31 de desembre 2013

Resum literari de l'any

Cada any m'agrada fer un recull de les activitats literàries en què he participat. És una bona excusa per recordar tota la feina feta i gaudir de la seva petjada, i adonar-te que no has perdut el temps:
.
Tens un racó dalt del món tv. Enguany he començat ja la 5a temporada com a guionista i presentador del programa de televisió de Canal 21, Tens un racó dalt del món, del qual ja portem emesos 131 programes.
Club de Lectura de Tortosa. A finals de l'any passat vaig creure convenient racionalitzar més la meva activitat, i vaig decidir, després de sis anys, fer una passa enrere com a coordinador del Club de Lectura de Tortosa, per a deixar-lo en mans de Sílvia Panisello. Finalment, no ha estat una passa enrere, sinó al costat, i he continuat, més a l'ombra, amb la coordinació.
Lectures de contes. Enguany he gosat portar les lectures dels meus contes a espais nous, i n'he fet al restaurant La rosa dels vents, i a la fàbrica de xocolates CREO, de Tortosa.
Relats a recer d'una guitarra. Juntament amb la màgia de la música de David Espinós, hem pogut portar el nostre petit recital de contes, Relats a recer d'una guitarra, al Campus de la URV de Tortosa, a la Jornada Literària de Cornudella de Montsant, i al Cultutardor de Santa Bàrbara.
Contes i música. Durant l'entrega de premis literaris a Falset, vaig tenir el plaer de llegir contes prioratins acompanyat de la guitarra de Toni Just.
Presentacions de llibres. M'ha plagut col·laborar amb amics i amigues de lletres en la presentació dels seus llibres: Fragments d'una roca, de Santi Borrell; El massís del Port, de Vicent Pellicer;  L'Abans, Tortosa, recull fotogràfic 1875-1975; Els cims invencibles, de Carme Meix; Les torres del cel, de Coia Valls; L'últim abat, de Martí Gironell.
Curtmetratge. Un regal fabulós; el grup CREA m'ha obsequiat amb el curtmetratge Aparent tranquil·litat, basat en un conte homònim del recull Una sortida digna.
Premis. Aquest 2013 m'han atorgat el Primer Concurs de Microcontes del programa Via Llibre del Canal 33, i el Mèrit de les Lletres Ebrenques, dins del marc de les Jornades de les Lletres Ebrenques d'Amposta.
Publicacions. Enguany no he publicat llibre propi, però he participat als reculls col·lectius Tren de buit, coordinat per la Biblioteca Marcel·lí Domingo, i 22 contes a la vora de la independència, de Voliana Edicions.
Jornada Literària de Cornudella de Montsant. Gràcies a la col·laboració de l'Ajuntament, enguany hem arribat ja a la sisena edició d'aquesta Jornada que organitzo al meu poble.
Fira del llibre ebrenc. He tingut el plaer d'iniciar una nova aposta de la Fira, participant a l'activitat Cara a cara autors-editors, llavor d'un fruit que veurà la llum en un futur proper.
Ensenyament. Gràcies al programa itineraris de Lectura he pogut visitar l'Escola Daniel Mangrané de Jesús, que van fer un excel·lent treball amb el llibre Molles per no perdre'm, i també a l'Escola d'Adults de Tàrrega. A més he participat a la Maerató de contes de l'Escola de Ferreries i a l'homenatge a Gerard Vergés fet a l'Escola Port-Rodó.
Premsa. He participat en diverses entrevistes en ràdios locals, he estat portada de la revista Lo Violí, els meus nanocontes apareixen de forma regular a la revista Saó, i al programa El Submarí de Ràdio Terrassa, i he col·laborat amb la revistat Tot Parc.
Vídeo lectures. He penjat més de 80 vídeos amb lectures de fragments d'altres llibres a Youtube i al meu blog De lector a escriptor.
Blog. He penjat més de 780 apunts en aquest blog amb comentaris de llibres, notícies literàries, reflexions, sensacions, desdefinicons, microcontes...
Contes a la carta. He iniciat l'aventura d'escriure contes a la carta com a regal personalitzat de convertir algú en personatge d'un relat, a partir de les dades que em faciliten.
Escriure.He escrit uns 14 contes, a més d'una bona colla de nanocontes, un poemari encara inèdit, i el que podria ser la meva primera novel·la, que ara reposa a l'espera d'una definitiva digestió.
Lectura. Col·laboració amb el Taller Cinta Dalmau de Tortosa en els actes d'homenatge a Salvador Espriu, amb la lectura de poemes.
I cada nit, li he llegit contes al meu fill.

30 de desembre 2013

Endrets

Des d'enguany, fragments dels meus llibres apareixen a la web Endrets. Geografia Literària dels Països Catalans.
Es tracta de textos que fan referència a Cornudella de Montsant.

marges massa estrets

Temps i espai són marges massa estrets, tirànics, superbs. M’aturo a repensar els meus propis límits.
-.
Inspirat en una fotografia de Montse Grau.

29 de desembre 2013

Males arts, d'Albert Gassull

Males arts, d'Albert Gassull
Editorial Empúries, 2013
Sinopsi
Desembre del 2004. Ja fa uns quants anys que el sector immobiliari s’està omplint de voltors de procedència diversa que volen aprofitar la conjuntura per enriquir-se. Apareixen inversors, venedors i intermediaris a tots els nivells, i una nova «raça» emergent, la d’aquells que han començat a fer diners i tenen una necessitat malaltissa de mostrar-ho. Envoltats d’aquesta fauna, el Miquel i la Raquel, una parella jove, estrenen la casa que s’han fet en un poblet de l’Alt Empordà. Ell n’és l’arquitecte i per a ella és la realització d’un somni. Al Miquel, la feina li ha anat estupendament durant els darrers anys. La Raquel s’hi ha abonat i s’ha tornat addicta al luxe, als cotxes cars, als viatges, als millors hotels i a la roba de disseny. Però no sap que tot això està a punt d’ensorrar-se: el Miquel està arruïnat, i corren perill de perdre la propietat de la casa. Amb una trama àgil i un llenguatge fresc, Males arts fa un esbós amb traç precís d’aquella societat ansiosa, enlluernada per l’èxit que l’envoltava, que es va deixar atrapar pels miratges sorgits d’un moment insòlit; un passat recent que s’ha allunyat molt de pressa.

D'aprenent a mestre de Natura


Dissabte passat, 21 de desembre, el company  Vicent Pellicer em va convidar a presentar el seu llibre El massís del Port, bellesa insòlita, a la llibreria La 2 de Viladrich. Un magnífic llibre de fotografia, poesia en imatges.
Per a intentar fer alguna cosa diferent, vaig dedicar al Vicent el següent text, inspirat en alguns moments íntims que viu a la muntanya:
D’APRENENT A MESTRE DE NATURA
 .
Amb la paciència prudent i calmosa que sols pot ser heretada de vells pastors, Vicent espera l’arribada del nou dia, que no de la llum, que sempre fa costat a qui  és bon observador i sap com veure-hi en la fosca aparent de la nit.
Assegut a l’entrada de la Cova de Vidre, sap que el dia mai falta a una cita, amb una puntualitat d’astre que Vicent sap valorar. Intueix que no està sol a l’espera, que l’acompanyen els moixons del Port, delerosos de picotejar els primers minuts, àvids dels fruits que regala la muntanya, de xipollejar les plomes als tolls entre gotes que salten com espurnes.
Trenca una nou amb les mans, i el fruit li serveix d’aliment, i el so de la closca en trencar-se li paga un viatge a la infantesa, al xiquet que es nega a deixar enrere la il·lusió.
Les últimes estrelles es difuminen entre la llum que avança, però han deixat perenne un rastre que impregna encara les seves retines, després d’una nit amorosidament passada al ras, com a Vicent li agrada, amb el cel per sostre, fos amb la Natura de la que forma part.
Els moixons ja esquitxen el cel, i Vicent parla amb ells, hi xiuxiueja, fent servir el llenguatge antic del cor, amb un amor per la Natura que sols pot ser heretat de vells pastors.

Assedegat de bellesa, mira amb ulls màgics la poesia del Port.

Retrobar l'ànima, d'Esteve Miralles

Retrobar l'ànima, d'Esteve Miralles
Premi Marian Vayreda
Sinopsi
Fa dies que vaig enllestir la lectura d’aquest llibre i m’he donat un temps per pensar-lo.
No és un llibre religiós, com algú podria pensar en llegir el títol. Tampoc és un llibre dels anomenats d’autoajuda (encara que, probablement, a l’autor l’ha ajudat haver-lo escrit). Es presenta com un “dietari narratiu” que Miralles comença a la Toscana (part I), segueix a Barcelona (part II), i que acaba en un tercer espai intangible anomenat Ànima (part III).
L’autor, un home que ha arribat a la quarantena i que treballa en el sector de la cultura (es dedica a l’ensenyament en una facultat de comunicació, ha treballat escrivint i traduint teatre, ha publicat una novel·la,…), sent la necessitat de reflexionar i de “retrobar l’ànima” perquè “vivim un temps en què totes les experiències sensibles semblen caramels que t’arriben llepats”.
Aquest desig de Retrobar l’ànima, íntim, però també confrontat respecte els altres, passa necessàriament per la reflexió i la discussió que l’autor mantindrà amb diferents filòsofs, però també passa per l’experiència vital, a vegades dolorosa, que el portarà a intentar definir l’ànima en una concepció moderna, lluny de les concepcions tradicionalment dualistes.
L’ànima, tal com l’entén Esteve Miralles, serveix per a moltes coses: per a viure el present, per a saber afrontar el dolor amb enteresa, per a ser lliure i responsable, per a defensar-se dels abusos del poder, per a ser delicat amb els altres … I no és un ens en sí, sinó que cal deixar-la créixer: “s’ha de cultivar”. L’ànima serà descrita o definida a partir de la pàgina 219 en 101 aforismes. Són tants, que hom pot triar, reflexionar, trobar contradiccions i debatre amb l’autor, com quan en l’aforisme 91 diu que “No cal definir què és l’ànima”.
Aquesta indagació interior va acompanyada i s’alimenta de les circumstàncies materials, culturals, professionals i vitals de l’autor, i sobretot, per l’experiència dolorosa de la mort prematura del company d’estudis, escriptor i amic David Vilaseca, i també la d’algun familiar estimat. Els de la seva generació, joves que han arribat a la maduresa i que formen part del món de la cultura s’hi podran sentir identificats.

No és un llibre de lectura ràpida ni fàcil. És un llibre per recollir idees, per obrir debats. Per rumiar.

28 de desembre 2013

La dona pagesa de la Guerra Civil als anys 60, Terres de l'Ebre, de M. Teresa Castelló Bou

La dona pagesa de la Guerra Civil als anys 60, Terres de l'Ebre, de M. Teresa Castelló Bou
Aquest llibre és el resultat de les entrevistes a una trentena de dones pageses de les Terres de l’Ebre. Són testimoni del treball al camp entre la Guerra Civil i els grans canvis dels anys 60, que les obligà a adaptar-se a un nou context que dei- xava enrere unes formes de treballar i de viure.
El relat és directe i fresc. Ens trasllada en aquell moment històric, fent-nos una estampa del seu dia a dia: les tasques casolanes, les feines al camp, la vida familiar, l’oci, els costums i la moralitat de l’època que els va condicionar.

Ens transmet una viva imatge de la dona pagesa que patí els moments més dolorosos de la Guerra Civil, els anys durs de la postguerra durant els quals hagueren de dissenyar insòlites estratègies de supervivència davant la fam i la misèria existent, i els grans canvis dels anys 60.
Escriptor: constructor de somnis o habitant?

La princesa dels llops, de Cathryn Constable

La princesa dels llops, de Cathryn Constable
Editorial la Galera, 2013
Sinopsi
Durant un viatge de l'institut per Rússia, Sophie i dues companyes se separen del grup. En un paisatge desolat, les salva la misteriosa princesa Anna Volkonskaia, i les porta al seu palau d'hivern. Allí els explica històries antigues plenes de dimants perduts i tragèdies familiars. Però es fa de nit i els udols dels llops embolcallen el descobriment de Sophie: el palau és ple de somnis i d'alguna cosa més.
A partir de 10 anys

27 de desembre 2013

Cloenda any Espriu al Taller Cinta Dalmau

Com a cloenda de l'Any Espriu al Taller Cinta Dalmau de Tortosa, aquest dissabte 28 de desembre a les 7 del vespre, ens presenten la darrera sessió de lectures dels seus textos, amb la participació de tot l'equip que tan generosament ha esmerçat temps i esforç en preparar les altres lectures: Montse Baiges, Cinta Forés, Paco March, Antoni Perulles, Neus Sanchís, Laia Algueró, i Meritxell Algueró.

Una bona oportunitat de passar una estoneta vora el foc escoltant versos d'Espriu i una mica de música.

Jo, Elvis Riboldi. Tu, Emma Foster: El musical. De Bono Bidari

Jo, Elvis Riboldi. Tu, Emma Foster: El musical. De Bono Bidari
Editorial La Galera, 2013
Sinopsi
L'escola de l'Elvis té greus problemes econòmics; està a punt de tancar. L'Elvis i els seus amics no poden permetre-ho, i decideixen muntar un musical per recaptar fons. Una gran paròdia dels musicals més famosos, en la qual l'Elvis torna a trencar tot el que pot... aquesta vegada, fins i tot el cor de l'Emma!

Uno escribe, de Víctor Canicio

Em plau llegir Uno escribe, poema de Víctor Canicio, genial i singular escriptor rapitenc resident a Alemanya, amb qui vaig compartir el 2001 la presentació del meu primer llibre Tens un racó dalt del món, juntament amb la seva La peste bucólica, ambdós d'Editorial Montflorit.

25 de desembre 2013

Llúcia i el tresor del gambutzí, de Maira Lampugnani

Llúcia i el tresor del gambutzí, de Maira Lampugnani
Sinopsi
La Llúcia és una nena aventurera que mira el món que l’envolta buscant tresors que la resta de persones no veu. Viu a un poblet amagat entre els turons i barrancs del Coll de l’Alba, i té un secret que no conta a ningú, ni tan sols al seu millor amic Martí. I és que qui l’ajuda a buscar els tresors és una criatura llegendària, temuda i coneguda a tot el territori: en Gambutzí. Junts, emprenen en aquest conte una aventura a la recerca dels tresors amagats a indrets insòlits de les Terres de l’Ebre. Coneixeu-los i embarqueu-vos en un viatge pel vent!

La grandesa de ser humil

La grandesa de ser humil, l'olor a fusta a les mans.
.
Foto del pessebrista Joan Espuny, que va crear aquest diorama basat en el Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant, que representa la fusteria de Josep.
Bones festes!

24 de desembre 2013

El gènere negre a Tens un racó dalt del món


El proper el programa de Tens un racó dalt del món, a Canal 21, està dedicat al gènere negre.
Per a parlar-ne tindrem diversos convidats.
Amb Fede Cortés parlarem del llibre col·lectiu Clio assassina, que ha coordinat ell mateix i Jordi Pijoan, en el qual diversos autors/es aporten relats de gènere negre al llarg de la història, des del temps dels íbers fina a l'actualitat. També ens parlarà de l'última edició dels casos dels germans detectius falsetans Johnson & Johnson, del Montsant als Andes.
Amb Marc Moreno parlarem de la nova editorial Llibres del delicte, que vol donar veu a autors catalans del gènere negre. Fins ara porten editats els llibres Independència d'interessos, del mateix Marc Moreno, Coll Avall, de X. Díaz i M. Martínez, i Elles també maten, de diverses autores.
No cal dir que aquest gènere està de moda, i una altra mostra és la col·lecció Crims.cat, d'Alrevés Editorial, que a última hora no han pogut assistir a la gravació del programa.
Durant el programa també recomanarem els llibres: No hi ha nit tan llarga, d'Agustín Fernández Paz; Donde nadie te encuentre, d'Alícia Giménez Bartlett; Tristany i Isolda, de René Louis; Perills d'amor, de Joan Roís de Corella; o un nou llibre del comissari Llampec, El cas dels espaguettis enverinats.
El programa es podrà veure els dimecres 25 de desembre i 1 de gener, a les 21.00 h., i en diverses repeticions durant les properes dues setmanes.

Les festes de Nadal, de Roser Calafell (il·lustr.)

Les festes de Nadal, de Roser Calafell (il·lustr.)
Sinopsi

L'Elies i la Bet estan neguitosos: comencen les festes de Nadal. Serà un no parar de coses boniques: la fira de Santa Llúcia, els Pastorets, Nadal, sant Esteve, els Innocents, l'Home dels Nassos, cap d'Any i Reis...I carn d'olla, canelons, neules i torrons! I els regals. I les Nadales! I el pessebre, i l'avet! Quins dies tan bonics... i quanta feinada!

Racó de màgia

Màgia d'aigua i terra, racó on es fonen els estats de la matèria, s'ajuden, es mimen, ens regalen.
.
Inspirat en una foto de Sisco Vidal des de la Foradada del Montsià

23 de desembre 2013

El millor moment del dia

L'hora del conte abans de dormir, i de parlar de les nostres coses estirat al llit del meu fill. Un dels moments més bonics del dia, amb els somnis tan a prop que els pots donar un petó.

Sanada, la conquista del Imperio, d'Esteban Martín

Sanada, la conquista del Imperio, d'Esteban Martín
Edebé, 2013
Sinopsi
Va ser el gran samurai Akechi Yukimura, defensor de l’Emperador, qui va trobar el nadó entre les restes cremades per un atac dels bandits. El nen tenia els ulls molt rodons, uns ulls com mai no havia vist, i la seva pell, un to pàlid que no li semblà saludable. Sí, era un nen estranger i, malgrat tot. Akechi l’adoptà. Li va posar de nom Sanada.

Sanada va créixer feliç amb sa germana i els seus pares adoptius, fins a convertir-se en un jove, sense saber que els Llibres Antics havien anunciat ja el seu destí.

Cauen

Cauen els colors sobre la pell atenta de la meva mà. Acullo els sons de la natura, les fulles que moren tan sols en aparença.
.
Inspirat en una fotografia de Montse Grau.

22 de desembre 2013

Microconte o metàfora?

Fede és un bon xicot i, somiador, encara creu en utopies i en les seves pròpies forces. Creu que pot travessar la paret, i hi ho ha provat moltes vegades; potser massa. Té blaus a diverses parts dels cos que li haurien de recordar antics i recents intents fallits. Però és un noi tossut, que oblida amb facilitat, i s’entossudeix a tornar a intentar-ho, però ara prenent més embranzida. Els seus amics comencen a témer que s’obri el cap.

Deu de desembre, de George Saunders

Deu de desembre, de George Saunders
Traducció de Yannick Garcia
Edicions 1984, 2013
Sinopsi
L’Amèrica suburbana i perifèrica i la seva classe treballadora són el camp per on es despleguen els relats de Deu de desembre. Un terreny erm i devastat d’on sembla impossible que brolli cap bri d’imaginació o de sentiment, d’esperança de redempció.
Però George Saunders subverteix la realitat amb unes anomalies inquietants, de vegades grotesques, de vegades distòpiques, d’altres vegades còmiques, que tensen al límit la percepció de les coses fins a extreure’n una essència estranya i, paradoxalment, una veritat radical i nova, lluminosa.

El joc de mirades i el llenguatge nou que utilitza Saunders per parlar de les classes, el sexe, l’amor, la feina, el desassossec, la mort i la guerra faran que el lector es pregunti, com nosaltres, de què està fet el secret de la seva literatura, que produeix en qui la llegeix un estat d’exaltació difícil d’explicar i que ha fet desfer-se en elogis la totalitat de la crítica, que no dubta a proclamar Saunders com una de les millors veus de la seva generació.

21 de desembre 2013

Piu-piu, de Dani Torrent

Piu-piu, de Dani Torrent
Edicions Cal·lígraf
Sinopsi
En el seu primer dia de vida, un pollet acompanyat d'una nena que no para de xerrar, emprèn una caminada, que el durà a descobrir el món i a cercar un lloc que li sigui propi.
Escrit en vers, amb un llenguatge senzill i ple de ritme, s'estructura com un diàleg entre la nena, i el pollet que invariablement respòn piu-piu.
Aquest és un llibre que es llegeix en vertical, donant peu així a il.lustracions allargades que ens recorden la il.lustració japonesa tant pel format com per la poesia i l'amor a la natura que desprenen. Les il.lustracions, molt cuidades i amb composicions sorprenents, son plenes de tendresa i humor. En cada il.lustració, envoltant la història central, com a ecos del propi piu-piu del protagonista, apareixen les veus de diferents animals.

El doctor Proctor i la banyera del temps, de Jo Nesbo

El doctor Proctor i la banyera del temps, de Jo Nesbo
Editorial la Galera, 2013
Sinopsi
Amb els llibres passa una mica com amb els esmorzars, que no tots ens agraden. Per això t'oferim un breu resum del que trobaràs en aquest llibre: la Lise i en Bolet amunt i avall, un doctor Proctor enamorat, la seva enamorada que desapareix, una persecució esbojarrada, uns viatges en el temps al·lucinants, uns terribles hipopòtams francesos, el superciclista Eddy, pólvores tirapets, una dona sinistra amb una cama de fusta i un patí que grinyola, Napoleó, Joana d'Arc, guerra, amor i mort. A més, la dosi justa de caps tallats, crema de bruixes i bigotis ensopits.
A partir de 10 anys

George Winston - Thanksgiving

Una música que de vegades poso perquè m'inspiri paraules: Thanksgiving, de George Winston.


20 de desembre 2013

Elles també maten, de vàries autores

Elles també maten, una antologia feta per Anna Maria Villalonga de relats negrecriminals de tretze escriptores catalanes.
Es tracta de la tercera publicació de l'editorial Llibres del delicte, amb qui parlaré al proper programa de Tens un racó dalt del món de Canal 21.
Copio un fragment del comentari que fan del llibre a La petita llibreria:
Negre, el color de l’elegància, de l’estil, imprescindible al fons d’armari, un intemporal chic per a la dona, doncs bé, a partir d’aquest moment aquesta definició tant senzilla i alhora sofisticada l’haurem d’aplicar al gènere negre signat per mans delicades i femenines, unes dones brillants que s’expressen de manera sublim en la llengua de casa nostra, unes dones que aconsegueixen copsar el perfil dels més baixos instints criminals amb agilitat i intel·ligència.
.
Més informació sobre el llibre a la seva pàgina del facebook.

El cel

Per a desitjar-vos bones festes, em ve de gust tornar-vos a llegir aquest conte de Rodari:

"Memory and desire", de Gerard Vergés

 Llegint el poema "Memory and desire" del llibre Long play per a una ànima trista, de Gerard Vergés.

19 de desembre 2013

Bones festes


La bellesa de veure llegir

Veure gent mentre llegeix, amb els llibres a les mans ho trobo de gran bellesa i, a més em provoca tendresa.
De mostra, aquestes pintures de Pablo Gallo, al blog Pinzellades al món.

18 de desembre 2013

Fundació Lluís Carulla. Nadal 2013. Castells

Nadala 2013. Castells
Fundació Lluís Carulla
Sinopsi
Un llibre coordinat per Jordi Llavina, que inclou articles de Josep Bargalló, Xavier Brotons, Xavier Capdevila, Joan Cuscó, Pere Ferrando, Efren Garcia, Raquel Sans i Guillermo Soler.
El llibre Nadala que la Fundació Lluís Carulla publica anualment dedicat a un aspecte de la cultura catalana, enguany se centra en el fet casteller, una tradició que ve del passat i que es projecta cap al futur.
Alçar torres humanes no és cap extravagància puntual en el temps ni localitzada en un punt molt concret del nostre planeta. Mercès a l’actual globalització dels mitjans de comunicació anem descobrint com diverses cultures escampades arreu del món tenen, entre els seus trets identitaris, el costum d’alçar construccions humanes. El Japó, l’Índia, Itàlia, el Marroc, Palestina, i, més a prop nostre, diferents llocs de l’Estat espanyol, són alguns dels punts on darrerament hem pogut localitzar algun tipus d’activitat popular en la qual els participants s’emparren els uns damunt dels altres per enaltir la festa que els acull.
Definitivament no estem sols. Però si aprofundim en el coneixement de totes i cadascuna de les seves realitats, ens adonarem del fet que els nostres castells gaudeixen de tot un seguit de singularitats i característiques que els fan únics. Però ¿com hem arribat a aquest grau d’excel•lència tècnica, d’expansió territorial i d’acceptació dins la nostra societat actual, tan individualitzada? És clar que, tot plegat, és fruit d’una evolució de molts anys, que ha provocat canvis en la mateixa activitat, però mercès a aquestes transformacions els castells s’han pogut adaptar a la societat del moment sense perdre el seu esperit. Per això us convido a fer un viatge en el temps i comprovar tots aquests canvis que s’han produït al llarg dels anys.

Respira el Port

Respira el Port i es difumina la distància. La llum impregna el cor; el relleu es torna amic.
.
Inspirat per una de les magnífiques fotos del nou llibre de Vicent PellicerEl massís del Port, bellesa insòlita, que presentaré aquest dissabte, 21 de desembre, a les 19.00 hores, a la llibreria La 2 de Viladrich.

17 de desembre 2013

Contes i xocolata a Tortosa

Com ja vaig anunciar fa uns dies, el passat dissabte vaig realitzar una activitat molt llépola, seguint amb la línia de fer més propers els llibres, de treure'ls de les llibreries i les biblioteques. fa uns mesos, per exemple, vaig llegir contes al restaurant La rosa dels vents.
Després d'haver vist la pàgina al facebook de Xocolates CREO, vaig tenir el desig de fer una lectura dels meus contes a la seva fàbrica, i unir dues de les meves passions: la literatura i el xocolate. Xocolates CREO és una marca única ja a Catalunya, pel seu sabor, per la seva autenticitat, per la forma tradicional d'elaborar-se. Quan em vaig posar en contacte amb el seu propietari, Xavier Benet, em va contestar de seguida i de forma entusiasta, i vam organitzar aquesta visita guiada arrodonida amb la lectura d'uns contes.
L'espai és limitat, i vam sol·licitar que la gent ens avisés abans de vindre. L'èxit ha superat les expectatives, i segurament repetirem l'activitat els propers mesos, amb la qual cosa, us demano que qui estigui interessat es posi en contacte amb mi.
Només entrar a la fàbrica, tothom va fer referència, amb un somriure als llavis, a l'olor que ens rebia.
Els assistents escoltaren amb atenció les explicacions del Xavier, i no era difícil, perquè se li notava la passió i l'orgull amb què viu la seva feina; i escoltar gent així sempre és un plaer.
Vam tastar xocolate pur, vam aprendre què és el sucre impalpable.
Per acabar, vaig llegir una selecció de contes, procurant que no desentonessin en la dolçor del moment.
Tornaré a la fàbrica CREO, segur, i des d'aquí m'ofereixo per fer activitats d'aquesta mena a altres llocs d'interès.
 Més imatges en aquest àlbum.

Llum, cabells


Embasto els dies amb la llum dels teus cabells. 
Teixir amb harmonia cada vespre.
.
Inspirat en una fotografia de Montse Grau.

16 de desembre 2013

Em recullo

Em recullo ancorat als meus sentiments, perquè no s'escapi l'escalfor. Enyoro una abraçada.
.
Inspirat en una obra d'Elsa Farrús.

Desdefinicions (285)

fred-eralisme. Reacció messetària davant la proposta de terceres vies.

15 de desembre 2013

els millors moments?

Selecció automàtic dels meus 20 millors moments al facebook durant el 2013.
Si més no, curiós, per veure quins temes criden més l'atenció.

El projecte Rosie, de Graeme Simsion

El projecte Rosie, de Graeme Simsion
Editorial La Campana, 2013
Sinopsi
El Don Tillman pensa casar-se aviat. Però encara no sap amb qui. El Projecte Dona per Tota la Vida resoldrà el problema. El Don, amb una síndrome d’Asperger no diagnosticada que el converteix en una persona molt organitzada i sistemàtica, però incapaç de tenir relacions socials normals, ha dissenyat un qüestionari de setze pàgines per trobar la parella perfecta, que evidentment no serà ni cambrera, ni fumadora, ni bevedora, ni impuntual.
La ROSIE és tot això. I també és impetuosa, intel·ligent i guapíssima. I està intentant descobrir qui és el seu pare biològic. En això sí que el Don, professor de genètica, segurament la podrà ajudar.

El Projecte Dona per Tota la Vida li ensenya al Don unes quantes coses que no s’esperava. Per què la llargada del lòbul de l’orella no serveix com a indicador de l’atracció sexual. Per què a Nova York els gelats tenen un altre gust. Per què no ha aconseguit mai tenir una segona cita amb ningú. I per què, per molts esforços científics que facis, no trobes mai l’amor. És l’amor qui et troba a tu.
Comentari
Per un costat, aquesta és una novel·la llepolia, que es llegeix amb facilitat, que et proposa situacions divertides i fins i tot hilarants, que et fa seguir l'ham d'una pastanaga molt suggeridora, al mateix temps que t'entendreix la situació que viu el protagonista, a causa del seu síndrome d'Asperger.
Per per un altre costat, i aquí és on pot ser més interessant, gràcies al recurs del punt de vista original i diferent al nostre del protagonista, ens planteja un dilema antic: emocions o racionalitat? El seny o la rauxa? 
Cadascú de nosaltres patim una mena d'esquizofrènia entre el que ens dicta el cor i el cap, i ens movem per la vida deixant-nos portar per l'un o per l'altre. Som animals dividits, en percentatges diferents i que varien segons unes circumstàncies que no sempre dominem. 
Don Tillman no entén el món de les emocions, i quan s'hi encara el fan trontollar, el trasbalsen i, algun cop, també el fan patir.
Però tots podem aprendre, res no és inalterable, i el llibre també ens fa entendre que les diferències són possibles, necessàries, saludables.
Algun moment del llibre és colpidor. Per exemple, Don té una discussió dialèctica amb un alumne a qui li demostra, de forma racional, sense deixar-se portar per emocions ni creences, la falsedat de la teoria creacionista en què es basa la seva religió. La Degada li crida l'atenció i ell sent una opressió al pit, perquè "sabia que si no era capaç d'encaixar en un departament de ciències d'una universitat no seria capaç d'encaixar enlloc."

14 de desembre 2013

Qui pot ser a aquestes hores?, de Lemony Snicket

Qui pot ser a aquestes hores?, de Lemony Snicket
Editorial La Galera, 2013
Sinopsi
Un poble de costa que de cop ja no és a la costa. Un objecte robat que no ha estat robat. Un Lemony Snicket adolescent en una de les seves primeres (i més extranyes) investigacions, plena de personatges i situacions inversemblants.
A partir de 10 anys.

Marc i el poder sobre el temps, de Mercè Climent

Marc i el poder sobre el temps, de Mercè Climent
Onada Edicions, 2013
Sinopsi
Una vesprada de dissabte que Marc està jugant a futbol amb els amics es troba amb un vagabund molt peculiar. Ell, que no creu en mags, fades ni donyets, es veu cercant el desig perfecte a canvi d’una bona acció. El desig escollit per aquest murer de vuit anyets serà tenir la capacitat de parar el temps. Us imagineu què podríeu fer si tinguéreu aquest poder entre mans?

13 de desembre 2013

La història que en Roc Pons no coneixia, 1714, de Jaume Cabré

La història que en Roc Pons no coneixia, 1714, de Jaume Cabré
Editorial La Galera, 2013
En Roc Pons no és gaire bon estudiant; sempre ha pensat que saber història no serveix per a res. Fins que misteriosament es trasllada al passat, a la Barcelona del 1714. A les acaballes l'estiu. En Roc ha de sobreviure en un entorn desconegut i perillós: mentre fuig d'uns malfactors, mira d'entendre la guerra que colpeix les muralles de la ciutat i prova de recordar aquella classe d'història que no va aprofitar... com va acabar, aquella guerra? PREMI DE LA CRÍTICA "SERRA D'OR" 1981. LLISTA D'HONOR DEL PREMI DE LA CCEI 1981.
Llibre reeditat en un nou format

Fusió cultural

Si voleu fer difusió de les vostres activitats literàries, o consultar les que estan programades, podeu anar al blog de Fusió cultural.

Llegint Manel

12 de desembre 2013

Manel Ollé, premi Grifonet d'Òmnium Cultural a les Terres de l'Ebre

Òmnium Cultural a les Terres de l'Ebre ha atorgat el premi Lo Grifonet a tot un emblema de l'ensenyament de la llengua catalana, el Sr. Manel Ollé Albiol, reconegut arreu del territori com a escriptor, diccionari vivent, professor de català durant tres dècades i difusor incansable de la literatura catalana.
Aquest premi pretèn reconéixer una persona o entitat que haja destacat en la defensa i el treball en favor de la llengua, la cultura o en definitiva el nostre País.

L'acte de lliurament tindrà lloc el proper dissabte 14 de desembre durant el decurs d'un sopar homenatge al restaurant L'Antic Molí d'Ulldecona. 
No podré assistir a l'acte, tot i que m'hi sentiré proper, i participo a l'homenatge amb el record del comentari dels seus llibres, Micalet Verderol, i Macianet el ventallenc. Aquest segon llibre, el comentarem al Club de Lectura de Tortosa al mes de febrer.
Finalment, us deixo amb la lectura d'un fragment de la seva obra, per part meva, i ell mateix llegint el seu estimat Gerard Vergés:



Portada llibre nou (fragment)

Us ofereixo un petit fragment de la portada del meu proper llibre.
Amb ganes ja de mostrar-lo sencer, de veure'l viure a les vostres mans.

Pessigolles


M’embruto? Deixo petjada? Sóc fang?
Sento pessigolles.
.
Inspirat en una foto de Montse Grau.

11 de desembre 2013

Margarida Aritzeta a Tens un racó dalt del món


Margarida Aritzeta és l'escriptora convidada aquesta setmana a Tens un racó dalt del món. Per a mi és un plaer retrobar-la una altra vegada, ja que fou a Magisteri la meva professora de Literatura.
És una autora tot terreny, que li agrada tocar gèneres diversos, ja des de la seva participació al grup Ofèlia Dracs. Sobretot comentarem El pou dels maquis, que, de fet, no és un llibre, sinó dos.
L'autora ens novel·la uns fets reals que va viure la seva família molt directament, i que van romandre amagats al silenci durant dècades. Fruit de la seva recerca és el segon llibre, El pou dels maquis, els fets, els documents, tan interessant o més que la novel·la.
També recomanarem altres llibres com Tot és possible, de Miquel Martí i Pol; Joana de les paraules clares, de Muntsa Fernández, basat en poemes de Joana Raspall; Si no et tinc, de Joan Elies Adell,  i llibres infantils com Caga Tió! i Les figures del pessebre.
El programa es pot veure els dimecres 11 i 18 de desembre, a les 21.00 hores, i en diverses repeticions durant les dues setmanes.

un pas després de l'abisme

Un pas després de l'abisme s'adona que l'esperança no té braços; ell sí.

Contes i xocolata a Tortosa

De tant en tant m'agrada inventar-me activitats fora de lloc, arriscades, que sorprenguin la gent; treure els llibres de les biblioteques i llibreries. Dissabte vinent em permetré un altre caprici, gràcies a l'entusiasme amb què Xavi Benet, de xococates CREO, ha rebut la meva proposta (normalment, quan proposo coses estranyes com aquesta, ni tan sols em contesten).
I així, després d'una visita guiada a la fàbrica, llegiré una selecció dels meus contes, procurant que siguin especialment dolços.
Quan vaig imaginar l'activitat, ja intuïa, i després he comprovat, que la unió dels conceptes "conte", "xocolata" i "dissabte al matí", atrauria al públic infantil. Cal tenir en compte que l'activitat està adreçada al públic adult, tot i que els xiquets i xiquetes també seran benvinguts, i potser els dedicaré algun conte inèdit de caire més infantil.
De moment, l'activitat ha creat certes expectatives, gràcies a l'atracció, sense dubte, de visitar la fàbrica d'un producte molt arrelat als sabors i records tortosins, d'un xocolate únic a Catalunya.Com a tortosí d'adopció, ja tinc el gust i la textura d'aquest xocolate arrelat al meu paladar.
Us esperem al carrer Mas de Barberans, 3, aquest dissabte 14 de desembre, a partir de les 11.00.
L'entrada és gratuïta, i l'aforament, limitat, per la qual cosa agrairem, tot i que no és obligatori, que si penseu assistir ens al mail tensunraco@gmail.com
.
NOTA POSTERIOR:
Aquesta activitat està sent tot un èxit al qual no estic acostumat, sense dubte gràcies a l'atracció que representa la visita a la fàbrica CREO. Ateses les mesures de l'espai i que volem fer una activitat amb certa qualitat, preferim reduir l'assistència a unes 20 persones. Si es compleix la previsió de públic que s'ha apuntat al facebook o que s'ha posat en contacte de forma personal, per telèfon o per correu electrònic, ja hem arribat a aquesta xifra. De totes maneres, si teniu voluntat d'assistir, podeu fer cap el 14 de desembre, abans de les 11.00, i esperar que hi hagi vacants, o posar-vos en contacte amb mi a tensunraco@gmail.com perquè, segurament, atès l'èxit, repetirem l'activitat un altre dia.

CAT, un anglès viatja per Catalunya per veure si existeix, de Matthew Tree

Del llibre CAT, un anglès viatja per Catalunya per veure si existeix, del Matthew Tree, em va colpir aquest fragment que va viure a Tortosa

10 de desembre 2013

Illa de color

Illa de color, no es fa estranya als navegants. Esquitxa d'alegria el mapa del nostre camí.
.
Inspirat per una de les magnífiques fotos del nou llibre de Vicent PellicerEl massís del Port, bellesa insòlita.

illa deserta

Creure en illes desertes és d'una arrogància molt humana.

09 de desembre 2013

Aire brut, de Lluís Bosch

Aire brut, de Lluís Bosch
Alrevés Editorial. Col·lecció Crims.cat, 2013
Sinopsi
Barcelona, primavera de 1941. Martín Marín és un jove falangista extremeny que arriba a la ciutat per incorporar-se al cos de policia. Va ple d’ideals i de projectes, i està decidit a participar activament en la construcció de la Nova Espanya. Però allò que troba Marín és una ciutat en runes, miserable i amb les ferides de la guerra encara obertes. Esgarrifat, es topa amb l’estraperlo i la prostitució, que omplen els carrers, i alhora intueix que els vencedors no posen prou energia en el redreçament de la moral. En aquest escenari, li cau a les mans l’encàrrec de resoldre un cas que la policia republicana va deixar obert. Es tracta de l’assassinat d’un ciutadà alemany que està envoltat de misteri i d’enigmes. Per resoldre-ho li caldrà anar a buscar l’inspector republicà que va iniciar la investigació, tancat en un camp de presos. Tots dos s’endinsen en un món de cabarets, tavernes i personatges foscos que sobreviuen com poden enmig del desastre. A poc a poc, el cas esdevé tèrbol, diabòlic i perillós, i els submergirà en un horror antic i poc corrent difícil de desxifrar.

Al límit


La llum pateix recança i no gosa a marxar del tot, perquè...
(Acabeu vosaltres la frase)
.
Inspirat en una foto de Tere Balaña.

08 de desembre 2013

Amor de llarga durada

Respira el Port alè de vida. El núvol no renuncia  a la carícia de la pedra.
.
Inspirat per una de les magnífiques fotos del nou llibre de Vicent Pellicer, El massís del Port, bellesa insòlita.

La vida sense ell, d'Isabel-Clara Simó

La vida sense ell, d'Isabel-Clara Simó
Bromera Edicions, 2013
Sinopsi
Com seria una vida sense por i sense submissió? Com seria la vida sense ell? Mercè comença a jugar amb aquesta idea immersa en l’infern del dia a dia: «És a tot arreu, té sempre la mirada damunt meu. És l’amo». Anul·lada per un home que la sotmet a humiliacions constants, quan neix el seu fill, pren una decisió abans inimaginable.
Trenta anys després, és en Mateu, el fill del matrimoni, qui reviu aquell passat terrible a través del diari de la mare. Horroritzat, assisteix a la relació turmentosa de les persones que li van donar la vida i descobreix una veritat que li sacseja l’ànima. I és que, en morir, la mare li ha deixat 248 rellotges i una confessió d’assassinat.
Després de vuit edicions i d’haver-se consolidat com un dels llibres més llegits d’Isabel-Clara Simó, l’autora ens ofereix aquesta acurada reescriptura en homenatge al seu Alcoi natal. Com a resultat, la novel·la ens sorprèn de nou amb una força renovada i una trama poderosa i vigent.

07 de desembre 2013

La murga, de Montserrat Costas

La murga, de Montserrat Costas
Editorial Lapislàtzuli, 2013
Sinopsis
En un paisatge idíl·lic, sempre hi ha un pal de la llum que esguerra la fotografia. En un plat de sopa deliciosa, hi ha un pèl del cuiner. En l’amor més sòlid, hi ha sempre aquella ombra de dubte que ens corseca. En un poema sublim, segur que hi sobra una síl·laba. La murga (2013) és el quart llibre de Montserrat Costas (Capellades, Anoia, 1976), després de L’amplitud dels angles (2003), Híbrid (1999, escrit conjuntament amb Jordi Condal) i Poesia egocèntrica (1997). A La murga no hi trobareu haikus ni tankas, ni referències al Japó clàssic tal com el coneixem a Occident. Però més enllà d’alguna al·lusió explícita a representants de la cultura japonesa com ara la poeta Toshiko Hirata o l’omnipresent Hello Kitty, la poesia de Montserrat Costas està subtilment impregnada del Japó urbà i contemporani. Els versos de La murga respiren l’aire d’Osaka, de Tòquio, de Yokohama, les passions i obsessions d’una cultura singularíssima. El primer viatge de l’autora al Japó va representar un veritable punt d’inflexió en les concepcions ètiques i estètiques de la seva poesia fins al punt d’impulsar la part més experimental i arriscada de la seva obra, cosa que es reflecteix sobretot als apartats “Post” i “Lessness” de La murga.

Un gran llibre de jocs vermell

Un gran llibre de jocs vermell
Editorial La Galera
Sinopsi
Un llibre d'activitats gegantesc per a petits Picassos!

En aquestes 90 pàgines es proposen diferents jocs pels més petits. Activitats per pintar, relacionar, completar, buscar... i més de 100 adhesius perquè es diverteixin aprenent.

Caga tió!, de Roger Roig i Hugo Prades

Caga tió!, de Roger Roig i Hugo Prades
Cossetània Edicions, 2013
El Patufet, protagonista d’un dels contes populars catalans més coneguts arreu, és l’encarregat d’explicar a una colla de nens i nenes les tradicions festives del nostre país, en una revisió tendra i divertida del costumari català.
En aquest conte el Patufet ens encomana la màgia nadalenca a través d’una de les tradicions més conegudes d’aquestes festes. El tió arriba a casa i els nens i nenes de la colla del Patufet li dediquen totes les atencions perquè el dia de Nadal pugui cagar les llaminadures més delicioses...

06 de desembre 2013

Pedrís de la nostàlgia

"Prendre el sol al pedrís de la nostàlgia crema la pell, si no et poses crema adequada."
.
Fragment del dietari Molles per no perdre'm