29 gener 2015


Que no respiri. Pel meu bé. Transparent presó.
.
Inspirat per una foto de Joab Vigó al seu blog Màfia mental

27 gener 2015

Conxita Jiménez a Tens un racó dalt del món


Conxita Jiménez és la convidada d'aquesta setmana a Tens un racó dalt del món. Tortosina i resident a Tarragona, la seva obra és principal poètica, quasi sempre amb la natura com a font d'inspiració, amb obres com La cruïlla, Flor de sal i la més recent Terres i vent, guanyadora del Premi Serret de Literatura Rural. Llegiré un dels poemes amb la música de fons d'Albino Tena.
També recomanarem els llibres  Nebbia, de Núria Pradas, Fago, de Carles Porta, i Mentides a mà alçada de Eqhes DaBit.
El programa es pot veure a Canal 21 els dimecres 28 de gener i el 4 de febrer, a les 21.00 i les 22.30, i en diverses repeticions durant la setmana.
La secció Microliteratura i art estarà inspirada per una fotografia d'Ivana Larrosa.

26 gener 2015

Raó: Avui

Per comandes del llibre en paper, us podeu posar en contacte directament amb mi, o a través d'Amazon.
I en format digital a Lulú.

25 gener 2015

Córrer, de Jean Echenoz

Córrer, de Jean Echenoz
Sinopsi

A l’Emil no li agrada l’esport però sempre diu que no amb un somriure.

“Vam haver d’insistir perquè l’Emil comencés a córrer. Però quan va començar, ja no es va aturar. No va parar d’accelerar. Vet aquí l’home que va córrer més de pressa sobre la Terra.”

Aquesta és la història de l’Emil Zatopek, un home que inventarà noves formes d’entrenament per córrer cada cop més de pressa. Primer sorpren Txecoslovàquia amb els seus rècords, després sorprendrà el món. Un parell d’Olimpíades més tard se’l considera invencible. Però en la seva vida, a més d’enfrontar-se amb els rivals a la pista, haurà de lluitar també contra el règim opresor, sigui quin sigui aquest.

Amb la seva escriptura plena d’ironia, Echenoz ens relata quaranta anys d’una vida excepcional i, com la de qualsevol de nosaltres, amb un destí marcat pel poder.

24 gener 2015

23 gener 2015

Lo rondallaire, de Francesc Maspons i Labrós

Lo rondallaire, de Francesc Maspons i Labrós
Primera sèrie. Segona sèrie
Cossetània Edicions, 2014
Sinopsis

Els tres volums de Lo rondallaire i el de Contes populars catalansconstitueixen el més complet compendi de narrativa oral catalana reunit en el segle XIX. Amb una concepció moderna del folklore, que li permetia defensar la unitat universal de la literatura popular, Francesc Maspons i Labrós va recollir una gran quantitat de contes explicats per persones que els conservaven per tradició oral transmesa durant generacions. En aquest volum es publiquen els dos primers volums de Lo rondallaire, amb un estudi de Josep Maria Pujol, professor de la Universitat Rovira i Virgili. De l’edició n’ha tingut cura Albert Mestres, escriptor i especialista en l’actualització de textos prenormatius.
La profunditat d'una ferida no sols és mèrit del punyal.

21 gener 2015

Causa i efecte


Per comandes del llibre en paper, us podeu posar en contacte directament amb mi, o a través d'Amazon.
I en format digital a Lulú.

20 gener 2015

entrar en contacte amb escriptors

Hi ha un aspecte de les xarxes socials que em sorprèn. La majoria d’escriptors som molt accessibles a través de blogs, facebook, twitter, etc. i, al mateix temps, resulta fàcil enviar-nos algun missatge. Com a lector, m’atrau la idea de poder compartir sensacions amb l’autor del llibre que he llegit, fer-li arribar les emocions que m’ha despertat. Per això em xoca que tan poca gent ho faci, almenys en el meu cas; calculo que menys d’un 5%. Quin és el motiu? En deu haver moltes causes: l’excés de prudència (allò de no voler molestar), la manca de temps, creure, equivocadament, que la seva opinió no té valor, o, simplement, perquè no els dóna la gana. Quin és el vostre cas?

Sigui com sigui, ja us avanço que a mi m’encanta saber què sentiu o penseu dels meus llibres i contes, tant si és positiu com si és negatiu.

Nit. Llum.


19 gener 2015

Desdefinicions (292)

Flixibilitat. Capacitat d’adaptar-se un poble, vora el meandre d’un riu, i viceversa.

18 gener 2015

Ànima, de Wajdi Mouawad

Ànima, de Wajdi Mouawad
Edicions del Periscopi
Siniopsi
Quan en Wahhch Debch descobreix la seva dona assassinada, es queda paralitzat fins que, esperonat per l’abisme que s’ha obert a la seva memòria, es llança cap a una irracional cacera de l’home seguint l’olor sagrada, mil·lenària i animal de la sang vessada. Sol i abandonat per l’esperança, s’embarca en una odissea furiosa a través d’Amèrica, territori de totes les violències i de totes les belleses. Els records infernals que carrega, submergits dins dels replecs de la seva infància, es desperten de nord a sud, amb el contacte de la humanitat dels uns i de la bestialitat dels altres. Per aixecar el vel que plana sobre la mentida dels seus orígens, en Wahhch haurà d’alliberar el llop de la seva còlera i sacrificar la seva ànima.

Aquesta novel·la, totèmica i animista, empeny els límits de la literatura. Ànima és una bèstia, a la vegada real i fabulosa, que vol devorar l’inoblidable.
Comentari
Visceral, profunda, original, lacerant, la vida en carn viva, una dansa animal que observa l’ànima humana, de vegades astorada, d’altres clement o commoguda, realisme poètic que m’ha recordat l’impacte, fa dècades, de la lectura de Poeta en Nueva York, de Lorca. Bestial, escruixidora, capaç de fer-te agafar als braços de la cadira per suportar el testimoni de tanta desolació. De tant en tant, has de recordar que cal respirar entre pàgina i pàgina. Una experiència inoblidable, immensa.
Al següent enllaç trobareu molts comentaris sobre un llibre que guanu+a el Premi Llibreter 2014. Us deixo amb la lectura d'un parell de fragments:

17 gener 2015

Relats conjunts

El vidre no té ànima, diuen, sols una transparent il·lusió o, com a molt, una imatge distorsionada de la realitat. Però quan el sol hi balla, después de filtrar-se juganer entre les fulles, qual els riures l’aixequen, l’ànima ho impregna tot. De vegades, una copa es trenca en acte de servei, i el seu record mai no és trist.
.
Inspirat en la proposta d'aquest mes a Relats conjunts

16 gener 2015

Humana geometria

Humana geometria a cavall dels colors. La natura és vida; els angles, passió.
.
Inspirat en una pintura de Miquel Paton.

15 gener 2015

Es fa de nit. Encara no llueix cap estrella, sols un planeta; no estic segur quin és. Ell tampoc deu saber qui se'l mira.

14 gener 2015

13 gener 2015

Mariola Nos a Tens un racó dalt del món


Venint des de Vinaròs, del proper i de vegades llunyà país Valencià, aquesta setmana ens visita a Tens un racó dalt del món Mariola Nos. Periodista de professió i ara també llibretera, acaba de publicar el seu primer poemari, Em remou la sinceritat, les motivacions i estil minimalista del qual comentarem amb l'autora, i en llegiré un poema amb la música de fons d'Albino Tena.
També recomanarem els llibres En clau de lluna, de Fe Ferré, La dona de gris, d'Anna Villalona, i Retrobaments, de Joan Giné.
El programa es pot veure a Canal 21 els dimecres 14 i 21 de gener, a les 21.00 i les 22.30, i en diverses repeticions durant la setmana.
La secció Microliteratura i art estarà inspirada per un quadre d'Adolf Comes.

Cap a Gandesa


-Ser o no ser?
-Estàs o no estàs?