23 de setembre 2018

Vola, de Rafel Duran



Vola, de Rafel Duran
"Vola és una novel·la curta, gairebé un sospir per a qualsevol estona perduda en qualsevol lloc. Sembla confegida amb mentalitat de cineasta: amb un guió efectiu, els temps mesurats, l’enquadrament exacte per a cada escena, el seu estudi de color i llum, la seva pròpia banda sonora... Vint-i-cinc anys més tard, dues persones que sempre s’han necessitat es retroben; dos plànols temporals s’expliquen i es complementen simultàniament de manera impecable trobant cada detall narratiu el seu just contrapès en el seu equivalent cronològic. D’aquesta manera, ens anem endinsant en una reflexió sobre la perseverança en l’amor com a força creadora en l’art i motiu vital per assolir l’èxit i la felicitat, i com aquesta n’és, de fràgil. Tothora humana, propera i quotidiana tant pel que proposa com pels seus sentiments, l’obra no deixa de captivar per una sostinguda i rara elegància..."
Del pròleg de Joan Antoni Forcadell
El llibre es presenta a la Biblioteca d'Amposta el 28 de setembre.

El calaix dels vols perduts, a Barcelona


El proper 28 de setembre, a les 7 de la tarda, estaré a La casa del llibre (Passeig de Gràcia), de Barcelona, per parlar del meu llibre El calaix dels vols perduts, amb l'escriptor i amic Jordi Cantavella.

El calaix dels vols perduts, a Amposta


El proper 26 de setembre, presentació d'El calaix dels vols perduts, en companyia de Xavier Miró, un estimat activista cultural de la ciutat amb qui ja he compartit una bona colla de projectes, i els que queden!
Ens veiem a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó, a les 19.30 hores.

22 de setembre 2018

Sobre El calaix dels vols perduts a Tortosa














Segona presentació d’El calaix dels vols perduts, també a casa, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, envoltat d’amics i amigues, i colze a colze amb Sílvia Panisello, amb qui ja fa anys que co-coordinem el Club de Lectura.
Crec que ens n’hem sortit de fer una presentació amena i original, amable, amb petites píndoles que han sortit literalment dels calaixos, i amb què hem deixat intuir algunes de les emocions que s’amaguen dins del llibre.
És un goig comptar amb la fidelitat d’un bon grup de gent amb la indestructible dèria de compartir lectures, i tot allò que comporten les lectures, és a dir, la vida i totes les seves realitats i mentides, tristeses i il·lusions.
A tothom que em presenta el llibre els he donat indicacions molt severes sobre temes que no s’han de tractar a les presentacions, per tal que es descobreixen entre les línies del llibre on treuen el cap, de vegades, de forma subtil.

Una educació, de tara Westover



Sinopsi
Només tinc set anys, però entenc que aquest és el fet, més que cap altre, que fa que la meva família sigui diferent: no anem a l’escola. Al pare el preocupa que el govern ens hi obligui, però no pot, perquè no sap que existim. No tenim historial mèdic perquè vam néixer a casa i mai no hem visitat cap metge. No tenim expedient escolar perquè mai no hem posat els peus en una aula. En aquest moment, segons l’estat d’Idaho i el govern federal, no existeixo.

I tant que existia. Havia crescut preparant-me per als Dies de l’Abominació. Vaig passar els estius fent conserves de préssec i els hiverns canviant provisions de lloc. Quan el Món dels Homes s’ensorrés, la meva família continuaria endavant.

«Unes memòries magnífiques... El viatge de Westover des d’un racó remot de l’oest americà fins a un dels grans temples mundials del saber és extraordinari, però aquest triomf educatiu tindrà un cost terrible per a les seves relacions familiars.» The Times

21 de setembre 2018

ACABEU LA FRASE


ACABEU LA FRASE 
Li feia por obrir el calaix dels vols perduts, perquè...
.
Podeu llegir les propostes fetes a facebook

20 de setembre 2018

Salpo de viatge sobre el llençol de la nit


Salpo de viatge sobre el llençol de la nit. La mar, l'amor. Tu, la barca.
.
Inspirat en una il·lustraió d'Ignasi Blanch.

19 de setembre 2018

El calaix dels vols perduts, a Canal 21 Ebre

Ahir, entrevista amb Gustau Moreno al seu programa Primera Columna, de Canal 21 Ebre, per parlar d'El calaix dels vols perduts.

M. Victòria Lovaina a Tens un racó dalt del món


Amb M. Victòria Lovaina encetem la 10a temporada de Tens un racó dalt del món, a Canal 21 Ebre, per parlar, sobretot, del seu llibre L'esquerda de l'àngel, i també de Pell de gat.  
També ens visita el jove autor Fran Gómez per a recomanar-nos lectures i parlar del seu primer llibre Un crimen perfecto i cómo resolverlo. Per a acabar, Isabel C. Marrugat ens parlarà del Centre d'interpretació riu Ebre i el bosc de ribera d'Aldover, i la tasca que hi duu a terme per fomentar la lectura i l'amor a la natura. 
I les microseccions dedicades a Falsos proverbis, Cites literàries i els Nanocontes. 
El programa es podrà veure en directe els dimecres 19 i 26 de setembre a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes, i també a l'emissió en directe a través del canal de Youtube de Canal 21.
També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

18 de setembre 2018

El calaix dels vols perduts, fragment



Gerard era el meu heroi. No sé si la força i la llum que emetia brotava del fons dels seus cabells, daurats i llargs, massa llargs per a aquells anys, o potser aquesta idea naix de mites antics que el mossèn ens explicava a l’hora de religió. Tallar-los m’hauria semblat una irreverència impensable, una heretgia. Però la influència que irradiava sobre la resta emergia, sobretot, dels seus moviments, de la naturalitat amb què es desplaçava surant a l’aire, mentre prenia possessió de l’aula, del pati, del món. Coronar-lo de llorer era innecessari als nostres ulls
.

17 de setembre 2018

Una família exemplar al Club de lectura de Tortosa




14 de setembre de 2018. Comencem la 13a temporada del Club de Lectura de Tortosa, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo.
Vaig escollir Una família exemplar, de Genís Sinca, per diversos motius. Primer, perquè una de les dues familíes protagonistes de la novel·la, els Bou-Antich, és de Tortosa Tortosa (sí, dues vegades), i l’altra, els Mirabaix, de Manresa. Segon, perquè em sedueix la capacitat comunicativa del Genís, els tocs d’humor, de passió, amb que explica les seves històries.
Però abans d’arribar a la Biblioteca, en gaudeixo en privat, amb una tertúlia cara a cara, on parlem de literatura, de la vida, abans i durant, un petit passeig per la ciutat, amb una mirada ràpida al nostre riu majestuós, que enveja, per les pedres de la Catedral, dels Reials Col·legis, on de seguida queda fascinat per les històries que amaga. Genís és un llèpol insaciable d’escoltar històries.
I arribem a la Biblioteca. Em satisfà comprovar que tenim una molt bona assistència, en gran part atreta per la personalitat de l’autor. Als rostres dels assistents, i als comentaris previs que he llegit al nostre grup de whatsapp, comprovo que el llibre ha tingut èxit.
Després d’una breu introducció, fem broma sobre els perills que li pot comportar la descripció que fa de la família tortosina. Però la sang no arriba al riu perquè, en el fons, ells són els bons de la pel·lícula. Genís de seguida pren la paraula, i destapa el seu ventall de seduccions. S’aixeca, es mou, parla amb el públic, se’ls adreça pel nom, els interpel·la, els provoca, els fa riure, els fa pensar, els posa seriosos... Una mica és com al llibre, que al principi et provoca hilaritat, i després et sacseja i t’esgarrapa.
Riem amb moltes de les anècdotes que ens explica, sobre el procés creatiu, sobre les repercussions del llibre a Manresa, ciutat natal de l’autor i d’aquesta família menyspreable de les rates. I filosofem sobre l’existencialisme i el determinisme, sobre les forces oposades que mouen el món, sobre la maldat, sobre la roïnesa, sobre les estratègies per poder-les vèncer, si això és possible.
En resum, un magnífic inici de temporada, gràcies a la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes i Antena Cultura Tortosa de la URV.

15 de setembre 2018

El calaix dels vols perduts, presentació a Tortosa



El 20 de setembre, obrirem alguns calaixos (de sentit figurat i en sentit literal) de la novel·la El calaix dels vols perduts, i deixarem que algunes de les emocions que s’hi amaguen comencin a volar. Amb la col·laboració de l’amiga Sílvia Panisello, amb qui ja fa anys que co-coordinem el Club de lectura, i moltes activitats més.
I aviat:
.
26 de setembre. Biblioteca d'Amposta. Amb Xavier Miró. 19.30 h.
28 de setembre. La Casa del Llibre (Pg. Gràcia). Amb Jordi Cantavella. 19 h. 
2 d'octubre. Llibreria La Capona de Tarragona. Amb Francesc Valls Calçada. 20 h.
25 d'octubre. Llibreria Caselles de Lleida. Amb Montserrat Aloy. 19 h.

Aigua del Carme, d’Anselm Aguadé



Cossetània Edicions, 2018 
Sinopsi
Tres dones maltractades pels seus marits malviuen en l’Espanya de la dècada dels seixanta. De caràcters ben diferents, afronten de forma solidària la seva dura existència sota una manta patriarcal que les obliga a trobar les seves pròpies eines per poder sobreviure cada dia, i per evitar que els maltractaments no embolcallin també les seves filles. El menyspreu, els cops i les amenaces fan que el desig de venjança creixi dins les tres dones, tal com l’exposen en les sovintejades trobades que realitzen per poder parlar dels estralls psicològics i físics que sofreixen a mans dels seus homes. La possible solució als seus mals els arriba de forma ben inesperada i hauran de decidir si l’accepten o no.

14 de setembre 2018

El calaix dels vols perduts, fragment



El ritual s’iniciava al matí, quan anàvem a veure els quadros de les pel·lícules que farien a l’Íntim i a La Renaixença, per triar on aniríem a la tarda. Per tal de fer més llaminera la pel·lícula, no sé quins criteris seguien a l’hora d’escollir una o altra imatge, si un moment de màxima acció amb una ampolla esclatant contra el cap del dolent, o l’escotada presència d’una de les actrius. Si no em falla la memòria, sovint de naturalesa traïdora, moltes d’aquestes imatges estaven acolorides, fins i tot en excés, artificiosament.
.

13 de setembre 2018

El claix dels vols perduts, fragment



A la tele, emetien un capítol de Vicky, el Víking. El noi corria espantat entre els arbres del bosc, fugint d’un llop que el perseguia amb la llengua fora, de la gana que tenia. Vicky anava tan de pressa que semblava tenir mil cames, girant a la velocitat d’un ventilador. Cridava auxili mentre ensopegava amb

 un tronc caigut al terra o amb una roca del camí. Segons quin pla, semblava que el llop anés a atrapar-lo, i ja no podien tenir la boca més oberta, ni l’un ni l’altre. Finalment, gràcies a un arbre que escalà a tota velocitat, va fugir pels pèls de les queixalades de l’animal que donava voltes al tronc fins que decidí anar-se’n avorrit. Vicky s’esperava agafat dalt de la rama, per si de cas, fins que el perill havia passat. En teoria l’escena era graciosa, però jo no me’n reia.
.

12 de setembre 2018

Proposta educativa de No és la derrota, sinó el vent


Missatge per als centres d'ensenyament: ja podeu fer servir la proposta didàctica del meu recull de contes No és la derrota, sinó el vent, realitzada per Josep-Sebastià Cid, i la trobareu a la web d'onadaeducació.
Aquesta eina us pot proporcionar idees per poder treballar el llibre a classe, i jo sempre estic disposat a vindre per a intercanviar impressions amb l'alumnat.

11 de setembre 2018

Club de lectura de Tortosa: Una família exemplar, de Genís Sinca


Aquest divendres 14 de setembre comença nova temporada del Club de Lectura de Tortosa, amb el comentari de la novel·la Una família exemplar, amb presència del seu autor, Genís Sinca.

A la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes i Antena Cultura Tortosa de la URV.

Homenatge a Paco del Fruto


El col·lectiu diLLUMs d'arts al Forn, format per gent amant de la cultura, sigui quina sigui la seva faceta o origen, ens agrada promoure tota classe d'activitats culturals, però tenim especial devoció en homenatjar els nostres grans.
El passat  5 de setembre, al Centre d'Interpretació d'Aldover, vam col·laborar en un homenatge a Paco del Fruto, traspassat aquest any. Es tracta d'un dels molts poetes i poetesses que sembren tota la nostra geografia de versos, amb passió, amb dedicació, amb honestedat..., potser, moltes vegades, com una necessitat interior.
Fou un acte molt sentit, amb prèsencia de la seva família i bona part del poble d’Aldover, a qui ha dedicat molts dels seus poemes.
L’acte, com no podia ser d’altra manera, va consistir en la lectura d’una selecció dels seus versos, senzills, directes, sovint amb enginy i humor, sempre des del cor.
Hi vam participar: Anna Maria Vallvey, Emigdi Subirats, Francesca Aliern, Glòria Fandos, Griselda Espuny, Jesus M.Tibau, Josep Lleixà, Maria Espina Niella, Màrius Pont, Miquel Accensi, Montse Barrobés, Montse Boldú, Montse Pallarès, Pilar Cabrera, Pili Alegria, Rafel Jornet, Valer Gisbert, Manel Marquès, Maria Brull, Joan Antoni Aguiló, Ivan the Jazzman, Gonzalo Luna, Andrea Lapuerta, i Sarah, una de les netes de Paco del Fruto.
Podeu veure més fotos de l'acte en aquest enllaç.










10 de setembre 2018

El calaix dels vols perduts, a Cornudella








El 8 de setembre va tenir lloc la primera presentació del llibre El calaix dels vols perduts (Pagès Editors). Vaig voler que la presentació mundial de llibre fos a Cornudella, perquè al meu poble transcorre gran part de l’acció de lllibre. El regidor de Cultura, Salvador Olivé, va donar entrada a l’acte, a un raconet del pati del Casal Jaume I, perquè encara és estiu, i no fa goig fer l’acte a l’interior de la Biblioteca, però ja estem a finals d’estiu i això, a Cornudella, de cara al vespre, és sinònim de fresqueta. Per sort, el Casal ens ofereix diversos i agradables espais. Francesc Valls Calçada, escriptor, periodista i amic, com en anteriors vegades, m’ha aconmpanyat en aquesta presentació, que hem intentat que sigui original, de forma que, en certa manera, el llibre ha intervingut també durant la presentació.
La propera, el 20 de setembre a la Biblioteca de Tortosa.

09 de setembre 2018

L'arbre que som, de Joan Callau



L'arbre que som, de Joan Callau
Pagès Editors, 2018  
Sinopsi
En diu Carme Cruelles, al pròleg del llibre: "Aquest poemari es basteix a sobre d'uns valors tan sublims com el pes de l'existència humana, un poemari que pretén fornir el sentit de la nostra vida i, no només això: mostrar la poesia com un instrument per sospesar i valorar el nostre existir, els nostres viures delirants i dubitatius sovint... Una veu extremadament càlida i a la vegada profunda que s'aparta dels malabarismes i additius innecessaris i que pretén, amb pas ferm i segur, arribar al fons de les coses, a l'arrel més profunda, a la branca més alta... L'arbre que som és reflex del nostre existir, del nostre arrelament a la vida, de l'amor que ens fa sentir i ens fa reeixir i que ens ensenya les paraules justes i necessàries. [...] Tornem a trobar, com en L'avís de l'àngel, uns poemes sòlids que s'enganxen a la pell, perquè la poesia del Joan Callau és la d'un alquimista de la paraula.

08 de setembre 2018

Artur Bladé, escriure la memòria (1907-1995), de Josep Sancho Sancho



Cossetània Edicions, 2018  
Artur Bladé i Desumvila és un dels grans memorialistes de la literatura catalana del segle xx, i va conrear la narrativa, l’assaig, el periodisme i la poesia. Tanmateix, ha estat també un dels grans escriptors catalans oblidats. Nascut el 1907 a Benissanet, a les Terres de l’Ebre, fou dirigent del republicanisme local i comarcal, i aquesta militància el portà a l’exili, primer a Montpeller el 1939 i després a Mèxic a partir del 1942. Els seus llibres des d’Amèrica estant, teixits amb l’enyor de l’expatriació, foren una brillant evocació a la terra natal. Retornat definitivament a Catalunya el 1961, va continuar l’obra fins a aplegar una trentena de llibres amb publicacions destacades sobre l’exili i sobre diverses figures de la catalanitat. Totes formen part d’un testimoniatge ineludible de l’expatriació catalana del segle xx. En aquesta biografia, el lector coneixerà els avatars de la vida d’Artur Bladé.