Lectura fragment El calaix dels vols perduts

Fragment del capítol on es relata la conquesta d'un dels tresors

Versos per a la diversitat

Dins del marc del dia de l'orgull LGTBI, l'associació LGTeBre organitza diversos actes a les Terres de l'Ebre la propera setmana.
El col·lectiu diLLUMs d'arts al forn col·laborem amb el recital Versos per a la diversitat, que tindrà lloc el 28 de juny, a partir de les 20.30 hores, davant la Llotja del parc municipal Teodor Gonzàlez de Tortosa.
Com sempre, diverses persones del món de la cultura (escriptors, músics, ceramistes...) de forma tan entusiasta com altruista, participem en aquests actes per una bona causa

La ciutat i alguna gent que hi viu, de Joan Cavallé

La ciutat i alguna gent que hi viu, de Joan Cavallé

Cossetània Edicions, 2018

Sinopsi

Una colla de personatges singulars viuen la seva vida en una ciutat que s’insinua, però que mai no es mostra del tot. Centenars d’individus, perfectament identificats els uns (Leònides, el Nesto de Vinaròs, la Cucales, el Quico Llarg…), absolutament anònims els altres (el menjador de pipes, la bevedora de taronjada, la dona del davantal verd…), transiten per carrers i places arrossegant les seves preocupacions i manies. Alguns d’aquests personatges opten per tancar-se a casa de seguida que poden per edificar, entre els murs familiars, un món fet a mida. Altres concentren la vida en un bar. Alguns s’alien amb altres, pugen a les respectives esquenes i munten una arquitectura humana. D’arquitectures humanes tracten aquests relats. D’amors no correspostos, esperes eternes, records que s’esvaeixen i presents fugissers. Tot s’aguanta, però, amb la fragilitat de les coses efímeres. Amb el temor que un buf d’aire, l’emissió d’una paraula, les faci trontollar.

recordant Manuel Pérez Bonfill a tens un racó dalt del món de Canal 21

Canal 21 recupera l'entrevista a Manuel Pérez Bonfill, al programa Tens un racó dalt del món, emès el novembre de 2010. T'estimem, Manolo.

Entrades clownesques, de Tristan Rémy

Entrades clownesques, de Tristan Rémy

Cossetània Edicions, 2018

Sinopsi

Poc es pensava Tristan Rémy que, quan va crear aquest compendi d’entrades de pallasso, números històrics que tothom ha vist alguna vegada, també crearia sense voler un autèntic llibre de culte. Amb el pas dels anys, Entrades clownesques s’ha convertit en un tresor per als professionals del clown, però també en un divertidíssim llibre de pràctica teatral, pràcticament un manual pedagògic, per als seguidors i amants de l’ofici més bonic del món: el de pallassa i pallasso.

Llegint El calaix dels vols perduts

Llegint el fragment d'El calaix dels vols perduts en què el misteriós Jenis li mostra a Jordi la capsa dels tresors.

El calaix dels vols perduts, tresors

A la novel·la El calaix dels vols perduts hi té importància una enigmàtica capsa de tresors que es va obrint de tant en tant.
Us deixo alguna pista sobre els tresors que s'hi troben o que s'hi expliquen.

Junts amb Manolo Pérez Bonfill

Dimecres acomiadàvem un dels grans de la cultura ebrenca, Manuel Pérez Bonfill. I no gran per l'edat, ja que tot i els seus 91 anys va morir jove, sinó gran en altres conceptes: dignitat, compromís, humilitat, mestratge, coherència, ironia, rigorositat, exigència, enginy.
Molta gent l'estimava, perquè estimar-lo era fàcil, i la notícia de la seva mort s'escampà enmig d'una tristesa compartida. Però aquesta tristesa va unida també a la satisfacció que els últims anys de la seva vida hagi gaudit del reconeixement merescut, de l'afecte guanyat.
De forma quasi espontània, diversa gent de la cultura necessitàvem acomiadar-nos d'alguna forma especial, d'estar junts entre nosaltres i d'estar junts amb ell encara, i ens vam trobar a l'espai del seu amic Gerard Vergés del parc Teodor Gonzàlez de Tortosa, per a llegir el que cadascú, bonament, va voler.
Fou un acte amable, senzill, sincer, proper, com li hauria agradat a Manolo, amarat de la llum d'un vespre que mai no es farà nit.

Els calaix dels vols perduts, les cites inicials

Com una mena de continuïtat amb la meva primera novel·la, El nostre pitjor enemic, les cites amb què comença El calaix dels vols perduts són un homenatge a dos autors ebrencs que admiro: Gerard Vergés i Artur Bladé i Desumvila:
.

Al mig de la sendera de la vida

cal aturar-se un dia i mirar enrera.

Perquè, passat el temps, arriba una hora

que trobarem amarg el vi a les copes

i un gust de cendra inevitable als llavis.

Gerard Vergés, L’ombra rogenca de la lloba

 .

Que tot passi, que tot s’esfumi i que els homes tinguin sempre, malgrat tot, una esperança són, segurament, els dos únics grans encerts de la creació.

Artur Bladé i Desumvila, L’edat d’or

El calaix dels vols perduts, banda sonora

Durant El calaix dels vols perduts es fa referència a diverses cançons.
Us convido a escoltar-les:
Local hero, dels Dire Straits
Moonligth flower, de Carlos Santana

Louis Armstrong - A Kiss to Build a Dream On

Kung Fu

El calaix dels vols perduts, personatges

Si teniu una edat, o certa cultura televisiva, reconeixereu perfectament aquest personatge, que apareix citat a la novel·la El calaix dels vols perduts (Pàges Editors).
I és que els anys setanta tenen un pes específic a la trama, que es desenvolupa també poc abans de l'any 2000.
Però també hi ha altres referències...

Manuel Pérez Bonfill

El 2015, l’any Manuel Pérez Bonfill, ja vaig escriure un article parlant de l’estimat professor.

No vaig ser alumne en el sentit acadèmic de la paraula, i ja el vaig conèixer de vell, només en el sentit numèric del terme, perquè la seva mirada sempre fou jove, desperta, viva.

Ell em va escriure una dedicatòria a un dels seus llibres que mai no oblido, i que és tot un exemple del seu tarannà: "Per a Jesús Tibau, que també escriu, pobre."

Un cop que el vaig visitar a casa seva, com a solidaritat de contista a contista, i com el mestre que mai deixà de ser, em regalà el llibre Dues cartes, de l’escriptor polonès Slawomir Mrozek.

Ell fou qui va presenta rel meu recull I un cop de vent els despentina, on incloc com a cita inicial una frase dels seus Abusos del ritual: "Cavil·lo que amb els pocs anys de la meva existència, el temps és, ara s'hi ha convertit, una dimensió que assoleix la seva plenitud en el sentiment."

Ell, des de la seva cadira, em donà forces i m’emocionà en trobar-lo a la plaça de l’Ajuntament el passat dos d’octubre.

I ell serà sempre professor, tot i l’aparent absència, amb el record de la seva mirada, amb el seu exemple de dignitat.

Gràcies, Manolo.

El calaix dels vols perduts, la sinopsi

Us avanço la sinopsi del meu proper llibre, El calaix dels vols perduts (Pagès Editors):

El passat pot ser una llosa, i al calaix dels vols perduts hi resten, si no parem compte, massa sentiments de culpa que ens pertoquen o no, emocions avortades que no moren mai del tot.

Jordi, un maldestre social ple d’indecisions, viu a cavall del canvi de mil·leni que s’apropa, un canvi erroni, ja que l’any 2000 no representa, matemàticament, cap inici, sinó un final. Però aquest salt de data pot comportar molt més que una fita al calendari, si ell s’ho proposa, si compta amb l’ajuda necessària per a arrencar-lo d’ell mateix.

L’ahir d’un xiquet al seu poble i l’ara il·luminat pel vermell d’uns cabells lluiten per a vèncer, o per a sobreviure, acompanyats pels tresors d’un personatge enigmàtic, i d’una cambrera que acut al rescat.

Quan passat i present s’entrelliguen; quan el tu, el jo i l’ell, es fonen.

de pilotes i de potència

Una de les pilotes de mon fill està mig descosida per diversos punts.

-Com és que està tan feta malbé?- Li pregunto.

-Perquè la fem servir- contesta ell amb davant de l’evidència.

-Jo no recordo que quan era petit duressin tan poc les pilotes.

-És que nosaltres tenim més potència! – respon amb orgull.

#9anys

La primera onada, de Mariló Àlvarez Sanchis

La primera onada, de Mariló Àlvarez Sanchis

Bromera Edicions, 2018

sinopsi

Després de la Gran Guerra, la Terra ha quedat assolada quasi per complet i la humanitat es veu abocada a posar en marxa un projecte d’evacuació del planeta, el Programa Èxode. Alice Dixie forma part d’aquesta primera onada de joves traslladats a una colònia lunar, on prepararan l’arribada de la resta de la població. Tanmateix, entre la nostàlgia pel món que deixa enrere i les emocions que li provoca la seua nova residència, començarà a fer-se preguntes: quin paper tenen realment els joves escollits per a participar en el Programa Èxode? 

Un relat sobre l’amistat, la lleialtat i la bondat humana que demostra que, a vegades, actuar amb valor i integritat no és l’alternativa més senzilla.

Els balls tradicionals de la Festa Major, de Roger Roig i Hugo Prades

Els balls tradicionals de la Festa Major, de Roger Roig i Hugo Prades

Cossetània Edicions, 2018

Sinopsi

En aquest conte el Patufet i la seva colla viuran de prop una de les activitats tradicionals de festa major més arrelades a casa nostra: els balls i les danses que configuren les cercaviles festives. Tots ben atents als passos dels balls de bastons, de gitanes o de cavallets, fins i tot voldran participar-hi. I tu, t’apuntes a ballar?

El coala que va baixar de l’arbre, de Rachel Bright, amb iIl·lustracions de Jim Field

El coala que va baixar de l’arbre, de Rachel Bright, amb iIl·lustracions de Jim Field

Baula Edicions, 2018

A en Kevin li agrada que tot continuï igual. EXACTAMENT igual. Però quan un dia arriba un fet imprevist, descobreix que la vida pot ser VARIADA i MERAVELLOSA.

Un llibre per als qui es preocupen massa pels canvis.

Gabriel García Márquez, La hojarasca

"...si lo hubiéramos rozado con la uña el cuerpo se habría resquebrajado, convertido en un montón de aserrín humano."

.

"Ahora no parece un hombre. Ahora parece un cadáver al que todavía no se le han muerto los ojos."

Gabriel García Márquez, La hojarasca.

Proposta educativa de No és la derrota, sinó el vent

Missatge per als centres d'ensenyament: ja podeu fer servir la proposta didàctica del meu recull de contes No és la derrota, sinó el vent, realitzada per Josep-Sebastià Cid, i la trobareu a la web d'onadaeducació.
Aquesta eina us pot proporcionar idees per poder treballar el llibre a classe, i jo sempre estic disposat a vindre per a intercanviar impressions amb l'alumnat.

Carme Cruelles a Tens un racó dalt del món

Carme Cruelles ens visita  a Tens un racó dalt del món, a Canal 21 Ebre, per parlar del seu nou llibre, La pols dels dies, inclòs a la col·lecció Maremàgnum d'Onada Edicions, adreçada a alumnat d'ESO, però el llibre no és atractiu en funció de l'edat de la persona lectura, sinó de la seva sensibilitat. És, a més, un llibre que no hauria de ser etiquetat en un gènere concret, sinó que té dosis de contes, de novel·la i de poesia.  També comentarem els seus poemaris Delta i Com fileres de formigues.
També ens visita Pilar Saporta per a recomanar-nos llibres i per a parlar del Club de lectura de la família, que has'ha iniciat recentment a la Biblioteca de Tortosa.
I les microseccions dedicades a Falsos proverbis, Cites literàries i els Nanocontes. 
El programa es podrà veure en directe els dimecres 13 i 20 de juny a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes, i també a l'emissió en directe a través del canal de Youtube de Canal 21.

També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

Mala punteria