30 març 2015

Postres de músic: llibre més representatiu

Postres de músic ha estat escollit el meu llibre més representatiu, com s'explica al blog de la Biblioteca Marcel·lí Domingo, on es pot veure el resum de la votació, per formar part de l'exposició LLIBRES AL CARRER de la propera Fira del llibre ebrenc de Móra d'Ebre.
És el que jo m'imaginava. Postres de músic, el meu segon recull de relats, ha estat el meu llibre més venut i, possiblement, el més llegit. Això es deu, sense dubte, a l'aval del Premi Marian Vayreda.


Contes desexplicats

A la col·lecció d'Edicions Baula, Contes Desexplicats, trobareu personatges i relats clàssics capgirats com un mitjó. Amb arguments plens de sorpreses i molt d’humor que faran volar la imaginació dels primers lectors.

Privilegi provisional

"guapos i guapes només ho sou vosaltres per a mi", ens diu el nostre fill. Sé que això no durarà sempre, o almenys així ho espero, però mentrestant gaudeixo d'aquest privilegi.

29 març 2015

Interseccions, d’Eduard López


Interseccions, d’EduardLópez
Ifeelbook editors, 2014
'Interseccions' és un cantant líric, una periodista que comença, un futbolista retirat, dos amants furtius, personatges que deambulen impulsats per la inèrcia de viure fins que es troben en punts inesperats, petites interseccions, on els esperen preguntes sense resposta, profundes ferides que no es tanquen.

'Interseccions' és una magistral barreja de personatges solitaris, de mons que acaben i que s’esbuquen escombrats pel vent de l’existència i d’altres que sorgeixen amb la força de l’erupció d’un volcà, constatant el flux inesgotable i la infinitud de combinacions possibles de la vida, on l’atzar esdevé vertader protagonista.

restaurar

Avui visita guiada al Museu de Tortosa per a explicar el procés de restauració de diverses peces. Ens expliquen detalls de tècniques i processos que segurament no retindré a la memòria, però en aquest tipus de xerrades hi vaig per a gaudir del moment.
Entre altres coses, ens parlen de dos tipus d'actuacions: per a restaurar l'objecte, i per a intentar que envelleixi el millor possible. Rumio quina de les dues actuacions necessaria jo ara mateix.
També expliquen les diverses restauracions que s'han fet al llarg del temps, sempre amb la millor de les intencions, però que en alguns casos han contribuït a malmetre l'obra. L'última restauració és la bona, la que corregeix les anteriors. Suposo que cada generació aporta el seu granet de sorra, o l'arrenca, i creu estar en poder de la veritat. Evolucionem, aprenem, corregiem errors, que no és poc.

Avions de paper, d’Aleix Cort

Avions de paper, d’Aleix Cort
Sinpsi

Avions de paper és el primer cas de Sergi Swing Vila i Paloma Hernández, una parella de ball que, després d’haver plegat de l’agència de publicitat en la qual treballaven, es troben dirigint una agència de detectius en ruïna. La nova situació, agreujada per l’edat i la crisi social, provoca ansietat, inseguretat i els fa replantejar la vida. Uns nens i uns avions de paper estiraran els detectius fins a una xarxa pederasta amb connexions polítiques per resoldre el cas de la desaparició de diversos nens i una falsa acusació. A ritme de swing.

28 març 2015

Patufet, on ets? Troba el Patufet per Catalunya, de Roger Roig i Hugo Prades

Patufet, on ets? Troba el Patufet per Catalunya, de Roger Roig i Hugo Prades

El Patufet, expert en descobrir les tradicions catalanes als infants, s'ha amagat ara en diferents paisatges de Catalunya, com ara Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida, Tortosa, Berga, Montblanc... Però, alerta!, perquè no va mai sol: també hauràs de cercar la Patufeta, el Patufot, el Patuf i una llarga rècula d'elements a cada làmina. Diversió garantida per a petits i grans! 

Albert Pla, Ple

27 març 2015

El temps girat, de Xavier Amorós Corbella

El temps girat, de Xavier Amorós Corbella
Cossetània Edicions, 2015
 En aquesta obra la nostàlgia no és el sentiment predominant, sinó la perplexitat que es produeix en constatar que els referents que es donen per suposats i que serveixen per establir les relacions quotidianes no funcionen. La condició d’estranger, a més, permet observar les coses amb distància i aquesta mirada diferent és el punt de partida de l’experiència poètica.

26 març 2015

haikú - riu

Molt sovint agafo imatges de fotografies, il·lustracions, pintures, etc, d'altres persones, per a inspirar-me i escriure un petit text al blog.
Fa poc, però , el joc de complicitats ha estat a la inversa, i una de les meves fotos al riu Ebre va inspirar aquest haikú a l'escriptora Conxita Jiménez:
.
La llum marcida
renaix amb la nuesa
d'un feix de branques
.
A més, en motiu del passat Dia Municipa de la Poesia, Conxita va incloure aquesta foto i l'haikú, en aquest recull que es pot veure a la web de la Institució de les Lletres Catalanes.


25 març 2015

Vaig

Vaig, lliure de petjades; els ulls no són esclaus.
.
Inspirat en una pintura d'Adolf Comes.

24 març 2015

Andreu Carranza a Tens un racó dalt del món

Andreu Carranza serà el convidat aquesta setmana al programa Tens un racó dalt del món.
Parlarem de la seva nova novel·la El poeta del poble, basada en la vida de Jacint Verdaguer, amb què ha obtingut el premi Josep Pla. I potser  escoltarem una mica de rumba ebrenca de Lo gitano blanc.
També recomanarem llibres per a tots els gustos: El petit drac Coco i els dinosaures, de Igno Siegner, Heterodoxos europeus, de Xavier Garcia, L'altre costat del mirall, un recull de contes d'Iñaki Rubio, i la novel·la negra La música dels camaleons, de Jordi Cervera. 
A la secció Microliteratura i art, una obra de Miquel Paton.
El programa es podrà veure a Canal 21 els dimecres 25 de març i 1 d'abril, a les 21.00 i les 22.30 hores, i en diverses repeticions durant les dues properes setmanes.

Sobre la VI Mostra Oberta de Poesia d’Alcanar

La Mostra Oberta de Poesiad’Alcanar arriba a la 6a edició, i crec que la podem considerar d’exitosa i, per aquest motiu, vull exclamar tres bravos!
Bravo pel Tomàs Camacho, ànima, cor i cervell de la Mostra. Tomàs ens acull a Alcanar amb un somriure plaent, que reconforta, amb els efectes d’una càlida abraçada. Gràcies al seu tarannà, tot discorre amb facilitat, llisca suau i agradable, i es respira un aire de serenor i amistat.
Bravo per l’Ajuntament d’Alcanar, sense l’aposta del qual la Mostra no seria possible. Gràcies per no buscar el rendiment ràpid i segur, el resultat fàcil, i confiar en la cultura com a forma de difusió i enriquiment d’un poble.
I, per què no?, bravo per tots i totes que participem, gent senzilla, veterans uns, novells altres, tots com a iguals, que arribem d’arreu sense buscar cap premi, sense avarícia ni càlculs, alegrement, pel plaer de compartir, sumar i emocionar-nos.

Enguany arribo a Alcanar tard, em perdo la meitat dels poemes recitats i les encaixades de mans inicials, però ha estat per acompanyar un amic en un moment difícil. Vindre tard, però, m’ha donat una visió diferent de la Mostra: la satisfacció d’arribar a la sala d’actes de la Biblioteca i veure-la plena de gom a gom. Agafo una cadira de fora i em col·loco en un espai buit, envaint el passadís. I em trec el bloc de notes, amic fidel que sempre necessito al costat. A primer cop d’ull, ja veig cares conegudes, i també clatells que, de tant en tant, es giren i m’envien un silenciós somriure de benvinguda.
.
Més fotos dels participants en aquest enllaç

23 març 2015

la ciutat es passeja a sí mateixa

El so dels tambors tenen quelcom de primitiu, de bàsic, que l’impulsa a sortir al carrer quan els escolta o, com a mínim, a treure el cap pel balcó. Si el so, a més, arriba quan la nit comença a fer-se mestressa de l’ànim, l’impacte encara és major. Avui, però, el so no l’agafa per sorpresa, sinó que acudeix a una cita anual, precedida per l’olor de la cera que crema. És Setmana Santa, i la ciutat es passeja a si mateixa vestida de vellut, i la remor de peus acompanya la processó que passa tot just per davall de casa seva. Els misteris llueixen rostres angoixats, llàgrimes de plata cauen sobre les ferides obertes que espantaven el xiquet que va ser un dia. Recorda com l’aterria de petit entrar a l’església i encarar-se al patiment que lluïen les imatges i que el feien sentir culpable, no sabia ben bé per què.

Una fanfàrria de cornetes s’obre camí entre el silenci i els passos, farcits de flors, avancen a ritme humà. Les confrariescompeteixen en nombre i el públic que s’acumula a la vorera  respira en silenci. Una de les vestes el saluda amb el braç des del carrer. Deu ser algú que el coneix i que no sap distingir rere el morat que l’amaga. Respon per quedar bé, però sense massa estridències, per no cridar l’atenció, fins que s’adona que la persona al·ludida és un veí de dalt. Entra al menjador i abaixa el volum de la tele.
.
Foto de Gustau Moreno

22 març 2015

Per pur plaer, de Marina Martori

Per pur plaer, de Marina Martori
Editorial Alpina. Marcòlic col·lecció.
Em plau explicar-vos una nova col·laboració en un llibre, aquest cop, eròritc. Per pur plaer és una novel·la eròtica. O més que una novel·la, un recull de contes, microcontes, imatges, poemes, jocs de paraules i intercanvis d’allò més eròtics. Un recull de textos i imatges destinats a fer-te somriure, a pujar una mica la temperatura i a fer-te gaudir de la lectura, del joc, de la fantasia, de l’erotisme i de les ganes. Això sí, sense cap pretensió. Només per pur plaer.
Per pur plaer està dividit en dues parts. La primera, Entrant en matèria, són relats escrits per Marina Martori que parlen sobre el plaer en solitari. La segona, Matèria en Fusió, són relats i imatges que d’altres autors han “regalat” a la Marina Martori i que ella ha retornat, amb un conte resposta... és a dir, són més relats eròtics a moltes veus.
Qui col·labora a Per pur plaer?

Eloi Vila, Carme Sánchez, Joan Tharrats, Ada Parellada, La dansa del ganxo, Raül Romeva, Teresa Sagrera, Miquel Martín, Núria Pujolàs, Àlex Sastre, Carme Ballús, Montserrat Aloy, Josep Villagrasa, Jaume Prat, Jordi Masó, Carol Badillo, Jesús M. Tibau i les imatges de Jordi Clotas, Eixuga’t i tornem-hi, Manolo Silva i Juan Carlos Hinojosa.
La meva participació m'ha portat a explorar nous gèneres amb els meus nanocontes.

tornar a l'escola

Demà dilluns serà un dia molt especial. Convidat a l'escola i institut de Cornudella. Torno al col·legi del meu poble. Jo el xiquet, jo l'escriptor.

La vostra Anita, de Lluís-Anton Baulenas

La vostra Anita, de Lluís-Anton Baulenas
Sinopsi
 Anita veu com les més de tres dècades que ha estat fent de taquillera en un cinema de barri s’enfonsen literalment: el local va a terra per donar pas a una multisala i ella és prejubilada perquè no lliga amb la nova imatge de l’empresa. Incapaç de remuntar el xoc, per inèrcia, continua anant cada dia al descampat on hi havia abans el cinema i on ara una constructora està aixecant les noves sales.
 Precisament en aquest escenari, l’amor la sorprèn i, per una jugada de l’atzar, inicia una relació amb l’home que porta l’excavadora de l’obra. Tot i que és conscient que és un home casat i que es tracta d’una relació agredolça i sense gaires perspectives, pot ser la injecció d’il·lusió que necessita per sobreviure.

La vostra Anita parla sobre la fugacitat de la vida, sobre l’amor i, especialment, sobre les segones oportunitats. Després de l’adaptació cinematogràfica de Ventura Pons, Lluís-Anton Baulenas ens sorprèn amb aquesta història –inè­dita fins ara– plena de tendresa, ironia i esperança.

21 març 2015

Alícia al país de les meravelles, de Lewis Carroll

Baula Edicions, 2015

El clàssic de Lewis Carroll amb els sempre extraordinaris dibuixos de Rébecca Dautremer, una de les il·lustradores més reconegudes en l’àmbit mundial. Ara en un format més reduït i enquadernació rústica.

Primavera

"Ja ha arribat la primavera", s'acostuma a dir. Però som nosaltres qui arribem a la primavera. Nosaltres, els viatges; els dies, l'aventura.