31 de gener 2022

I l’autopista de sobte es fa humana i tendra

 

Avanço un dels molt camions que et trobes per l’autopista. És una maniobra que, sense deixar de posar-hi tota l’atenció, fas amb cert automatiste. Però de reüll veig un nom a la lona del camió: Rocamora. Es tracta d’una empresa familar de transport de Cornudella que, amb la seva sola presència, enmig d’un sol implacable de migdia i de la remor constant de motors, em trasllada al meu poble i a la meva infantesa. És el nom d’una coneguda família del poble, d’un company d’escola, i una paraula que vaig escoltar centenars de vegades en boca de mon pare, perquè a la seva feina de paleta sovint tenia relacions amb el Rocamora per al transport de material d’obra. I l’autopista de sobte es fa humana i tendra, i li dic adéu des del retrovisor. Amb un nus a la gola.

30 de gener 2022

Com provocar el somriure d'un peix


Segona col·laboració dominical amb NOSALTRES LA VEU.

Consisteix en una secció on els diumenges escriuré TRUCS DE MÀGIA I ENCANTERIS, petits textos on pretenc donar instruccions previses de sortilegis per a aconseguir objectius diversos, i xalar mentre me'ls invento, sovint de forma improvisada mentre passejo.

Si en dueu algun a terme, no em responsabilitzo dels possibles efectes secundaris. Si n'assoliu amb èxit algun, prego que m'ho notifiqueu de seguida, perquè el primer sorprès seré jo.

L'encanteri d'aquesta setmana explica Com provocar el somriure d'un peix.

S'accepten peticions de futurs encanteris.

Gràcies a La Veu per confiar en aquests petits artefactes a mig camí de la màgia.

29 de gener 2022

Si això ha de durar, d’Antoni Nomen

 


Si això ha de durar, d’Antoni Nomen

Cossetània Edicions, 2022 

Sinopsi

Si això ha de durar és un poemari que al·lega contra la insostenibilitat ambiental i contra la segregació estigmatitzadora, que la pandèmica Covid- 19 ha mostrat en carn viva. S’endinsa, també, en els rituals d’una possible extinció.

Amb una primera part punyent, fa referència a l’actitud mostrada pels poders públics davant del problema i a l’agressivitat dels nacionalismes prepotents contra d’altres pobles, sovint amb la indiferència còmplice dels dominats.

El títol de la segona part, “Medicamenta”, al·ludeix als pal·liatius amb què enfrontem la desaparició i al buit existencial amb què cal conviure.

A través d’una mirada personal, l’autor plasma en aquests versos qüestions col·lectives en relació amb la fragilitat del nostre món, tan corrents que de vegades acaben passant desapercebudes.

28 de gener 2022

La banda ens visita


 Avui, a la secció De pel·lícula, La banda ens visita, un dels films que més m'ha emocionat darrerament. Minimalista, mesurada, continguda, res és superflu, tendra, sincera, propera, humana, humana, i humana. Ens mostra incomoditat i distància entre els personatges que lentament es va reduint; i accedim al seu interior a través de mirades, de gestos subtils i senzills. Fa somriure , i fa plorar. Emociona.

-Ara la música ja no és tan important.

-Què vols dir?

-Doncs que avui a la gent li preocupen altres coses: els diners, l'eficàcia, el valor.

-La gent és idiota.

25 de gener 2022

Núria Morera a Tens un racó dalt del món

Núria Morera visita el programa Tens un racó dalt del món, de Canal 21 Ebre.

Amb ella parlem de la seva primera novel·la El desordre dels cossos, amb què va guanyar el XXXVII Premi de Narrativa Ribera d'Ebre, i que és un dels molts llibres que no es va poder presentar en normalitat a causa de la pandèmia.  

Helena Herranz de La Romàntica ens recomana un nou llibre.

També cites literàries i un text inspirat per la fotografia d'Emilio Zaragoza.

El programa es podrà veure en directe el 25 de gener, a les 22 hores, i  posteriorment a Youtube en aquesta llista.

24 de gener 2022

En defensa d'un defensa



 En defensa d'un defensa, nou article a La Marfanta en què m'agrada mirar les coses d'una altra manera, potser des de certa distància, i situar-me contra corrent

23 de gener 2022

Trucs de màgia i encanteris


 Avui inicio una col·laboració setmanal amb NOSALTRES LA VEU.

Consisteix en una secció on els diumenges escriuré TRUCS DE MÀGIA I ENCANTERIS, petits textos on pretenc donar instruccions previses de sortilegis per a aconseguir objectius diversos, i xalar mentre me'ls invento, sovint de forma improvisada mentre passejo.

Si en dueu algun a terme, no em responsabilitzo dels possibles efectes secundaris. Si n'assoliu amb èxit algun, prego que m'ho notifiqueu de seguida, perquè el primer sorprès seré jo.

El primer encanteri explica Con enamorar-se en dimarts.

S'accepten peticions de futurs encanteris.

Gràcies a La Veu per confiar en aquests petits artefactes a mig camí de la màgia.

17 de gener 2022

Tremolo

Tremolo. Música i veu de Fernando Mestres, basat en un poema inclòs al llibre A la barana dels teus dits (Aeditors, 2009).

Els últims anys Fernando, de Cornudella de Montsant, i que viu a pocs metres de casa nostra, ha musicat molts dels meus poemes, i alguns els podeu escoltar a la llista de reproducció del meu canal de Youtube.

És difícil d'explicar la sensació que se sent en escoltar musicat un text teu, que vas escriure fa molts anys, tants que gairebé el tenies oblidat, i se't presenta al davant, renovat, crescut, per a emocionar-te de nou.

Gràcies de nou, Fernando.


11 de gener 2022

Núria Pradas a Tens un racó dalt del món



Núria Pradas torna al programa Tens un racó dalt del món, de Canal 21 Ebre.

Parlem del seu llibre Tota una vida per a recordar, premi Ramon Llull 2020, ambientat als orígens de Disney, i amb la lluita d'un anoia per a assolir els seus somnis i ocupar espais llavors reservats només per a homes. 

Júlia Albesa de La Irreal ens recomana un nou llibre.

També cites literàries i un text inspirat per la fotografia de Susanna Ferreres.

El programa es podrà veure en directe l'11 de gener, a les 22 hores, i  posteriorment a Youtube en aquesta llista.

04 de gener 2022

prejutjar una relació

 

Excessivament aparent la cordialitat del teleoperador. Potser prejutjo aquesta relació nostra d'escassos tres segons.

02 de gener 2022

bon presagi de primers d'any

 

1 de gener de 2022. Matí. Vaig a llençar l’orgànica. M’aproximo a l’illa de contenidors. Un ciclista entra a la placeta, i s’atura davant del contenidor marró. Arribo mentre pela un plàtan i subjecta la pell amb els dits, alhora que manté l’equilibri cavalcat a la màquina. M’avanço a obrir la tapa i la mantinc així amb una clara invitació perquè hi llenci les despulles del plàtan. I ho fa amb un somriure alhora que diu: “Gràcies, molt amable”. I aquest és el primer contacte humà fora de casa enguany. M’ho pren com un presagi dels bons.