L'any passat, per aquestes dates, m'estrenava al cicle El temple del cinema que organitza Institut Roquetes Film Society, amb una proposta atractiva: la projecció Steambot Bill Jr. de Buster Keaton, acompanyada en directe al piano per Florenci Salesas. Ja vaig escriure una entusiasta crònica l'any passat.
Enguany, l'inici de la nova temporada d'El temple del cinema començava amb una proposta similar: El circ, de Chaplin, també amb la música de Florenci.
No m'ho podria perdre, l'emoció estava assegurada. Només tenia un dubte: el factor sorpresa de l'any passat, la incògnita de com resultaria allò que aniria a presenciar ja no hi era, per tant, les sensacions serien menys profundes?
Però de seguida comprovo que no, en una sala plena de públic de totes les edats a la Lira Roquetense. La interpretació de Florenci Salesas s'ajusta a les imatges a la perfecció, als moviments, als temps, adaptada a cadascuna de les escenes que ens regala el geni de Chaplin, en aquella barreja de diversió i tendresa que t'acaba seduint per tots els fronts. No esmento detalls de com es desenvolupa la sessió, perquè repetiria com un calc allò viscut l'any passat, potser fins i tot incrementat.
La pel·lícula acaba amb un cercle que es tanca sobre un homenet vagabund, derrotat, que s'allunya trist al principi, però que després d'un saltet es dona ànims a ell mateix i, un segle després, a tota la humanitat, fent roda el seu bastó.
S'encenen les llums de la sala i esclata un llarg aplaudiment, merescut, necessari, agraït. Llarga vida al temple del cinema, a la sensibilitat. Gràcies Institut Roquetes Film Society, gràcies Florenci Salesas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada