30 juliol 2014

records en negatiu

Les fotos velles tenien els seus negatius. Els records, també; aneu en compte.

29 juliol 2014

Per no perdre'm les molles

Per comandes del llibre en paper, us podeu posar en contacte directament amb mi, o a través d'Amazon.
I en format digital a Lulú.

els records que estimem

Gotes que suren
els records que estimem.
Fràgils? Brillants.
.
Per a Coia Valls. Foto de Xulio Ricardo Trigo.
Què noten a l'estómac les papallones enamorades?

28 juliol 2014

Esperant la XX Festa del Renaixement

Tenir un fill de cinc anys fa que les festes de Nadal i Reis tinguin una màgia inigualable, però si em preguntessin quina és la meva festa preferida de l'any, potser diria la Festa del Renaixement de Tortosa. Per què? No ho sé. Potser perquè és una festa que he vist néixer, però n'he vist néixer d'altres. Potser perquè durant uns anys vaig formar part de l'organització. Però no, hi ha alguna cosa més.
Recordo perfectament quan vaig llegir al diari la notícia que s'estava ideant una festa del Renaixement a Tortosa. Des d'aquell instant en sóc fan. Em va il·lusionar la idea, però la realitat ha superat qualsevol previsió; crec que per a tothom.
M'agrada el component històric, m'agrada que m'hagi fet conèixer millor la ciutat on visc, que l'estimi més, que la descobreixi, que la gaudeixi. M'agrada que la transformi, que la ressusciti, que li doni l'alè que de vegades li fa falta. M'agrada la implicació de gent de tots els rams, de gaiters, d'abanderats, de comerciants, de taverners. M'agrada el color, la llum, la música, la sorpresa, el misteri. M'agrada passejar sense rumb pels vells carrers plens de gom a gom, atret pel so d'unes gaites, d'uns tambors, pel volar d'unes banderes. M'agrada que m'agradi.
I m'agrada l'emoció que s'encomana i que, sobretot, es concentra l'última nit, amb la plaça de l'Àbsis de la Catedral a vessar, amb gent entregada a l'última actuació, cansada d'haver-se buidat, il·lusionada que l'endemà no sigui tot un somni.
Enguany, un dels últims espectacles ha estat la Dansa del Dervitx, en què un dansaires girava i girava sobre si mateix mentre el temps s'aturava, mentre el públic queia captivat, hipnotitzat, i acabava aplaudint dempeus de manera entusiasta. I al final, els abanderats de casa, amb el seu públic fidel, en perfecta comunió.
I a poc a poc, cap a casa, i el nostre fill que pregunta, trist, si demà no hi haurà Renaixement. Demà no, però tornarà. Ja l'esperem.
Gràcies a l'organització per l'esforç, per la màgia.
Un recull de les meves fotos en aquest enllaç.

Contes a la carta


Desdefinicions (288)

dismunició. Reducció del nombre de bales disponibles; o perquè s’han destruït, o perquè s’han utilitzat.

27 juliol 2014

96 hores, Àngels Moreno

96 hores, Àngels Moreno
Bromera Edicions, 2014
Sinopsis
Felicitat Llorca viu angoixada per les càrregues familiars, l’estrés del treball i la monotonia de la seua vida. Enmig d’aquesta situació, rep un correu del seu vell amic Ernest, un escriptor en crisi creativa amb qui fa temps que no parla. Ernest li envia una novel·la escrita a partir d’un argument que Feli li va suggerir. Precisament va ser aquesta història la que va originar el distanciament entre els dos. Tan estranyada com encuriosida, Feli s’endinsa en la lectura d’un llibre que la trasbalsarà: amb sorpresa, descobreix que la protagonista del relat s’assembla molt a ella, fins al punt que alguns dels fets que s’hi narren són similars a esdeveniments que s’han produït en el seu entorn.
Guanyadora del XX Premi de Narrativa Ciutat de València, aquesta novel·la d’intriga psicològica es complica quan, simultàniament a la lectura que fa Feli del manuscrit, Ernest apareix mort a casa en estranyes circumstàncies.

26 juliol 2014

Aquest migdia em proposen participar en un projecte literari. Termini, finals d'agost. No m'agrada tenir coses pendents, i ja he escrit la meva part. Pel que m'han dit, la cosa pinta bé.

25 juliol 2014

ASTIC AL SOFA

Al campus on va el nostre fill aquest estiu, entre moltes altres coses, visiten llocs emblemàtics de Tortosa i, de vegades, els monitors amaguen pistes que els xiquets i xiquetes han de trobar. A casa, ell també juga a deixar-me pistes, i les escriu en un paperet. Lletres una mica desordenades encara, paraules tendres de 5 anys, missatges que no oblidaré.
Estimar i estimbar només difereixen d'una lletra. Inquietant?

24 juliol 2014

nanoconte a l'italià

Escric un nanoconte al meu mur del Facebook, i Cinzia Paolucci, un cop més, el tradueix espontàniament a l'italià. Regals de la vida en xarxa.

Per a evitar vanitats malaltisses, sempre es mira al mirall a les fosques..Per evitare vanità malaticce, si guarda allo specchio sempre al buio.

23 juliol 2014

ploure


Aquesta mena de ploure em recorda els dies que vam passar a Ribadesella. Travessant el pont no estàvem segurs si plovia, i ens havíem de fixar en el riu per notar l’impacte subtil de la pluja, que queia dolçament surant en l’aire. Ens feia gràcia aquella pluja tova, quasi imperceptible, com una carícia tendra després de fer l’amor, i caminàvem abraçats, en direcció a la platja. Els núvols baixos, el riu i el mar, es fonien en un punt, cosits per la pluja; i al costat mateix, els carrers de la part vella del poble on, en aquella hora, s’escanciava alegre la sidra. Érem feliços, amb l’aire esquitxant-nos el rostre, el brogit de les ones de fons, la nit reflectida a l’aigua del riu i una gota, quasi invisible, al vidre de les ulleres. 
.
Fragment del conte "Ploure", inclòs a I un cop de vent els despentina.

22 juliol 2014

Abans d'ensorrar-se els ulls que miren enrere, els ofreno un present d'olors senzilles que, inevitablement, es marciran.

21 juliol 2014

paisatge

Per comandes del llibre en paper, us podeu posar en contacte directament amb mi, o a través d'Amazon.
I en format digital a Lulú.

segon

M'hi acosto a pas lent, retinc l'alè l'instant precís, i et caço per sempre, papallona, segon.

Aventura

Ha mentido sin malicia, sin motivo aparente o, al menos, eso cree. Cuando la ha visto llegar por el pasillo del avión ha rogado que el destino le reservase el asiento vacío junto a él, al lado de la ventanilla. Y el destino, por una vez, le ha sido propicio.
El primer contacto físico ha sido sutil. Para facilitarle el paso, se ha puesto de puntillas, sin poder evitar el inolvidable paso de sus cabellos, un leve roce de sus nalgas. No es uno de esos hombres de infidelidad fàcil y, además, está felizmente casado; tal vez se debe a la excitación del primer vuelo en avión, pero, ¡dios mío, qué guapa es!
No sabe por qué ha mentido cuando le ha preguntado su nombre, tal vez se ha dejado llevar por el juego de la aventura, por estar a punto de disputar el espacio vital con las nubes.

Ya en la altura, queda abstraído por el color miel de sus ojos, por el reflexo del cielo en las mejillas. La luz del sol rebota en las nubes i ilumina su rostro medio dormido. No puede dejar de mirarla. Un ligero contacto se estrablece entre sus brazos. Procura no moverse, y se debate entre despertala y seguir mirándola el resto de la vida. Poco antes que la azafata avise que están a punto de llegar, se enamora de la curva de sus hombros.
.
Adaptació fragment conte inclòs a I un cop de vent els despentina. Foto de Fré Sonneveld, extreta de la web Unsplash.

20 juliol 2014

sobre la 7a Jornada Literària de Cornudella de Montsant

La Jornada Literària de Cornudella de Montsant ha arribat a la setena edició, i vénen cares noves d’amics i amigues de lletres a conèixer el meu poble, i viceversa, però les emocions i neguits són els mateixos.
Seguint la línia encetada des del primer any, he convidat gent que arriba des de moltes direccions: Manel Ollé i el guitarrista Albino Tena, des de l’Ebre, Pere Audí i Jaume Borràs, amb tonalitats prioratines, Montse Farrés i Marta Magrinyà, del Camp, Santi Borrell, del Penedès. Intento fer de Cornudella un punt de trobada, una balma més a la cultura del nostre país, des de la senzillesa, una excusa per a tornar-nos a trobar un altre dia.
L’Ajuntament m’ho posa tot fàcil, em deixa triar com vull la llum de La Renaixença (tènue, demano), si necessitem focus i de quin color, i, amb humilitat, deixen que sigui jo qui doni inici a l’acte.
Comencem amb la ronda de presentacions, i sobrepassem, d’escreix, el límit de cinc minuts que havia donat a cada paraula (sóc un amant de la brevetat). El públic escolta amb atenció quasi reverencial. Tot i haver un nombre d’assistents prou elevat per a aquest tupis d’actes literaris (uns seixanta o setanta, em van dir), el local és molt gran, i l’amplitud dificulta la proximitat.
Després, Manel Ollé i jo mateix fem un nou homenatge a Gerard Vergés, acompanyats de la guitarra d’Albino Tena. Per a mi, ha estat el moment més màgic, llegint Vergés bressolat per la música.
Finalment, Albino Tena ens ha regalat amb simpatia un recital de cançons seves, i d’altres que li agrada cantar.

Com sempre, abans, durant i després, de l’acte, em veig impotent d’arribar a tot arreu, de conversar amb tothom amb el temps i la profunditat desitjada, i passo unes hores dalt d’un núvol, o sobre una corda, no ho sé.
Podeu veure fotos en aquest àlbum.

19 juliol 2014

contes a la carta

Demà, sé que es llegirà en públic l'últim dels Contes a la carta que he escrit.
Espero amb expectació el resultat.
Pujo camí del meu poble a la teva vora,
riu amic,
i aturo la mirada als teus colors,
fonda antiga.

18 juliol 2014

pols dels dies


A resguard de la tòxica pols dels dies, l'amenaça dels anys sembla un miratge. Incrèdul constato la pètria realitat.
.
Inspirat en una foto d'Ivana Larrosa, que podeu veure a la magnífica exposició Repòs, que vaig recomanar fa uns dies.