31 d’octubre 2011

Una sortida digna, contes sobre la mort amb sentit de l'humor

Avui és un bon dia per a recomanar l'espectacle Una sortida digna, que el grup teatral TEBAC ha creat, inspirats en els contes del meu llibre homònim.

Besar la platja

Cada onada besa la platja tan sols una vegada.  Poc? Suficient.
.
Foto de Sara Borja.

Desdefinicions (217)

lleigir. No llegir.

30 d’octubre 2011

Llibres i música a Arnes, sensacions

Pujo la màgica carretera que ens porta a la Terra Alta, aquest cop de copilot. Condueix David Espinós i el temps amenaça pluja; però no ens fa por l'aigua, potser perquè el primer relat que llegirem a Arnes es titula "Ploure". Serà la nostra primera actuació conjunta i no tenim excessius nervis, perquè des del primer moment, amb tot just un parell d'assajos, ja ens hem sentit molt còmodes l'un amb l'altre.
Arribem amb temps al Molí d'Oli i, com sempre, els dubtes: vindrà gent? Avui juga el Barça, però el desafiarem com petits davids, armats amb la fona de la il·lusió.
Un cop més, Arnes no em deceb. Les cadires instal·lades a l'amable sala amb bigues de fusta s'omplen de seguida. Comença l'acte María Montserrat Román, una sorprenent noia de 15 anys, de Móra la Nova, que presenta el seu llibre "Reflexiones sobre la vida". Parla amb una seguretat i maduresa impròpia a la seva edat, que jo ni tans sols hauria somiat als seus anys. Explica que de "més jove" escrivia poemes i que ara, en llegir-los, comprova com ha evolucionat. No cal animar-la que continuï escrivint; segur que ho farà.
I després arriba el moment, ens toca a nosaltres. Omplo un got d'aigua perquè, segur, se m'assecarà la boca; però menys que en altres ocasions.
La guitarra del David acompanya les meves paraules, les porta de la mà. Flueixen càlidament, tendrament, i fa que semblin escrites amb l'excusa de festejar amb les notes composades expressament per als contes. El moment màxim d'emoció arriba quan llegeixo el conte "Les dones que fan espelmes", amb una de les dues germanes a qui està dedicat (La Neus i la Tere Pallarès) present a la sala.
En acabar l'acte, continua la màgia. La Tere Pallarès ens convida a un grup dels assistents a visitar la seva casa-taller, on fan les espelmes amb cera d'abella. És una casa plena de màgia, amb un piano que David no es pot resistit a tocar en un íntim concert. En una de les habitacions, com ja podia imaginar, destaca la foto del seu estimat Jesús Moncada. Ens regalen espelmes de la sort, que encendré com cal el dia 11, però en aquests moments no em sembla de justícia demanar més sort encara.
Quan tornem cap a Tortosa ja és de nit, però la nit no és sinònim de fosca.
Moltes gràcies a l'Associació Cultural d'Arnes La Bresca per haver confiat en nosaltres.
.
Si escolteu el David en aquest vídeo, per exemple, entendreu que estigui tan content de la seva col·laboració.
Fotos de l'acte a la meva galeria de Picassa, gràcies a Lluís Àlvarez Roman.

Contes, de John Cheever

Contes, de John Cheever, és un dels llibres que des de fa mesos habiten la meva tauleta de nit. De tant en tant, entre llibre i llibre, n'assaboreixo un i el gruixut volum em durarà encara uns mesos. Us deixo tastar algun dels contes que he llegit fins ara:
Adéu germà


Una família es retroba per vancances a la casa que tenen a la platja. Haurien de ser moments de retrobada, de repòs, d’alegria, però un dels germans, Lawrence, desentona en aquest ambient. És negatiu, pessimista i troba absurds el tarannà i activitats a què es dedica la resta de la família: jugar, riure, nedar, ballar… Sempre ha estat així, i els lligams de sang no són suficients perquè l’amor flueixi obertament. La seva presència fa nosa. Quan se’n va, dues dones de la família surten nues del mar, com després d’un rictus de neteja.
“Sóc ja massa gran per pensar que puc jutjar els sentiments dels altres”.
Un dia qualsevol
Una família passa un dia a la casa de la muntanya.
“el sol brillant il·luminava els arbres de les muntanyes, abocava la seva llum damunt la llisa superfície de l’aigua del llac, i queia als annexos de la casa gran i antiquada amb l’autoritat del repic d’unes campanes de ferro”
“La llum era com un cop de puny, i l’aire feia una olor com si moltes noies meravelloses acabessin de passejar-se per la gespa.”

La ràdio enorme
Un matrimoni compra una ràdio enorme, pero no funciona gaire bé, se senten interferències, s’escolta als veïns, les seves discussions, secrets, vergonyes, etc. La dona hi està viciada (avanç del que passarà dècades després amb la teleescombraria?) i perd una mica l’oremus. Li diu a a l’home que ells són diferents, s’estimen, no tenen aquests problemes, no discuteixen, són honrats, com cal, vaja, però finalment descobrirem la crua realitat que amaga la parella.
“La Irene Wescott era una noia agradable i no gaire agraciada, tenia els cabells castanys i el front ample i delicat damaunt del qual no hi havia res escrit, i quan feia fred duia un abric de pell de mofeta tenyida perquè semblés de visó.”

Oh, ciutat dels somnis trencats

Una parella i la seva filla, humils, senzills, innocents, que vénen del món rural, van per primer cop a Nova York. L’home va escriure el primer acte d’una obra, i un empresari teatral li va dir que era bona i que anés amb ella a NY. La família se sentiran perduts, desorientats, avergonyits, estafats, humiliats, mirats per damunt de l’espatlla.
“Anaven vestits, com la gent que es veu a vegades els dissabtes a la nit a Times Square, amb la roba que s’havien reservat pel viatge. Les lleugeres sabates d’ell potser no havien sortit del fons de l’armari des de l’enterrament del seu pare o el casamente del seu germà. Ella estrenava els seus guants nous, els que li havien regalat per Nadal feia deu anys.”

Els Hartley
Una família amb la seva xiqueta van a passar uns dies en una estació d’esquí. J ahí van anar fa uns anys, hi van ser felicços i per això hi tornen. En aparença sembla una família feliç, però no ho és. La parella no va bé, i per això han tornat a un lloc on van ser feliços. La xiqueta no vol separar-se del pare. Tràgic final.
El conte de Sutton Place
Els Tennyson, un matrimoni acomodat, habitual de festes i copes, deixa la seva filla a cura d’una mainadera que, en realitat, odia els nens. La mainadera i la xiqueta tenen secrets per als seus pares, com ara que sovint se’n van al cinema i, sobretot, que un dia a la setmana la mainadera deixa la xiqueta amb una antiga amiga a qui el matrimoni no vol tornar a veure. La xiqueta es perd, la policia i el pare la busquen desesperadament, la mare perd una mica el cap i temen el pitjor, fins que la xiqueta apareix misteriosament.
El granger d’estiu
Durant els estius la família viu a una granja al camp i Paul Hollis hi va els caps de setmana des de NY. Per a les tasques del camp l’ajuda un rus comunista. El pare porta uns conillets perquè s’entretinguin els fills, que apareixen morts a causa d’un verí. El pare culpa al rus comunista, fins que la mare confessa que va deixar el verí l’any anterior i no hi pensava. Els remordiments el corquen.
El pot ple d’or
Un matrimoni de classe mitjana baixa, amb unes feines que els permetten uns ingressos no gaires alts, viuen endeutats, sense poder-se permetre cap luxe, i somien que un cop de sort els canviï la vida. Proven fer alguna negoci però no els surt bé, viuen amb l’esperança de trobar uan feina millor, i estan a punt d’aconseguir-la, però no hi ha manera; a últim ahora, algú que els havia promès una bona feina, es mor. Frustació. Fins que s’adonen que l’autèntic tresor és tenir-se l’un a l’altre.
.
Un convido a llegir altres comentaris del llibre a: Llunàtic, Bdllibre, Pere Calonge.

29 d’octubre 2011

aamb el mue fillen baRço sesd ifil telcejar.

Terra Guanyada, de David Monllau

Terra guanyada és un llibre del tot singular. És l’aplec dels poemes que David Monllau (Amposta, 1940) ha anat fent al llarg de la seva ja dilatada existència. Són poemes directes, que han sorgit a peu pla de l’experiència, a partir dels simples fets d’observar, patir, gaudir, sospesar, estimar, condemnar i fins i tot jugar. Tal com apunta Xavier Bru de Sala en el pròleg, “són poemes per ser llegits, és clar, però sobretot per ser dits, i fins i tot cantants, com es fa evident en les composicions del cantautor, o més ben dit cantactor, Andreu Rifé. Gràcies als poemes que ha musicat Andreu Rifé (podeu escoltar-ne un aquí), David Monllau és un poeta cantat, per exemple i segons em consta, a moltes escoles de Catalunya. Així, també com en temps pretèrits però sense els altaveus de la tecnologia, la poesia popular s’expandia per un territori. Si en principi, els poemes anaven destinats a un públic proper i restringit, que s’ha ampliat amb la música, ara pel fet de publicar-se, adquireixen la dimensió col·lectiva que els correspon.”

Queen - I Was Born To Love You

28 d’octubre 2011

Dispara la fletxa amb les mans suades

Dispara la fletxa amb les mans suades per l'angoixa. Ha estat un error, i la poma s'esberla contra el terra.

Anunci per paraules

Poble en sequera adoptaria déu de la pluja a temporades. Abstenir-se omnipotents venjatius.

Cares del món (224)

Una nova Cara del món, aquest cop rescatada pel Porquet més blocaire, a l'Acròpolis d'Atenes.

27 d’octubre 2011

Llibres i música a Arnes

Aquest dissabte serà un dia molt especial, ja que faré la primera actuació conjunta amb el músic tortosí David Espinós, que acompanyarà amb la seva guitarra la lectura dels meus contes. Tots dos estem molt il·lusionats i engrescats en aquest projecte i, sobretot, ens ho passem molt bé col·laborant.
La cita és a Arnes, el 29 d'octubre, a partir de les 19.00 h., en un acte organitzat per l'Associació Cultural la Bresca, i que han titulat Llibres i música. També participarà una jove autora, Maria Montserrat Roman, que presentarà el seu llibre Reflexiones para la vida.
Estic segur que tant el David com jo mateix tindrem ganes de repetir l'experiència, per la qual cosa restem a la vostra disposició si voleu escoltar-nos.

Boulevard de la foto perduda

Cerco l'instant que emmarqui el dia que mor,
la foto perduda que, heroi petit,
intento salvar de l'oblit.
.
Inspirat en una imatge de Josep Piñol.

25

Quan m’inclino a veure els anys viscuts
trobo petons a les claus del pany,
riures de confeti a les frontisses,
pessics de tendresa als instants amargs
i a les tovalles, molles de pa tou.
.
Fragment de A la barana dels teus dits
.

26 d’octubre 2011

Caldria predicar amb l'exemple

‎"Incrèduls!", crida Déu ple de ràbia després de perdre la fe amb éssers humans. Caldria predicar amb l'exemple.

219è joc literari

El joc literari d'avui té el plaer de col·laborar amb una altra iniciativa lúdica al voltant del món de la literatura. Es tracta dels Giroglífics, que tenen lloc al blog Llibres i companyia, del Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona, i que consisteixen en endevinar el títol del llibre d'un autor/a de les comarques gironines.
Per a participar en aquest joc, caldrà que visiteu els nostres dos blogs i que a través de les dues imatges que us mostrarem endevineu el títol del llibre amagat, d'un autor/a gironí/ina. Aquí podeu accedir al seu apunt.
.
Només us demano que no escriviu la solució als comentaris d'aquest apunt, per tal de permetre la participació del màxim nombre de persones, sinó que me l'envieu a jesusimaite(arrova)gmail.com

25 d’octubre 2011

Passos de gegant

Els seus passos de gegant el permeten avançar ràpidament, saltar obstacles, trepitjar rosers.

Rafael Haro a Tens un racó dalt del món

Demà 26 d'octubre, a les 21.00 h., al programa Tens un racó dalt del món, a Canal 21 de les Terres de l'Ebre, té el plaer de rebre com a convidat al poeta ampostí Rafael Haro, que enguany ha publicat el llibre Els crisantems, amb què va guanyar el Premi de Poesia Joan Perucho Vila d'Ascó 2010.
El programa es pot veure en directe a la web de TEVEON i en les posteriors repeticions durant la setmana a Canal 21.
 

Inici

Tímida llum d'inici del dia, d'inici de tardor. Tímida. Inici ja és molt.

24 d’octubre 2011

La mà de ningú, de Vicent Usó

Vides senzilles que amaguen totes algun secret i que es veuen transformades, de sobte, per una trama criminal.

Text de contraportada
La vida és molt tranquil·la en aquell poble del nord de França. Un matí de novembre, però, un pagès de setanta-sis anys, antic combatent a la guerra d’Indoxina, troba una mà amputada enmig d’un camí rural. Una mà que ningú no sap com hi ha anat a parar. A partir d’aquesta troballa macabra, s’inicia una història que anirà creixent amb la intervenció d’altres personatges: un transportista que conversa tot el dia amb una amant imaginària, un immigrant senegalès que ven pel·lícules al carrer, una okupa que fa malabars, un metge vidu amb dues filles petites... Vides senzilles que amaguen totes algun secret i que es veuen transformades, de sobte, per una trama criminal.
La mà de ningú, de Vicent Usó, editorial Proa (2011)

Anuncis per paraules

Déu amb complexe de transparència busca fidels. Promet ser poc exigent. Ofereix parcel·les de paradís a bon preu.

Desdefinicions (216)

CAPtaire. Centre d'Atenció Primària que ha de demanar almoina per a continuar obert.
.
Reconec que aquesta desdefinició és un amica oportunista (o oportuna), i en podria haver d'altres que us convido a definir:
CAPtiu, CAPcot, CAPvespre...

23 d’octubre 2011

Carme Riera alliberada a Tortosa

Ahir fou alliberat a Tortosa, a la vora del riu, el nou llibre de Carme Riera, Natura quasi morta. Qui el reculli trobarà el següent:
21 de novembre del 2008: la desaparició d’un alumne romanès de la Universitat Autònoma de Barcelona en plena vaga anti-Bolonya tan sols és la primera alarma que alguna cosa estranya passa al campus. De la nit al dia, Constantinu Iliescu s’ha literalment volatilitzat.


Mossos d’Esquadra, professors i estudiants coordinaran esforços per trobar un rastre fiable. Però aviat una nova desaparició desencadena un terrible malson. Com en un joc macabre, les víctimes i els sospitosos es multipliquen, posant a prova la traça dels implicats. Res és el que sembla.
Natura quasi morta és una novel·la d’intriga, astuta i brillant, que ens atrapa des de la primera pàgina. Amb uns personatges propers i actuals, uns crims sofisticats i uns escenaris quotidians, que l’autora coneix de primera mà, Carme Riera sap com mantenir el suspens amb les dosis justes d’ironia i realitat.

Lectura de relats al recer d'una guitarra

Ahir vaig donar el tret de sortida a un nou projecte que carrega les meves il·lusions. A l'estudi del músic tortosí David Espinós, vam començar a assajar la lectura musicada d'alguns dels meus relats. Tot va resultar d'una fluïdesa extraordinària gràcies al seu talent, i la música brollava de la guitarra amb naturalitat al pas dels meus contes, com si sempre haguessin conviscut, com units per sensibilitats germanes.
La nostra primera actuació serà el proper dissabte, 29 d'octubre, a Arnes, a partir de les 19.00.
David vol entrar amb la seva música a les biblioteques, jo vull sortir-ne amb els meus contes i tastar nous espais. La col·laboració, segur, ens farà eixamplar les nostres fornteres.
Restem a la vostra disposició si voleu escoltar-nos.
Si escolteu el David en aquest vídeo, per exemple, entendreu que estigui tan content.

L'estirp de la sang reial, de Pep Castellano

Sinopsi
L’endemà de les festes de Carnaval, el comissari Arrufat es desdejuna amb el cadàver d’un monjo tirat entre les escombraries. Ell pensa que el cas li ve gran i per acabar-ho d’adobar Marta Ferreres, una jove disposada a tot per esclarir la mort dels seus pares, li complica la investigació; o potser, no? L’estirp de la Sang Reial és una novel·la d’intriga, amb investigacions criminals, sectes, fanatismes, corrupció i misteris variats, ben amerada de la màgia que traspua en la comarca del Baix Maestrat.
Us deixo amb un fragment d'aquest llibre de Pep Castellano:

Festa de la Cultura a les Terres de l'Ebre

Aquest diumenge  23 d'octubre al matí, I un cop de vent els despentina i jo mateix estarem presents a la primera edició de la Festa de la Cultura a les Terres de l'Ebre, organitzada per Surtdecasa.cat i l'Associació Cultural Arrelart. Concretament participaré en una taula literària mb Cinta Arasa i Joan Todó, moderada per Oriol Gracià.
Més informació.
Per a veure el programa, feu clic.http://surtdecasa.cat/interior_triptic%20(1).pdf

22 d’octubre 2011

Que es cremin els cossos, de Roger Tartera

Sinopsi
Els somnis d’en Salvador Costafreda estan a punt de fer-se realitat. El jove, recent llicenciat en Antropologia, està preparat per anar-se’n al Perú i fer un treball de camp sobre els indis quítxua. Una desgracia inesperada, però, fa que els seus plans de futur se’n vagin en orris. Ell, que desitjava amb tota l’ànima deixar enrere la civilització occidental, es veurà immers en un seguit de catàstrofes quotidianes al rovell d’una Barcelona d’aparador de la qual no pot escapar, engolit per una estranya maledicció que el portarà a un espiral en cadena amb conseqüències desastroses. La manca de diners, l’odi social, els conflictes familiars, l’alienació laboral, la desesperació, la bogeria, la màgia negra, el sexe amb viatges astrals delirants, i l’aparició al•lucinògena i catàrquica d’un soldat armat amb un llançaflames, es barrejaran en un relat trepidant ple d’ironia, surrealisme i drama inexplicable.

Que es cremin els cossos, de Roger Tartera, Editorial Alrevés (2011)

Papers que s'endu el vent

"La confessió davant del jutge, a la pàgina disset del diari, ho deixa ben clar: fou un crim passional. Les dotze ganivetades avalen amb escreix aquesta declaració i ens confirmen que l’amor mal entès és més nociu que el tabac: l’Institut Català de la Salut, o qui en tingui competència, hauria de posar una etiqueta en algun lloc, no sé pas quin, per advertir que un mal ús pot ser causa de patologies i patiments innecessaris. El periodista detalla en tres columnes uns fets que no ens agafen per sorpresa. La notícia, malauradament, no fa altra cosa que engreixar una llista massa llarga. La foto del culpable, amb què algú havia embolicat un entrepà de tonyina, roda per l’avinguda Lleida."
.
Fragment d'un dels contes inclosos a I un cop de vent els despentina.

My Sweet Lord, de George Harrison

My Sweet Lord, de George Harrison

21 d’octubre 2011

Més llibres als aparadors de Tortosa

Continua estenent-se la febre de decorar amb llibres els aparadors als comerços de Tortosa. Aquest cop és la botiga Tot Taula, a la plaça Emili Sanz, la que ha acceptat la meva proposta de fer més present la literatura als nostres carrers, mostrant els llibres: Festins d'amor i altres àpats, d'Agustí Masip, i els meus Postres de músic.
Podeu veure els altres comerços col·laboradors a la secció corresponent d'aquest blog.
Desitjo que per iniciativa pròpia s'hi afegeixin més botigues, o que proposeu als vostre comerços de confiança que segueixin l'exemple.
"Hi ha dies que no tinc l'any. Vull dir que el present (que en veritat només pot ser memòria) s'encaterina amb les imprecises dunes del futur"
.
Fragment del dietari de Josep Igual, Quaderns deltaics.

Cares del món (223)


Segur que la gent d'Ulldecona sap localitzar perfectament aquestes Cares del món.

20 d’octubre 2011

Festins d'amor

Em banyo en els llençols humits del teu cos,
cada plec de la teva pell, una onada,
cada plec del teu cos, un temporal,
em perdo buscant-te, carícia guanyada;
l'infinit m'és proper i més conegut encara.
.
Poema d'Agustí Masip, inclòs al llibre Festins d'amor i altres àpats.

Anunci per paraules

Perdudes molletes de pa que em tornin al camí del passat. Raó: Associació contra l’Alzheimer.

19 d’octubre 2011

Quadern de sal, de Carles Mulet

No s'hi veu llum a l'alter que habitaves
només hi rau el silenci de l'heura
i aquell enyor de mar que tiny la pena.
Lluny, ja després, perdut sense retorn,
lla de l'adéu el jóc del teu cos càlid.
.
Sé que no et tinc i encara temo perdre't
fosca i silent cova la teva empremta
- com desistir del teu fulgor més íntim?
L'aura d'amor s'encén en el silenci,
el cim d'un cos s'acompleix en l'absència
.
Un dels poemes inclosos al llibre Quadern de sal, de Carles Mulet.

218è joc literari

Al joc literari d'avui recupero un dels enigmes clàssics de la secció. Es tracta de relacionar cadascun dels tres colors amb el títol de tres llibres dels autors que apareixen a les imatges. En aquest cas crec que és evident que es tracta del mateix autor.
Si us plau, no poseu les respostes en comentaris en aquest apunt. Prefereixo que me les envieu a jesusimaite(arriva)gmail.com, i així doneu l'oportunitat de participar a més gent.
Com sabeu, en aquesta etapa dels jocs literaris no hi ha premis ni termini per a participar, però durant el dia posaré alguna pista als comentaris d'aquest apunt.
Com sempre, agrariré la difusió d'aquests jocs literaris, especialment als centres d'ensenyament.
1a pista: L'autor protagonista del joc està relacionat d'alguna manera amb les VI Jornades de les Lletres Ebrenques que tenen lloc del 19 al 22 d'octubre.

18 d’octubre 2011

La querosenca, de Marc Capdevila.


La querosenca, de Marc Capdevila. Cossetània Edicions 2011

Sinopsi
Com en una torrentada d’estiu, la maleïda crisi s’endu riu avall l’empresa d’en Barnils, el més espavilat de tots els promotors de Barcelona. La família se li desmunta, els amics pateixen amnèsia sobtada i el seu soci, el benvolgut Artís, se suïcida. L’atzar i els creditors el porten a refugiar-se a les Guilleries, un entorn on se sent com un peix fora de l’aigua. Des d’allà farà memòria dels disbarats comesos, al temps que els singulars vilatans li obren les portes del seu món a través de La Querosenca, una cooperativa de treballadors que amaga uns fets obscurs del passat.


Daniel Closa a Tens un racó dalt del món

Demà 19 d'octubre, a les 21.00 h., al programa Tens un racó dalt del món, a Canal 21 de les Terres de l'Ebre, té l'honor de rebre a Daniel Closa. 
Escriptor i científic, de seguida que vaig descobrir el món dels blogs vaig caire seduït pel seu Centpeus, un blog on parla de ciència d'una forma clara, entenedora, llaminera, entretinguda... El mateix estil que podem trobar als seus llibres, com ara l'últim, 100 invents que han canviat el món.

El programa es pot veure en directe a la web de TEVEON i en les posteriors repeticions durant la setmana a Canal 21.

Engranatges

No té cor, sinó engranatges, el rellotge. Que el pas del temps et traeixi només depèn de tu.
.
Per a Relats conjunts d'aquest mes.

17 d’octubre 2011

Anunci per paraules

Fill de papà avorrit busca feina com a hobbie. No temporada d’esquí.

Desdefinicions (215)

resSudrecció. L’esperança del Tercer Món?

16 d’octubre 2011

Quan et miro pel mirall del temps

Quan et miro pel mirall del temps,

les mans travessen l'espill
i quan són a punt de tocar-te
ets fum
ets somni
ets deliri
ets ombra.
I jo, egoista.
.
(Del poemari Soterrani, de Judit Ortiz. Arola Editors, 2010)

Anunci per paraules

Poble en sequera adoptaria déu de la pluja a temporades. Abstenir-se omnipotents venjatius.

Els crisantems, de Rafael Haro

Els quaranta-dos poemes aplegats a «Els Crisantems» constitueixen una profunda descripció de tot un món sentimental on l'element floral juga un paper principalíssim, tant des del punt de vista escenogràfic com des del vessant simbòlic. Les distintes flors guarneixen els poemes a la vegada que els omplen de contingut i de missatge. Al costat d'un esclat botànic que ens atrapa també hi reconeixem un seguit de detalls de la geografia ebrenca, de la terra i el paisatge que el poeta coneix de primera mà. Amb aquest llibre, Rafael Haro ha guanyat el V Premi de Poesia Joan Perucho Vila d'Ascó, 2010.

Us deixo amb un parell de poemes com a tast:

.
He refet tants cops la tanca
que em cremen les mans
en olorar el filferro creuat
per les tenalles velles.
.
IRRECONCILIABLES.
Cap viu mai no s’ha mort
perquè no en té memòria.
I dels morts,
cap de viu n’esdevindrà mai més.
Un imperfecte cercle
que no es tanca.

15 d’octubre 2011

De pèl a pèl

Cossetània Edicions ha encetat aquest mes d'octubre una col·lecció de literatura eròtica: De pèl a pèl.
La col·lecció comença a vestir-se (o a desvestir-se) amb dos títols:
69 [Antologia eròtica], de Celdoni Fonoll. L’erotisme és una part significativa de l’obra del polifacètic autor: sexe, humor, tendresa, sàtira, es combinen enginyosament en uns versos clars i contundents, divertits i excitants. L'obra consta de seixanta-nou textos triats pel mateix autor, dels seus tres llibres eròtics: Trempant t’empaito (1993), Versos perversos (1995) i Obscenitats i tendreses (2009).
.
Els conys saborosos, de Valerià Pujol. Els límits de l’experiència eròtica que plantegen els relats, la vigorosa pulsió narrativa, el tractament lingüístic contemporani i la voluntat, reeixida, de transgredir l’estreta mirada de la societat lectora, situen el recull en línia amb la tradició eròtica europea i capaç d’assolir l’excitació intel·lectual del lector, el millor camí per arribar a un grau homologable d’excitació física.

Pols de roses, d'Olga Besolí

Pols de roses, d’Olga Besolí, és una obra colpidora i tràgica que qüestiona la capacitat d'estimar de I'ésser humà, sobretot quan es troba en circumstàncies difícils. Una reflexió sobre la vida i la mort, l'escepticisme i les creences religioses, tot reivindicant l'amor homosexual des de la universalitat i la força dels sentiments profunds i autèntics. Aleix està decidit a fer fora de casa i de la seua vida Marc, amb qui conviu de fa cinc anys. El motiu no és precisament la falta d'estima; ben al contrari, n'està més enamorat que mai i per això vol estalviar-li el patiment de veure'l morir. La negativa de Marc a abandonar-lo en els pitjors moments condueix a destapar conflictes, fortaleses i pors, records i rancúnies i... els vertaders sentiments. Una rosa i la pols de roses seran tot el què Aleix necessitarà per a descobrir que potser l'amor és més durador que la pròpia vida.

Aquesta obra dramàtica, va guanyar a finals de 2009 el Premi Micalet de Teatre, i està editat per Publicacions de la Universitat de València.

Un tema cada 20 minuts

Aquest matí, l'Òscar Ramírez s'ha plantejat un interessant repte: escriure un apunt cada vint minuts al seu blog. Per a fer-ho més difícil, escriurà sobre els temes que li proposem.

Hey Jude, The Beatles

Sempre és bon moment per a escoltar una cançó dels Beatles, com ara Hey Jude.

14 d’octubre 2011

Ausias March; Una tria

Editorial Barcino ha publicat el llibre Una tria, un recull de poemes del nostre Ausias March, acompanyats de la revisió i actualització a càrrec de Josep Piera.
Una bona excusa per a gaudir d'un dels nostres més grans poetes, amb les seves paraules originals i també amb un llenguatge més proper i entenedor.
Segons Piera, "aquesta tria personal intenta propiciar una aproximació poètica a l'obra marquiana, actualitzant-ne el dir antic tot respectant el to i el ritme sentenciós dels seus contundents decasíl·labs."
Es tracta del segon llibre de la col·lecció Tast de clàsssics, iniciada amb Poesia de Jordi de Sant Jordi, adaptada pel poeta Carles Duarte.

Els segons cauen l’un darrere l’altre

"Els segons cauen l’un darrere l’altre, sense empentes ni presses, i les imatges giren com un calidoscopi de colors: els ulls tristos de sa mare, després d’una curta visita dos cops l’any; els retrets de la seva dona, que sempre li reclama una mica més d’atenció; els ulls closos dels fills, quan els troba adormits en arribar a casa, sempre massa tard… "


Fragment del conte "Badar", inclòs a I un cop de vent els despentina.

Cares del món (222)

Màrius Domingo s'ha convertit en un dels principals contribuïdors a la secció de Cares del món, com ara aquesta trobada a l'ermita de la Mare de Déu de la Roca, a Mont-roig. Segons ell, té un punt tendre i simpàtic.

13 d’octubre 2011

El catalanisme evolutiu, d'Eudald Carbonell i Cinta S. Bellmunt

En un moment de màxima intensitat del debat sobre el futur de Catalunya, un dels científics més rellevants del nostre país reflexiona sobre els condicionants sociològics, culturals i polítics que històricament han conformat el poble català, i aporta una mirada agosarada i apassionant sobre l’espècie catalana.
El catalanisme evolutiu, d'Eudald Carbonell i Cinta S. Bellmunt. Ara Llibres (2011).
"Estem parlant d'aclarir els objectius, d'integrar la diversitat en el nostre plantejament, de tenir consciència de la nostra catalanitat i de socialitzar-la utilitzant tots els mitjans al nostre abas, però, sobretot, de saber què volem"

El teu cop de porta

El teu cop de porta feu trontollar el meridià de Greenwich, el triangle de les Plèiades i l'òrbita d'un parell de cometes perduts per sempre al fons de l'univers. I, sobretot, el meu cor abaltit.

Anunci per paraules

Cantant de boleros compra antidepressius a l’engròs.

12 d’octubre 2011

Traduït al castellà

Tinc el plaer de veufe com Eva Gutiérrez ha traduït al castellà un fragment del conte "Poder", inclòs a I un cop de vent els despentina.
Ho podeu llegir al seu blog La poma daurada.
Gràcies.

217è joc literari o Primera marató d'haikús improvisats

Tal com us vaig informar fa uns dies, el 217è joc literari d'avui es converteix en la Primera marató d'haikús improvisats.

Tothom està convidat a proposar, llegir o escriure haikús en un comentari en aquest apunt seguint el següent funcionament:
La primera persona que participi haurà d'escriure un haikú que comenci amb la paraula "tardor".
La segona persona participant, haurà d'escriure un haikú que comenci amb l'última paraula de l'anterior haikú.
I així successivament fins que us canseu.
Podeu participar tantes vegades com vulgueu.
.
Us convido a fer difusió de la iniciativa i a penjar els haikús als vostres blogs, facebooks, portes de la nevera, etc.
Resto a la vostra disposició per a resoldre qualsevol dubte.
Per qui no conegui els haikús, es tracta d'un poema d'origen oriental de tres versos, de 4-6-4 síl·labes. Us recordo que en català es compten els versos fins la darrera síl·laba tònica.

11 d’octubre 2011

Gala dels premis C@ts

Demà 12 d'octubre al vespre, gran gala virtual d'entrega dels Premis C@ts. Ja tinc la satisfacció d'estar nominat en dues categories. Trepitjar la seva alfombra roja i participar de la gala serà un honor i un divertiment que no us podeu perdre. Assistiu a la gala a la pàgina dels premis.

Poesia a la frontera (3)

Ni límit, ni frontera, ni escull,
la teua pell amiga.
.
Una de les meves col·laboracions al llibre col·lectiu Poesia a la frontera, de March Editor.

Nota a la porta de la nevera

10 d’octubre 2011

Llegint Rodari

Em ve de gust llegir-vos un conte de Rodari, concretament "El cel", del llibre Contes llargs com un somriure, que La Galera ha inclòs en un volum amb sis de les seves obres.

Lliure del solc de tota mena de passat


Lliure del solc de tota mena de passat
beu de l'onada que retorna amb calma.
El sol plateja sobre l'aigua
i les diminutes bombolles de l'escuma
el somriuen.
.
Inspirat en una imatge de Gabriel Mestre.

Desdefinicions (214)

acòrbata. Cor acrobàtic.

Convocatòria marató d'haikús improvisats

Us convoco a una nova iniciativa lúdico-literària que tindrà en aquest blog el proper 12 d'octubre, a partir de les 07.30 hores: el 217è joc literariPrimera marató d'haikús improvisats.

Tothom està convidat a proposar, llegir o escriure haikús seguint un senzill funcionament que us explicaré aquell mateix dia.

Animeu-vos, segur que passarem una estona divertida fent ballar el cervell amb la poesia i les emocions.

Per qui no conegui els haikús, es tracta d'un poema d'origen oriental de tres versos, de 4-6-4 síl·labes. Us recordo que en català es compten els versos fins la darrera síl·laba tònica. Més informació sobres els haikús aquí, per exemple.

09 d’octubre 2011

Més llibres als aparadors de Tortosa


Dues botigues més han acceptat la meva idea de posar llibres als aparadors de Tortosa, i ja en són set, com podeu veure a la secció creada per a aquesta iniciativa.
Aquest cop es tracta de la botiga de menjars preparats Angelita, al carrer d'en Carbó, on es poden veure dos llibres adients: Esmorzars de l'Ebre, d'Ignasi Revés, i els meus Postres de músic .
I a la botiga de llaminadures Caroline, al carrer del 'Àngel, un llibre infantil: La bugada del cel, d'Estrella Ramon.
Us convido a copiar aquesta iniciativa i promoure que altres botigues utilitzin també llibres com a decoració.

Disfressat de tempesta

Disfressat de tempesta xopo el teu balcó. Les persianes bateguen. Res més.

Les cartes marcades, de Raimond Aguiló

L'any 2009, Raimond Aguiló va fer un treball de recerca al voltant d'un cosí germà del seu pare, afusellat durant el règim franquista. Fruit d'aquesta recerca és el llibre Les cartes marcades, on a través de poemes narra els moments de l'empresonament, de l'espera, del "judici" i de la mort. Es tracta doncs d'una barreja de poesia i narració, en veu de tres personatges: l'afusellat, la seva dona i el mateix autor setanta anys després. El llibre està il·lustrat amb imatges de la presó de Pilats de Tarragona, on es produiren els fets, i que augmenten encara més l'emoció que ens fan sentir les paraules, el dolor, la impotència.

Com a mostra, us transcric un dels poemes:

.
Des de Pilats
Diumenge, 11 de juny de 1939
.
La cambra quadrada de sostre alt
amaga al capdamunt una petita finestra,
esperança de qualsevol notícia.
.
No tenim llits ni condicions,
cada dia és un condol.
Arrenglerats a terra com els cucs,
ensempassem les olors
del forat de la cambra
i de la brutícia antiga de les parets.
.
No tinc res de res,
tan sols la paraula i el pensament,
i això -creiue-me- fa molta nosa.

08 d’octubre 2011

Avui m'he menjat dos borbons

Sí, avui m'he menjat dos borbons, o dos bombons si voleu que sigui literal, que anaven de regal amb el llibre Capsa de borbons, de Guillem Verger i Anna Carbonell publicat per l’editorial Fil d’Aram.
Catorze reis i una reina formen part d'aquesta capsa. Tots són monarques Borbons. Els podeu «tastar» -com solem fer amb els bombons- en l'ordre que us vingui de gust. Parlar dels Borbons és, de fet, parlar de la institució monàrquica, és parlar de la relació entre els pobles de la pell de brau, és parlar dels nostres avatars com a nació, del tracte que hem rebut dels monarques, de la seva consideració per la nostra llengua i cultura.

Fronteres de vidre, de Francesc Mompó

Amb Fronteres de vidre, Francesc Mompó entra al món de la narrativa breu de la mà d'Editorial Germania, amb aquest recull de 20 narracions que tenen en comú l'element fantàstic i la sorpresa, que farà que els lectors hagin d'estar atents per descobrir on ens vol portar l'autor. L'espill actua com a frontera entre la realitat i la irrealitat, entre la lògica i l'absurd
Us recomano llegir un comentari més ampli al blog de Manel Alonso.

All of me i Billie Holiday

All of me, Billie Holiday, i la música feta art i sentiment:

07 d’octubre 2011

Llibres de fons amb Aeditors

Podríem dir que Aeditors té dues línies editorials: la promoció d'autors ebrencs, i els llibres de fons d'autors ja clàssics que mereixen trobar-se a qualsevol llibreria.
Seguint aquesta segona línia. Aeditors acaba de publicar els següents quatre llibres:
.
Quanta terra necessita un home?, de Lev Tolstoi. Un breu conte moral que repta el pas del temps en la seva actualitat i que descriu la condícia innata en tots nosaltres i que temptarà de dominar-nos fins a la mort.
.
Una guia per a la mort, del lama Jinpa Gyamtso. Una detallada i entenedora visió de la mort segons la tradició del budisme tibetà. Segons els seus ensenyaments, la consciència té, en el m oment de la mort, una gran lucidesa, fins a un nou renaixement.
.

La veu del silenci, d'Helena P. Blavatsky. Una petita síntesi del complex i particular pensament teosòfic. Un cos de pensament que als inicis del segle XX va influenciar poderosament artistes i creadors com Kafka, Yeats, Kandinsky o Valle-Inclán. Tanmanteix, poderosament poètic.
.

De la lectura, de Marcel Proust. Un delició elogi de la lectura que, entre unes aparentment banals i enlluernadores digressions, ens condueix hàbilment cap a la subtil i íntima relació de la lectura amb la llibertat de l'esperit.

Aspre sols en aparença

Aspres sols en aparença
es fan dolços a la llar, els codonys.
Perfum de tardor a la taula.
.
Inspirat en un quadre de Gabriel Mestre, de l'exposició Temps de mangranes.

Cares del món (221)

Gerard Climent ha trobat aquestes garrofetes que somriuen, ique afegeixo a la col·lecció de Cares del món.

06 d’octubre 2011

Claus per a entendre el món

Edicions del Bullent acaba de publicar tres nous llibres de la col·lecció Claus per a entendre el món:

Del carreró a la ciutat, d'Aureli Silvestre: Un llibre que ens conta una història que passa a València, però també ens parla de la pròpia història d’aquesta ciutat des de la seua fundació. Una manera diferent d’aprendre i que ens ensenya, al cap i a la fi, la lliçó més important de totes: que si ens ho proposem de valent, podem revertir les injustícies.

En nom de Déu, d'Albert Toldrà: conta la història de la Inquisició, i en particular l’actuació del tribunal de València, la seua organització i funcionament, i la seua persecució de les minories: jueus, moriscs, heretges, bruixes, homosexuals i un llarg etcètera.

Nissaga d'obrers, d'Irene Ferrer i Àngela Pitarch: la història d’una família de treballadors que viu en primera persona el procés d’industrialització a Catalunya i el País Valencià.

Poesia a la frontera (2)

Les roques del Port sotgen expectants

el ritme plàcid dels dies,
el tic-tac de rellotges invisibles,
el demacrat rostre dels anys.
Algú s’atura a mig camí, petit en la distància,
cerca el transparent límit
que tracen els humans.
Aliat amb el vol d’un moixó,
el Port se’n riu.
.
Una de les meves col·laboracions al llibre col·lectiu Poesia a la frontera, de March Editor.

Anunci per paraules

Pintor de bodegons desmotivat busca model exhuberant per a nus.

05 d’octubre 2011

No sap jugar amb cartes marcades, ni amb els amors de lloguer.

Només en defensa pròpia

Quasi mai trenca les normes. Només trepitja la línia contínua en defensa pròpia.

216è joc literari, de visita al circ

Aquesta imatge, agafada durant una representació del circ Raluy, és molt suggeridora. Hi pareixen molts personatges: una matrimoni amb son fill en una llotja a l'esquerra, un parell de membres del circ a la dreta, l'artista, la seva ombra, el tamboret, el focus...
Us proposo que escriviu un text, en vers o en prosa, sense límit d'espai ni de temps, basant-vos en algun d'aquests personatges (un text o dos, o tres, o ...). També us convido a penjar el text  en un comentari o al vostre blog, facebook, etc. Si no en teniu, me'l podeu enviar a jesusimaite(arrova)gmail.com, i ja el penjaré jo.

04 d’octubre 2011

La febre de posar llibres als aparadors s'escampa

La iniciativa que vaig engegar de posar llibres als aparadors de Tortosa segueix endavant, gràcies a la col·laboració entusiasta d'Alfonso Chaney. Ara, un parell de llibres decoren l'aparador de Teixits Joan, a l'av. Generalitat, i els meus Postres de músic es troben en companyia de Sebastià Juan Arbó.
Podeu veure la resta d'aparadors aquí (cinc de moment).
La idea és que el màxim possible de botigues de Tortosa utilitzin llibres per a decorar els seus aparadors. Els llibres no estan a la venda, no es tracta de fer la competència a les llibreries, simplement intento fer-los més visibles, cridar l'atenció dels vianants. Espero que per iniciativa pròpia se n'afegeixin més.

Jordi Cantavella a Tens un racó dalt del món

Demà 5 d'octubre, a les 21.00 h., al programa Tens un racó dalt del món, a Canal 21 de les Terres de l'Ebre, compartiré conversa amb Jordi Cantavella.
Comentarem, entre altres coses, la seva novel·la juvenil John Garfield en territori xeiene, la divertida i sarcàstica Aquests catalans estan tocats del bolet!, la seva tasca dinamitzadora literària i musical al local l'Astrolabi...



El programa es pot veure en directe a la web de TEVEON i en les posteriors repeticions durant la setmana a Canal 21.
El núvol s'ajau indiferent, només en aparença, sobre un Port desvetllat. Carícia feta aigua; passió pels sentits.
.
Inspirat en la imatge de Vicent Pellicer, reclam del curs de fotografia que ha organitzat.

03 d’octubre 2011

I un cop de vent els despentina, dedicat

Avui, a la llibreria La 2 de Viladrich de Tortosa, he dedicat aquest exemplar de I un cop de vent els despentina que marxarà en destinació a Pineda de Mar.
Això és gràcies al servei de comanda de llibres dedicats que fa la llibreria. És un plaer rebre de tant en tant el correu en què m'avisen que en vagi a dedicar un altre.

Els cims de les muntanyes l’impressionen

‎"Els cims de les muntanyes l’impressionen, però s’estima més paisatges a mesura humana, amb boscos no gaire densos, camps llaurats i, lluny, una caseta amb parets de pedra. "

.
Fragment del conte "La nit de Sant Llorenç", inclòs a I un cop de vent els despentina.

Desdefinicions (213)

anticuada. Cua passada de moda.

02 d’octubre 2011

Més llibres als aparadors de Tortosa

La iniciativa que vaig engegar de posar llibres als aparadors de Tortosa segueix endavant. Ara, un parell de llibres a la perruqueria Noel Ardan. de l'av. Generalitat, cantonada c. Llotja: Llinatge, de Miquel Esteve, i el meu I un cop de vent els despentina (molt apropiat per a una perruqueria, no?).
Podeu veure la resta d'aparadors aquí.

Anunci per paraules

Aspirant a campió del món d’escacs busca entrenador que no el distregui. Abstenir-se belleses orientals.

El collidor de vesc, de Pau Urgell

El collidor de vesc, primera novel:la de Pau Urgell, publicada per Editorial Fonoll. Original, sorprenent, enigmàtica, simbòlica? Una mica de tot. El que està clar és que me l'he devorat i que no deixarà a ningú indiferent. Jesús Deulofeu Amat, més conegut com El collidor de vesc, va nèixer el solstici d'hivern de 1930. Son pare es deia Josep i era fuster. Sa mare, Maria. La guerra el deixa orfe, i el seu autisme no l'ajuda a relacionar-se amb la societat. És un solitari que viu de recollir vesc, llenya, etc, del bosc. Viu miserablement, envoltat de brutícia, aïllat. Les pàgines que el descriuen a ell, el seu entorn i la seva infantesa, posen els pèls de punta d'esgarrifança.
Però la seva vida, i la del món sencer, canvien el dia que es troba amb un pi especial i s'hi queda enganxat d'una mà, i pateix una mena de metamorfosi interior que el convertirà en un ésser únic, alliberat de necessitats bàsicques com menjar, beure, defecar... (no del sexe), capaç de fer commoure el món sencer, de trastocar-lo, de convertir-se en la base de noves formes d'entendre la vida, d'una nova religió, d'un nou cisma. El misteri de l'enigmàtic lligam que l'uneix a l'arbre mantindrà en suspens el món sencer i a cada lector. I, evidentment, no desvetllaré el final.
Pau Urgell aprofita la història per a criticar diversos aspectes de la societat de masses, de les religions, dels mitjans de comuniciació, i les seves paraules no cauran en el buit.
El llibre comença així d'impactant: "Hi havia una vegada un bosc. Era un bosc sec i hostil conm la fulla d'una guillotina."
I altres fragmetns interessants:
"Lúnic que es va endur del que havia quedat de la vella casa van ser la pols i el sutge que li recobrien el petit cos i el reflex dels ulls sense vida de la seva mare, que el contemplaven, oberts i immòbils, per entre les escletxes desballestades d'aquell extermini premeditat.
"Eren precisament els nens procedents dels orfenats els qui esdevenien els botxins i el spolicies més cruels i sanguinaris. Constituïen l'èlit del terror i la por."

01 d’octubre 2011

Guspires

Les guspires s'apaguen de seguida. La pols no s'encén mai.

En John Garfield en territori xeiene, de Jordi Cantavella

En John Garfield en territori xeiene, és la primera novel·la infantil de de Jordi Cantavella, tal com explica ell mateix a la seva web. Té tota la raó quan afirma que el llibre és un homenatge a diversos clàssics d'aventures que identificarem fàcilment bevent del nostre record. Però no estic gaire d'acord en l'etiqueta d'infantil. El llenguatge és clar i senzill, els protagonistes, xiquets i xiquetes, les aventures són moltes, variades i trepidants (indis, sudistes, bandits, fantasmes...), però l'autor en sorprèn amb girs dramàtics d'una gran duresa que no desvetllaré, i que ens deixen un gust agredolç. Com a lliçó que podem extraure de l'anar i vindre del protagonista a l'Oest americà, ens quedarà la idea de la necessitat de fugir d'idees preconcebudes, d'entendre millor els nostres semblants, de posar-nos a la seva pell per tal  conèixer-los i estimar-los.
Us deixo amb alguna frase del llibre:
"No s'han de fer preguntes quan creixes -va respondre el xeiene-. Observes, escoltes, esperes, i t'arribarà la resposta."
"La felicitat no només és bona en si mateixa, sinó que a més a més és saludable."
"Quan els homes comencem a comprendre les relacions amb l'univers que les dones han conegut des de sempre, el món començarà a millorar."
"És de savis saber explicar històries i llegendes, però encara és més savi que les sap escoltar."

Aquest llibre i altres de l'autor com ara el divertit Aquesta catalans estan tocats del bolet!, els comentarem al programa de Tens un racó dalt del món, a Canal 21, el proper 5 d'octubre.