31 de març 2019

Versos nostrats





Diumenge passat vaig participar a l'activitat Versos nostrats, organitzada i coordinada per Emigdi Subirats, regidor de Cultura de Campredó, escriptor i amic, que va tenir lloc al pati de l'antiga escola de Font de Quinto, i on més d'una vintena de gent de la cultura vam llegir poemes d'autors ebrencs de tots els temps.
Emigdi em va assignar un poema de Salvador Estrem i Fa.
Més informació a la web de l'EMD de Campredó.
En aquest enllaç es poden trobar els textos llegits

La jove Laura, de Francesca Aliern



Cossetània Edicions, 2019
Sinopsi
La jove Laura és la història, profundament humana, d’una noia víctima de la droga i de la mala sort. La protagonista, una adolescent que només desitjava alleujar els seus dies de plom, mentre se submergia en el món eteri de fum i boira que fatalment l’atreia, es fa estimar amb misericòrdia. Així, la veu narradora, gairebé com una promesa vital, ens apropa la biografia d’algú tan real que resulta universal. Aquesta intensa novel·la de Francesca Aliern, vint anys després que en sortís a la llum la primera aproximació, tornarà a atrapar el lector i el farà transitar pels camins més colpidors de la veritat i la llibertat.

30 de març 2019

Camí de margarides, de Fe Ferré



Camí de margarides, de Fe Ferré
Sinopsi
Camí de Margarides és la història d’un adéu i d’un retorn. Un diàleg entre la vida i la mort. Un relat d’una retrobada.
El camí, com a símbol del nostre trànsit per la vida,  ens ofereix un constant diàleg amb el nostre ésser: Avançar, caure, retrocedir, ensopegar, aturar-se, dubtar  i tornar a caminar.  I tot allò que ens hi trobem, creuem, trepitgem, sentim; ens converteix a nosaltres mateixos en camí. A estones vianants, d’altres emigrants, viatgers de pas, comencem a viure quan sabem que el camí més llarg, preciós i apassionant és aquell que condueix a nosaltres mateixos.
Aquest poemari és un camí en ell mateix. Una expressió íntima i nua  de retorn a la pròpia essència, a allò que val, al Ser. 
En un d’aquells revolts de camí en què t’adones de que és vital el retorn a casa, al jo, a les arrels, a abraçar l’Infant que ets, a reconèixer-te en el mirall  amb les teves llums i ombres, et trobes caminant amb tots els teus sentits  pels records, les  memòries i les preguntes no resoltes. T’adones de com de fugaç  és l’existència, mentre aprens a valorar l’instant present. Questions vitals com la malaltia terminal, la pèrdua de memòria, el patiment físic, la cura, la reconciliació,  la mort d’un ésser estimat ( la mare, Margarita ) ; remouen més encara tot aquest caminar. El buit, el diàleg íntim amb la mateixa transcendència, acompanya l’enrenou de moure, retrobar, buidar, tots els objectes materials tan plens d’ànima; i la casa buida esdevé símbol de renovació i renaixement.
Camí de Margarides és una abraçada. Una carícia. Un tornar a la matriu. Un aprendre de la Mort allò que ens vol dir la Vida.

El cavaller que va dir No!, de Lucy Rowland i Kate Hindley



El cavaller que va dir No!, de Lucy Rowland i Kate Hindley
Baula Edicions
En Ned és un cavaller molt amable i servicial. Sempre, SEMPRE, diu «SÍ!» a tot el que li demanen.
Però, de sobte, un bon dia diu… «NO!».
Fins que arriba un drac solitari que li demana ajuda i en Ned haurà de decidir entre dir «NO» o dir… «SÍ».
Què farà?

29 de març 2019

EL PODER DE LES PARAULES



Fa un parell d’anys, aproximadament, l’Ajuntament va instal·lar al passeig de la vora del riu unes lletres immenses amb la paraula TORTOSA, d’un roig típicament local que fa conjunt amb el pont que abans travessava el ferrocarril.
És rara la vegada que passejo per allí, molt sovint per cert, i no hi ha alguna persona fent-s’hi fotografies: alguns dins de la O, d’altres a sopluig d’una T, els més joves i àgils, asseguts a cavall. I gairebé tothom somriu, és com un joc irresistible, tant se val si es tracta de tortosins de tota la vida, com de turistes que estan de pas.
El poder de la paraula, què us he de dir jo, un escriptor especialitzat en nanocontes!
Les paraules em fascinen de ben petit, i no tan sols dins dels llibres, sinó en qualsevol lloc. Si trobo un paper tirat al terra, si hi distingeixo de lluny el rastre d’alguna paraula, m’hi aboco goludament, com qui recerca un tresor. Potser el meu cas és exagerat o malaltís -no ho descarto-, però aquesta fascinació per les paraules crec que és general. Som animals eminentment literals: el llenguatge, les paraules, les lletres, sobretot des de que es va inventar l’escriptura, ens han fet més humans, tot i que de fet, són causa i efecte alhora, de la nostra humanitat.
Una imatge val més que mil paraules, diuen, però també a l’inrevés, i un bon exemple és el cas amb què he iniciat aquesta reflexió: la paraula TORTOSA com a imatge que pot resumir tot un viatge, unes experiències, unes emocions. Hi ha paraules de gran transcendència que evoquen sensacions múltiples i diverses, gairebé infinites (amor, amistat, solitud, angoixa...), però també en són capaces paraules més humils, amb el mateix poder d’evocació (pèsol, flassada, pastisset...).
Som humans, i les paraules són temptadores, gairebé tant com la visió d’un rostre humà, irresistible per al nostre cervell, que no pot evitar centrar-hi tota l’atenció.
Potser les paraules són el rostre dels nostres pensaments, de les nostres emocions.

28 de març 2019

homenatge a Ricard Salvat



Aquesta setmana, doble acte d'homenatge a Ricard Salvat a Tortosa on participa diLLUMs d'arts al Forn:
- el 29 de març, a les 17.30 hores, a l'Ajuntament, presentació dels seus Diaris
- el 31 de març, a les 12.30 hores, a l'esplèndid marc dels Reials Col·legis,lectura teatralitzada a quatre veus d'un text creat per Xavier Aragó que interpreta Ricard Salvat, música amb el celo de Sinta Salvadó, i recitació de poemes de Salvador Espriu a càrrec de Sílvia Panisello.

27 de març 2019

El noi del costat del padrí


Hauria de mantenir la guàrdia alta, i protegir-se els costats, i no parar de moure´s, i llençar el seu famós directe d’esquerra. I deixar de pensar en res que el desconcentri d’aquest combat etern. La victòria per KO sembla impossible — el Pantera, tot i que ha rebut de valent, és massa dur de pelar— i l’esperança que llenci la tovallola no es contempla. L’ull dret se li tanca i l’últim cop al fetge l’empeny a doblegar-se. Encara queden quatre assalts, i a un senyor amb bigoti de la segona fila, més de mig cigar. Possiblement, a hores d’ara, cap dels dos somia en la victòria; només en un final proper i en el tacte fresc de l’aigua del riu que els banyi els peus.
.
Fragment del conte Combat etern, inclòs a El noi del costat del padrí, Cossetània Edicions

26 de març 2019

Assassins de l'Ebre




Divendres passat, juntament amb els coordinadors del llibre, Fede Cortés i Jordi Pijoan (còmplices habituals), vaig presentar a La 2 de Viladrich el llibre Assassins de l'Ebre, de Llibres del Delicte. L'Ebre és present com a escenari o com a protagonista en alguns dels relats, però no sempre i no com a condició, ja que els fils conductors són el gènere negre i la relació dels autors amb el territori.
Tot i que el crim és el denominador comú dels relats, tots ells són ben diferents, tant en la trama, com en l'estructura, com en el to, i l'estil i manies de cadascun dels autors hi és ben present.
Una de les millors formes que vaig trobau fou llegir un breu fragment de cadascun dels 13 autors/es que participem al llibre:
 Francesca Aliern - Cinta Arasa - Andreu Carranza - Fede Cortés - Montserrat Espallargas - Miquel Esteve - Mercè Falcó - Isidro Garrido - Sílvia Mayans - Jordi Pijoan-López - Pilar Romera - Vicent Sanz - Jesús M. Tibau.
Entre el públic, dues de les autores, les xertolines Francesca Aliern i Mercè Falcó.
Una estona molt agradable sense que s'hagués de lamentar cap víctima.
I vi del Priorat; negre, és clar.

25 de març 2019

A la Ràpita poètica








El passat 21 de març, Dia mundial de la poesia, participo a la 2a edició de Ràpita poètica, activitat organitzada per l'entitat amiga Mar de fora, i on ja vaig participar l'any passat, i que pretén portar la poesia a diversos locals de la ciutat, per tal de fer-la més propera, i de perpetrar-la d'una forma més lúdica, sense treure-li capacitat d'emocionar.
Aquest cop vaig ser citat al bar Gorria d'or, on havia de llegir poesies al costat de Miquel Reverté i Ramon Obiols, tots dos de la Ràpita, però com que es vol fomentar la participació a micro obert, també van llegir el mateix Eduardo Margaretto, un dels impulsors de l'actifitat, Sïlvia Franzoni i Aldredo Sánchez.
Bon ambient, amistat, i proximitat.
Entre altres versos, vaig llegir el meu poema Un escriu, versió de UNO ESCRIBE, en homenatge a Víctor Canicio.

24 de març 2019

Maternitat, de Sheila Heti



Sinopsi
Cap al final de la trentena, quan les seves amigues estan calculant quan es convertiran en mares, la protagonista d’aquesta novel·la íntima i urgent es pregunta si ella arribarà mai a ser-ho. En una peripècia narrativa que s’allarga durant uns quants anys, intentant capejar la influència de les companyes i de la parella, així com el seu deure envers els progenitors, es debat per prendre una decisió sàvia i moralment correcta. Però, després de buscar orientació en la filosofia, en el misticisme, en l’atzar i en el seu propi cos, acabarà descobrint que tenia la resposta molt més a prop que tot això.
En aquesta novel·la intel·ligent i valenta, Sheila Heti es pregunta què es guanya i què es perd convertint-se en mare, i com i per a qui vivim, i s’enfronta a la decisió més important de l’edat adulta d’una dona amb humor, originalitat i franquesa.
«Absolutament contagiosa... Còmica i calidoscòpica. Una novel·la enginyosa sobre les dificultats de ser un ésser humà amb desitjos contradictoris... Poderosa.» Los Angeles Review of Books 

«Reveladora... Íntima... Commovedora.» The New Yorker

23 de març 2019

Mowgli de la selva



Baula Edicions, 2019 
Mowgli, el cadell d’home adoptat pels llops, aprèn la llei de la selva amb l’os Baloo i Bagheera, la pantera. Gràcies a l’ajuda de tots dos, aconseguirà adaptar-se a la nova llar i escapar de les urpes del temut Shere Khan, el tigre.
Adaptació il·lustrada d’El llibre de la selva.
A dins hi trobareu 6 meravelloses pàgines encunyades.