens feu un aclasse magistral sobre la variant tortosina de la llengua.
El dia 11, acollits a l'Institut Pere Martell de Tarragona, es va fer una bateria de presentacions, com podeu veure al programa, amb ànim de seduir el públic assistent, professors de secundària, i el desig que considerin els llibres adequats per al seu alumnat.
Abans, Màrius Serra va fer una xerrada sobre Literatura glocal. Va parlar dels beneficis de la presència dels autors a les aules, de l'impacte que podem represetnar per als alumnes, no tant pel missatge que poguem dir, sinó per la nostra sola presència, per fer-nos visibles, propers, reals, possibles. També parlà de la inconveniència de les lectures obligatòries, de la necessitat de mostrar la literatura com un fet lúdic, que tingui més de Carnaval que de Quaresma, que cal ser ferms en el contingut i flexibles en la forma.

L’altre, Joaquim Biendicho


L’altre, Joaquim Biendicho
Arola Edicions, 2016
Sinopsis
Una trucada comunica a Marcel Vidal que el seu amic, l’escriptor Ernest Érmer, ha obtingut un important premi literari. Però Érmer, antagonista de la seva pròpia existència, fa temps que va fugir del seu país i va desaparèixer al nord d’Àfrica cercant un lloc on poder escriure amb tranquil•litat i amb la desassossegant esperança de retrobar la Diana, la seva exdona. L’altre ens presenta amb audàcia compositiva i enginy narratiu, un joc de miralls entre els personatges a qui la recerca els portarà a extraviar la seva identitat.
Comentari
El que em crida més l'atenció en un primer moment, del nou llibre de Biendicho, és el seu estil audaç, àgil, trepidant, gràcies a frases curtes, contundents... I la pregunta que em faig de seguida és: podrà mantenir aquest ritme tot el llibre? Arribar fins al final en pocs dies és la resposta.
Però l'important no és tan sols el ritme, sinó l'impacte que et provoca a l'ànim, la manera en què els personatges, o personatge, et porten de la mà i els acompanyes en la seva mirada al paisatge eixut, decadent, perdut; un paisatge construït, sobretot, de persones i emocions. Un viatge de recerca, o de pèrdua d'un mateix.


13 de maig 2016

mestressa de la nit


La manca de llum no és una excusa; la pell, mestressa de la nit.
.
Inspirat en una obra de Pili Lanau