grutes literàries

Era una escriptora molt profunda; se n'organizen diverses grutes literàries.

Que et dediquin un sonet

Emigdi Subirats és dels meus primers amics de lletres. Sempre n' he admirat la capacitat de treball, la memòria enciclopèdica prodigiosa, la fortalesa dels ideals, la voluntat incansable i constant de promoure la gent de la cultura, sobretot ebrenca, sobretot la gent de qui hem agafat testimoni i de qui ell és el gran difusor.
Són nombroses les nostres col·laboracions, reconfortant l'abraçada fraterna que ens dediquem.
Ara, a més, li he d'agrair que em dediqui un sonet.
Gràcies, Emigdi, ets únic.
.

Indret d'encís al regne del Montsant,
regust de vi, molts ceps i bella flora;
el paradís, Siurana va inspirant,
tot beneït per eixa reina mora.

.

A Cornudella, la feliç infantesa,
Josep Carner de goig es va inspirar,
la més bella per nostra Renaixença,
de menester va voler composar.

.

La narrativa t'omple de gust la vida,
com una diva que va agafant sa mida,
tu vas creant un món menut vital.

.

Tens un racó replè d'escriptura,
el món és bo quan regna la cultura,
lletres d'encant, el quefer principal.

Adellà del riu, de Jordi Gilabert

Adellà del riu, de Jordi Gilabert

Cossetània Edicions, 2019

Sinopsi

Una nit d’un dissabte d’estiu en un poble del delta de l’Ebre, envelat amb bombetes de colors, les parelles, sufocades i rialleres, ballen un pasdoble; però, de cop, un agutzil puja a l’escenari i atura la festa: s’acaba de produir una rebel·lió militar. Tothom ha de marxar cap a casa. Saturní i Carme, que fa poc que són nuvis, es miren incrèduls; esperaven el dissabte amb deler. No entenen per què s’ha de suspendre el ball per una cosa que ha passat tan lluny. I és que en aquell moment no s’imaginen fins a quin punt allò que els acaben d’anunciar capgirarà les seues vides i les de tot el poble. Així comença Adellà del riu, amb el rerefons d’una guerra que s’aproxima inexorable i que amenaça d’arrasar-ho tot, mentre les velles rancúnies, les enveges i els odis es desboquen.

XXXVI Premi de Narrativa Ribera d'Ebre

Redescobrir Tortosa

Eduardo Sánchez de la Ràpita, habitual assistent a les trobades dels diLLUMs d'arts al forn, ens dedica unes paraules al seu article Redescobrir Tortosa, publicat al setmanari L'Ebre, el 6 de setembre de 2019

diLLUMs d'arts al forn, trobada de setembre

9 de setembre de 2019. A punt per a començar un nou cicle anual, les trobades mensuals dels diLLUMs d’arts al forn continuen en la seva línia, i seguim sumant actius de gent amb ganes d’afegir-se a aquest col·lectiu. Ens agrada veure cares noves cada mes a les trobades, observar com entren amb prudència i cert desconcert, per no saber ben bé què es trobaran, i comprovar com de seguida queden seduïts per l’ambient amable, distès i acollidor.

Aquesta trobada ha estat farcida d’iniciatives a comentar, però tot i la llarga llista que ara veure-ho, pretenem que tot plegat sigui dinàmic, i que flueixi en companyia del menjar i beure que ens ofereixen del Forn de la Canonja, en una mena de caos control·lat, o de control caòtic:

.

En relació al Concurs postal dels diLLUMs, recordem que cal enviar una postal a Lo Portal de Tamarit. Al revers destinat a escriure s’inclourà l’obra amb què participeu (text, dibuix, mixte, etc). No posar cap referència sobre l’autoria. Abans d’enviar-la, fer-li una foto i envieu-la a numenEbre@gmail.com amb les vostres dades. Termini: 12 de setembre. El 27/09 es farà un sopar a Lo Portal de Tamarit on es donaran diversos premis culturals. Cal inscripció al mateix correu.

Hem presentat tres llibres amb lectura d’algun fragment: Fato, de Paco Murall, Bienalados, de Fàtima Beltran, i Continuem?, d’Ernest Redó.

Joan Panisello ens parla de TERRÀNIA, el 17è Festival Int. de Ceràmica de Montblanc, on la seva obra hi té especial protagonisme.

Màrius Pont ens anima a participar al Debat constituent i la 1a Jornada formativa temàtica, a Tortosa, sobre Territori, recursos naturals, sectors estratègics i empreses públiques, el 14/09/19. Inscripcions a www.debatconstituent.cat/jornades. 

També ens parla dels diversos Itineraris per les Terra de cruïlla, a Mas de Barberans, Campredó i Godall.

Tomàs Camacho ens convida a assistir el 14/09/19 al Sopar Trinitari Fabregat, que tindrà lloc al Verger de la mestra Gual d’Alcanar. Inscripcions a la Biblioteca al 977732464.

Dolors Roo, Emigdi Subirats i Sílvia Panisello, des d’Òmnium Cultural, ens covniden assistir a diversos actes, com el 21/09/19 al Dinar Desideri Lombarte a Pena-roja de Tastavins en el 30è aniversari del seu traspàs, i el 28/09/09 al Sopar Estellès a Villalba dels Arcs (Terra Alta).

Emigdi ens convida també Club de lectura a Campredó, del llibre Jo soc aquell que va matar Franco, de Joan-Lluís Lluís, presència autor, el 27/09/2019

El proper 12 de setembre, a Amposta, es projectarà de nou el curtmetratge Versos contra la violència, del grup CREA, basat en la iniciativa sorgida des dels diLLUMs d’arts al forn.

Jordi Mulet, d’Amics dels castells, ens avança les activitats que duran a terme al mes d’octubre, amb la seva participació al certamen A cel obert, i a la diada anual que tindrà lloc el 26 d’octubre.

Manuel Bestraten, arquitecte, enginyer i fundador d’Amics i amigues de l’Ebre, ens visita per primer cop, i ens dedica unes paraules d’encoratjament.

Eduardo Margaretto ens anima a assistir a un nou concert del grup Dematímañana i ens recita un dels seus versos.

Octavi, de Can somiatruites de la Ràpita, ens parla dels seu projecte de llibreria de segona mà.

Sisco lahosa, com cada mes, ens proposa un article per a reflexionar. Aquest cop, Temps de silenci, de Llàtzer Moix, publicat a La Vanguàrdia el 7 de juliol de 2019.

Joan Ortí, de Maestrat viu, ens anima a assisitir a la Trobada de danses del Maestrat, a Benicarló el proper 21 de setembre, amb participació d’una vintena de pobles.

I com ja és tradició, sortegen entre les persones assistents diversos obsequis, com ara catàlegs de l’exposició Terrània, melmelades d’Anna Maria Franco, una quota gratuïta d’Amics dels Castells, una ampolla de vi del Forn de la Canonja, i un gravat de Carme Boix.

Com a sorpresa de la nit, Agustí Forner, un dels pilars del col·lectiu, absent de viatge, ha pogut ser present via mòbil, molt ben acompanyat, al moment del tradicional cremat, que excepcionalment ha preparat el seu fill Oriol.

Finalment, La Tuna Folk, acompanyats de part de les Lorquianas i de Màrius Pont i les seves jotes, posen un final de nit ple d’animació.

.

La propera trobada, el 7 d’octubre. Més cultura, més art, més amistat, més xalera.

Més imatges en aquest àlbum

Reconeixement a Xavier García

9 de setembre de 2019. Abans de la trobada mensual dels diLLUMs d’arts al forn, al mateix Forn de la Canonja, es va fer un acte de reconeixement, gratitud i amistat, cap al periodista Xavier García, natural de Vilanova i la Geltrú, que fa 50 anys va descobrir les Terres de l’Ebre i va decidir formar-ne part. Ha compartit les nostres lluites i alegries, les ha fet protagonistes de multitud de llibres, articles, entrevistes... Ha sigut un més de les nostres festes i manifestacions, de la nostra cultura.

Han pres la paraula Emigdi Subirats i Eduard Sánchez, Xavier Aragó n’ha llegit un text, i Xavier Garcia  ha pres al final la paraula, visiblement emocionat, i emocionant. Com bé ha dit, no tan és ebrenc qui hi neix, sinó qui ho vol ser.

Més imatges en aquest enllaç.

Versos contra la violència, el documental , a Amposta

El proper 12 de setembre, es torna a projectar el documental del grup CREA, Versos contra la violència; la iniciativa sorgida des dels diLLUMs d'arts al forn, com a reacció a la violència de l'1 d'octubre de 2017

Una sortida digna, 10 anys

Aquest mes de setembre Una sortida digna (Cossetània Edicions) fa 10 anys, i em ve de gust recordar tot el procés de naixement del meu cinquè llibre, aquest recull de contes amb el fil conductor de la mort, vista des del sentit de l'humor.
Aquella era l'època daurada dels blogs, i havíem creat una xarxa de col·laboració i amistat important.
Vaig decidir crear un blog específic per al llibre, però de forma juganera, sense desvetllar que jo n'era l'autor ni que es tractava d'un llibre; feia veure que es tractava d'un col·leccionista d'imatges de portes obertes fotografiades des de dins. Allò fou divertit i viciós a la vegada, perquè no parava de fer fotos de portes obertes arreu on anava, no veia res més, i els amics i amigues de la xarxa catosfèrica me n'anaven enviant, amb l'afegit que no sabien qui estava al darrere d'aquell blog. El resultat és una col·lecció força interessant que podeu veure en aquest enllaç.
Més endavant, vaig fer parlar al blog els personatges del llibre, fent-los passar per persones de veritat, per tal de continuar amb la línia juganera i crear expectativa. Això m'obligava a recuperar la meva relació amb els personatges, i fer-los reviure (cosa quasi miraculosa en un llibre tan ple de morts). Podeu llegir els apunts en veu dels personatges en aquesta altra etiqueta.
El 7 de setembre de 2009 fou un dia especial, perquè vaig desvetllar per fi de què anava el joc i que jo n'era l'autor; deu anys després em fa gràcia llegir els comentaris.
A finals de setembre vaig penjar a Youtube la presentació virtual del llibre; un vídeo que m'omple de tendresa, perquè s'escolta mon fill, nascut aquell any, de fons. Fins i tot vaig fer un recull de preses falses.
El llibre va néixer com un joc al voltant de la presència de la mort, i així va anar seguint sempre.
Em va costar triar el títol, fins que durant un viatge en cotxe vaig escoltar el primer disc Jesús Fusté i, concretament, una de les seves cançons que més m'agraden, Una sortida digna, i vaig creure que era un títol idoni i que em permetia teixir lligams amb l'amic músic i cantant de Pradell de la Teixeta.
Un a un anirien arribant comentaris sobre el llibre, que reuneixo en un blog específic, i que podeu llegir en aquest enllaç.
I després anirien arribant més sorpreses juganeres, que han fet d'aquest recull de contes molt més que un llibre:
-Una adaptació teatral del grup TEBAC de Reus.
-L'adaptació musical d'un dels contes de David Espinós.
-El curtmetratge en versió cinema mut del grup CREA d'Amposta.
-L'adaptació musical d'un dels contes pel grup Fred secret, amb la cançó Joan Cremades.
I amb l'esperança que els llibres no moren mai, espero que continuï jugant molts anys.

Coses que m'encanten

Avorrit que em robessin l'antena del cotxe, fa un temps que la trec, sobretot si no el necessito durant dies.

El que m'encanta és emprendre un viatge amb mon fill, posar l'antena, i no engegar gens la ràdio perquè tothora estem parlant.

Llibre de Lectura. 1972

Del meu llibre de lectura de 2n d'EGB. Any 1972. Lorca i Machado

Els impostors, de Pilar Romera

Els impostors, de Pilar Romera

Columna Edicions, 2019

Sinopsi

Barcelona, maig del 1949. Albert, un noi que treballa en una impremta, és detingut per la Brigada Político-Social i enviat a la temuda comissaria de Via Laietana acusat de col·laborar amb joves universitaris en activitats contra el règim. Una visita secreta del general Franco a la Ciutat Comtal té nerviós tot el departament de policia. Un retrobament casual quan Dora, germana d’Albert, intenta esbrinar què li ha passat desencadenarà unes conseqüències que cap dels seus protagonistes podran controlar. Uns fets esdevinguts al camp de refugiats d’Argelers, deu anys abans, tornaran per passar-los comptes.

Amb una capacitat enlluernadora per fer-nos entrar al cor i al cap dels personatges, Pilar Romera narra la història de tres perdedors de la Guerra Civil espanyola: Dora Colom, Miquel Alberich i Bonaventura Puig. Una història farcida d’enganys, impostura, amor, amistat i traïció. I enmig, Fuentes, un comissari de la vella guàrdia, corrupte i addicte, que és també, malgrat tot, un supervivent.

Els impostors retrata tres vides des d’abans de la guerra fins a la dura postguerra, passant pel terrible camp de concentració d’Argelers, i aconsegueix fer-nos sentir que, en casos extrems, tots podem ser uns impostors.

A l'escape room la llibreria

La gent dels diLLUMs d’arts al forn ens agrada la cultura però també som juganers de mena. De seguida ens va atraure la iniciativa d’obrir un escape room a l’antiga llibreria La gavina d’Amposta, amb el repte, precisament, d’intentar salvar-la.

Per això vam organitzar una sessió especial el passat 28 d’agost de sis escriptors ebrencs (Carme Cruelles, David Comuñas, Sílvia Panisello, Tomàs Camacho, Mercè Falcó, i Jesús M. Tibau), amb el suport d’una de les ànimes dels diLLUMs, Ricardo Gascon.

Només David tenia experiència en escape rooms, i per tant, tots i tottes arribàvem plens d’incerteses sobre el seu funcionament, però amb moltes ganes d’encetar els reptes i de jugar. Evidetment, no explicarem res del contingut, només que vam xalar moltíssim, una mica desorganitzats potser al principi, amb ànsia de cercar totes les pistes possibles, que anaven sorgint per qualsevol lloc. L’ànima de Clara, la gran llibretera ampostina, era ben present a cada pas, fent que l’olor de llibre sigui ben present en aquest espai.

No us ho perdeu!

Chip, Chipin i el pastor

He trobat aquesta activitat al meu llibre de 3r d'EGB (primers setanta).
Us convido a escriure un final a la història de Chip, Chipin i el pastor.
Gràcies.

malmesos ulls

Malmesos ulls,

closos i oblidats de la llum.

.

Paraules inspirades per una imatge del blog Màfia mental.

miro enrere

Miro enrere;
només m'empaiten fulles seques
dels arbres que van ser..

Text inspirat en una il·lustració de Judit Frigola.
(repetició d'un apunt de 2010)

El fantasma de Canterville, d'Òscar Wilde

Una casa lluny del mar, de Marina Martori

Una casa lluny del mar, de Marina Martori
Sinopsi
La Lola té quaranta-dos anys i una casa de cent-cinquanta. La va heredar fa deu anys quan la seva àvia Dolors va morir. És la casa que va fer construïr el seu rebesavi i on durant generacions tota la seva família hi ha viscut. Però la Lola no té clar que la vulgui aquesta casa. Perquè si bé és cert que hi va passar la  infantesa i joventut a redòs de la seva àvia i les seves històries, aquesta casa també és l’escenari d’un amor que ho va omplir tot: el dels seus avis.
I ara, ella, amb una filla adolescent i un marit que l’enganya això de l’amor que ho ompli tot, li pesa més que no pas l’il·lusiona.
Alternant les veus de la Lola i la Dolors, Marina Martori teixeix una història familiar meravellosa i tendra i un retrat històric d’un temps inoblidable.

El perfum, de Patrick Süskind

Esclau de la presó que formo part

Esclau de la presó que formo part, em rovello en la teranyina d'un somni..

Text inspirat en una foto de Ferran Garcia.
repetició d'un apunt de 2010

Tu fas que escrigui amb més bona lletra

El teu pas li dicta el camí correcte, al meu distret i espantat cor, com aquells fulls pautats sobre els que feia els deures quan era un nen. 
Tu fas que escrigui amb més bona lletra.

A sang freda, de Truman Capote