08 de desembre 2016

El nostre pitjor enemic, fragment

"al fons de la finestra, es distingeix la ratlla de l'horitzó. De petit, li feia respecte aquesta línia entre el cel i el mar. S’imaginava que més enllà tot eren monstres terribles o un buit on caure-hi fins l’infinit. Després ha comprovat que els monstres no respecten cap mena de frontera, que són companys de viatge a les ordres d’un tirà."
.
Fragment d' El nostre pitjor enemic, Cossetània Edicions.

Contes i emocions


Contes i emocions, una col·lecció de Baula Edicions amb consells per a intentar entendre les emocions.

07 de desembre 2016

Terres de l’Ebrei Matarranya, de Vicent Pellicer


Terres de l’Ebre i Matarranya, de Vicent Pellicer
Cossetània Edicions
Les fotos de Vicent Pellicer no necessiten gaire explicació, però ell mateix ens diu:

“Durant quasi tres primaveres he recorregut pobles, muntanyes, valls, rius, boscos... He tastat pa acabat de fer en forns de llenya amable. He descobert perfums novells d’immensos camps de fruita dolça. El Delta m’ha pintat albades insòlites. He navegat per lleres curulles de cançons seductores. Des de talaies privilegiades he contemplat la frenesia dels sembrats. A boqueta nit, sota la llum inesgotable dels estels que embolcallen aquestes terres, he somiat mons de formositat exquisida, que m’il·lusiona de compartir amb vosaltres.”

El nostre pitjor enemic, fragment

"No pot dormir; de vegades tem que hagi oblidat els circuits que porten fins als somnis o, millor encara, al no-res. Tancar els ulls i fer veure que es deixa endur per la foscor ja no funciona. És una tàctica malmesa per l’excés d’ús; o potser les fades de la nit, que inventà de petit a la recerca de tendresa, tenen altres prioritats: no els ho retreu.
La calor de tants dies s’enganxa al cos, en forma de suor pastosa que rellisca amb dificultat. Cada hora que passa té el poder sobrenatural d’eixamplar-se al seu gust, com un estrany monstre que et devora sense pressa, i assaboreix amb llepolia cada mossegada. El tic-tac del rellotge es fa tan insuportable que el comandant s’aixeca per aturar-lo, per evitar que el torni boig un nou pas de la minutera."
.
Fragment d' El nostre pitjor enemic, Cossetània Edicions.

Fals proverbi caribeny.

"Qui enterra un tresor, que no plori quan perdi el mapa." 
Fals proverbi caribeny.

06 de desembre 2016

El nostre pitjor enemic

"Una espelma no fa prou llum al despatx, i balla amb espasmes de bruixa, i les ombres es persegueixen al sostre mentre esquiven pedaços de pintura que cau."
.
Fragment d' El nostre pitjor enemic, Cossetània Edicions.

Homenatge a la gent gran a Cornundella




El passat 27 de novembre vaig gaudir i participar a l’Homenatge a la gent gran que es va fer  per primer cop a Cornudella de Montsant. Va ser un acte emotiu, amb una Renaixença plena de gom a gom, en un dia que la pluja no fou capaç de deslluir. S’homenatjaven els avis i àvies amb més de vuitanta anys. Ho estàvem en família, acompanyant ma mare. Trobareu una bona crònica en aquest enllaç.
Tres setmanes abans, durant la presentació d’El nostre pitjor enemic a la Biblioteca, el Salvador Salvadó, l’alcalde, em va explicar l’acte i, com aquell que deixar anar la cosa, em va dir que jo hi podria col·laborar. No és que m’ho demanés, sinó que ho va dir amb la tranquil·litat i confiança de saber que no hi ha obligacions, que la meva predisposició és sempre absoluta. Li vaig proposar que diria el que jo volgués, i li va semblar bé. Una breu reflelxió sobre el que representa madurar, va precedir la lectura d’un conte, evidentment, amb una velleta de protagonista “Tossut de mena”, inclòs al recull Una sortida digna. És un dels meus contes preferits, dels que més vegades llegeixo en públic, perquè crec que representa bastant el meu estil, amb tendresa, amb humor, amb gent senzilla, amb gent gran, amb gran gent.
I un altre regal pel record: mon fill també pujà a l’escenari a llegir una parell de frases dedicades a la gent gran. Se les sabia de memòria, però li vaig aconsellar que les portés escrites. I s’equivocà una vegada, però va saber aturar-se, i demanar perdó, i rectificiar, i continuar. Gent petita; gran gent. 

05 de desembre 2016

Sobre El nostre pitjor enemic a Mont-roig



El passat 25 de novembre vaig presentar El nostre pitjor enemic a la Biblioteca Joan Miró de Mont-roig. Totes les presentacions són especials; aquesta, per diversos motius. En primer lloc, tornava a la Biblioteca que inicià les sessions del seu Clubde Lectura amb El vertigen del trapezista, el març de 2009. En segon lloc, comptava amb un estimat presentador, gran músic, cantant i millor persona, com Jesús Fusté.
El meu cotxe va estar  a punt d’amargar-me el dia, perquè s’havia quedat sense bateria a primera hora del matí, i el dia era fred; fred no, gelat. Però la biblioteca ens va rebre amb olor de pintura, i el fred no passava de la porta. Jesús Fusté no és un presentador tradicional, ell només parla de les emocions que li desperta el llibre (per això el vaig escollir, entre altres coses), i encetem una mena de diàleg ple de complicitats entre els dos i, després, amb els assistents, amb qui, d’una manera o altra, ens uneixen algunes coses, records, sensacions.
Però l’acte també fou especial perquè representava una retrobava amb Judit Robert, bibliotecària i escriptora, amiga d’infantesa de Jesús al seu poble de Pradell de la Teixeta, i el sopar de tots tres després de l’acte, fou una barreja de tertúlia cultural i intercanvi de vivències, d’aquells que et regala la vida, que combaten el fred i et carreguen les bateries.

Un comentari sobre l’acte al blog de la Biblioteca.

04 de desembre 2016

Sense cadàver, de Fàtima Llambrich


Sense cadàver, de Fàtima Llambrich
Ara llibres, 2016
Sinopsi
Una investigació periodística de primer ordre convertida en un addictiu relat policial. Un cas real, una investigació criminal per doble homicidi en la qual els cadàvers no s’han trobat. Reuneix tots els ingredients dels millors thrillers: investigadors incisius, un testimoni que contradiu la pròpia testificació, un puzle d’indicis circumstancials i un sospitós, Ramón Laso, els antecedents del qual no passaran desapercebuts als investigadors de la Unitat Central de Persones Desaparegudes.

Després d’anys d’entrevistes amb Ramón Laso al centre penitenciari on està empresonat, Fàtima Llambrich ha aconseguit traçar el viu retrat d’un home inquietantment seductor. Condemnat a 30 anys de presó, insisteix en la seva innocència i defuig parlar d’un passat que l’ha sentenciat de per vida. Sense cadàver s’endinsa amb destresa en la metodologia que ha servit als investigadors per fonamentar la primera condemna a Espanya per doble homicidi sense que s’hagin trobat els cossos de les víctimes, ni es tinguin restes biològiques incriminatòries, ni testimonis concloents, ni tan sols una arma del crim i amb un acusat que defensa la seva innocència. Tomben, així, el fals mite del sense cos no hi ha delicte.

03 de desembre 2016

Pesolet, de Davide Cali, amb il·lustracions de Sébastien Mourrain


Pesolet, de Davide Cali, amb il·lustracions de Sébastien Mourrain
Baula Edicions
Sinopsi

Quan en Pesolet va néixer, era menut. Molt menut.
Quan va començar a anar a l’escola, es va adonar que era massa petit.
Massa petit per a la seva cadira, massa petit per tocar la flauta, massa petit per fer educació física.
I a l’hora del pati, en Pesolet no jugava amb els altres, sinó que passava l’estona dibuixant.

02 de desembre 2016

que em regalis

Que em regalis tot allò que cap als teus dits,
la mà oberta,
la carícia,

l’espai perquè m’hi pugui adormir sense pressa.

01 de desembre 2016

temps

El temps tot ho cura.
Ser-hi a temps.
Temps de….
Temps per a...
Contratemps.
Temps era temps.

30 de novembre 2016

Eduard Màrquez a Tens un racó dalt del món



Eduard Màrquez ens visita aquesta setmana a Tens un racó dalt del món, de Canal 21.
Fare un ràpid repàs de la seva trajectòria literària, i niciada amb poesia, passant pels contes, i la novel·la,per a acabar retornarn als seus contes inicials, revisats, i esporgats, en el recull Vint-i-nou contes menys.
També comentarem la seva novel·la La decisió de Brandes, el seu particular estic a la recerca de la consició, i la professionalitat amb què viu la literatura.
A més, ens farem ressò de les novetats literàries: L'home de lava, d’Anna Molina; Sentiments barrejats d’un fruit de la postguerra, de Francesc Forcades; Si ha nevat, de Paco Esteve i Beneito; Nens de llet, de Damià Bardera Poch.
El programa es podrà veure en directe els dimecres 30 de novembre i el 7 de desembre, les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes.
També es podrà veure properament a Youtube

29 de novembre 2016

En Miquelet i els estels, de Joaquin Carbó


En Miquelet i els estels, de Joaquin Carbó
Il·lustracions de Montse Tobella
Baula Edicions. 2016 
Sinopsi

En Miquelet i el seu pare s’engresquen a fer un estel de paper segons les instruccions d’un llibre antic. Quan l’han acabat de fer, arriben dos amics a casa, la Maria i en Jaume, que queden bocabadats i ràpidament s’animen amb en Miquelet a provar d’enlairar-lo. Junts, descobreixen que fer volar un estel pot ser una aventura ben divertida.

necessito

El nostre fill em mira molt seriós i diu que “necessita” (subratlla la paraula “necessito”) un camió de bombers (de playmobil, per a més dades). Jo, innocent, li recordo que ja en té un, de camió de bombers, però ell, que ja tenia preparat l’argument per defensar la seva necessitat, al·lega que el seu camió no té escala, i que sense escala no podrà rescatar un home si demana ajuda dalt d’un balcó.
Vist així, la cosa sembla seriosa, i no voldria que caigués sobre mi la responsabilitat d’un home cremant-se dalt d’un balcó, per molt de joguina que sigui. Potser haurem de replantejar-nos això de les retallades i prioritzar les necessitats.

27 de novembre 2016

El pas de zebra, de Joan de Déu Prats


El pas de zebra, de Joan de Déu Prats, amb il·lustracions de Francesc Rovira
Col·lecció Contessaludables
Baula Edicions

La zebra volia creuar el riu per tastar l’herba fresca de l’altra banda, però el riu era ample i profund. Com s’ho farà per trobar un pas segur?

Cendra, de Sílvia Mayans


Cendra, de Sílvia Mayans
Pagès Editors, 2016
Sinopsi
1976. Un any després d’haver resolt la mort del Severino Gil a Cap llàgrima sobre la tomba, tot just estrenada la democràcia, l’Elíades Bel es troba embolicat en nous misteris per les terres de l’Ebre. Un terrible incendi, assassinats, corrupció, empresaris sense escrúpols i la recerca d’una família dispersada després de la guerra civil, el portaran a investigar des d’Arnes a Horta de Sant Joan, Gandesa, Tortosa, Alcanyís, Tarragona i Cornellà de Llobregat. L’Elíades, fotògraf i investigador eventual, comptarà amb l’ajuda del seu cosí lo Margalló, un pagès de Vall-de-roures; de la Susi, una perruquera molt trempada; de mossèn Amadeu i de l’inefable tinent Estrada, que gaudeix d’una, fins ara tranquil·la, jubilació.

Un nou viatge per un territori fascinant i per la seva història punyent, encara propera. Viatge que compartirem amb un mosaic de personatges molt humans, tocats per les dures circumstàncies de la vida. Llops i xais que acabaran sent, sense excepció, res més que cendra.

26 de novembre 2016

L’aventura de la vida, d’Eudald Carbonell, amb il·lustracions de Pilarín Bayès


L’aventura de la vida, d’Eudald Carbonell, amb il·lustracions de Pilarín Bayès
Editorial La Galera, 2016
Sinopsis
L'Eudald Carbonell fa un viatge meravellós a bord del Beagle, el vaixell del científic Charles Darwin. En aquest trajecte, tots dos viuran aventures que ajudaran a explicar perquè la humanitat ha arribat a ser on és, i quins perills i fets han marcat l'evolució de la nostra espècie: des del descobriment del foc fins a l'enginyeria genètica. Amb moltes anècdotes i curiositats

Kukurota



Kukurota, la nova col·lecció de Cossetània Edicions, per conèixer millor els animals que surten al programa de TV3, i posar a prova tot el que s'ha après jugant.