27 de maig 2017

Postals d'autors ebrencs




Amb l'excusa de la 10a edició de Litterarum, que se celebra aquests dies a Móra d'Ebre, la Institució de les Lletres Catalanes ha editat onze postals més amb frases d'autors ebrencs, entre els quals tinc l'honor de trobar-m'hi, com ja vaig explicar.
A cadascuna de les frases, hi ha una paraula remarcada d'un color diferent, i mirant-les així per damunt, m'adono que unint-les en podria sortir un poema.
I vet aquí una possible versió (en podria haver altres)
.
Instint emigrant fugit
perd esperança;
horitzons semblen carícies.

Quedarà foc petit.

26 de maig 2017

Els meus llibrs, a la Fira del llibre ebenc





14a edició de la Fira del llibre ebrencs de Móra d'Ebre, i per 14è any hi seran els meus llibres.
De fet, ja hi són, com puc comprovar gràcies a les fotos de Marta Escolà, intrèpida fotògrafa, i m'esperen a què demà els faci companyia tot el dia.
Al maté, a les 11 hores, a la Sala Demcràcia, actuaré amb Albino Tena (Amb gust de terra, un petit espectacle de literatura i música al voltant del vi); i a les 18 hores presentarè El nostre pitjor enemic.
Amb ganes.


Una frase, per a una postal


Des de fa uns dies tinc l’alegria que una de les meves frases forma part de la col·lecció de postals de la Institució de les Lletres Catalanes. Vaig tenir el plaer de rebre els primers exemplars de mans de Laura Borràs, la seva directora, amb qui he coincidit ja en nombrosos actes, persona que amb les seves parraules i la seva actitud sempre fa augmentar, si és possible, l’amor per la literatura. A més, l’honor és doble, ja que ella en persona va escollir la frase. Em va donar l’opció de canviar-la, però ni se’m va passar pel cap.
La frase forma part d’un dels poemes inclosos al recull  Sota la pell hi ha car encara, amb què vaig guanyar el XXII Premi Terra de fang de Deltebre el desembre de 2016.
Aquest recull de poemes van ser escrits en un període de temps molt breu, la tardor de 2015, i seguint sempre una mateixa posada en escena: de nit, sol davant l’ordinador, amb una música suggeridora, sovint d’Albino Tena, i deixant-me portar, arrauxadament, per les sensacions que em suggerien les notes. Fruit d’aquesta forma d’escriure, és el següent poema en prosa on es troba inclosa la frase, i que ara transcric:
.
M’assec al pedrís dels dies, sense ànim d’interrompre’n el camí. Lentament cauen les gotes de llum i es fonen sense recança mentre dibuixo, a pols, arestes del destí que invento sobre la marxa.

No compro daus ni profecies. Cuques de llum al terra i al cel, a infinita distància les unes de les altres, a incomparable grandària o insignificança. La llum és llum, i jo, un dia i per sempre, vaig ser petit.

25 de maig 2017

La literatura en un tuit. I la vida.




24 de maig de 2017. Avui, a Viladrich, presentació a càrrec de Montse Castellà del llibre La literatura en un tuit, de Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) i, sobretot, apassionada i apassionadora pels llibres.
Faig tard, perquè la meva agenda, de vegades, és incompatible amb la de mon fill, que avui té un examen a l’Escola de Música, ell solet davant d’un tribunal, i és la seva primera vegada, i està molt nerviós. Aprofita els instants d’espera, repassant la lliçó, mentre jo, al seu costat, fullejo el llibre de la Laura; la música i la literatura són bones amigues.Quan surt de l’examen, se’l veu atabalat, i la mestra em confirma, traient-li importància, que els nervis l’han traït, però els avantatges de ser pare de certa edat és que et prens les coses amb més tranquil·litat, i que saps desgranar allò que realment importa. L’abraço i esperarem la nota sense angoixa. Ens han confirmat que el curs vinent començarà piano, l’instrument que ara l’il·lusiona, i aquesta felicitat res no la trenca.
Arribo tard a Viladrich, tot just quan acaba de parlar la Montse Castellà i m’assec a última fila. Bona presència de públic. La Laura, amb la seva habitual capacitat per parlar de literatura de forma fresca, fàcil, intel·ligent i engrescadora, explica el procés de creació del llibre i com ha anat seleccionant, de forma subjectiva (com ha de ser la passió pels llibres), els autors i textos que ha escollit, de tota la història de la literatura. Subratlla la bondat de rellegir els llibres, cosa que comparteixo, com a un veritable acte de llibertat. Llegir un llibre pot ser fruit de l’atzar, del compromís, fins i tot de l’obligació; però una relectura..., una relectura és una decisió presa amb tota voluntat, i la millor manera de captar tot allò que en un primer viatge, abstrets per la trama, ens va passar per alt.Rellegir és llegir pel pur plaer de llegir.
En acabar, una excel·lent mostra de la capacitat de seducció de Laura Borràs, que segurament no oblidarà: Zoraida Burgos pregunta com ho ha de fer per ser alumna seva.
Com sempre, les microtertúlies de després de l’acte, són del millor d’aquestes trobades, on la família de lletres que no para de créixer ens trobem i retrobem i compartim. Un exemple de l’emoció i excitació del moment és que, qua ja estava sortint per la porta de la llibreria, algú li recorda a la Montse que es deixava.... la guitarra!
Per a cabar la jornada, un últim regal: a les portes de la furgo de la Montse, la Laura Borràs em dóna les postals que la ILC ha fet amb una de les meves frases. La va escolir ella personalment, i em donà l’opció de canviar-la, però ni se’m passà pel cap alterar aquest regal. Es tracta d’un fragment del recull de poemes Sota la pell hi ha carn encara, amb què vaig guanyar el XXII Premi Terra de Fang de Deltebre: La llum és llum, i jo, un dia i per sempre, vaig ser petit.
Un darrer detall petit que explico a la Laura, com a exemple de com la poesia i la vida van de la mà. Durant la presentació, mentre escoltava assegut a l’última fila, he agafat el seu llibre i he descobert que dins, entre la pàgina 12 i 13, algú hi havia posat un fullet doblegat. Un avió de paper que mon fill havia fet, per distreure’s, amb un imprès de l’Escola de Música.

Llegir, viure, volar, emocionar-se.

Sense mirar-s'hi gaire

Llança els dards sense mirar-s'hi gaire. Quedar tercer del campionat el deixa indiferent. 
#nanocontes

24 de maig 2017

Joc visual a la Fira del Llibre de Vall d’Uixó

Durant la passada Fira del Llibre de Vall d’Uixó es va fer un joc visual amb la lectura conjunta d'un poema de Vicent Andrés Estellés. Em fa il·lusió veure el resultat i trobar-hi un llibre meu. A veure si el trobeu?

No és la derrota. sinó el vent (fragment)


"Per l’altra vorera passen un grup de noies sense parar de riure, tallades totes per un mateix patró; pantalons indecentment curts, com diu sa mare, cabells llargs i lliures que s’acaronen constantment, camisetes ajustades de colors... L’altra vorera de vegades sembla un altre planeta. La Indira acotxa el cap, en un gest d’humilitat heretada de generació en generació, i aquest moviment dels ulls fa que es fixi en quelcom de color roig  mig amagat rere la roda d’un cotxe, tocant a la vorera. Quan s’acosta, s’adona que és un mitjó; un altre que està fora de lloc. Li fa pena, i el plega. "
.
Fragment del recull de contes No és la derrota, sinó el vent (Onada Edicions, 2016).
Amb gabes d'anar a més aules per comentar aquestes històries. Es pot utilitzar la proposta didàctica del llibre.

23 de maig 2017

Tumateix-llibres, 10 anys


El blog Tumateix Llibres fa 10 anys i, entre altres coses, ho celebra jugant amb aquesta endevinalla on cal relacionar sis escriptors/es amb els xiquetes i xiquetes que van ser. Jo em trobo entre ells, a veure si em reconeixeu!

al més profund de la consciència humana

El crit arriba al més profund de la consciència humana on, desafortunadament, no hi viu ningú. #CFFT17

22 de maig 2017

àngels bons

Els àngels bons tenen ales de recanvi, però sempre les acaben regalant.

20 de maig 2017

Que venen els marcians!, de David Fernández Sifres i Ximena Maier


Que venen elsmarcians!, de David Fernández Sifres i  Ximena Maier
Baula Edicions, 2017
Sinopsis

De tots els pobles que hi ha al món, els marcians decideixen visitar Vilavella de la Vall. En Queco, en Quim i en Poliprou són els únics que sembla que comprenen la importància de la seva visita. Estan convençuts que si els marcians no queden contents envairan el planeta. És per això que faran tot el que puguin per preparar-los una gran benvinguda. Tenen berenar, allotjament i, fins i tot, aeroport per a ovnis. Però hi ha un detall que se’ls escapa…

19 de maig 2017

error?

“Merda! L’estaca havia de ser de fusta”, recorda massa tard el nou vampir.
#CFFT17

18 de maig 2017

destral

A cada bon pensament li neixen dues ales, que talla de forma immediata amb la destral que afila cada nit. 
#CFFT17

17 de maig 2017

Lurdes Malgrat a Tens un racó dalt del món



Lurdes Malgrat ens visita aquesta setmana a Tens un racó dalt del món, de Canal 21. Parlarem sobretot de tres temes.
En primer lloc, de la seva tasca a l'Escola de Lletres de Tarragona, una entitat sense ànim de lucre que promou la passió per l'escriptura des del 2002 de forma gratuïta.
En segon lloc, del seu poemari Senyals a la costa (Cossetània Edicions) ple de simbologia, amb referències a personatges mítics com Ulisses, i una reflexió sobre els nàufrags que tots som una mica, sobre què representa la costa i els seus senyals, sobre el viatge
I per últim, de la seva novel·la juvenil, inclosa la col·lecció Maremàgnum d'Onada Edicions,  El secret de les terres roges que, en certa manera, també parla d'un viatge, de la necessitat de moviment, de conèixer-se a un mateix, una novel·la que pot captar el públic juvenil, ambientada en un possible món futur (futur?), però que aporta excuses per a reflexionar.
A més, ens farem ressò de les novetats literàries: L’arquitectura de la ficció, de Vicent Usó; Delta, de Carme Cruelles; Fill de la memòria, d’Antoni Cisteró; On la sang, de Ricard Garcia; Tots els sonets, de William Shakespeare, traducció de Gerard Vergés
El programa es podrà veure en directe els dimecres 17 i 24 de maig, les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes, i també a l'emissió en directe a través del canal de Youtube de Canal 21.
També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

Gosadies, de Carme Andrade


Contes, poesia, pintures…, tot això i més són les Gosadies que ens ofereix Carme Andrade, que porta com a encertat subtítol (per a paladars exquisits que es deixin desafiar).
No, no és un llibre adequat si vols evadir-te sense pensar en res, si vols endinsar-te en el mecanisme ben encaixat de la trama d’un llibre. Però atreveix-te a entrar a l’atmosfera subtil que ens regala l’autora, a acompanyar els personatges als seus viatges petits i profunds (en autobús, en vaixell, en tren, a peu…), viatges propers i sentits, als encontres i desencontres que propicia l’atzar o el desig, a la recerca de l’amor, del record, o d’un mateix. Cada conte és una andana, un bitllet, un seient buit al teu costat que, en qualsevol moment, l’emoció pot ocupar, el tacte sedós d’un xal virolat, l’aigua que rellisca d’una pell sortida de la platja, gotims de cireres, fuits dolços de tardor.

D’on vénen els personatges? On van? Els personatges som nosaltres?
Tindré el plaer de participar a la presentació del llibre el proper 19 de maig, a les 19.30 hores, a La 2 de Viladrich, juntament amb Antònia Farré, que recitarà uns textos.
De moment, us deixo amb uns fragments.

16 de maig 2017

Sobre La vida darrrere de l’aparador, a Móra la Nova




Ja fa molts anys que m’uneix un feeling especial amb les dues Móres, la d’Ebre, i la Nova, tant una com l’altra, on hi faig activitats literàries amb relativa freqüència i facilitat. Destaca la meva tossuda presència a totes les edicions de la Fira del llibre ebrenc de Móra d’Ebre (el proper dia 27, per duplicat), però també he fet lectures de contes i versos (tant a l’una com a l’altra), i tallers literaris (tant a l’altra com a l’una), i presentacions de llibres (a totes dues), i he celebrat el dia mundial de la poesia (als dos costats de riu).
El capítol més recent d’aquesta història d’amor va tenir lloc el passat divendres. Eva Vallespí, la regidora de Cultura de Móra la Nova, amb una sensibilitat que la fa propera als meus textos (al seu facebook escriu: “no em canso de repetir la lectura dels seus llibres, com quan mires un apeli que t’agrada, diverses vegades, i sempre hi trobes una cosa nova”), em proposà la presentació del meu llibre. Quin? li vaig preguntar, perquè darrerament n’he publicat tres. “M’agradaria molt saber més de La vida darrere de l’aparador”, em va respondre i sorprendre. Això em fa feliç, perquè el llibre, en portar el nom de Tortosa al subtítol, du una sobrecàrrega d’etiqueta de “local” que no li fa justícia i que dificulta que arribi a altres ciutats. Sé que serà impossible d’evitar, en sóc conscient, tot i la universalitat del seu contingut, i per això agraeixo la seva voluntat de voler-lo portar a Móra la Nova.
Aquesta primavera de maig, indecisa, ens recorda a dies el fred de l’hivern, i per moments ens avisa de la proximitat de l’estiu. Avui, però, la tarda és neta i lluminosa, i amb aquest ànim enfilo el camí cap a Móra, (i el swing i el soul de Louis Armstrong i Amy Winehouse al cotxe). I, també molt important, amb temps suficient per a anar a poc a poc, per a entrar als pobles que la carretera ara esquiva deixant-los de costat, i saludar els veïns que passegen, sorpresos pel pas d’un cotxe que no coneixen i que han de mirar dos cops.
Arribo abans d’hora a l’edifici de la Biblioteca, i tafanejo en un tauler els dibuixos i textos amb què l’alumnat de l’escola ha versionat els contes d’Andersen; sempre hi som a temps d’aprendre dels mestres, els xiquets.
Dins, ja m’esperen Paco Sanahuja, el bibliotecari, que el dia abans m’havia entrevistat per al Cafè literari de Ràdio Móra la Nova, i Jordi Duran, que em farà la presentació, i Marta Escolà, intrèpida reportera de La nova escena, especialista en fotografiar concerts de música, esporàdicament events literaris, i amb qui he compartit lloc de feina a l’Ajuntament durant sis mesos com a “assessora multidisciplinar” . I van arribant més rostres coneguts d’aquesta família o secta cultural ebrenca, com la regidora, Eva Vallespí, Joan Josep Duran, president del CERE, Josep Moragrega, expresident d’Òmnium Cultural Terres de l’Ebre, i Ferran Bladé, director territorial de Cultura, que es troben entre el distingit públic.
Jordi Duran fa un repàs de la meva trajectòria, subratlla també el caràcter universal del llibre, i l’enllaça amb un fragment del llibre Les primeres descobertes, del meu admirat Artur Bladé, ambientat en un petit comerç de Benissanet.
Per a acabar l’acte, intento demostrar la bellesa i la poesia que atresoren les petites coses que ens envolten, amb fotografies de petits i humils objectes que vaig trobant pel carrer.
La tarda comença a caure, amable fresca al carrer. Torno a la Ribera d’Ebre aviat, el 27. Ja en tinc ganes.

Gràcies a les fotos de la Marta Escolà (podeu veure el reportatge complet a flickr)

15 de maig 2017

Amb Albino Tena i El nostre pitjor enemic, a la Fira del llibre ebrenc


S'acosta una nova cita anual imprescindible: la Fira del llibre ebrenc i Litteratum,a Móra d'Ebre.
I com pràcticament en totes les edicions i seré present, i per partida doble, el proper 27 de maig.
.
Al matí, participaré amb el guitarrista Albino Tena amb una activitat que s'estrena a la fira, el Tast-VInent, on oferirem un tast de l'espectacle "Amb gust de terra", amb textos i cançons relacionades amb el món del vi. Molta il·lusió per a aquest nou projecte. Més informació al Diari de Tarragona.
.
A la sis de la tarda, dins de les tradicionals rondes de presentació, parlaré d'El nostre pitjor enemic, la novel·la amb què vaig guanyar el Premi de Narrativa Ribera d'Ebre.



14 de maig 2017

Blau marí, de Xavier Blanch


Blau marí, de Xavier Blanch
Sinopsi
Dues vides, dues històries, tenen un punt de confluència i de retrobament. El Mundi és un home solitari maltractat per les circumstàncies difícils que li ha tocat viure. El Ricard, un adolescent orfe, viu amb el seu avi, un vell mariner que ara treballa com a vigilant nocturn d’un parc d’atraccions. Avi i nét conviuen en una caseta aïllada amb bones vistes al mar. Tot i que a les nits l’avi no hi és, el Ricard no té por perquè compta amb la companyia del Sindbad, un gos jove i fidel. La por del Ricard no ve de la solitud ni de la nit, sinó de la imprevista arribada del Mundi, l’home que es presenta com a antic amic de l’avi, un personatge un xic misteriós. El nouvingut posarà el Ricard en estat d’alerta. L’avi és el seu protector, el seu únic parent, i no vol que ningú inquieti aquest petit nucli familiar.

13 de maig 2017

Un regal per al Führer, de Francesc Valls Calçada


Un regal per al Führer, de Francesc Valls Calçada
Arola Editoris, 2017
Sinopsi

Un adolescent, fill d’una família jueva que l’any 1492 va fugir de Tarragona, és designat guardià de l’anell del rei Salomó. El Tercer Reich comença la Solució Final a Grècia i ha de fugir d’un oficial nazi de la Brigada Reichsleiter Rosenberg, dedicada a l’espoli d’obres d’art. En temps estranys, cada dia és l’últim. La flama d’un incipient amor dins del gueto de Tessalònica l’ajudarà a sobreviure.
Us convido a veure el vídeo promocional.
I la lectura d'un fragment:

La literatura en un tuit, de Laura Borràs i Castanyer


La literatura en un tuit,de Laura Borràs i Castanyer
Símbol Editors, 2017  
La literatura en un tuit és una porta d’entrada a algunes de les millors obres de la literatura universal, un convit a llegir-les en tota la seva extensió i profunditat.

De la Bíblia a Mercè Rodoreda, passant per Èsquil, els trobadors, Shakespeare,  Flaubert o Sylvia Plath, la història de la literatura està plena d’obres i escriptors  imprescindibles.