el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades
Quan la barca és vella i la llum no distingeix l'edat. Quan l'aigua és metall fos. Quan el roig és un enigma.
.
Inspirat en una fotografia d'Emilio Zaragoza, que forma part de l'exposició La meua terra és de colors, que es pot visitar al Museu de les Terres de l'Ebre d'Amposta fins el 16 de juny
L'any 2018, en motiu del 70 aniversari de la batalla de l'Ebre, Ebrejocs va publicar el llibre Ebre, relats d'una batalla, on 16 autors/es van escriure relats basats en 16 personatges de ficció, d'ambdós bàndols i de tots condicions. Jo, com a nota discordant, vaig escriure 16 microcontes basats en aquests personatges, que aniré publicant cada setmana amb l'etiqueta batallaEbre.
.
SANTI
De reüll, pot veure
el roig que remata les ales del seu Polikarpov I-16 Mosca, mentre traça al cel
una línia invisible amb què dibuixa el seu destí. Volar lluny de la fàbrica,
germà dels núvols i del vent. Els comandaments són membres del seu cos, una
extensió que l’obeeix sense reserves. Demà s’estrena en el combat, i la por és
un parany que es vol permetre. Morir és una opció que desterra; matar, un preu
que mai no acabarà de pagar.
El passat 12 de maig, nou acte sota el lema Versos per la
llibertat, convocats per l’ANC de Móra d’Ebre i coordinats per Aurora Folch,
amb participació dels diLLUMs d’arts al forn, que som un grup de gent obert.
Ens vam trobar a la plaça de l’Estrella a les 7 del vespre,
i vam seguir un itinerari amb sis aturades que ens porta per la part vella de Móra
d’Ebre, pel passeig de l’Ebre, per l’Aubareda, i costa amunt de la sendera fins
dalt del Castell.
Hem participat, amb textos propis o d’altres, gent de
Tortosa, del Falset, de Pradell de la Teixeta, Batea, Cabassers, Móra d’Ebre, Roquetes,
Alcanar i Amposta:
Ricardo Gascón, Jesús M. Tibau, Montse Pallarès, Jesús Fusté,
Agustí Massip, Andreu Alenyà, Tomàs Camacho, Anna Maria Franco, Joan Panisello
i Ernest Redó. I com a amfitrions, Encarna Fernández, i Ferran Roca que ha posat
música acompanyat de pandero i culleres de fusta de boix, com podeu veure en aquest enllaç.
Magnífica tarda de llum, temperatura i complicitats.
A
la mostra de robòtica hi havia almenys trenta participants! Tots tenien un
cartellet amb el seu nom i amb les seves habilitats. Hi havia la Teresina, que
sap embolicar una troca de llana; en PET-1000, que és capaç de trobar una peça
de construcció dins una galleda amb serradures; la Lali, que balla seguint el
ritme de la música; l’R-25 que du mostatxo i toca el xilòfon.
Hem deixat en Nicasi ben
col·locat amb el seu cartellet: ‘NICASI. Robot multifuncions. Frega, recull,
porta glaçons i moltes sorpreses més’.
17 de maig de 2019, Santa Bàrbara: VERSOS EN LILA, una nova
activitat on col·labora la gent de diLLUMs d’arts al Forn, juntament amb el Centre
d'Estudis Planers, Poemes al Vent, Institut Les Planes, Grup de Ball Jota
Planera, el col·lectiu Llibertes i amb el suport de l'Ajuntament de Santa
Bàrbara.
L’acte, coordinat per Màrius Pont, té lloc al Museu de la
Vila a la Plana, i aprofita el marc de l’exposició d’Assumpta Arasa.
Tothom ha participat amb llibertat i l’acte ha esdevingut
divers, amb poesia, música i ball, destacant la participació d’alumnat de 1r de
Batxillerat.
Abans de començar, les persones assistents han anotat en un
paper en blanc les paraules que els ha evocat l’exposició d’Assumpta Arasa. En
acabar, Xavier Aragó ha recitat el poema que n’ha sortit d’unir-les.
S'acaba d'estrenar la meva pàgina a la web Libres d'Autor, que pretén donar visibilitat a determinats llibres que no es troben amb facilitat a les llibreries.
A través d'aquesta pàgina, podeu comprar els meus llibres:
.
La pluja ha vessat milions de núvols abans, el meu segon poemari, minimalista, amb un centenar de poemes de tres versos. Una mirada al pas del temps, amb la vista posada al present.
Per no perdre'm les molles, un dels meus llibres preferits, si no el que més. El segon dels dietaris, un espectacle de la vida, amb gran presència de mon fill.
Aquesta setmana parlem d'El rebost de la llengua a Tens un racó dalt del món, amb el seu autor i coordinador Joan-Josep Sancho. Es tracta d'un recull de dites, frases fetes i paraules pròpies de les Terres de l'Ebre, seixanta de les quals acompanyades d'un text explicatiu, i d'unes fotografies d'Àlex Espuny, que també ens acompanya per a explicar el procés creatiu.
També ens acompanyarà Josep Sancho per a parlar del seu llibre Artur Bladé, escriure la memòria (1907-1995). I les microseccions dedicades a Falsos proverbis, Cites literàries i els Nanocontes. El programa es podrà veure en directe els dimecres 15 i 22 de maig a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes, i també a l'emissió en directe a través del canal de Youtube de Canal 21.
També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube
Avui, contradint el meu estil, no seré breu, però és que comentar el que
vam viure el passat 12 de maig a la 4a edició d’Els Ports Natura i Art, s’ho
val, un matí amb intervencions artístiques al Parc Natural dels Ports, on
natura i art es donen la mà, i on hem participat:
.
ARTS PLÀSTIQUES: Beatrice Bizot (Tarragona), Dolors Puigdemont (Sant
Just Desvern), Jaume Vidal (Amposta), Roger Caparó (Riudoms)
POESIA: Jesús M. Tibau (Tortosa)
PERFORMANCE: Ana Matey (Madrid)
.
En primer lloc, agrair i felicitar Nani Blasco i Sergui Quiñonero,
ànimes d’aquesta activitat. Ho faig amb aquesta fotografia que m’encanta i que
mostra el seu tarannà.
Acullen a tothom que participa amb els braços oberts, d’una manera dolça
i professional alhora, amb cura de cada detall, exigents i donant llibertat al
mateix temps. És impossible no caure seduït per les seves propostes. Sergi, tot
i la seva capacitat d’improvisar, té anotats de forma meticulosa tots els
detalls que ens explica en les trobades prèvies, a cada correu electrònic, i la
seva veu ens hipnotitza com a serps trapelles que som una mica tots els
artistes. Estem en mans del seu encanteri, definitivament, sortosament.
.
Conec a Sergi ja fa uns quants anys, i sempre em magnetitza. El vaig
veure per primer cop en acció a una de les Mostres obertes de poesia que Tomàs
Camacho organitza a Alcanar. Un bon exemple de la sinèrgia creada a les Terres
de l’Ebre, de la multitud d’activitats fixes i anuals, o esporàdiques, que
esquitxen tot el territori, de la complicitat i, sobretot l’estima, que ens
uneix, que ens fa créixer, i que ens fa forts i feliços.
.
En principi, jo havia de participar com a poeta convidat la 3a edició,
però, per problemes aliens a la nostra voluntat, ho vam ajornar per a enguany.
No sabem com hauria funcionat el 2018, segur que bé, però aquesta és una de les
coincidències, entrebancs, o oportunitats, que hem introduït i aprofitat a la
coctelera d’on ha sortit el Port Natura i Art 2019.
.
Fa uns pocs mesos vaig visitar el circuit amb Sergi, Nani, i Roger
Caparó, un dels artistes convidats, i allí, gràcies a la complicitat de tothom,
ja vaig dibuixar la major part del contingut i la forma de la meva intervenció
poètica, que les setmanes anteriors va acabar de madurar i de concretar-se.
El dia abans, aprofitant que els artistes muntaven les seves
intervencions (els poetes ho tenim més fàcil, en tenim prou amb una mica de
paper que podem dur a la butxaca), vaig tornar a visitar l’espai, i allí, in
situ, a través de l’obra de Beatrice Bizet, amb qui compartiria espai enmig del
riu, va sorgir la inspiració que modificaria en part la meva intervenció.
Després, a la nit, sopar de germanor amb tots els artistes, acompanyants i
organització. Sergi i Nani endollen els portàtils per comprovar si hi ha nous
inscrits per a demà; gairebé arriben a 120!, exclamen amb un somriure de
satisfacció. Els apludim.
.
Estem segurs que sortirà tot bé, no pot ser d’altra manera. Només el
vent ens fa patir, que ha fet caure una de les obres de Jaume Vidal. No passa
res, el vent forma part de la Natura, d’una forma imperial a les Terres de
l’Ebre, i ha dit la seva en aquesta activitat on vol ser, i ha de ser, protagonista.
Però ho solucionaran, Jaume n’està segur; té diverses opcions en ment i només
li caldrà matinar més que a la resta que, cansats (i una mica nerviosos, per
què ocultar-ho?) anem a dormir: uns es queden a Horta de Sant Joan, altres, que
vivim a prop, a casa.
L’endemà al matí, a primera hora, encara em puc acomiadar de mon fill,
il·lusionat per jugar un torneig de futbol 7 a L’Ampolla. Ens desitgem sort
mútuament; no en rebré notícies fins a migdia, perquè al Mas de la Franqueta no
hi ha cobertura.
.
Aquest diumenge fa un temps pletòric: sol, llum, la fresca justa, un
vent que s’ha moderat, indulgent amb nosaltres. Molts amics i amigues ens
acompanyen. Atès el nombre de gent inscrita, es fan dos grups, per tal que la
visita al circuit sigui més amable.
A la web cultural Surtdecasa s’explica el significat de cada
intervenció, tot i que cadascú pot interpretar-les a la seva manera, perquè el
més important és tot allò que provoquen.
.
Jaume Vidal i els seus marcs d’obra humana, que perden o prenen
significat enmig d’una natura que no entén de límits i fronteres.
Dolors Puigdemont i el seu cercle natural de complicitat entre el Port i
la Vall d’en Bas.
Roger Caparó i els seu Auberadors impossibles de moixons en una gàbia
imaginària o real. Com a anècdota, pocs minuts abans d’arribar a la seva obra i
fer-ne l’explicació als assistents, no sé ben bé perquè, em cita un fragment de
Bernat Metge: “ne plors ni sies trist car de remey inútil usaries”. No té res a
veure amb la seva intervenció, però l’insto que el mencioni al final, per a
jugar, per a provocar. I accepta el repte.
Beatrice Bizot i el seus rostres serens i enigmàtics que s’integren
entre el bosc, entre les pedres, i entre les restes de marges fuit del treball
humà d’altres temps, i dins del riu.
Ana Matey i la seva performance final a l’impactant amfiteatre de
l’antiga pedrera.
I, abans, la meva intervenció poètica en dos parts.
.
En veure que part de l’estructura del circuit, on el traçat d’anada i de
tornada, van paral·lels al barranc, de seguida em vaig imaginar recitant a
l’altra banda d’on es trobaria el públic. Encaixonat entre parets de pedra,
l’escenografia em semblava perfecta. Però què podria recitar? Un poema en
concret? Potser només paraules aparentment inconnexes triades a l’atzar? Llavors,
ja a la meva primera visita a l’espai, em va sorgir la idea: citar, com una
mena d’homenatge o d’invocació, els noms d’animals i plantes del Parc Natural
del Port, en català i amb la seva denominació en llatí, mentre caminaria al
ritme del públic.
Començo a fer una recerca, a copiar noms i noms i més noms, extrets de
pàgines d’internet. Quan em sembla que ja en tinc molts, els compto, per
curiositat (les lletres m’agraden, però els números també): 100 exactes. Un
número massa rodó per no ser llaminer.
Decideixo imprimir-los en format de rotlle que aniré desenrotllant com
un pregoner d’altres èpoques, que transmet el missatge d’una alta autoritat o
que avisa que un circ ha arribat a la plaça del poble. Però hi volia afegir un
element més teatral, una imperfecció, una interferència humana que dificultés
la invocació de la natura a través de la paraula. També un joc. També una dosi
d’improvisació. Però qui faria aquesta tasca de molestar-me, de posar-me traves
a la lectura? Alguna persona que, innocent, s’hagués inscrit al circuit, i que
fos capaç d’acceptar el repte. En veure que Sílvia Panisello assisteix a
l’acte, no em queda cap dubte. Fa molts anys que compartim complicitats en
actes culturals, té dots escèniques, és una gran rapsode, i segur que riurem
molt.
No tenia cap dubte que ella improvisaria bé, però el resultat supera les
meves expectatives. Crec que sabem crear sorpresa entre el públic, despertar la
curiositat, el misteri, el somriure. És un moment fantàstic.
Foto Eloisa Valero
Foto Eloisa Valero
Foto Encarna Chillon
La segona part de la meva intervenció, ja estàtica, té lloc a la vora
del riu. Recito un poema que he escrit incloent molts dels animals i plantes
invocats a la part anterior, per tal que tot tingui un sentit, i també els meus
inseparables nanocontes. Portava preparats altres poemes, però mai renuncio a
la possibilitat d’improvisar, i aquell mateix matí he escrit un poema que
dedico a la Beatrice Bizot, encisatpels
seus rostres dins del riu, per la seva manera dolça de parlar català amb accent
francès.
I tot plegat, amarat de mil instants de bellesa i d’emoció.
Després, ja cansats i satisfets, dinar de germanor i la promesa
d’escriure un punt i seguit.
Ja a Horta i amb cobertura amb mòbil, busco ansiós els missatges de com
li ha anat a mon fill. Han guanyat un dels partits, no s’han classificat per a
la final, però la força de la il·lusió és indestructible.
L'any 2018, en motiu del 70 aniversari de la batalla de l'Ebre, Ebrejocs va publicar el llibre Ebre, relats d'una batalla, on 16 autors/es van escriure relats basats en 16 personatges de ficció, d'ambdós bàndols i de tots condicions. Jo, com a nota discordant, vaig escriure 16 microcontes basats en aquests personatges, que aniré publicant cada setmana amb l'etiqueta batallaEbre.
.
JOSEP
Quan intenta
entendre d’on li naix aquesta força per lluitar, pensa que de la mar. La mar
que du sempre a sobre com una segona pell, la mar que et manté en guàrdia tot i
restar en calma aparent, la mar com a oportunitat, com a horitzó sense límit,
la mar que empeny, la bellesa de la mar que dóna fruits a qui s’esforça. I ara
és temps de pescar un nou futur, ho ha après a Moscou, però ho sap, d’alguna
manera, des del bressol, des del primer cop que pujà a una barca, al port de la Ràpita. Les seves mans són el
millor argument perquè els soldats del poble el segueixin. I la mar a la
mirada.
Els núvols dominen el cel de Vilavella de la Vall. No n’hi
ha cap dubte: ve el diluvi! En Biel, en Quim i en Poliprou decideixen evitar la
tragèdia i posen fil a l’agulla: han de salvar una parella d’animals de cada
espècie abans no sigui massa tard. Però, a diferència de Noè, ells no tenen cap
arca per navegar i, abans que caigui la primera gota de pluja, ja es veuen amb
l’aigua al coll…
#lajotadeldia 🎶🎵🎶 PO PO PO PO 12 de maig, 7 del vespre, a Móra llegirem versos, gent del Priorat i de l’Ebre o des de qualsevol puesto, en nom de la Llibertat, i en record dels nostres presos. 🎵🎶
