Inspirat els Jocs Olímpics que s'estan fent aquests dies, em venen ganes de llegir-vos el conte Equilibri, un dels relats inclosos al recull I sentir-se encara amb forces (Onada Edicions, 2022), amb què vaig guanyar el VII Premi de Narrativa Breu Ciutat d'Amposta.
Tots els contes estan emmarcats en un esport diferent (en aquest cas, halterofília), cosa que em va servir de repte, d'inspiració, i de fil per anar a parar a llò que realment m'importa, les emocions.
26 d’abril de 2023. Visita a l’Escola Agustí Barberà, per
a comentar amb dos classes de 4t d’ESO el meu llibre I sentir-se encara amb
forces, que guanyà el Premi de Narrativa Ciutat d’Amposta. Ja tinc diverses
experiències de comentar aquest llibre a escoles i instituts, i crida prou la
seva atenció que el fil conductor dels relats siguin els esports. Miro de
comparar la literatura i l’esport, amb les semblances i diferències que hi ha
entre aquestes dues activitats, tant diferents en aparença, però que ambdues
són capaces de transmetre emocions, de profunditat i intensitat diverses, i que
encerta manera ens expliquen històries: una amb un final més o menys dirigit
per l’autor, i l’altra amb final que sovint és difícil d’imaginar al guionista
més pervers.
Com sempre, es repeteixen algunes preguntes al voltant
del fet d’escriure, que a aquestes edats els semblen molt allunyades de la seva
vida quotidiana, motiu pel qual procuro mostrar-me com soc, una persona normal
i propera que, a la seva edat, ni imagina ser escriptor un dia. Però també a
cada visita a un centre d’ensenyament et fan alguna pregunta original, que ni
tan sols t’havies plantejat, i la intentes respondre de la millor manera, o
simplement deixes al descobert els teus dubtes i incerteses.En aquest cas, em
pregunten quin personatge del llibre m’agradaria tindre com a amic, i repasso
mentalment i a tota velocitat els protagonistes dels contes i m’adono que a
tots els tinc afecte, potser perquè hi he abocat alguna part de mi mateix.
Anar a una escola i aprendre es pot fer a totes les edats.
Un dels hàbits que m'ha quedat de llegir els viatges a peu de Josep Maria Espinàs és fixar-me en els cartells d'activitats que hi ha penjats als carrers. A la porta de l'escola n'hi ha un d'amic ficcions que proposa en lletres grans Fem de l'escriptura un joc. Aprendre, escriure, jugar; quin trio guanyador de verbs!
.jpeg)
Ahir vaig gaudir d'una visita a l'Institut de Tecnificació d'Amposta, convidat per la professora Núria Reverter, per a parlar amb tres classes de 3r d'ESO sobre el meu recull de contes I sentir-se encara amb forces (Onada Edicions, 2022), obra amb què vaig guanyar el VII Premi de Narrativa Ciutat d'Amposta.
Té sentit, perquè aquest centre té una relació especial amb l'esport, igual que el llibre, i he comentat les motivacions per a escriure'l, i les semblances i diferències entre literatura i esport, sempre amb les emocions com a fil conductor.
M'han expressat dubtes que tenien, alguns molt interessants, m'han donat algunes ressenyes sobre el llibre, he compartit la passió per escriure, i qui sap si he plantat alguna llavor, o n'he regat alguna que ja estava plantada.
El passat 5 d'octubre torno a la llibreria Adserà per a presentar I sentir-se encara amb forces (Onada Edicions, 2022), després de caminar una estona pels carrers de Tarragona, per a perdre el temps, o per a guanyar-lo, i fixar-me en la mena de detalls que m'agraden, i que ja vaig explicar en un altre apunt.
A la llibreria em trobo amb l'amic i escriptor Francesc Valls Calçada, amb qui m'uneix una llarga corrua de prsentacions mútues. L'acte, amb poca però bona gent, com acostuma a passar, es desenvolupa recollit, agradable, amb un guió inicial que ha preparat Francesc, i que després ens anem saltant. A les presentacions d'aquest llibre em toca explicar el perquè del fil conductor dels esports, com una mena de joc personal que em vaig proposar a mi mateix, i una forma d'establir complicitats amb els lectors a través d'imatges i sensacions que ens ofereixen els diversos esports fàcilment identificables. En realitat, els esports són tan sols una excusa, una guspira per a mostrar els dubtes, debilitats, els problemes més o menys quotidians de personatges propers a nosaltres.
%20llibreria%20Adsera-tarragona.jpg)
El proper 5 d'octubre, a la llibreria Adserà de Tarragona, presentació del llibre I sentir-se encara amb forces, (Onada Edicions), obra guanyadora del Premi de Narrativa Ciutat d'Amposta. Un recull de relats amb el fil conductor de l'esport. Literatura i esport es donen la mà per parlar d'emocions. M'hi acompanyarà l'amic i escriptor Francesc Valls Calçada.
El proper 15 de setembre estaré a La Setmana del Llibre en Català, signant exemplars del meu nou recull de relats I sentir-se encara amb forces (Onada edicions), obra guanyadora del VII Premi de Narrativa Breu Ciutat d'Amposta.
Si em porteu un exemplar per a dedicar, us regalaré un nanoconte.
Al TN d'ahir al vespre, durant la informació de La Setmana del Llibre en Català, va aparèixer la portada del meu nou llibre I sentir-se encara amb forces (Onada edicions), acompanyat de llibres amics i d'autores amigues.
En signaré exemplars el dia 15 de setembre, a les 18.30 h, però segur que ja hi seré abans, al mòdul 4, amb la resta de llibres ebrencs.
Podeu veure la notícia al minut 36 d'aquest enllaç.
L'amic ampostí Jesús Ferré, amb qui he col·laborat en múltiples i diverses activitats, m'envia una foto per whatsapp perquè li fa il·lusió dir-me que s'ha trobat que el meu llibre, I sentir-se encara amb forces (Onada Edicions), és lectura obligatòria a l'Institut de Tecnificació d'Amposta.
Us podeu imaginar la meva doble alegria. Per una part, pel fet que el llibre arribi a un centre d'ensenyament, al qual ja m'he ofert per a vindre a parlar amb l'alumnat. I per una altra part, perquè fa il·lusió que a un amic li faci il·lusió compartir aquestes coses amb tu. Tenir al voltant gent que s'alegri de les coses bones que et passen és un dels grans èxits de la vida.
Aprofito per a recordar al centres d'ensenyament que la Institució de les Lletres Catalanes té a la seva disposició el programa Lletres a les aules, i que val molt la pena fer-lo servir.
Avui, 28 de juliol, presentació a Tortosa del meu llibre I sentir-se encara amb forces (Onada Edicions), obra guanyadora del VII Premi de Narrativa Ciutat d'Amposta.
Ja ho he explicat diverses vegades. Es tracta d'un recull de relats amb el fil conductor de l'esport. Són els meus contes breus, amb el tipus de personatge habitual, perdedor, indecís..., però totes les històries sorgeixen a partir d'algun esport que m'ha servit de fil per a estirar la trama.
Per a mi ha estat un plaer escriure'l, m'he divertit molt perquè m'ha permès jugar, i crec que en aquest recull s'hi troben alguns dels meus contes més rodons.
De seguida vaig voler aprofitar l'ocasió que em proporcionava el llibre per a buscar espais diferents per a presentar-lo, i d'aquesta manera s'ha forjat l'acte d'ahir al WIN Complex Esportiu, concretament, a la sala d'spinning, amb tothom assegut en una de les bicicletes estàtiques.
He hagut d'explicar l'acte diverses vegades, perquè sonava estrany, i aquesta era la intenció, portar el llibre a espais diferents, no ideats per a aquesta mena d'actes. Suposo que tothom que hi va assistir (per cert, la gent que m'acostuma a seguir sempre, i que són un dels meus tresors més valuosos), recordarà aquesta presentació, i la diferenciarà de la resta.
Inia l'acte l'alcaldessa, Meritxell Roigé, i després Roger Pedret, gerent del WIN i que m'ha donat totes les facilitats davant aquesta esbojarrada idea. I per a la presentació concreta, m'acompanya una parella especial. Mentre pensava a qui li podia encarregar aquesta tasca, buscava una persona que combinés esport i literatura, i de seguida em va venir al cap aquesta benvolguda parella que reuneix ambdós móns: Xell Aixarch, a qui conec de fa molts anys, treballadora a la Biblioteca Marcel·lí Domingo i ara a Cultura, i Vicky Maigí, periodista esportiva.
I la decisió ha estat un encert. M'han preguntat sobre aquesta aparent estranya combinació, han llegit fragments, i crec que ens hem divertit i emocionat. Es pot demanar més.
Les fotos, que podeu veure en aquest àlbum, la majoria de l'omnipresent Rafael Ricote i la seva càmera, parlen per si soles.
Aprofito per a adreçar-me a les entitats esportives de la zona a qui he proposat fer activitats similars, i a tota la resta, perquè s'animin a acceptar la idea, que juguin amb mi i amb el llibre, que, en gran part, d'això és tracta l'esport, no?, de jugar.
Divendres passat, 27 de maig, torno a la Fira del Llibre Ebrenc de Móra d'Ebre, a la seva dinovena edició. Dies abans, busco les fotos de la primera de tots, l'any 2004, en què ja hi vaig participar amb el meu primer llibre Tens un racó dalt del món.
Dinou edicions, i ara presento el meu divuitè llibre. Hi he estat present en totes, d'una manera o altra, i he repetit multitud de vegades la importància decisiva d'aquesta fira per a la projecció externa i interna del llibre ebrenc. Ha estat el punt de partida d'una extensa i emotiva xarxa de relacions, cooperacions i amistats entre gent d'aquest món, que té un alt valor difícil de concretar i que ha donat uns fruits ben evidents si situem la mirada els anys previs a aquella primera edició, modesta, senzilla, amb poques parades, amb dubtes i, fins i tot amb incredulitat.
No me'n penso perdre ni una.
Enguany he estat convidat a presentar el meu llibre més nou, el recull de relats I sentir-se encara amb forces (Onada Edicions), obra guanyadora del VII Premi de Narrativa Breu Ciutat d'Amposta. El conductor de la ronda de presentacions, Andreu Prunera de Cadena Ser Móra d'Ebre. em pregunta per la motivació d'escriure un recull amb el fil conductor dels esports (si aneu al vídeo de la presentació virtual del llibre, allí ho explico).
I abans i després de l'acte concret de la presentació i de signar algun exemplar d'aquest recull, i també de L'espectacle de la vida (el meu altre llibre publicat aquest últim any), s'esdevé allò de més important a la Fira: les retrobades, les converses, la interacció amb noves i velles amistats, les tertúlies improvisades...
Com a testimoni, alguna foto que en faig i, com no falla sempre que visito la ciutat, bones fotos de l'amiga Marta Escolà.
Quan torno cap a Tortosa, em trobo la carretera tallada pel vessament de la càrrega d'un camió, però no tinc pressa, i em distrec mirant com maniobren per netejar la via, perquè ja he fet allò d'important que tinc anotat a l'agenda cada any, tal setmana com aquesta.
Com un heroi, un dels relats inclòs a I SENTIR-SE ENCARA AMB FORCES, (Onada Edicions), obra guanyadora del VII Premi de Narrativa Breu Ciutat d'Amposta.
El fil conductor dels contes és l'esport, perquè ambdues disciplines, literatura i esport, són capaces de transmetre emocions, i això, les emocions, és el veritable fil conductor.
En aquest cas, l'esport que apareix és la natació a mar obert, i col·laboren amb la seva veu Ernest Redó i Sílvia Panisello.
Presentació del meu 18è llibre, I sentir-se encara amb forces (Onada Edicions), obra guanyadora del VII Premi de Narrativa Breu Ciutat d'Amposta, el 22 d'abril a l'edifici Lo Sindicat d'Amposta, amb la regidora de Cultura, Inés Martí, i la directora de la Biblioteca, Joana Serret.
El fil conductor d'aquest recull són els esports (ciclisme, natació, futbol, petanca, esgrima, halterofília, triatló, fórmula 1, atletisme....). Literatura i esports, dues formes de sentir i transmetre emocions, que intento fusionar a la meva manera, a través de la tendresa i personatges molt humans.
També faig en vídeo la presentació virtual.
Al vídeo, em passejo per diverses instal·lacions esportives. Voldria fer activitats literàries amb aquest llibre n aquest tipus d'instal·lacions, i faig una crida a tothom que formi part d'alguna entitat esportiva, perquè m'ajudi a aconseguir-ho.
Miquel Àngel Pradilla presenta les novetats d'Onada Edicions per Sant Jordi, al programa Primera Columna de Canal 21 Ebre.
Entre aquestes novetats, a partir del minut 4.17, "I sentir-se encara amb forces", obra guanyadora del VII Premi de Narrativa Ciutat d'Amposta, un recull de relats amb el fil conductor de l'esport.
Davant d’aquest nou recull de relats, guanyador del Premi de Narrativa Ciutat d'Amposta, i publicat per Onada Edicions, crec adient fer una breu explicació de
la seva motivació.
Normalment em defineixo com a escriptor de contes, i no com a escriptor de
reculls de contes, és a dir, que em dedico a escriure relats sense un ànim, en
general, que els uneixi un fil conductor en concret. Però en comptades
ocasions, aquest fil sí que ha existit, com és el cas de la mort en Una sortida
digna, i l’excusa d’un mitjó perdut al carrer en No és la derrota, sinó el
vent.
I aquest és el cas del present llibre, amb els esports com a leit motiv.
Són diverses les causes.
En primer lloc, en algun moment, em vaig adonar que tenia diversos contes
escrits, publicats o inèdits, ambientats en algun esport. i vaig pensar que
seria una bona idea seguir aquesta línia. Sovint explico que escric contes de
forma improvisada, a partir d’un petit gest o objecte, deixant-me portar per
les emocions que m’envaeixen a mesura que el poso a escriure. Escollir esports
com a espurna per a iniciar relats era una idea que m’atreia amb força. Per a
mi és un magnífic exercici o joc literari descriure moviments sobradament
coneguts per tothom, i fer de les paraules una mena de càmera de vídeo que posi
en funcionament la pantalla mental dels lectors.
A més, no cal dir la quantitat de sensacions que els esports són capaços
d’evocar, recurs utilitzat fins a la sacietat en moltes pel·lícules, l’esforç,
la lluita, la superació, i una emoció fins a l’últim segon de partit, en una
resolució de la trama que, moltes vegades, ni el més pervers guionista és capaç
d’imaginar.
Finalment, també es tracta d’una mena de provocació. Sovint, des de la
cultura, lamentem que els esports ens guanyen per golejada en el nombre de
minuts i de pàgines que els mitjans de comunicació ens dediquen a uns i altres.
Amb aquests relats intento conquerir terreny o, més ben dit, compartir-lo, i
demostrar que ambdues activitats poden anar de la mà. Un dels meus objectius,
que deixo aquí per escrit per a qui vulgui recollir la proposta, és presentar
el llibre o fer-ne recitals en equipaments esportius, que la literatura surti
dels seus espais de confort, i jugui per un dia de visitant.
