Club de lectura de Tortosa

Aquesta tarda, a les 19.30 h. Club de Lectura de Tortosa, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo, per a comentar un llibre terrible, que mai no s'hauria d'haver hagut d'escriure: Si això és un home, de Primo Levi.

Llegint Dies d'anhels

Fragment de la novel·la Dies d'anhels, d'Emigdi Subirats i Rafel Duran, on es narra la destrucció del pont d'Amposta durant la Guerra Civil:

Cares del món (253)

Xavi Chamorro és benvingut a la família d'amics de les Cares del món amb aquest tètric (o millor dit, pètric) rostre, que la gent de Tarragona potser podrà trobar al carrer Santa Anna.

Ulls de gata

“Et descobreixo arraulida en la foscor, quan les passes de la gent es retiren i arriba el regne de la nit. Et fotografio amb zoom; tinc por d'acostar-me i que t'espantis. Compartim l'instant i un fil prim de complicitat ens uneix. Em segueixes, curiosa, i jo m'emporto els teus ulls de gata.” 

 Fragment de Molles per no perdre'm.

Llegint Micalet Verderol de Manel Ollé

"amiga" és un anagrama de "màgia", o a l'inrevés.

Presentació de Molles per no perdre'm a Tortosa

Divendres passat vam presentar a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa el meu dietari Molles per no perdre'm.
Jornada de reencontres. Després d'anar a buscar el meu fill a la Llar d'Infants, pujo Simpàtica amunt amb el cotxe per a recollir a Gerard Vergés. La casa està rodejada d'arbres, canten moixons, el sol amable de la tarda es filtra entre les rames; em quedaria a viure en un dels bancs que té al jardí, llegint llibres, llegint la vida.
A la Biblioteca, Jaume Llambrich, editor altruista, ànima i cos de Petròpolis, ja ho té tot muntat. Té mans expertes i generoses. Cares conegudes entre els assistents, molts escriptors: Manel Ollé, Zoraida Burgos, Maite Foteza.
Jaume enceta els parlaments reflexionant sobre la teranyina de camins que han coincidit en la seva vida literària, i de l'aparició en moments clau, de forma repetida, de gent com Manel Ollé, Gerard Vergés, Emigdi Subirats i jo mateix. Del seu exprofessor, Manel Ollé diu que abans de conèixer-lo sabia llegir paraules, però que després va aprendre a llegir molt més, en gran part gràcies a L'ombra rogenca de la lloba.

Després Gerard Vergés m'ha regalat les seves bones paraules, i que a ell li hagi agradat ja és per a mi un diploma. Ha subratllat la presència a la sala, a primera fila ben assegudet, del meu fill, un dels protagonistes principals del llibre. 

En acabar, sadollat per les emocions, he acompanyat a Gerard Vergés a casa. Està vell, però les paraules li són encara amigues. En baixar, he aparcat casualment (casualment?), a la porta de la Llar d'infants del meu fill. 

Per a acabar la jornada literària, li acabo d'explicar un conte.

Més informació sobre el llibre i de com aconseguir-lo, tant en paper, com en format electrònic, a només 1,50 euros, a l'apunt de la presentació virtual. 

A través del blog, del facebook, de Youtube i a tot arreu on puc, m'agrada ajudar a difondre tota mena de llibres, especialment de gent amb talent que no tenen abast l'accés ni l'atenció dels grans mitjans de comunicació. I també m'agrada donar una mica de suport a talents musicals que mereixen més atenció, a través de muntatges que elaboro jo mateix, de forma no gaire professional, però amb molt d'afecte, com ara els següents: Maig d'amor, de Jesús Fusté Paisatge groc, de Montse Castellà Les muntanyes, de Carles Pastor Flors d'hivernacle, de Josep Igual Temptacions, de Robert Bonet

Veure com l'equilibrista cau de la corda el fa trontollar per dintre. Si això li passa a un especialista...

Yannick Garcia a Tens un racó dalt del món

Yannick Garcia, ampostí i resident a Barcelona, serà el proper convidat del programa Tens un racó dalt del món, on principalment parlarem del seu recull de contes Barbamecs, amb què ha guanyat el darrer Premi de Narrativa de l'Ametlla de Mar.
Es tracta de vuit relats que no deixaran ningú indiferent, que graten molt endins de les nostres emocions, que ens mostren personetges en continu tràmit de crèixer, amb problemes de comunicació, d'assumir les pròpies circumstàncies.
El llibre es presentarà a la Biblioteca de Tortosa el 25 de maig.
El programa s'emetrà a Canal 21 el dia 16 de maig, a les 21.00 h. i en properes repeticions durant la setmana.  Ala imatge, altres llibres recomanats.

L'esperança no va vestida de verd, sinó de tots els colors.

Llegint John Cheever

Desdefinicions (243)

fumbol. Cortina volàtil que on ens deixa veure el foc.

Sensacions de contes i música i molt més a Torroja del Priorat

12 de maig. A la tarda m’esperen per fer un recital de contes musicats als Jocs Florals de Torroja del Priorat, però al matí he quedat a Falset. Faig temps mentre arriba el Toni Just i la seva núvia Laia, alliberant tres llibres, un, a la plaça de la Quartera, i capturant la imatge d’un balcó esquitxat de sol i verd de plantes. Ell està una mica neguitós davant de l’embolic on l’he ficat, ja que ha hagut d’improvisar en pocs dies una música per a acompanyar els meus contes; però jo no, perquè conec perfectament la seva vàlua musical i humana. Abans d’anar a casa de sons pares a assajar, em presenta a son germà i sa mare, peixatera i seguidora del meu facebook. Em fa il·lusió conèixer gent que em segueixen anònimament, sense fer soroll. El Toni viu a Tarragona i fa servir casa de sons pares de magatzem d’andròmines musicals, o a l’inrevés, penso, i les andròmines musicals són només l’excusa per tornar a casa. La Laia tanca la gossa, que és carinyosa en extrem i se’ns tiraria a sobre; jo preparo la carpeta dels contes, i el Toni no para de connectar i desconnetar cables, ordinadors, guitarres, caixes de trons i, fins i tot, una copa per fer d’acompanyament en un dels relats i que amença, entre riures, a fer esclatar enmig de l’actuació. Provem com queda la música que ha preparat per a cadascun dels contes, i la màgia neix i em meravella un cop més, i em rendeixo admirat davant la gent que domina un llenguatge tan prodigiós com la música. A una distància prudencial, mig oculta entre els mobles del menjador, la Laia escolta. Hauria sortit bé a la primera, jo no en tenia dubte, però hem fet bé d’assajar, perquè en llegir les primeres línies d’un dels contes, sorprès per la tendresa de la música, esclato a plorar com un nen que no vol deixar de ser-ho. La Laia em porta un got d’aigua.

Ple d’il·lusió, enfilo la carretera que travessa Gratallops i em duu a Torroja, sense gens de pressa, gaudint de cada revolt, i en són molts (en algunes coses el Priorat mai no canvia). Montsant fa de testimoni del meu somriure.

A Torroja dinem tots tres, poc, tenim l’estómac tancat per el calor, però gaudim de la tertúlia. A l’hora del cafè, s’hi afegeixen membres de la Soul Machine, que actuaran a la tarda, i comparteixen, entre altres coses, la satisfacció d’haver fet algun #novullpagar. A les cinc comencen a preparar-ho tot a l’església, on tindrà lloc l’acte. El Toni entra i surt, surt i entra, ja que farà doblet, primer amb mi i després amb la Soul, davant mateix de l’església. Molts coneguts entre els assistents, com Agustí Masip o Raimond Aguiló.

L’acte s’inicia per fi, precedit solemnement pel so d’un orgue. Organitzadors, autoritats, jurat, premiats… tothom, diu la seva, i es posa de manifest l’esforç per recuperar aquests Jocs Florals, en la seva 34ª edició, interromputs l’any passat per dificultats econòmics. Els animo a persistir. Jo faig un breu parlament on recordo que el meu primer conte, fa 20 anys, va obtenir un accèssit als Jocs, i cito a Artur Bladé, i a Estrem i Fa, i a Jesús Fusté.

Per fi, Toni Just destapa les notes que donen pas al primer conte, i jo creixo amb la seva música, i inicio un viatge que surt de Cornudella, i passa per l’humor, i per la tendresa, i torno de nou al meu poble, i al Montsant. Quan acabem, me’l menjaria el Toni, d’una abraçada, i em regalen una flor, que serà evidenment per a la meva dona.

Sortim, hi ha coca, i porrons, i gent animada a la plaça, i la Soul Machine que a tot vent ens engresca i ens fa moure. Truco a casa, perquè mon fill escolti la música; no sento res, però sé que quan arribi em preguntarà què era, i es posarà content, perquè amb res anys ja es fan del Toni. Assaboreixo els darrers instants carregat d’energia i optimisme. La Laia assenyala el cel, i diu que amenacen núvols, però distingim una àliga majestuosa que ens contempla. M’acomiado, llenço petons, i condueixo ben a poc a poc pels revolts del Priorat, amb la finestreta oberta.

Us deixo amb un muntatge fet a base d'images captades per Laia Bonet, amb la lectura de dos dels contes del recital:

Llegint Montse Banegas i Una dona incòmoda

Barbamecs, de Yannick Garcia

Els Barbamecs són persones amb poc pèl a la cara, en tràmit de crèixer. Però els personatges que ha creat Yannick Garcia no són adolescents, en sentit real de la paraula, tot i que potser sí en sentit figurat. En aquests vuit relats que formen el llibre, l'autor ens farà cruixir, emocionar, ens posarà davant del nas situacions on potser ens podrem reconèixer. És molt fàcil jutjar les actituds dels altres, però, i tu què faries al seu lloc? No és senzill prendre decisions, però imprescindible per a avançar.
Els problemes de comunicació, o d'incomunicació, és un dels temes de què ens parlen els relats, fins i tot en cas de germans bessons. La distància és un inconvenient,  o una excusa.
El llibre va ser guanyador del  XXè Premi de Narrativa Vila del'Ametlla de Mar, i parlaré d'ell amb l'autor al proper programa de Tens un racó dalt del món, a Canal 21, el 16 de maig. Us deixo amb un fragment:

Un bar de contes

Un bar de contes, de varis autors

Arola Editors

Una ciutat, Tarragona, vint-i-quatre bars, vint-i-quatre escriptors i un fotògraf. Això és tot. ¿Això és tot? Un bar, en aquesta ciutat, o en qualsevol altra, és el temple on s’oficien no pocs dels importants actes de la vida. Per exemple, aquest llibre, petit i gran a la vegada, Un bar de contes. Vint-i-cinc parroquians, vint-i-quatre escriptors i un fotògraf, en secret i públic conciliàbul, decideixen reunir records i invencions entre barres i bars en forma de relats i de fotografies. El resultat de tot plegat ho dictaminarà el lector d’aquest llibre comunal; l’intent i la consecució han estat, senzillament, una festa.

20 anys de contes!

Aquesta tarda participaré a l'acte d'entrea dels premis dels Jocs Florals de Torroja del Priorat, i m'adono que ja fa 20 anys del meu primer conte, un relat que em vaig obligar a acabar d'una vegada per a poder participar en aquell certamen i que va obtenir un acèssit. Una bona excusa per a llegir-ne el començament, 20 anys, 7 llibres i més de 400 contes després:

Corason loco, La Trinca

Les cançons de La Trinca, encara vigents. Ens ho hauríem de fer mirar.

Contes i guitarra a Torroja del Priorat

Han estat moltes les vegades que Jesús Fusté ha col·laborat en les meves activitats literàries, i sovint acompanyat de part de la seva banda, i del guitarrista Toni Just en concret. Per exemple, una de les activitats més emotives fou el concert a Arenys de Lledó de l'any passat, en què alternarem cançons i contes.
Aquest dissabte dia 12, a partir de les 18.00 h., tindré el plaer de compartir la lectura dels meus contes amb la guitarra del Toni Just, en motiu de l'entrega dels premis dels Jocs Florals de Torroja del Priorat.
Serà molt especial per a mi, ja que aquest certamen fou determinant per a motivar-me a escriure, per allà a l'any 1992, quan el primer dels meus contes va obtenir un accèssit a Torroja. Serà un plaer tornar 20 anys, set llibres i més de 400 contes després.

Molles per no perdre'm: vídeolectura i presentació a Tortosa

Un fragment del meu nou llibre Molles per no perdre'm. Més informació sobre com aconseguir-lo a la seva presentació virtual.

I la presentació en carn i ossos, aquest divendres 11 de maig, a les 19.30 h. a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, a càrrec de Jaume Llambric, d'Editorial Petròpolis, i de Gerard Vergés. Per la compra del meu llibre, s'obsequiarà amb un exemplar de Jo sóc aquell que em dic Gerard.
Durant l'acte es podran veure els curtmetratges basats en contes meus, Espantant gavines i Magnetisme