Blocaire invisible

Ja està aquí la moguda del blocaire invisible.

Animeu-vos a participar. Instruccions a cal veí de dalt.

llibreters, enverinadors?

En un fragment de la novel·la Madame Bovary, la protagonista ocupa gran part del seu temps llegint "novel·les, llibres dolents, obres contra la religió en les quals es burlen dels sacerdots amb frases copiades de Voltaire".

Llegir és una activitat perniciosa per a la salut física i psíquica, que cal eliminar com sigui:

"No tenim dret a avisar la policia si el llibreter persisteix en el seu ofici d'enverinador?"

.Sovint dic (mig en broma, mig seriosament) que, en els temps que corren, potser serai bona cosa per al foment de la lectura la seva prohibició o, simplement, l'advertència de les autoritats sanitàries i morals dels seus "perills".

Creix la il·lusió

La llum entra tèbia a casa tots els matins. Avança el dia. Creix la il·lusió i les ganes de córrer.

Desdefinicions (132)

Desdefinicions que si no s'havien inventat abans deu ser per alguna cosa.

repunynància. Fàstic davant la força dels punys; amor per les mans obertes.
oboedient. Instrument de vent que sempre toca el que li manen.
tard'or. Època de l'any, els colors de la qual valen el seu pes en or. (Desdefinició copiada del títol d'un bonic post de Poeta per un dia)

Una sortida digna a Roquetes

Aquest divendres, 27 de novembre, vaig presentar Una sortida digna a la Biblioteca de Roquetes, a qui agraeixo de nou la seva predisposició i interès, tant de la directora com de la resta de personal, i de Francesc Ollé, el regidor de Cultura, que va presentar l'acte. Després de les seves paraules, jo vaig fer una petita intervenció per donar veu al llibre, més que mai, ja que van ser diversos lectors i lectores que van donar vida als meus contes. Moltes gràcies a la Pilar, al Pep, a la Bajoqueta, a l'Estrella (assídua lectora a les meves presentacions) i al Xavier Aragó i al Vicent Pellicer que van acabar l'acte amb una lectura del conte Una gàbia nova al mirador, que em va emocionar.

Com vaig dir divendres, un dels principals tresors que m'emporto de la meva trajectòria literària és la quantitat de col·laboracions que acumulo, valoro, agraeixo i retorno sempre que puc.

La cançó de Jesús Fusté també va ser-hi present i, com sempre, algun o altre blocaire més. Finalment, gràcies també al Jordi Aymà per les fotos.

Madame Bovary, de Gustave Flaubert

Madame Bovary, de Gustave Flaubert, és un gran clàssic del segle XIX que al seu temps va generar bastant escàndol. Aquesta meravellosa novel·la ens parla dels perills de l'amor o, més ben dit, dels perills de la manca d'amor. En una societat on la passió mútua no era un dels ingredients que es tenia en compte a l'hora de pactar matrimonis, així com tampoc les emocions de les dones, Emma, la nostra heroïna o antiheroïna, es veu empresonada en un matrimoni amb el metge Carlos Bovary, que defraudarà les seves perspectives gairebé des de l'inici. Criada al camp, Emma somia amb els luxes de la gran ciutat, amb vestits, grans canelobres, passions, balls...: "es va comprar un plànol de París i, al seu damunt, amb la punta del dit, feia correries pels carrers de la capital". Tot el contrari que li oferirà el seu marit, un metge sense gaire talent, de caràcter pusil·lànime, amant de la pau del camp.

Emma, amb certs remordiments al principi, però desesperadament al final, busca la passió que li manca a la seva vida, i es veurà immersa en una espiral de mentides i autodestrucció que el seu marit no descobrirà fins al final (tot un clàssic). El seu primer amant, un prestamista usurer i ambiciós, la societat en general, s'aprofiten de la seva desesperació i l'obliguen a fugir.

Els lectors assitim impotents a la seva caiguda i tots dos, Carlos i Emma, víctimes de tot plegat, ens faran pena a parts iguals.

Algunes frases que m'han captivat especialment:

"Res més bell al món que la seva cabellera negra i la pell blanca destacant sobre aquell color porpra quan, amb una resta de pudor, Emma creuava els braços despullats amagant-se el rostre entre les mans."

"Quan Emma s'asseia damunt dels seus genolls, una cama penjava a l'aire, i el diminut calçat, sense taló, se subjectava només al dit gros del seu peu nu."

"El seu alè, llançat amb força, feu tremolar la flama dels ciris contra la paret."

"La cera dels ciris queia en gruixudes llàgrimes sobre la roba del llit."

Els meus llibres a Torredembarra, per triplicat.

Aquest dijous 26 de novembre, dia que passarà dignament a la nostra història, els meus llibres van ser presents per triplicat a Torredembarra, on m'hi havia convidat el Club de Lectura de la Biblioteca. M'explico.

Arribo quan comença a fer-se fosc i aparco només entrar, aprop de l'església. Segons el plànol que vaig imprimir del Google maps, estic a l'altra punta de la vila, però ho faig amb tota la intenció, i aprofito per acostar-m'hi lentament, badant, trepitjant els carrers. Fotografio el campanar, portes obertes que trobo, i la llum groga que il·lumina la part vella m'acompanya càlida. Els carrers encara són plens de gent i busco un lloc discret on practicar el bookcrossing. A l'entrada d'una botiga, dins d'un cotxet de joguina, allibero un exemplar de Postres de músic.

Puntual arribo a Ona La Torre on m'espera somrient Sònia Ferrer per fer-me una distesa entrevista, juntament amb el trapezista que m'acompanya en tots els vertiginosos actes literaris.

Mitja abans del previst arribo a la bilioteca Mestra Maria Antònia de Torredembarra. Mentre em passejo (casualitats de la vida) em trobo amb un antic company de residència dels temps d'estudiant, cap allà als anys 70-80, que amb gran mèrit per la seva part em reconeix.

A les 19.00 comença la reunió del Club de Lectura. Com sempre, xalo molt, escoltant les sensacions que han provocat els contes de El vertigen del trapezista, que sovint són repetides, i els descobreixo alguns secrets i anècdotes del llibre. Em plau comprovar que la tendresa i l'amor pel meu poble també han arribat a Torredembarra. Com és habitual, diverses persones coincideixen en opinar que el millor conte és el primer, el més llarg, el de Monedes, i que hauria d'haver estat... una novel·la!

Acabem parlant del meu nou llibre, Una sortida digna, en signo uns quants exemplars, i ens acomiadem fins la propera.

Gràcies per tot.

Alumnes d'Alcanar reciten Gerard Vergés

El passat 20 de novembre, alumnes de l'Institut Sòl-de-Riu d'Alcanar van recitar poemes de Gerard Vergés, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, dirigits per la mà del company de lletres Tomàs Camacho, i al mateix temps van tenir l'opció de conèixer en persona l'autor.
Felicitem-nos per activitats com aquesta.
Podeu veure els vídeos de l'acte al blog de la Biblioteca. Aquí us deixo un altre vídeo d'homenatge.

One of us, d'ABBA

Són moltes les cançons d'Abba que podria posar en aquesta secció, però la segona que us proposo, per no anar a les de sempre, és One of us:

Microconte de l'astre inútil

Està exultant davant del descobriment del nou astre i riu sense treure l’ull del telescopi. Les nits en vetlla obtindran per fi un premi. El batejaria amb el nom del seu amor, però ja no el recorda. Massa hores mirant estrelles. Estava exultant.

Cares del món (126)

Maria m'envia aquesta cara del món plena de sorpresa a St. martin Church de Groningen.

Controlar l'important

Un company de feina té fama de despistat i la seva agenda és tota una metàfora de la seva manera de ser (almenys d'allò que aparenta si no ens detenim a conèixer-lo més profundament). L'agenda és tot un laberint de noms i números escrits de forma aparentment desordenada, amb lletres de diferents colors i mides, amb fletxes, noms esborrats, amb manca d'espais en blanc sense aprofitar...

Mentre comentava amb ell la seva agenda, i la fama de despistat de què gaudeix, em va dir: "Si no controlés les coses que realment són importants, no podria ser despistat amb la resta".

D'estrelles, cels i ascensors

Falses estrelles,
cel d'ascensor

- - - - -

Cel fals,
estrelles d'ascensor.

- - - - -

Ascensor d'estrelles,
fals cel.

- - - - -

Fals ascensor,

estrelles del cel.

Una sortida digna a Roquetes i trapezistes viatgers

La propera presentació d'Una sortida digna tindrà lloc aquest divendres, 27 de novembre, a les 19.30 h., a la Biblioteca Municipal de Roquetes, amb col·laboració de la seva directora, Begonya Ferré, i de Xavier Aragó i Vicent Pellicer que llegiran algun dels contes.

Abans, però, aquest mateix dijous, visitaré el Club de Lectura de la Biblioteca Mestra Maria Antonia de Torredembarra, on comentarem El vertigen del trapezista.

136è joc literari

Arriba el quart i últim joc literari del mes de novembre, on tinc el plaer de comptar amb la col·laboració de la Núria (o més ben dit, sóc jo qui col·laboro amb ella) i el seu blog Imatges i paraules, i més concretament de la seva secció Divendrinalles, on proposa enigmes literaris en imatges que avui, com a excepció, proposarà en dimecres a mitges amb mi. Moltes gràcies, Núria

.

El joc és senzill, simplement heu d'endevinar el llibre ( i també l'autor) que s'endevina amb les dues imatges que mostrem aquí i al seu blog.

.

Heu d'enviar la resposta a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu, i obtindreu punts per al sorteig dels premis mensuals: un lot de llibres cedits i dedicats pels seus autors/es, i un altre lot de llibres guanyadors dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona, dins de les activitats de la Tardor Literària.

El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes és el l'1 de desembre.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Demà un nou joc literari

Demà arriba el quart i últim dels jocs literaris del mes.

Animeu-vos a participar i aconseguir números per al sorteig dels premis del mes de novembre: A) Un lot de llibres cedits pels seus autors:

El final del joc, de Gemma Lienas
L'efecte espantall, d'Agustí Masip
El primer volum de les obres completes de Joan Cid i Mulet (dedicat pel prologuista Emigdi Subirats)
Aigües fondes, de Francesca Aliern
Camí d'amor, de Francesc Mompó
Camp de mèrleres, de Francesca M. Pujol
.
B) Un lot de llibres dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona
Eva Baltasar, Atàviques feres (premi Comas i Maduell 2008)
Ramon Vernet i diversos autors, Atracament i altres contes (premi TINET 2008)
Dolors Borau, Com una pedra (premi Pin i Soler 2008)
Enric Balaguer, La casa que vull (premi Rovira i Virgili 2008)
Diversos autors, Artur Bladé i Desumvila: escriptor de l'ebre català, cronista de l'exili, 2008.
.

De moment, també podeu participar als anteriors jocs del mes:
133è joc literari

134è joc literari

135è joc literari
.

El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes és l'1 de desembre.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Bookcrossing a Reus

Migdia de tardor. Fulles a terra. Allibero un llibre en un banc al Passeig Sunyer de Reus. M'amago al cotxe. Algú s'hi apropa i el mira per damunt; no en fa massa cas. Un altre s'hi aproxima més. S'asseu. L'agafa. El fulleja amunt i avall diverses vegades, superficialment, de pressa, com si busqués alguna tresor entre les seves pàgines; no sap que el tresor són les pàgines. Se'n va. El deixa. Migdia de tardor. Fulles a terra.

Tres hores més tard, el llibre ja no hi és.

Diferències entre xiquets i xiquetes

En una revista sobre infants he vist un article, on diu que "als 4 anys, és capaç d'entendre les diferències entre xiquets i xiquetes". .

Es deu tractar de xiquets/es superdotats/es, perquè jo, amb 44 anys, encara no ho he aconseguit.