tens un racó dalt del món: El teu cop de porta

13 d’octubre 2011

El teu cop de porta

El teu cop de porta feu trontollar el meridià de Greenwich, el triangle de les Plèiades i l'òrbita d'un parell de cometes perduts per sempre al fons de l'univers. I, sobretot, el meu cor abaltit.

8 comentaris:

Rokins ha dit...: PAAAAAAAM!; 13 d’octubre del 2011, a les 16:09
Clidice ha dit...: i, finalment, el dany més irreparable.; 13 d’octubre del 2011, a les 17:20
Pere ha dit...: Amb els anys s'escolten tants cops de porta que ja no et trontolla res.

Bona tarda Jesús M. :); 13 d’octubre del 2011, a les 19:09
Càndid ha dit...: El cop de porta és tota una tècnica. Curiosament, els cops més forts no els donen els més musculosos i armariats...; 13 d’octubre del 2011, a les 19:24
purificacin ha dit...: Si la cosa no rutlla per part de agú dels dos millor acabar així; 13 d’octubre del 2011, a les 20:02
Titània ha dit...: Patapaaaaaaaaaaaammmm!; 13 d’octubre del 2011, a les 20:12
carina ha dit...: El tatuatge d'un adéu...; 13 d’octubre del 2011, a les 21:57
Cristòfol miró ha dit...: Una imtage dessoladora d'un fet quotidià que desfà el món de qui ho pateix en carn pròpia...terriblement realista i colpidora.; 14 d’octubre del 2011, a les 11:33

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)