13 d’octubre 2011

El teu cop de porta

El teu cop de porta feu trontollar el meridià de Greenwich, el triangle de les Plèiades i l'òrbita d'un parell de cometes perduts per sempre al fons de l'univers. I, sobretot, el meu cor abaltit.

8 comentaris:

Rokins ha dit...

PAAAAAAAM!

Clidice ha dit...

i, finalment, el dany més irreparable.

Pere ha dit...

Amb els anys s'escolten tants cops de porta que ja no et trontolla res.

Bona tarda Jesús M. :)

Càndid ha dit...

El cop de porta és tota una tècnica. Curiosament, els cops més forts no els donen els més musculosos i armariats...

purificacin ha dit...

Si la cosa no rutlla per part de agú dels dos millor acabar així

Titània ha dit...

Patapaaaaaaaaaaaammmm!

carina ha dit...

El tatuatge d'un adéu...

Cristòfol miró ha dit...

Una imtage dessoladora d'un fet quotidià que desfà el món de qui ho pateix en carn pròpia...terriblement realista i colpidora.