06 de febrer 2016

Els ritmes del delta de l'Ebre, de Núria Ibáñez


Els ritmes del delta de l'Ebre, de Núria Ibáñez

Onada Edicions, 2015

Sinopsi

Bàrbara i Jaume ens apropen a les tradicions i els racons bonics dels pobles de la comarca del Montsià. Amb només deu anys, ens ensenyaran l’important que és cuidar dels tresors que té la nostra cultura (tradicions, paisatges, parlar propi…). El seu missatge per a tots vosaltres és que amb respecte tot dura més, amb amor res és impossible i amb amics tot és més divertit.

En aquesta aventura Bàrbara i Jaume descobreixen la màgia del delta de l’Ebre aprenent una miqueta del passat, del present i del futur d’aquest lloc tan important. Descobreixen que el riu Ebre, la música i els camps d’arròs són font de vida i que res seria igual si no existissen. La clau perquè no es perda res d’això és el respecte de l’home cap a la natura i les tradicions. Voleu seguir els seus ritmes amb nosaltres?

05 de febrer 2016

qüestió de temps

Fa uns dies un banc em va enviar informació sobre hipoteques que ni tan sols vaig llegir. Però es veu que hi havia una errada d’anys, i ara l’han rectificada de seguida, no sigui que m’ho prengui al peu de la lletra, i, sobretot, ho fan amb sentit de l’humor, cosa que s’agraeix:

El pasado 27 de enero, recibió una comunicación en la que le informábamos sobre una hipoteca preconcedida de hasta 177.000€ a 286 años. El dato de la duración es erróneo. Nos encantaría que fuese nuestro cliente durante todo ese tiempo, pero a día de hoy sabemos que es imposible, por eso, le mostramos a continuación los datos correctos.

04 de febrer 2016

la força del meu braç

Protegint-me em protegeixo. Les teves mans, menudes, són la força del meu braç.
.
Inspirat en una pintura d'Agustí Forner

03 de febrer 2016

Ignasi Revés a Tens un racó dalt del món


Ignasi Revés tiorna al programa Tens un racó dalt del món de Canal 21 per comentar el seu nou llibre Històries de mar de la Costa Daurada i el Delta de l'Ebre. El llibre recull les seves observacions, sensacions i, sobretot, converses amb pescadors d'aquestes terres, i ens trasmet les seves històries, amargors, passions i vivències.
També comentarem les següents novetats literàries: Quan lo pare no té pa, de Joan Vidal i Albert Aragonès; Entre las sombras de otoño, d’Elena Peralta; Nadal Crit de Llum, de Joan Roig i Montserrat; Les veus i la boira, de Vicent Usó; Les aventures del pirata Pol, de Rose Impey
A la secció de Microliteratura i art, una obra de Hernán en H.
El programa es podrà veure en directe els dimecres 3 i 10 de febrer a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes.
També es podrà veure properament al compte de Youtube de canal 21.

02 de febrer 2016

Qui és qui microrelat en català

Susanna Camps ha escrit un article a la revista digital Núvol, amb el títol Qui és qui microrelat en català, i tinc el goig que m'hi hagi inclòs com "Un dels dinamitzadors del microrelat en català a l’àmbit electrònic".
La veritat és que el format breu s'adiu perfectament amb la meva manera d'expressar-me des de sempre, en tots els àmbits, però fou la meva arribada a les xarxes socials la que em va fer adonar que aquest era el meu medi ambient ideal.

01 de febrer 2016

érem innocents i invencibles


Entràrem a lAlhambra de la mà, sense deixar que el pes de la història enlluernés les nostres passes. Nosaltres teníem també la nostra història, enamorats contra el món, segurs de nosaltres mateixos, entre riures, miràvem cara a cara el pes dels segles que Granada ens regalava, embolicats amb aire net. Res no ens feia semblar petits, i suràvem entre parets delicades, entre arabescos indesxifrables, entre la música de laigua que corria per a  nosaltres sols; érem innocents i invencibles. El guia vestia gavardina beig i crec que duia un paraigües, aquell primer de setembre inestable, de pluja fàcil. Tenia un aspecte seriós, de tall britànic, i ens recordava a Mr. Bean, i no paràvem de riure per això. Rèiem per tot. I ens emocionaren les llegendes de princeses mores, les llàgrimes de reis destronats. Al pati dels Arrayans sortí una mica el sol, i es banyà al mirall de laigua: dos sols fugissers només en aparença.

Al vespre, des del barri de lAlbaicín, miràrem els colors amb què la tarda pintava lAlhambra. Abraçats, pels segles dels segles.

31 de gener 2016

El nazi de Siurana, de Toni Orensanz


El nazi de Siurana, de Toni Orensanz
Ara llibres, 2015
Sinopsi

Després de la Segona Guerra Mundial, derrotat el feixisme, un nazi fugitiu es va amagar a la inaccessible Siurana, la vila del Priorat, on es va fer construir un xalet immens i va viure protegit pel franquisme i per uns gossos ferotges. Tothom coneixia l’amagatall com el xalet del nazi o el xalet del belga, perquè el suposat nazi era belga d’origen. O això explica la llegenda del nazi de Siurana.
Què hi ha de veritat darrere de la llegenda? És possible que aquest veí de Siurana que va morir l’any 2002, quan tenia vuitantanou anys, reconegut, aplaudit i homenatjat pels seus mèrits muntanyencs, fos oficial d’un cos d’elit de les SS i una peça clau de l’ocupació nazi de Bèlgica? I quin paper hi va jugar la seva dona, Anita Salden, en aquesta història?

En un exercici de periodisme d’investigació de primer ordre, Toni Orensanz s’endinsa en els horrors més obscurs del segle XX, aquells que van revelar la veritable essència del mal. Una història apassionant sobre nazis a Espanya, memòria històrica, fugues sonades i pactes de silenci.
Comentari
Porto llegits uns pocs capítols del llibres i ja em sento enganxat. De fet ja m'hi vaig enganxar des del primer moment en què vaig veure el títol i la portada. La meva Cornudella de Montsant i Siurana són els escenaris del llibre, i l'enigmàtic "xalet del belga", que es veu des de la cuina de casa de mons pares.
A més, Orensanz té traça per a agafar-nos de l'espatlla i fer que l'acompanyem en la seva investigació, i ens sentim identificats amb els hams que troba pel camí, amb els que ell mateix ens llança. I piquem, i tant que piquem! Us deixo, que he de continuar llegint!

29 de gener 2016

Onada


Escric preguntes a l'arena
que el mar sempre respon.
I tu ets l'onada.

28 de gener 2016

Impuls per la lectura


M’arriba la notícia que dins del programa d'Impuls de la lectura als centres educatius del país, del Departament d'Ensenyament dela Generalitat de Catalunya, es troba inclòs el meu llibre "El vertigen del trapezista", i em consta que s’està treballant a diverses escoles i instituts de Tortosa, com a estratègia de "fer preguntes".
Això em fa immensament feliç, i us demano que m’informeu si sabeu que es treballa a les vostres escoles.

27 de gener 2016

cor perdut o cor trobat


Passejo pel parc de Tortosa. Un detall de color roig em crida l'atenció des del terra. Un cor? El plego, i sí, és un cor, sembla la part d'un vestit de xiqueta o xiqueta que ha caigut. El retinc a les mans, me'l poso a la butxaca uns instants i noto el tacte suau de al seva roba. Però m'hi repenso, i el torno a deixar on estava, que segueixi el seu camí.
Ara no sé si era un cor perdut o un cor trobat.

26 de gener 2016

Enlairo somnis en poques dimensions

Enlairo somnis en poques dimensions. Amb dos me'n sobren. Dibuixo amb ulls de nen encara.
.
Inspirat en una il·lustració d'Ignasi Blanch

25 de gener 2016

24 de gener 2016

sant jordi petit

De vegades els dracs de la vida em creixen,
escupen foc d’improvís
m’amenacen amb la cua alçada de mil puntes
i ensenyen odiosos ullals.
Sóc un sant jordi petit
que ha perdut pel camí l’espasa
i no disposo de cap arma;
sols paraules embastades que regalo al vent.
M’ajudes, princesa?
Tens roses per mi?

22 de gener 2016

el somni d'escriure

En entrevistes o visites a escoles hi ha una pregunta que acostuma a repetir-se: des de quan et ve el desig descriure?
Acostumo a no saber explicar-ho amb gaire precisió. No recordo el dia ni la circumstància exacta en què vaig pensar que voldria ser escriptor. Potser des de sempre, sense ser-ne conscient. De xiquet, tinc constància que magradava ser mestre. En vaig estudiar la carrera, en vaig exercir un temps, i men considero, de mestre. És un ofici que estimo i valoro, potser el que més. Però els llibres sempre mhan fascinat, des de ben petit, els ulls els busquen quan entro en una casa. Imaginava els autors daquells llibres com éssers extraordinaris, uns elegits per la història; i jo era un xiquet humil de vida senzilla, criat en un poble invisible als mapes, als peus del Monsant. No entrava al meu cap la possibilitat desdevenir escriptor. No recordo tenir la idea ferma daconseguir-ho, ni tan sols dintentar-ho.
Però fa uns dies he viatjat en el temps. He parlat entre línies amb el jo de fa 30 anys, he escoltat els seus anhels i passions: he llegit cartes damor que vaig escriure un dia. En una delles, li explicava a la meva llavors núvia, i ara dona per sempre, un somni de regust amarg. No recordava haver-lo tingut, cap allà el 1987, cinc anys abans descriure el primer conte. Rebia un premi literari, publicaven el meu primer llibre, mel posaven a les mans. A la carta explico la immesa satisfacció, lorgull. I el desencís en comprovar que sols era un somni.
Mha emocionat parlar amb el jo de fa 30 anys i, quan estic a punt de veure publicat lonzè llibre, li dono les gràcies pels seus somnis, i me lestimo una mica més.

21 de gener 2016

A peu per la Terra Alta, de Josep Maria Espinàs, al Club de Lectura de Tortosa


Encetem la programació del Club de Lectura de Tortosa amb un dels escriptors que més he llegit i admirat: Josep Maria Espinàs.
La seva manera de mirar i narrar l'espectacle de la vida fou tota una referència per a mi, i m'he llegit la quasi totalitat dels seus viatges a peus. Per tal de comentar-lo al Club de Lectura de Tortosa, he escollir A peu per la Terra Alta.
Tinc ganes ja d'escoltar els comentaris dels membres i amics del Club, demà, 22 de gener, a les 19.30, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo. Tothom hi és convidat i benvingut.
Podeu trobar el tríptic en aquest enllaç de l'Antena Cultural de la URV, una de les entitats que col·labora amb el Club, juntament amb Òmnium Cultural Terres de l'Ebre i la Institució de les Lletres Catalanes

L’empremta d’aquells besos

Helena Bonals, al seu blog Una cosa molt gran en una de molt petita, em fa el regal de comentar un dels poemes del llibre La pluja ha vessat milions de núvols abans

20 de gener 2016

Gemma Pellissa a Tens un racó dalt del món



Gemma Pellissa és la convidada aquesta setmana al programa Tens un racó dalt del món de Canal 21 de les Terres de l'Ebre.
Parlarem del seu primer llibre en solitari, el recull de contes Glopades de riu, ambientat de forma anònima al seu Tivenys natal, amb històries a la vora de l'Ebre i de la infantesa. El llibre ha tingut una excel·lent rebuda i l'autira, que ara es troba a Harvard, s'alça com un abona promesa de la nostra literatura.
Us convido a llegir el següent comentari Núvol, o a escoltar un dels contes.
També comentarem les següents novetats: El vuelo del microraptor, de Sergi G. Oset; A la llar de mi, de Cinta Mulet; Boig per tu, de Jordi Folk; Les fantasies del nàufrag, de Pep Albanell; Oriol Pelavcanyes. Fora de Joc, d’Eva Santana
A la secció de Microliteratura i art, una obra de Talles Ginovart

El programa es podrà veure en directe els dimecres 20 i 27 de gener a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes.

També es podrà veure properament al compte de Youtube de canal 21.

19 de gener 2016

Renúncia


A cegues; ulls clucs sota la llum. Parpelles assassines.
.
Inspirat en una imatge de Leeroy.

18 de gener 2016

Galerades

Un moment dur per a l'autoestima d'un escriptor que s'ha repassat 43.587 vegades el text d'un llibre: arriben les galerades amb les correccions marcades en vermell.
És broma, la realitat és que és un moment ple d'il·lusió. En anteriors llibres em proposava prendre nota per tal de no repetir mai més les errades marcades, però ara, en part per l'edat i l'experiència, ja no em plantejo certes coses. Em limito a gaudir d'aquest instant meravellós quan està a punt d'arribar al món una de les teves criatures.

el seus ossos contra els meus

Cada migdia, sempre que puc, em regalo després de dinar un balsàmic oasi estirat al sofà, protegit d’una prima manteta, amb soroll de fons de la televisió. No necessito gaire, tot just vint minuts per fer-li creure al cos que m’he adormit, que el dia torna a començar. Però els cap de setmana la relaxació és més difícil. Sovint em poso de costat al sofà, amb els genolls doblegats, i creo un espai que mon fill, de sis anys, bateja com el seu niu. “No et moguis”, li demano sense gaire fe que la petició assoleixi l’èxit. Noto els seus colzes a l’esquena, els genolls a la cuixa, els peuets imparables que imaginen bateries de colors. No m’adormiré gens, ho sé. I sé el molt que enyoraré el seus ossos contra els meus d’aquí uns anys, i somric d’amagat, perquè no s’adoni que estic despert.