La foguera de les vanitats, de Tom Wolfe

Visió polièdrica de la societat de Nova York, de la seva part fosca. El protagonista, Shelman Mcoy, és un senyor de l’univers de Wall Street, que viu en un món de grans despeses superflues (la seva filla li pregunta de què treballa, que què fa i no sap què respondre-li). La seva vida de privilegi farà un gir de 180 graus a causa d’un incident, d’una descuit a l’hora d’agafar la sortida equivocada de l’autopista, i es trobarà cara a cara amb la Nova York més sòrdida. La novel·la és plena de personatges interessants: Peter Fallow, el periodista que només busca els grans titulars; Lawrence Kramer, l’ajudant del fiscal, capaç de tot per una mica de protagonisme i notorietat ( és patètic com mostra l’esternocleidomastoidal per fer impacte); el reverend Bacon, que manipula l’opinió pública, en una falsa defensa de la igualtat dels negres, quan només pretén el seu interès privat; Abe Weis, el fiscal del Bronx, angoixat per la seva reelecció i que donarà tot allò que li demanin les masses per guanyar-se els seus vots. Impacta la figura del jutge Kovistsky, fart del sistema, que mira d’imposar la seva autoritat a base de crits dins i fora dels judicis. En aquest sistema, al Brox, hi ha un munt de gent que treballa als jutjats, en milers de casos que ben just poden tramitar; cada dia arriba un munt de “menjar” nou per a alimentar aquest sistema. Un capítol destaca sobre la resta pel seu humor negre, quan el magnat Ruski mor en un restaurant de luxe, caient de cap damunt del plat; però la gent no s’inmuta, els cambrers passen pel seu damunt i el maitre només pateix perquè ve a sopar la dona d’un dictador i no vol que vegi aquest enrenou; intenten treure el cadàver amb llitera per la porta giratòria però no passa, i ho fan per la finestra del WC. La vanitat, la hipocresia, la cobdícia i la manipulació campen per aquesta excel·lent novel·la.

My kinf of lady, de Supertramp

Supertramp és un dels millors grups musicals de la història i he triat la cançó My kind of lady, del disc Famous last words, com en podria haver triat qualsevol altra. Aquest disc el vaig escoltar moltes vegades, cap allà l'any 1983, al pub de Cornudella.
Quina és la vostra cançó preferida de Supertramp?

Blocs a les aules. Una nova assignatura total : la Blocologia

El món dels blocs és imparable. Fa pocs anys no ens podíem imaginar una eina així, i ara no podem somniar quin futur li espera. Cada dia descobreixo noves pàgines plenes de creativitat, d'il·lusió, de bellesa, de tendresa, de diversió, de crítica, d'informació...

Cal treure el màxim rendiment a una eina com aquesta, tan útil per als que la visiten com per als qui l'estem construint. Per això, caldria portar el món dels blocs al món docent. Imagineu-vos un col·legi o un institut on cada alumne tingui el seu bloc per a abocar-hi els seus pensaments i anhels, o fins i tot per fer els deures. S'ha acabat això de manar una redacció sobre la primavera o sobre les vacances de Nadal. Els alumnes tindrin la il·lusió d'escriure les seves vivències al bloc, de llegir plens de xafarderia els blocs dels seus companys. Legir i escriure es convertiria en un divertiment. Perquè de llegir i escriure se n'aprèn amb la pràctica.

Tota aquesta activitat creativa estaria més o menys dirigida, controlada i estimulada pel professorat, que els podria llençar reptes.

La Blocologia, la nova assignatura total.

La polèmica més gran del món dels llibres (2)

El dia 21 de setembre vaig posar un comentari al bloc sobre la polèmica més gran del món dels llibres. Aquest post és el que ha generat més comentaris dels visitants, la qual cosa demostra que la polèmica us atrau com mosquets a la mel, i que també teniu sentit de l'humor. Fins i tot avui, el bloc El basar de les espècies comenta aquesta controvertida qüestió i intenta posar una mica de llum a l'assumpte.

Al final, segur que no en treurem l'aigua clara, però l'important és que se'n parli. Potser caldria demanar l'opinió als protagonistes: els llibres.

Cares del món (13)

Ja hem arribat a la 13a edició de les Cares del món, i continuen afegint-se més aficionats a aquesta secció. Potser algun dia el nombre de buscadors de Cares del món serà tan gran que haurem de crear una Associació, fer uns Estatuts i organitzar un Congrés. Jo m'apunto a ser-ne el tresorer. Com que no sóc gens supersticiós, avui no en poso una de cara, sinó dues, i a més molt satisfet, perquè la segona m'arriba de part de la filla del trapezista. Espero que us agradin.

Bones sensacions

Els qui volem viure dels llibres (no viure econòmicament, tot i que també) sovint hem de lluitar contra dificultats per editar, complicacions per distribuir, problemes per fer-nos lloc als aparadors de llibreries i, més d'un cop, ens emportem decepcions perquè a un acte cultural, organitzat amb esforç, han assistit quatre amics.

Però no sempre és així.

Avui he viscut dos moments que m'han carregat les piles per a continuar amb més empenta. Per un costat, he rebut la confirmació que dues entitats més col·laboraran en els jocs literaris oferint premis, cosa que m'indica el bon camí que porta aquesta inciativa que (mai tan ben dit) va començar jugant.

Per altra banda, aquesta tarda he visitat com de costum algunes llibreries, repartint tríptics del Club de Lectura, i, tot just mentre estava a La 2 de Viladric, un client ha demanat Benissanet, d'Artur Bladé, recentment editat per Cossetània, un dels dos llibres que comentarem a la reunió de demà. El llibre s'ha acabat, estan esperant més exemplars, la qual cosa vol dir que les seves vendes funcionen tal com es mereix. El client em coneix, i m'ha felicitat per la tasca del Club de Lectura i d'aquest bloc.

Alguns diran que d'això no se'n viu, però jo no hi estic d'acord.

Jocs literaris de setembre

La tardor arriba, el setembre s'acaba, i els jocs literaris d'aquest mes estan arribant al final.
Us recordo novament que els premis que sortejarem entre els participants d'aquest mes són dos lots de tres ampolles de vi negre del Priorat, del celler Noguerals, SCCP, i dues entrades per a la representació de l'obra L'Edèn, que tindrà lloc a Tortosa el 5 d'octubre.


Si voleu participar al sorteig, heu d'enviar les respostes del jocs literaris del 20è al 23è fins el dia 1 d'octubre com a màxim, al correu electrònic clubdelectura@tortosa.cat.

El mes d'octubre arribaran més jocs literaris i més premis. Qualsevol entitat o empresa que vulgui oferir els seus productes o serveis com a premi que no dubti a posar-se en contacte.

Felicitats petites (11)

Estarem d’acord amb el gran plaer que representa viatjar, conèixer paisatges, carrers, persones noves.
Però què me’n dieu de la felicitat petita d’arribar en aquell punt quilomètric tan conegut, en aquell tram de carretera que ens sabem de memòria i que ens fa sentir la imminència de tornar a casa. Arribem carregats de records nous, i ara els assaborirem asseguts al sofà que ja ens enyora.

23è joc literari

Els jocs literaris arriben a fi de mes. Tal com us he anat informant, els participants als jocs de setembre participaran al sorteig dels següents premis:
—Dos lots de tres botelles de vi negre Abellars, D.O. Priorat, del celler Noguerals, SCP, elaborat per un viticultor de Cornudella de Montsant.
—Dues entrades per a la representació de l’obra L’Edèn, que tindrà lloc el 5 d’octubre al Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa.

Per a resoldre aquest 23è joc literari trobareu una pista en forma de fotografia al bloc de La Cuca al Cau.

El simple fet de posar una pista en aquest bloc, que promou l’ús del català en una temàtica concreta, ja és un indici per a esbrinar la resposta a la qüestió d’aquesta setmana, que em sembla que no és difícil, si tenim en compte la imatge que jo us mostro en aquest post. Si l’encerteu haureu tret un deu.

De quin llibre i de quin/a/s/es autor/a/s/es estem parlant?

Com sempre, per a participar al sorteig del premi cal enviar les respostes per correu electrònic a jesusimaite(arrova)gmail.com amb el nom i la població per als nouvinguts.

Advertiment. Participar en aquests jocs pot crear addicció.

Cançons: La quiero a morir, de Francis Cabrel

La literatura i la música van sovint de la mà, s'estimen, s'emmirallen l'una a l'altra, per això no sobra una cançó de tant en tant en un bloc literari. A més a més, em ve de gust. Per començar, m'agrada recordar amb vosaltres una cançó especial, ja que va ser el primer disc que em vaig comprar a la meva vida, l'any 1980. Era un single, perquè estava estudiant i no tenia gaire pressupost, un single d'aquests que es treien de la funda amb una mà, amb cura de no embrutar-lo.
Es tracta d'una preciosa cançó: La quiero a morir, de Francis Cabrel.

Reunió Club de Lectura de Tortosa

Us recordo que el proper divendres, 28 de setembre, a les 19.30, el Club de Lectura de Tortosa es reunirà a la Biblioteca Marcel·lí Domingo per a comentar les llibres de dos autors ebrencs dels qual celebrem enguany el centenari del seu naixement:

Destins, de Joan Cid i Mulet
Benissanet, d'Artur Bladé i Desumvila

Comptarem amb la participació d'un gran coneixedor d'aquests dos escriptors, Emigdi Subirats. Al seu bloc, l'Emigdi ens facilita sovint informacions i comentaris sobre les obres d'aquests autors. Recentment, ens ha mostrat una crítica de l'autor Albert Manent l'any 1977 sobre la novel·la Destins , així com un comentari sobre L'exiliada, d'Artur Bladé, fet per Jaume Ciurana al seu bloc.

Com a notícia d'última hora, us informo que, coincidint amb la reunió del Club de Lectura, la Biblioteca Marcel·lí Domingo exposarà les il·lustracions que l'artista tortosí Jaume Rocamora va crear per a la 2a edició de Destins.

Un motiu més, doncs, per a visitar la Biblioteca i compartir una xerrada agradable sobre llibres a la qual tothom està convidat.

Més informació o suggeriments sobre qualsevol aspecte del Club de Lectura a clubdelectura@tortosa.cat

De pel·lícula: El club social de Cheyenne, de Geene Kelly

Divertida i original western amb James Stewart i Henry Fonda com a dos cowboys, on el protagonista rep en herència una propietat inesperada. El millor de tot del Club social de Cheyenne són els diàlegs i els silencis entre els dos protagonistes.

—Amb tots aquests diners puc, puc… Què en faries tu?
—Amb tots aquests diners i un bon negoci, imagino que em donaria una bona vida tant de temps com durés tot plegat.
—Això no és el que faria un astut home de negocis.
—Tu m’has demanat què faria jo.
—Aquest ha estat el meu error.

—Negocis sòlids i respectables en mans de bons republicans és el que necessita Amèrica, Harry.
—Els meus pares eren demòcrates, John.
—Sí, i mira on has arribat: tota la vida en ranxos o al camp ras, suant a l’estiu i congelant-te a l’hivern i dormint a terra lluitant amb llops i serps. No, no, t’asseguro que no hi ha res millor en tot el món que un home de negocis republicà.
—No és que t’ho vulgui discutir, John, però no havies votat sempre als demòcrates?
—Bé, bé, sí, però això era quan no en sabia més. Vull que em facis un favor: no vull que diguis a ningú, aquí a Cheyenne, que he votat als demòcrates.
—Si m’ho demanes.
—Gràcies.
—John, no et farà res que jo continui votant als demòcrates.
—Mentre no siguis amb mi quan ho facis; seria dolent pel negoci.

"Tens un racó dalt del món" se'n va a la ràdio

A partir de demà, "Tens un racó dalt del món" també se'n va a a la ràdio.

Tots els dimarts, a partir de les 11.40, col·laboraré en aquest nou espai radiofònic dedicat al món del llibre a La Plana Ràdio (100.6 fm).

Dirigit per Tere Giné, tindrà una durada aproximada de 10 minuts.

Aquest anagrama del nom del meu poble, Cornudella de Montsant, no para de moure's: primer el títol d'un llibre, després un bloc i ara la ràdio.

Desdefinicions XXII

Què fóra un dilluns sense les desdefinicions?

estriptor. Autor que es despulla per dins quan escriu.

Literadura. L’art de fer llibres difícils d’empassar.

carn. Amiga íntima de l'ungla.

vulgària. País ple de gent poc culta i refinada, que no té res a veure amb un estat de l’Europa de l’Est amb capital a Sofia.

Records: Corrent en relleus fins a Montserrat

L’any 1984, quan estudiava 2n de Magisteri a Tarragona, vam fer una curiosa activitat: córrer en relleus fins a Montserrat. Vam anar en dos autocars: un que deixava els rellevistes, i l’altre que els anava recollint. L’organitzador de l’activitat va ser el nostre professor de Geografia. O era el d’Educació Física? Tant s’hi val, eren la mateixa persona, i a classe de Geografia li preguntàvem sobre Educació Física, i a classe d’Educació Física, sobre Geografia.

No es pot negar que ens ho vam passar bé: fóra una indecèndia no passar-s’ho bé en aquella edat. Aquells primers anys de magisteri els recordo com uns dels millors de la meva vida. Era l'inici de moltes coses, de descobriments, d'acabar de perfilar-se la meva manera d'entrendre la vida i la societat, i consolidar uns ideals que ja portava dintre.

Ara molts dels antics companys són mestres, potser fins i tot directores, pares de família, presidents de consells comarcals…, però m’agradaria pensar que tots guarden encara la cinta vermella que portàvem lligada al cap amb "2n de socials" escrit.

--

..

Els meus fragments: Solitud

M'agrada esquitxar el bloc de tant en tant amb fragments dels meus contes. Avui us n'ensenyo un trosset del conte "Solitud", inclòs al recull Tens un racó dalt del món, d’editorial Montflorit. Li dedico aquest fragment a la meva companya de feina que avui es casa, tot i que el conte sigui una mica trist i melangiós, i ella tingui un caràcter tan alegre.


"A través de la finestra li arriba un raig de sol: sembla que ha parat el vent i que farà un bon dia. Baixa les escales, no li torna el bon dia a un veí que no ha vist, puja al cotxe i, d'esma, es posa a conduir. Sense saber el perquè, ha agafat el camí que porta als Ports i, al temps que va pujant, va notant com l'aire es va fent net i fresc. Quan arriba al cim de Caro, baixa del cotxe i es dirigeix al mirador: aquell dia, quina ironia, la vista és esplèndida. El Delta es veu en tota la seva magnitud i el vent que fa aquí dalt el refresca i el despentina, com sempre."

La polèmica més gran del món dels llibres

Sembla estrany, però en el món dels llibres i de la literatura sovint apareixen polèmiques de tota classe, com si no tinguessim altra feina: que qui ha d’anar Frankfurt, que si la llibertat de preus, que si el cànon bibliotecari, que si els escriptors mediàtics, que si els premis literaris…

Tot això només és fum per a desviar l’atenció de l’autèntica polèmica que envolta els llibres: per què el llom d’alguns llibres va de dalt a baix, i altres de baix a dalt? No es poden posar d’acord les editorials? No neix cap Plataforma pro defensa de la prestatgeria uniforme? Cap col·lectiu mèdic cridarà l’atenció sobre els prejudicis que causa al coll el fet de moure’l d’un costat a l’altre, en continu balanceig, per llegir els títols?

Sí, ja sé que una possible solució individual, desprès d’un consens familiar, passa per decidir-se per un dels dos sentits i col.locar la resta dels llibres a l’inrevés. Però aquesta mesura no és gens respectuosa amb els llibres que han de patir un martiri així, pobres. De moment, no hi veig altra solució. I vosaltres?

Cares del món (12)

De vegades els humans fem coses que deixen els edificis amb la boca oberta i una mica sorpresos, tant si són bones, com dolentes. Aquí en teniu una mostra, en una de les entrades de la Catedral de Tortosa.

Tens un racó dalt del món a l'Avui

El diari AVUI inclou des de la setmana passada una secció dedicada als blocs literaris al suplement de cultura dels dijous, anomenada Paraula de blog.

Aquest matí m'he endut una agradable sorpresa, gràcies a un SMS del trapezista, comunicant-me que avui li dedicaven una part al meu bloc, exactament al post sobre els hàbits de lectura del dia 15 de setembre.

Felicitats petites (10): en el record dels altres

Al llarg de la vida passem per diverses etapes, girem pàgina i deixem enrere un rastre d’antigues amistats i coneixences. Els nostres dies són atrafegats i caminem pel carrer amb massa presses. Sovint ens creuem en una vorera o coincidim en una estació amb algun d’aquests companys d’altres temps. Han passat molts anys, tots hem canviat i dubtem sempre si cal saludar-lo, si fóra més convenient mirar només cap endavant.

Per a mi és una d’aquestes felicitats petites trobar algun d’aquests "supervivents" del passat i comprovar amb sorpresa que se’n recorda del meu nom, que s'adona que m'he deixat barba, que m'he engreixat una mica. Em fa sentir més viu, em reconforta saber que encara sóc present al record dels altres, en aquesta lluita contra el temps.

22è joc literari

Avui retornem a un clàssic d’aquests jocs literaris: l’anagrama. En aquesta ocasió teniu dos objectius:

a) Trobar el nom de l’escriptor/a que s’amaga desordenat al següent anagrama.

b) Escriure algun petit fragment que us agradi de qualsevol dels seus llibres.

RECORD DE MEROA

Espero com sempre les vostres propostes per correu electrònic a jesusimaite(arrova)gmail.com amb el nom i la població per als nouvinguts.

Us recordo que entre tothom qui encerti els jocs d’aquest mes de setembre sortejaré dos lots de tres botelles de vi negre Abellars, D.O. Priorat, del celler Noguerals, SCP, elaborat per un viticultor de Cornudella de Montsant.

Com a informació per als nous visitants us explico en què consisteixen els jocs literaris. Des de fa 22 setmanes, cada dimecres proposo un joc literari per tal de fer més atractiu i proper el món dels llibres i la literatura. Intento que cada joc sigui variat i sovint col·laboren altres blocs amagant pistes. Entre totes les respostes encertades sortejo a finals de mes premis diversos que em van oferint, com ara lots de llibres, allotjaments en cases rurals, lots de vi com aquest mes i altres que tinc en projecte. Tots els participants sabran abans del sorteig quins números els corresponen. Per tot això, també demano la col·laboració de tothom, especialment de centres d'ensenyament, per a difondre aquesta iniciativa i fomentar la participació.

Postres de músic, segons Rafel Duran

Avui és un plaer per mi transcriure un fragment de l'article sobre Postres de músic escrit per Rafel Duran i publicat a la revista Mainhardt, d'Alcalà de Xivert. Rafel Duran (Amposta 1974) ha guanyat diversos premis literaris i ha participat en els reculls de contes L'altre Nadal i Estius a l'Ebre, d'Aeditors.

Vull parlar-vos avui d’una obra d’un escriptor ebrenc. Ell és nascut a Cornudella de Montsant però tortosí d’adopció per motius d’amor. Cal remarcar que Postres de músic fou guanyadora el 2005 del premi Marian Vayreda de la ciutat d’Olot, un dels més ben dotats en narrativa en llengua catalana. Postres de músic, de Jesús M. Tibau, és un recull de quaranta-nou contes. Històries curtes que s’assemblen i molt al títol de l’obra. A través de les seves pàgines el lector descobreix petits tresors literaris que gaudeix com quan prens unes postres d’aquesta mena. Així doncs, et trobes amb el gust dolç d’una pansa feta conte, el plaer d’una avellana deliciosa convertida en línies tendres o el sabor d’una ametlla torrada en excés i que ens deixa un regust amarg a causa del que li succeeix al protagonista d’una de les narracions.

L’estil d’en Tibau queda marcat a cada pàgina, ja que ell és capaç d’explicar-nos algunes d’aquestes històries des de perspectives a les que potser no hi estem massa acostumats, punts de visió diferents que són una clara mostra de la imaginació de l’autor i que aconsegueixen donar quelcom diferent a aquesta obra... per citar-ne alguns exemples hi ha protagonistes tan diversos com un gos, una lletra E que s’adona que ficant-se al mig d’una poma aconsegueix crear un poema preciós, un llibre que ens apropen els sentiments que pot tenir amagats a l’interior o fins i tot la imatge d’una verge que va desaparèixer fa un bon grapat d’anys a la població natal de l’autor.

És d’aquesta forma com en Jesús M. Tibau ens enganxa a seguir llegint les pàgines que formen aquest recull, amb petites sorpreses, amb històries carregades de tendresa, d’humor, d’ironia vestida de gala o amb altres que es converteixen en petites dèries dutes al paper... històries curtes que no ocupen més de mitja pàgina o d’altres que s’allarguen tres o quatre fulls enllà, però això sí, totes elles breus, cosa que ens permet llegir i rellegir aquest llibre a estones o devorar-lo de fit a fit... què per cert... no és així també com es mengen les postres de músic? Picant una mica ara i un altre xic després gaudint de tots els sabors o amb la golosia que no ens deixa aturar fins que el plat ja és buit?

Vull afegir també que el llibre té una perla amagada igual que hi ha ostres que en guarden una al seu interior. Al final del llibre hi ha un epíleg amb possibles finals als contes que hem trobat al llarg de les pàgines de Postres de músic, dic possibles finals perquè a en Jesús li agrada deixar les seves històries obertes per a què el lector deixi volar la seva imaginació i participi de forma directa amb l’obra que ell ha creat. L’autor no ho deixa tot lligat, ni tot pastat, sinó que permet la interacció entre el llibre i el lector, deixant palès que en Jesús M. Tibau és una veu consolidada dintre de la narrativa contemporània en llengua catalana.

De pel·lícula: Pulp fiction

Pulp Fiction és una excel·lent pel·licula de 1994 escrita i dirigida por Quentin Tarantino, i protagonitzada per John Travolta, Bruce Willis, Samuel L. Jackson i Uma Thurman. La seva estructura és original i combina escenes de violència i d’humor. Una pel·lícula que no et canses de mirar.

A la següent escena dos assassins van a matar algú que ha volgut enredar el seu cap, i mentre xerren com dos companys que van a una feina qualsevol. Comenten el rumor que Marcellus, el seu cap, ha llençat per la finestra a un tal Antoine perquè li ha fet un massatge als peus a la seva dona:

—Potser el teu mètode de massatge no sigui com el meu, però tocar-li els peus a una dona o donar-li llepades al seu sagrat forat no és el mateix joc, no és la mateixa lliga, ni tan sols és el mateix esport. Un massatge als peus no significa un carall.
—Has fet molts massatges als peus?
—A mi no em parlis de massatges als peus, sóc el fotut mestre dels massatges als peus. He perfeccionat tant la tècnica que tot just faig pessigolles.
—T’importaria fer-li massatges als peus a un home? Jo estic cansat, fes-me’n un.
—Vés-te’n a la merda! El fet que mai faci un massatge als peus a un home no justifica que Marcellus llenci per la finestra a Antoine.
—Jo no dic que això estigui bé, però tu dius que un massatge als peus no significa res i jo dic que sí. Mira, he fet milions de massatges als peus a milions de dones i tots han significat alguna cosa. Es fingeix que no és així, perquè això és el més collonut; estàs fent una cosa molt sensual i, ja saps, no se’n parla d’això, però tu ho saps i ella també.
—Interessant observació. Va, anem a mentalitzar-nos.

A la següent escena, tot just abans del famós ball, John Travolta acompanya a Uma Truman, la dona del seu cap:

—No els odies?
—Què?
—Aquests incòmodes silencis. Per què creus que és necessaris dir estupideses per estar còmodes.
—No ho sé. És una bona pregunta.
—Llavors saps que has trobat una persona especial; pots estar callat durant un minut i compartir el silenci.
—No crec que haguem arribat a tant, però no et preocupis, ens acabem de conèixer.

Els fans de la pel·lícula poden veure'n una divertida versió en 30 segons fent clic.

Desdefinicions XXI

Ja són més de vuitanta les paraules que he desdefinit en aquesta secció que intenta fer més amables els dilluns al matí. Ser que aquesta és una missió impossible, però si provoco algun somriure ja em dono per satisfet. De totes les Desdefinicions que he proposat fins ara, quina us agrada més?


amorf. La forma que pren l’amor si no se’n té cura tots els dies.

eslovaca. Femella d’espècie bovina molt apreciada a Bratislava.

senil. Relatiu al riu més vell d'Àfrica.

saragata. Enrenou que organitzen certes felines.

L’home sol, de Bernardo Atxaga

Una colla d’exmilitants d’ETA regenten un hotel on Carlos hi amaga dos etarres fugits. Això és l’excusa per a descriure la pressió que rep aquest home sol, enfrontat entre el món que ha deixat enrere i el futur que somnia. S’hi expressa la transcendència relativa de les grans idees, quan la veritable importància es troba en les coses petites i secundàries. A part dels òrgans importants del notre cos hi ha altres vísceres que fan la seva vida; d’igual manera, la nostra ment té visceres que treballen per elles mateixes i prenen decisions pel seu compte que ens acaben afectant. Una gran novel·la d’un gran autor, on Bernardo Atxaga demostra que sovint no podem escapar a les nostres circumstàncies ni al nostre passat.

Llegendes de Siurana

Les llegendes són literatura oral que ens arriba plena de màgia, i cal repetir amb precisió i reverència a la vora d’un foc, o amb el soroll de fons dels arbres. Siurana és un indret carregat d'històries, però la més conegada de totes és el salt de la reina mora. La llegenda explica que, en veure's rodejada per les tropes cristianes (Siurana fou el darrer reducte musulmà a Catalunya) va preferir saltar des de dalt del cingle amb el seu cavall.

"Després de llençar l’espasa al terra, dóna un cop al cavall que, encegat pels núvols que l'abracen, avança i renilla inútilment en el buit." Fragment d'un dels meus primers contes, Abd-al-azia, inclòs al recull Tens un racó dalt del món.

Podeu conèixer més profundament la llegenda si visiteu la pàgina que hi dedica cornudellaweb .

Aquest mític "salt" ha despertat molta imaginació al llarg dels segles. Història o ficció no importa, perquè les emocions que sentim quan ens trobem al seu davant són del tot reals.

Hàbits de lectura

Fa poc he vist un anunci del "Plan de fomento de la lectura" que acaba dient: si tu llegeixes, ells llegeixen. Té molta raó, perquè qualsevol cosa, per tal que sigui convincent, s'ha de predicar amb l'exemple.
Malgrat tot, jo em vaig fer adicte a la lectura de molt petit, tot i que els meus pares no són precisament gaires bons lectors. Són d'una generació que no va tenir un accés fàcil a la cultura, ja en van tenir prou en poder sortir-se'n de la post guerra. Però sí que em van ensenyar a estimar els llibres, i a tractar-los amb respecte.

A la fotografia es pot veure part d'una col·lecció que molts i moltes de la meva generació tindran a casa. El meu pare, sempre que anava a Reus a fer alguna gestió, me'n portava un exemplar, que jo llegia una i altra vegada amb entusiasme. Es pot apreciar que estan gastats pel seu ús, tal com toca, i els tinc força estima perquè potser són una de les pedres on es fonamenta el lector i l'escriptor que sóc.

Cares del món (11)

Els divendres ens trobem amb les cares del món; una diversió que està creant escola, perquè aquesta setmana també m'han proposat una fotografia, en aquest cas enviada per Luluji. Us recomano que mireu més fotos seves, entre altres, a la web Bloc de fotos.

Amb aquesta cara ja en tenim 11 i podríem fer un equip de futbol simpàtic. Podeu veure l'alineació completa fent clic.

Alguns que han vist la foto li troben certa semblança a algú; què us sembla?

Rufo i Rubí: gegants de 50 anys

Dos dels gegants de Tortosa, Rufo i Rubí, celebren enguany el cinquantè aniversari de la seva construcció. Aquesta és una bona notícia, malgrat que no se'n faci ressò la premsa del cor, lamentablement. La feliç parella, com qualsevol altre gegant, també té la seva llegenda, que us convido a consultar a la web de l'Ajuntament de Tortosa.

Amb aquest post d'avui em poso dempeus per a aplaudir i agrair la tasca que realitzen de mantenir viva la cultura tradicional a tots els membres de colles geganteres, castellers, sardanistes, bandes de música, diables, trabucaires, grallers, colçainers, i una llarga llista més que de forma anònima omplen els nostres carrers cada setmana.

Gràcies.

Felicitats petites (9): menjar figues

Els dijous em dedico a posar damunt la taula aquests petits moments que ens endolcen la vida. La felicitat petita d’avui em ve del record. Quan era petit, a Cornudella, en aquesta època de l’any tocava anar al tros a plegar avellanes. És una feina dura, especialment als costers de pedra pissarra: alguns dies patíem calor; altres, fred. Però a cada tros, com a mínim, hi ha una omnipotent figuera que, en aquest temps, té preparats els seus fruits. Aturar-se un moment de plegar avellanes i menjar-se unes quantes figues a l’ombra de l’arbre és una de les definicions de la felicitat.

21è joc literari: 5 blocs en col·laboració

Ja hem arribat al segon joc de setembre que, tal com us vaig comunicar la setmana passada, entrarà al sorteig del premi del mes: dos lots de tres botelles de vi negre Abellars, D.O. Priorat, del celler Noguerals, SCP, elaborat per un viticultor de Cornudella de Montsant.
Per a ajudar-vos a resoldre aquest 21è joc literari trobareu pistes als següents blocs:

Bloc de Jordi Andreu
B de llibre
No em diguis que és un somni
Llibreria Serret

Us transcric el fragment inicial d’un llibre, on falten algunes paraules:

"La idea … és misteriosa i … Nietzsche va deixar … la resta de …: pensar que un dia tot es repetirà … i que també aquesta repetició es repetirà infinitament! Què vol dir aquest mite demencial?"

El joc consisteix en:
a) Dir l’autor i el títol del llibre al qual pertany el fragment
b) Completar la primera frase

Com sempre, per a participar al sorteig del premi cal enviar les respostes per correu electrònic, aquest cop a jesusimaite(arrova)gmail.com amb el nom i la població per als nouvinguts.

Joan Cid i Mulet, escriptor i catalanista

Avui, 11 de setembre, és un bon dia per a homenatjar un escriptor i catalanista del qual celebrem el centenari del seu naixement. La seva vida i la seva obra es veu recollida al llibre d’Emigdi Subirats Sebastià, Joan Cid i Mulet, testimoni catalanista d’una ciutat i d’un temps.
El polític, escriptor i intel·lectual Joan Cid i Mulet (Jesús 1907 – Ciutat de Mèxic 1982) va ser una persona compromesa amb la cultura i l’ensenyament. Conreà gèneres diverssos i participà en empreses periodístiques d’àmbit catalanista. Després de la Guerra Civil, s’exilià a Perpinyà i a partir de 1942 a Mèxic, Podeu trobar més informació sobre la vida i obra i sobre els actes del centenari a la web http://www.cidimulet.org/. La seva novel·la Destins serà objecte de comentari al Club de Lectura de Tortosa el proper 5 d’octubre.
Durant la Guerra Civil fou regidor de l’Ajuntament de Tortosa i, entre altres coses, va ser responsable de tenir cura i preservar el patrimoni artístic i el tresor procedent de l’església. Com a prova del seu tarannà conciliador i de l’amor a la seva terra, un cop acabada la guerra i des de l’exili va enviar una carta al nou alcalde de Tortosa, de la qual en transcric un fragment:

"Sr. Alcalde de Tortosa

Distingit amic,

Ignoro el vostre nom i la vostra filiació política. Vull saber només que sou un tortosí que estima la terra i que per sobre de totes les diferències hi posa l’interès suprem dels sentiments patris.
Emparant-me en aquesta disposició vostra, m’he permès d’adreçar-vos la present, que no voldria fos interpretada, d’altra manera que, com la conseqüència d’un mateix estat d’esperit que el vostre. Per tant, no és altra la meva intenció d’avui que la que a través dels temps ha estat norma de la meva actuació política.
Com ja sabreu, vaig tenir cura del salvament del patrimoni artístic de la nostra estimada Tortosa, feina que vaig voler realitzar per evitar que els nostres arxius fossin destruïts i que els objectes religiosos i joies històriques fossin vícitma de robo i del saqueig…(seguidament detalla el lloc d’ubicació de tota la documentació i del aptrimoni artístic).
En fi, us poso en aquests antecedents amb el propòsit de que, una vegada feu les gestions que estimeu pertinents puguin retornar a la ciutat la col·lecció de coses que, de no haver estat el perill que corrien, no n’haurien sortit mai.

Us saluda cordialment el vostre compatrici."

Un cop va rebre la carta el nou alcalde, en veure’n la seva procedència, la va estripar i la llençà a la paperera, d’on fou rescatada pel secretari i unida amb cinta adhesiva. D’aquesta manera es conserva a l’Arxiu Històric Comarcal del Baix Ebre, com a prova de la intolerància i l' estupidesa humana.

De pel·lícula: Zelig, de Woody Allen

Zelig (1983) és una divertida pel·lícula de Woody Allen rodada de forma original com si fos un documental, on el protagonista, per tal de ser acceptat per la resta de gent es transforma contínuament, prenent l’aparença de qui l’envolta, tant s’si val que siguin grassos, psiquiàtres, indis o jueus. N’he seleccionat un parell de fragments, però en prodrien ser molts més:

"El segon matrimoni del Morris Zelig va estar marcat per les contínues baralles que fins i tot, malgrat que la família vivia damunt d’una bolera, eres els de la bolera qui es queixava del soroll. Quan Leonard era petit, els antisemites es posaven amb ell. Els seus pares es van posar de la seva part i li donaven les culpes de tot, prenien part a favor del bàndol dels antisemites. El castigaven tancant-lo en un armari i quan s’enfadaven de veritat es tancaven amb ell. "

En estat d'hipnosi, el protagonista recorda la infantesa: "Tinc 12 anys, entro en una sinagoga. Li pregunto al rabí quin és el sentit de la vida. M’ho explica, però ho fa en hebreu. No entenc l’hebreu. Proposa cobrar-me 600 dòlars per classes d’hebreu."

Cànon per préstec bibliotecari

Molts ja sabreu que hi ha certa polèmica sobre la imposició que ha fet la Unió Europea de pagar un cànon per préstec bibliotecari de 20 cèntims. Pel que tinc entès (no conec a fons el tema i em podeu rectificar), el 70 % dels ingressos són per als autors i el 30%, per a les editorials, i que aquest import no el pagarien els usuaris, sinó l’Administració Pública. No tinc un posicionament molt definit sobre la qüestió, i m'agrada veure les coses des de diversos punts de vista. Per això, vull plantejar algunes reflexions per veure les vostres opinions.

Per una part, jo defensaré qualsevol acció adreçada a fer més popular i accessible la cultura, i és ben notori que aquesta decisió no ha estat gaire ben rebuda, però també vull posar de manifest que estem parlant de 20 cèntims! Sí, ja sé que l’important no és la quantitat, sinó què representa. Però són 20 cèntims, un preu inferior del que costaria deixar el cotxe en zona blava mentre vas a la biblioteca, o la llet que et posen al tallat.
Aquest és un import que a mi, com a usuari, no em disgustaria pagar si realment és l’autor el principal destinatari. Penso que és una qüestió de justícia, ja que a cap altre professió se li demanen els serveis de forma gratuïta. És important la difusió de la literatura i de la cultura, jo m’hi dedico, però cal tenir en compte que sense autors no hi hauria literatura.

D’altra banda, també poso de manifest que, com a escriptor, no em disgusta que els lectors demanin en préstec el meu llibre a les biblioteques per a llegir-lo, al contrari, i sé perfectament que el 70 % d’aquests 20 cèntims no em faran ric.

I vosaltres, què en penseu?

Desdefinicions XX

Aquesta secció dels dilluns arriba ja a la vintena setmana consecutiva jugant amb les paraules i proposant definicions alternatives:


empordanès. Habitant de Copenhaguen trastocat per la tramuntana.

estàtic. Àtic que no augmenta de preu, segons diu una llegenda.

famelic. Que té moltes ganes de menjar-se un bon melic.

exas-pera-da. Fruita típica de les comarques lleidatanes irritada per la presència abusiva de fruites rivals arribades d’arreu del món.

Farsa, de Màrius Serra

Al Fòrum 2004, un mag català fascinat per Houdini presenta un truc amb un armari que havia estat del prestigitador francès, amb el qual transforma un magrebí en un català com cal, amb accent d’Osona, carnet del Barça i visa de La Caixa. La novel·la, guanyadora del premi Ramon Llull 2006, lliga el món del joc i la ruleta amb el de la màgia, tot envoltat de la gran farsa en què s’ha convertit la societat.

Alguns personatges intenten descobrir el truc de la ruleta, però "No es pot domesticar, l’atzar, l’única manera d’endrontar-s’hi és saltar al buit per veure si pots anar a petar al seu llom de poltre salvatge". L’autor descobreix similituds entre le món de la màgia i la literatura: "Encara que tot el que es diu en una sessió de prestigitació és un reguitzell de mentides, cal que el mag se les acabi creient per convèncer millor la concurrència. Troba que això també val a la literatura". D’aquesta manera, seguint el seu estil habitual de jugador amb les paraules, Màrius Serra convertirà en narradors els pronoms personals.

Més propostes al 20è joc literari (3)

Unes quantes més de les vostres propostes de títols i noms d'autors/es inventats, amb la paraula raïm, tal com vaig proposar al 20è joc literari:

El raïm de la fira, de Joan Estabe. Enric Carbó
Brisa de raïm, de Joan Bocoi Sureda. Joaquin Rochet Sabaté
Terra i mar, de Marina Tarrés. Un títol que té raïm i no en té, proposat per Enric Fontvila
Puig Pelat i el raïm de la vinya negra , de Marcel Vistós Castanyet. Proposta de Maria Jesús Rodríguez Melero
Ànima de raïm, de Jaume Ferreny i Serra, proposta de David Sanz
El Raïm dels fets i el vi de les paraules, de Josep Muntillà , proposat per Mikel
El regust del raïm, d'Antoni Pelat
Els raïms saborosos, de Joan Sumoll
Pà amb tomàquet i raïm, d'Ignasi Muscat
El raïm de mitja tarda, de Pere Merlot
El preu del raïm, de Pierre P. Noir, tots proposats per Pep Vinyals,
El raïm la vida, de Joan Veremador. Per Maria-Josep Sampedro Portas
El raïm de pastor com a biocombustible al segle XXI, de Noè Muscat i Parellada. Proposta de Pere (Saragatona)

Raïm, blanc o negre? de Sever Dubtis, de Juan Manuel García

Aquest darrer també ha estat inspirat per joc per a escriure un conte breu al seu bloc De Roquetes vinc, que us convido a llegir.

Espero més propostes a clubdelectura@tortosa.cat

Els llibres són cars? Comparat amb què?

Com cada any, en aquesta època, apareix la polèmica sobre el preu dels llibres de text. En un article he llegit que la mitjana per curs és de 200 euros. Jo sóc la primera persona en defensar qualsevol iniciativa per a fomentar la cultura i l’educació, i sé que per a moltes famílies aquesta despesa representa un esforç que fóra convenient compensar amb tota classe d’ajuts.

D’alrta banda, no és just que la societat titlli de car un objecte com el llibre. Els llibres en general, i els de text en particular, ens enriqueixen, ens eduquen, ens culturitzen i ens distreuen. El llibre és un objecte que ens dignifica i que cal usar i dignificar (no suporto veure com es fan malbé i es ratllen cruelment), i que, segurament, si dividim el seu preu pel temps i per tot el que ens aporta, no resulta tan car.

Aquesta polèmica sorgeix el mes de setembre, quan moltes famílies veuen ressentida la seva economia en motiu de les vacances i, sovint, d’alguna mariscada. Repeteixo que sóc el primer en defensar la gratuïtat dels llibres de text per a les famílies que ho necessiten, ja que l’educació és una eina bàsica per construir la nostra societat; però no s’hi val a protestar pels preus dels llibres, si t'has gastat una fortuna en una motxilla de marca o en una fastuosa festa per celebrar una primera comunió que té més de ritual consumista que d’espiritual.

Propostes 20è joc literari (2)

Jordi Gonzàlez, del bloc B de llibre , no tan sols ha proposat un títol de llibre i un nom d'autor (Raïm i cava a mitjanit, d'Anaís Martí), sinó que també ha escrit un conte amb aquest títol:

Raïm i cava a mitjanit

Ella va sortir al balcó sota la nit plena d’estrelles tremolosa i plorosa. Portava xal sobre el vestit de nit però, tot i això, tremolava al igual que les estrelles que contemplava. Es va recolzar sobre la barana del balcó mirant els veïns carrers deserts. La ciutat semblava abandonada i només de tant en tant es veia passar un grup de joves enjogassats.
Tancant els ulls en aquell moment que incitava a la meditació va recordar un moment semblant, un any abans quan el va conèixer en una festa d’uns amics. Potser devien ser els efluvis del alcohol el que va fer que els petons de presentació i les abraçades del ball posterior a la festa es convertissin en quelcom més apassionat i va néixer l’amor entre ells al moment que aquell dia naixia el sol.
Poc a poc van anar ampliant la seva coneixença mútua i van passar junts una primavera d’enamorats que van rematar amb una escapada a París durant la Setmana Santa mentrestant tots els seus amics s’estranyaven de no veure’ls aprofitar els últims dies de la temporada d’esquí.
Amb l’arribada de l’estiu la seva relació de parella estava en el seu moment més tòrrid i apassionat. Tota la ciutat, començant pels seus propis veïns ja eren coneixedors de la seva vida en parella i fins i tot van ser advertits per alterar la pau harmoniosa de l’hotel on passaven les vacances.
La tardor va arribar amb la grisor del cel i la pluja i potser per això van venir les primeres baralles, males cares i plors. Tot i això, ells s’estimaven i volien continuar però la cosa semblava que anava de mal en pitjor.
Va arribar l’hivern amb el que la relació es va refredar glacialment però tanmateix que a fora de la llar fa fred, si és voluntat de la gent, dintre de les cases pot lluir un gran foc que escalfi i reconforti.
I es que de vegades les relacions passen cicles que semblen les estacions d’un any i potser per això algunes poden arribar a durar tant.
Una abraçada calorosa i un petó al clatell va interrompre sobtadament el seu corrent de pensament.
– Encara plorosa. – va dir ell - Ja et vaig dir que no et posessis lentilles que hi hauria molt de fum. Va, entrem o agafaràs fred. A més ja s’acosta la mitjanit i tothom ja prepara el raïm i el cava per brindar.

Propostes al 20è joc literari (1)

El passat dimecres, al 20è joc literari, us vaig proposar que inventéssiu el títol d'un llibre i el nom de l'autor/a, amb l'única condició d'incloure la paraula raïm. Ja he rebut bastantes propostes. Aquí teniu les primeres, però n'hi ha més que aniré mostrant:

• El raïm emmetzinat, de Càsius Vine, proposat per Tomàs Camacho
• El suc de raïm, de Sara Maga, proposat Esther Suriñach
• El millor raïm, el xarel 10, de Maria Teresa Campos, proposat per Laura Orellana
• El raïm del desconcert, de Filomena Vatatrix, proposta de Josep M. Sansalvador
• Raïm i cava a mitjanit, d'Anaís Martí, proposta de Jordi Gonzàlez

Espero més propostes, que s'han d'enviar a clubdelectura@tortosa.cat i totes participaran al sorteig del premi d'aquest mes. Teniu una oportunitat única de crear el nom d'una obra i fins i tot al seu autor/a.

Cares del món (10)

El blocaire amic de El vertigen del trapezista s'ha contaminat amb aquesta mania de trobar cares que ens miren per tot arreu, i m'ha enviat aquest rostre tan simpàtic, que potser sembla que tingui una mica de son.

Guanyadores Jocs literaris agost

Ja tenim el nom de les guanyadores dels premis del mes d'agost dels jocs literaris, d'acord amb el sorteig realitzat ahir, i del qual tothom que participava en coneixia els números amb anterioritat, ja que, entre altres coses, vull que el funcionament d'aquests jocs i els premis sigui tan transparent com sigui possible.

- Immaculada de Tortosa ha guanyat un lot de llibres d'Aeditors.

- Anna de Sabadell rebrà un lot de llibres de Cossetània Edicions.

Agraeixo de nou la col·laboració d'aquestes dues editorials.

Ja es troben marxa els jocs literaris del mes de setembre al qual us convido a participar, que tindran com a premi dos lots de vi negre Abellars, Denominació d'Origen Priorat, del celler Noguerals, SCP, elaborat per un viticultor de Cornudella de Montsant.

Felicitats petites (8)

Antigament, al segle passat, acostumavem a enviar-nos cartes escrites a mà; cartes a la família, cartes als amics, cartes d’amor… Les conservo totes en una caixa, dins dels sobres esgrogueits, amb segells que no eren autoadhesius. Arribar a casa i trobar-te una carta a la bústia era tota una felicitat petita, un misteri que es resoldria de seguida, fins i tot abans d’obrir la porta.

Ara només arriba correu comercial, estractes del banc, factures i propaganda electoral que sí, també diuen que tu ets molt important per a ells, però no t’ho acabes de creure del tot.
Però avui en dia encara hi ha una cosa que et recorda aquella felicitat petita: els comentaris que deixeu al bloc i que obro amb la mateixa il·lusió.

20è joc literari amb nous premis

Ja hem arribat al 20è joc literari que donarà entrada al mes de setembre i a un nou curs. Atès que s’atansa el temps de la verema, és molt apropiat el premi d’aquest mes: dos lots de tres botelles de vi negre Abellars, Denominació d’Origen Priorat, del celler Noguerals, SCP, elaborat per un viticultor de Cornudella de Montsant. El vi prové d’una finca situada a la Morera de Montsant, a les partides anomenades Mas de l'Abella i Santes Gates, una de les zones mes bones per al conreu de la vinya, a 400 metres d'alçada, sòl de llicorella ( pissarra ) i argilo-calcari. Els ceps d’aquesta vinya son de Garnatxa, Carinyena, Cabernet Sauvignon i Sirah.

Ja sé que teniu ganes de tastar-lo, però abans haureu de participar als jocs d’aquest mes de setembre. Per començar un proposo un joc senzill i difícil alhora, on haureu de practicar la creativitat. Es tracta d’inventar-vos el títol d’un llibre que no existeixi i el nom de l’autor/a, també creat per vosaltres. Només una condició: el títol haurà d’incloure la paraula raïm.

Com sempre, per a participar al sorteig del premi cal enviar les respostes amb un correu electrònic a jesusimaite(arrova)gmail.com amb el nom i la població per als nouvinguts. Després faré públiques les vostres propostes, per a veure quina us agrada més, per això, si voleu mantenir l’anonimat, m’ho haureu d’indicar al correu.
Aniemu-vos, totes les propostes són vàlides.

Amb mon germà a la Conxa

El de les ulleres i el cabell larg és mon germà, però sigueu indulgents, heu de pensar que ens trobem al començament dels anys 70. Recordo que la camiseta que jo portava m’agradava molt. Algun estiu sortíem de viatge, amb la Siata, com aquell any, a Sant Sebastià. Jo era petit, recordo que em cansava i suposo que del que tenia autèntiques ganes era de jugar al carrer amb els amics, perquè a l’estiu ens n’ajuntàvem una bona colla. De totes maneres, aquesta és la gràcia de viatjar i conèixer món: tornar a casa.

De pel·lícula: Un tramvia anomenat desig, d’Elia Kazan

Aquesta coneguda pel·lícula, amb una gran interpretació de Marlon Brando i Vivien Leigh, té un magistral guió de Tenessee Williams, del qual n’he seleccionat alguns fragments:

Tots aquells morts, el llarg seguici fins el cementiri. El pare, la mare, Margaret…quina forma més espantosa de… Tu tot just tornaves per als funerals, i els funerals són bonics comparats amb la mort.

—Vols un trago?
—No, quasi no el toco.
—N’hi ha molts que quasi no el toquen, però resulta que l’alcohol els toca a ells.

Jo no vull realisme, vull màgia. Això dono als demès. Manipulo les coses, no dic la veritat. Dic com hauria de ser la realitat, i si això és pecat, que em castiguin.

—Em pensava que eres una dona recta.
—Recta? Què entens per recta? Una línia pot ser recta, o un carrer… no el cor d’un ésser humà.

Errors divertits

De vegades, en escriure, es cometen errades que donen un resultat divertit o simpàtic. A mi m'agraden les errades, fan que el resultat sigui més personalitzat i humà, i per això si en detecto alguna, sovint em nego a rectificar-la. Com a exemple, aquí teniu una clàusula real d'un reglament on diria que el verb besar no ha estat emprat correctament. No m'imagino els usuaris del Mercat besant els residus:

Serà una falta realitzar el dipòsit o abocament dels residus als contenidors destinats a tal fi en el Mercat, traslladant-los en caixes o recipients que impedeixin perdre o besar el seu contingut.

Desdefinicions XIX

Trobar definicions alternatives a velles paraules, o crear-ne de noves es pot tornar un vici; aneu amb compte.

expediccionari. Membre d’una expedició a través dels mots d’un diccionari.

fanàtic. Entusiasta dels últims pisos amb vistes al mar i sense vistes a hipoteques.

estendre. Cobrir-ho tot de tendresa.

evaplorar. Deixar anar llàgrimes que no van enlloc, que es fonen en l’aire inútilment.

DG, de Ramon Solsona

DG (Directora General), és la crònica de l’ascensió i caiguda de Maruja Ruiz, una mestressa de casa obsessionada per la neteja que, arran d’un accident laboral del marit i la seva postura reivindicativa en reclamar per a ell una nova feina, passa a ser objecte de desig de tots els partits polítics, fins que arriba a directora general de Felicitast Diverses de la Generalitat. Sindicats, assessors, grups de pressió, plataformes cíviques…, entren en un joc esbojarrat per acabar construint una paròdia de la societat catalana. Tot i ser escrit als anys noranta i fer referència a personatges que no es troben d’actualitat actualment, el llibre no ha perdut ni la validesa, ni la frescura, ni la ironia.
El llibre mostra la disbauxa del políticament correcte quan, per exemple, un dels personatges es dedica a escriure contes que es poden llegir tant en català com en castellà, i Ramon Solsona ens demostra la seva habilitat i enginy transcrivint-ne un de dues pàgines.

Al final, la protagonista es fa unes divertides preguntes sense resposta:

Per què els lavabos més bruts són els dels pàrquings i garatges? Per què als bars i restaurants, fins i tot els més carregats de llums, tenen els lavabos sempre a les fosques? Per què no hi ha lavabos a les esglésies?
Per què quan t’enfiles en una escala i ets al graó més alt sempre hi ha algú que et diu: vigila, no caiguis?
Per què quan cau una agulla a terra tothom diu: no aneu descalços, si una agulla plana no punxa? Per què els ballarins, els presidents dels Estats Units i els capellans no porten bigoti?
Per què als hospitals et donen uns pijames que s’han de cordar al darrera i tu no hi arribes i has d’anar ensenyant el cul?
Per què els emprovadors de les botigues de roba no tenen penjadors?
Per què els xampús, els sabons líquids i tots els productes de bany són llargs i estrets i cauen sempre?
Per què no tenim quatre mans a l’hora depagar als hipermercats (treure-ho tot del carro, buscar el bitlleter, pagar, guardar els bitllets i les monedes de canvi, agafar el tiquet…)?
Per què la Federación Española de Vela té la seu a Madrid?

Sant Fèlix a Vilafranca

Com a molts aficionats als castells, el passat 30 d'agost vaig poder gaudir d'una nova exhibició castellera a Vilafranca del Penedès per Sant Fèlix. Vam poder veure molts castells, però no tots alhora com en aquesta foto.

Molts aficionats i també molts turistes. Una noia comentava per mòbil: "Estoy en las fiestas de un pueblo al lado de Sitges...". Cal dir que, malgrat la desorientació, quan van començar a pujar els castellers va parlar més baixet, amb respecte.

l

Jocs literaris agost amb lots de llibres de premi

El dimarts 4 de setembre, a les 24 hores, finalitza el termini per a rebre les respostes als jocs literaris d’aquest bloc del 15è al 19è, i entrar al sorteig dels premi del mes d’agost, consistents en lots de llibres de Cossetània Edicions i d’Aeditors, dues editorials a les quals agraeixo la seva col·laboració. La nova adreça on cal enviar les respostes és clubdelectura@tortosa.cat

Animeu-vos a participar, encara hi sou a temps!