19 de juliol 2024

El resplandor

 

Al mig del passadís del súper, dos bessones d'uns vuit anys, amb vestit igual de faldeta, i mitja melena. Impossible no pensar en El Resplendor de Kubrick. Però no tenen una actitud inquietant. Boten i aplaudeixen, alegres, perquè són pare ha agafat una pizza per a sopar. Dubto que la tallin amb una destral.

14 de juliol 2024

16a Jornada Literària de Cornudella de Montsant

 





A la 16a Jornada Literària de Cornudella de Montsant. Una edició especial, en què després d'organitzar-la des de 2008 he decidit, o he necessitat, fer una passa enrere, netejar la meva ment i el meu temps d'algunes de les coses que me'ls ocupen.

Un Jornada que visc amb tranquil·litat i amb la felicitat de veure com continua. Per molts anys.

09 de juliol 2024

dos necessitats

 Els hòmens tenim dos necessitats: amics i enemics. Una ens fa millors, l'altra ens autodestrueix.

07 de juliol 2024

Amb La nova Rússia a l'UN-I-VERS de Benifallet





 Ahir al II Festival de Poesia UN-I-VERS de Benifallet. Presentem el llibre La nova Rússia de Sergei Eisenstein on he escrit versos a les il·lustracions que Amat Pellejà ha fet inspirat en la pel·lícula La línia general.

Fotos de Domingo Ramos.

04 de juliol 2024

circuit urbà

 

El passeig de Ribera és un espai de la ciutat on la gent acostuma a caminar amb ànim esportiu, per a estirar les cames o prendre l’aire, a la vora del riu. Té una franja de terra, amb aparells per fer esports, jocs infantils, fonts, i taules de pic-nic, i el passeig pròpiament dit, enrajolat, amb una fila de plataners, escortat per parterres intermitents, que abracen els arbres de dos en dos, i que permeten passar d’un a altre costat pels passadissos que els uneixen, tot i que travessar aquests parterres no comporti cap dificultat.

La gent camina per un dels dos costats amb més o menys velocitat, i quan arriba al final del passeig, la seva trajectòria descriu una corba per a salvar l’últim porterre, i tornen per l’altre costat de la filera de plataners, com si es trobessin en una pista d’atletisme urbana. Enlloc de fer aquesta corba, podrien girar el cos 180 graus i tornar sobre els seus mateixos passos, però diria que ningú fa aquest moviment, potser per la seva brusquedat i manca d’elegància, o perquè tornar per l’altre costat ens fa imaginar que obrim nous camins, tot i que la perspectiva del paisatge sigui idèntica. O simplement hem vist massa jocs olímpics per la tele. O estic equivocat, i tot plegat són imaginacions meves quan bado pel carrer, i la gent tant fa un moviment com l’altre. Potser m’assegui un dia en un banc de la punta i prengui dades per a corroborar aquesta teoria, o per a arribar a cap conclusió, només per a prendre l’aire.

30 de juny 2024

De nou a l'UN-I-VERS, L'ebre riu de poesia





 L'any passat vaig participar a l'estrena del certamen UN-I-VERS, L'Ebre un riu de poesia, que va tenir lloc a Benifallet.

I aquesta setmana, del 5 al 7 de juliol, arriba la segona edició, on també tindré el goig de participar, amb la presentació del llibre d'il·lustracions d'Amat Pellejà,  La nova Rússia de Sergei Eisenstein, on he posat les poesies que acompanyen cada imatge, i que tindrà lloc dissabte 6 de juliol, a les 5 de la tarda.

Més informació en aquest enllaç


23 de juny 2024

Dubte infantil, o el color de la carn

 

Quan era petit i pintàvem un dibuix, per a la cara i les mans agafàvem el llapis que dèiem de "color carn", que no faltava a cap estoig o plumier. En aquells anys seixanta i setanta no imaginàvem altre color de pell que aquell, tirant a rosadet tendre, perquè al nostre panorama humà habitual de poble era raríssim trobar-nos altres pigments que ens semblaven exòtics.

La qüestió és que imagino que "color carn" no és el seu nom correcte. Em podeu ajudar? No és per a mi, sinó per a resoldre el dubte del xiquet que encara soc.

Se acabó lo que se daba

 

Davant meu, a la vorera, una dona gran avança lentament. Arrossega una mica els peus, recolzada en un caminador. Al costat, molt a prop, al mateix ritme, l’acompanya una noia jove, amb la mirada al mòbil que duu a les mans, que no li impedeix estar atenta a veure què passa, quan la dona s’atura. El caminador s’ha enganxat amb una fulla; sembla un entrebanc massa minúscul per a impedir que avanci, però la mesura dels obstacles és relativa. La noia s’acotxa, aparta la fulla de sota la roda, i continuen endavant, tot just quan em poso a la seva alçada per a avançar-les, i escolto que la dona diu, en to de lament: “Se acabó lo que se daba”.

20 de juny 2024

Mitjans d'agost

 

Matí malenconiós, amb pluja, baixada de temperatures, fulles caigudes al passeig vora el riu. Tot i que avui comença l’estiu, fa dia de tardor. Amb aquest esperit reflexiono sobre el pas del temps, el meu. Fa anys que em sento a la tardor de la vida, i lluny de la exaltació festiva, sorollosa i càlida de l’estiu, cerco la serenor dels capvespres, rumio mentre torno a casa venint de la feina.

I si la vida fos un any, a quin mes exacte de la tardor em trobo? Octubre? És un mes que m’agrada força, de bons records.

Com que a més de les lletres, també m’agraden els números, em poso a fer càlculs mentals. Estimo una esperança de vida de 96 anys; no perquè cregui amb certesa que hi arribaré –faré el possible per passar-los amb escreix-, sinó perquè és un múltiple de dotze. En aquest cas, vuit anys de vida real equivaldrien a un mes, en aquest teòric calendari anual. Com que estic a punt d’arribar als seixanta, això voldria dir... que he viscut set mesos i mig!!! Em sorprén el resultat. De veure’m ja a l’octubre, resulta que em trobo a mitjans d’agost! Està a punt de començar la festa major del meu poble!

Somric sol davant d’aquesta troballa, quan arribo al meu nou barri, quan veig les finestres de la meva nova casa, aquest dia malenconiós, fresc i ple d’esperança.

17 de juny 2024

CONVERSES AGAFADES AL VOL

 

CONVERSES AGAFADES AL VOL

 Un noi li diu a un altre:"Continua sense tocar-me la loteria. Potser no hi jugo prou".
La probabilitat diu que té raó, i potser hauria de posar més ous al cistell de l'atzar. O potser diversificar els ous posant-los a altres cistelles de la il·lusió.

16 de juny 2024

Dinar tertúlia a Tarragona



 Ahir, convidat per Joel Santamaria, participo a un dinar literari de l'Associació Literària del Camp de Tarragona Associació Literària del Camp de Tarragona, al restaurant Les Coques de Tarragona. Allí em trobo amb vells amics com Conxita Jiménez, Francesc Valls Calçada, i Josep Lleixà "Fifo", i coincideixo amb Jordi Manzanares, Adrià Gil, Àngel Casas.

A l'inici Joel Santamaria fa un resum de la meva trajectòria literària, incidint sobretot en el llibre Postres de músic, que continua guanyant amics i fent parlar, dos dècades després d'haver-lo escrit.

Jo els parlo de la meva evolució, dels diferents gèneres que ara m'atrauen més, com el dietarisme, i els llegeixo algun conte inèdit.

Segur que teixirem més llaços entre Tarragona i les Terres de l'Ebre.


13 de juny 2024

 Treballant en la portada del proper llibre; el 20è en solitari.

12 de juny 2024

llibre torna a casa

 

Un dels últims dies que vaig viure a la nostra anterior casa, vaig alliberar un llibre a la mateixa porta del carrer.

Ara que ha passat més d'un mes, m'escriuen una parella de germans de 7 i 11 anys que el van trobar. M'expliquen que els ha agradat i que ahir el deixarien al mateix lloc, perquè el trobin altres persones.

Llibres que emprenen viatges, llibres que es resisteixen a abandonar del tot la seua casa, cases que es mantenen més endins del record.

Per a acabar-ho d'arrodonir, aquest era un dels llibres (dels molts llibres) que li va cagar el trió al nostre fill o, més concretament, que li va deixar a la porta de casa quan se'n va anar fa uns anys. Ai, la màgia!!!

Un repte prioratí


La nova Rússia de Sergei Eisenstein, un llibre a mitges on Amat Pellejà ha fet 38 il·lustracions al carbó inspirades en la pel·lícula La línia general, i jo m'he inspirat en les il·lustracions per a escriure versos, de forma lliure, sense tenir en compte el context de l'obra d'Eisenstein. No es tracta d'un poemari il·lustrat, sinó d'un llibre d'il·lustracions poetitzat. Un repte prioratí, fet passar per les rússies.

11 de juny 2024

Amb l'eix trencat el sud em crida, de Rosa Queral, presentació a Tortosa



 Dimecres participo a la presentació a la Biblioteca de Tortosa del poemari AMb l'eix trencat el sud em crida, de Rosa Queral, amb fotografies de Maria José Piorno.

Podeu trobar informació a la conversa que vam mantenir a Tens un racó dalt del mónTens un racó dalt del món de Canal 21 Ebre, i escoltar escoltar un dels poemes

10 de juny 2024

la petjada d'un breu contacte

 

Espero a la cua de la caixa del supermercat. Davant meu una parella gran, d’accent tortosí. Més endavant encara, ja passant els productes per mans de la caixera, una família marroquí. Són quatre o cinc. El més petit, d’uns dos anys, assegut en una cadireta, mira fixament l’home gran, alt, prim, de cabells blancs. De fet, es miren mútuament, i endevino un somriure d’estranya complicitat, que s’encomana a son pare. No es diuen res, però la comunicació s’ha establert saltant diversos obstacles que a algun adult els semblarien insalvables. En un moment determinat, quan els somriures es fa més intensos, el xiquet l’assenyala amb el dit, i l’home gran sembla estar a punt d’adreçar-li una carícia a la galta amb el dit, que no s’acaba de materialitzar. És curiosa la forma en què als crios petits els crida l’atenció una persona determinada d’un grup, que els cau simpàtic sense cap motiu aparent, però amb una decisió que rarament falla.

Un cop posats en bosses els productes que cadascú s’endurà a casa seva, potser no tornaran a coincidir mai més, potser no deixarà petjada aquest breu contacte. O sí.

09 de juny 2024

Fira del Llibre Ebrenc, 20 anys





Avui fa vint anys de la primera Fira del Llibre Ebrenc de Móra d'Ebre, i allí estava jo, molt inexpert encara, amb el meu primer llibre Tens un racó dalt del món, i l'Editorial Montflorit. 

Dos dècades després, amb més llibres al bagatge, centenars d'amistats com a tresor, alguna pèrdua com la de Víctor Canicio que llavors m'acompanyava, segueixo al costat de la Fira, any rere any.

Continuarà.