29 de juliol 2016

El nostre pitjor enemic, la portada


Us mostro la portada del meu proper llibre, amb què arribo a la dotzena, i la primera novel·la, EL NOSTRE PITJOR ENEMIC, amb què vaig guanyar el XXXIII Premi de Narrativa Ribera d'Ebre.
Més info a:
Cossetània edicions
Blog del llibre
Pàgina de facebook del llibre, de la qual us podeu fer seguidors.

28 de juliol 2016

horitzons


Reposa el meu cos quan l'horitzó és tan proper, quan l'horitzó és tan suau, quan l'horitzó ets tu.
.

Inspirat en una pintura vista a la pàgina de facebook GRAND ARTIST de Andre Lhote (1885-1962) Les baigneuses, 1928. Musée d'Art Moderne de la Ville de Paris

27 de juliol 2016

Exiliada al meu dolor

Exiliada al meu dolor
em dóna cops baixos 
la desesperança.
Duc els peus nus pel llarg viatge.
.
Inspirat per una pintura de Kiko Rodríguez.

26 de juliol 2016

exquisida

De bellesa senzilla
no atrau totes les mirades;
no és golafre d'amor,
sols exquisida.
.
Inspirat per una foto de Xulio Ricardo Trigo

25 de juliol 2016

Desdefinicions dedicades als bouetes

Desdefinicions dedicades a l'esbojarrada gent que ens han il·limnat amb la Bouesia tots aquests anys.
.
pouesia. versos que apaguen, o encenen, la set.
souesia. versos que es venen al millor preu.
touesia. versos lights.
peuesia. versos que ens ajuden a caminar.
mouesia. versos inquiets.
couesia. versos punyents.
pauesia. versos contra la guerra.

24 de juliol 2016

Saó, 40 anys


La revista Saó arriba ales 4 dècades, i hi continuo col·laborant amb un parell de naocontes.
Per molts anys

23 de juliol 2016

Articles d'opinió a Segle 21


Fa unes setmanes va començar a funcionar el diari digital català, lliure i independent,  Segle 21, per tal de donar una visió de dins i de la resta del món feta des del Priorat.
Hi col·laboraré quan podré amb articles d'opinió que trobareu en aquest enllaç, comentaris de fets d'actualitat o reflexions generals, com l'última, sobre la pretesa saviesa de la naturalesa

La gallina xica, de Núria Figueras


La gallina xica, de Núria Figueras
Baula Edicions
Una vegada hi havia una gallina xica, xica, xica que de tan xica que era no ponia ous. I ella vinga esforçar-s’hi, però res, no hi havia manera! Fins que un dia…

La revista Faristol ha inclòs aquest llibre dins de la Selecció dels millors llibres de l’any 2014.

22 de juliol 2016

caçar estels


Per caçar estels compro una xarxa de trama molt petita;  que no se n'escapi cap.
.
.Inspirat en una il·lustració d'Elisa Bernat.

21 de juliol 2016

9a Jornada literària de Cornudella de Montsant. detall de la microruta literària







Una de les novetats de la passada Jornada Literària de Cornudella de Montsant ha estat la ruta literària de microcontes. Ja fa temps que m’agrada treure al carrer la literatura al carrer. La idea no és que sigui original, i sempre prenc nota de les coses que m’agraden quan vaig pel món, per exemple, l’any passat, quan vaig participar i xalar a la Poesia als balcons de Riba-roja d’Ebre. Entre unes coses i unes altres, vaig decidir iniciar aquesta ruta literària que, atès el seu èxit de participació, crec que s’ha de mantenir els propers anys.
Em va fer un especial goig veure la munió de gent seguint l’itinerari, escoltant els microcontes, subratllats pel saxo de Gerard Marsal.
Per a qui no va assistir a l’acte, us detallo els microcontes escollits i el nom de la persona que va recitar-los, que podeu llegir o escoltar als enllaços, molts dels quals us adreçaran al blog La bona confitura, de Jordi Masó, dedicat a aquest gènere breu i profund.
Abans, un agraïment a tots els lectors i lectorres, especialment a la Pilar de la Calle, per l’entusiasta  tasca de coordinació.
RETRETS ESMOLATS, de Sergi G. Oset, inclòs a “El último vuelo del Microraptor”. Llegeix CRISTINA MESTRES
LA TENACITATDE L'AMOR, de Jordi Masó Rahola, finalista del IV Concurs de Microrelats "ARC a la Ràdio. Llegeix MONTSE FIGUEROLA BLASCO
.
NADAL LLUMINÓS,  de Joan Pinyol. Llegeix CAROLINA BODRO.
.
VERSIÓ SENSESUBTÍTOLS, de Mercè Moreno Montañés. Llegeix  AINHOA CAMPIÑA BELLÉS
CACHÉ, de Cristina Garcia González, finalista del IV Concurs de Microrelats de la Microbiblioteca de Barberà del Vallès.  Llegeix AINHOA CAMPIÑA BELLÉS
  
VERD ESPERANÇA, de Josep Maria Casals, finalista del IV Concurs de Microrelats de la Microbiblioteca de Barberà del Vallès. Llegeix LAURA BONET PIZARRO.
.
L'ESTRANY. de Miguelángel Flores, inclòs al llibre "De lo que uqise sin querer". Llegeix MARIA PILAR DE LA CALLE.
.
TABULA RASA, de Mercè Moreno Montanés. Llegeix MONTSE FIGUEROLA BLASCO,

PANSES, de David Arnau. Llegeix MONTSE FIGUEROLA BLASCO.
 . 
PETONS, de Damià Bardera, inclòs al recull Els nens del sac. Llegeix LAURA BONET PIZARRO
 .
NANOCONTES, de Jesús M. Tibau. Llegeix GUSTAVO TIBAU
L'ÚLTIM DESIG. Construïda la maqueta de la casa dels seus somnis, li demana al geni l'últim desig: encongir-se.
ANIVERSARI. És el seu aniversari. El drac pensa un desig abans de bufar i encendre totes les espelmes.


ADDICCIÓ. Pateix d’addicció als seus llavis. Com a antídot, li recepte gelat de maduixa, qu eno para de llepar amb passió un després de l’altre.
MALS HÀBITS. Sempre compta les rajoles del apssadís. É suna mania. Fins que li'n falta una i, espantat, dubta entre canviar d'hàbits o de pis.
A L’ALTRA VORA DEL RIU. Apareix un cadàver a la vora del riu. A l’altra vora es dispara la demanda de prismàtics.
SORTIDA. Obsessionat per les sortides d’emergència, no entra.


20 de juliol 2016

Gerard Marsal, Alhazar, i la màgia





Seguint recordant les emocions de la passada 9a Jornada Literària de Cornudella de Montsant, que ja vaig comentar ahir, he volgut escriure un apunt especial dedicat a Gerard Marsal i Alhazar.
Passats els 50 anys, puc dir amb satisfacció que no he perdut la capacitat d'enamorar-me, i no en el sentit estricte del terme; parlo d'enamorar-me d'idees, d'il·lusions, d'emocions, de deixar-me captivar per gest, per un so.
L'any passat, en motiu d'una trobada d'escriptors al Celler del Masroig, organitzada per Josep Barjuan, perquè d'una trobada sempre en naix una altra, vaig veure en acció a Gerard Marsal i el seu saxofon. Fou un amor a primera vista. De seguida vaig fitxar-lo per al meu catàleg d'emocions.
Me'l vaig imaginar pintant el pati del Casal Jaume I de Cornudella amb la seva música, i fou la primera opció perquè ens acompanyés a la Jornada Literària. "I la seva parella és ballarina", algú em va dir, i sense conèixer-la, no vaig dubtar en proposar que també vingués, perquè trobant-se al costat del Gerard havia de traspuar sensibilitat sense cap dubte. I em vaig quedar curt en les expectatives.
M'estaria hores escoltant i mirant el Gerard, l'harmonia del seu gest, dels seus moviments mentre abraça amb els dits, amb cada part del cos, l'instrument (o potser és a l'inrevés, i és l'instrument el qui el mima), la mirada, el somriure... I la música comença ja des del silenci, des de l'instant previ a la primera nota, quan el Gerard tanca els ulls i es mira endins, i esboça un somriure, i la resta del món congela l'alè a l'espera de la màgia que tothom intueix que, inevitablement, vindrà.
I llavors, caminant quasi des del silenci, arriba Alhazar, que escriu poesia mentre dansa, mentre sedueix de forma hipnòtica la nostra voluntat, ja sotmesa, voluntàriament, als seus peus nus.
I la màgia és possible.
.
Fotos d'Antoni LLuch i Xulio Ricardo Trigo.


19 de juliol 2016

Dades

A l'inici d'aquest blog, l'abril de 2007, vivia el món blocaire amb molta intensitat (però molta, molta, eh?), actualiyant-lo 3 vegades al dia i visitant i comentant dia a dia altres blocs. Llavors mirava quasi amb ànsia, cada dia, les estadístiques de visites.
Tot això ha canviat, i ara el dia a dia el comparteixo més a altres xarxes, i el blog s'ha convertit en una eina molt vàlida encara, com una mena d'arxiu més o menys endreçat on recullo la informació de totes les activitats literàries, emocions, sensacions, etc.
Ja no miro mai les estadístiques, però avui li he donat un cop d'ull, i veig que encara arriben força visites, tot i que pràcticament cap comentari. Es confirma així com una bona eina de difusió per a un escriptor com jo, almenys a una escala poc mediàtica.
Us mostro algunes de les dades, recollides des de maig de 2010.

Sensacions de la 9a Jornada Literària de Cornudella de Montsant




Després d'uns dies, vaig paint les emocions de la 9a Jornada Literària de Cornudella de Montsant que, com sempre, visc una mica dalt d'un núvol, sense adonar-me de quasi res, però amb els sentiments a flor de pell. Estàs nerviós?, em pregunta molta gent. No, nerviós, no, confio en tota la gent que participa en l'organització i, a més, ja fa anys que intento relativitzar les coses, i assumeixo que en cas d'errades tampoc no passa res, que estic en aquest món de la literatura per buscar la felicitat i les emocions; la perfecció no és imprescindible. Estranyament, una persona tímida com jo, en aquestes situacions se sent confiada, armada de l'embriaguesa de tot plegat; potser inconscient. Estrenava un polo nou, i se'm veia des de lluny, deien; arriba un moment a la vida en què entens que cal posar-li color.
Les comparacions són odioses, això és un clàssic, i sovint tendim a difuminar antigues sensacions, i se'ns fa difícil, o impossible, valorar-les al costat del que estem sentint en aquests moments, però  molta gent em comentava dissabte que aquesta ha estat potser la millor Jornada Literària. Tot va resultar rodó, això és cert, i un dels objectius que em vaig marcar com a prioritari, ajustar-me a uns límits de temps  raonables, ho vam aconseguir al minut, per no dir al segon.
Dic "ho vam aconseguir", en plural, perquè tot i que molta gent m'assenyala com a organitzador de la Jornada, aquesta no seria possible sense la complicitat absoluta de l'Ajuntament, i de gent com la Pilar de la Calle, la bibliotecària, el Joan Carles Jansà i el Francesc Valls-Calçada, amb qui he creat un grup de treball on em sento molt recolzat i que em dóna confiança. Però hi col·labora molta gent, cada cop més, en el muntatge, en la lectura de textos, en la difusió...
Enguany la novetat era l'inici de la Jornada amb un microruta literària amb aturada en quatre racons del poble on es llegiren microcontes, subratllats pel saxo de Gerard Marsal. La idea, com a nova, també era arriscada, però va superar les meves expectatives, i em sentia feliç veient la munió de gent que avançava pels carrers, seguint l'alè de les paraules (i del meu polo quasi fluorescent). Una de les parades, més especials per a mi, fou al carrer Sant Isidre, davant la casa on vaig viure fins als 13 anys, i mon germà llegí alguns dels meus nanocontes. Impossible d'imaginar un fet així al xiquet que vaig ser (que encara sóc) i jugava a amagar per aquelles cantonades. 
Després, entrada a l'ara anomenat Casal Jaume I, un orgull per al poble, i tot esdevingué amb precisa puntualitat, i presentarem els llibres d'Emili Gil, Fe Ferré, Víctor Amela, Anna Moner, Joaquim Biendicho i jo mateix, seguint l'estructura de: presentació, lectura, actuació de Gerard Marsal i Alhazar, a la màgia dels quals dedicaré un apunt especial). 
Un agraïment especial a tothom que participà llegint algun fragment: Cristina Mestres, Montse Figuerola, Carolina Bodro, Ainhoa Campiña, Laura Bonet, Maria Pilar de la Calle, Gustavo Tibau, Carles Albert, Maria Dolors Pàmies, Farners Cases, Rosa Pizarro, Mertitxell Cardona i Judit Marsal.
Però no només havia autors i músics com a protagonistes, sinó que vam poder gaudir, com a espectadors, de la presència de Coia Valls, Xulio Ricardo Trigo, Francesc Mompó, Àngels Moreno, Jesús Fusté i Francesc Valls Calçada, tots ells ja amics.
En sortir ja era fosc, dolça nit de juliol, i encara se'm veia de lluny,però no pel color del polo, sinó pel somriure.
Molta gent em recorda que l'any vinent arribem a la desena edició, i que caldrà fer-la grossa. Intentarem fer-la grossa, i emocionant.
.
Us convido a llegir la crònica de Jaume Garcia a Tarragona 21
Més informació de l'acte a:
Imatges d'Antoni LLuch (autor de les fotos que apareix en aquest apunt)
Imatges de Fe Ferré
Imatges d'Emili Gil
Imatges de Jaume Garcia
Crònica i fotos d'Anna Moner

18 de juliol 2016

Crida la meva pell

Mutilada de paraules,
no em resigno al silenci.
Crida la meva pell.
.
Inspirat per una pintura de Kiko Rodríguez.

17 de juliol 2016

Foto amb llibre amb premi


Us recordo que si us feu fotos amb el meu llibre No és la derrota, sinó el vent, o altres d'Onada Edicions, podeu obtenir premis.
Com a mostra, la foto que m'ha regalat l'usuari de twitter @estebanmaravillas

16 de juliol 2016

L’hora de la veritat, de Peter Walker


L’hora de la veritat, de Peter Walker
Baula Edicions

Arriba el moment més difícil per a la Colla AZ: en Max i els seus amics hauran d’aprendre a sobreviure. Ara ja no es tracta de caçar zombis, sinó d’evitar de ser caçats. I el pitjor no són els morts vivents, sinó els humans que volen bombardejar Morisville fins que no en quedi res ni ningú. T’atreveixes a viure l’aventura més apocalíptica i emocionant de Zona Zombi?

Ala de corb, d’Enbric Larreula, il·lustracions de Jordi Vila


Ala de corb, d’Enbric Larreula, il·lustracions de Jordi Vila
Baula Edicions
Ala de Corb és una col·lecció de pirates que barreja aventures i humor, per a lectors de totes les edats que se senten solidaris amb altres pobles i altres cultures i que es deleixen per les aventures d’herois que cerquen justícia.

Enric Larreula és un dels autors més prolífics i exitosos de la literatura infantil i juvenil escrita en català. El seu personatge predilecte és, precisament, Ala de Corb, aquest pirata culte defensor dels oprimits i que representa els anhels de llibertat individual i col·lectiva. Amb aquesta col·lecció, ens ofereix un nou enfocament de les aventures de pirates, però respectuós amb els cànons clàssics del gènere.

15 de juliol 2016

Demà, 9a Jornada Literària de Cornudella de Montsant


Demà arriba la 9a Jornada Literària de Cornudella de Montsant, i tindré el plaer de portar més amics i amigues de lletres al meu poble.
En aquest enllaç podeu llegir el programa sencer, i en aquest altre podreu conèixer millor els participants que enguany són: Emili Gil, Fe Ferré, Víctor Amela, Anna Moner, Joaquim Biendicho, i jo mateix, a més de la música de Gerard Marsal i la dansa d'Alhazar.
Però enguany hi haurà una novetat, i és que l'acte no serà estàtic en u nlloc determinat (a la Biblioteca), sinó que s'iniciarà a les 18.45 amb una ruta microliterària per diversos racons del poble on es llegiran microcontes, aquest gènere petit en aparença que tan estimo, amb obres de Sergi G. Oset, Jordi Masó, Joan Pinyol, Mercè Moreno, Cristina Garcia, Josep Maria Casals, Miguel Àngel Flores, David Arnau, Damià Bardera i jo mateix.
Les nits duen escrit el teu nom.
I a mi, com m'agrada llegir!

14 de juliol 2016

Beure quan l’aigua ets tu

Beure quan l’aigua ets tu,
quan tu, la set,
i la pell un dolç camí sense dreceres;
hi camino amb cada engruna del meu cos
sense presses,
perquè ets tu el punt de sortida,
tu el destí;

el viatge, tu.

13 de juliol 2016