20 octubre 2014

A Ràdio Tortosa

Dijous 16 d'octubre, una nova entrevista amb Irene Prades al programa Biblioones, de Ràdio Tortosa. A mesura que em pregunten de què parlen els meus contes, jo també m'ho pregunto a mi mateix, i no sé si estic arribant a alguna conclusió, si és que de conclusió n'hi ha, o n'hi ha d'haver. Recordo la que, potser, és la millor descripció de com són els meus contes, un sol adjectiu que els hi adjudicà el cantautor i amic Jesús Fusté: humans.
Podeu escoltar el programa del dia 16 d'octubre en aquest enllaç.
Els paraigües tancats també es mullen.

El noi del costat del padrí. Laberint

els amics que guardes de la infantesa tenen quelcom d’especial: és com si no calgués jugar a la defensiva, ni amagar-te de certes coses, transparents per a tots dos. No val la pena l’esforç d’intentar enganyar-lo, ni perdre el temps disfressant-te, perquè junts vau caçar granotes a la vora del riu o tallàveu la cua a les sargantanes.
...
Fragment del conte "El laberint", del meu  recull El noi del costat del padrí, Cossetània Edicions.

19 octubre 2014

Homenatge a Gerard Vergés a Amposta

Amposta, 16 d'octubre. Nou homenatge a Gerard Vergés. I els que calguin, que en calen molts i, sobretot, els necessitem.
Una gran família de bona gent de la cultura ens va trobar a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó, perquè no ens resignem a perdre Gerard Vergés, i no ens cansarem d'agrair-li la seva humanitat i saviesa, les seves paraules. Riu en So, Jesús Fusté, Emigdi Subitats, Xulio Ricardo Trigo, Coia Valls, Tomàs Camacho, Manel Ollé, Alguert Guiu, Rafael Haro, i jo mateix, vam ser acollits per les Jornades de les Lletres Ebrenques que condueix Joana Serret amb entusiasme. Per molts anys amics, per sempre, mestre.



18 octubre 2014

Escales que pugen al cel



Dissabte passat vaig tenir el goig de participar a la primera edició d'Escales que pugen al cel, que Josep Lleixà, Fifo, organitzà a Mas de Barberans.
A Josep el conec de fa anys a través del facebook, i havia escoltat la seva veu llegint alguna de les meves Desdefinicions a ràdio Ona de Torredembarra, on viu. Ja havia captat el seu dinamisme i entusiasme, però poder-lo saludar, abraçar, escoltar, i sentir en directe, al seu poble, fou un plaer i una càrrega d'energia.
La seva alegria de viure, la seva sensibilitat, s'encomana, i com a mostra, la trentena o quarentena d'amics i amigues que va reunir en aquesta primera edició, barrejant poesia, pintura i música, amunt i avall de les infinites escales que cusen el poble, i que es convertiren en teatre i escenari alhora.
Li auguro i li desitjo molt de futur en aquest certamen. De moment, ja m'he plantejat el ferm propòsit de tornar al poble, com a contista lector dels meus relats, o a perdre'm tot sol pels seus carrers, a amarar-m'hi. Sóc un xiquet de poble, i als pobles sempre m'hi trobo a gust.
La trobada d'aquest dia era poètica, però jo em vaig decantar a llegir una selecció de nanocontes que, crec, tenen molt de poètic.
De la Plana Ràdio van gravar un parell de vídeos amb un resum de tot plegat que us recomano veure. Al segon apareixo jo, cap al minut 3.15.
El primer
El segon
Gràcies, Fifo.

Comença la tardor!, de Cinta Arasa

Comença la tardor!, de Cinta Arasa
Editorial Barcanova, 2014
El sol aviat se'n va.
Cauen fulles sense parar.
Catifa marró…
És la tardor!

17 octubre 2014

Continent i contingut alhora

Continent i contingut alhora;
espectadora i actriu,
víctima i notari del pas del temps.
.
Inspirat en una foto d'Emili Nieto.

16 octubre 2014

Picasso blau i rosa

Coses que m'ensenya mon fill: mirar els quadres de l'etapa blava de Picasso amb ulleres de color rosa. La vida pot ser diferent.

15 octubre 2014

El noi del costat del padrí, fragments

En tenim molts, de somnis així, en lleixes, en armaris, dins de caixes guardades a les golfes en perill de ser mossegades pels ratolins. De tant en tant, en benefici de la nostra pròpia salut, fóra necessari triar-ne un, bufar amb força i treure-li la pols.
...
Fragment del conte "Mala sort?", del meu  recull El noi del costat del padrí, Cossetània Edicions.

14 octubre 2014

Cinta Arasa a Tens un racó dalt del món



Cinta Arasa torna a Tens un racó dalt del món per parlar-nos dels seus darrers llibres. No tindrem temps de comentar-los tots, perquè els darrers anys l'autora ha viscut un autèntic esclat editorial, especialment en literatura infantil i juvenil.
Comentarem el llibre il·lustrat per Igansi Blanch, Missió Trobairitz!, i l'obra guanyadora del premi Enric Valor, Vaig fer la maleta un dia de juny, entre altres.
Durant el programa també recomanarel els llibres Dones de vidre, de Montse Medalla, L'avís de l'àngel, de Joan Callau, i Pluja sobre terra molla, de Maria Carme Poblet.
El programa es podrà veure els dimecres 15 i 22 d'octubre a les 21.00 hores, a Canal 21.

El noi del costat del padrí, fragments

Aquest matí ha fet les maletes. Ella l’ha ajudat; sempre ha estat un desastre doblegant camises. No hi ha hagut crits, ni recriminacions, només cares serioses. No és correcte malparlar d’un mort al seu enterrament.
...
Fragment del conte "Si falta una peça", del meu  recull El noi del costat del padrí, Cossetània Edicions.

13 octubre 2014

100 situacions extraordinàries a l’aula, de Jordi de Manuel i Paz Monserrat

100 situacions extraordinàries a l’aula
Des de l’Educació Infantil fins a la Universitat

Al llarg de l’itinerari educatiu tots hem viscut situacions extraordinàries a les aules. Algunes les recordem bé, d’altres les hem oblidat. Les narracions —basades en vivències reals— transiten per tot un ventall d’emocions: de l’insòlit a la tendresa, de la duresa a l’humor. Les veus narratives són diverses: estudiants, professorat, pares i mares. En qualsevol cas, el llibre pretén ser un petit homenatge a la feina, sovint silent i poc agraïda, de mestres i professors.

El noi del costat del padrí; fragments

És possible que aquest moviment l’hagi delatat, i que algun monstre amb fam de xiquets es prepari per fer-li un ensurt; ha vist situacions semblants en més d’un conte. Només hi ha una manera de sortir del dubte. Cal un gest agosarat, ser valent un instant i prendre el risc: treure el braç de dins el llit i prémer l’interruptor del llum.
...
Fragment del conte "Por", del meu  recull El noi del costat del padrí, Cossetània Edicions.

12 octubre 2014

Homenatge a Gerard Vergés

Serà un emotiu plaer participar en un nou homenatge a Gerard Vergés, aquest cop dins de les IX Jornades de les Lletres Ebrenques, a Amposta, el proper 16 d'octubre, a les 19 hores.
i, a més, acompanyat de bons amics i amigues de lletres, com Jesús Fusté, Manel Ollé, Emigdi Subirats, Rafel Haro, Tomàs Camacho i Albert Guiu.

El noi del costat del padrí: fragments

Avui, les ànsies d’investigar i trobar tresors l’han dut a remenar a les golfes. Ha baixat tota contenta, amb una camisa blau marí, destenyida de tantes rentades. A l’esquena, amb lletres blanques, hi posa «Brivalls  de Cornudella»
..
Fragment del conte "Blau marí", del meu  recull El noi del costat del padrí, Cossetània Edicions.
El conte està dedicat als Brivalls de Cornudella, colla castellera entre el 1976 i 1986. Quan el vaig escriure, fa uns anys, no podia ni tan sols imaginar que la colla podria renéixer. La realitat supera la ficció. 

11 octubre 2014

El noi del costat del padrí; fragments

Si vols arribar a l’elit de la natació sincronitzada, cal entrenar amb força, ser constant, disciplinada, saber somriure sense ganes i encetar una llista de renúncies. Moltes es queden pel camí, quan la llista arriba a la pàgina dos.
.
Fragment del conte "Fins aquí hem arribat", del meu  recull El noi del costat del padrí, Cossetània Edicions.

10 octubre 2014

500 justes

M'encomanen un article d'actualitat. Extensió?, pregunto. Unes 500 paraules. Les lletres m'agraden, però els números també. Sóc disciplinat, i juganer alhora. Clavat; 500 justes.

El noi del costat del padrí. Per què?

El noi del costat del padrí ja és el meu novè llibre, i el sisè recull de contes. Sempre em rumio molt el títol, i en aquest cas no ha estat una excepció.
El noi del costat del padrí és el títol d'un conte que m'estimo molt, que ja he llegit en públic molts cops, emocionat i acompanyat a la guitarra del benvolgut David Espinós, dins del nostre recital Relats a recer d'una guitarra.
És un conte que sempre acabo amb un nus a la gola, i un bon exemple del regal que és per mi escriure. En la major part dels casos em prenc l'escriptura com un joc, i començo a teclejar paraules empès per una imatge, un gest, una sensació, però sense saber quasi mai fins on em portaran. En aquest cas, la l'estímul inicial fou una foto antiga, però no una en concret, sinó qualsevol d'imaginària que podeu tenir a les vostres cases. Una foto dels vostres iaios, avis o, com li diem al meu poble, padrins. Una foto on apareixen personatges que ningú coneix. Jo escrivia impulsat per les sensacions que em regalava aquesta idea quan, de sobte, vaig veure amb claredat quin havia de ser el final.
Un homenatges doncs als padrins i a tota la gent anònima, senzilla, important..

09 octubre 2014

Paraula obligada: presó

Cada mes, el blog "Palabra obligada" ens convida a escriure un relat qua ha de complir determinades normes, entre les quals incloure una paraula determinada. La paraula d'octubre és "presó". S'hi pot participar en català o en castellà.
Aquesta és la meva participació d'aquest mes:
.
PRESÓ
Mesura les passes d’ample: una, dues, tres. Mesura les de llargada: quatre. Ho fa metòdicament durant massa anys de la vida. No recorda els motius que el portaren a aquella cel•la; ja dubta si era culpable o innocent. Una, dues i tres. Una, dues, tres, quatre. La mesura és exacta, o calibra les passes perquè ho sigui, per fer més fàcil assumir la superfície de la presó. Repeteix el gest més d’un cop al dia. Al final, més de deu, o més de cent; perd el compte. Una, dues, tres. Una, dues, tres, quatre. No recorda ni el dia que el van fer sortir.

El noi del costat del padrí; fragments

El sol s’amaga Montsant enllà i, abans que arribi el vespre, s’acomiada de Cornudella amb llum tendra, com una carícia, com un copet que es dóna a l’espatlla d’un vell amic per dir-li, sense dir res, que esperes veure’l l’endemà; tothom coneix els gestos antics al poble.
.
Fragment del contes Gestos antics, del recull El noi del costat del padrí, Cossetània Edicions, 2014.

08 octubre 2014

El noi del costat del padrí. Personatges.

La camisa dels Brivalls de Cornudella que renaix.
Starski i Hutch, dos ratolins amb diferent destresa per sortir del laberint.
El Wilson, un circ no exempt d’enveges, rancúnies i malsentesos.
Un superheroi que no està d’alta a la Seguretat Social.
Una peça d’escacs imprescindible per sobreviure.
Un superheroi a qui no cobreix la Seguretat Social.
L’addicció al gelat de maduixa.
Un paper d’embolicar regals amb arrugues
Una foto antiga amb un personatge que ningú de la família coneix.
L’últim pagés que va en carro a Cornudella.
Una mula pèl-roja que es diu Gilda.
Una campiona de natació sincronitzada que va per lliure.
El repte d’aprendre 18.000 paraules.
Piolin i Silvestre, dues disfresses molt sexis?
 Un carter que entrega els certificats amb un somriure bonic.
Una guia turística a Tortosa amb mala memòria, però molta inventiva.
Un boxejador de Vall.de.roures que enyora l’aigua del Matarranya.
Un poble que camina coix; un vici que s’encomana.

Un poble que perdrà la fe, si no plou en 4 dies.