31 d’octubre 2023

Converses agafades al vol

 

Converses agafades al vol. Una xiqueta estira els braços per a acostar alguna cosa en direcció a sa iaia que, amb certa energia i contundència, diu: “A mi no em donis res; posa-li a una bossa a ta mare!”. 

Potser el límit de les càrregues que han de suportar les iaies del país ha arribat al seu límit?

30 d’octubre 2023

les illes ignoren la dimensió del món

 


I les illes ignoren la dimensió del món, i no els importa.

Inspirat en una fotografia d'Antoni Lluch

29 d’octubre 2023

Viatges inaudits: Nèvia

        Continuo amb la col·laboració amb el Diari La Veu del País Valencià, i la secció dominical amb els VIATGES INAUDITS. Es tracta d'una mena de recomanació de viatges a destins irreals, però que haurien d'existir. 

Per a mi són una joguina, una forma d'escriure deixant anar la imaginació, improvisant i gaudint allà on hem porten les paraules. 

Un país nou cada diumenge que us convido a imaginar.

Aquesta setmana, Nèvia, l'amabilitat sobre el gel.  

28 d’octubre 2023

Obscè per un dia

 










27 d’octubre de 2023. Presentació del disc Sota un cel sord, de la banda rockera Obscens, al Casal Tortosí.

Ja fa un parell de mesos que convisc amb el CD del segon disc d’Obscens. Són nombroses les col·laboracions amb aquest Ernest Redó, escriptor, músic i mestre; moltes amb escenaris pel mig i causes per les quals ens resistim a sentir-nos perduts, i una colla de converses amb vivències i emocions compartides.

Per a viure el disc amb tota la potència i intensitat, que mereix, me’l vaig portar al cotxe, i l’he escoltat amb força volum i intimitat, mentre les rodes devoraven l’asfalt de l’AP7, o de l’A7, o jo què sé, imaginant per uns instants que la vida és una roid movie. També he aprofitat per a posar-li alguna cançó a mon fill adolescent, a qui de sempre li acosto píndoles de diversitat cultural.

Durant les Festes de la Cinta, al parc municipal, ja vaig gaudir del seu concert en directe, però ahir, al Casal Tortosí, es viu una màgia especial, en un espai més proper, amb el caliu de l’amistat.

Tinc l’honor de participar del concert activament, des de dalt de l’escenari, però abans gaudeixo d’un moment inoblidable. Darrere de l’escenari, dels cables, de la pantalla, de la cortina, de la porta entreoberta, convisc amb la banda els instants previs, l’excitació, els nervis, la passió, el caos, la il·lusió, els rostres impregnats d’una emoció compartida. Jugo a sentir-me un d’ells, abans Ernest m’ha dit quin era “el meu micro”, per on havia d’entrar al “meu escenari”, i jo ja m’he imaginat com m’adreçaria al “meu públic”. Espero amb ànsia el moment de sortir, mentre Gustau Moreno fa la presentació del disc. Ells surten, mirades de complicitat, aparto la cortina i entro, m’adreço cap al micro mentre el piano emprèn les primeres notes. La sala és a les fosques, el focus m’enlluerna, i recito la magnífica lletra de la cançó Sens pressa, mentre intueixo les sensacions poderoses d’un rocker. Quan acabo, me’n torno per on he vingut, i deixo que els rockers de veritat empeltin el vespre, i ocupo el meu espai als peus de l’escenari.

Ernest i els Obscens imposen la seva senyoria sobre la nit, i l’ànima del rock més autèntic es fa present, l’actitud, la rebel·lia, els dits dins de la nafra de les injustícies, el tribut a l’amistat.

L’endemà li explico l’experiència a mon fill, li pregunto si m’imagina com un rocker, i respon, mentre em mira i somriu amb ironia, “no massa”, per no dir no gens. “Soc més rocker jo o la Shiva?” (la nostra gosseta, bordadora incansable); “la Shiva”, respon convençut. Hi estic d’acord, jo tampoc em veig com un rocker, almenys pel look, per la força, per l’empenta, pel pentinat (per cert, durant el concert, Ernest va fer referència a les nostres diferències capil·lars; ni oblit, ni perdó). Però em fereixen les injustícies, i sempre em decanto pels més febles, tot i que la meva rebel·lia sigui tranquil·la i quotidiana, gens estrident.

Ser obscè per un dia m’ha agradat. Quan és el proper concert?  

27 d’octubre 2023

L'aigua, feta alè


I l'aigua, feta alè, es filtra per les escletxes del color.

 Inspirat en una fotografia de Mercè Sebastià

26 d’octubre 2023

Amb La dona més pintada, de Màrius Serra, a Tortosa

 





24 d’octubre de 2023. Després de gravar un programa de Tens un racó dalt del món a Canal 21 Ebre, passo amb Màrius Serra les dos hores lliures que l’atzar ens regala, fins la cita de presentar el seu llibre, La dona més pintada, a La 2 de Viladrich. És un temps que es podria descriure com a perdut, o com a mort –si ens posem dramàtics-; massa llarg per a la nostra cultura –o vici- de voler treure profit als minuts, i massa curt per cap altre pla que no sigui vagar per Tortosa com a nàufrags sense destí. Caminem a poc a poc, mentre li explico quatre històries i curiositats locals, salpebrades amb la trobada ocasional d’un amic. Reposem a la terrassa d’un bar d’un carrer de nom literari i quixotesc, de prioritat inversa –el carrer, no el nom.

Molt abans de les set, fem cap a Viladrich, perquè Màrius vol mirar i comprar llibres, malalt com és d’aquests objectes màgics i de les seves juganeres paraules. Li fa gràcia quan li explico que van ampliar el negoci a costa d’una immobiliària veïna. Fem tertúlia amb Esther, la llibretera, sobre un o altre autor que ens observa des de les lleixes, fins que s’atansa l’hora i ens amenaça aquella idea que sempre sobrevola abans de presentar un llibre: vindrà gent?

Ajudo a moure prestatgeries per fer lloc a les cadires; m’agrada sentir-me com a casa. A l’hora en punt, més els minuts de cortesia, les cadires estan plenes, i començo com magrada: llegint un fragment del llibre, i deixant que el públic s’intrigui per les carpetes i folis que tinc a la falda. A migdia se m’ha acudit una simple acció per fer més divertida la presentació, i per provocar la sorpresa: proposar els assistents que dibuixen durant la presentació la seva versió de La dona més pintada, amb una única norma: que tingui els ulls verds. El llibre de Màrius novel·la una part de la vida del pintor de Montblanc Maties Palau Ferré, de molta anomenada els anys setanta, quan se’l va descriure com una mena de successor de Picasso, i famós per cremar les seves pintures, frustrat en perdre el judici que el condemnà a pagar un deute immobiliari amb metres quadrats de pintura. El llibre parla d’aquest tema, i ens suggereix l’obsessió del pintor per una de les seves models, que retratà desenes de vegades, amb els seus enormes i verds ulls. És divertit i commovedor comprovar com els assistents, de totes les edats, accepten amb humor el repte de dibuixar la dona més pintada, amb més o menys encert –això no importa avui. Això, i la facilitat comunicativa de Màrius, fan que l’acte esdevingui molt amè, que brollin les anècdotes sobre el personatge i sobre el camí  creatiu viscut per l’autor, que s’emporta, de record, una nova col·lecció de suggerents ulls verds i, abans de pujar al cotxe, una abraçada.

25 d’octubre 2023

De vegades llunyà i proper alhora

De vegades és llunyà i proper alhora, el recer de l'esperança; o del dolor.

Inspirat en una pintura d'Andrew Wyeth, trobat a la pàgina de twitter de Restot.

24 d’octubre 2023

Àngels Marzo a Tens un racó dalt del món



Àngels Marzo visita Tens un racó dalt del món de Canal 21 Ebre, per a parlar-nos del seu poemari El rastre nival (Pagès Editors, 2022), Premi Crítica Serra d'Or 2023 i Premi de la Crítica de Poesia 2023.

Montse Cateura i Enric Franch de L’AteneuCalero de L’Ametlla de Mar recomanen el llibre  El passat que vindrà, de Jordi Sierra i Fabra.

Recordem dos persones que ens han deixat últimament, Rosa Sánchez i Joan Josep Rovira.  

I més coses com el nanoconte final. 

El programa es podrà veure en directe el 24 d’octubre a les 22 hores, i  posteriorment a Youtube en aquesta llista.

I ara també a 21Ràdio.cat 

23 d’octubre 2023

Crims literaris, a les XVIII Jornades de les Lletres Ebrenques, amb sentit de l'humor

 








El 13 de setembre rebo un missatge d’àudio de Joana Serret, directora de la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d’Amposta. Em proposa –si puc, si vull- “una taula de novel·la negra i una mica... t’explico” el dia 21 d’octubre, a les Jornades de les Lletres Ebrenques. Em diu els noms dels participants i afegeix, per a argumentar la meva designació, que, “com que tu els has presentat a tots...” Acaba el missatge amb un carinyós “besets”. La meva resposta i clara i concisa “a les teves ordres”. I és que no se li pot negar –ni es vol negar- res a Joana, la reina de les Jornades de les Lletres Ebrenques, i no reina per legitimitat divina, sinó per aclamació popular.
I així de seguida creo un grup de whatsapp amb els autors participants i Xavier Miró que, amb el grup CREA, col·laboraran per enèsima vegada amb mi, o jo amb ells, fent lectures dels llibres:

Alfred Sala, Objectiu: Himmler!
Joan Roca, Sora el fang
Josep Viñas, Cabanes dins el bosc
Lluís Ortega, L’amagatall d’Evan
Rosana Andreu, Una taca de sang
Sílvia Mayans, La drecera de Caïm
Xulio Ricardo Trigo, Entre les ombres

La taula comença amb una mica de retard, un quart d’hora passada la una de migdia, després de l’habitual esmorzar de les Jornades i de dos taules rodones més (sobre jocs tradicionals –el bac i la morra- i sobre cuina). Intueixo que la gent està cansada, que s’aproxima l’hora de dinar.
Joana dona pas a la taula, que s’inicia amb lectures de fragments dels llibre per part de CREA: Xavier Miró, David Comuñas i Pere Montañana.
Després entro jo en joc, encarno el paper d’un moderador malcarat –esforçant-me per no riure- i resumeixo la biografia dels set participants –com els set pecats capitals- manifestant les sospites que em desperten, insinuant que amaguen alguna cosa. Tothom s’ho pren amb humor, com també el temps dos minuts que els dono per a defensar el seu llibre, temps que mesurat i limitat rígidament i visiblement pels amics de CREA.
Els llibres tenen temàtica diversa. Els demano que facin un exercici visual per a valorar quin percentatge de novel·la negra tenen, que es posin dempeus, que se situïn a un extrem o altre de la taula, en funció de la negror del llibre. La proposta genera sorpresa entre als autors i un divertit caos inicial, fins que acaben decidint a quina zona de la taula es col·loquen. Un cop situats, algú del públic diu que sembla una roda de reconeixement policial, i plego la idea al vol, perquè amb CREA havíem descartat fer una roda de reconeixement a l’inici de la taula, per a estalviar temps, i aprofito per demanar els autors que es posin mirant a un costat, i després a l’altre, i creuen, obedients i riallers, mentre molta gent al públic s’aixeca per fer-los fotos.
Assolit l’efecte sorpresa, i havent fet somriure tothom, trec algun tema a debat a al taula, esprement el poc temps que ens queda, aprofitant-ne cada gota, àcida o dolça.
De taules rodones, n’he participat i assistit a moltes, i quan organitzo aquesta mena d’activitats m’obsessiona que tinguin ritme, que siguin breus i concises, que despertin algun somriure i que aportin quelcom d’original. I sense falsa modèstia, crec que aquest cop m’ha sortit redó, gràcies a la col·laboració, amb sentit de l’humor, de tothom.

22 d’octubre 2023

Viatges inaudits: Ardèvol

       Continuo amb la col·laboració amb el Diari La Veu del País Valencià, i la secció dominical amb els VIATGES INAUDITS. Es tracta d'una mena de recomanació de viatges a destins irreals, però que haurien d'existir. 

Per a mi són una joguina, una forma d'escriure deixant anar la imaginació, improvisant i gaudint allà on hem porten les paraules. 

Un país nou cada diumenge que us convido a imaginar.

Aquesta setmana, Ardèvol, si voleu visitar un futur mig de mentida. 

20 d’octubre 2023

Vida a l'Ebre, de Vicent Pellicer

 


I el temps passa, i alhora s’atura a l’instant precís que el fa etern. I el camí sinuós del riu l’esperava, i l’essència de l’aigua que a camins passeja, o salta o s’evapora, l’esperava. I els traços geomètrics del camp l’esperaven, i el rostre de cada poble, i la barraca que s’enyora, l’esperaven. I els seus amics, els moixons, canten, i la petita flor silvestre es posa de gala, mentre l’esperaven.

I semblava impossible, i Vicent ho torna a fer, i ens talla de nou l’alè, la seva mirada, sàvia de tants anys que cerca la bellesa i -cada cop ho tinc més clar- la crea.

Vida a l’Ebre, de Vicent Pellicer. Cossetània Edicions, 2023. El 25 d’octubre a les llibreries

19 d’octubre 2023

Trobada dels diLLUMs d'arts al forn, especial a Amposta

 













16 d’octubre de 2023. Dins de les XVIII Jornades de les Lletres Ebrenques té lloc un sopar trobada especials dels diLLUMs d’arts al Forn, al restaurant La Sifoneria d’Amposta, al qual s’hi afegeix molta gent per primera vegada.

Benvinguda de Joana Serret, directora de la Biblioteca i ànima de les Jornades, juntament amb Ricardo Gascón i Jesús M. Tibau.

Rafael Haro llegeix un fragment de Tino Costa, de Sebastià Juan Arbó.

Marisé Ruiz, Anna Maria Franco i Montse Pallarès, reciten poemes de Mari Chordà.

Jesús M. Tibau llegeix algun fragment de Quaderns deltaics, de Josep Igual.

Montse Parrot ens llegeix una poesia de Susanna Lizarraga

Marisé Ruiz ens llegeix un text seu inspirat per les guerres dels nostres dies.

Paul Martin ens llegeix un dels seus poemes.

Maria José Piorno llegeix un poema de Zoraida Burgos.

Clara Salvadó ens canta una cançó.

Finalment sortegem entre els assistents 12 llibres cedits per la Biblioteca d’Amposta i per diLLUMs d’arts al Forn.

Bon ambient que acaba amb el desig que les trobades ampostines esdevinguin regulars, i algun “fins aviat” emotiu.

Més fotos a l'àlbum

18 d’octubre 2023

A l'homenatge a Anna Maria Bel (XVIII Jornades de les Lletres Ebrenques)

 







16 d'octubre de 2023. Dins de les XVIII Jornades de les Lletres Ebrenques a Amposta, “Anna Maria Bel, una vida dansant”, homenatge a la professora de ball tortosina, conduït per Emigdi Subirats, amb la col·laboració de l’Escola de Sansa de Maria Lozano, i les seves joves alumnes, a qui Anna Maria els va fer una classe pràctica. Tinc el goig de participar juntament amb Tomàs Camacho (que es deixa embolicar minuts abans de l'acte), amb la lectura d’uns poemes d’Anna Maria Bel inclosos al llibre Mostra de Poesia Tortosa 1980, llibre impulsat per Rosa Sánchez.

17 d’octubre 2023

Cau la nostàlgia

 Cau la nostàlgia pel seu propi pes. I afirma, convençuda o resignada, que era inevitable.

16 d’octubre 2023

Jornades de les Lletres Ebrenques a Amposta: Crims literaris


Aquesta setmana tenen lloc les XVIII Jornades de les Lletres Ebrenques, cita anual que subratllo al calendari.

Enmig de totes les activitats, el dissabte 21, a les 13 hores, condueixo una taula rodona sobre crims literaris, amb Sílvia Mayans, Rosana Andreu, Josep Viñas, Alfred Sala, Lluís Ortega, Xulio Ricardo Trigo, Joan Roca, i la col·laboració dels amics de CREA.



15 d’octubre 2023

Viatges inaudits: Bangàlia

      Continuo amb la col·laboració amb el Diari La Veu del País Valencià, i la secció dominical amb els VIATGES INAUDITS. Es tracta d'una mena de recomanació de viatges a destins irreals, però que haurien d'existir. 

Per a mi són una joguina, una forma d'escriure deixant anar la imaginació, improvisant i gaudint allà on hem porten les paraules. 

Un país nou cada diumenge que us convido a imaginar.

Aquesta setmana, Bangàlia, el destí de tots els naufragis. 

12 d’octubre 2023

Joan Rebull inspira

Voleu jugar, conèixer  i ajudar a difondre els nostres artistes?

Us proposo entrar al facebook de Joan RebullLlambrich, de L’Ametlla de Mar, i que compartiu imatges de les seves pintures acompanyades d’un text, amb el hastag #JoanRebullinspira.

També podeu agafar imatges de la seva obra en altres llocs. I les podeu compartir també a twitter, instagram..., on sigui.

Jo ja he començat.




Quan l'art no és el treça, ni el color, sinó el gest.


La casa de les absències, d'Helena Martínez-Ferreruela

 Llegint La casa de les absències, d'Helena Martíniez-Ferreruela. Em fa gràcia trobar algunes connexions amb Hi entra de puntetes la llum, perquè hi ha referències a la casa, al cos i a la llum.



10 d’octubre 2023

Ramon Chordá visita Tens un racó dalt del món

 


Ramon Chordá visita Tens un racó dalt del món de Canal 21 Ebre, per a parlar-nos de la seva novel·la El legado, on tres personatges, que són una mena d’alters egos, conflueixen des de diversos punts de partida, i on el protagonista col·lecciona llibres, plomes i rellotges.

Montse Cateura i Enric Franch de L’AteneuCalero de L’Ametlla de Mar recomanen el llibre El futur de la humanitat, d’Eudald Carbonell.

També recomanem Àlbum d'amors complicats, d'Isabel Olesti 

 Per la seva part, Ramon Chordá ens recomana Carta de una desconocida, de Stefan Zweig, i Azami, el club de Mitsuko, de Aki Shimazaki

I més coses com el nanoconte final. 

El programa es podrà veure en directe el 10 d’octubre a les 22 hores, i  posteriorment a Youtube en aquesta llista.

I ara també a 21Ràdio.cat 


09 d’octubre 2023

08 d’octubre 2023

Entrevista literària en directe, De més a prop.


Demà dilluns, a les 6 de la tarda, entrevista literària amb Sergi Bestratén, en directe a l'instagram de la Biblioteca de Tortosa i del meu.

Podeu veure la gravació en aquest enllaç.

Viatges inaudits: Amara

      Continuo amb la col·laboració amb el Diari La Veu del País Valencià, i la secció dominical amb els VIATGES INAUDITS. Es tracta d'una mena de recomanació de viatges a destins irreals, però que haurien d'existir. 

Per a mi són una joguina, una forma d'escriure deixant anar la imaginació, improvisant i gaudint allà on hem porten les paraules. 

Un país nou cada diumenge que us convido a imaginar.

Aquesta setmana, Amara, l'arena de mil noms. 

06 d’octubre 2023

Llegint La dona més pintada, de Màrius Serra

 Properament a Tens un racó dalt del món, de Canal 21 Ebre, i el 24 d'octubre, presentació a la 2 de Viladrich de Tortosa


05 d’octubre 2023

El rastre nival,d 'Àngels Marzo, a La 2 de Viladrich de Tortosa





El passat 3 d'octubre, participo a la presentació del poemari El rastre nival, d'Àngels Marzo  (Pagès Editors, 2022), Premi Crítica Serra d'Or 2023 i Premi de la Crítica de Poesia 2023, a la llibreria La 2 de Viladrich.

L'acta acabà amb una interessant tertúlia sobre el llibre, sobre la seva mirada poètica a fets històrics, a espais, a persones i animals del segle XX, per a demostrar que la poesia pot tractar tots els temes. L'autora es distancia de la tradició poètica de centrar-se en el jo , tot i que la seva elecció a l'hora d'inspirar-se, i la seva mirada, delaten força el seu món interior.

Com a mostra, la lectura d'un dels poemes:



04 d’octubre 2023

Trobada mensual dels diLLUMs d'arts al forn

 









2 d'octubre de 2023, trobada mensual dels diLLUMs d’arts al forn, al Forn de la Canonja de Tortosa.

Abans de la trobada, es presenta el llibre Guia sentimental del Maestrat, d’Amàlia Roig, a càrrec de Manel Ollé.

Abans del sopar, Joan Panisello ens comenta la recepció de  la insígnia i el diploma d'Acadèmic de la Reial Acadèmia Catalana de les Belles Arts de Sant Jordi.

Siscol Lahosa ens convida a escoltar l’obra vocal In einem külhen Grunde, de Max Raabe i Thomas Quasthoff

Jesús M. Tibau recita un fragment del llibre Viatge de tèbia llum, de Joan Josep Rovira, en record de l’autor que ens ha deixat aquesta setmana.

Jesús M. Tibau recita un dels poemes del llibre El rastre nival, d’Àngels Marzo, que presenta l’endemà a La 2 de Viladrich.

Ricardo Gascón explica que dins del marc de les Jornades de les Lletres Ebrenques, el 16 d’octubre tindrà lloc un sopar dels diLLUMs al restaurant La Sifoneria d’Amposta.

Paul Martín ens recita el poema Nadie, i ens avança el vídeo que properament penjarà a les xarxes.

I les delícies gastronòmiques del Forn de la Canonja, i el punt final amb l'imprescindible cremat d'Agustí Forner.